Here is a quick translation of an premonitory article, "Aténgase el que atente" written by the 13th Marquise of Casa Fuerte, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, published on February 6th 2017.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
2/14/2017
1/23/2017
Why the Spanish government should be ignored
Why the Spanish government should be ignored
The head of the Spanish PP Delegation in the European Parliament, Esteban González Pons MEP, today criticized XXX, saying that his presence tomorrow in the European Union for an event in support of YYY, which is of simply "private" nature and without any kind of institutional support. He is going there, he explained at a breakfast with reporters, but he might as well have gone to "a cafeteria".
In synthesis that is the translation of the beginning of this article in a Madrid newspaper. The "private" meeting is a public event organised by three MEPs in the European Parliament, similar to dozens of informative events held in the same buildings every month. Why then has he apparently let loose all of his armoury of arrogance and disdain? Who is XXX, and what is YYY?
But before answering let us feed in more information about his opinions (which I abhore, as being totally contrary to acceptable democratic practice), that I just heard on the radio. He said XXX wanted to leave the European Union, and he said that XXX enjoyed the support of right wing extremists parties across Europe. He said that noone in any position of power will attend the event.
So, is XXX a representative of a foreign power threatening the very foundations of western civilisation?
So, is YYY an act of war, an invasion, an assassination?
Who is González Pons? Well according to his party's website he is the "Parliamentary Spokesman of Europe".
And what does his party think about Catalonia? Well, in 2006 they gathered millions of signatures in an attempt to prevent Spain from updating and improving Catalonia's regional constitution.
Source: http://ep00.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/11/13/quadern/1352827620_086156_1352827891_noticia_normal.jpg
The same party sent the resulting Organic Law, after its adoption by the Spanish Congress and the Spanish Senate, and its ratification by the Catalan People in a referendum, to the Constitutional Court later in 2006. They did so on nearly 200 grounds.
Unsurprisingly, the PP is widely seen in Catalonia as an anti-Catalan party. This is not an impression. See how well it did in the last General election, in Catalonia (light blue):
Source: http://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p3/WebSite/2016/06/26/Recortada/img_msanoja_20160627-193920_imagenes_lv_otras_fuentes_mapa-kCtF-U402775236608oDF-992x558@LaVanguardia-Web.jpg
The Spanish Popular Party is deeply, profoundly, opposed to the Catalans deciding anything. It is even opposed to informal polls to ask the Catalans their non-binding opinion and after intoxicating Spanish opinion (and the judiciary!) into believing the 9 Novejmber 2014 poll was an "illegal" "referendum", it has put the machinery under way to get the courts to bar four top Catalan politicians from holding public office.
So, what about XXX and YYY?
Well actually, XXX is not a representative of a foreign power threatening the very foundations of western civilisation. He happens to be the democratically-elected, 130th president of Catalonia, Carles Puigdemont, ( @KRLS ). Who has no desire at all to leave the European Union, which disqualifies Pons' claim to alliances with the extreme right wing (which Catalans have no time for: Catalonia is still smarting from the bombing and straffing of civilian targets by Italian and German war planes - on Franco's side - during the 1936-39 Spanish Civil War).
And YYY is not an act of war, an invasion or an assassination. It is the road map to Catalonia's independence which is shared by an outright majority in the democratically-elected Parliament of Catalonia, and includes the right of the Catalan power to vote on independence.
That majority has been built on the largest peaceful social movement in western Europe perhaps since WW2. The Catalan National Assembly, an NGO founded in 2012, has organised historic rallies every year since 2012, calling for the recovery of Catalonia's long-lost independence. Here is the 400 km-long "Catalan Way" formed on September 11 2013:
The Spanish Popular Party, and indeed its diplomatic service, are widely reported to be bullying people not to attend the information event. Even the new President of the European Parliament is reported to have hurriedly called a meeting of ambassadors at the same time. If that is so, is the fact he belongs to the same parliamentary group have anything to do with the coincidence?
Nor is it surprisingly that in the face of these calls for a boycott, the Catalan government has decided to publish an announcement in some foreign newspapers.
I sincerely hope that MEPs and Commission officials will ostentatiously show the world (and their electorate!) that they will not allow a foreign government - any government, for that matter - to tell them where they are and are not to go. The issue is not about independence, it is basically about democratic values. This is his latest letter to his Group colleagues (is is not the first: the earlier one, in 2014, was in the same vein):
The head of the Spanish PP Delegation in the European Parliament, Esteban González Pons MEP, today criticized XXX, saying that his presence tomorrow in the European Union for an event in support of YYY, which is of simply "private" nature and without any kind of institutional support. He is going there, he explained at a breakfast with reporters, but he might as well have gone to "a cafeteria".
In synthesis that is the translation of the beginning of this article in a Madrid newspaper. The "private" meeting is a public event organised by three MEPs in the European Parliament, similar to dozens of informative events held in the same buildings every month. Why then has he apparently let loose all of his armoury of arrogance and disdain? Who is XXX, and what is YYY?
But before answering let us feed in more information about his opinions (which I abhore, as being totally contrary to acceptable democratic practice), that I just heard on the radio. He said XXX wanted to leave the European Union, and he said that XXX enjoyed the support of right wing extremists parties across Europe. He said that noone in any position of power will attend the event.
So, is XXX a representative of a foreign power threatening the very foundations of western civilisation?
So, is YYY an act of war, an invasion, an assassination?
Who is González Pons? Well according to his party's website he is the "Parliamentary Spokesman of Europe".
And what does his party think about Catalonia? Well, in 2006 they gathered millions of signatures in an attempt to prevent Spain from updating and improving Catalonia's regional constitution.
Source: http://ep00.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/11/13/quadern/1352827620_086156_1352827891_noticia_normal.jpg
The same party sent the resulting Organic Law, after its adoption by the Spanish Congress and the Spanish Senate, and its ratification by the Catalan People in a referendum, to the Constitutional Court later in 2006. They did so on nearly 200 grounds.
Unsurprisingly, the PP is widely seen in Catalonia as an anti-Catalan party. This is not an impression. See how well it did in the last General election, in Catalonia (light blue):
Source: http://www.lavanguardia.com/r/GODO/LV/p3/WebSite/2016/06/26/Recortada/img_msanoja_20160627-193920_imagenes_lv_otras_fuentes_mapa-kCtF-U402775236608oDF-992x558@LaVanguardia-Web.jpg
The Spanish Popular Party is deeply, profoundly, opposed to the Catalans deciding anything. It is even opposed to informal polls to ask the Catalans their non-binding opinion and after intoxicating Spanish opinion (and the judiciary!) into believing the 9 Novejmber 2014 poll was an "illegal" "referendum", it has put the machinery under way to get the courts to bar four top Catalan politicians from holding public office.
So, what about XXX and YYY?
Well actually, XXX is not a representative of a foreign power threatening the very foundations of western civilisation. He happens to be the democratically-elected, 130th president of Catalonia, Carles Puigdemont, ( @KRLS ). Who has no desire at all to leave the European Union, which disqualifies Pons' claim to alliances with the extreme right wing (which Catalans have no time for: Catalonia is still smarting from the bombing and straffing of civilian targets by Italian and German war planes - on Franco's side - during the 1936-39 Spanish Civil War).
And YYY is not an act of war, an invasion or an assassination. It is the road map to Catalonia's independence which is shared by an outright majority in the democratically-elected Parliament of Catalonia, and includes the right of the Catalan power to vote on independence.
That majority has been built on the largest peaceful social movement in western Europe perhaps since WW2. The Catalan National Assembly, an NGO founded in 2012, has organised historic rallies every year since 2012, calling for the recovery of Catalonia's long-lost independence. Here is the 400 km-long "Catalan Way" formed on September 11 2013:
The Spanish Popular Party, and indeed its diplomatic service, are widely reported to be bullying people not to attend the information event. Even the new President of the European Parliament is reported to have hurriedly called a meeting of ambassadors at the same time. If that is so, is the fact he belongs to the same parliamentary group have anything to do with the coincidence?
Nor is it surprisingly that in the face of these calls for a boycott, the Catalan government has decided to publish an announcement in some foreign newspapers.
I sincerely hope that MEPs and Commission officials will ostentatiously show the world (and their electorate!) that they will not allow a foreign government - any government, for that matter - to tell them where they are and are not to go. The issue is not about independence, it is basically about democratic values. This is his latest letter to his Group colleagues (is is not the first: the earlier one, in 2014, was in the same vein):
10/04/2015
Una petita reflexió sobre la històrica victòria de l'independentisme el 27S
Havien de ser unes eleccions plebiscitàries, segons els partidaris del sí. Però només ho podien ser si TOTHOM votava en clau Sí o NO.
El sí va guanyar el no de més de 350.000 vots! I si no vam arribar al 50% dels vots (més un!) ells encara menys: no han arribat al 40%.
L'unionisme ha sofert una derrota espectacular, ja dic, quan ha mobilitzat tots els ressorts del poder, nets i bruts (com les amenaces sobre Europa, l'Euro, la nacionalitat... o les dificultats perquè els catalans a l'exterior votessin... o les imposicions a TV3 quan tots els mitjans espanyols van fer el que van voler... o la campanya paral·lela (pagada per qui?) de Societat Civil Catalana, ara en procés de descomposició. L'espanyolisme ha gastat TOTS els seus cartutxos en aquesta campanya!
Però han estat eleccions plebiscitàries? Per al 47,8% dels votants, és clar que sí, i han votat a favor de la independència. Però el 52,2% restant ha votat "No" a la independència?
Per al Partido Popular, 'No habrá elecciones plebiscitarias como nunca hubo un referéndum en Cataluña'.
Potser han estat plebiscitàries per a Ciutadans? Doncs resulta que no: "Tenemos una oportunidad histórica, pero no son elecciones plebiscitarias".
Per al PSC, doncs? Tampoc, ja que "el PSC no reconoce el carácter plebiscitario de las elecciones".
Tampoc no són plebiscitàries per a Unió, que "rechaza que las elecciones del 27 de septiembre deban tener un carácter plebiscitario".
Per altra banda, "El candidato de Catalunya sí que es Pot también ha defendido que no se puede entender el 27-S como un plebiscito..."
Es pot argumentar que PP, PSC i Ciutadanos han fet campanya pel No, tot i així i que entre els altres partits amb un cert pes, només CSQEP i Unió no han volgut els seus votants entressin en aquesta dinàmica. Entre els dos sumen el 12,6% dels vots emesos. No podem saber quants d'aquests 515.000 vots, en cas d'un referèndum, es decantarien pel Sí o pel No. Però amb només 82.000 Sís, un de cada sis, tindríem el SÍ guanyat. Segur que guanyaríem, i còmodament. I naturalment, si els excloem del recompte perquè no han admès que fos un referèndum, el Sí venç el No per golejada (amb la mateixa diferència entre el No i el Sí d'Escòcia, per cert).
Però han estat eleccions plebiscitàries? Per al 47,8% dels votants, és clar que sí, i han votat a favor de la independència. Però el 52,2% restant ha votat "No" a la independència?
Per al Partido Popular, 'No habrá elecciones plebiscitarias como nunca hubo un referéndum en Cataluña'.
Potser han estat plebiscitàries per a Ciutadans? Doncs resulta que no: "Tenemos una oportunidad histórica, pero no son elecciones plebiscitarias".
Per al PSC, doncs? Tampoc, ja que "el PSC no reconoce el carácter plebiscitario de las elecciones".
Tampoc no són plebiscitàries per a Unió, que "rechaza que las elecciones del 27 de septiembre deban tener un carácter plebiscitario".
Per altra banda, "El candidato de Catalunya sí que es Pot también ha defendido que no se puede entender el 27-S como un plebiscito..."
Es pot argumentar que PP, PSC i Ciutadanos han fet campanya pel No, tot i així i que entre els altres partits amb un cert pes, només CSQEP i Unió no han volgut els seus votants entressin en aquesta dinàmica. Entre els dos sumen el 12,6% dels vots emesos. No podem saber quants d'aquests 515.000 vots, en cas d'un referèndum, es decantarien pel Sí o pel No. Però amb només 82.000 Sís, un de cada sis, tindríem el SÍ guanyat. Segur que guanyaríem, i còmodament. I naturalment, si els excloem del recompte perquè no han admès que fos un referèndum, el Sí venç el No per golejada (amb la mateixa diferència entre el No i el Sí d'Escòcia, per cert).
Tothom deia (el García Albiol entre ells) que el sobiranisme no guanyaria majoria absoluta si hi havia una participació del 72%, i ha estat del 77%.
Junts pel Sí, ha fet un gran resultat. Malgrat l'escissió d'Unió, que ha tret 103.000, ha sumat 12.000 més respecte de CiU + ERC el 2012. També ha mobilitzat 60.000 persones més que els que van votar Sí+Sí el 9 de novembre de 2014.
Tot plegat, uns resultats històrics.
I què fa l'Estat? Intenta omplir-nos el cap amb fal·làcies. Els que no admetien de cap manera que això fos altra cosa que unes eleccions autonòmiques -on manen els escons- ara resulta que diuen que escons no, manen el percentatge de vot!
Ens omplen el cap amb incerteses. No pararan fins que sembrin discòrdies entre els guanyadors, si cal amb entrevistes inexistents i manipulacions.
El reportatge de "Informe Semanal" d'ahir a TVE es veu que va ser d'escàndol!
I el món sencer ha llegit els resultats d'una manera contundent (tret d'alguns que encara prediquen -innocents- que la "solució" és un pacte fiscal!").
Recomano:
- Pere Cardús: Tretze qüestions decisives per a la nova etapa independentista. http://www.vilaweb.cat/noticies/tretze-questions-decisives-per-a-la-nova-etapa-independentista/
- Resultats eleccions catalanes 2015: http://cat.elpais.com/resultats/eleccions/2015/autonomiques/09/index.html
- Consulta sobre la independència de Catalunya: https://ca.wikipedia.org/wiki/Consulta_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya#Resultats
- Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2015
- Elecciones Catalanas: Los siete mapas que resumen las elecciones catalanas del 27-S http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/elecciones-catalanas/2015-09-29/mapas-resumen-resultados-elecciones-catalanas-27s_1040765/
- "Catalan election has solved little on secession", by Ian Mount. Financial Times, October 15, 2015 12:09 a.m. http://www.ft.com/intl/cms/s/0/1e22f3de-56dc-11e5-9846-de406ccb37f2.html
9/01/2015
Potestats i funcions del Tribunal Constitucional. Article159
TÍTOL IX
Del Tribunal Constitucional Article 159
1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei; dels quals, quatre a proposta del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del Govern, i dos a pro-posta del Consell General del Poder Judicial.
2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, professors d’Universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de competència reconeguda amb més de quinze anys d’exercici professional.
3. El període de designació dels membres del Tribunal Constitucional tindrà una durada de nou anys i es renovaran per terços cada tres anys.
4. La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els càrrecs polítics o administratius; amb l’exercici de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb l’ocupació al seu servei; amb l’exercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del Poder Judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l’exercici del seu mandat.Article 160
El President del Tribunal Constitucional serà nomenat entre els membres d’aquest pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per a un període de tres anys.Article 161
1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conèixer:Article 162
a) Del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà aquesta, però la sentència o les sentències que n’hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d’empara per violació dels drets i de les llibertats continguts en l’article 53.2 d’aquesta Constitució, en els casos i formes que la llei estableixi.
c) Dels conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o dels de les Comunitats Autònomes entre elles.
d) De les altres matèries que li atribueixin la Constitució o les lleis orgàniques.
2. El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació provocarà la suspensió de la disposició o de la resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior als cinc mesos.
1. Tenen legitimitat:Article 163
a) Per a interposar el recurs d’inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats, cinquanta Senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les seves Assemblees.
b) Per interposar el recurs d’empara, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, a més del Defensor del Poble i del Ministeri Fiscal.
2. En els altres casos, la llei orgànica determinarà les persones i els òrgans legitimats.
Quan en algun procés, un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisió, pugui ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els supòsits, en la forma i amb els efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius.Article 164
1. Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran en el Butlletí Oficial de l’Estat amb els vots particulars, si n’hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l’endemà d’haver estat publicades i no poden ser objecte de recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat d’una llei o d’una norma amb força de llei i totes aquelles que no es limitin a l’estimació subjectiva d’un dret, tenen plens efectes davant tothom.Article 165
2. Llevat que en la decisió es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.
Una llei orgànica regularà el funcionament del Tribunal Constitucional, l’estatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a l’exercici de les accions.
6/12/2015
Anàlisi política de Joan Canadell
Empresari, Co-fundador del CCN. Co-autor Catalunya Estat propi, Estat ric. Proper projecte: el Potencial de la Catalunya Estat joancanadellb@gmail.com") va fer set piulades que han tingut molt de ressò a través del seu compte twitter. Per llegir-les...
Clica a "Més informació"
11/25/2014
Civi Europaeo Praemium 2014
CARTA OBERTA AL PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU
OPEN LETTER TO THE PRESIDENT OF THE EUROPEAN PARLIAMENT
*** CLICK ON "Més informació" BELOW FOR THE TEXT OF THE POST ***
1/22/2014
11/12/2012
Alguns vídeos electorals
Assemblea Nacional Catalana: #25n tothom a votar
Coi d'independència!! (Vídeo realitzat per la plataforma Catalunya Sí en suport a Oriol Junqueras / ERC)
¿Pesadillas? el próximo día 25 acaba con ellas. Vota PP
#totsSomGarcia (Solidaritat Catalana per la Independència)
PSC - Espot de campanya del PSC: Persones
Espot de campanya CiU - Junts estem fent camí
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012,Video en apoyo a las CUP
http://pirata.cat — Dret a decidir. A decidir-ho TOT! — Pirates de Catalunya
Coi d'independència!! (Vídeo realitzat per la plataforma Catalunya Sí en suport a Oriol Junqueras / ERC)
¿Pesadillas? el próximo día 25 acaba con ellas. Vota PP
#totsSomGarcia (Solidaritat Catalana per la Independència)
PSC - Espot de campanya del PSC: Persones
Espot de campanya CiU - Junts estem fent camí
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012,Video en apoyo a las CUP
http://pirata.cat — Dret a decidir. A decidir-ho TOT! — Pirates de Catalunya
11/11/2012
Posicionament de l'ANC davant les eleccions del 25N, i resposta dels partits
L'Assemblea Nacional Catalana, que podríem considerar que és la causant directa de tots els fets posteriors a la històrica manifestació que va organitzar el passat 11 de setembre, incloent-hi la convocat`pories d'eleccions anticipades, ha publicat el seu Posicionament davant les eleccions del 25N.
2. Si Espanya impedeix el referèndum presentarem una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, d’acord amb la comunitat internacional.
p. 5:
No tanquem la porta a cap opció, tret de quedar-nos en la situació actual.
L’exercici del dret a decidir és una via per obrir nous escenaris de pacte o per constatar que no existeixen.
Pacte de sobiranies
La via federal que podria resoldre l’articulació de l’Estat passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, del dret a decidir i de la singularitat de Catalunya (competències, finançament, identitat nacional). Un nou pacte constitucional establert a partir d’una negociació bilateral, des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions.
En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.
Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.
p. 15:
La nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continuar formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com a país, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de demostrar que Catalunya és un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribució a la construcció europea.
(Resum)
p.1:
Independència nacional per als Països Catalans.
Forçarem la ruptura amb els estats ocupants a través de l’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble català. Defensa que només junt amb la consecució de l’emancipació social serà possible reeixir en el procés per construir la independència nacional.
L'Assemblea
Nacional Catalana, que podríem considerar que és la causant directa de tots els
fets posteriors a la històrica manifestació que va organitzar el passat 11 de
setembre, incloent-hi la convocatòries d'eleccions anticipades, ha publicat el
seu Posicionament
davant les eleccions del 25N.
Al final del document llegim "Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:
Al final del document llegim "Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:
1.
La sobirania de Catalunya resideix en el poble català.
El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2.
Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa
3.
Treballarem conjuntament amb la resta de grups
polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més
consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes."
Em demano què en diuen els programes electorals dels partits.
Solidaritat
Catalana per la Independència (SI):
http://independencia.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/adjunts/04_programa_parlament-2012_aprovat.pdf
p. 3:
* Quins passos
farem per assolir la independència?
I) Aconseguir una majoria clara al Parlament de
Catalunya perquè Catalunya es proclami sobirana a favor de la constitució del nou
Estat català.
II) Fer visible democràticament aquesta majoria. Les
formes poden ser diverses: bé a través de la proclamació formal de la
independència pels electes independentistes que s'hagin presentat a les eleccions
amb un programa electoral que expressament inclogui l'objectiu de la
independència, posteriorment ratificat en el Parlament constituït; o bé a través
d'un referèndum expressament convocat com a tal. Tanmateix, valorem la
possibilitat de combinar ambdues vies per donar major legitimitat democràtica a
la decisió...
p. 4:
1. La primera Llei que presentarem serà per a fer el
referèndum d’independència durant el 2013, com a màxim l’11 de setembre de
2014. 2. Si Espanya impedeix el referèndum presentarem una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, d’acord amb la comunitat internacional.
p. 4:
La voluntat de ser Catalunya és la voluntat de
construir un Estat independent. Amb aquest propòsit, Solidaritat Catalana per
la Independència considera que en els moments difícils no s’hi val a amagar-se
i cal estar al peu del canó. En aquest sentit, oferim a la ciutadania un Govern
d'Unitat per declarar la independència. p. 5:
Per tot això fem nostra la
següent proposta de l’Assemblea Nacional Catalana:
- 1. La sobirania de
Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser
consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la
resta de pobles i Estats del món.
- 2. Solidaritat Catalana
per la Independència es posarà a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat Independent a
Europa.
- 3. Treballarem
conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de
constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i
esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.
Partit dels
Socialistes de Catalunya
p. 3-4:
La manifestació multitudinària
i cívica celebrada la Diada d’enguany mostra clarament la insatisfacció i la
desafecció que ha anat creixent vers les actuals relacions entre Catalunya i
Espanya, un malestar que ja es va demostrar amb la sentència del Tribunal
Constitucional i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica, pels reiterats
incompliments per part del Govern de l’Estat i pels missatges institucionals en
to de menyspreament de les demandes catalanes.
El Govern del Partit Popular,
lluny d’abordar aquest creixent malestar provocat per la Sentència, va
emprendre una ofensiva recentralitzadora en l’actual legislatura amb mesures
que han estat considerades inconstitucionals en reiterades ocasions pel Consell
de Garanties Estatutàries, en vulnerar les competències de la Generalitat de
Catalunya i els drets de la ciutadania...
p. 5:
... creiem que és el moment de
renovar el pacte constitucional a través de la construcció federal... I és amb
aquest esperit de respecte a totes les persones, inherent als progressistes,
que plantegem el nostre projecte d’un nou marc de relacions entre Catalunya i
Espanya: el federalisme.
p. 6:
Volem reformar la Constitució
i transformar les estructures de l’actual Estat de les Autonomies en un Estat
Federal a través del diàleg i la negociació entre les forces polítiques
espanyoles i catalanes...
p. 9:
La prioritat del PSC serà en
la propera etapa política la reforma constitucional per avançar en la
construcció d’un l’Estat federal. Una prioritat que té tot el sentit des de la
defensa del principi democràtic del dret a decidir i del principi de legalitat.
Ambdós formen part indestriable d’un Estat democràtic i de dret, d’un sistema
de llibertats i drets garantits...
[E]ls i les socialistes…
Constatem que la manifestació
multitudinària i cívica celebrada a la Diada d’enguany, va mostrar clarament un
malestar creixent pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un
malestar que ja es va expressar amb motiu de la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, i que s’ha vist
agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per part del
Govern de l’Estat...
Esquerra
Republicana de Catalunya:
"Guanyem
la independència"
p. 4:
PRESENTACIÓ
De la voluntat del poble
català, el 25 de novembre en sorgirà un nou Parlament que haurà de conformar
una clara majoria sobiranista. Una majoria que compti amb el màxim suport
possible per exercir el legítim i democràtic dret de decidir el 2014. I en
aquest nou Parlament el pes d’ERC serà determinant per garantir l'exercici
d’aquest dret massivament reivindicat per part de la ciutadania.
Una ERC forta serà la garantia
perquè ningú no ens tregui la il·lusió generada per la mobilització de la
Diada.
... Un compromís que passa per
la inequívoca voluntat d'ERC de celebrar, durant el 2014, un referèndum sobre
la independència de Catalunya, per esdevenir un nou Estat en el si de la Unió
Europea.
p. 6:
El procés d’emancipació
nacional s’ha accelerat arran del rebuig de l’Estat espanyol al nou model
d’encaix proposat pel poble català amb l’Estatut d’Autonomia de 2006, amb el
moviment de consultes populars i, molt especialment, amb la manifestació del
passat Onze de Setembre, que ens situa en un nou escenari.
En aquest sentit, ERC afirma
els punts programàtics que l’ANC ha fet arribar als partits polítics, assumint
el compromís amb la gent que es va manifestar en la Diada d’enguany, en el seu
clam perquè Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou estat dins la
UE:
- 1) La sobirania de
Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui s’ha de
consultar a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la
resta de pobles i estats del món.
- 2) Ens posarem a
treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, se celebri un
referèndum per tal que Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou
Estat independent d’Europa.
- 3) Si aquesta és la
voluntat del poble, treballarem conjuntament amb la resta de grups
polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui
el més consensuat i participatiu possible, i esdevingui l’Estat de tots
els catalans i catalanes.
p. 7:
... Amb l’objectiu de
constituir l’Estat català, la República de Catalunya, aquest document defineix
les accions que Esquerra Republicana de Catalunya vol promoure, des del
Parlament i el Govern de la Generalitat, si guanya les properes eleccions al
Parlament, que se celebraran el proper 25 de novembre de 2012.
Iniciativa
per Catalunya - Verds / EUA
Bloc 3. Llibertat per decidir,
p. 130
La Catalunya de tots els drets
Catalunya és a l’inici d’una nova etapa.
La sentència del Tribunal Constitucional contra
l’Estatut va posar en evidència que les aspiracions de Catalunya de més poder
polític, de més capacitat sobre els recursos econòmics i de més reconeixement
nacional no tenen cabuda en el marc constitucional actual.
La gran manifestació del 10 de juliol va ser
l’expressió del rebuig de la major part de la societat catalana a una sentència
que vulnerava la voluntat de la ciutadania expressada en el referèndum
d’aprovació de l’Estatut.
Tant la sentència com la política del PP, però també
del PSOE, fan que avui les possibilitats de fer avançar l’autogovern de
Catalunya, amb una lectura oberta i flexible de la Constitució, no siguin
possibles.
Des de que es va donar a conèixer la sentència,
ICV-EUiA va plantejar que l’Estat havia de refer el pacte constitucional
trencat, sobre noves bases federals o, en cas contrari, s’obriria camí l’opció
de la plena sobirania.
La manifestació multitudinària de l’11 de setembre
expressa la voluntat d’avançar cap a la plena sobirania i el rebuig al marc
actual i al procés de recentralització impulsat pel PP.
Aquesta situació de conflicte, en democràcia, només es
pot resoldre amb l’exercici de l’autodeterminació, perquè la ciutadania pugui
decidir el futur de Catalunya sense límits i sigui una ciutadania amb tots els
drets.
p. 131:
Per nosaltres el federalisme català i
l’independentisme no són adversaris, perquè comparteixen l’objectiu d’exercir
el dret a decidir. L’adversari comú és el centralisme.
Som l’esquerra nacional que vol ser alternativa a la
dreta nacional que representa CiU.
ICV-EUiA som l’única força catalanista que suma a
federalistes i a independentistes. Diferents sensibilitats, però una sola
política basada en el dret a decidir. La pluralitat ens fa més forts i és un
motiu d’orgull de la coalició.
Tancar la porta definitivament a la via federal o
confederal, com es fa des de determinats sectors independentistes, és un error,
la negociació i el pacte sempre són vies raonables per resoldre els conflictes
nacionals, si és que les dues parts en tenen voluntat.
I rebutjar la possibilitat de plantejar la sobirania
plena també és un error perquè difícilment l’Estat acceptarà una proposta de
pacte federal si no és en el marc d’una forta mobilització que reclami la
sobirania. No tanquem la porta a cap opció, tret de quedar-nos en la situació actual.
L’exercici del dret a decidir és una via per obrir nous escenaris de pacte o per constatar que no existeixen.
Objectius
Els objectius d’ICV-EUiA per la propera legislatura
són:
- Impulsar l’exercici del dret a decidir el futur de Catalunya, amb
la celebració d’un referèndum o consulta.
- Fer front al procés de recentralització de l’Estat que impulsa el
govern del PP amb un pacte en defensa de l’autogovern.
p. 133:
... Per això proposem:
- L’Acord Nacional per l’exercici del dret a
decidir. ICV-EUiA proposa que en la propera legislatura partits polítics,
agents socials i entitats representatives del país arribin a un Acord
Nacional per l’exercici del dret a decidir, el més ampli possible, per tal
que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o
consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.
Pacte de sobiranies
- ICV-EUiA hem reivindicat des de fa temps la
construcció d’un Estat propi, que pot establir, a partir de la pròpia
sobirania, una relació de caràcter federal, confederal o ser present
directament en l’àmbit europeu, depenent de la voluntat de pacte de l’Estat
i de la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya.
El federalisme que hem
defensat és el federalisme plurinacional que incorpora el dret a decidir i no
una versió federal del “cafè per a tothom”.
El federalisme del PSOE no és
creïble. Qualsevol proposta federal a 17 és una via fracassada perquè no
reconeix la realitat plurinacional de l’Estat. La via federal que podria resoldre l’articulació de l’Estat passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, del dret a decidir i de la singularitat de Catalunya (competències, finançament, identitat nacional). Un nou pacte constitucional establert a partir d’una negociació bilateral, des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions.
Convergència i Unió
"Catalunya 2020"
p. 11:
L’11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans va
sortir al carrer sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. Una espectacular
manifestació, la més gran de la història del nostre país, amb un to i un
esperit positiu i d’afirmació com a poble i com a nació. Una manifestació que,
sens dubte, ha esdevingut una fita històrica que marca un abans i un després en
l’esdevenir de Catalunya.
p. 12:
Cap a on anem. Avançar en la
construcció d’un estat propi.
Des de la Sentència contra l’Estatut de Catalunya i
molt especialment, després de la gran manifestació de l’11 de setembre
d’enguany, una gran majoria de la ciutadania de Catalunya ha assumit
conscientment el fet d’estar protagonitzant un gran canvi, una transició que ha
encarat sense ambigüitats ni limitacions...
Catalunya té dret a decidir el seu futur i ha arribat el
moment de poder exercir aquest dret. Després de trenta anys, és el moment
d’escollir. És l’hora que Catalunya faci el seu propi camí. Amb naturalitat. Un
camí, una transició nacional, que ens ha de permetre prendre les nostres
pròpies decisions, que ens ha de permetre viure d’acord amb les nostres pròpies
possibilitats, i això vol dir viure millor... Volem construir una majoria
social àmplia perquè Catalunya pugui tenir un estat propi dins el marc
d’Europa, perquè Catalunya té l’aspiració de ser un poble normal entre els
països i les nacions del món.
p. 13:
...Aquest és un camí en positiu, d’obertura i
d’interrelacions. No va en contra de ningú. No busca la confrontació ni la
ruptura. És un camí tranquil. Volem tenir un estat propi en el marc d’Europa, amb
una clara vocació cap a l’exterior i que alhora, com és natural, seguirà tenint
uns forts vincles amb Espanya...En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.
Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.
p. 15:
La nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continuar formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com a país, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de demostrar que Catalunya és un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribució a la construcció europea.
Candidatura d'Unitat Popular
(CUP)
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/UkVTVU0gUFJPR1JBTUF4_232877_1_2639_1.pdf(Resum)
p.1:
Independència nacional per als Països Catalans.
Forçarem la ruptura amb els estats ocupants a través de l’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble català. Defensa que només junt amb la consecució de l’emancipació social serà possible reeixir en el procés per construir la independència nacional.
...ooo000&&&000ooo...
Com era
d'esperar, no hem trobat cap referència respecte d'un compromís pel que fa al
reerèndum ni a la possible independència de Catalunya en el programa del Partido Popular de Cataluña "Cataluña
sí, España también", ni en el programa de Ciutadans, "Mejor Unidos".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
