Una petita reflexió sobre la històrica victòria de l'independentisme el 27S

Diumenge vam aconseguir against all the odds, havent suportat tota l'artilleria política, mediàtica, bancària, empresarial (només ha faltat la militar!), i amb una mobilització de vot espanyolista que no havíem vist mai a Catalunya, que guanyéssim, i que guanyéssim netament i nítidament.

Havien de ser unes eleccions plebiscitàries, segons els partidaris del sí. Però només ho podien ser si TOTHOM votava en clau Sí o NO.

El sí va guanyar el no de més de 350.000 vots! I si no vam arribar al 50% dels vots (més un!) ells encara menys: no han arribat al 40%.

L'unionisme ha sofert una derrota espectacular, ja dic, quan ha mobilitzat tots els ressorts del poder, nets i bruts (com les amenaces sobre Europa, l'Euro, la nacionalitat... o les dificultats perquè els catalans a l'exterior votessin... o les imposicions a TV3 quan tots els mitjans espanyols van fer el que van voler... o la campanya paral·lela (pagada per qui?) de Societat Civil Catalana, ara en procés de descomposició. L'espanyolisme ha gastat TOTS els seus cartutxos en aquesta campanya!

Però han estat eleccions plebiscitàries? Per al 47,8% dels votants, és clar que sí, i han votat a favor de la independència. Però el 52,2% restant ha votat "No" a la independència?

Per al Partido Popular, 'No habrá elecciones plebiscitarias como nunca hubo un referéndum en Cataluña'.

Potser han estat plebiscitàries per a Ciutadans? Doncs resulta que no: "Tenemos una oportunidad histórica, pero no son elecciones plebiscitarias".

Per al PSC, doncs? Tampoc, ja que "el PSC no reconoce el carácter plebiscitario de las elecciones".

Tampoc no són plebiscitàries per a Unió, que "rechaza que las elecciones del 27 de septiembre deban tener un carácter plebiscitario".


Per altra banda, "El candidato de Catalunya sí que es Pot también ha defendido que no se puede entender el 27-S como un plebiscito..."

Es pot argumentar que PP, PSC i Ciutadanos han fet campanya pel No, tot i així i que entre els altres partits amb un cert pes, només CSQEP i Unió no han volgut els seus votants entressin en aquesta dinàmica. Entre els dos sumen el 12,6% dels vots emesos. No podem saber quants d'aquests 515.000 vots, en cas d'un referèndum, es decantarien pel Sí o pel No. Però amb només 82.000 Sís, un de cada sis, tindríem el SÍ guanyat. Segur que guanyaríem, i còmodament. I naturalment, si els excloem del recompte perquè no han admès que fos un referèndum, el Sí venç el No per golejada (amb la mateixa diferència entre el No i el Sí d'Escòcia, per cert).

Tothom deia (el García Albiol entre ells) que el sobiranisme no guanyaria majoria absoluta si hi havia una participació del 72%, i ha estat del 77%.

Junts pel Sí, ha fet un gran resultat. Malgrat l'escissió d'Unió, que ha tret 103.000, ha sumat 12.000 més respecte de CiU + ERC el 2012. També ha mobilitzat 60.000 persones més que els que van votar Sí+Sí el 9 de novembre de 2014.

Tot plegat, uns resultats històrics.

I què fa l'Estat? Intenta omplir-nos el cap amb fal·làcies. Els que no admetien de cap manera que això fos altra cosa que unes eleccions autonòmiques -on manen els escons- ara resulta que diuen que escons no, manen el percentatge de vot!

Ens omplen el cap amb incerteses. No pararan fins que sembrin discòrdies entre els guanyadors, si cal amb entrevistes inexistents i manipulacions.

El reportatge de "Informe Semanal" d'ahir a TVE es veu que va ser d'escàndol!

I el món sencer ha llegit els resultats d'una manera contundent (tret d'alguns que encara prediquen -innocents- que la "solució" és un pacte fiscal!"). 


Recomano:

• Pere Cardús: Tretze qüestions decisives per a la nova etapa independentista. http://www.vilaweb.cat/noticies/tretze-questions-decisives-per-a-la-nova-etapa-independentista/
• Resultats eleccions catalanes 2015: http://cat.elpais.com/resultats/eleccions/2015/autonomiques/09/index.html
• Consulta sobre la independència de Catalunya:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Consulta_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya#Resultats 
• Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2015
• Elecciones Catalanas: Los siete mapas que resumen las elecciones catalanas del 27-S http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/elecciones-catalanas/2015-09-29/mapas-resumen-resultados-elecciones-catalanas-27s_1040765/
• "Catalan election has solved little on secession", by Ian Mount. Financial Times, October 15, 2015 12:09 a.m. http://www.ft.com/intl/cms/s/0/1e22f3de-56dc-11e5-9846-de406ccb37f2.html

An English translation: "Unió Democràtica"

I have been asked for an English translation of my post Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. The article is more specfically about "Unió Democratica de Catalunya" (UDC) and the plebiscitary elections of September 27, 2015.

A simple translation is meaningless because of the average reader's probable lack of context. UDC was founded by Christian Democrats in November 1931 as a moderate Catalan nationalist party. Their main objective was to achieve a completely self-governing Catalonia within a freely-agreed Iberian Confederation (which never ensued, by the way).

Since the 1980 elections they were the main coalition (Convergència i Unió, CiU) partner of Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a liberal nationalist party founded at the end of the Franco dictatorship by the charismatic Jordi Pujol, who has to become president of Catalonia until 2003. Until very recently (2012) CDC was a party calling for full autonomy but not independence. But following the massive September 11 2012 demonstration organised by the newly-founded grassroots movement Assemblea Nacional Catalana, the coalition came under increasing strain, as the main, long-standing leader of UDC, Joan-Antoni Duran i Lleida, still clung to the idea that an institutional and political solution to the historic mismatch between Catalonia and Spain could be found. 

As soon as the May 2015 local elections (at which the CiU coalition stood together for the last time) were over, UDC held an internal vote on June 14 to decide whether or not to go for independence. The ballot question was a  masterpiece of ambiguity. Those voting in favour (and they just won the majority) in effect supported the following statement: 
  
UDC will continue its commitment to "the process", of integrative Catalanism, without renouncing either putting limits to the aspiration of full sovereignty for Catalonia, taking each and every decision in a clearly democratic way, so that each decisions enjoys the majority of votes of the citizens, managing the process through the the dialogue between the government of Catalonia and the government of Spain, a dialogue without prior renunciations and with the will of persisting, as the best guarantee to win complicities inside the European Union, guaranteeing at all times legal security, excluding a hypothetical unilateral declaration of independence as the start of a constituent process outside legality, descarding any scenarion that could place Catalonia outside the European Union and ensuring, at all times, the social and territorial cohesion of our nation.

One wonders whether the founder of UDC, Manuel Carrasco-Formiguera (1890-1938) would have endorsed this statement (half of the party's mayors and councillors have, since the internal poll, left the party to form a new one). Among his sayings we can read:

"The worst misfortune that can a people can suffer collectively is the lack of an ideal" (The Estevet, April 20, 1923).

"While Catalonia do not get another Constitution, are only Constitution is the (1932) Statute (of autonomy), the expression of the will of our people, the only sovereign of our fate"... "I will not adhere to useless extremisms that can not be implanted with full efficiency. But if the time arrives, we, men of an essentially Catalanist party, will ask for a place of honour in those organisations that, based on democratic principles, follow the path marked by the people of Catalonia and we would join, ready to make all necessary sacrifices". (Barcelona, April 14, 1932, act of celebration of the first anniversary of the Catalan Republic).

"Jesus, Jesus, long live free Catalonia!" (Burgos, April 9, 1938, Carrasco's last words before being shot by one of the Franco authorities' firing squads, during the Civil War).

Many regret that Union have given up to occupy a place of honour beside the other parties that (now that the people of Catalonia - the only sovereign of our fate- is ready to choose the distinguished path) aspire to be able to say, with dignity, Long live free Catalonia! At the same time, we understand perfectly that many former members and supporters have coincided with millions of other Catalans, of every origin and of every democratic ideology, in believing that now is the time to opt for the freedom of our people, and that very soon, therefore, Catalonia will give itself a new Constitution.