Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog



"Language Rich Europe"

El director de la Càtedra UOC de Multilingüisme i membre de l’equip de professors del postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural que ofereix la UOC, Miquel Strubell, ha assistit a Londres, els dies 3 i 4 de desembre de 2012, a la “Language-Rich Europe International Conference”, organitzat pel British Council i celebrat a la seu de la British Academy. El projecte compta amb el suport econòmic de la Unió Europea i és format per un consorci de més de 30  institucions, entre les quals la Universitat de Barcelona, l’Instituto Cervantes i la Universidad Nebrija. 

En el marc del congrés s’ha presentat el llibre de 259 pàgines –que acaba d’aparèixer- LANGUAGE RICH EUROPE. TRENDS IN POLICIES AND PRACTICES FOR MULTILINGUALISM IN EUROPE (PDF), publicació coordinada per Guus Extra (que fa unes setmanes va ser a Barcelona presentant el projecte) i Kutlay Yagmur. 

El llibre inclou els perfils multilingües de diferents regions i Estats, que poden ser consultats a http://www.language-rich.eu/home/country-profiles/profiles-overview.html. Entre ells, el cas de Catalunya, una feina coordinada pel Dr. Xavier Vila, de la Universitat de Barcelona, i Isabella Petith, del British Council a Barcelona.

Ve molt a tomb -per la seva rabiosa actualitat en el marc del pols polític entre Catalunya i el govern espanyol- una de les conclusions sintètiques de l’informe sobre Catalunya:

In its current linguistic ecosystem, a comparatively small supply of Castilian at school produces high results in language proficiency, while a small supply of English produces low results in this language. In other words, the ways that lead to plurilingualism may be different for each language in each situation, and the whole linguistic ecosystem has to be taken into account.
En l’actual ecosistema lingüístic [de Catalunya], una presència comparativament limitada del castellà a l’escola produeix alts nivells de competència lingüística, i en canvi una presència limitada de l'anglès produeix baixos vells en aquesta llengua. Dit d’una altra manera, les vies que condueixen al plurilingüisme poden ser diferents per a cada llengua en cada situació, i s’ha de tenir en compte el conjunt de l’ecosistema lingüístic. [traducció meva]

Anteriorment, en el marc del mateix projecte europeu s’havia publicat una col·lecció de ponències sobre la situació a diferents països, amb una traducció a l’anglès en cada cas TOWARDS A LANGUAGE RICH EUROPE. MULTILINGUAL ESSAYS ON LANGUAGE POLICIES AND PRACTICES (PDF; curiosament, amb només una contribució en una llengua romànica: el romanès). 

A aquestes publicacions, i d’altres, hom pot accedir-hi a través de la pàgina http://www.language-rich.eu/materials-media.html.

També han assistit al congrés altres catalans entre els quals Teresa Navarro, secretària tècnica de FemCAT, Fundació Privada d'EmpresarisMònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme al Departament d'Educació; i Neus Lorenzo, inspectora d'educació a Catalunya i actualment responsable del Servei de Llengües Estrangeres de la mateixa Subdirecció General.

Entre els socis del projecte hi ha els promotors del projecte europeu poliglotti4:
The Poliglotti4.eu project originated from the work of the Civil Society Platform on Multilingualism, which has been working on behalf of the European Commission on the situation of multilingualism in the fields of Education, Linguistic Diversity and Social Cohesion, Translation and Terminology, and Language Policy. The research has led to the development of a set of recommendations for the implementation of a European multilingualism policy, constituting the basis of the Poliglotti4.eu project, to which nine members of the Platform have committed.

El projecte Poliglotti4.eu va originar en la feina de la Plataforma de la Societat Civil sobre el Multilingüisme, que ha estat treballant en nom de la Comissió europea sobre la situació del multilingüisme en els camps de l’educació, la diversitat lingüística i la cohesió social, la traducció i la terminologia, i les polítiques lingüístiques. La recerca ha desembocat en una sèrie de recomanacions per a la posada en marxa d’una política europea de multilingüisme, constituting the basis of the Poliglotti4.eu project, to which nine members of the Platform have committed. [traducció meva]

Poliglotti4 té un exhaustiu calendari d’activitats  -generalment, congressos  i simposis- sobre la temàtica, aquí:

Encara no hi consta, però, el congrés final del projecte Language-Rich Europe, que es farà al Parlamkent Europeu el març de març propvinent.


"Catalonia elections: Independence high up the agenda"

Source: Daily Telegraph.

Catalan observers report totally different reactions to the results in the Madrid press and in the international media (some of the latters' headlines, translated belowbelow).

"Fa por viure en un Estat així": It's frightening to live in a State like this (pictures of Jordi M., detained and beaten up by the Spanish police for flying a pro-idepèndence flag in a stadium in Masdrid earlier this year.

Similarities between Catalonia and Scotland (Ramon Tremosa MEP, BBC, 28/2/2012)


We have a dream

You don't know me. For all you know I may be a psychopath, a pipedreamer or simply round the bend.

I could try and counter that, saying my grandfather was a world-famous doctor, shortlisted for a Nobel prize and an Oxford professor in orthopaedic surgery. Or that my father was a successful businessman who didn't flinch when it came to serving his country as an RAF reconaissance fighter pilot in the War. And you could say that even if what I claim is true, kids of highly distinguished parents have become infamous as thieves, serial murderers and fanatics... Or the converse: looking at his parents, noone would have given a penny for young Ludwig van Beethoven's professional career. True.

Let me try on another front. Have you ever dreamt of your local fourth division football (or basketball or baseball) team being about to play the continental final? Unbelievable? Can you imagine what the Afro-American slaves (or the Jews in Nazi extermination camps) must have felt when the rumour reached them that they might be freed? What must the passengers in a stricken aeroplane feel when through the flames on the burning wing, at long last they see the lights of the approaching runway just before the emergency landing? Or the feeling of having a lottery ticket and waiting for the very last number to be chosen to see if you have won more than you've earned in your whole life? Do you get my present state of elation? 

Well, why?, you may ask if you've read this far. And I must say I'm very glad you've asked me that question!

Let me start my answer by saying that I'm not on my own. Not exactly. In fact several million people (though I must confess I don't know them all, surprising as that may seem) share my state of mind. I'm absolutely certain. 

Several million people are fed up, and have been increasingly so (in quantity and in motives, for years. They would simply like to be able to decide their collective future, as a nation. You probably take it for granted in your case. How lucky you are! 

Noone I know of has listed the motives so that they can be explained in a short paragraph. The truth is, there are so many grievances it is hard to know where to start. Some affect social welfare and the economy, some affect the things we are not allowed to decide for ourselves. Others are simply insulting and unacceptable in a modern (and purportedly democratic) country.

Our leader has called an election to organise, if the new parliamentary majority so decides, a referendum on independence. Sounds reasonable and civilised, doesn't it? Maybe to you, but some leading politicians and newspapers, most of them owing their allegiance - or actually based - elsewhere, are not sympathetic to the idea, and talk of applying the penal code to our leaders, of confiscating our taxes, of taking over our political institutions, of even calling in the military. Some see independence as an impending catastrophe (which means they at least think it is possible). That same group says that we would be expelled from the European Union and would never ever (the expression is a minister's) be readmitted. They say industry would collapse because our firms would lose what is, overall, a quarter of their sales. You don't believe me? Well, read the papers, and especially some written in Spanish. 

That's why I also feel like a castaway that has drifted aimlessly for months on a raft until, one day, before the morning mist clears, when he is woken by the sound of gentle waves lapping on an unknown shore, he can also hear voices shouting menacingly at him: "Don't jump! Come what may, do not jump!". 

Not a word of conciliation have we heard. No admission that Spain has failed to listen to several generations of Catalan politicians who have made it abundantly clear that without a deeply federal conception of what is, after all, a plurinational polity, we cannot be comfortable in Spain unless we cease to exisrt AA a people. On the contrary, over the past 15 years or so Spanish leaders (political and columnists) have become steadily more intolerant and less willing to discuss, let alone negotiate, a better, more satisfactory deal for the Catalans. And now their reaction is to threaten the Catalans, or preach Doomsday if they think Catalan independence cannot otherwise prevented. And surveys and polls show a steady drift apart of those who say they would vote for independence, and those who would vote against. Right now the former lead the latter by fully 30 points, and amass 51% of the electorate: now political party has ever achieved such an overwhelming lead.

From what I have said, you might think that those millions of people, that filled the streets of Barcelona on our National Day, September 11 (commemorating a particularly severe military defeat in 1714) in what proved to be the largest demonstration in Catalan history, or else followed the event incredulously on TV across our country, are furious, warlike, vengeful. But I can assure you that day was a joyous party, a popular festival, which raised our spirits no end. It isn't just that the independence flags (with their star) in their hundreds of thousands replaced the vast numbers of Catalan flags waved two years earlier in another huge demonstration which, though defending greater home rule, had turned into a massively chorussed call for independence. It showed the incredible organizational punch of the Catalan National Assembly, publicly launched just a few months ago, and with local assemblies in several hundred towns, mostly places where popular referendums for independence were held over a period of 18 months after Arenys de Munt paved the way on September 13 2009. The other organiser of the demonstration was the equally young Municipalities for Independence movement, to which over half of Catalonia's local councils already belong.  

Nowhere in stricken Europe is there so much enthusiasm and hope for the future. Nowhere. And it is our hope that the European Union's commitment to democracy will be sufficiently visible in its backroom diplomacy to prevent our political leaders being sent to jail, and our regional authority being taken over, by the Spanish authorities when the referendum is announced after the November 25 election in which, at long last, independence is no longer a marginal issue ignored in most parties' election manifestos. This time it is the central crux of the whole process, the mainstream issue.

The Catalans have a dream... and hope to make it come true. 

Originally published on 
Help Catalonia website, November 13 2012.


Alguns vídeos electorals

Assemblea Nacional Catalana: #25n tothom a votar

Coi d'independència!! (Vídeo realitzat per la plataforma Catalunya Sí en suport a Oriol Junqueras / ERC)

¿Pesadillas? el próximo día 25 acaba con ellas. Vota PP

#totsSomGarcia (Solidaritat Catalana per la Independència)

PSC  - Espot de campanya del PSC: Persones

Espot de campanya CiU - Junts estem fent camí

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012,Video en apoyo a las CUP

http://pirata.cat — Dret a decidir. A decidir-ho TOT! — Pirates de Catalunya


Posicionament de l'ANC davant les eleccions del 25N, i resposta dels partits

L'Assemblea Nacional Catalana, que podríem considerar que és la causant directa de tots els fets posteriors a la històrica manifestació que va organitzar el passat 11 de setembre, incloent-hi la convocat`pories d'eleccions anticipades, ha publicat el seu Posicionament davant les eleccions del 25N

L'Assemblea Nacional Catalana, que podríem considerar que és la causant directa de tots els fets posteriors a la històrica manifestació que va organitzar el passat 11 de setembre, incloent-hi la convocatòries d'eleccions anticipades, ha publicat el seu Posicionament davant les eleccions del 25N.

Al final del document llegim "Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:

1.       La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.

2.      Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa

3.      Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes."

Em demano què en diuen els programes electorals dels partits.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI):

p. 3:

Quins passos farem per assolir la independència?

I) Aconseguir una majoria clara al Parlament de Catalunya perquè Catalunya es proclami sobirana a favor de la constitució del nou Estat català.
II) Fer visible democràticament aquesta majoria. Les formes poden ser diverses: bé a través de la proclamació formal de la independència pels electes independentistes que s'hagin presentat a les eleccions amb un programa electoral que expressament inclogui l'objectiu de la independència, posteriorment ratificat en el Parlament constituït; o bé a través d'un referèndum expressament convocat com a tal. Tanmateix, valorem la possibilitat de combinar ambdues vies per donar major legitimitat democràtica a la decisió...

p. 4:
1. La primera Llei que presentarem serà per a fer el referèndum d’independència durant el 2013, com a màxim l’11 de setembre de 2014.
2. Si Espanya impedeix el referèndum presentarem una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, d’acord amb la comunitat internacional.

p. 4:
La voluntat de ser Catalunya és la voluntat de construir un Estat independent. Amb aquest propòsit, Solidaritat Catalana per la Independència considera que en els moments difícils no s’hi val a amagar-se i cal estar al peu del canó. En aquest sentit, oferim a la ciutadania un Govern d'Unitat per declarar la independència.

p. 5:

Per tot això fem nostra la següent proposta de l’Assemblea Nacional Catalana:

  • 1. La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
  • 2. Solidaritat Catalana per la Independència es posarà a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat Independent a Europa.
  • 3. Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.

Partit dels Socialistes de Catalunya

p. 3-4:

La manifestació multitudinària i cívica celebrada la Diada d’enguany mostra clarament la insatisfacció i la desafecció que ha anat creixent vers les actuals relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que ja es va demostrar amb la sentència del Tribunal Constitucional i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica, pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat i pels missatges institucionals en to de menyspreament de les demandes catalanes.

El Govern del Partit Popular, lluny d’abordar aquest creixent malestar provocat per la Sentència, va emprendre una ofensiva recentralitzadora en l’actual legislatura amb mesures que han estat considerades inconstitucionals en reiterades ocasions pel Consell de Garanties Estatutàries, en vulnerar les competències de la Generalitat de Catalunya i els drets de la ciutadania...

p. 5:

... creiem que és el moment de renovar el pacte constitucional a través de la construcció federal... I és amb aquest esperit de respecte a totes les persones, inherent als progressistes, que plantegem el nostre projecte d’un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya: el federalisme.

p. 6:

Volem reformar la Constitució i transformar les estructures de l’actual Estat de les Autonomies en un Estat Federal a través del diàleg i la negociació entre les forces polítiques espanyoles i catalanes...

p. 9:

La prioritat del PSC serà en la propera etapa política la reforma constitucional per avançar en la construcció d’un l’Estat federal. Una prioritat que té tot el sentit des de la defensa del principi democràtic del dret a decidir i del principi de legalitat. Ambdós formen part indestriable d’un Estat democràtic i de dret, d’un sistema de llibertats i drets garantits...

[E]ls i les socialistes…

Constatem que la manifestació multitudinària i cívica celebrada a la Diada d’enguany, va mostrar clarament un malestar creixent pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que ja es va expressar amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat...

Esquerra Republicana de Catalunya:

"Guanyem la independència"

p. 4:


De la voluntat del poble català, el 25 de novembre en sorgirà un nou Parlament que haurà de conformar una clara majoria sobiranista. Una majoria que compti amb el màxim suport possible per exercir el legítim i democràtic dret de decidir el 2014. I en aquest nou Parlament el pes d’ERC serà determinant per garantir l'exercici d’aquest dret massivament reivindicat per part de la ciutadania.

Una ERC forta serà la garantia perquè ningú no ens tregui la il·lusió generada per la mobilització de la Diada.

... Un compromís que passa per la inequívoca voluntat d'ERC de celebrar, durant el 2014, un referèndum sobre la independència de Catalunya, per esdevenir un nou Estat en el si de la Unió Europea.

p. 6:

El procés d’emancipació nacional s’ha accelerat arran del rebuig de l’Estat espanyol al nou model d’encaix proposat pel poble català amb l’Estatut d’Autonomia de 2006, amb el moviment de consultes populars i, molt especialment, amb la manifestació del passat Onze de Setembre, que ens situa en un nou escenari.

En aquest sentit, ERC afirma els punts programàtics que l’ANC ha fet arribar als partits polítics, assumint el compromís amb la gent que es va manifestar en la Diada d’enguany, en el seu clam perquè Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou estat dins la UE:

  • 1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui s’ha de consultar a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i estats del món.
  • 2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, se celebri un referèndum per tal que Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou Estat independent d’Europa.
  • 3) Si aquesta és la voluntat del poble, treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat i participatiu possible, i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.

p. 7:

... Amb l’objectiu de constituir l’Estat català, la República de Catalunya, aquest document defineix les accions que Esquerra Republicana de Catalunya vol promoure, des del Parlament i el Govern de la Generalitat, si guanya les properes eleccions al Parlament, que se celebraran el proper 25 de novembre de 2012.

Iniciativa per Catalunya - Verds / EUA

Bloc 3. Llibertat per decidir, p. 130

La Catalunya de tots els drets

Catalunya és a l’inici d’una nova etapa.

La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut va posar en evidència que les aspiracions de Catalunya de més poder polític, de més capacitat sobre els recursos econòmics i de més reconeixement nacional no tenen cabuda en el marc constitucional actual.

La gran manifestació del 10 de juliol va ser l’expressió del rebuig de la major part de la societat catalana a una sentència que vulnerava la voluntat de la ciutadania expressada en el referèndum d’aprovació de l’Estatut.

Tant la sentència com la política del PP, però també del PSOE, fan que avui les possibilitats de fer avançar l’autogovern de Catalunya, amb una lectura oberta i flexible de la Constitució, no siguin possibles.

Des de que es va donar a conèixer la sentència, ICV-EUiA va plantejar que l’Estat havia de refer el pacte constitucional trencat, sobre noves bases federals o, en cas contrari, s’obriria camí l’opció de la plena sobirania.

La manifestació multitudinària de l’11 de setembre expressa la voluntat d’avançar cap a la plena sobirania i el rebuig al marc actual i al procés de recentralització impulsat pel PP.

Aquesta situació de conflicte, en democràcia, només es pot resoldre amb l’exercici de l’autodeterminació, perquè la ciutadania pugui decidir el futur de Catalunya sense límits i sigui una ciutadania amb tots els drets.

p. 131:

Per nosaltres el federalisme català i l’independentisme no són adversaris, perquè comparteixen l’objectiu d’exercir el dret a decidir. L’adversari comú és el centralisme.

Som l’esquerra nacional que vol ser alternativa a la dreta nacional que representa CiU.

ICV-EUiA som l’única força catalanista que suma a federalistes i a independentistes. Diferents sensibilitats, però una sola política basada en el dret a decidir. La pluralitat ens fa més forts i és un motiu d’orgull de la coalició.

Tancar la porta definitivament a la via federal o confederal, com es fa des de determinats sectors independentistes, és un error, la negociació i el pacte sempre són vies raonables per resoldre els conflictes nacionals, si és que les dues parts en tenen voluntat.
I rebutjar la possibilitat de plantejar la sobirania plena també és un error perquè difícilment l’Estat acceptarà una proposta de pacte federal si no és en el marc d’una forta mobilització que reclami la sobirania.
No tanquem la porta a cap opció, tret de quedar-nos en la situació actual.
L’exercici del dret a decidir és una via per obrir nous escenaris de pacte o per constatar que no existeixen.

Els objectius d’ICV-EUiA per la propera legislatura són:
  • Impulsar l’exercici del dret a decidir el futur de Catalunya, amb la celebració d’un referèndum o consulta.
  • Fer front al procés de recentralització de l’Estat que impulsa el govern del PP amb un pacte en defensa de l’autogovern.
p. 133:
... Per això proposem:

  • L’Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir. ICV-EUiA proposa que en la propera legislatura partits polítics, agents socials i entitats representatives del país arribin a un Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir, el més ampli possible, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.
p. 134:
Pacte de sobiranies

  • ICV-EUiA hem reivindicat des de fa temps la construcció d’un Estat propi, que pot establir, a partir de la pròpia sobirania, una relació de caràcter federal, confederal o ser present directament en l’àmbit europeu, depenent de la voluntat de pacte de l’Estat i de la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya.

El federalisme que hem defensat és el federalisme plurinacional que incorpora el dret a decidir i no una versió federal del “cafè per a tothom”.
El federalisme del PSOE no és creïble. Qualsevol proposta federal a 17 és una via fracassada perquè no reconeix la realitat plurinacional de l’Estat.
La via federal que podria resoldre l’articulació de l’Estat passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, del dret a decidir i de la singularitat de Catalunya (competències, finançament, identitat nacional). Un nou pacte constitucional establert a partir d’una negociació bilateral, des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions.

Convergència i Unió

"Catalunya 2020"

p. 11:

L’11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans va sortir al carrer sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. Una espectacular manifestació, la més gran de la història del nostre país, amb un to i un esperit positiu i d’afirmació com a poble i com a nació. Una manifestació que, sens dubte, ha esdevingut una fita històrica que marca un abans i un després en l’esdevenir de Catalunya.

p. 12:

Cap a on anem. Avançar en la construcció d’un estat propi.

Des de la Sentència contra l’Estatut de Catalunya i molt especialment, després de la gran manifestació de l’11 de setembre d’enguany, una gran majoria de la ciutadania de Catalunya ha assumit conscientment el fet d’estar protagonitzant un gran canvi, una transició que ha encarat sense ambigüitats ni limitacions...

Catalunya té dret a decidir el seu futur i ha arribat el moment de poder exercir aquest dret. Després de trenta anys, és el moment d’escollir. És l’hora que Catalunya faci el seu propi camí. Amb naturalitat. Un camí, una transició nacional, que ens ha de permetre prendre les nostres pròpies decisions, que ens ha de permetre viure d’acord amb les nostres pròpies possibilitats, i això vol dir viure millor... Volem construir una majoria social àmplia perquè Catalunya pugui tenir un estat propi dins el marc d’Europa, perquè Catalunya té l’aspiració de ser un poble normal entre els països i les nacions del món.

p. 13:
...Aquest és un camí en positiu, d’obertura i d’interrelacions. No va en contra de ningú. No busca la confrontació ni la ruptura. És un camí tranquil. Volem tenir un estat propi en el marc d’Europa, amb una clara vocació cap a l’exterior i que alhora, com és natural, seguirà tenint uns forts vincles amb Espanya...

En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.
Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.
p. 15:
La nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continuar formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com a país, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de demostrar que Catalunya és un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribució a la construcció europea.

Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
Independència nacional per als Països Catalans.
Forçarem la ruptura amb els estats ocupants a través de l’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble català. Defensa que només junt amb la consecució de l’emancipació social serà possible reeixir en el procés per construir la independència nacional.


Com era d'esperar, no hem trobat cap referència respecte d'un compromís pel que fa al reerèndum ni a la possible independència de Catalunya en el programa del Partido Popular de Cataluña "Cataluña sí, España también", ni en el programa de Ciutadans, "Mejor Unidos".

Baròmetre de l'ús del català a Internet