Fil de @Bernat_Deltell
https://twitter.com/Bernat_Deltell/status/963775166655483906
1) Som-hi de nou (i després m'agafo uns dies de descans).
22 de desembre. Comunicat oficial (repeteixo: comunicat oficial) del govern federal alemany. Què hi diu? Tres idees: "els representants electes han de formar govern", "desescalar el conflicte" i "respectar els resultats".
2) "Respectar els resultats". Avís a Rajoy: no facis trampes, que et veiem. I "desescalar el conflicte"; ho has entès, Soraya? Això passa divendres 22-12. Cap de setmana. Dilluns 25 de desembre: Nadal. El dia 26 (no festiu a Espanya) els "piolins" marxen cap a casa seva.
3) No es recorda (no vol dir que no hagi passat) que el govern federal alemany hagi emès mai un comunicat per valorar unes eleccions "regionals" fora del seu país. I encara menys que aquest comunicat sigui d'un govern en funcions (A. Merkel encara està en negociacions).
4) 4 de gener.
El Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) publica el seu informe anual i Espanya no en surt gens ben parada de l'anàlisi que es fa de polítics, jutges i fiscals. I a tot això, TVE exclosa de les institucions europees per “manipular la informació”.
5) 16 de gener.
Empresaris alemanys a Catalunya demanen a M. Rajoy que s'obri a acceptar una investidura de @KRLS a distància. El president de l'entitat Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF), Albert Peters, demana també a Rajoy que accepti els resultats de les eleccions.
6) 22 de gener.
Der Spiegel, mitjà de referència a Alemanya, considera que @KRLS podria governar de nou a Catalunya i que la proposició de Roger Torrent "no agradarà a Madrid". El mateix dia Financial Times recorda als seus lectors que els "indepes" tenen majoria absoluta.
7) 23 de gener.
M. Rajoy no aconsegueix col·locar Pérez de los Cobos al Tribunal Europeu de Drets Humans i dos dies més tard Felipe VI, parlant de Catalunya, rep un bon correccional a Davos per les desigualtats socials creixents a Espanya i la desconfiança en les institucions.
8) 28 de gener.
El diari britànic The Guardian situa al ministre d'Exteriors espanyol Alfonso Dastis entre els dirigents "autoritaris" del món al costat de Nicolás Maduro i Bashar al-Assad.
9) 31 de gener.
The Economist assegura que Espanya té el risc d'esdevenir una "democràcia imperfecta" pel cas català i l'agència Bloomberg creu que M. Rajoy és un cadàver polític a qui tothom ja gira l'esquena. Insinuació de crisi d'estat. El País s'hi afegeix uns dies més tard.
10) 1 de febrer.
L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriba a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. L’anunci el fa des de Londres l'advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans.
11) 4 de febrer.
La radiotelevisió pública alemanya denuncia la manipulació de TVE en la qüestió independentista: falta de transparència, no concessió d'entrevistes i negativa a poder rodar a la sala de premsa de TVE per parlar de la cobertura sobre la qüestió catalana.
12) 6 de febrer.
Amnistia Internacional desautoritza la justícia espanyola per primera vegada. La portaveu, Gauri Van Gulik, assegura que la presó provisional és ‘excessiva i desproporcionada’, demana la llibertat immediata dels jordis i la retirada càrrecs de sedició i rebel·lió.
13) 12 de febrer.
Roger Torrent rep en audiència oficial l‘ambaixador de la República Federal d’Alemanya a l’Estat Espanyol, Peter Tempel, i el cònsol general a Barcelona, Peter Rondorf. Temes que es tracten: Espanya i Europa.
14) 13 de febrer.
Roger Torrent impulsarà una sèrie de mesures cautelars davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (on no hi ha Pérez de los Cobos) per tal de protegir el dret de Carles Puigdemont a sotmetre's al debat d'investidura.
15) I ara, un epíleg. Retrocedim dos anys i situem-nos al 2015. Merkel rep l'informe titulat "El laberint català. Independència o reforma constitucional?" de l’Institut de Política i Seguretat Internacional, un 'think tank' alemany que assessora el seu govern en afers exteriors.
16) Els autors són Kai-Olaf Lang, cap de recerca de l’Institut, i la professora de ciències polítiques Susanne Gratius. Diu l'informe: "El govern central munta una barricada sota la Constitució, en comptes de negociar, i entrega la seva responsabilitat política a la justícia.”
17) I ara ve el més interessant: "“Una Constitució federal, que concedeixi a les tres nacions històriques, País Basc, Galícia i Catalunya, més drets i competències que a les altres 14 comunitats autònomes seria una resposta possible a la qüestió catalana”, apunten els politòlegs.
i 18). Banana daurada, la Seat no marxa, crisi d'estat, feixisme i el que ens diu @CNICatalunya ("crisis de deuda. Alemania no avalará"). Merkel no cridarà "Visca Catalunya", però no dubteu que està ben informada. I aquesta és només la pista alemanya. N'hi ha d'altres. Salut!
