Clica aquí,
si cal, per accedir al text sencer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua catalana. Mostrar tots els missatges
3/30/2021
5/01/2018
Plantem Cara! De Joan Solà
De tant en tant convé recordar i tornar a llegir aquest article profètic de l'enyorat amic Joan Solà!
PLANTEM CARA!
Joan Solà
PLANTEM CARA!
Joan Solà
***** Per llegir l'article, clica a "Més informació" a sota *****
10/03/2015
L'oficialitat lingüística a la República Catalana
Estic molt agraït per aquesta invitació a parlar avui a Valls, al costat de la Montserrat Sendra, amb motiu del Correllengua 2015. Com sabeu, la Coordinadora d'associacions per la llengua catalana (la CAL) ha decidit dedicar-lo enguany a una de les figures més versàtils del país: l'anyorat poeta, cantant i actor alcoià Ovidi Montllor, per a qui vull expressa un sentit record ara i aquí.
Fa anys, quan la línia 3 del metro de Barcelona (la verda) acabava a Lesseps, hi tenia una granja una meva tia, que hi feia una llet merengada boníssima. Un dia em va demanar -sabent que jo treballava a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat- què podia fer ella per la normalització lingüística. En aquell moment hi va entrar un nen, i ella que li diu: "¿Qué quieres, niño?". Sobra un comentari.
Em crea una certa incomoditat que estiguem parlant aquí d'un concepte molt complex, "oficialitat lingüística", que té mil i una ramificacions i que s'entén i s'aplica de maneres diferents segons el país en qüestió. Si s'hagués de substituir un pont, no hi hauria un gran debat públic sobre si hauria de ser d'acer o d'alumini, de tram recte o pòrtic, en mènsula, d'arc, de bandes teses, penjat o atirantat! Una persona sense una formació tècnica no sabria què contestar!
Fa anys, quan la línia 3 del metro de Barcelona (la verda) acabava a Lesseps, hi tenia una granja una meva tia, que hi feia una llet merengada boníssima. Un dia em va demanar -sabent que jo treballava a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat- què podia fer ella per la normalització lingüística. En aquell moment hi va entrar un nen, i ella que li diu: "¿Qué quieres, niño?". Sobra un comentari.
Em crea una certa incomoditat que estiguem parlant aquí d'un concepte molt complex, "oficialitat lingüística", que té mil i una ramificacions i que s'entén i s'aplica de maneres diferents segons el país en qüestió. Si s'hagués de substituir un pont, no hi hauria un gran debat públic sobre si hauria de ser d'acer o d'alumini, de tram recte o pòrtic, en mènsula, d'arc, de bandes teses, penjat o atirantat! Una persona sense una formació tècnica no sabria què contestar!
En canvi, en temes de llengua ja fa anys que un dels fundadors de la sociolingüística catalana, el valencià Lluís Vicent Aracil, va declarar (no he trobat la cita exacta, però!) que "tothom parlar de la llengua com si fos sociolingüista; però no perquè tots orinem som uròlegs!". Tothom s'hi atreveix a opinar i fins i tot a pontificar! I "oficialitat lingüística" és un d'aquells termes que fem anar cap a un cantó i un altre, sense tenir present que en política i en legislació és un invent del segle XX.
Per tant, com a primer comentari, deixeu-me manifestar -això sí, molt cordialment!- la meva inquietud pel títol de la sessió.
La raó de ser del Correllengua, que aquests dies ha arribat a Gandia, a Castelló, a Vila-Real... és la voluntat d'exterioritzar l'esperança que la nostra llengua arribi a la plenitud que tenen altres llengües (moltes amb menys parlants que la catalana) que compten amb un Estat que la promou i l'aixopluga, la fa servir amb dignitat per a totes les altes funcions de comunicació.
L'altra gran qüestió que ens plantegem els que estimem la llengua i ens reunim per celebrar el Correllengua, o (en un altre moment) la flama de la llengua, és com podem ajudar la llengua catalana a arribar a la plenitud. Què podem fer com a institucions, com a poble, com a nació, i també com a simples ciutadans, per assegurar que passarem aquesta llengua, si pot ser en un estat d'encara més salut que ara, als nostres fills i néts. I és en el context polític concret en què ens trobem avui els catalans, en aquesta cruïlla històrica, que se suscita la pregunta sobre la futura regulació legal de les llengües, per al cas que decidim dotar-nos de plena sobirania, de la independència, com a Estat en la comunitat internacional.
Si a Catalunya no hi visqués ningú més que els besnéts dels habitants d'aquesta terra de fa cent anys, poc debat hi hauria sobre el tema. El català sempre ha estat la llengua del poble, des que hom pot parlar de "catalans". Com a Suècia o Dinamarca, com a Eslovènia o a Lituània, la llengua del país (la pròpia, la nacional...) seria la llengua de l'administració, i punt.
L'arribada d'altres llengües, i singularment del castellà, ve de fets exteriors: de derrotes militars, de prohibicions i repressions, i de l'arribada de prop de dos milions de persones d'altres terres d'Espanya, la gran majoria en èpoques i indrets en què la seva integració lingüística era especialment difícil i que, quan s'ha produït, mereix el nostre aplaudiment i agraïment.
En efecte, avui a Catalunya el nombre de persones que s'han incorporat plenament a la comunitat de llengua catalana, i tenen el català com a llengua habitual, sense ser de llengua inicial catalana, només a Catalunya, se situa a l'entorn de 600.000. Aquestes persones podrien omplir el camp del Barça sis vegades! I cap d'ells ha renunciat a la seva llengua d'origen: per això, parlem de bilingüisme "additiu", que suma en lloc de restar.
I si miréssim el nombre de persones que sense haver-lo après a casa, el saben parlar, arribaríem a xifres astronòmiques: uns tres milions, només a Catalunya, molt més encara que els assistents a les manifestacions més multitudinàries d'aquests darrers anys!
Tot i aquests grans guanys en xifres numèriques, en percentatges la situació no és ni de bon tros tan bona, perquè la constant arribada de gent d'altres parts del món, sense saber ni un borrall de català, fa que els avenços semblin aquella persona que va pujant una escala mecànica que baixa! No pot deixar ni un moment d'esforçar-se, per no recular.
I què podem fer en la nostra vida quotidiana? Simplement no actuar com un poble subordinat, o oprimit. Simplement parlar català amb tota naturalitat amb tothom... tret del que no ens entengui, i en aquest cas farem servir la resta del nostre repertori lingüístic (que sempre serà força més ric que el de presidents dels governs espanyols, pel que hem pogut anar comprovant!).
Cada cop que no ho fem així, estem fent dues coses.
En primer lloc, estem comunicant al nostre interlocutor que no valorem el català, que no li atorguem importància com a llengua d'ús públic. Això naturalment farà més improbable que l'interlocutor, si no parla la nostra llengua, la vulgui aprendre o emprar, i també farà que tingui més contacte amb ella, menys oportunitat d'anar aprenent-la de forma informal. I que
En segon lloc, estem fent més difícil que un altre que vingui al nostre darrere parli català amb aquell interlocutor. De fet estem sotmès a una norma social no escrita que ens obliga a canviar de llengua, encara que no sigui necessari. Ens fan creure que si no ho fem, serem castigats com a incomplidors (i tots els que es conformen a actuar d'acord amb aquesta norma social no descobreixen mai que no cal fer-ho!). És una norma que se'ns ha dit que és de "bona educació", quan jo personalment, com a senyal de bona educació, tracto l'altre (lingüísticament) com si fos de la meva família! No tinc mai cap problema! Aquesta vella norma l'hem d'arraconar, doncs, i posar-hi en el seu lloc una norma inclusiva que comunica que actuem amb naturalitat i no ens camuflem lingüísticament. I que encoratjarà tots els que encara no fan servir el català socialment a fer-ho.
Què té a veure tot això amb l'"oficialitat lingüística", demanareu? Hem parlat de normes socials (que la gent segueix, sovint ser-ne conscients) que tenen sancions. La regulació legal de l'ús de les llengües -potser també amb sancions- seria un altre nivell, i en aquest cas seria difícil que passessin desapercebudes!
Recordo que fa uns anys a Puerto Rico van votar l'eliminació de l'estatus oficial de l'anglès de manera que el castellà seria l'única llengua oficial de la illa. Va sorprendre molt al món sociolingüístic castellà que els catalans fóssim els primers a celebrar el fet (com si pensessin que estaríem estar en contra de qualsevol norma que promogués la seva llengua!). Ho vam fer per respecte al que en diem "principi de territorialitat", que legitima que la llengua parlada històricament en un territori, encara que hi hagi persones residents que parlen altres llengües, tingui un rang legal per sobre de les altres parlades en el mateix territori.
És un tema delicat entre altres coses perquè hi ha un gran, profunda confusió sobre l'origen, l'explicació, de l'oficialitat del castellà a Catalunya. El fet que hi visquin persones d'origen castellanoparlant no hi té absolutament res a veure. El castellà és oficial a tot el territori espanyol per imposició de la Constitució de 1978 (que alguns no es cansen a dir que els catalans vam votar amb més entusiasme que els altres!).
Ara, la percepció social del tema és una altra. Com hi ha una sèrie de falsedats sobre el castellà: que s'ha parlat "des de sempre" a Catalunya, ens afirmen. El català "s'imposa" a Catalunya, ens diuen. Aquesta realitat (una falsedat objectiva pot ser una realitat subjectiva!) s'haurà d'afrontar a l'hora de regular les llengües a la Catalunya independent. Ara bé, com he dit abans, la població general no són enginyers especialistes en construir ponts. Els interessa poder travessar (o continuar podent travessar) el riu o l'estret, i els importen poc els materials o el disseny del pont. I en el cas de les llengües hauríem, crec, de reivindicar el mateix: la gent vol fer-les servir, vol continuar fent-les servir com fins ara, i vol un marc legal que això els ho garanteixi.
Abans he dit que si no haguessin vingut un milió i mig de castellanoparlants de la resta de l'Estat principalment els anys 1950 -1974, no hi hauria cap dubte que el català seria la llengua objecte de tota la legislació del nou Estat. I és curiós que en tot el debat que hi ha hagut sobre la regulació legal de les llengües hi han participat molt pocs castellanoparlants (d'origen: perquè gairebé tots han après el català, és clar). El debat es limita pràcticament a grupuscles que fan batalla a les escoles, amb suport d'alguns partits polítics. Per raons que algú haurà d'indagar, al llarg del temps aquests grups han robat conceptes que valorem especialment els catalans, com ara "bilingüisme", "tolerància", "convivència cívica", "societat civil"...
El debat se centra, sigui com sigui, en l'estatus legal que tindrà el castellà en el nou país. Personalment m'oposo a l'ús del terme "oficialitat" -terme que no apareix a la Constitució espanyola fins el 1931-, perquè això crearia una trampa, que obriria una porta per darrere (i) perquè les empreses mantinguessin els mateixos usos lingüístics, molt esbiaixats cap al castellà, en la seva relació amb les administracions catalanes i (ii) perquè els futurs immigrants puguin adquirir drets polítics sense saber català.
Certament, només pel fet de deixar de dependre d'un Estat els òrgans centrals de la qual (les Corts, els Tribunal Suprem i el Constitucional, el Consell d'Estat i un llarg etcètera) són monolingües, l'avenç del català serà notable. Si a més, esdevé llengua oficial i de treball de la Unió Europea, com és d'esperar, tindrà el prestigi encara augmentat, per l'existència de molts llocs de treball per als filòlegs especialistes (especialment els traductors i els intèrprets, però també els terminòlegs).
Per tant, defenso un marc constitucional molt genèric que estableixi que el català és la llengua nacional, i que la República defensa i promou la diversitat lingüística de la seva població. Si això es tradueix en una garantia perquè es respectin els actuals drets lingüístics dels residents a Catalunya en el moment de la independència, jo crec que haurem fet molt per garantir la cohesió social de la societat catalana i la pervivència d'aquesta nostra llengua, els parlants de la qual continuaran patint, però, a la resta dels Països Catalans.
En definitiva els castellanoparlants no haurien de patir a la Catalunya independent. Estan protegits, a més, pels drets fonaments establerts per les Nacions Unides inclouen el dret d'associació, la llibertat d'expressió, la no discriminació per raó de llengua, el dret a un intèrpret en cas d'incomprensió davant la justícia o les forces d'ordre. I els catalans sabem prou bé en la pròpia pell què vol dir negar aquests drets: no entrarem en una dinàmica de limitació de drets, i menys en un Estat democràtic!
"La llengua és el nervi de la nació", segons una visió potser romàntica de la qüestió. No sé si estaríem d'acord amb Ramón Otero Pedrayo que va dir que "Mellor unha Galicia probe falando galego que unha Galicia rica usando otra língua". Sigui com sigui, com a catalanoparlants d'origen o d'adopció, el nostre compromís amb la llengua catalana i amb la seva promoció comença en la vida quotidiana. Encetem doncs cada conversa, en l'esperit del que vaig proposar a la meva tia botiguera, perquè sempre demanés: "Què vols, nen?".
Gràcies!
12/12/2014
Empobriment de la llengua catalana
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.
Clica a sota, a "Més informació", per llegir la resta del post.
9/13/2012
Never, ever say good morning to a Spanish policeman!
I know Bernat well. He is the mildest, politest young man you could possibly imagine. He explaibns in a letter to the leading Barcelona daily paper, La Vanguardia, how he was detained for twenty minutes by the Spanish police at Barcelona airport on September 7th, on his way back from a journey abroad. He showed his passport (which on page 2 has his identity card number clearly printed) and, having said "Bon dia" politely, was asked for his ID card number. He replied in Catalan (which just so happens to be official in Catalonia: the policeman has had since 1979 to discover that!) and was told to dictate the number... in Spanish. Being perfectly entitled to use whichever official language he prefers, he refused, and showed his ID card and even wrote the number down on paper. Bernat explains that the policeman closed the cabin, gathered a group of colleagues to surround him, and they all cried out threateningly "We're in Spain! This isn't a circus! You have to speak the language of the State!". After sticking to his rights, they brought an interpreter in to translate into Spanish his ID card number as he recited it in his own language. They took down his full name and address (and I may add, if the worst comes to the worst, he wouldn't be the first Catalan citizen to get fined for freely exercising his rights and refusing to be bullied by Spanish officials).
I suspect many similar events never reach the press. The letter has been published today in La Vanguardia, two days after the largest-ever pro- independence demonstration in Southern Europe (the papers speak of 1·5 million people!). Is there anyone left in the world who doesn't understand why?
So it's hard not to advise you never ever to say good morning to a Spanish policeman... in Catalan!
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120913/54349527810/retingut-parlar-catala.html
Després de presentar el passaport i dir educadament "Bon dia" se'm va demanar el número de DNI. Jo el vaig dir en català. Per sorpresa meva el policia va exigir que li digués en castellà, cosa que em vaig negar fent ús dels meus drets. Hi va insistir i jo m'hi vaig tornar a negar. Vaig oferir el document i fins i tot el número de DNI escrit en un paper per si no m'entenia, però el va rebutjar atès que ell volia que de viva veu li digués el número en castellà.
Molest per la meva actitud, enfadat va cridar "¡Cerradlo todo!", va tancar la cabina i va anar a cercar un seguit de policies que envoltant-me se'm van adreçar amb posat i paraules despectives, burlesques i amenaçadores vers la meva llengua i la meva persona: "¡Estamos en España! ¡Esto no es un circo! ¡Tienes que hablar la lengua del Estado!". Jo els feia referència a la llei per la qual estan obligats a entendre'm i en tot moment vaig continuar parlant en català.
Després d'una estona d'insistir perquè cedís, em van dir que si continuava així anirien a cercar un traductor. No m'hi vaig pas negar. Vaig esperar-lo assegut. Una estona després una dona de l'aeroport prou amable va anar traduint els números del DNI que jo anava dient en català (números que jo els oferia escrits en un paper o en el mateix document però que es negaven a acceptar). Suposo que amb això no n'hi havia prou i em van demanar més dades (adreça, telèfon...). '¿Lo tienes todo? Sí ya tengo todos sus datos'. Em van tornar el passaport i me'n vaig anar.
I suspect many similar events never reach the press. The letter has been published today in La Vanguardia, two days after the largest-ever pro- independence demonstration in Southern Europe (the papers speak of 1·5 million people!). Is there anyone left in the world who doesn't understand why?
So it's hard not to advise you never ever to say good morning to a Spanish policeman... in Catalan!
******************************
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120913/54349527810/retingut-parlar-catala.html
Retingut per parlar en català
Cartas| 13/09/2012 - 18:19h
Bernat Gasull i Roig
Barcelona
Aquest 7 de setembre, tot tornant d'un vol de fora la Unió Europea, vaig ser retingut per la policia de l'Aeroport del Prat cosa d'uns 20 minuts per parlar en català.Després de presentar el passaport i dir educadament "Bon dia" se'm va demanar el número de DNI. Jo el vaig dir en català. Per sorpresa meva el policia va exigir que li digués en castellà, cosa que em vaig negar fent ús dels meus drets. Hi va insistir i jo m'hi vaig tornar a negar. Vaig oferir el document i fins i tot el número de DNI escrit en un paper per si no m'entenia, però el va rebutjar atès que ell volia que de viva veu li digués el número en castellà.
Molest per la meva actitud, enfadat va cridar "¡Cerradlo todo!", va tancar la cabina i va anar a cercar un seguit de policies que envoltant-me se'm van adreçar amb posat i paraules despectives, burlesques i amenaçadores vers la meva llengua i la meva persona: "¡Estamos en España! ¡Esto no es un circo! ¡Tienes que hablar la lengua del Estado!". Jo els feia referència a la llei per la qual estan obligats a entendre'm i en tot moment vaig continuar parlant en català.
Després d'una estona d'insistir perquè cedís, em van dir que si continuava així anirien a cercar un traductor. No m'hi vaig pas negar. Vaig esperar-lo assegut. Una estona després una dona de l'aeroport prou amable va anar traduint els números del DNI que jo anava dient en català (números que jo els oferia escrits en un paper o en el mateix document però que es negaven a acceptar). Suposo que amb això no n'hi havia prou i em van demanar més dades (adreça, telèfon...). '¿Lo tienes todo? Sí ya tengo todos sus datos'. Em van tornar el passaport i me'n vaig anar.
9/06/2012
Pots viure només en català?
Pots viure (i néixer... i morir...) només en català? Projecte de documentari en català: "Són bojos, aquests catalans?".
Blog del projecte: http://www.verkami.com/projects/2133
Notícia al Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/573672-viure-nomes-en-catala.html
Blog del projecte: http://www.verkami.com/projects/2133
Notícia al Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/573672-viure-nomes-en-catala.html
3/21/2012
Hunger strike for Catalan in Majorca
On March 1st, a respected retired teacher of
Catalan began a hunger strike in Palma de Mallorca (Balearic Islands, Spain; see, for instance, the article by a leading Majorcan academic, Gabriel Bibiloni, “El govern balear vol destruir la bona convivència i la pervivència de la identitat del país” / “The Balearic government wants to destroy coexistence and the survival of the country’s identity”: http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/3995353/gabriel-bibiloni-govern-balear-vol-destruir-bona-convivencia-pervivencia-identitat-pais.html; this article has been quoted or reproduced on 367 websites and blogs within three days of being published). Senyor Jaume BONET-MOLL's hunger strike, which he started on behalf of Jubilats per Mallorca (Pensioners for Majorca), is in protest against the measures announced by the Government of the Balearic Islands (Spain) which would greatly restrict the effective compliance of international instruments adopted by the Government of Spain, such as the European Charter for Regional or Minority Languages, as regards the Catalan language, which has been the language of these islands since they were taken from the Moors in the 13th century.
These measures include changing current legislation so as to retain only one of the two official languages (Spanish) as a requirement for regional civil service candidates. Knowing Catalan would become just a "merit" (see, for example, http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/12/27/ley-quitara-catalan-requisito-informacion-publica/731385.html).
Senyor Bonet-Moll is a member of the board of Jubilats per Mallorca. Their website is http://jubilats.balearweb.net.
His condition is weakening (he has lost 20 kilos - 44 lb - and has a heart complaint), so visiting hours have been restricted.
There are filmed and written filmed interviews with him here: http://www.vilaweb.cat/noticia/3994799/20120315/jaume-bonet-vaga-fam-llengua-seria-fotut-deixar-morir-sense-dir-res.html and here: http://www.youtube.com/watch?v=1vrsK6LhlLE
Given that the only reaction we have read, from government circles, is by an MP, Sra. Ana María Aguiló, who was cynical and disdainful ("Prefiero ir a visitar a personas que de verdad no pueden comer y ayudarles en lo que pueda" / "I prefer to go and visit people who are really cannot eat, and do what I can to help them", https://twitter.com/AnaMariaAguilo/status/180803252814753795), I fear that his plight is falling on deaf ears and his health will be in great danger unless someone acts as an intermediary.
The Majorcans are easy-going, cheerful people. That Jaume Bonet has taken this step is a good indicator of how serious the language policy situation is since the Spanish PP won the regional election in the Balearic Islands last spring from a leftist coalition which was supportive of the local language (as Mr. Sogor know full well, Catalan) and culture. They have cut back, closed down or removed grants for cultural organisations, Catalan-language periodicals, language services, a Catalan-language TV channel; they promised changes in the education system which will mean less Catalan being taught and will threaten the aim that all schoolchildren should end their compulsory schooling with a good command of both official languages.
The planned changes to the Civil Service Act (which Bonet claims will also change legislation adopted unanimously in 1986) curtailing Catalan language speakers' rights was NOT an election promise. Their manifesto (significantly, with a Catalan title, but the hyperlink is to a Spanish text!) can be downloaded here: http://www.ppbalears.es/upload/file_aj28_02_12_11_23_27.pdf
What they did promise in their manifesto was to remove the requirement that professionals wishing to work in the public health service in the Balearic Islands have a command of both official languages. Spanish was still to be obligatory, but not Catalan. This arose out of a corporativistic reaction by doctors and nurses (demonstrations in the street included), after the former government announced in-service language requirements, following a more-than-ample transition period. We are talking here about two Romance languages. Learning one when you know the other, before taking a civil service examination, is not an unsurmountable task!
The Spanish People's Party knows that by preaching "freedom" it can more easily impose Spanish throughout the traditionally non-Spanish-speaking parts of the country. What this will do is make it harder for citizens to have their right to use Catalan respected, in dealings with the authorities. Having people working inside the public administration who do not know Catalan will be both inefficient and will make the generalised use of Spanish more likely. This sentence will make a lot of sense here: "Entre le fort et le faible, entre le riche et le pauvre, entre le maître et le serviteur, c'est la liberté qui opprime, c'est la loi qui affranchit" (45me conférence de Notre-Dame, Henri Lacordaire (1802-1861).
All in all, the PP in the Balearic Islands has a language policy that will reverse much of what has been won, step by step (inertias are of course very, very hard to overcome), for the Catalan language in the islands since democracy returned over 30 years ago.
English-language press covering the hunger strike include the Majorca Daily Bulletin:
"Opposition furious as government plans to “down grade” Catalan": http://www.majorcadailybulletin.es/first.dba?3686+1+30618
"Hunger striker ends second week to save Catalan": http://www.majorcadailybulletin.es/first.dba?3684+1+30597
These measures include changing current legislation so as to retain only one of the two official languages (Spanish) as a requirement for regional civil service candidates. Knowing Catalan would become just a "merit" (see, for example, http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/12/27/ley-quitara-catalan-requisito-informacion-publica/731385.html).
Senyor Bonet-Moll is a member of the board of Jubilats per Mallorca. Their website is http://jubilats.balearweb.net.
His condition is weakening (he has lost 20 kilos - 44 lb - and has a heart complaint), so visiting hours have been restricted.
There are filmed and written filmed interviews with him here: http://www.vilaweb.cat/noticia/3994799/20120315/jaume-bonet-vaga-fam-llengua-seria-fotut-deixar-morir-sense-dir-res.html and here: http://www.youtube.com/watch?v=1vrsK6LhlLE
Given that the only reaction we have read, from government circles, is by an MP, Sra. Ana María Aguiló, who was cynical and disdainful ("Prefiero ir a visitar a personas que de verdad no pueden comer y ayudarles en lo que pueda" / "I prefer to go and visit people who are really cannot eat, and do what I can to help them", https://twitter.com/AnaMariaAguilo/status/180803252814753795), I fear that his plight is falling on deaf ears and his health will be in great danger unless someone acts as an intermediary.
The Majorcans are easy-going, cheerful people. That Jaume Bonet has taken this step is a good indicator of how serious the language policy situation is since the Spanish PP won the regional election in the Balearic Islands last spring from a leftist coalition which was supportive of the local language (as Mr. Sogor know full well, Catalan) and culture. They have cut back, closed down or removed grants for cultural organisations, Catalan-language periodicals, language services, a Catalan-language TV channel; they promised changes in the education system which will mean less Catalan being taught and will threaten the aim that all schoolchildren should end their compulsory schooling with a good command of both official languages.
The planned changes to the Civil Service Act (which Bonet claims will also change legislation adopted unanimously in 1986) curtailing Catalan language speakers' rights was NOT an election promise. Their manifesto (significantly, with a Catalan title, but the hyperlink is to a Spanish text!) can be downloaded here: http://www.ppbalears.es/upload/file_aj28_02_12_11_23_27.pdf
What they did promise in their manifesto was to remove the requirement that professionals wishing to work in the public health service in the Balearic Islands have a command of both official languages. Spanish was still to be obligatory, but not Catalan. This arose out of a corporativistic reaction by doctors and nurses (demonstrations in the street included), after the former government announced in-service language requirements, following a more-than-ample transition period. We are talking here about two Romance languages. Learning one when you know the other, before taking a civil service examination, is not an unsurmountable task!
The Spanish People's Party knows that by preaching "freedom" it can more easily impose Spanish throughout the traditionally non-Spanish-speaking parts of the country. What this will do is make it harder for citizens to have their right to use Catalan respected, in dealings with the authorities. Having people working inside the public administration who do not know Catalan will be both inefficient and will make the generalised use of Spanish more likely. This sentence will make a lot of sense here: "Entre le fort et le faible, entre le riche et le pauvre, entre le maître et le serviteur, c'est la liberté qui opprime, c'est la loi qui affranchit" (45me conférence de Notre-Dame, Henri Lacordaire (1802-1861).
All in all, the PP in the Balearic Islands has a language policy that will reverse much of what has been won, step by step (inertias are of course very, very hard to overcome), for the Catalan language in the islands since democracy returned over 30 years ago.
A recent poll by IBES claims to show that 64% of the population support the government's language policy, though a quarter of their own voters are against it). "Uno de cada cuatro votantes del PP está en contra de la política lingüística de Bauzá. El 64 por ciento de la población de las Islas aprueba los cambios en materia de lengua anunciados por el Govern" (Última Hora, 17/3/2012):
http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/uno-de-cada-cuatro-votantes-del-pp-esta-en-contra-de-la-politica-linguistica-de-bauza.htmlEnglish-language press covering the hunger strike include the Majorca Daily Bulletin:
"Opposition furious as government plans to “down grade” Catalan": http://www.majorcadailybulletin.es/first.dba?3686+1+30618
"Hunger striker ends second week to save Catalan": http://www.majorcadailybulletin.es/first.dba?3684+1+30597
12/17/2011
Estil Nou ... d'escriure el català
"Moviliari"
"Cuine"
"y"
"Disseñem"
Algú pot trobar més faltes, en un altre text curt com aquest?
Si fan els mobles amb la mateixa cura, no m'hi trobaran!
10/06/2011
Un web de rodolins catalans!
Ramon Cuéllar i Sorribes, català resident a Dully (Suïssa), té l'enorme mèrit d'haver muntat una rica i densa pàgina web de rodolins catalans. Ell mateix explica als visitants que "Acabeu d'entrar en un web on hi ha auques que prenen volada, auques acabades de fer, de caire senzill, tot seguint l'exemple dels antics.
Amants de nostra nació, tenim el desig d'enaltir allò que tenim a l'abast, tant allò que és casolà com allò que és gloriós de per si. Trobareu diferents autors i ninotaires, en temes relacionats amb la cultura catalana.
Un xic de poesia per al vostre esplai."
Es tracta de http://www.rodolins.cat/ , i està estructurat així:
Pel que fa a aquest darrer apartat, diu que "El mecenatge, és una qualitat que us convido a desenvolupar. Pot ser interessant, per molts de vosaltres, el participar en la feina que es fa en aquest portal. L'aspecte financer us permet participar. Podeu veure el nom d'alguns mecenes, acompanyant el nom de l'autor i del dibuixant, de l'una o l'altra de les auques."
Visiteu el lloc web, i si voleu, feliciteu l'autor en el Llibre d'or! Jo ja ho he fet.
Amants de nostra nació, tenim el desig d'enaltir allò que tenim a l'abast, tant allò que és casolà com allò que és gloriós de per si. Trobareu diferents autors i ninotaires, en temes relacionats amb la cultura catalana.
Un xic de poesia per al vostre esplai."
Es tracta de http://www.rodolins.cat/ , i està estructurat així:
Pel que fa a aquest darrer apartat, diu que "El mecenatge, és una qualitat que us convido a desenvolupar. Pot ser interessant, per molts de vosaltres, el participar en la feina que es fa en aquest portal. L'aspecte financer us permet participar. Podeu veure el nom d'alguns mecenes, acompanyant el nom de l'autor i del dibuixant, de l'una o l'altra de les auques."
Visiteu el lloc web, i si voleu, feliciteu l'autor en el Llibre d'or! Jo ja ho he fet.
5/17/2011
VARIACIÓ SOBRE SA TONADA DES SEGAR
(rebut per correu de jbm282@gmail.com, amb un missatge que comença així: "En es míting central del PP, pes micròfons, no se va dir ni una paraula des discurs en mallorquí, només hi xerraren castellà)..."
A Aubenya segaven ordi
Un mes davant Sant Joan
A Aubenya segaven ordi
Com veien es camp tan gran
Cridaven misericordi
- Son Ferriol ni Sant Jordi
Ni Establiments, La Real
Son Ferriol ni Sant Jordi
Son Sardina i un cabal
De llocs que ningú recordi
- De llocs que ningú recordi
Ni la llengua que parlam
De llocs que ningú recordi
Ni en quedi de net un pam
De país ni territori
- De país ni territori
La Mallorca que estimam
De país ni territori
Ni del poble que formam
No en volen deixar "memori"
- No en volen deixar "memori"
Ni Sineu, ni Sant Joan
No en volen deixar memori
Aposta ens van esborrant
Sense fer gran rebombori.
- Sense fer gran rebombori
Per no fer-nos despertar
Sense fer gran rebombori
Emperò sense aturar
De la pàtria el crematori
- De la pàtria el crematori
A la costa i terra endins
De la pàtria el crematori
Ni alzines, mates ni pins
Ni jocs, ni cançons, ni "histori"
- Ni jocs, ni cançons ni "histori"
Ni rondalles, ni padrins
Ni jocs, ni cançons, ni "histori"
L'herència dels mallorquins
Fan feina perquè se mori .
(rebut per correu de jbm282@gmail.com, amb un missatge que comença així: "En es míting central del PP, pes micròfons, no se va dir ni una paraula des discurs en mallorquí, només hi xerraren castellà)..."
A Aubenya segaven ordi
Un mes davant Sant Joan
A Aubenya segaven ordi
Com veien es camp tan gran
Cridaven misericordi
- Son Ferriol ni Sant Jordi
Ni Establiments, La Real
Son Ferriol ni Sant Jordi
Son Sardina i un cabal
De llocs que ningú recordi
- De llocs que ningú recordi
Ni la llengua que parlam
De llocs que ningú recordi
Ni en quedi de net un pam
De país ni territori
- De país ni territori
La Mallorca que estimam
De país ni territori
Ni del poble que formam
No en volen deixar "memori"
- No en volen deixar "memori"
Ni Sineu, ni Sant Joan
No en volen deixar memori
Aposta ens van esborrant
Sense fer gran rebombori.
- Sense fer gran rebombori
Per no fer-nos despertar
Sense fer gran rebombori
Emperò sense aturar
De la pàtria el crematori
- De la pàtria el crematori
A la costa i terra endins
De la pàtria el crematori
Ni alzines, mates ni pins
Ni jocs, ni cançons, ni "histori"
- Ni jocs, ni cançons ni "histori"
Ni rondalles, ni padrins
Ni jocs, ni cançons, ni "histori"
L'herència dels mallorquins
Fan feina perquè se mori .
3/30/2011
"PER LA INTEGRACIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL" - JORNADES DE LLENGUA, CULTURA I IMMIGRACIÓ (MALLORCA)
------------------------------------------------------------------
Palma, 15 i 16 d’abril
Sala d’actes del Centre Cultural la Misericòrdia
Via Roma, 1
07002 Mallorca (Illes Balears)
Tenint present el gran volum de nouvinguts que han arribat a les nostres terres els últims quaranta anys, el Consell de Mallorca i la Fundació Congrés de Cultura Catalana organitzen aquestes Jornades per parlar de les polítiques en matèria lingüística, cultural, social i econòmica que es desenvolupen a les Illes Balears, al País Valencià i a Catalunya.
PROGRAMA (PDF)
Hi participen: Jaume Vernet, Bartomeu Colom, Mercè Teodoro, Francesc Vallverdú, d’Elvira Riera, Pere Mayans, Felip Munar, Jaume Fullana, Miquel Strubell, Isidor Marí, Salwa El Gharbi, Tomeu Martí, Damià Pons, Patrícia Gabancho, Ignasi Aragay, Rosa Campomar, Víctor Maceda, Pere Arcas, Manel Ramon, Doro Ballerman i Àlvar Kuehn.
Us podeu inscriure a les Jornades enviant un missatge electrònic a l’adreça: jornadesintegracio@gmail.com amb les dades següents:
· Nom i llinatges
· Perfil professional
· Lloc de feina
· Telèfon de contacte
------------------------------------------------------------------
Palma, 15 i 16 d’abril
Sala d’actes del Centre Cultural la Misericòrdia
Via Roma, 1
07002 Mallorca (Illes Balears)
Tenint present el gran volum de nouvinguts que han arribat a les nostres terres els últims quaranta anys, el Consell de Mallorca i la Fundació Congrés de Cultura Catalana organitzen aquestes Jornades per parlar de les polítiques en matèria lingüística, cultural, social i econòmica que es desenvolupen a les Illes Balears, al País Valencià i a Catalunya.
PROGRAMA (PDF)
Hi participen: Jaume Vernet, Bartomeu Colom, Mercè Teodoro, Francesc Vallverdú, d’Elvira Riera, Pere Mayans, Felip Munar, Jaume Fullana, Miquel Strubell, Isidor Marí, Salwa El Gharbi, Tomeu Martí, Damià Pons, Patrícia Gabancho, Ignasi Aragay, Rosa Campomar, Víctor Maceda, Pere Arcas, Manel Ramon, Doro Ballerman i Àlvar Kuehn.
Us podeu inscriure a les Jornades enviant un missatge electrònic a l’adreça: jornadesintegracio@gmail.com amb les dades següents:
· Nom i llinatges
· Perfil professional
· Lloc de feina
· Telèfon de contacte
2/04/2011
DECLARATION BY THE INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS ON THE RIGHTS OF THE CATALAN PEOPLE (February 3, 2011)
The Institut d'Estudis Catalans
The Institut d'Estudis Catalans (IEC), the academy of sciences and humanities, founded in 1907, is the leading academic corporation in the lands of Catalan language and culture, and has been a fully-fledged member of the International Union of Academies since 1922.
The IEC is comprised of 186 appointed or emeritus members from all over the linguistic territory, and 70 corresponding members that represent the relationships of our institution with the international scientific community, and it has 28 subsidiary societies in all areas of knowledge, with some 10,000 associates all over the territory.
Moreover, it has 111 reporting local study centres which endorse the deep-rooted commitment of the research community to all areas of our cultural reality.
The Catalan language and cultural community, the subject of national rights
Throughout history, the Catalan language community has played a significant role in the development of European civilisation, in all regards, from the very origins of Romance peoples. Nowadays, by virtue of its dimensions — millions of Catalan speakers — and dynamics, it seeks equal footing with other world languages and cultures.
Its characteristics fulfil the principles of the Charter of the United Nations, which guarantees equal rights and self-determination of peoples (article 1.2), and also, in the case of territories that have not achieved full sovereignty, the recognition of their inhabitants' interests, respect for their culture and the progressive development of self-government as befits their political aspirations (chapter XI). Articles 1 of the International Covenants on Civil and Political Rights, and on Economic, Social and Cultural Rights (1966) establish that all peoples have the right to self-determination, by virtue of which they can decide freely on their political status and aspire freely to their economic, social and cultural development.
The Catalan language and cultural community patently constitutes a nation that deserves equal recognition in the framework of the respective states of its immediate reality, as well as in the bosom of the European Union and the United Nations. Each one of the territories into which this nation is currently fragmented have the legitimate and vested right to decide which state they will belong, be it to the current one or else to aspire to building a different and specific state. No legitimate democratic action can contradict and far less criminalise this right of the Catalan citizens. Nobody, in a democratic political framework, can decide what other peoples' nations should do.
While our case is not that of a minority nation, but rather a minoritized nation, we wish to draw everybody's attention to the insufficiency of the protection for minorities in the international political system, which is incapable of preventing the serious contradiction whereby state majorities can decide the fate of the minorities, dispossessing them of their right to decide upon their own resources and the future of their respective languages, cultures and territories, thus annulling the social predominance that any language and culture deserves to have in its own setting. The efficacy of documents such as the Framework Convention for the Protection of National Minorities (1995), the European Charter for Regional or Minority Languages (1992) or Recommendation 1735 of the Council of Europe Parliamentary Assembly on the concept of nation, of January 26, 2006, whose point 12 states that a more tolerant approach must be taken to the issue of relations between the State and national minorities, culminating in genuine acceptance of the right of all individuals to belong to the nation which they feel they belong to, whether in terms of citizenship or in terms of language, culture and traditions.
Why this declaration now
Current circumstances are exceptional, with the convergence of the trends inherent in the process of globalisation and the pressures of state majorities — and more particularly the Kingdom of Spain — towards a linguistic and cultural homogenisation totally contrary to the principles of sustainable cultural diversity which calls for the attention of languages and cultures from all over the world, principles which are advocated by international treaties and the declarations of the European Union and the United Nations.
The political regression of the Spanish autonomous State evinces trends which are increasingly more adverse to equality, both in the political consideration of nationalities and respect for linguistic and cultural plurality and in the system of funding or state investments. Numerous media elements are fostering anti-Catalan feeling, and we have only recently witnessed how a Constitutional Court annulled precepts of a Statute of Autonomy which was not only approved by the Parliament of Catalonia and the Parliament of Spain, but moreover secured the favourable plebiscite of the people of Catalonia.
This situation jeopardises our collective future and the effort to secure the cohesion of our entire society, and more particularly the educational system, with a view to integrating, in Catalan and Spanish, millions of people hailing from other lands, of diverse languages and cultures. More than 40% of foreigners in Spain live in the Catalan-speaking area.
Our call is far removed from any party political option, which is not at all the mandate of an institution such as ours. It is born of the realisation that it constitutes a legitimate and responsible intervention in things public, and not to defend any excluding particularism, but rather, and quite the contrary, to assert the fairest, most equitable and democratic universal principles that uphold coexistence in diversity, like the Universal Declaration of Linguistic Rights proclaimed in Barcelona in 1996.
We wish to contribute to an international context that is favourable for all the languages and cultures of the world, in the knowledge that our community is an indicator of the credibility of the policies that foster respect for diversity.
Who we address
We are addressing, first and foremost, our people, for them to realise, with the most absolute certainty, that they are protected by the universal principles of justice and that they should not hesitate to claim their rights to self-determination and self-government with all the vigour and steadfastness called for within the civic-minded framework of democracy.
We are addressing our political representatives and our institutions of self-government, for them to assume and uphold these rights and to strive to secure equal status, inside or outside the current state framework and in the context of the international community.
We are addressing the European Union and the United Nations for them to actively commit to the principles that they proclaim regarding equal respect for linguistic, cultural and national diversity, and not only for the millions of Europeans who regard themselves as Catalan in language, culture and nation.
And we are addressing anyone who would build a fair and sustainable European and world society, respectful of linguistic, cultural and national diversity, so that they may understand that Catalan society is but one example in a process that affects all humankind.
February 3, 2011
The Institut d'Estudis Catalans (IEC), the academy of sciences and humanities, founded in 1907, is the leading academic corporation in the lands of Catalan language and culture, and has been a fully-fledged member of the International Union of Academies since 1922.
The IEC is comprised of 186 appointed or emeritus members from all over the linguistic territory, and 70 corresponding members that represent the relationships of our institution with the international scientific community, and it has 28 subsidiary societies in all areas of knowledge, with some 10,000 associates all over the territory.
Moreover, it has 111 reporting local study centres which endorse the deep-rooted commitment of the research community to all areas of our cultural reality.
The Catalan language and cultural community, the subject of national rights
Throughout history, the Catalan language community has played a significant role in the development of European civilisation, in all regards, from the very origins of Romance peoples. Nowadays, by virtue of its dimensions — millions of Catalan speakers — and dynamics, it seeks equal footing with other world languages and cultures.
Its characteristics fulfil the principles of the Charter of the United Nations, which guarantees equal rights and self-determination of peoples (article 1.2), and also, in the case of territories that have not achieved full sovereignty, the recognition of their inhabitants' interests, respect for their culture and the progressive development of self-government as befits their political aspirations (chapter XI). Articles 1 of the International Covenants on Civil and Political Rights, and on Economic, Social and Cultural Rights (1966) establish that all peoples have the right to self-determination, by virtue of which they can decide freely on their political status and aspire freely to their economic, social and cultural development.
The Catalan language and cultural community patently constitutes a nation that deserves equal recognition in the framework of the respective states of its immediate reality, as well as in the bosom of the European Union and the United Nations. Each one of the territories into which this nation is currently fragmented have the legitimate and vested right to decide which state they will belong, be it to the current one or else to aspire to building a different and specific state. No legitimate democratic action can contradict and far less criminalise this right of the Catalan citizens. Nobody, in a democratic political framework, can decide what other peoples' nations should do.
While our case is not that of a minority nation, but rather a minoritized nation, we wish to draw everybody's attention to the insufficiency of the protection for minorities in the international political system, which is incapable of preventing the serious contradiction whereby state majorities can decide the fate of the minorities, dispossessing them of their right to decide upon their own resources and the future of their respective languages, cultures and territories, thus annulling the social predominance that any language and culture deserves to have in its own setting. The efficacy of documents such as the Framework Convention for the Protection of National Minorities (1995), the European Charter for Regional or Minority Languages (1992) or Recommendation 1735 of the Council of Europe Parliamentary Assembly on the concept of nation, of January 26, 2006, whose point 12 states that a more tolerant approach must be taken to the issue of relations between the State and national minorities, culminating in genuine acceptance of the right of all individuals to belong to the nation which they feel they belong to, whether in terms of citizenship or in terms of language, culture and traditions.
Why this declaration now
Current circumstances are exceptional, with the convergence of the trends inherent in the process of globalisation and the pressures of state majorities — and more particularly the Kingdom of Spain — towards a linguistic and cultural homogenisation totally contrary to the principles of sustainable cultural diversity which calls for the attention of languages and cultures from all over the world, principles which are advocated by international treaties and the declarations of the European Union and the United Nations.
The political regression of the Spanish autonomous State evinces trends which are increasingly more adverse to equality, both in the political consideration of nationalities and respect for linguistic and cultural plurality and in the system of funding or state investments. Numerous media elements are fostering anti-Catalan feeling, and we have only recently witnessed how a Constitutional Court annulled precepts of a Statute of Autonomy which was not only approved by the Parliament of Catalonia and the Parliament of Spain, but moreover secured the favourable plebiscite of the people of Catalonia.
This situation jeopardises our collective future and the effort to secure the cohesion of our entire society, and more particularly the educational system, with a view to integrating, in Catalan and Spanish, millions of people hailing from other lands, of diverse languages and cultures. More than 40% of foreigners in Spain live in the Catalan-speaking area.
Our call is far removed from any party political option, which is not at all the mandate of an institution such as ours. It is born of the realisation that it constitutes a legitimate and responsible intervention in things public, and not to defend any excluding particularism, but rather, and quite the contrary, to assert the fairest, most equitable and democratic universal principles that uphold coexistence in diversity, like the Universal Declaration of Linguistic Rights proclaimed in Barcelona in 1996.
We wish to contribute to an international context that is favourable for all the languages and cultures of the world, in the knowledge that our community is an indicator of the credibility of the policies that foster respect for diversity.
Who we address
We are addressing, first and foremost, our people, for them to realise, with the most absolute certainty, that they are protected by the universal principles of justice and that they should not hesitate to claim their rights to self-determination and self-government with all the vigour and steadfastness called for within the civic-minded framework of democracy.
We are addressing our political representatives and our institutions of self-government, for them to assume and uphold these rights and to strive to secure equal status, inside or outside the current state framework and in the context of the international community.
We are addressing the European Union and the United Nations for them to actively commit to the principles that they proclaim regarding equal respect for linguistic, cultural and national diversity, and not only for the millions of Europeans who regard themselves as Catalan in language, culture and nation.
And we are addressing anyone who would build a fair and sustainable European and world society, respectful of linguistic, cultural and national diversity, so that they may understand that Catalan society is but one example in a process that affects all humankind.
February 3, 2011
1/30/2011
La universitat catalana defensa la immersió lingüística
-----------------------------------------------------------------------------------
(Declaració dels professors de psicologia de les universitats catalanes, respecte de la llengua de l'escola)
Davant la incertesa i la desorientació que pot provocar la sentència del Tribunal Suprem, i en previsió d’una possible reducció del català com a llengua vehicular a les aules, els sotasignats, professors depsicologia de les universitats catalanes, volem manifestar ple suport al nostre model educatiu d’immersió lingüística. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta, des de les nostres facultats, vam acompanyar la instauració del model lingüístic escolar de Catalunya que es basava en les experiències dutes a terme al Quebec, però adaptant-se a la realitat sociolingüística catalana. En aquests moments el nostre país és un magnífic centre d’observació per a investigadors de tot el món i ha servit d’inspiració a altres models educatius perquè se’n reconeix l’èxit aconseguit.
Per això, no podem restar passius davant la instrumentalització política que s’està fent del nostre model d’immersió lingüística. En aquest sentit, davant la sentència del Tribunal Suprem, manifestem que:
1. Catalunya és un dels pocs països del món amb un sistema educatiu que garanteix que, a la fi de l’escolarització, els alumnes tinguin una bona competència en les dues llengües oficials. El programa d’immersió és un component important del nostre sistema, sense el qual una bona part de la població no assoliria aquestes competències.
2. Des de la introducció del model d’immersió, s’han realitzat diferents avaluacions sobre les competències lingüístiques dels escolars de Catalunya que avalen que un model com el català no limita en absolut el rendiment acadèmic pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials. Tres exemples:
- a. Avaluacions realitzades a la fi de primària i coordinades per l’Instituto Nacional de Calidad y Evaluación del Sistema Educativo (INECSE) de 2005 indiquen que els escolars de Catalunya tenen una mitjana de competències bàsiques en castellà equiparable a les de la resta de l’Estat.
- b. Segons dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de 2008, els alumnes de 4t d’ESO diuen tenir un coneixement alt o molt alt tant de català (90,3%) com de castellà (94%).
- c. Els resultats de l’informe PISA 2009 mostren que la comprensió lectora dels alumnes de Catalunya està per damunt de la mitjana d’Espanya i de la mitjana de l’OCDE.
3. El model educatiu català no només afavoreix les competències lingüístiques, sinó que és el mitjà que més bé garanteix la cohesió social, atès que no segrega la població per la llengua d’origen.
Qüestionar la bondat d’aquest model només respon a interessos polítics i ideològics que no tenen res a veure amb la preocupació per la seva qualitat.
4. Correspon a les autoritats educatives i als representants de la societat vetllar per un ensenyament de qualitat que, en el marc d’aquest model, aconsegueixi ciutadans competents en les llengües del currículum, integrats en una escola inclusiva que tingui en consideració la diversitat lingüística i cultural.
Barcelona, gener de 2011
Si et vols adherir al Manifest, pots fer-ho a l’adreça http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio
-----------------------------------------------------------------------------------
(Declaració dels professors de psicologia de les universitats catalanes, respecte de la llengua de l'escola)
Davant la incertesa i la desorientació que pot provocar la sentència del Tribunal Suprem, i en previsió d’una possible reducció del català com a llengua vehicular a les aules, els sotasignats, professors depsicologia de les universitats catalanes, volem manifestar ple suport al nostre model educatiu d’immersió lingüística. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta, des de les nostres facultats, vam acompanyar la instauració del model lingüístic escolar de Catalunya que es basava en les experiències dutes a terme al Quebec, però adaptant-se a la realitat sociolingüística catalana. En aquests moments el nostre país és un magnífic centre d’observació per a investigadors de tot el món i ha servit d’inspiració a altres models educatius perquè se’n reconeix l’èxit aconseguit.
Per això, no podem restar passius davant la instrumentalització política que s’està fent del nostre model d’immersió lingüística. En aquest sentit, davant la sentència del Tribunal Suprem, manifestem que:
1. Catalunya és un dels pocs països del món amb un sistema educatiu que garanteix que, a la fi de l’escolarització, els alumnes tinguin una bona competència en les dues llengües oficials. El programa d’immersió és un component important del nostre sistema, sense el qual una bona part de la població no assoliria aquestes competències.
2. Des de la introducció del model d’immersió, s’han realitzat diferents avaluacions sobre les competències lingüístiques dels escolars de Catalunya que avalen que un model com el català no limita en absolut el rendiment acadèmic pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials. Tres exemples:
- a. Avaluacions realitzades a la fi de primària i coordinades per l’Instituto Nacional de Calidad y Evaluación del Sistema Educativo (INECSE) de 2005 indiquen que els escolars de Catalunya tenen una mitjana de competències bàsiques en castellà equiparable a les de la resta de l’Estat.
- b. Segons dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de 2008, els alumnes de 4t d’ESO diuen tenir un coneixement alt o molt alt tant de català (90,3%) com de castellà (94%).
- c. Els resultats de l’informe PISA 2009 mostren que la comprensió lectora dels alumnes de Catalunya està per damunt de la mitjana d’Espanya i de la mitjana de l’OCDE.
3. El model educatiu català no només afavoreix les competències lingüístiques, sinó que és el mitjà que més bé garanteix la cohesió social, atès que no segrega la població per la llengua d’origen.
Qüestionar la bondat d’aquest model només respon a interessos polítics i ideològics que no tenen res a veure amb la preocupació per la seva qualitat.
4. Correspon a les autoritats educatives i als representants de la societat vetllar per un ensenyament de qualitat que, en el marc d’aquest model, aconsegueixi ciutadans competents en les llengües del currículum, integrats en una escola inclusiva que tingui en consideració la diversitat lingüística i cultural.
Barcelona, gener de 2011
Si et vols adherir al Manifest, pots fer-ho a l’adreça http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio
12/23/2010
Declaració de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, davant les sentències del Tribunal Suprem espanyol (22 de desembre de 2010)
--------------------------------------------------------------------------------------------
El Patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, reunit a Barcelona el dia 22 de desembre de 2010, davant de les tres sentències dictades pel Tribunal Suprem espanyol, que s’han donat a conèixer avui al migdia i que exigeixen la imposició de l’ús vehicular del castellà a tots els nivells del sistema educatiu català de forma “proporcional i equitativa” en relació amb el català, manifesta que:
• Les sentències suposen una greu interferència en el model escolar català –model definit en un clima d’harmonia social i a través de procediments democràtics- i fa, al nostre entendre i a primera vista, una lectura esbiaixada de la recent sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut de Catalunya de 2006.
• Les sentències del Tribunal Suprem donen crèdit als temors suscitats per la posició del Tribunal Constitucional, temors expressats en la més multitudinària manifestació feta pel poble català en tota la seva història, el passat 10 de juliol a Barcelona.
Per tant
• Reclama als nostres representants polítics que expressin de manera conjunta, urgent, pública i en els termes més enèrgics, el dret del poble català de decidir, a través dels mecanismes democràtics, com s’ha d’estructurar tècnicament el seu sistema educatiu per tal de garantir que tots els joves acabin la seva escolarització amb un domini adequat de les llengües oficials a Catalunya.
El Patronat acorda per unanimitat enviar aquest text a la Mesa del Parlament de Catalunya.
Text PDF
Fundació Congrés de Cultura Catalana
carrer de Rocafort, 242 Bis, 3r pis
08029 Barcelona
Tels. 93 410 68 66 - 93 410 96 33 - Fax: 93 410 96 33
c/e: info -a- fundccc.cat
http://fundccc.wordpress.com
http://www.fundccc.cat
*********************************************************************************
Òmnium Cultural també s'hi ha manifestat en contra: http://bit.ly/fKsNL8.
Les tres sentències:
· Primera
· Segona
· Tercera
(font: Vilaweb)
6/14/2010
Manifest pel senyal de TV3, Canal 9 i AragónTV als Ports i el Matarranya (tancament del repetidor de Morella)
Senyors,
L’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja volen fer arribar el més sincer suport a tota la Comarca del Ports, i en especial al Centre d’Estudis dels Ports, que ha liderat la campanya per evitar el tancament de les emissions de TV3 i AragónTV al seu territori.
Així mateix, l'Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja exigeixen al Govern Aragonès el compliment de l'article 4.d) de la Llei de llengües (10/2009) que reconeix als ciutadans el dret de rebre programacions de televisió, ràdio i altres mitjans de comunicació social en català.
És per això que insta a accelerar i cloure el procés de restauració de la senyal de TV3 a totes les poblacions del Matarranya, El Baix Cinca, La Llitera i La Ribagorça on s’ha perdut i encara no s'ha restituit, així com aprofitar les millores tècniques per la recepció dels canals de televisió i ràdio en català de Catalunya (TV3, Canal Super3, 33, 3/24, Canal 300), País Valencià (Canal 9, Punt 2 i 24/9) i Balears (IB3 Televisió i IBdos).
–––––––––––––––-
Atés que:
1. Dilluns dia 7 de juny de 2010 s’ha tallat el senyal de televisió i ràdio per TDT de les emissores públiques de Catalunya i d’Aragó, per orde de la Generalitat Valenciana.
2. Després d’un quart de segle podent triar els programes de TV3, això
representa una notable pèrdua en la llibertat d’elecció dels veïns de la localitat.
3. La pèrdua d’este servici dificulta encara més l’accés a la cultura dels nostres veïns, que noten en falta la seua presència.
4. És un greu retrocés al procés de normalització i dignificació del valencià.
L'Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja acordem:
PRIMER. Instar les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades i permetre la recepció dels programes de TV3 i d’Aragó Televisió a les nostres comarques, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l’Estat espanyol.
SEGON. Agrair públicament el suport manifestat a aquesta Corporació durant tots aquests dies per les entitats i ciutadans i ciutadanes de Morella i de la comarca dels Ports davant aquesta injusta i arbitrària actuació del Consell de la Generalitat.
TERCER. Remetre la moció al Centre d’Estudis dels Ports perquè la face
arribar, juntament amb les de la resta dels ajuntaments de la comarca, a: la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General de Promoció Institucional, a les direccions de les Tres Cadenes de Televisió Pública de les Comunitats Valenciana, Catalana i Aragonesa, a Acció Cultural del País Valencià, als municipis de la comarca dels Ports i als grups politics de les Corts Espanyoles, Valencianes i de la Diputació Provincial de Castelló, demanant-los que actuen en conseqüència.”
Matarranya, 13 de juny de 2010
Associació Cultural del Matarranya
Iniciativa Cultural de la Franja
--------------------------------------------
Per altra banda, "el dia 10 de juny el ple de l'Ajuntament de Morella va celebrar anit un ple extraordinari en què va aprovar per unanimitat una moció que insta «a les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades» i «a permetre la recepció dels programes d'Aragón Televisión i TV3». La iniciativa també ha comptat amb el suport del grup popular, en l'oposició al consistori" [més]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
