Declaration of the Catalan Society for Legal
Studies on the legal-political situation created by the 2010 Constitutional Court
ruling on the Statute of Autonomy of Catalonia of and the effects of
judgments by the Fifth Section of the Administrative Disputes Chamber of the
Court of Justice of Catalonia, May 23, 2012, bye-law on the use of Catalan in
the Barcelona City Council and the linguistic system in teaching, and the last
sentence of the Supreme Court, June 12 2012, which cancels various articles
of the decree on the second cycle of infant education.
We express our greatest condemnation and
denunciation of the legal and political situation in Catalonia, especially on
account of the contempt of Catalan as an official language and our country’s
own language. Although the Parliament of Catalonia has proclaimed and
legislated, this is constantly ignored and fought against by the political
institutions and the courts of the State.
With the Constitutional Court ruling on the 2006 Statute [of Autonomy of Catalonia], there was a serious breach of the most elementary principles of separation of powers -and, therefore, institutional respect-, of the sovereignty of the popular will expressed in a binding referendum, and of the powers of legislative bodies.
Since the transition and the restoration of our Parliament a legal system of the Catalan language has been built up based on the dual official character, the status of Catalan as the country’s own language and, therefore, of normal and preferential use of Catalan institutions, just as the State has Spanish as its preferred language. In education, the application of immersion in Catalan includes a sufficient presence of the Spanish language to achieve sufficient competence of students in both official languages. These principles were illegitimately scrapped by the Constitutional Court in a decision that represented a veritable institutional break. A strong attack was made on the legal framework of Catalan based of integration and harmonious civic coexistence, contrary to segregationist systems and excluding the right of newcomers from other countries to receive instruction in Catalan, which constitutional doctrine and, in particular, the judgments of the High Court of Catalonia (TSJC) and the recent Supreme Court ruling, lead to.
Catalonia has been involved since then in a
constant state of exception in which democratically-adopted laws and
regulations are ignored or overridden at the convenience of the courts,
depending on the application of legal principles and policies which are alien
to the social reality and the popular will of the country, as can be seen in
these statements. It is not for the courts to decide which language policy
should be applied in Catalonia nor to diminish the official status of the Catalan
language, stripping it of rights and duties; this occurs in regard to the public,
as for instance the duty to know the language, which is advocated for
the Spanish language.With the Constitutional Court ruling on the 2006 Statute [of Autonomy of Catalonia], there was a serious breach of the most elementary principles of separation of powers -and, therefore, institutional respect-, of the sovereignty of the popular will expressed in a binding referendum, and of the powers of legislative bodies.
Since the transition and the restoration of our Parliament a legal system of the Catalan language has been built up based on the dual official character, the status of Catalan as the country’s own language and, therefore, of normal and preferential use of Catalan institutions, just as the State has Spanish as its preferred language. In education, the application of immersion in Catalan includes a sufficient presence of the Spanish language to achieve sufficient competence of students in both official languages. These principles were illegitimately scrapped by the Constitutional Court in a decision that represented a veritable institutional break. A strong attack was made on the legal framework of Catalan based of integration and harmonious civic coexistence, contrary to segregationist systems and excluding the right of newcomers from other countries to receive instruction in Catalan, which constitutional doctrine and, in particular, the judgments of the High Court of Catalonia (TSJC) and the recent Supreme Court ruling, lead to.
We face a situation of political and legal permanent exception, because the principle of legality of the rules of Parliament and Catalan institutions is not respected. The situation entails a weakening of democratic quality in Catalonia, since it is denied the rights which as a people are recognized in the International Covenant on Civil and Political Rights of the United Nations, signed by Spain.
The rule of law and every legal system needs
judicial institutions rooted in the country interpreting the law according to
its own laws and to the political and social reality of the country. This is
why the Statute made the provision of a high court which was to be the top-level
decision-maker in civil and administrative affairs. While in civil affairs this
provision has been fulfilled, it has not been in the administrative affairs, where
the Supreme Court and the Fifth Section of the Disputes Court of the TSJC,
which shows a willingness to intervene politically in Catalonia, a role which
is not for it to play.
A proof of how little the TSJC knows about the
situation of Catalan is that its decisions are based on the consideration that
the language has reached a state of normalcy, which is not true and, this is
why its judgments concerning schools can create irreparable damage to the immersion
system that ensures the integration of infants and children in the school
system and knowledge of both official languages.Sentences contain incorrectly used concepts such as bilingualism and co-official status when the system is defining by the concept of dual official status. They also say that the State has regulated virtually no use of the Spanish language, which is totally untrue, when there are hundreds of laws and regulations that impose the use of Spanish and completely leave out the use of other official languages. The President of the European Parliament said recently that if Catalan does not attain official status in the European institutions it is because the Spanish State prevents its from doing so.
It is not acceptable for Catalonia to live in a
situation of constant democratic exception because of the lack of legal
institutions rooted in the country, of collective rights and of citizens’ freedoms.
An end must be put to this lack of freedom and of respect for the popular will freely
expressed. The guarantee of justice is based on the independence of the courts
but Catalonia must also have a judicial system adapted to the reality and the
aspirations of the country, based on a legal system built freely by the people’s
will, which is necessary for there to be a true democracy and respect for the
rule of law. Without roots in the country and in society there is no justice.
The Catalan Society of Legal Studies (SCEJ) cannot
accept that the full status of Catalan as official language of Catalonia and
Catalonia’s own language is not respected; from this is derived a full legal
validity of the use, a right of the citizens to use it and a duty of general
knowledge.
It is solely up to the Catalan institutions to
decide the legal framework of Catalan and the policies on its us, and promotion
in all spheres, and especially in education.
These facts pose the need for Catalonia to have
its own legal system adapted to the reality and to social needs, as it had in
the Republican period with the Appeal Court and the powers of the Government in
the organization of courts.
Catalan
Society of Legal Studies, 21 June 2012
===================================
Declaració de
Volem manifestar la més gran repulsa i la nostra denúncia a la situació jurídica i política en què es troba Catalunya, especialment pel menyspreu de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia del nostre país. Tot i que el Parlament de Catalunya l’ha proclamada i legislada, és ignorada i combatuda constantment per les institucions polítiques i pels tribunals de l’Estat.
Amb la
Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, es va produir
un trencament gravíssim dels principis més elementals de la divisió de poders
—i, per tant, el respecte institucional—, de la sobirania de la voluntat
popular expressada en referèndum vinculant i de les facultats dels òrgans
legislatius.
Des de
la transició i el restabliment del Parlament s’ha anat bastint un sistema
jurídic de la llengua catalana basat en la doble oficialitat, la condició del
català com a llengua pròpia del país i, per tant, d’ús preferent i normal de
les institucions catalanes, de la mateixa manera que l’Estat té per llengua
preferent d’ús la llengua espanyola. En l’ensenyament, l’aplicació de la
immersió lingüística en català inclou una presència suficient de la llengua
espanyola per assolir una formació suficient dels alumnes en les dues llengües
oficials. Aquests principis van ser desballestats il·legítimament pel Tribunal
Constitucional en una resolució que va representar un veritable trencament
institucional. Es va escometre un fort atac a l’ordenament jurídic del català
basat en la integració i en la convivència cívica, contrària als sistemes
segregacionistes i d’exclusió del dret dels nouvinguts d’altres països a rebre l’ensenyament
en català, a què condueix la doctrina constitucional i, en especial, les
sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la sentència
recent del Tribunal Suprem.
Catalunya s’ha vist immersa des de llavors en una situació constant d’excepcionalitat en què les lleis i els reglaments aprovats democràticament són ignorats o bé anul·lats a la conveniència dels tribunals, en funció de l’aplicació de principis jurídics i polítiques alienes, a la realitat social i a la voluntat popular del país, tal com es pot veure en aquestes sentències. No correspon als tribunals decidir quina política lingüística s’ha d’aplicar a Catalunya ni disminuir la condició d’oficial de la llengua catalana despullant-la dels drets i deures; això es produeix envers la ciutadania, com és el deure de coneixement, que sí que defensen per a la llengua espanyola.
Ens trobem davant una situació d’excepció política i judicial permanent, perquè no es respecta el principi de legalitat de les normes del Parlament i les institucions catalanes. La situació comporta un afebliment de la qualitat democràtica a Catalunya, ja que se li neguen els drets que com a poble li reconeix el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, signat per l’Estat espanyol.
Tot Estat de dret i tot sistema jurídic necessita unes institucions judicials arrelades al país que interpretin les lleis en funció de les lleis pròpies i la realitat política i social d’aquest país. Per això, l’Estatut va preveure un tribunal superior que seria el màxim òrgan decisori en l’àmbit civil i administratiu. Si bé en l’àmbit civil s’ha complert la previsió, no s’ha fet en l’administratiu, on intervenen el Tribunal Suprem i la mateixa Secció Cinquena de
Una prova del desconeixement de la situació de la llengua catalana per part del TSJC és el fet que les resolucions es fonamenten en la consideració que la llengua ha assolit una situació de normalitat, la qual cosa no és certa i, per això, les sentències referents a l’escola poden crear un dany irreparable al sistema d’immersió que garanteix una integració dels infants i joves del sistema escolar i el coneixement de les dues llengües oficials.
Les sentències contenen conceptes usats erròniament com el de bilingüisme i cooficialitat, quan el definidor del sistema és el concepte de doble oficialitat. També diuen que l’Estat no ha regulat pràcticament l’ús de la llengua espanyola, cosa totalment incerta, quan hi ha centenars de lleis i reglaments que imposen la utilització de la llengua espanyola i que obvien totalment l’ús de les altres llengües oficials. El president del Parlament Europeu va manifestar recentment, que si el català no assoleix els nivells d’oficialitat en les institucions europees és perquè l’Estat espanyol ho impedeix.
No és admissible que Catalunya visqui en una situació de constant excepcionalitat democràtica per la manca d’unes institucions judicials arrelades al país, els drets col·lectius i les llibertats dels ciutadans. S’ha de posar fi a aquesta situació de manca de llibertat i de respecte a la voluntat popular lliurement expressada. La garantia de la justícia es basa en la independència dels tribunals però cal també que a Catalunya hi hagi un sistema judicial adaptat a la realitat i als anhels del país que sigui tributari del sistema jurídic construït lliurement per la voluntat popular, que és necessari perquè hi hagi una veritable democràcia i respecte a l’Estat de dret. Sense arrelament al país i a la societat no hi ha justícia
No correspon a ningú més que a les institucions catalanes decidir el marc jurídic del català i les polítiques d’ús i de foment de la normalització en tots els àmbits socials i, especialment, en l’ensenyament.
Aquests fets plantegen també la necessitat que Catalunya disposi d’un sistema judicial propi adaptat a la realitat i a les necessitats socials, com el que va tenir en el període republicà amb el Tribunal de Cassació i les competències de la Generalitat en l’organització dels tribunals.
Societat
Catalana d’Estudis Jurídics, 21 de juny de 2012
