Un doble càstig a les Europees?

Hi ha, al meu parer, una real possibilitat d'un doble càstig per a Catalunya a les eleccions europees, de les quals poca gent parla de moment.

**** Clica a sota, a "Més informació" per llegir el post sencer *****

Una petita reflexió sobre la històrica victòria de l'independentisme el 27S

Diumenge vam aconseguir against all the odds, havent suportat tota l'artilleria política, mediàtica, bancària, empresarial (només ha faltat la militar!), i amb una mobilització de vot espanyolista que no havíem vist mai a Catalunya, que guanyéssim, i que guanyéssim netament i nítidament.

Havien de ser unes eleccions plebiscitàries, segons els partidaris del sí. Però només ho podien ser si TOTHOM votava en clau Sí o NO.

El sí va guanyar el no de més de 350.000 vots! I si no vam arribar al 50% dels vots (més un!) ells encara menys: no han arribat al 40%.

L'unionisme ha sofert una derrota espectacular, ja dic, quan ha mobilitzat tots els ressorts del poder, nets i bruts (com les amenaces sobre Europa, l'Euro, la nacionalitat... o les dificultats perquè els catalans a l'exterior votessin... o les imposicions a TV3 quan tots els mitjans espanyols van fer el que van voler... o la campanya paral·lela (pagada per qui?) de Societat Civil Catalana, ara en procés de descomposició. L'espanyolisme ha gastat TOTS els seus cartutxos en aquesta campanya!

Però han estat eleccions plebiscitàries? Per al 47,8% dels votants, és clar que sí, i han votat a favor de la independència. Però el 52,2% restant ha votat "No" a la independència?

Per al Partido Popular, 'No habrá elecciones plebiscitarias como nunca hubo un referéndum en Cataluña'.

Potser han estat plebiscitàries per a Ciutadans? Doncs resulta que no: "Tenemos una oportunidad histórica, pero no son elecciones plebiscitarias".

Per al PSC, doncs? Tampoc, ja que "el PSC no reconoce el carácter plebiscitario de las elecciones".

Tampoc no són plebiscitàries per a Unió, que "rechaza que las elecciones del 27 de septiembre deban tener un carácter plebiscitario".


Per altra banda, "El candidato de Catalunya sí que es Pot también ha defendido que no se puede entender el 27-S como un plebiscito..."

Es pot argumentar que PP, PSC i Ciutadanos han fet campanya pel No, tot i així i que entre els altres partits amb un cert pes, només CSQEP i Unió no han volgut els seus votants entressin en aquesta dinàmica. Entre els dos sumen el 12,6% dels vots emesos. No podem saber quants d'aquests 515.000 vots, en cas d'un referèndum, es decantarien pel Sí o pel No. Però amb només 82.000 Sís, un de cada sis, tindríem el SÍ guanyat. Segur que guanyaríem, i còmodament. I naturalment, si els excloem del recompte perquè no han admès que fos un referèndum, el Sí venç el No per golejada (amb la mateixa diferència entre el No i el Sí d'Escòcia, per cert).

Tothom deia (el García Albiol entre ells) que el sobiranisme no guanyaria majoria absoluta si hi havia una participació del 72%, i ha estat del 77%.

Junts pel Sí, ha fet un gran resultat. Malgrat l'escissió d'Unió, que ha tret 103.000, ha sumat 12.000 més respecte de CiU + ERC el 2012. També ha mobilitzat 60.000 persones més que els que van votar Sí+Sí el 9 de novembre de 2014.

Tot plegat, uns resultats històrics.

I què fa l'Estat? Intenta omplir-nos el cap amb fal·làcies. Els que no admetien de cap manera que això fos altra cosa que unes eleccions autonòmiques -on manen els escons- ara resulta que diuen que escons no, manen el percentatge de vot!

Ens omplen el cap amb incerteses. No pararan fins que sembrin discòrdies entre els guanyadors, si cal amb entrevistes inexistents i manipulacions.

El reportatge de "Informe Semanal" d'ahir a TVE es veu que va ser d'escàndol!

I el món sencer ha llegit els resultats d'una manera contundent (tret d'alguns que encara prediquen -innocents- que la "solució" és un pacte fiscal!"). 


Recomano:

• Pere Cardús: Tretze qüestions decisives per a la nova etapa independentista. http://www.vilaweb.cat/noticies/tretze-questions-decisives-per-a-la-nova-etapa-independentista/
• Resultats eleccions catalanes 2015: http://cat.elpais.com/resultats/eleccions/2015/autonomiques/09/index.html
• Consulta sobre la independència de Catalunya:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Consulta_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya#Resultats 
• Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2015
• Elecciones Catalanas: Los siete mapas que resumen las elecciones catalanas del 27-S http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/elecciones-catalanas/2015-09-29/mapas-resumen-resultados-elecciones-catalanas-27s_1040765/
• "Catalan election has solved little on secession", by Ian Mount. Financial Times, October 15, 2015 12:09 a.m. http://www.ft.com/intl/cms/s/0/1e22f3de-56dc-11e5-9846-de406ccb37f2.html

Alguns vídeos electorals

Assemblea Nacional Catalana: #25n tothom a votar



Coi d'independència!! (Vídeo realitzat per la plataforma Catalunya Sí en suport a Oriol Junqueras / ERC)


¿Pesadillas? el próximo día 25 acaba con ellas. Vota PP


#totsSomGarcia (Solidaritat Catalana per la Independència)


PSC  - Espot de campanya del PSC: Persones



Espot de campanya CiU - Junts estem fent camí


Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012,Video en apoyo a las CUP


http://pirata.cat — Dret a decidir. A decidir-ho TOT! — Pirates de Catalunya

Avui us he de demanar el vostre suport
Missatge de Vicent Partal, director de Vilaweb.
--------------------------------------------------------------

Benvolguts amics,

El dia 29 de març propvinent VilaWeb serà portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que ens acusa d'injúries pels esforços informatius que vam fer per aclarir què va passar en el 'cas Vilaró'. És una actitud inaudita, especialment després de totes les coses que s'han anat sabent d'aquells incidents, principalment l'informe dels Mossos d'Esquadra que desqualifica completament la tesi del cap de la Guàrdia Urbana.

La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa i haver demanat abans pena de presó contra meu. Vist des de qualsevol punt de vista, i comparant-la amb qualsevol altra situació, la demanda és absolutament desproporcionada i és, a parer nostre, també un intent de coartar VilaWeb ofegant-la econòmicament.

No es pot oblidar, a més a més, que VilaWeb va fer el paper que correspon als mitjans en una democràcia. Perquè l'Ajuntament ocultava fets políticament importants i nosaltres vam treballar per aclarir-los. Sense l'esforç periodístic de VilaWeb i d'alguns mitjans més, avui encara no sabríem res de què va passar. Allò que fa extraordinari el 'cas Vilaró' no és que una pilota de goma colpege un policia; el fet extraordinari és que, en una democràcia, una institució pública considere que ni els ciutadans, ni tan sols els representants electes del poble dels altres partits, no tenen el dret de saber què ha passat i ho oculte durant setmanes i mesos. Fins i tot faltant en públic a la veritat.

El Col·legi de Periodistes i les institucions periodístiques europees ens fan costat. També ens en fan els grups polítics de l'ajuntament (PP, CiU, ERC i ICV), amb la sola excepció del PSC.

Necessitem, tot i amb això, el vostre suport.

Amb aquest correu, doncs, us demanem que signeu un manifest de suport a VilaWeb, però també us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, feu difusió del cas i en parleu on us sigui possible de fer-ho. El manifest diu:


'Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa'
'Els sotasignats repudiem que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal'.

Podeu adherir-vos-hi a l'enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php

Per a qualsevol dubte o qüestió, podeu trucar al 93 442 64 39.

Gràcies per la vostra atenció,



Vicent Partal
Director

VilaWeb
Barcelona

www.vilaweb.cat

Joan Ferran i Serafini (PSC), la "crosta nacionalista" i els periodistes

El diputat socialista Joan Ferran ha dit que "ens dóna la impressió (sic) que, de totes les televisions públiques, la televisió pública més antigovernamental que estem veient és precisament la nostra". Això ho va dir a la novena sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Parlament de Catalunya, celebrada el passat dia 30 de novembre de 2007.

Aquest diputat és portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament de Catalunya i membre de la ponència redactora de la Proposició de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Joan Ferran va atacar els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio amb una dura intervenció (PDF, pàgines 32 a 34) en què, en nom del Grup Socialista, va expressar "la nostra preocupació específica [...] sobre la magnificació d’alguns aspectes que consideràvem minoritaris del que succeïa al nostre país i que crèiem que se’ls donava un tractament que després els feien, en certa manera, tenir una dimensió que no es mereixien en si. No per la qualitat que poguessin tenir, però sinó per la seva magnitud." Es demana perquè "s’obre un Telenotícies Cap de Setmana fent una crida a una manifestació com la de l’1 de desembre. O com un informatiu de Catalunya Informació repica moltíssimes vegades al llarg de tot el dia unes paraules, que són clarament incisives, del portaveu del principal grup de l’oposició contra el Partit Socialista."

Irònicament, feia uns minuts que el president de la Corporació Catalana, el sr. Joan Majó, havia constatat que "en la valoració que fa el públic seguim sent, any rere any i mig any rere mig any, el canal de televisió amb més pluralitat política. Però no una mica més que els altres, no; amb més del doble del següent. És a dir, a l’última enquesta del CAC nosaltres sortim com el més imparcial per part d’un 16 per cent; el següent és un 8 per cent; el següent, un 6; el següent, un 5. És a dir, se’ns considera més imparcials pel doble de gent de la que considera imparcial el següent."

Pocs dies després, concretament el 4 de desembre, Joan Ferran va ser entrevistat al Periódico de Catalunya. Segons el diari, "El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya".

"La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió."

La reacció davant d'aquestes declaracions ha estat molt forta. Com a botó de mostra, Joel Joan - actor i promotor de Sobirania i Progrés, comenta "la crosta nacionalista" al Club de TV3:

http://es.youtube.com/watch?v=Gl5YzqBv70g


He rebut aquesta nit passada un comunicat en què els periodistes dels mitjans de comunicació públics de Catalunya es defensen de la greu i insòlit acusació feta pel diputat sr. Joan Ferran, del Grups dels Socialistes de Catalunya.

El comunicat l'he hagut de corregir, tant per errors d'ortografia, com de gramàtica i de picatge, i aquí el reprodueixo:

AL POBLE DE CATALUNYA

Els i les periodistes que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadament un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball.
Aquest correu s'envia voluntàriament, i de manera particular, a les famílies, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.

1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mitjana, COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.

2.-Igualment, rebutgem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de la independència de Catalunya.

3.- Els i les periodistes que treballem als Mitjans Públics tenim, això sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mitjans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mitjans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.

4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de febrer de l'any 2.003. En cap cas la vem donar nosaltres.

5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s’enlairessin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud des de el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Govern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'octubre fins el 30 de novembre.

6.- Aquests esdeveniments han estat objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat però en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabilitat d'aquest col·lectiu professional la seva solució, però sí la d'informar. Per això som periodistes amb criteri.

7.- Quan els i les periodistes ens hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passada pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i de les periodistes catalans, i fins i tot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència pública. Tampoc ens ho hem inventat.

8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem la independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicili familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d’aquesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, però sense influir a l'hora de donar la notícia.
Per això tenim un Codi Deontològic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organisme que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.

9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, reconegut per les Nacions Unides que nosaltres respectem des de el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a qualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor època del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de la invasió de l'Iraq, havíem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: els advocats/des?, els/les mestres?

10.-Igualment ens veiem en l’obligació d'aclarir que la decisió dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragall i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i exprimeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà.
A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.

Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col·legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, a hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.

El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, per endavant, amb la vostra comprensió.

Els i les periodistes dels diferents Mitjans Públics de Comunicació de Catalunya.

Barcelona, el 5 de desembre de 2007

Tot això em resulta irònic: recordo haver sentit a alts càrrecs de Convergència queixar-se, en els darrers anys de la presidència de Jordi Pujol, que els mitjans de la CCRTV (TV3 i Catalunya Ràdio) estaven infestats de sociates!

Deu ser una paranoia constant del que governa....