Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

8/27/2015

Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015

Unió Democràtica de Catalunya i les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015.

Unió Democràtica de Catalunya té una posició política clara i diàfana, seguida pels que no han sortit del partit després de la consulta del 14 de juny de 2015: continua el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador, sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya, prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania, gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat, un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea, garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat, descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea i vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.

Paraules de Manuel Carrasco i Formiguera (fundador d'UDC, 1890-1938):

  • "La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal" (L'Estevet, 20 d'abril de 1923).
  • "Mentre Catalunya no es doni una altra Constitució, l'única Constitució nostra és l'Estatut, expressió de la voluntat del nostre poble, únic sobirà dels seus destins"... "No mantindré extremismes inútils que no puguin ésser mantinguts amb tota eficàcia. Però si els cas arriba, nosaltres, homes d'un partit essencialment catalanista, demanarem un lloc d'honor en aquelles organitzacions que, basades en uns principis democràtics, seguissin el camí que assenyalés el poble de Catalunya i aniríem disposats a tots els sacrificis que calguessin". (Barcelona, 14 d'abril de 1932, acte de celebració del primer aniversari de la República catalana).
  • "Jesús, Jesús, visca Catalunya lliure!" (Burgos, 9 d'abril de 1938, últimes paraules abans d'ésser afusellat per les autoritats franquistes).
Molts lamentem que Unió hagi renunciat a ocupar un lloc d'honor al costat dels altres partits que (ara que el poble de Catalunya -únic sobirà dels seus destins- està a punt de triar el camí assenyalat) aspiren a poder dir, amb dignitat, Visca Catalunya lliure! Alhora, entenem perfectament que molts antics militants i simpatitzants hagin coincidit amb milions de catalans més, de tot origen i de tota ideologia democràtica, a valorar que ara és l'hora d'optar per la llibertat del nostre poble, i que ben aviat, per tant, Catalunya es donarà una altra Constitució.  




8/15/2015

Tratados internacionales sobre derechos de los pueblos, y Constitución española



1
Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
Adoptado y abierto a la firma, ratificación y adhesión por la Asamblea General en su resolución 2200 A (XXI), de 16 de diciembre de 1966. Entrada en vigor: 3 de enero de 1976, de conformidad con el artículo 27. (BOE núm. 103, de 30 de abril de 1977, pp. 9343-9347)

Artículo 1

1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.

2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.

3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.


2
Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
Adoptado y abierto a la firma, ratificación y adhesión por la Asamblea General en su resolución 2200 A (XXI), de 16 de diciembre de 1966. Entrada en vigor: 23 de marzo de 1976, de conformidad con el artículo 49. (BOE núm. 103, de 30 de abril de 1977, pp. 9337-9343)


Artículo 1

1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.

2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio del beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.

3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.


3
Constitución española
1978.
BOE-A-1977-10733

Título III. De las Cortes Generales
Capítulo tercero. De los Tratados Internacionales

Artículo 96

Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.



4 

De la Opinión del Tribunal Internacional de Justicia (La Haya) del 22 de julio de 2010 

79. The practice of States ... does not point to the emergence in international law of a new rule prohibiting the making of a declaration of independence in such cases.
  • La práctica de los Estados... no revela la aparición en el derecho internacional de una nueva norma que prohíba la adopción de una declaración de independencia en tales casos.
81. ... no general prohibition against unilateral declarations of independence may be inferred from the practice of the Security Council.
  • ... no cabe inferir ninguna prohibición general de las declaraciones unilaterales de independencia en la práctica del Consejo de Seguridad.

84. For the reasons already given, the Court considers that general international law contains no applicable prohibition of declarations of independence.
  • Por los motivos ya expuestos, la Corte considera que el derecho internacional general no contiene ninguna prohibición de las declaraciones de independencia aplicable.

Estudi-recopilació de la premsa espanyola

Estudi-recopilació de tots els articles a la premsa espanyola escrits per no-catalans que exposen serenament les motivacions dels defensors de la independència de Catalunya (  ) i/o reconeixen el dret dels catalans de decidir el nostre futur. 

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.

Per òbvies limitacions d'espai no hi he pogut posar els articles (i/o declaracions televisades) de Suso de Toro, Ramón Cotarelo, Iñaki Gabilondo i Ángel González Quesada. 

Falta algú altre? Ajudeu-me sisplau. És possible que se'n puguin trobar en aquest llistat (pàgina 1), (pàgina 2) i (pàgina 3).. però ho dubto.

8/14/2015

La caputxeta estelada

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa estelada i la noia la portava tan sovint que tothom li deia la Caputxeta estelada.
Un dia va decidir que era prou gran per viure ella tota sola, i tot i que es moria de gana, va voler portar uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, perquè no s'entristís.
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia a dir-li que m'he fet gran i viuré sola - li va dir la Caputxeta.
- Nena, això no ho pots decidir tu sola. No tens el dret de decidir - li va contestar el llop, pensant que si no marxava se la podria cruspir.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar a l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
- Són perquè creguis en la tercera via - va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.
- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
- Són perquè facis cas del Tribunal Constitucional, quan et tomba un Estatut retallat però referendat pel poble - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quin nas més llarg que tens!
- És de la quantitat de falses promeses que t'he fet, i que no he complert.
- Àvia, àvia, quines pebrots més grossos que tens!
- Són perquè vegis que no ets ningú, que no vals res, i que puc fer el que em doni la gana amb tu!
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no deixar-se entabanar per cap més promesa falsa, de gent que diuen que sí que es pot, o els que diuen que potser un model fadaral... o els que diuen que ho modernitzaran tot... ni parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, tot vivint emancipada, com qualsevol persona adulta, tindria en compte les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Nota. Un agraïment especial a la viquipèdia!  
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella

Recomano l'article de Toni Soler http://tonisoler.cat/diez-razones-para-un-estado-catalan/

Reyes

"Ahora nos toca luchar a nosotros por nuestros hijos y nietos y eso lo conseguiremos construyendo un nuevo país, limpio, sin corrupción y donde la voz mas alta la tenga siempre el pueblo".
Eduardo Reyes 

8/13/2015

material ANC


Aquí teniu diversos díptics i tríptics sobre el camí cap a la independència, que ajuden a aclarir dubtes.


Tríptic amb una explicació detallada de com funcionarà la Via Lliure, el dia 11 de setembre a l'avinguda Meridiana de Barcelona, a partir de les 3 de la tarda. Adreces web per inscripcions i més informació.
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Tr%C3%ADptic_Via_Lliure_OK_0.jpg (davant del tríptic)
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Tr%C3%ADptic_Via_Lliure_interior_OK.jpg (darrera del tríptic)


7 RESPUESTAS SOBRE LA INDEPENDENCIA
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Diptico7RespuestasSobreLaIndependencia-CAST.pdf
  • 1. ¿PARA QUÉ UNA CATALUÑA INDEPENDIENTE? 
  • 2. ¿SEGUIREMOS EN LA UNIÓN EUROPEA? 
  • 3. ¿SEGUIRÉ COBRANDO LA PENSIÓN O LA PRESTACIÓN POR DESEMPLEO? 
  • 4. ¿SERÁ LA REPÚBLICA CATALANA ECONÒMICAMENTE VIABLE? 
  • 5. ¿PODRÉ SEGUIR SIENDO ESPAÑOL? 
  • 6. ¿ LOS POLÍTICOS ACTUARÁN COMO HASTA AHORA?
  • 7. ¿POR QUÉ NECESITAMOS UN NUEVO ESTADO?


7 RESPOSTES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Diptic7RespostesSobreLaIndepend_ncia-CAT.pdf

  • 1. CATALUNYA INDEPENDENT, PER A QUÈ? 
  • 2. SEGUIREM A LA UNIÓ EUROPEA?
  • 3. SEGUIRÉ COBRANT LA PENSIÓ O L’ATUR?
  • 4. SERÀ ECONÒMICAMENT VIABLE?
  • 5. PODRÉ SEGUIR ESSENT ESPANYOL? 
  • 6. ELS POLÍTICS FARAN COM FINS ARA?
  • 7. PER QUÈ ENS CAL UN ESTAT?


"La República Catalana continuarà sent Europa" (díptic)
"A la Catalunya independent seguiré cobrant la pensió o els subsidis" (díptic)
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Pensions.pdf


"Catalunya independent serà econòmicament viable" (díptic)

7/26/2015

France

Comité des droits de l’homme

Observations finales concernant le cinquième rapport périodique du France*

1. Le Comité des droits de l’homme a examiné le cinquième rapport périodique de la France (CCPR/C/FRA/5) à ses 3181e et 3182e séances (CCPR/C/SR.3181 et 3182), le 10 juillet 2015. À sa 3193e séance (CCPR/C/SR.3193), le 21 juillet 2015, il a adopté les observations finales ci-après.
--------------------------------------------------------------------------------
* Adoptées par le Comité à sa 114e session (21 juillet 2015).



... Reconnaissance des minorités et statistiques


6.  Tout en saluant les mesures prises par l’Etat partie visant à mettre en valeur la diversité culturelle et linguistique nationale, le Comité regrette que l’Etat partie continue de ne pas reconnaître en son sein l’existence de minorités. Il note par ailleurs la position de l’Etat partie quant à l’inconstitutionnalité de la collecte de données ventilées par origine ethnique ou raciale et le développement de divers outils au niveau national basés notamment sur l’auto-identification, mais il regrette l’absence d’informations statistiques dans le rapport lui permettant d’évaluer pleinement la jouissance, par les peuples autochtones et les minorités, des droits consacrés dans le Pacte (art. 2, 26 et 27).

L’Etat partie devrait réexaminer sa position concernant la reconnaissance officielle des minorités ethniques, religieuses ou linguistiques. Il devrait également poursuivre la réflexion sur le développement d’outils lui permettant d’évaluer et d’assurer la jouissance effective de l’ensemble des droits de l’homme et des libertés fondamentales par les peuples autochtones et les minorités. Il devrait par ailleurs utiliser ces données à des fins de planification et d’évaluation...


Voire: http://www.acatfrance.fr/communique-de-presse/verdict-du-comite-des-droits-de-lhomme---la-france-nest-pas-le-pays-des-droits-lhomme

Espanya: http://periodismohumano.com/sociedad/libertad-y-justicia/la-onu-suspende-a-espana-en-derechos.html

7/24/2015

Feina

S'ofereix lloc de treball fins el final del projecte, per a politòleg.

Requisits: català i castellà oral i escrit (revisable si algú de fora protesta).
Feina: Redactar informe per explicar com podria Podemos votar a favor de la independència de Catalunya al Parlament, sense ser esborrat del mapa electoral a Espanya.
Extensió del treball: a convenir. Mínim tres paraules.
Remuneració: Sou a convenir (depèn del finançament autonòmic).
Altres avantatges: Possibilitat de jubilació a l'illa d'Elba.
Sol·licituds: Amb paper de l'Estat, per quintuplicat, segellat per l'oficina "No Som casta" a Madrid. Adreça: Molt Apartat de Correus (no arriben a temps ni els papers per votar!)

7/22/2015

"Seguridad Nacional"

G Avui el Congrés ha aprovat el projecte del llei de seguretat nacional. Passarà pel Senat ràpidament, on dubto que l'esmenin. Per què tantes presses?

La possible resposta ens la dóna el ministre de Justícia que ha admès que es podria usar com a "instrument" contra una declaració unilateral d'independència.

Estic segur que l'eventual presa de comandament del mossos d'esquadra vindria en resposta a algun greu amenaça convenientment cuinada, i divulgada per la caverna mediàtica. Heus aquí una primera selecció d'eventuals titulars:

* Descubierto una trama de peligrosos jihadistas que ultimaba un atentado inminente en la Sagrada Familia.

* Desplegados en Barcelona destacamentos de los grises (o com es diguin ara) para proteger a los vecinos ante el riesgo de un grave tsunami en el delta del Ebro.

* Llegan refuerzos desde Madrid en respuesta a una misteriosa serie de incendios en punts estratégicos de Cataluña.

* Al bajar de los autocares del Imserso, en la antigua plaza de Caldo Sotelo, los agentes se quitan los disfraces y confraternizan con los alegres barceloneses que los vitorean.

* Rodean edificios históricos en el parque de la Ciudadela para evitar que una plaga de langostas los afecte.

* Cien vehículos de la policia nacional llegan a Cataluña para desarticular una peligrosa banda de vampiros en Catalunya. Sus victimas son indefensas viejecitas a quienes inducen al trance cantando "els segadors". Las trasladarán para recuperarse de una fuerte anemia al Hospital Reina Sofia. (C)

* Llegan destacamentos de la PN a Cataluña al ser alertados que un acto que denominan "tamborinada" de un pueblo es sospechoso de llamar a rebeldía. (M)

Per enriquir aquest post, us prego que em feu arribar més imaginatius titulars. Hi poso sigla de l'autor/a.

7/20/2015

El programa de la CUP

El programa de la CUP (abans de les municipals) conté aquest extracte. El reprodueixo no pas per una afinitat especial amb la seva ideologia, sinó per la gran importància del primer punt, i de les coses que he marcat amb groc. Són temes, no cal dir-ho, molt urgents de deixar acordades.

De cara a les elecccions al Parlament de Catalunya

1. SOBRE LA MARCA COMUNA. 
Defensar que les eleccions tinguin un caràcter plebiscitari no implica necessàriament que les opcions favorables al “sí a la independència” es presentin a les eleccions amb alguna marca comuna. Allò fonamental és un compromís programàtic i polític inequívoc amb la independència i amb el final de l'austeritat.
En aquest sentit, qualsevol proposta de marca comuna haurà de ser debatuda en el marc de les assemblees obertes.

2.DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA. 
Assolir el compromís de totes les llistes electorals a favor de la independència així com de desenvolupar i prendre les decisions necessàries per avançar cap a la ruptura amb l’Estat espanyol. Una ruptura que s'hauria de materialitzar en una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) l'endemà mateix de les eleccions si la suma de les formacions polítiques que en siguin favorables obtenen la majoria parlamentària.

3.INDEPENDÈNCIA UNA OPORTUNITAT I UN INSTRUMENT PER A LES CLASSES POPULARS.
És imprescindible lligar el procés d’autodeterminació amb la millora de les condicions de vida de les classes populars. Per això, és imprescindible, l’endemà de les eleccions, d’una banda, aprovar i aplicar un programa d’emergència social que reverteixi les conseqüències d’un lustre d'acomiadaments, atur, desnonaments i de retallades socials i, de l’altra, fixar les bases estructurals que permetin en el futur bastir un sistema de serveis públics que garanteixin el dret de les persones al treball, l’habitatge, l’educació, la sanitat i l’atenció a la dependència.

Així mateix, la lluita ferma contra la corrupció i el frau ha d'estar present des del primer dia i en tot el procés per garantir que la futura república catalana independent es constitueixi des d'una política i gestió econòmica netes i transparents

7/17/2015

Porqué vino tu familia a Cataluña, y para qué?

Vino porque las posibilidades de progresar (personalmente, laboralmente, socialmente...) eran mayores en Cataluña que en tu tierra de origen? 

Acaso alguien exigió a tu (o a tu familia) dejar de sentirte de tu tierra de origen? Alguien te dijo que eligieras, que optaras, que renegaras de alguna de tus identidades, si es que tienes más de una (como tantísimos catalanes, por otra parte!)?

(sigue, clicando en "Més informació"!)

7/01/2015

uefa

July 1 2015


For several years now, and for reasons which are beyond the scope of this letter, on at least five separate occasions several million Catalans inside their territory have been campaigning for their right, as a people, to decide on their political future. They have done so in a totally peaceful spirit, and call for this right to be exercised in a democratic way, by voting in ballet boxes in accordance with regular procedures.

(To continue, click on "Més informació"!) 

6/28/2015

Catorce preguntas que té permitirán situarte respecto de la relación Cataluña-España.

Suma los "Sí" y los "No" y al final mira los dos comentarios.

1. Te satisface un Estado en que los dirigentes políticos ganan elecciones con la promesa de bajar los impuestos, para acto seguido subirlos?

2. Te satisface un Estado en donde la zona económica más potente es la que menos inversiones recibe en infraestructuras?

3. Te satisface un Estado en donde los problemas políticos serios se niegan, presentando querellas criminales contra demócratas en vez de negociando soluciones?

4. Te satisface un Estado que todavía permite, e incluso subvenciona, la tortura de animales vivos como espectáculo?

5. Te satisface un Estado que no persiguen judicialmente a miembros de las fuerzas de seguridad que dan chivatazos a grupos islamistas, o que disparan hacia inmigrantes para que se ahoguen en el mar?

6. Te satisface un Estado en donde los juicios se eternizan, porque los procedimientos y los recursos establecidos por la administración proteja, de hecho, a los poderosos?

7. Te satisface un Estado donde aparecen salvapatrias que lo prometen todo, pero que uno tras otro son absorbidos por el sistema, frustrando las expectativas creadas (a cambio de un bien sueldo)?

8. Te satisface un Estado en qué, desde sectores muy minoritarios, se intente conseguir por los tribunales cambiar un modelo lingüístico en la escuela que goza de un amplísimo apoyo social y político?

9. Te satisface un Estado en donde todos los aeropuertos se dirigen desde un solo despacho, modelo centralista único en el modelo occidental?

10. Te satisface un Estado en donde una ley territorial aprobada por las Cortes españolas y refrendada por los votantes de dicho territorio, acabe siendo recortada por un tribunal?

11. Te satisface un Estado el Gobierno del cual se opone a la sepultura cristiana de las víctimas de retaguardia de la guerra civil, y se niega a condenar el fascismo?

12. Te satisface un Estado donde las autoridades dan medallas a exsoldados que lucharon contra los aliados en la segunda guerra mundial, o a efigies de la Virgen?

13. Te satisface un Estado cuyos sucesivos gobiernos persisten en completar una colosal red de trenes de alta velocidad que jamás será ni sostenible ni rentable en ningún sentido?

14. Te satisface un Estado que posterga la construcción del corredor del mediterráneo para mercancias, un proyecto del máximo valor geoestratégico para Europa, solo por el territorio donde tiene que cruzar?

Si has dicho que NO, y estás arraigado en Cataluña, lo más probable es que estés de acuerdo con los millones de catalanes de origen diverso que festivamente se han manifestado en las Diadas de 2012, 2013 (la "Via Catalana") y 2014 (la "V"), o que expresaron con un SÍ +SÍ, el 9 de noviembre pasado, su deseo de vivir en una Cataluña políticamente libre y socialmente justa, inclusiva y solidaria... y modélica vecindad con los países de su entorno. Bienvenido!

Si has dicho que SÍ, -una respuesta igualmente legítima- es de esperar que como ciudadano responsable respetes la voluntad de libertad de tantísimos catalanes que quieren seguir colectivamente (pero pacíficamente) el camino de peruanos y argentinos, de filipinos y cubanos.


6/16/2015

Motius per la independència

Cal explicar a la gent que no ho ha viscut, per edat o per immigració, tot el procés de recentralització dels darrers 30 anys per part de l'Estat, que per a moltíssims catalans va trencar el pacte constitucional. 

Cal explicar a la gent, sobretot, la història de l'Estatut d'Autonomia que el 2003, el 89% dels diputats creien indispensable per tenir els poders i els (nostres!) recursos.
 
Havia de permetre resoldre els principals problemes de la nostra societat. "Cepillado" al Congreso de Diputados, i escandalosament retallat després de la sentència del Tribunal Constitucional, el 2010 cauen en cadena totes les reserves davant de l'opció de la llibertat nacional, la sobirania, única opció realista per poder tenir les eines que necessitem, i trobar les nostres pròpies solucions als nostres problemes.

Aquell procés constituent -que proposava un model quasi federal- va acabar doncs, en un fracàs. Espanya va deixar clar que no deixarà que Catalunya emprengui cap procés d'aquest tipus.

A més a més, només una minoria de l'opinió pública espanyola, fins i tot comptant-hi Catalunya i el País Basc, vol que s'atorgui més autonomia: només un 21%. Hi ha força més gent que voldria un Estat més centralitzat, amb menys competències per a les comunitats autònomes: un 29%.



Milions de catalans hem participat de manera cívica, pacífica i ordenada en els tres darrers actes de la Diada de l'11 de setembre. A sobre, més de 1,8 milions dels que vam prendre part en el massiu acte de desobediència, o desafiament col·lectiu, enfrontant-nos als designis del poder establert, el 9 de novembre passat, hi vam expressar la voluntat que Catalunya sigui un estat sobirà, independent.

El debat profund sobre com exercir el dret de decidir (que l'Estat no admet) s'ha fet durant més de dos anys, com correspon en una societat democràtica. Però ha estat desigual, perquè els detractors de la llibertat del poble català han participat poc en els actes, i a través dels mitjans (la gran majoria dels quals no han donat cap espai, cap, a les raons per les quals els catalans aspirem, majoritàriament, a la independència) més aviat han pintat un imaginatiu quadre catastrofista, amb el suport de l'Estat, que no ha clarificar res.

El full de ruta no el té clar tothom, i és natural. És més: no es pot publicar, ingènuament, amb tot luxe de detalls, perquè això seria donar armes a l'adversari, que té centenars de funcionaris treballant cada dia (i no sé si de nit) per informar-se al màxim, de manera que l'Estat pugui avortar el procés democràtic cap a la nostre sobirania com a poble independent.

Els motius per a la independència són senzills d'explicar: com a poble diferenciat hi tenim dret. Ho diu clarament el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de l'ONU, en el seu article primer:

Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement llur condició política i, així mateix, procuren llur desenvolupament econòmic, social i cultural.

(Dit sigui de passada, l'apartat 3 del mateix article estableix que "Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.)

El Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics repeteix aquests textos fil per randa.

Però en el nostre cas el tema, la motivació, va molt més enllà. Seguint el filòsof Locke, gràcies a Oriol Vidal-Aparició, cada comunitat política té dret al bon govern, i si un govern, en un determinat territori, no compleix les funcions per a les quals havia estat creat, deixa de ser legítim i el poble té el dret de secessió i de crear un govern separat. És el cas dels Estats Units d'Amèrica. Molts dels principals motius per a la independència de Catalunya, i pel progressiu reclutament de persones cap a aquesta opció, es deuen no pas a raons "nacionalistes" (que en els seus termes clàssics recollits per l'ONU afirme que tots els pobles, i tots els territoris no autònoms tenen dret al seu propi Estat sobirà, al marge de si això portarà a una millor governança), si no justament pel desig de bon govern, decidit i controlat pel mateix poble, i que ens permeti ajudar solidàriament els més febles.

6/12/2015

Vint discriminacions contra Catalunya: David d' Enterria

L'11 de juny va demanar per twitter a : "Dime qué derecho tengo q no tienes tú en CAT?"


Va contestar amb una excel·lent sèrie de piulades David d'Enterria. Per llegir-les...

                                  Clica a "Més informació"

Anàlisi política de Joan Canadell


Empresari, Co-fundador del CCN. Co-autor Catalunya Estat propi, Estat ric. Proper projecte: el Potencial de la Catalunya Estat joancanadellb@gmail.com") va fer set piulades que han tingut molt de ressò a través del seu compte twitter. Per llegir-les...

Clica a "Més informació"

Guerra Civil (Salvador Espriu)

La nostra herència ha passat a uns estrangers,
les nostres cases, a uns bàrbars.
Ens hem tornat uns orfes, sense pare;
les nostres mares són com viudes.
Bevem la nostra aigua a preu de diner;
la nostra llengua hem de pagar-la.
Duem el jou al coll, ens esperonen,
cansats, no ens deixen reposar,
Som uns esclaus, que ens dormiríem,
ningú no ens sostreu a la nostra mà....
Feu-nos tornar, Jahvè, i podrem tornar,
renoveu els nostres dies com els d'altres temps.

1939
Salvador Espriu



Gràcies, Maria!

Denmark and the Catalan-Spanish political conflict

On May 13 2015 Sjúrður Skaale MP, on behalf of the Enhedslisten Party (The Red and Green Alliance, 12 seats in the 179-seat Folketinget), addressed the following question to the Danish Foreign Affairs Minister, Martin Lidegaard: 

  • ‘How will the Danish government support a nation’s right to self-determination, in light of the fact that Catalan society, the Catalan government, as well as an ample majority in the Catalan parliament, want a referendum on independence?’

On May 19 2015 the resulting Resolution was adopted by 64 Ayes, no Noes and 41 abstentions. The text was as follows:

  • ‘The Danish Parliament has paid close attention to the explanation made by the government about the legal, historical, political and international issues connected to the situation in Catalonia and has the opinion that the question of Catalan independence is a case of peaceful and democratic dialogue between Catalonia and the Spanish governments in Madrid.’

This respectful position clearly caused a great flurry in the corridors of the Spanish Foreign Ministry: a spate of similar resolutions in parliaments across Europe would in effect be a striking condemnation of Madrid's refusal to negotiate even the terms and conditions of a referendum (and its insistence on taking every political issue - acts, decrees, the organmisation of a non-binding official poll - to the courts, and threatening the Catalan president with disqualification or even prison).

The first visible effect of Spain's counterattack on this particular issue was the Danish foreign minister's declaration under very evident - even humiliating - pressure from Spain's foreign minister José-Manuel García-Margallo. 




(click image to see video, 1' 24")

Minister Martin Liedegaard: 0'26" - 0'53" (and 0'59" - 1'01")
Minister José-Manuel García Margallo: 0'54" - 1'24"
It is clear, by the way, that the Spanish minister misinterprets (in ugly terms) what the Danish minister says was misinterpreted.

The idea of the motion came from the Danish delegation of the Catalan pro-independence NGO Assemblea Nacional Catalana.

Sources: 

6/08/2015

Open letter to Twitter

Dear Sirs,
As you may know, whereas Scotland has been able to hold a referendum on whether or not to become independent from the UK (and Quebec and many before them), Catalonia has not. 
In the past 3 years four vast demonstrations have been held on the issue (11 Sept 2012, 11 Sept 2013, 11 Sept 2014, 9 Nov 2014).
Those defending the democratic path to independence have been subjected to massive electronic attacks (websites, especially on Nov 8-9 2014; hundreds of cell phones, 10-11 Sept 2014, and 8-9 Nov 2014).
Now it seems that attention has turned to twitter accounts. In the past few hours twitter has suddenly blocked 2 accounts, presumably on account of such complaints. Such complaints, coming from those opposing Catalonia's independence, will probably multiply, so I would ask you to play an active role to prevent twitter from being drawn into this de facto censorship.
I myself have six thousand followers (without being a celebrity,  a journalist or a politician!) and fear tht unless I copy the list of all my followers and those I follow, my voice may at any moment be silenced.  
Your early interest in this matter will appreciated, but please do not contact your Madrid office, some members of which in the past have made it clear they are not at all sympathetic to claims coming from Catalans.
If I should have written to another Department, please be so kind as to give me their email address.
Please give me a phone number if need be, to give you further details. 
Michael/Miquel Strubell 

5/16/2015

Catalan police report Spanish police for sabotaging action against Jihad terrorism in Catalonia


The Mossos (Catalan police) reported two Spanish policemen for tipping off the jihadist cell in Sabadell


The Audiencia Nacional (the Spanish court responsible for terrorism and other serious offenses), after investigating and initially charging the two men, dropped the case in February.

The case began a little over a year ago when the Anti-Terrorist Information Brigade of the Catalan police launched a stealthy investigation into a suspected sleeper cell of radical Islamist terrorists whose operational base was in Sabadell and Terrassa, in Catalonia (15 miles inland from Barcelona).

In coordination with the Public Prosecutor's Office of the Audiencia Nacional and under the direction of judge Santiago Pedraz, the Mossos identified the suspects one by one and were authorized to tap their phone calls.

A hairdresser at the centre of the target

For months, the Catalan police followed the trail of these people, especially one of them, Antonio S.M., a 40 year-old former hardresser from Granada, living in Sabadell, who had converted to Islam three years before.

Monitoring teams of the Catalan police tracked every minute of the daily comings and goings of this man and his wife, a young Moroccan. They followed and recorded him in his frequent visits to the mosque in Terrassa. They even attended prayers beside him, according to the summary.

Recruiting terrorists around the mosque

Their attention was not focussed at what happened inside the mosque, but to other, more informal meetings close to the temple, where Antonio S.M. met up with youths, mostly of Moroccan background.

The Mossos, day by day, week by week and month by month, increased the number of suspected jihadists to a dozen, all linked to the hairdresser from Granada living in Sabadell.

Ready to strike

From the phone conversations and data gleaned from international intelligence agencies, the Mossos, the prosecution and the investigating judge reached the conclusion that Antonio S.M. was undoubtedly running a jihadist cell to recruit and indoctrinate jihadists, before sending them to Syria to join the "holy war" being waged by ISIS (Daesh).

Moreover, both the detailed monitoring of the whole group, and information coming in urgently to Barcelona from Bulgaria, France and the United States set off the alarms: the group was ready not only to recruit, but to directly commit attacks in Barcelona. The leader was apparently planning to bomb a Jewish bookshop in Barcelona, with the help of an anti-Catalan neo-Nazi, Diego Frías.

The Mossos tighten the noose

This qualitative leap raised the attention of the investigators still further. From that moment on the police singled out some individuals, who seemed to be acting off guard, for heightened scrutiny.

For several months they were apparently quite unaware that dozens of camouflaged agents were monitoring them, photographing them, filming them, checking their mailboxes, their dustbins, their receipts, their business and professional activities, day and night.

Sudden change

All this behaviour, which at first seemed normal or at least common in the suspects' daily lives, was suddenly cut short. One day last November, the members of the monitoring group working on the case - just codenamed Charonte - looked at each other and frowned.

The tapped phones reported heatedly that some of the suspects being investigated were in touch with one or more Spanish citizens, who were not jihadists or even Muslim. That left the agents perplexed, for they knew of the ultra-Islamist membership of the group, which was very closed and endogamous.

Suspicions are confirmed: it was the CNP

Thanks to a mole inside the group, Catalan police investigators identified a chief inspector and an inspector of the Spanish National Police force (CNP) as the people who had purportedly informed the jihadist cell that the Catalan police were investigating them and were about to make arrests.

According to El Períódico de Catalunya, these two Spanish police officers traveled to Mataró where they met a convert who often helps them, as a police informer, in matters of jihadism. This man later confirmed to the Audiencia Nacional judge that the policemen asked him to contact a Muslim living in Terrassa, and showed him his photograph so as to be able to identify him. The convert contacted another convert who knew the jihadists living in Terrassa. At the beginning of November last year, both men met up with all the members of the cell... including a Catalan police mole, the undercover agent who quickly reported the meeting. The meeting was also surveillanced and photographed by other Catalan police.

The Audiencia Nacional opened a separate investigation

A few days later, the suspicion increased: there were signs that these contacts intended to give those being investigated a helping hand. That is, the Mossos now had evidence that the CNP policemen were warning the suspected terrorist group that it was being investigated, thus jeopardizing the whole operation and their personnel: the terrorists were apparently told there was a mole in their midst, and this raised their level of paranoia.

The Catalan police command, now clearly shocked, delivered a fully-fledged complaint to Judge Santiago Pedraz. Given the evidence, the judge opened a separate line of enquiry.

The suspects take protective measures

These references to high-ranking officers of the CNP coincided, as explained in detail by the Mossos in their report, with a radical change of behaviour by the suspects, who until then had acted off guard: they suddenly began to take clear measures of vigilance and counter-surveillance. They changed their habits, their meeting places and the times of their meetings.

That confirmed the suspicions that had led to the Mossos to formally report the NPC. Moreover, this new scenario put in serious risk the secret investigation against a sleeper terrorist cell which, as it was being dissected, looked closer to moving into action.

The case is closed without a public explanation

Judge Pedraz went on to open proceedings against various Spanish policemen, charging them with divulging secrets, concealment and terrorist collaboration but, for reasons that still remain a secret and that the Court does not want to reveal, the same judge decided to close the case against those policemen on February 17. Spanish police sources claim that a Moroccan had complained to a judge in Terrassa that he was being extorted by the Catalan police and by the Spanish National Intelligence Centre (CNI). The judge had opened proceedings and instructed the Spanish police to investigate. The officers had spoken with both the complainant and with the Mossos, and had discovered that the Catalan police were planning to dismantle the cell. Before the Spanish police withdrew from the case, the complainant had also learned of the on-going investigation by the Catalan police and had reported it to members of the cell.

El Periódico de Catalunya says judge Pedraz took evidence from the two converts and the infiltrated mole. The first convert, from Mataró, said he had received instructions from two policemen to warn the Terrassa they were going to be arrested. The Spanish policemen admitted they had told the Mataró convert, a police informer, about the Catalan police operation, but denied that their intention was for the suspects to be told they were under surveillance or that they were about to be arrested. Despite the evidence, the public prosecutor, Blanca Rodríguez, decided not to push charges against the two Spanish policemen and the judge closed the case.

The Catalan government explained that three of the potential terrorists (two Moroccan and one Brazilian, aged 18, 24 and 27), on learning they were under scrutiny, hastily set off for Syria by coach on December 12, and that Catalan police had alerted the Bulgarian police to intercept them before they could join the ranks of the Islamic State. They were subsequently arrested by the Bulgarian authorities.


After the operation on April 8 in which 11 of the 12 suspects were arrested in the Catalan cities of Sabadell, Terrassa, Barcelona, ​​Sant Quirze del Vallès and Valls, evidence was collected that the group had photographs of police stations in Catalonia and of emblematic buildings in Barcelona. They apparently planned to kidnap someone and to film his or her beheading, dressed in orange denims, to show that the Yihad is also active in Catalonia.



Photograph: Manoilo Garcia / Ara.
  
Immediately after the capture, the Catalan police gave judge Pedraz further evidence in the hope that the case against the two Spanish police officers would be re-opened. The case pitted the Interior Ministry with the Catalan Government, and the Audiencia Nacional has yet to reopen the case against the two officers.

Whatever the reason that eventually led this separate case to be closed, there is an untenable climate of mistrust between the Mossos and the CNP, in a topic as extremely delicate and potentially devastating as is jihadist terrorism.

There is no precedent in Spain of allegations of police collusion with Islamist terrorist groups.

The CNI tries to mediate

The Spanish National Intelligence Centre (CNI), who worked closely with the Catalan police in operational aspects and in analysis the situation of this cell, has tried to mediate between the two police forces in a field - that of national security, terrorism and organized crime - in which, whatever the respective politicians say, there is not the slightest collaboration that is required in such an extraordinarily delicate matter of state.

The Mossos charged 8 of the 11 people arrested of the crime of belonging to a criminal organization with terrorist aims, recruitment and indoctrination of others to be sent to fight in war zones or to join the cell which has now been dismantled.

Several of the eight detainees have been charged with preparing to commit terrorist acts. The other three have been charged with covering up, aiding and abetting.

The Prosecutor applauds the operation

The Special Prosecutor against jihadist terrorism in the National Court, Dolores Delgado, said a few days ago in an interview with Economía Digital that "this action by the Catalan police was carried out with a high level of professionalism and precision".

Seven of the 11 detainees, including Antonio S.M., were sent to prison without bail.

The story is leaked to the press


Following the recent leak to the media, Spanish Interior Minister Jorge Fernández Díaz, and the Catalan Minister of the Interior hurled harsh accusations at each other. The minister said that "fighting terrorism and counter-terrorism policy should be in the hands of the State (the Spanish government) and should not be left to those without the slightest sense of State", and warned that the case will have dire but unspecified "consequences for the future". The Catalan Minister replied that "While the minister deeply regrets that the Catalan police are efficient in fighting terrorism, I am glad that the Spanish police are also efficient in the same struggle." He tried to soften the confrontation saying that "it is not a clash of the Spanish police and the Catalan police (the Mossos), but an allegedly criminal act by members of the Spanish police force."

The Prosecutor's Office of the Audiencia Nacional, instead of calling for the case to be re-opened, will investigate the leaking of the whole report. She wants to find out "who has leaked this, and why" bearing in mind, she stated, that the court investigation concluded no secrets had been divulged.

Catalan public opinion is up in arms at what it perceives as a political attempt to soil the professional standing of the Catalan police force, putting citizens' lives at risk in the process.

Sources

Economía Digital:



Baròmetre de l'ús del català a Internet