La nostra herència ha passat a uns estrangers,
les nostres cases, a uns bàrbars.
Ens hem tornat uns orfes, sense pare;
les nostres mares són com viudes.
Bevem la nostra aigua a preu de diner;
la nostra llengua hem de pagar-la.
Duem el jou al coll, ens esperonen,
cansats, no ens deixen reposar,
Som uns esclaus, que ens dormiríem,
ningú no ens sostreu a la nostra mà....
Feu-nos tornar, Jahvè, i podrem tornar,
renoveu els nostres dies com els d'altres temps.
1939
Salvador Espriu
Gràcies, Maria!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada