Guerra Bruta

Una selecció d'articles que revelen la guerra bruta de l'Estat espanyol contra la reivindicació democràtica de la gran majoria de catalans.



Coses que ens vam creure. Marçal Sintes. 20 de maig de 2015.

• - "Que els poderosos, econòmicament i empresarialment parlant, tant a Espanya com a Catalunya no actuarien en l’ombra de la forma com ho estan fent"
  - Que es respectarien les regles del joc. O que no s’utilitzarien els poders i els aparells de l’Estat per desestabilitzar l’adversari. Que no es polititzaria la justícia fins a la nàusea ni que el govern espanyol es mobilitzaria per impedir, per exemple, la presentació d’un llibre (‘Victus’) en una ciutat estrangera o que el futbol sala català disputés el Mundial....

No faran presoners. Germà Capdevila. 16 de maig de 2015.

• Els poders executiu, legislatiu i judicial funcionen a tota màquina per dissoldre Catalunya.... El temps s'esgota. Si no assolim la independència aviat, estem acabats.

Antich: "L'Estat espanyol vol que el proper 11-S sigui una jornada de confrontació", per Alèxia L. Ferret. elsingular.cat. 25 de març de 2014.

• L’exdiputat del PSC, Toni Comín, assegura que l’Estat espanyol "busca que aparegui una víctima, que s'atribueixi al moviment independentista"

Eduard Voltas crida a "despertar la bèstia". directe.cat. 20 de maig de 2015.

• 9N: 400.000 vots a BCN (SíSí), municipals 2011: 210.000 (CiU+ERC+CUP). “Si la bèstia es desperta, les enquestes faran el ridícul” assegura l’editor de la revista Time Out BCN...

SIC (Tribuna.cat): Les clavegueres i els seus Quatre genets de l'Apocalipsi. 20 de maig de 2015.

• Tot apunta a que l'Estat redissenyarà la seva campanya contra la independència de Catalunya de dalt a baix, una vegada estudiats els resultats del 24M... 

Allò que més ha alarmat Madrid i les seves institucions -i el CNI, que porta una política intel·ligent amb Catalunya de fa mesos- és el fracàs de García-Margallo en impedir que el Parlament danès es manifestés sobre el dret a decidir dels catalans...

Manuel Cuyàs: El setge. El Punt Avui, 15 d'abril de 2012.

• No et pensis que a Madrid observin amb tranquil·litat i sense preocupació les expressions independentistes de Catalunya. Se les prenen més seriosament que no creiem i et puc garantir que hi ha calaixos amb uns dossiers que comprometen el bon nom d'alguns líders catalans en camps diversos. Si els dossiers contenen informacions vertaderes, falses o intencionadament inflades no és rellevant. La qüestió és que són als calaixos esperant l'ordre o el moment de ser traslladats a la lletra impresa o electrònica amb la intenció de moure soroll, desprestigiar i fer mal...

Pere Cardús: Guerra bruta, espionatge, difamació, rumors… i complicitats. 16 de novembre de 2012.

• Espanya ha construït al llarg dels segles un sistema que els permet viure de l’esforç dels catalans. Aquest sistema es trenca si Catalunya s’independitza. L’estat espanyol no és capaç d’imaginar-se sense aquest sistema. L’absència o la pèrdua de l’aportació catalana a la seva renda els fa terror. Espanya no és viable sense Catalunya. O més ben dit, no és viable l’Espanya dels nous rics, de l’AVE per tot arreu, de les grans infraestructures buides, de l’aeroport inflat per clàusules impresentables de blocatge del Prat… Per això, el principal objectiu dels aparells de l’estat ja no és sortir de la crisi pel propi peu, sinó impedir per tots els mitjans l’estat català.

Ramir De Porrata-Doria: «Divide et Impera»: l’estratègia d’Espanya contra el sobiranisme. Nació digital, 8 de gener de 2013.

• L’estratègia dels poders espanyols és dividir els catalans, el conegut “divide et impera”. Saben que només podran aturar el procés si fracturen la societat i la classe política catalana. El propi José María Aznar ho va anunciar recentment: “Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España”. Aquesta estratègia de divisió té cinc flancs d’atac.

Pere Cardús: Manual contra la guerra bruta. Vilaweb. 3 d'abril de 2014.

• A continuació, us proposo un cert manual per a prevenir situacions que poden complicar la pròpia vida i perjudicar el bon funcionament del camí cap a la independència... Més que no pas fer el valent, si algú té la sensació de ser víctima de la guerra bruta ha d'adreçar-se als mossos d'esquadra i exposar el cas. Aquest és el camí més segur i encertat. Els consells que vénen a continuació poden servir d'orientació per a prevenir la guerra bruta, en aquells casos, tipificats, que ja s'han detectat.

Mercè Molist: Qui defensa Catalunya a internet?

Mercè Molist: La in-seguretat nacional

Mercè Molist: Ciberguerra: Diputats amb Windows

Mercè Molist: Com convertir els ciutadans en cibersoldats

Mercè Molist: De Kossove al Tibet: la història de la ciberguerra, cada vegada més intensa

El cap d'en Wert, de quin color és?

De quin color és? Que llegeixi http://www.tribuna.cat/opinio//un-cap-wert-05-10-2012.html, i també el que segueix!

Dades per ser contrastades amb les declaracions del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert,

1. Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L'evidència empírica, un opuscle editat per la Càtedra de Multilingüisme de la UOC (i disponible en versió PDF.

2. Dades del darrer Baròmetre d'Opinió Política (BOP), 2a onada 2012 (REO 694) http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile;jsessionid=80B5ACDADD5D7EC1893864633F847BD2?fileId=20912&fileType=1

Comencem amb un petit retrat robot del grup dels joves. És el grup amb més enquestats nascuts a Catalunya (94,1% contra el 77,2% del conjunt). És, a més, el grup amb més enquestats que són fills de pare nascut a Catalunya (60,7% contra el 49,2% del conjunt, i fills de mare nascuda a Catalunya (62,3% contra el 49,5% del conjunt). Per tant, per raons merament sociodemogràfiques, esperaríem en aquest grup graus d’arrelament i d’identificació amb el país visiblement més alts que en els grups de més edat.

Dels ítems del qüestionari del CEO, n’he triats tres.  

“27. Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, creu que Catalunya ha assolit...”. Responen “Un nivell suficient d'autonomia” un 21,3% del conjunt de la mostra (una minoria: dos-terços, el 68,4%, consideren que ha assolit “Un nivell insuficient d'autonomia. El grup d’edat que tria aquesta opció significativament més que els altres és, curiosament, el grup més grup més jove (i per tant, més influïda per l’escola catalana, de 18 a 34 anys) amb un 25,1%.

“28. En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser...”. Trien l’opció “Un estat dins una Espanya federal” el 28,7% del conjunt, i significativament menys entre els més joves (21,6%). En canvi, trien l’opció “Un estat independent” el 34,0% del conjunt, i significativament més entre els més joves (41,9%). Sembla clar el desencantament dels joves amb opcions federals, i un desplaçament quasi exacte cap a l’opció de la independendència.

“39. I més concretament, si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?”. Votaria a favor de la independència el 51,1% del conjunt de la mostra. La xifra no és significativament més alta entre el grup més jove comparat amb els altres grups d’edat.