En un Estat de dret

En un Estat de dret, com és el que la Constitució espanyola havia de garantir, les immunitats, les impunitats, tenen un efecte nefast sobre la societat. No en va, en una sentència important del jutge britànic Lord Hewart:

It is "of fundamental importance that justice should not only be done, but should manifestly and undoubtedly be seen to be done. (el cas Rex v. Sussex Justices, Ex parte McCarthy [1924] K.B. 256, 259, citat aquí).

“És d’una importància fonamental que la justícia no només es faci, sinó que -de manera manifesta i sens dubte- ha de ser vista que es fa”.

La trista realitat és que en aquest Estat concret, malgrat el que digui la Constitució espanyola, sovint sembla que ni es fa justícia ni es veu que es fa. Us en donaré uns exemples, sense recórrer a casos com l’indult que el Ministre Gallardón va concedir el 7 de desembre de 2012 a un kamikaze, nebot del conseller de Sanitat de Castella-La Manxa, que havia causat un accident mortal.

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb el president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i director de l'Espai Catalano-Marroquí de la Fundació Nous Catalans, Noureddine Ziani, que se sent "indignat" i víctima d'una "injustícia", en relació amb l'ordre d'expulsió del CNI que penja sobre el seu cap (després de viure legalment a Catalunya 14 anys!), quan vox populi associa aquesta amenaça amb el seu vincle amb el sobiranisme català?

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb el grup de membres del Grup d’Acció Valencianista (GAV) que va irrompre impunement el 14 de maig de 2013 en el saló de plens de l’Ajuntament de Burjassot, per rebentar un acte de l’Any Estellés? 

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb el grup de policies espanyols que van apallissar Josep Mascort, que portava una estelada, durant la final de la copa de futbol de 2012, a l’estadi Manzanares de Madrid, i després el van denunciar a ell (amb la cara feta un mapa!) per agressions?

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb Bernat Gasull, que va ser vexat i retingut per parlar en català amb la policia espanyola, després d’arribar a l’aeroport del Prat en un vol de fora de la Unió Europea, el dia 7 de setembre de 2012. O amb D.T. que havia tingut un incident més greu (que denuncià haver estat colpejat per un caporal) el 29 de gener al mateix aeroport?

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb Joan Pueyo que el 8 d'abril de 2013 va agafar el tren regional a Barcelona amb el seu fill, en direcció a Figueres i va ser vexat i insultat verbalment per dos agents del Cuerpo Nacional de Policía per negar-se a parlar en castellà amb ells?

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia,  amb Simó Colls, un pagès de Vilajuïga que va ser denunciat el dia 30 de maig de 2012 per dos agents de la Guàrdia Civil amb qui no va voler parlar en castellà?

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb el pacient de Crevillent, J.A.P., a qui el facultatiu de guàrdia servei d’urgències del Centre de Salut 6 de gener de 2012 es va negar a atendre'l assegurant que no entén la llengua del país?

Es farà justícia, i es veurà que s’hi ha fet justícia, amb un veí de Carcaixent, que acompanyava una persona amb cadira de rodes, el 28 de gener de 2011 a l'Estació del Nord de València, quan li van denegar atenció, de males maneres, justament a l'oficina d'atenció al client?

Sí que puc dir que s’ha fet justícia, el maig de 2011, amb els €1.200 de multa per al Guàrdia Civil que va agredir Ivan Cortés el 7 d'agost de 2009 per parlar català a l'aeroport de Palma, assegurant que tenia 'perfil terrorista'.  

Per acabar, trobo greu que fa quatre anys que el web de Human Rights Watch no publica res sobre Catalunya, res; i que l’informe del Departament d’Estat dels Estats Units, sobre els drets humans a Espanya, corresponent a 2012, no recull cap d’aquests escandalosos casos de vexació i de discriminació lingüística.

Never, ever say good morning to a Spanish policeman!

I know Bernat well. He is the mildest, politest young man you could possibly imagine. He explaibns in a letter to the leading Barcelona daily paper, La Vanguardia, how he was detained for twenty minutes by the Spanish police at Barcelona airport on September 7th, on his way back from a journey abroad. He showed his passport (which on page 2 has his identity card number clearly printed) and, having said "Bon dia" politely, was asked for his ID card number. He replied in Catalan (which just so happens to be official in Catalonia: the policeman has had since 1979 to discover that!) and was told to dictate the number... in Spanish. Being perfectly entitled to use whichever official language he prefers, he refused, and showed his ID card and even wrote the number down on paper. Bernat explains that the policeman closed the cabin, gathered a group of colleagues to surround him, and they all cried out threateningly "We're in Spain! This isn't a circus! You have to speak the language of the State!". After sticking to his rights, they brought an interpreter in to translate into Spanish his ID card number as he recited it in his own language. They took down his full name and address (and I may add, if the worst comes to the worst, he wouldn't be the first Catalan citizen to get fined for freely exercising his rights and refusing to be bullied by Spanish officials).

I suspect many similar events never reach the press. The letter has been published today in La Vanguardia, two days after the largest-ever pro- independence demonstration in Southern Europe (the papers speak of 1·5 million people!). Is there anyone left in the world who doesn't understand why?

So it's hard not to advise you never ever to say good morning to a Spanish policeman... in Catalan!
  

******************************

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120913/54349527810/retingut-parlar-catala.html

Retingut per parlar en català

Cartas| 13/09/2012 - 18:19h

Bernat Gasull i Roig

Barcelona

Aquest 7 de setembre, tot tornant d'un vol de fora la Unió Europea, vaig ser retingut per la policia de l'Aeroport del Prat cosa d'uns 20 minuts per parlar en català.
Després de presentar el passaport i dir educadament "Bon dia" se'm va demanar el número de DNI. Jo el vaig dir en català. Per sorpresa meva el policia va exigir que li digués en castellà, cosa que em vaig negar fent ús dels meus drets. Hi va insistir i jo m'hi vaig tornar a negar. Vaig oferir el document i fins i tot el número de DNI escrit en un paper per si no m'entenia, però el va rebutjar atès que ell volia que de viva veu li digués el número en castellà.
Molest per la meva actitud, enfadat va cridar "¡Cerradlo todo!", va tancar la cabina i va anar a cercar un seguit de policies que envoltant-me se'm van adreçar amb posat i paraules despectives, burlesques i amenaçadores vers la meva llengua i la meva persona: "¡Estamos en España! ¡Esto no es un circo! ¡Tienes que hablar la lengua del Estado!". Jo els feia referència a la llei per la qual estan obligats a entendre'm i en tot moment vaig continuar parlant en català.
Després d'una estona d'insistir perquè cedís, em van dir que si continuava així anirien a cercar un traductor. No m'hi vaig pas negar. Vaig esperar-lo assegut. Una estona després una dona de l'aeroport prou amable va anar traduint els números del DNI que jo anava dient en català (números que jo els oferia escrits en un paper o en el mateix document però que es negaven a acceptar). Suposo que amb això no n'hi havia prou i em van demanar més dades (adreça, telèfon...). '¿Lo tienes todo? Sí ya tengo todos sus datos'. Em van tornar el passaport i me'n vaig anar.