Falsa Bandera?

Ja ens han avisat que fins el 21 de desembre es produiran a casa nostra fets provocats per l'ultradreta espanyolista però disfressats com a accions violentes de l'independentisme. Potser mai no sabrem amb certesa l'autèntic causant de cada fet. En alguns casos hi haurà indicis, però.

***********************************************

Per llegir el post sencer, cliqueu a sota, a "Més informació"

***********************************************

Una enquesta fabulosa!

Comentaris sobre el darrer estudi del Centre d'Estudis d'Opinió.

La darrera enquesta del CEO dóna motius gairebé d'eufòria al camp independentista. Però uns defectes en el mostreig han estat aprofitats pells mitjans espanyols i unionistes per distreure l'atenció. M'explicaré. 

És conegut entre els estudiosos que la comparació d'enquestes fetes en moments diferents (o estudis empírics amb estadística) només és possible si es reuneixen una sèrie de condicions. Que l'univers sigui el mateix, que les mostres (si l'univers és massa gran) tinguin estrictament comparables, que el qüestionari sigui el mateix, que les condicions o mètode per administrar el qüestionari siguin estrictament comparables...

El cas típic és el pre-test - post-test, és a dir que a partir d'aplicar un tractament o uns estímuls determinats a la mostra, es pugui demostrar si ha o han tingut efecte, i que la diferència sigui atribuïble -amb una probabilitat molt alta- al tractament o a l'estímul.

Un exemple seria passar a un grup de subjectes (per exemple, estudiants universitaris) un qüestionari sobre la tolerància i els prejudicis, ensenyar-los un documental sobre el tema, i tornar a administrar el mateix qüestionari després, per veure si les respostes són les mateixes o han canviat.

Les enquestes demoscòpiques són especialment sensibles quan no fan servir pànels, és a dir, les mateixes persones en successius estudis. És molt difícil que les mostres siguin estrictament comparables, sobretot quan es tracta de mesurar l'opinió sobre temes que generen molta polèmica. 

La darrera enquesta del CEO n'és un cas clàssic. Les mostres dels darrers estudis (REO-826, REO-835, REO-850) no són comparables, i això té un impacte rellevant en els resultats, si se'n fa una lectura diacrònica.

L'enquesta REO-850 té una dada demolidora: en resposta a l'ítem 80 (I si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l'acord del Govern espanyol, vostè què faria?) la victòria del Sí a la independència seria aclaparadora, de més de vint punts: 43,3% a favor, 22,2% en contra, i s'abstindrien el 20,7%! El tornarem a comentar al final.

En canvi, llegim aquí i a molta premsa que "Baja el apoyo al independentismo según el CIS catalán. La bandera del secesionismo se agita hoy, con menos fuerza" (en podria trobar molts, i l'article enllaçat, de fet, comenta uns estudis CEO de fa un temps, perquè encara es refereix l'article a "CiU". Tant és: sempre veiem els mateixos titulars: el secessionisme ha "baixat"!).

Què ha passat? 

Simplement, hi ha una diferència notòria en els orígens de les famílies dels enquestats a les tres enquestes. Veiem com al llarg de les tres enquestes (he posat la més recent a l'esquerre), la diferència entre els pares nascuts a la resta de l'Estat i a Catalunya augmenta molt substancialment fins arribar a 12 punts:

Es veu encara més clarament si mirem quants dels avis dels enquestats havien nascut a Catalunya. En comparar la proporció dels que no en tenen cap amb tota la resta, la dels primers va guanyant notòriament en avantatge:

Aquest enorme biaix, que fa que no siguin comparables les mostres, té conseqüències lingüístiques i identitàries importants en els resultats (tot i que m'afanyo a dir que hi ha mil i una excepcions a aquestes generalitzacions! Tots en coneixem!), quan un home intentar detectar tendències. 

Mireu com aparentment augmenta la proporció dels que se senten "només espanyol/a" i baixa la dels que se senten "només català/ana" (C700):

Per altra banda, mireu com augmenta l'aparent avantatge dels que recorden que la llengua que van parlar primer, a casa, quan eren petits, fou el castellà (C705):

També té conseqüències ideològiques i polítiques clares, que són les que es comenten als mitjans de comunicació, o bé unionistes o bé els que depenen de les agències de notícies. Així, els partidaris d'un model territorial continüista (o fins i tot regressiu) aparenten augmentar a costa dels partidaris de la independència (ítem 30):

Tot això han tendit a minimitzar la pregunta bomba: (80) "I si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l'acord del Govern espanyol, vostè què faria?" 

La victòria de més de vint punts del Sí sobre el No, es miri com es miri, és espectacular. I l'abstenció anunciada, de 20,7%, segurament seria menor en el cas d'un referèndum pactat. Però no gaire, mirant les diferents conteses electorals a Catalunya al llarg del temps.

Aquesta, i no cap altra, és la notícia del CEO. Tota la resta són conclusions de tendències derivades d'una sèrie viciada, si més no en les darreres dues enquestes dels CEO, per unes mostres que no són de cap manera comparables.

Un darrer apunt. Òbviament, dues de les tres mostres -si no les tres!- no són representatives de la població de Catalunya de més de 18 anys i amb ciutadania espanyola. Estaria bé que algú ens ho aclarís.

La caputxeta estelada

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa estelada i la noia la portava tan sovint que tothom li deia la Caputxeta estelada.
Un dia va decidir que era prou gran per viure ella tota sola, i tot i que es moria de gana, va voler portar uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, perquè no s'entristís.
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia a dir-li que m'he fet gran i viuré sola - li va dir la Caputxeta.
- Nena, això no ho pots decidir tu sola. No tens el dret de decidir - li va contestar el llop, pensant que si no marxava se la podria cruspir.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar a l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
- Són perquè creguis en la tercera via - va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.
- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
- Són perquè facis cas del Tribunal Constitucional, quan et tomba un Estatut retallat però referendat pel poble - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quin nas més llarg que tens!
- És de la quantitat de falses promeses que t'he fet, i que no he complert.
- Àvia, àvia, quines pebrots més grossos que tens!
- Són perquè vegis que no ets ningú, que no vals res, i que puc fer el que em doni la gana amb tu!
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no deixar-se entabanar per cap més promesa falsa, de gent que diuen que sí que es pot, o els que diuen que potser un model fadaral... o els que diuen que ho modernitzaran tot... ni parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, tot vivint emancipada, com qualsevol persona adulta, tindria en compte les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Nota. Un agraïment especial a la viquipèdia!  
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella

Recomano l'article de Toni Soler http://tonisoler.cat/diez-razones-para-un-estado-catalan/

The Right To Decide

"Civic Engagement on the Road to Self-government"

Contribution of Miquel Strubell to Conference on "The Right to Decide in the 21st Century: Scotland, Catalonia and Beyond". 25 September 2014. Conference organised by the Unrepresented Nations and Peoples Organization, the European Free Alliance and the Centre Maurits Coppieters. ...


I am most grateful for this invitation, and for the opportunity to explain to this assembly what for me is a unique, unparalleled process to the road towards national independence. I am pleased to convey to you the best wishes of the president of the grassroots organisation I am representing here today, senyora Carme Forcadell. We are really pleased to be able to speak here, not least because of the bizarre things that have been said about us and the process as a whole. 

Our process is unique on a number of scores:

• a. It has the utter, complete and evident opposition of the central government. As we shall see, this should come as no surprise, as the general perception in wide segments of Catalan society is that the governing party is anti-Catalan (in Catalonia, it came fifth in the European elections) in both attitude and policies. I shall illustrate this later.
• b. It is the result of a vast grassroots reaction, across the country, to the feeling of powerlessness and, for many, as a fight for the survival of the Catalans as a people.
• c. The central government, indeed the power elite as a whole in Madrid, seems to have totally misjudged the whole process. 

Let us move into a short chronicle, or calendar, of events, concentrating on the grassroots level I just referred to.

The Parliament of Catalonia has on several occasions voted Resolutions (such as R 98/III, on December 12 1989) stating that "Catalonia does not relinquish the right to its self-determination". Again, on October 1 1998, a similar Resolution was adopted.

"Catalunya és una nació", Article 1 of the Draft Statute of Autonomy, adopted on September 2005, reminded us. The Preamble was just as clear: "This Statute is moved by the aspiration, the project and the dream of a Catalonia without any kind of obstacle to the free and full interdependence that a nation needs today ("... mouen aquest Estatut l'aspiració, el projecte i el somni d'una Catalunya sense cap mena d'entrebancs a la lliure i plena interdependència que una nació necessita avui").

However, the Spanish Parliament chopped these texts out of the Statute that it adopted in 2006 and put to the Catalan people. 

The "Right to Decide" first appeared on the scene at the end of 2005. The Plataforma pel Dret de Decidir consists of hundreds of organisations supporting the right of self-determination. Shortly after being established, it brought out into the street, beyond its wildest dreams (with hardly any support from institutions or parties), as many as a million Catalans on February 18 2006, to state clearly "We are a Nation, We Have The Right To Decide". It was a call for the September 30 2005 Draft Statute of Autonomy (which received the support of 89% of the Chamber) not to be maimed by the Spanish Parliament. Its call went unheeded, and first the Congress (in 2006) and then the Constitutional Court (in June 2010) in response to an appeal by the People's Party, severely reduced the planned increase in Catalonia's level of self-government. 

On July 10 2010 a huge demonstration, which had been planned months ahead (given that news leaked from the Constitutional Court made it clear that their judgment would be a serious cutback in the text of the Statute, which had already been sanctioned by the Catalan people in a referendum) filled the centre of Barcelona. It was organised by a cultural organisation, Omnium Cultural, though with the backing of the three-party Government coalition, which headed the demonstration. Over a million people took part in this march, which simply could not move forward for several hours. It was the last "protest" demonstration, and the following three demonstrations were completely differtent: enthusiastic, looking forward with hope, and positive in outlook.

The Pacte Nacional pel Dret de Decidir, the National Pact for the Right to Decide, consists of hundreds of civil, civic, citizen, cultural, economic, trade union, business organisations; local councils; the parliamentary groups that have given support to the right to decide, and the Government. It first met on June 13 2013. Its manifesto has been signed by over 800 organisations.

The most important grassroots initiative, however, linked up with the "Popular Referenda", following the lead of Arenys de Munt, a medium-sized town about 30 km from Barcelona. These unofficial referenda were held over 500 towns across the country (between September 2009 and April 2011), and about a million people (not a few, in tears) expressed their vote for (in most cases) or against Catalonia's independence. It was during this period that the "Assemblea Nacional Catalana" was devised. When after months of gradually widening an initially very small circle of people invited to join the project, the "Assemblea" was launched on April 30 2011, at the "Conferència Nacional per l'Estat Propi", with a view to holding its first general assembly the following year, and with its sights aimed at a "binding referendum that could be held in 2014". ("amb la mirada fixada en un referèndum vinculant que podria celebrar-se el 2014"). 


The Assemblea, whose single aim is to achieve the independence of Catalonia, has built up a network of 600 local assemblies (largely in places that had already held popular referenda), which work closely together thanks to the social networks. It has over 70 sectoral assemblies as well, working to persuade collectives close to themn of the advantages of independence. We now have over 70,000 paid-up members and volunteers. 

The huge pro-independence demonstration organised by the Assemblea on September 11 2012, just a few months after its formal establishment at the first General Assembly, had immediate political consequences.
 
The consequences were an early election, sprung by our First Minister, Artur Mas, who included his coalition's election manifesto a commitment to hold a referendum on independence, if at all possible with the consent of the Spanish govenrment. He was returned to power, with a smaller majority, but quickly reached an agrement with the second most voted party, Esquerra Republicana de Catalunya, whose party commitment is to work towards independence. Several other parliamentary parties support the vote to be held on November 9 2014, a vote announced (with the question) in December 2013, to the surprise of the Spanish government.

However, the 2012 demonstration was surpassed by the meticulously organised "Catalan Way", a 400 km-long human chain of over a million people, from one end of Catalonia to the other (with incidents at the Valencian end, because the Spanish civil guard turned a blind eye to a last-minute court ruling). It was held on September 11 2013. Most people were dressed in yellow teashirts, specially made by the Assemblea for the occasion. They signed up on an interactive map, which made sure there was not a single break in the chain, even in the relatively sparsely inhabited Ebro delta district. The chain proved possible thanks to 1500 coaches, hundreds of thousands of cars, trains and in Barcelona, on the underground... In Barcelona, as was to be expected, the chain was overwhelmed by an uncountable number of people. The coverage by the international press was excellent, and the Wall Street Journal's top photo of the year was by Raymond Roig. 

https://www.youtube.com/watch?v=vdwJjdRDc60 (3'22")

On the political front, the Catalan Parliament voted a "Declaration of Sovereignty and the right to Decide of the People of Catalonia" ("Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya", 23 January 2013) which was duly judged unconstitutuional (because the Spanish people and "nation" are indivisible) by the Constitutiional Court which, nevertheless, said it was perfectly legitimate for the authorities to ask the Catalan people's opinion on the issue. That is precisely what we are going to do on November 9th, though the Spanish government is adamant that even the law governing non-binding referenda ("consultes" in Catalan) is unconstitutional, in a desperate effort to block the vote. 

The "V for will (voluntat), voting and victory" demonstration in Barcelona on September 11 2014, organised by the Catalan National Assembly and Òmnium Cultural. Well over a million people. We formed two Vs, totalling over 11 km in length, and with the nine stripes of the Catalan flag running down the middle of both avenues. We all wore either red or yellow teashirts. There were long queues at each organisation HQ to buy the shirts.

http://www.tv3.cat/videos/5237271/El-millor-de-la-Via-Catalana-2014" (1'56")

The activities of the Assemblea are wholly, and solely, funded by the members' fees and by merchandising (such as teashirts) and services such as the coaches to attend the demonstrations. Nevertheless, time and again most of the Madrid media accuse us of living off Catalan government grants. 

The current efforts are concentrated "Ara És l'Hora!" (Now is the time!) campaign for the November 9th Yes vote. It is a joint venture of Omnium Cultural and the Assemblea Nacional Catalana. A hundred thousand volunteers are being sought to go door-by-door, in the lead-up to the vote, to see what the population of Catalonia wants as a future for our country, and hopefully to share their vision. 

https://www.youtube.com/watch?v=1EAxVRCmTN4

We are in the eye of the hurricane. The Assemblea has come to be seen as the essential element of the process, the bottom-up initiative and pressure. As such, a nationalist organisation has called for us to be outlawed and our chair person imprisoned. Our membership lists were stolen by a hacker in April. The published minutes of our Secretariat have been scrutinised in search of statements with which to accuse of of illegal activities. And a highly sophisticated and expensive operation neutralised most of the mobile phones of the Assemblea secretariat and others such as me, from September 10th to 12th. Both cases are in the hands of the police. The Catalan police.  

I will not go into a legal discussion of the right to decide, or the flimsy legal grounds that the Spanish government has to try and block our November 9th vote (as already announced, without yet having seen the text of the decree!). Catalan-readers may be interested to hear the views of professor Mercè Barceló (UAB), spokesperson of a group of legal specialists known as Col·lectiu Praga. http://www.ihmarti.cat/2014/02/conversa-amb-merce-barcelo-catedratica.html

And as to opponents of the November 9 vote, here is the shocking, very recent opinion of a Spanish political leader, Rosa Díez MP:

http://player.vimeo.com/video/106815543

Finally, here are two videos. The first is one of the many video productions the Assemblea has made in the last couple of years, aimed at inviting the Catalan people to vote on November 9th (this one is in English):



The second, "Votarem!" (We'll vote!) was made by the "Ateneu Popular La Pioixa", a small organisation run by the young people of Bordils, a village of just 1,700 inhabitants. Let's hope versions subtitled in other languages can be made!

https://www.youtube.com/watch?v=h6b7hx1i0og






In conclusion, I call on the members of this Parliament to closely monitor events in Catalonia and Spain. The situation is politically tense, and the SPanish government totally entrenched in its opposition to the Catalans' even exercising their universal right, the freedom of speech. I am sure you have many, many others issues on hand, but the Catalan issue is one of democracy, that ties into the values the defence of which you have been elected to defend and uphold. 

Thank you.


Selection of papers, mostly by M. Strubell, on Catalan independence process). http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/150205_Selection.pdf 

Conferència de Martí Anglada

La mirada europea sobre el procés independentista català

conferència de Martí Anglada

Barcelona, 29 de gener

(clica a sota per a vídeo i cartell)

El mapa de l'independentisme, casa per casa

Marc Belzunces explica en aquest vídeo els mapes exhaustius que ha fet sobre la distribució del vot en les darreres eleccions.

Marc Belzunces explains in this video the detailed maps he has made showing the distribution of Unionist and Separatist votes in the last elections. (English subtitles)

(Vilaweb)

Per a MOLT més, visiteu el blog del Marc Belzunces: De l'Holocè estant (www.holoce.cat)

El cap d'en Wert, de quin color és?

De quin color és? Que llegeixi http://www.tribuna.cat/opinio//un-cap-wert-05-10-2012.html, i també el que segueix!

Dades per ser contrastades amb les declaracions del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert,

1. Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L'evidència empírica, un opuscle editat per la Càtedra de Multilingüisme de la UOC (i disponible en versió PDF.

2. Dades del darrer Baròmetre d'Opinió Política (BOP), 2a onada 2012 (REO 694) http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile;jsessionid=80B5ACDADD5D7EC1893864633F847BD2?fileId=20912&fileType=1

Comencem amb un petit retrat robot del grup dels joves. És el grup amb més enquestats nascuts a Catalunya (94,1% contra el 77,2% del conjunt). És, a més, el grup amb més enquestats que són fills de pare nascut a Catalunya (60,7% contra el 49,2% del conjunt, i fills de mare nascuda a Catalunya (62,3% contra el 49,5% del conjunt). Per tant, per raons merament sociodemogràfiques, esperaríem en aquest grup graus d’arrelament i d’identificació amb el país visiblement més alts que en els grups de més edat.

Dels ítems del qüestionari del CEO, n’he triats tres.  

“27. Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, creu que Catalunya ha assolit...”. Responen “Un nivell suficient d'autonomia” un 21,3% del conjunt de la mostra (una minoria: dos-terços, el 68,4%, consideren que ha assolit “Un nivell insuficient d'autonomia. El grup d’edat que tria aquesta opció significativament més que els altres és, curiosament, el grup més grup més jove (i per tant, més influïda per l’escola catalana, de 18 a 34 anys) amb un 25,1%.

“28. En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser...”. Trien l’opció “Un estat dins una Espanya federal” el 28,7% del conjunt, i significativament menys entre els més joves (21,6%). En canvi, trien l’opció “Un estat independent” el 34,0% del conjunt, i significativament més entre els més joves (41,9%). Sembla clar el desencantament dels joves amb opcions federals, i un desplaçament quasi exacte cap a l’opció de la independendència.

“39. I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?”. Votaria a favor de la independència el 51,1% del conjunt de la mostra. La xifra no és significativament més alta entre el grup més jove comparat amb els altres grups d’edat.

CONFERÈNCIA NACIONAL PER L'ESTAT PROPI

Data: 30/04/2011
Hora: 09:00 a 14:30
Lloc: Auditori del Palau de Congressos de Barcelona
Recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona

Informació

Inscripció

********************************************************************************

Lluís Llach, Joel Joan i Àlex Casanovas signen un manifest de suport a la Conferència Nacional per l'estat propi

(Vilaweb, 26 d'abril de 2011)

L'acte, que se celebrarà aquest dissabte, inicia el procés de constitució d'una Assemblea Nacional Catalana

Lluís Llach, Joel Joan i Àlex Casanovas han signat un manifest de suport a la Conferència Nacional per l'estat propi, convocada pel pròxim 30 d'abril. 'Em sembla que estem passant un moment d'inflexió reflexiva i a Catalunya ens hem qüestionar on som, on volem anar i quins camins volem prendre ja que el mapa de carreteres s'ha aclarit d'una manera tan evident en la nostra relació amb Espanya', ha dit Lluis Llach... [més]

********************************************************************************

La Conferència tindrà lloc aquest dissabte a Barcelona

Lluís Llach lidera un manifest d'artistes de suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi

(Ara, 26 d'abril de 2011)

El músic retirat, Joel Joan i Àlex Casanovas han firmat avui un text que recull ja el suport de 27 personalitats del món de la cultura

ROGER TUGAS Barcelona | Actualitzada el 26/04/2011 16:56

El músic ja retirat Lluís Llach s'ha tornat a mullar avui pel país, després de cantar per Acció Cultural del País Valencià durant la manifestació de la Diada del País Valencià del 16 d'abril, i ha inaugurat el procés derecollida de signatures d'un manifest d'artistes en suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi que tindrà lloc aquest dissabte a Barcelona. Juntament amb els actors Joel Joan i Àlex Casanovas, Llach ha firmat un text que subratlla que "només és possible racionalment d'escollir entre la independència o la desaparició com a nació" i que "l'estat propi és també el mitjà més clar per aconseguir uns nivells de benestar que estiguin en consonància amb l'esforç, el treball i el sacrifici esmerçats col·lectivament pel poble català"... [més]

********************************************************************************

També comentat a

Agència Catalana de Notícies

El Punt

e-Notícies

Nació Digital

3cat24

Nou llibre d'Ignasi Riera
--------------------------------------

El dijous dia 7 d’abril d’aquest 2011, a les 7 de la tarda –o sigui: a les 19 hores-, i al JAZZ SÍ CLUB del Taller de Músics (carrer de Requesens 2, cantonada Cendra), de Barcelona, tindrà lloc la presentació del llibre d’Ignasi Riera: la seva ‘Carta’ De vell escèptic a jove independentista (PDF), d’Editorial Montflorit.

Farà d’amfitrió i de glossador de tot plegat el senyor Lluís Cabrera.
I ens temem que l’autor hi voldrà dir la seva.

Si ens voleu acompanyar, ens fareu feliços. En tot cas, que quedi clar que ‘No se admiten coronas’.

Més informació aquí.

Espanyols que no entenen res

Permeteu-me reproduir un comentari fet en resposta a un article meu a cronica.cat, concretament Solucio: Dissolucio.

De fet no contesta el meu article sinó un comentari d'un tal "Juan (Barcelona)" que es dedica sistemàticament a buidar la bilis acumulada (i per tant, sense arguments!) sobre qualsevol article al diari que parli de la sobirania de Catalunya.

És de "Rafel (Palamós)" i diu el següent:

"De polítics i intel·lectuals mediocres n'hi ha hagut a Lituània, a Estònia, a Letònia, a Eslovàquia, a Cròacia, a Macedònia, a Eslovènia, a Bòsnia, a Montenegro, a Kosovë... i mira per on són independents.
Per als que que no són professionals de la sociologia, els recomano que llegeixin la Vanguardia del passat dia 18.

O el gens suspecte sociòleg Manuel Castells, que avui mateix escriu: "Independencia? Pues sí, dice el 47% de los catalanes según el sondeo del Instituto Noxa para La Vanguardia realizado tras la manifestación multitudinaria para afirmar el derecho a decidir como nación. Pues no, sostiene el 36%. Nunca el sentimiento independentista había alcanzado un tal nivel."

Nano, de "marginal", res de res de res. Qui no entén el que està passant són els espanyols (tant els que insulten com els que no). Pitjor per ells."