L'inacabable intent d'usar els canals de "transparència" de les administracions de justícia d'Espanya.
Clica aquí,
si cal, per accedir al text sencer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tribunal Suprem. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tribunal Suprem. Mostrar tots els missatges
3/19/2021
Intentant aconseguir informació sobre el Tribunal Suprem des de l'agost de l'any 2020 (20 JUL 2021)
2/19/2017
Ningún Demócrata Puede Quedarse Impasible
1. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante el juicio -que nunca debió celebrarse- de tres políticos (Artur Mas, Joana Ortega y Irebe Rigau, esta última en ejercicio) que si se han caracterizado por algo ha sido por el escrupuloso respeto a la legalidad. Resistiendo unas presiones notorias de otros partidos independentistas.
2. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la demora del veredicto del tribunal. Si no se publicara antes del juicio que empieza en el Tribunal Supremo el lunes 27 de enero del otro político encausado, Francesc ("Quico") Homs, y coincidiera con ella, planaría por siempre la duda de si el TSJC habría redactado su sentencia no en función de las pruebas presentadas en Barcelona, sino en función de otras circumstancias, externas y posteriores al juicio que empezó el 6 de febrero. Además, al ser previsible que el veredicto (sea cual fuere) será objeto de recurso al tribunal jerárquicamente superior, cabría añadir otro elemento más perverso: de dejar en papel mojado la posibilidad de presentar recurso con una mínima esperanza de ser escuchado.
2. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la demora del veredicto del tribunal. Si no se publicara antes del juicio que empieza en el Tribunal Supremo el lunes 27 de enero del otro político encausado, Francesc ("Quico") Homs, y coincidiera con ella, planaría por siempre la duda de si el TSJC habría redactado su sentencia no en función de las pruebas presentadas en Barcelona, sino en función de otras circumstancias, externas y posteriores al juicio que empezó el 6 de febrero. Además, al ser previsible que el veredicto (sea cual fuere) será objeto de recurso al tribunal jerárquicamente superior, cabría añadir otro elemento más perverso: de dejar en papel mojado la posibilidad de presentar recurso con una mínima esperanza de ser escuchado.
3. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la posibilidad de que un solo cargo de un Parlamento, en este caso el catalán, sea apartado de su cargo por poderes externos al poder legislativo. Tanto la Constitución como el Estatut consagran la inviolabilidad tanto de las cámaras legislativas como de las opiniones y votaciones de sus miembros.
4. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la actual estrategia del Estado en contra de un proceso que ha sido y es meticulosamente democrático y pacífico hacia la independencia de Cataluña, cuando a través de los medios y de las declaraciones de determinadas personas mayores de edad se intenta crear un estado de opinión en el resto de España, según el cual hay en Cataluña una violencia y un clima de violencia gravísimos, que justificarían medidas políticas e incluso medidas de sebguridad.
¿En fin, dónde están las voces indignadas de los democrátas españoles ante el trato aque está dando el Gobierno español a las multitudinarias demandas de una altísima proporción de la sociedad catalana? Donde está aquel 52% de la población española que ante la hipótesis de que Cataluña celebraba un referéndum y votara a favor de su independència, estaba de acuerdo en que el gobierno español aceptara la voluntad del pueblo catalán?
7/02/2012
Declaration of the Catalan Society for Legal Studies
(Unofficial English translation)
We face a situation of political and legal permanent exception, because the principle of legality of the rules of Parliament and Catalan institutions is not respected. The situation entails a weakening of democratic quality in Catalonia, since it is denied the rights which as a people are recognized in the International Covenant on Civil and Political Rights of the United Nations, signed by Spain.
Sentences contain incorrectly used concepts such as bilingualism and co-official status when the system is defining by the concept of dual official status. They also say that the State has regulated virtually no use of the Spanish language, which is totally untrue, when there are hundreds of laws and regulations that impose the use of Spanish and completely leave out the use of other official languages. The President of the European Parliament said recently that if Catalan does not attain official status in the European institutions it is because the Spanish State prevents its from doing so.
Declaració dela Societat Catalana
d’Estudis Jurídics davant la situació juridicopolítica creada per la Sentència
del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2010 i
els efectes de les sentències dictades per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa
Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya, del 23 de maig de 2012,
sobre l’ordenança d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona i
sobre el sistema lingüístic a l’ensenyament, i la darrera sentència del Tribunal
Suprem, del 12 de juny de 2012, que anul·la diversos articles del decret del
segon cicle d’ensenyament infantil.
Volem manifestar la més gran repulsa i la nostra denúncia a la situació jurídica i política en què es troba Catalunya, especialment pel menyspreu de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia del nostre país. Tot i que el Parlament de Catalunya l’ha proclamada i legislada, és ignorada i combatuda constantment per les institucions polítiques i pels tribunals de l’Estat.
Catalunya s’ha vist immersa des de llavors en una situació constant d’excepcionalitat en què les lleis i els reglaments aprovats democràticament són ignorats o bé anul·lats a la conveniència dels tribunals, en funció de l’aplicació de principis jurídics i polítiques alienes, a la realitat social i a la voluntat popular del país, tal com es pot veure en aquestes sentències. No correspon als tribunals decidir quina política lingüística s’ha d’aplicar a Catalunya ni disminuir la condició d’oficial de la llengua catalana despullant-la dels drets i deures; això es produeix envers la ciutadania, com és el deure de coneixement, que sí que defensen per a la llengua espanyola.
Ens trobem davant una situació d’excepció política i judicial permanent, perquè no es respecta el principi de legalitat de les normes del Parlament i les institucions catalanes. La situació comporta un afebliment de la qualitat democràtica a Catalunya, ja que se li neguen els drets que com a poble li reconeix el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, signat per l’Estat espanyol.
Tot Estat de dret i tot sistema jurídic necessita unes institucions judicials arrelades al país que interpretin les lleis en funció de les lleis pròpies i la realitat política i social d’aquest país. Per això, l’Estatut va preveure un tribunal superior que seria el màxim òrgan decisori en l’àmbit civil i administratiu. Si bé en l’àmbit civil s’ha complert la previsió, no s’ha fet en l’administratiu, on intervenen el Tribunal Suprem i la mateixa Secció Cinquena dela Sala Contenciosa
del TSJC, fet que demostra una voluntat d’intervenir políticament a Catalunya,
la qual cosa no els pertoca.
Una prova del desconeixement de la situació de la llengua catalana per part del TSJC és el fet que les resolucions es fonamenten en la consideració que la llengua ha assolit una situació de normalitat, la qual cosa no és certa i, per això, les sentències referents a l’escola poden crear un dany irreparable al sistema d’immersió que garanteix una integració dels infants i joves del sistema escolar i el coneixement de les dues llengües oficials.
Les sentències contenen conceptes usats erròniament com el de bilingüisme i cooficialitat, quan el definidor del sistema és el concepte de doble oficialitat. També diuen que l’Estat no ha regulat pràcticament l’ús de la llengua espanyola, cosa totalment incerta, quan hi ha centenars de lleis i reglaments que imposen la utilització de la llengua espanyola i que obvien totalment l’ús de les altres llengües oficials. El president del Parlament Europeu va manifestar recentment, que si el català no assoleix els nivells d’oficialitat en les institucions europees és perquè l’Estat espanyol ho impedeix.
No és admissible que Catalunya visqui en una situació de constant excepcionalitat democràtica per la manca d’unes institucions judicials arrelades al país, els drets col·lectius i les llibertats dels ciutadans. S’ha de posar fi a aquesta situació de manca de llibertat i de respecte a la voluntat popular lliurement expressada. La garantia de la justícia es basa en la independència dels tribunals però cal també que a Catalunya hi hagi un sistema judicial adaptat a la realitat i als anhels del país que sigui tributari del sistema jurídic construït lliurement per la voluntat popular, que és necessari perquè hi hagi una veritable democràcia i respecte a l’Estat de dret. Sense arrelament al país i a la societat no hi ha justícia
La Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ) no pot acceptar que no es respecti la plena
condició jurídica de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia de
Catalunya, de la qual es deriva una plena eficàcia jurídica de l’ús, un dret
dels ciutadans d’usar-la i un deure de coneixement general.
No correspon a ningú més que a les institucions catalanes decidir el marc jurídic del català i les polítiques d’ús i de foment de la normalització en tots els àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament.
Aquests fets plantegen també la necessitat que Catalunya disposi d’un sistema judicial propi adaptat a la realitat i a les necessitats socials, com el que va tenir en el període republicà amb el Tribunal de Cassació i les competències de la Generalitat en l’organització dels tribunals.
Declaration of the Catalan Society for Legal
Studies on the legal-political situation created by the 2010 Constitutional Court
ruling on the Statute of Autonomy of Catalonia of and the effects of
judgments by the Fifth Section of the Administrative Disputes Chamber of the
Court of Justice of Catalonia, May 23, 2012, bye-law on the use of Catalan in
the Barcelona City Council and the linguistic system in teaching, and the last
sentence of the Supreme Court, June 12 2012, which cancels various articles
of the decree on the second cycle of infant education.
We express our greatest condemnation and
denunciation of the legal and political situation in Catalonia, especially on
account of the contempt of Catalan as an official language and our country’s
own language. Although the Parliament of Catalonia has proclaimed and
legislated, this is constantly ignored and fought against by the political
institutions and the courts of the State.
With the Constitutional Court ruling on the 2006 Statute [of Autonomy of Catalonia], there was a serious breach of the most elementary principles of separation of powers -and, therefore, institutional respect-, of the sovereignty of the popular will expressed in a binding referendum, and of the powers of legislative bodies.
Since the transition and the restoration of our Parliament a legal system of the Catalan language has been built up based on the dual official character, the status of Catalan as the country’s own language and, therefore, of normal and preferential use of Catalan institutions, just as the State has Spanish as its preferred language. In education, the application of immersion in Catalan includes a sufficient presence of the Spanish language to achieve sufficient competence of students in both official languages. These principles were illegitimately scrapped by the Constitutional Court in a decision that represented a veritable institutional break. A strong attack was made on the legal framework of Catalan based of integration and harmonious civic coexistence, contrary to segregationist systems and excluding the right of newcomers from other countries to receive instruction in Catalan, which constitutional doctrine and, in particular, the judgments of the High Court of Catalonia (TSJC) and the recent Supreme Court ruling, lead to.
Catalonia has been involved since then in a
constant state of exception in which democratically-adopted laws and
regulations are ignored or overridden at the convenience of the courts,
depending on the application of legal principles and policies which are alien
to the social reality and the popular will of the country, as can be seen in
these statements. It is not for the courts to decide which language policy
should be applied in Catalonia nor to diminish the official status of the Catalan
language, stripping it of rights and duties; this occurs in regard to the public,
as for instance the duty to know the language, which is advocated for
the Spanish language.With the Constitutional Court ruling on the 2006 Statute [of Autonomy of Catalonia], there was a serious breach of the most elementary principles of separation of powers -and, therefore, institutional respect-, of the sovereignty of the popular will expressed in a binding referendum, and of the powers of legislative bodies.
Since the transition and the restoration of our Parliament a legal system of the Catalan language has been built up based on the dual official character, the status of Catalan as the country’s own language and, therefore, of normal and preferential use of Catalan institutions, just as the State has Spanish as its preferred language. In education, the application of immersion in Catalan includes a sufficient presence of the Spanish language to achieve sufficient competence of students in both official languages. These principles were illegitimately scrapped by the Constitutional Court in a decision that represented a veritable institutional break. A strong attack was made on the legal framework of Catalan based of integration and harmonious civic coexistence, contrary to segregationist systems and excluding the right of newcomers from other countries to receive instruction in Catalan, which constitutional doctrine and, in particular, the judgments of the High Court of Catalonia (TSJC) and the recent Supreme Court ruling, lead to.
We face a situation of political and legal permanent exception, because the principle of legality of the rules of Parliament and Catalan institutions is not respected. The situation entails a weakening of democratic quality in Catalonia, since it is denied the rights which as a people are recognized in the International Covenant on Civil and Political Rights of the United Nations, signed by Spain.
The rule of law and every legal system needs
judicial institutions rooted in the country interpreting the law according to
its own laws and to the political and social reality of the country. This is
why the Statute made the provision of a high court which was to be the top-level
decision-maker in civil and administrative affairs. While in civil affairs this
provision has been fulfilled, it has not been in the administrative affairs, where
the Supreme Court and the Fifth Section of the Disputes Court of the TSJC,
which shows a willingness to intervene politically in Catalonia, a role which
is not for it to play.
A proof of how little the TSJC knows about the
situation of Catalan is that its decisions are based on the consideration that
the language has reached a state of normalcy, which is not true and, this is
why its judgments concerning schools can create irreparable damage to the immersion
system that ensures the integration of infants and children in the school
system and knowledge of both official languages.Sentences contain incorrectly used concepts such as bilingualism and co-official status when the system is defining by the concept of dual official status. They also say that the State has regulated virtually no use of the Spanish language, which is totally untrue, when there are hundreds of laws and regulations that impose the use of Spanish and completely leave out the use of other official languages. The President of the European Parliament said recently that if Catalan does not attain official status in the European institutions it is because the Spanish State prevents its from doing so.
It is not acceptable for Catalonia to live in a
situation of constant democratic exception because of the lack of legal
institutions rooted in the country, of collective rights and of citizens’ freedoms.
An end must be put to this lack of freedom and of respect for the popular will freely
expressed. The guarantee of justice is based on the independence of the courts
but Catalonia must also have a judicial system adapted to the reality and the
aspirations of the country, based on a legal system built freely by the people’s
will, which is necessary for there to be a true democracy and respect for the
rule of law. Without roots in the country and in society there is no justice.
The Catalan Society of Legal Studies (SCEJ) cannot
accept that the full status of Catalan as official language of Catalonia and
Catalonia’s own language is not respected; from this is derived a full legal
validity of the use, a right of the citizens to use it and a duty of general
knowledge.
It is solely up to the Catalan institutions to
decide the legal framework of Catalan and the policies on its us, and promotion
in all spheres, and especially in education.
These facts pose the need for Catalonia to have
its own legal system adapted to the reality and to social needs, as it had in
the Republican period with the Appeal Court and the powers of the Government in
the organization of courts.
Catalan
Society of Legal Studies, 21 June 2012
===================================
Declaració de
Volem manifestar la més gran repulsa i la nostra denúncia a la situació jurídica i política en què es troba Catalunya, especialment pel menyspreu de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia del nostre país. Tot i que el Parlament de Catalunya l’ha proclamada i legislada, és ignorada i combatuda constantment per les institucions polítiques i pels tribunals de l’Estat.
Amb la
Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, es va produir
un trencament gravíssim dels principis més elementals de la divisió de poders
—i, per tant, el respecte institucional—, de la sobirania de la voluntat
popular expressada en referèndum vinculant i de les facultats dels òrgans
legislatius.
Des de
la transició i el restabliment del Parlament s’ha anat bastint un sistema
jurídic de la llengua catalana basat en la doble oficialitat, la condició del
català com a llengua pròpia del país i, per tant, d’ús preferent i normal de
les institucions catalanes, de la mateixa manera que l’Estat té per llengua
preferent d’ús la llengua espanyola. En l’ensenyament, l’aplicació de la
immersió lingüística en català inclou una presència suficient de la llengua
espanyola per assolir una formació suficient dels alumnes en les dues llengües
oficials. Aquests principis van ser desballestats il·legítimament pel Tribunal
Constitucional en una resolució que va representar un veritable trencament
institucional. Es va escometre un fort atac a l’ordenament jurídic del català
basat en la integració i en la convivència cívica, contrària als sistemes
segregacionistes i d’exclusió del dret dels nouvinguts d’altres països a rebre l’ensenyament
en català, a què condueix la doctrina constitucional i, en especial, les
sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la sentència
recent del Tribunal Suprem.
Catalunya s’ha vist immersa des de llavors en una situació constant d’excepcionalitat en què les lleis i els reglaments aprovats democràticament són ignorats o bé anul·lats a la conveniència dels tribunals, en funció de l’aplicació de principis jurídics i polítiques alienes, a la realitat social i a la voluntat popular del país, tal com es pot veure en aquestes sentències. No correspon als tribunals decidir quina política lingüística s’ha d’aplicar a Catalunya ni disminuir la condició d’oficial de la llengua catalana despullant-la dels drets i deures; això es produeix envers la ciutadania, com és el deure de coneixement, que sí que defensen per a la llengua espanyola.
Ens trobem davant una situació d’excepció política i judicial permanent, perquè no es respecta el principi de legalitat de les normes del Parlament i les institucions catalanes. La situació comporta un afebliment de la qualitat democràtica a Catalunya, ja que se li neguen els drets que com a poble li reconeix el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, signat per l’Estat espanyol.
Tot Estat de dret i tot sistema jurídic necessita unes institucions judicials arrelades al país que interpretin les lleis en funció de les lleis pròpies i la realitat política i social d’aquest país. Per això, l’Estatut va preveure un tribunal superior que seria el màxim òrgan decisori en l’àmbit civil i administratiu. Si bé en l’àmbit civil s’ha complert la previsió, no s’ha fet en l’administratiu, on intervenen el Tribunal Suprem i la mateixa Secció Cinquena de
Una prova del desconeixement de la situació de la llengua catalana per part del TSJC és el fet que les resolucions es fonamenten en la consideració que la llengua ha assolit una situació de normalitat, la qual cosa no és certa i, per això, les sentències referents a l’escola poden crear un dany irreparable al sistema d’immersió que garanteix una integració dels infants i joves del sistema escolar i el coneixement de les dues llengües oficials.
Les sentències contenen conceptes usats erròniament com el de bilingüisme i cooficialitat, quan el definidor del sistema és el concepte de doble oficialitat. També diuen que l’Estat no ha regulat pràcticament l’ús de la llengua espanyola, cosa totalment incerta, quan hi ha centenars de lleis i reglaments que imposen la utilització de la llengua espanyola i que obvien totalment l’ús de les altres llengües oficials. El president del Parlament Europeu va manifestar recentment, que si el català no assoleix els nivells d’oficialitat en les institucions europees és perquè l’Estat espanyol ho impedeix.
No és admissible que Catalunya visqui en una situació de constant excepcionalitat democràtica per la manca d’unes institucions judicials arrelades al país, els drets col·lectius i les llibertats dels ciutadans. S’ha de posar fi a aquesta situació de manca de llibertat i de respecte a la voluntat popular lliurement expressada. La garantia de la justícia es basa en la independència dels tribunals però cal també que a Catalunya hi hagi un sistema judicial adaptat a la realitat i als anhels del país que sigui tributari del sistema jurídic construït lliurement per la voluntat popular, que és necessari perquè hi hagi una veritable democràcia i respecte a l’Estat de dret. Sense arrelament al país i a la societat no hi ha justícia
No correspon a ningú més que a les institucions catalanes decidir el marc jurídic del català i les polítiques d’ús i de foment de la normalització en tots els àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament.
Aquests fets plantegen també la necessitat que Catalunya disposi d’un sistema judicial propi adaptat a la realitat i a les necessitats socials, com el que va tenir en el període republicà amb el Tribunal de Cassació i les competències de la Generalitat en l’organització dels tribunals.
Societat
Catalana d’Estudis Jurídics, 21 de juny de 2012
6/27/2012
Manifest de l'Assemblea Nacional Catalana
- AL GOVERN I AL PARLAMENT DE CATALUNYA
- ALS MESTRES I ALS EQUIPS DIRECTIUS DE LES ESCOLES
- A LES FAMÍLIES I A TOT EL POBLE DE CATALUNYA
NO ACATEM!
- CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ
- LA NOSTRA LLENGUA ÉS EL CATALÀ
- El TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL NO ÉS EL NOSTRE TRIBUNAL
- LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA NO ÉS LA NOSTRA CONSTITUCIÓ
Les nacions són nacions perquè tenen consciència de ser-ho. Les consciències són inviolables. Per això, ni la nacionalitat, ni la llengua, es poden imposar. No hi ha absolutament cap llei que pugui imposar-nos ni la nacionalitat, ni la llengua.
Aquest degotall de sentències és irritant, cansat, però, de fet, demostra que ja no poden seguir utilitzant mètodes subtils i discrets, els cal actuar a cara descoberta i utilitzar mètodes quirúrgics, cada vegada més dràstics, per evitar perdre les poques colònies que els queden.
Davant d’aquest nou intent desesperat de l’Estat espanyol d’aconseguir acabar definitivament amb la nostra llengua, i de retruc amb la nació catalana, és a dir, amb “el problema catalán”, els catalans hem de fer pinya. Ni un pas enrere. Mantinguem la calma i la fermesa, però, que sapiguen que no acatem, ni acatarem sentències injustes.
Al setembre, a partir del primer dia de classe, el català ha de seguir sent la llengua vehicular de l’escola i els nouvinguts han de poder seguir tenint el dret a entendre i a parlar-la perquè pugui ser també la seva. Des de l’ANC, en tant que assemblea nacional catalana, demanem al govern de la Generalitat que es mantingui ferm en l'aplicació de la LEC i que faci tot allò que júridicament estigui al seu abast. Demanem també als diputats catalans que defensin i amparin les lleis que ells mateixos van aprovar. Així mateix, cridem al poble català a no entrar en cap tipus d'enfrontament per raons de la llengua i a seguir mantenint viu el català. La millor manera de defensar-la, la més eficaç, és parlar-la i parlar-la bé. Comencem a ser exigents amb nosaltres mateixos. Ja no ens podem conformar en dir que, quan anávem a l'escola, tot es feia en castellà i que no la vam poder aprendre. Si aquest és el cas, reciclem-nos, omplim els cursos de català, escrivim-la bé, proposem-nos no maltractar-la. No canviem mai de llengua. NO ACATEM!
Fem també una crida a les famílies, als mestres, als equips directius per encoratjar-los a no acatar cap llei que ens sigui imposada des de fora per governs, parlaments o tribunals que no són els nostres, i a seguir essent un poble respectuós, civilitzat i demòcrata. Ensenyem als nostres infants a estimar la llengua del seu país.
Finalment, fem saber a tothom que l'única manera d'acabar amb aquesta persecució implacable i amb la majoria dels problemes que en aquest moment tenim com a país, és amb la independència de l'Estat espanyol, és a dir, tenint el nostre propi Estat que ens defensi i ampari. Aquest és l'objectiu de l'ANC, per això treballem i animem tot el poble a sumar-s'hi.
Dissabte vinent tots cap a Lleida, comencem la Marxa cap a la Independència.
VISCA CATALUNYA!
Secretariat ANC
3/09/2012
L'ofensiva judicial al model lingüísticoescolar de Catalunya
- Sentència del Tribunal Constitucional, número 337/1994 (BOE núm. 19, 23-01-1995)avalant la constitucionalitat de l'article 15 de la Llei 7/1983, de 18 de abril, de Normalización Lingüística a Catalunya. http://idpbarcelona.ub.edu/docs/normativa/ccaa/jurisp/stc_337_94.htm
- Sentència del Tribunal Constitucional (sobre la Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya), de 28 de juny de 2010, http://www.3cat24.cat/multimedia/pdf/1/2/1278678231021.pdf
- Sentència de 9 de diciembre de 2010, de la Sala 4a del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, respecte del recurs de cassació número 793/2009: http://www.keepandshare.com/doc/3180704/sentencia-ts-793-2009-pdf-october-5-2011-9-58-am-275k?da=y
- Sentència de 13 de diciembre de 2010, de la Sala 4a del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, respecte del recurs de cassació número 796/2009: http://www.keepandshare.com/doc/3180705/sentencia-ts-796-2009-pdf-october-5-2011-9-58-am-277k?da=y
- Sentència de la Sala 4a del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, de 16 de desembre de 2010, sobre el recurs de cassació número 1839/2009 presentat per Consuelo Santos Neyra contra la sentència de la Sala Contenciós-Administratiu, Secció 5a del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 9 de febrer de 2009: http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201012/22/espana/20101222elpepunac_3_Pes_PDF.pdf / http://www.keepandshare.com/doc/3180706/sentencia-ts-1839-2009-pdf-october-5-2011-9-58-am-291k?da=y
- Interlocutòria de la Sala 5a del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 28 de juliol de 2011, referent al recurs ordinari número 485/2006-E, http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/032/529/529.pdf
- Interlocutòria de la Sala 5a del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 2 de setembre de 2011, http://media.e-noticies.com/ext/20110902/tsjc-ejecucion-catalan-ensenanza-3.pdf
- Recurs de reposició de la Generalitat de Catalunya, presentat per l'Advocat de la Generalitat, Àngel Egea Llanés, el 7 de setembre de 2011, contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 28 de juliol de 2011, http://www.ara.cat/societat/Text-presentat-Generalitat-interlocutoria-TSJC_ARAFIL20110914_0001.pdfpresentat-Generalitat-interlocutoria-TSJC_ARAFIL20110914_0001.pdf
- Sentència de la Sala 2a del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, número 602/2011, de 20 de setembre de 2011), http://tsj.vlex.es/vid/-346395370, es refereix a la Llei 12/2009, d'Educació, http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/articulat.htm diu, entre altres coses, que "El derecho a recibir la primera enseñanza en la lengua habitual ya se reconocía en el art. 14.2 de la Llei 7/1983 [de Normalització Lingüística de Catalunya] y en el 21.1 de la Ley 1/1998 [de Política Lingüística a Catalunya]..." "(El) art. 11.4 de la Llei 12/2009 dispone que: 'En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua'. Dicho precepto, precisamente, no se halla incluido en el recurso de constitucionalidad número 8741-2009 [presentat per 50 diputats del Partido Popular] admitido a trámite contra otros preceptos de este ley".
- Interlocutòria de la Sala 5a del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 8 de març de 2012, que "estima parcialmente el recurso de reposición interpuesto por el Abogado de la Generalitat de Catalunya", http://www.lamalla.cat/media/000000000002978/000000001488531.pdf
1/30/2011
La universitat catalana defensa la immersió lingüística
-----------------------------------------------------------------------------------
(Declaració dels professors de psicologia de les universitats catalanes, respecte de la llengua de l'escola)
Davant la incertesa i la desorientació que pot provocar la sentència del Tribunal Suprem, i en previsió d’una possible reducció del català com a llengua vehicular a les aules, els sotasignats, professors depsicologia de les universitats catalanes, volem manifestar ple suport al nostre model educatiu d’immersió lingüística. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta, des de les nostres facultats, vam acompanyar la instauració del model lingüístic escolar de Catalunya que es basava en les experiències dutes a terme al Quebec, però adaptant-se a la realitat sociolingüística catalana. En aquests moments el nostre país és un magnífic centre d’observació per a investigadors de tot el món i ha servit d’inspiració a altres models educatius perquè se’n reconeix l’èxit aconseguit.
Per això, no podem restar passius davant la instrumentalització política que s’està fent del nostre model d’immersió lingüística. En aquest sentit, davant la sentència del Tribunal Suprem, manifestem que:
1. Catalunya és un dels pocs països del món amb un sistema educatiu que garanteix que, a la fi de l’escolarització, els alumnes tinguin una bona competència en les dues llengües oficials. El programa d’immersió és un component important del nostre sistema, sense el qual una bona part de la població no assoliria aquestes competències.
2. Des de la introducció del model d’immersió, s’han realitzat diferents avaluacions sobre les competències lingüístiques dels escolars de Catalunya que avalen que un model com el català no limita en absolut el rendiment acadèmic pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials. Tres exemples:
- a. Avaluacions realitzades a la fi de primària i coordinades per l’Instituto Nacional de Calidad y Evaluación del Sistema Educativo (INECSE) de 2005 indiquen que els escolars de Catalunya tenen una mitjana de competències bàsiques en castellà equiparable a les de la resta de l’Estat.
- b. Segons dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de 2008, els alumnes de 4t d’ESO diuen tenir un coneixement alt o molt alt tant de català (90,3%) com de castellà (94%).
- c. Els resultats de l’informe PISA 2009 mostren que la comprensió lectora dels alumnes de Catalunya està per damunt de la mitjana d’Espanya i de la mitjana de l’OCDE.
3. El model educatiu català no només afavoreix les competències lingüístiques, sinó que és el mitjà que més bé garanteix la cohesió social, atès que no segrega la població per la llengua d’origen.
Qüestionar la bondat d’aquest model només respon a interessos polítics i ideològics que no tenen res a veure amb la preocupació per la seva qualitat.
4. Correspon a les autoritats educatives i als representants de la societat vetllar per un ensenyament de qualitat que, en el marc d’aquest model, aconsegueixi ciutadans competents en les llengües del currículum, integrats en una escola inclusiva que tingui en consideració la diversitat lingüística i cultural.
Barcelona, gener de 2011
Si et vols adherir al Manifest, pots fer-ho a l’adreça http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio
-----------------------------------------------------------------------------------
(Declaració dels professors de psicologia de les universitats catalanes, respecte de la llengua de l'escola)
Davant la incertesa i la desorientació que pot provocar la sentència del Tribunal Suprem, i en previsió d’una possible reducció del català com a llengua vehicular a les aules, els sotasignats, professors depsicologia de les universitats catalanes, volem manifestar ple suport al nostre model educatiu d’immersió lingüística. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta, des de les nostres facultats, vam acompanyar la instauració del model lingüístic escolar de Catalunya que es basava en les experiències dutes a terme al Quebec, però adaptant-se a la realitat sociolingüística catalana. En aquests moments el nostre país és un magnífic centre d’observació per a investigadors de tot el món i ha servit d’inspiració a altres models educatius perquè se’n reconeix l’èxit aconseguit.
Per això, no podem restar passius davant la instrumentalització política que s’està fent del nostre model d’immersió lingüística. En aquest sentit, davant la sentència del Tribunal Suprem, manifestem que:
1. Catalunya és un dels pocs països del món amb un sistema educatiu que garanteix que, a la fi de l’escolarització, els alumnes tinguin una bona competència en les dues llengües oficials. El programa d’immersió és un component important del nostre sistema, sense el qual una bona part de la població no assoliria aquestes competències.
2. Des de la introducció del model d’immersió, s’han realitzat diferents avaluacions sobre les competències lingüístiques dels escolars de Catalunya que avalen que un model com el català no limita en absolut el rendiment acadèmic pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials. Tres exemples:
- a. Avaluacions realitzades a la fi de primària i coordinades per l’Instituto Nacional de Calidad y Evaluación del Sistema Educativo (INECSE) de 2005 indiquen que els escolars de Catalunya tenen una mitjana de competències bàsiques en castellà equiparable a les de la resta de l’Estat.
- b. Segons dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de 2008, els alumnes de 4t d’ESO diuen tenir un coneixement alt o molt alt tant de català (90,3%) com de castellà (94%).
- c. Els resultats de l’informe PISA 2009 mostren que la comprensió lectora dels alumnes de Catalunya està per damunt de la mitjana d’Espanya i de la mitjana de l’OCDE.
3. El model educatiu català no només afavoreix les competències lingüístiques, sinó que és el mitjà que més bé garanteix la cohesió social, atès que no segrega la població per la llengua d’origen.
Qüestionar la bondat d’aquest model només respon a interessos polítics i ideològics que no tenen res a veure amb la preocupació per la seva qualitat.
4. Correspon a les autoritats educatives i als representants de la societat vetllar per un ensenyament de qualitat que, en el marc d’aquest model, aconsegueixi ciutadans competents en les llengües del currículum, integrats en una escola inclusiva que tingui en consideració la diversitat lingüística i cultural.
Barcelona, gener de 2011
Si et vols adherir al Manifest, pots fer-ho a l’adreça http://www.ub.edu/psicologiabasica/declaracio
12/23/2010
DECLARACIONS INSTITUCIONALS D’ENTITATS CATALANES DE LA SOCIETAT CIVIL ORGANITZADA, AL VOLTANT DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE EL MODEL LINGÜÍSTIC A L’ESCOLA CATALANA
---------------------------------------------------------------------------------------------------
1. La sentència del Tribunal Suprem discrimina els ciutadans i les ciutadanes no catalanoparlants a Catalunya
Les entitats sotasignats acollim amb sorpresa i decepció la sentència del Tribunal Suprem que, sens dubte, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, tan valorat i seguit per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del món.
Al nostre parer, es tracta d’una sentència absurda i desproporcionada, atès que no és fruit de cap conflicte lingüístic, ni sol•licitada per cap grup social, sinó únicament per tres particulars, i tenint en compte la història i els resultats positius de la immersió a l’escola catalana durant les darreres tres dècades. Es tracta, sens dubte, d’una sentència més política que jurídica, i esdevé un exemple més del que està essent un reguitzell d’agressions semblants, fruit de la interpretació restrictiva de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Aquesta sentència arriba precisament en el moment en què l’Informe PISA evidencia que els estudiants a Catalunya tenen un nivell superior de coneixement i domini de les llengües que els de la resta de l’Estat espanyol.
Volem expressar la nostra profunda preocupació i alertar de les nefastes conseqüències que l’aplicació d’aquesta sentència pot comportar: la segregació escolar en funció de la tria lingüística i, conseqüentment, el trencament de la cohesió social. També la limitació de les oportunitats dels ciutadans no catalanoparlants a l’hora de viure i treballar a Catalunya, ja que el desconeixement de la llengua catalana impedirà la seva plena inclusió social.
Per tot això, protestem enèrgicament i cridem la societat catalana a organitzar-se per tal de donar una resposta adequada a aquest intent de genocidi lingüístic.
(22 de desembre del 2010)
Centre UNESCO de Catalunya
PEN Català
Ciemen
Linguapax
Òmnium Cultural
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Associació de Mestres Rosa Sensat
Plataforma per la Llengua
----------------------------------------------------------------------------------
2. ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA
"El Tribunal Suprem i la llengua catalana"
Avui, 23/12/10 02:00 -
Les sentències del Tribunal Suprem, que s'han fet públiques com una espècie de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els han estat sotmeses pels recurrents... (resta de l'article)
---------------------------------------------------------------------------------
3. VEU PRÒPIA
Davant la recent sentència del Tribunal Suprem que obliga a que el castellà sigui també llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, el col•lectiu de nous catalanoparlants Veu Pròpia manifestem el següent:
Estem a favor del model d'immersió lingüística en l'escola catalana en tant que:
* És una eina indispensable per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana d'aquelles persones que no tenen el català com la seva llengua originària... (resta de l'article)..
Acaba amb el següent:
"Per tot això, des del col•lectiu de nous catalanoparlants Veu Pròpia, persones que la nostra primera llengua no ha estat el català però que hem decidit fer-lo nostre, ens posicionem en contra de la recent sentència del Tribunal Suprem i instem a les autoritats polítiques i educatives del Principat de Catalunya a desobeir-la."
-------------------------------------------------------------------------------
4. Junta directiva del Tempir, Associació Cívica per la Llengua a Elx.
... la Junta Directiva d’El Tempir d’Elx, entitat compromesa en la defensa de l’ensenyament en valencià, vol fer públic les consideracions següents a totes les persones associades o simpatitzats, a la ciutadania elxana en particular i al públic en general:
1. Aquestes tres sentències del Tribunal Suprem van en contra de la cohesió social i lingüística de Catalunya... (resta de la declaració)
--------------------------------------------------------------------------
5. Declaracions d'Alfons López Tena (Solidaritat Catalana per la Independència
(vídeo; 18m 38s)
---------------------------------------------------------------------------------------------------
1. La sentència del Tribunal Suprem discrimina els ciutadans i les ciutadanes no catalanoparlants a Catalunya
Les entitats sotasignats acollim amb sorpresa i decepció la sentència del Tribunal Suprem que, sens dubte, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, tan valorat i seguit per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del món.
Al nostre parer, es tracta d’una sentència absurda i desproporcionada, atès que no és fruit de cap conflicte lingüístic, ni sol•licitada per cap grup social, sinó únicament per tres particulars, i tenint en compte la història i els resultats positius de la immersió a l’escola catalana durant les darreres tres dècades. Es tracta, sens dubte, d’una sentència més política que jurídica, i esdevé un exemple més del que està essent un reguitzell d’agressions semblants, fruit de la interpretació restrictiva de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Aquesta sentència arriba precisament en el moment en què l’Informe PISA evidencia que els estudiants a Catalunya tenen un nivell superior de coneixement i domini de les llengües que els de la resta de l’Estat espanyol.
Volem expressar la nostra profunda preocupació i alertar de les nefastes conseqüències que l’aplicació d’aquesta sentència pot comportar: la segregació escolar en funció de la tria lingüística i, conseqüentment, el trencament de la cohesió social. També la limitació de les oportunitats dels ciutadans no catalanoparlants a l’hora de viure i treballar a Catalunya, ja que el desconeixement de la llengua catalana impedirà la seva plena inclusió social.
Per tot això, protestem enèrgicament i cridem la societat catalana a organitzar-se per tal de donar una resposta adequada a aquest intent de genocidi lingüístic.
(22 de desembre del 2010)
Centre UNESCO de Catalunya
PEN Català
Ciemen
Linguapax
Òmnium Cultural
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Associació de Mestres Rosa Sensat
Plataforma per la Llengua
----------------------------------------------------------------------------------
2. ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA
"El Tribunal Suprem i la llengua catalana"
Avui, 23/12/10 02:00 -
Les sentències del Tribunal Suprem, que s'han fet públiques com una espècie de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els han estat sotmeses pels recurrents... (resta de l'article)
---------------------------------------------------------------------------------
3. VEU PRÒPIA
Davant la recent sentència del Tribunal Suprem que obliga a que el castellà sigui també llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, el col•lectiu de nous catalanoparlants Veu Pròpia manifestem el següent:
Estem a favor del model d'immersió lingüística en l'escola catalana en tant que:
* És una eina indispensable per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana d'aquelles persones que no tenen el català com la seva llengua originària... (resta de l'article)..
Acaba amb el següent:
"Per tot això, des del col•lectiu de nous catalanoparlants Veu Pròpia, persones que la nostra primera llengua no ha estat el català però que hem decidit fer-lo nostre, ens posicionem en contra de la recent sentència del Tribunal Suprem i instem a les autoritats polítiques i educatives del Principat de Catalunya a desobeir-la."
-------------------------------------------------------------------------------
4. Junta directiva del Tempir, Associació Cívica per la Llengua a Elx.
... la Junta Directiva d’El Tempir d’Elx, entitat compromesa en la defensa de l’ensenyament en valencià, vol fer públic les consideracions següents a totes les persones associades o simpatitzats, a la ciutadania elxana en particular i al públic en general:
1. Aquestes tres sentències del Tribunal Suprem van en contra de la cohesió social i lingüística de Catalunya... (resta de la declaració)
--------------------------------------------------------------------------
5. Declaracions d'Alfons López Tena (Solidaritat Catalana per la Independència
(vídeo; 18m 38s)
Declaració de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, davant les sentències del Tribunal Suprem espanyol (22 de desembre de 2010)
--------------------------------------------------------------------------------------------
El Patronat de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, reunit a Barcelona el dia 22 de desembre de 2010, davant de les tres sentències dictades pel Tribunal Suprem espanyol, que s’han donat a conèixer avui al migdia i que exigeixen la imposició de l’ús vehicular del castellà a tots els nivells del sistema educatiu català de forma “proporcional i equitativa” en relació amb el català, manifesta que:
• Les sentències suposen una greu interferència en el model escolar català –model definit en un clima d’harmonia social i a través de procediments democràtics- i fa, al nostre entendre i a primera vista, una lectura esbiaixada de la recent sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut de Catalunya de 2006.
• Les sentències del Tribunal Suprem donen crèdit als temors suscitats per la posició del Tribunal Constitucional, temors expressats en la més multitudinària manifestació feta pel poble català en tota la seva història, el passat 10 de juliol a Barcelona.
Per tant
• Reclama als nostres representants polítics que expressin de manera conjunta, urgent, pública i en els termes més enèrgics, el dret del poble català de decidir, a través dels mecanismes democràtics, com s’ha d’estructurar tècnicament el seu sistema educatiu per tal de garantir que tots els joves acabin la seva escolarització amb un domini adequat de les llengües oficials a Catalunya.
El Patronat acorda per unanimitat enviar aquest text a la Mesa del Parlament de Catalunya.
Text PDF
Fundació Congrés de Cultura Catalana
carrer de Rocafort, 242 Bis, 3r pis
08029 Barcelona
Tels. 93 410 68 66 - 93 410 96 33 - Fax: 93 410 96 33
c/e: info -a- fundccc.cat
http://fundccc.wordpress.com
http://www.fundccc.cat
*********************************************************************************
Òmnium Cultural també s'hi ha manifestat en contra: http://bit.ly/fKsNL8.
Les tres sentències:
· Primera
· Segona
· Tercera
(font: Vilaweb)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
