Reuters reported yesterday, after President Mas' session in the Catalan Parliament, that "Catalonia faces wall of Spanish incomprehension, regional government says".
The authors make a number of statements I regard as questionable.
1. "A Catalan regional election this month, which the pro-independence government has billed as a proxy on independence from Spain, is a last resort because of the indifference to Catalan demands shown by Madrid, the head of the regional government said on Wednesday."
The election was the way forward once the list of five ways of gauging suport for independence outlined by Catalonia's Advisory Council on National Transition (CATN) in their White Paper, specifically in Chapter One (all texts, including versions in English and Spanish, here) had been exhausted.
The "Catalan demands" are simply to gauge whether or not independence enjoys the suport of the majority of the Catalan lectorate. The demands are not on finance, legislation, powers or anything else.
"The Catalan ballot comes before a general election due by year's end which Rajoy's center-right People's Party is expected to win."
Polls (for all they're worth) show that their majority is likely to be greatly diminshed.
"[Rojoy's] government banned a non-binding Catalan vote on independence last November, although a vote took place anyway."
The Spanish government could not "ban" the vote! It made the Constitutional court stop the vote under regional legislation. The machinery continued in the form of a participatory process organised by volunteers. All Catalan government publicity and activity stopped. The public prosecutors in Catalonia saw nothing illegal in what happened thereafter, but their bosses in Madrid forced them to take court action against the Catalan president and two ministers on four grounds. They could end up in gaol on any of three of these grounds, and be barred from political life on all four grounds. Literally.
"The pro-independence platform he heads has said everything is ready for a unilateral declaration of independence in around a year's time if the regional vote gives them "a clear mandate", as they expect."
All parties would prefer a negotiated settlement, but central government has absolutely refused to even discuss the poll, let alone a separation. This is why even moderate political scientists and politicians see a UDI as the only way forward, if there is a pro-independence majority in the next parliament. Analysts also say that Spain's numerous international creditors would be the first to force the Spanish government to the negotiating table, to avoid it defaulting on its sovereign debt, now equivalent to 100% of its GDP. It would rise to 125% of its GDP without Catalonia.
"Opinion polls show pro-secessionists are likely to win this month's vote but may be short of a majority".
I strongly recommend that Reuters and other media take every single poll until September 27th with a liberal pinch of salt. At least one Madruid newspaper quotes "results" by a firm no-one has heard of, and of which some doubt its existence. They are one of seven fronts believed to have been designed as part of Spain's effort to smash Catalan public opinion, and subvert the normal course of the 27-S election.
"On Tuesday, the government announced it propose increasing the powers of the Constitutional Court to ensure its rulings are met, something political parties said was aimed directly at Catalonia."
Even members of the Constitutional court itself are aghast at the thought. There has been immediate widespread opposition to the proposal. Such a change would further politicise the Court. Plus it is not "political parties" but the Spanish government itself that said it was aimed against Catalonia. Why, moreover, did the PP candidate for the 27 September election sit at the table when the government announced the bill? Another exemple of how the PP erratically, but often, mix party and government.
9/01/2015
Potestats i funcions del Tribunal Constitucional. Article159
TÍTOL IX
Del Tribunal Constitucional Article 159
1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei; dels quals, quatre a proposta del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del Govern, i dos a pro-posta del Consell General del Poder Judicial.
2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, professors d’Universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de competència reconeguda amb més de quinze anys d’exercici professional.
3. El període de designació dels membres del Tribunal Constitucional tindrà una durada de nou anys i es renovaran per terços cada tres anys.
4. La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els càrrecs polítics o administratius; amb l’exercici de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb l’ocupació al seu servei; amb l’exercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del Poder Judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l’exercici del seu mandat.Article 160
El President del Tribunal Constitucional serà nomenat entre els membres d’aquest pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per a un període de tres anys.Article 161
1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conèixer:Article 162
a) Del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà aquesta, però la sentència o les sentències que n’hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d’empara per violació dels drets i de les llibertats continguts en l’article 53.2 d’aquesta Constitució, en els casos i formes que la llei estableixi.
c) Dels conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o dels de les Comunitats Autònomes entre elles.
d) De les altres matèries que li atribueixin la Constitució o les lleis orgàniques.
2. El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació provocarà la suspensió de la disposició o de la resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o alçar-la en un termini no superior als cinc mesos.
1. Tenen legitimitat:Article 163
a) Per a interposar el recurs d’inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats, cinquanta Senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les seves Assemblees.
b) Per interposar el recurs d’empara, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, a més del Defensor del Poble i del Ministeri Fiscal.
2. En els altres casos, la llei orgànica determinarà les persones i els òrgans legitimats.
Quan en algun procés, un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisió, pugui ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els supòsits, en la forma i amb els efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius.Article 164
1. Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran en el Butlletí Oficial de l’Estat amb els vots particulars, si n’hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l’endemà d’haver estat publicades i no poden ser objecte de recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat d’una llei o d’una norma amb força de llei i totes aquelles que no es limitin a l’estimació subjectiva d’un dret, tenen plens efectes davant tothom.Article 165
2. Llevat que en la decisió es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.
Una llei orgànica regularà el funcionament del Tribunal Constitucional, l’estatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a l’exercici de les accions.
An English translation: "Unió Democràtica"
I have been asked for an English translation of my post Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. The article is more specfically about "Unió Democratica de Catalunya" (UDC) and the plebiscitary elections of September 27, 2015.
A simple translation is meaningless because of the average reader's probable lack of context. UDC was founded by Christian Democrats in November 1931 as a moderate Catalan nationalist party. Their main objective was to achieve a completely self-governing Catalonia within a freely-agreed Iberian Confederation (which never ensued, by the way).
Since the 1980 elections they were the main coalition (Convergència i Unió, CiU) partner of Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a liberal nationalist party founded at the end of the Franco dictatorship by the charismatic Jordi Pujol, who has to become president of Catalonia until 2003. Until very recently (2012) CDC was a party calling for full autonomy but not independence. But following the massive September 11 2012 demonstration organised by the newly-founded grassroots movement Assemblea Nacional Catalana, the coalition came under increasing strain, as the main, long-standing leader of UDC, Joan-Antoni Duran i Lleida, still clung to the idea that an institutional and political solution to the historic mismatch between Catalonia and Spain could be found.
As soon as the May 2015 local elections (at which the CiU coalition stood together for the last time) were over, UDC held an internal vote on June 14 to decide whether or not to go for independence. The ballot question was a masterpiece of ambiguity. Those voting in favour (and they just won the majority) in effect supported the following statement:
UDC will continue its commitment to "the process", of integrative Catalanism, without renouncing either putting limits to the aspiration of full sovereignty for Catalonia, taking each and every decision in a clearly democratic way, so that each decisions enjoys the majority of votes of the citizens, managing the process through the the dialogue between the government of Catalonia and the government of Spain, a dialogue without prior renunciations and with the will of persisting, as the best guarantee to win complicities inside the European Union, guaranteeing at all times legal security, excluding a hypothetical unilateral declaration of independence as the start of a constituent process outside legality, descarding any scenarion that could place Catalonia outside the European Union and ensuring, at all times, the social and territorial cohesion of our nation.
One wonders whether the founder of UDC, Manuel Carrasco-Formiguera (1890-1938) would have endorsed this statement (half of the party's mayors and councillors have, since the internal poll, left the party to form a new one). Among his sayings we can read:
"The worst misfortune that can a people can suffer collectively is the lack of an ideal" (The Estevet, April 20, 1923).
"While Catalonia do not get another Constitution, are only Constitution is the (1932) Statute (of autonomy), the expression of the will of our people, the only sovereign of our fate"... "I will not adhere to useless extremisms that can not be implanted with full efficiency. But if the time arrives, we, men of an essentially Catalanist party, will ask for a place of honour in those organisations that, based on democratic principles, follow the path marked by the people of Catalonia and we would join, ready to make all necessary sacrifices". (Barcelona, April 14, 1932, act of celebration of the first anniversary of the Catalan Republic).
"Jesus, Jesus, long live free Catalonia!" (Burgos, April 9, 1938, Carrasco's last words before being shot by one of the Franco authorities' firing squads, during the Civil War).
Many regret that Union have given up to occupy a place of honour beside the other parties that (now that the people of Catalonia - the only sovereign of our fate- is ready to choose the distinguished path) aspire to be able to say, with dignity, Long live free Catalonia! At the same time, we understand perfectly that many former members and supporters have coincided with millions of other Catalans, of every origin and of every democratic ideology, in believing that now is the time to opt for the freedom of our people, and that very soon, therefore, Catalonia will give itself a new Constitution.
8/31/2015
Algunes respostes a Felipe González
Felipe Gonzàlez ha signat aquest article a El País (acompanyat d'una English translation, d'una editorial; si em reclamen que tregui els textos, ho faré):
A los catalanes
La propuesta que hace Junts pel Sí, esa extraña coalición unida solo por el rechazo a España, puede ser el comienzo de la verdadera “vía muerta” para Cataluña. Rompiendo la legalidad, nadie que tenga la obligación de cumplir la ley va a negociar nada.
Hace casi dos décadas que salí de la presidencia del Gobierno de España. No tengo responsabilidades institucionales ni de partido. He recuperado la sencilla condición de ciudadano, aunque en todo momento comprometido con nuestro destino común. Por ese compromiso con España, espacio público que compartimos durante siglos, me dirijo a los ciudadanos de Cataluña para que no se dejen arrastrar a una aventura ilegal e irresponsable que pone en peligro la convivencia entre los catalanes y entre estos y los demás españoles.
Siempre he sentido gratitud por vuestro apoyo permanente y mayoritario para la tarea de gobierno. Siempre, incluso cuando este apoyo era declinante en el resto de España. Y gracias a esta sintonía he podido representaros con orgullo, como a todos los españoles, en Europa, en América Latina y en el mundo. Con vuestra confianza hemos progresado juntos, durante muchos años, superando la pesada herencia de la dictadura, consolidando las libertades, sentando las bases de la sociedad del bienestar y reconociendo, como nunca antes en la historia, la identidad de Cataluña y su derecho al autogobierno.
He creído y creo que estamos mucho mejor juntos que enfrentados: reconociendo la diversidad como una riqueza compartida y no como un motivo de fractura entre nosotros. Para mí, España dejaría de serlo sin Cataluña, y Cataluña tampoco sería lo que es separada y aislada.
La idea de “desconectar” de España, como propone Artur Mas, en un extraño y disparatado frente de rechazo y ruptura de la legalidad, tendría unas consecuencias que deben conocer todos:
— Desconectarían de una parte sustancial de la sociedad catalana, fracturándola dramáticamente. Ya se siente esa fractura en la convivencia, y se empiezan a oír voces de rechazo a los que no tienen “pedigrí” catalán. Esos ciudadanos catalanes se sienten hoy agobiados porque se está limitando su libertad para expresar su repudio a esta aventura, porque le niegan o coartan su identidad —catalana y española— que viven como una riqueza propia y no como una contradicción.
— Desconectarían del resto de España, rompiendo la Constitución, y por ello el Estatuto que garantiza el autogobierno, y la convivencia secular en este espacio público que compartimos. En el límite de la locura, empiezan a ofrecer ciudadanía catalana a los aragoneses, valencianos, baleares y franceses del sur. Hemos pasado épocas de represión de las diferencias, de los sentimientos de pertenencia, de la lengua, pero desde hace casi cuatro décadas, con la vuelta de Tarradellas, entramos en una nueva etapa de reconocimiento de la diversidad y de construcción del autogobierno más completo jamás habido en Cataluña.
— Desconectarían de Europa, aislando a Cataluña en una aventura sin propósito ni ventaja para nadie. ¿Imaginan un Consejo Europeo de 150 o 200 miembros en la ya difícil gobernanza de la Unión? Porque ese sería el resultado de la descomposición de la estructura de los 28 Estados nación que conforman la UE. ¿Imaginan al Estado francés cediendo parte de su territorio para satisfacer este nuevo irredentismo? Nadie serio se prestará a ello en Europa y, menos que nadie, España, que tanto luchó por incorporarse y participar en la construcción europea, tal como es, con su diversidad y, por cierto, con el máximo apoyo de Cataluña.
— Desconectarían de la dimensión iberoamericana (que tanto valor y trascendencia tiene para todos) y especialmente de Cataluña porque este vínculo se hace a través de España como Estado nación y de la lengua que compartimos con 500 millones de personas —el castellano—, como saben muy bien los mayores editores en esta lengua, que están en Barcelona.
Naturalmente afirman lo contrario: “Solo queremos desconectar de España”. ¿De qué España? ¿La que excluye también Aragón, Valencia y Baleares? Los responsables de la propuesta saben que lo que les estoy diciendo es la verdad, si se cumpliera ese “des-propósito”. En realidad tratan de llevaros, ciudadanos de Cataluña, a la verdadera “vía muerta” de la que habla Mas, en un extraño “acto fallido”.
Vivimos en la sociedad más conectada de la historia. La revolución tecnológica significa “conexión”, “interconexión”, todo lo contrario a “desconexión”. Cada día es mayor la interdependencia entre todos nosotros: españoles de todas las identidades, europeos de la Unión entre 28 Estados nación, latinoamericanos de más de 20 países, por no hablar de nuestros vecinos del sur o del resto del mundo. Pregunten a sus empresas, las que crean riqueza y empleo por esta desconexión.
La propuesta que hace esa extraña coalición unida solo por el rechazo a España, sea cual sea el resultado de la falseada contienda electoral, puede ser el comienzo de la verdadera “vía muerta”. ¿Cómo es posible que se quiera llevar al pueblo catalán al aislamiento, a una especie de Albania del siglo XXI? El señor Mas engaña a los independentistas y a los que han creído que el derecho a decidir sobre el espacio público que compartimos como Estado nación se puede fraccionar arbitraria e ilegalmente, o que ese es el camino para negociar con más fuerza. Comete el mismo error que Tsipras en Grecia, pero fuera de la ley y con resultados más graves.
¿Qué pasó cuando se propuso a los griegos una consulta para rechazar la oferta de la Unión Europea y “negociar con más fuerza”? Después de que más del 60% de los griegos lo creyeran, Tsipras aceptó condiciones mucho peores que las que habían rechazado en referéndum, con el argumento, que sabían de antemano, de que no tenían otra salida. ¿Sabían que no había otra salida y engañaron a los ciudadanos?
Pueden creerme. No conseguirán, rompiendo la legalidad, sentar a una mesa de negociación a nadie que tenga el deber de respetarla y hacerla cumplir. Ningún responsable puede permitir una política de hechos consumados, y menos rompiendo la legalidad, porque invitaría a otros a aventuras en sentido contrario. Todos arriesgaríamos lo ya conseguido y la posibilidad de avanzar con diálogo y reformas.
Eso es lo que necesitamos: reformas pactadas que garanticen los hechos diferenciales sin romper ni la igualdad básica de la ciudadanía ni la soberanía de todos para decidir nuestro futuro común. No necesitamos más liquidacionistas en nuestra historia que propongan romper la convivencia y las reglas de juego con planteamientos falsamente democráticos.
Si la reforma de la ley electoral catalana no ha podido aprobarse porque no se da la mayoría cualificada prevista en el Estatuto, ¿cómo se puede plantear en serio la liquidación del mismo Estatuto y de la Constitución en que se legitima, si se obtiene un diputado más en esa lista única de rechazo? ¿Cómo el presidente de la Generalitat va en el cuarto puesto, como si necesitara una guardia pretoriana para violentar la ley?
Es lo más parecido a la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado. Pero nos cuesta expresarlo así por respeto a la tradición de convivencia de Cataluña. El señor Mas sabe que, desde el momento mismo que incumple su obligación como presidente de la Generalitat y como primer representante del Estado en Cataluña, está violando su promesa de cumplir y hacer cumplir LA LEY. Se coloca fuera de la legalidad, renuncia a representar a todos los catalanes y pierde la legitimidad democrática en el ejercicio de sus funciones.
No estoy de acuerdo con el inmovilismo del Gobierno de la nación, cerrado al diálogo y a la reforma, ni con los recursos innecesarios ante el Tribunal Constitucional. Pero esta convicción, que estrecha el margen de maniobra de los que desearíamos avanzar por la vía del entendimiento, no me puede llevar a una posición de equidistancia entre los que se atienen a la ley y los que tratan de romperla.
No creo que España se vaya a romper, porque sé que eso no va a ocurrir, sea cual sea el resultado electoral. Creo que el desgarro en la convivencia que provoca esta aventura afectará a nuestro futuro y al de nuestros hijos y trato de contribuir a evitarlo. Sé que en el enfrentamiento perderemos todos. En el entendimiento podemos seguir avanzando y resolviendo nuestros problemas.
Algunes respostes (R. Cotarelo, Ll. Llach.
La revolución catalana
El País continúa en su ardua campaña en contra del independentismo catalán a banderas desplegadas. Da cuenta del efecto de la epístola nacional de González asegurando que El núcleo duro independentista trata de desprestigiar a Felipe González. Se queja de que, en lugar de debatir y refutarle sus razones, lo insulten. Por mi parte he visto bastantes razones por ahí; incluso he formulado algunas y tampoco parece que las de González sean para aceptarlas como verdad revelada. El gobierno se ha deshecho en alabanzas de la "cordura" de González, gran estadista género jarrón chino. Y, con el gobierno, el señor Duran, que es "nuestro hombre en Barcelona", el último mohicano portador del seny en Cataluña.
Eso el gobierno. La oposición socialista ha cerrado filas con el anciano de la tribu. Tanto Pedro Sánchez como Miquel Iceta han agradecido a González el gesto de ilustrarnos sobre el espinoso asunto catalán, evidentemente felices, resplandecientes. Iceta cree que la carta gonzalesca es de alguien que conoce y quiere a los catalanes. Que los compare con los nazis y los fascistas, en realidad es un gesto de exuberancia producto de su mucho amor. Sánchez también se identifica con ese discurso nacional español suave en la forma pero duro en el fondo. Es el que acuñó la consigna de "¡más España!", de la que no ha vuelto a saberse más; el mismo que sacó a escena una rojigualda tamaño campo de fútbol y se ha ido a México a, entre otras cosas, homenajear a Lázaro Cárdenas con una corona floral con la rojigualda. No la tricolor. A Lázaro Cárdenas, que siempre se mantuvo fiel a la República y jamás reconoció el régimen de Franco ni su bandera. Haberle llevado un ramo de claveles, hombre, para ser menos cortesano.
Los partidos dinásticos, a partir un piñón pues se trata de "asuntos de Estado", hoy por hoy, Cataluña. Se entiende. Son los pilares de lo que la nueva izquierda venía llamando el régimen, cuya columna vertebral era el bipartidismo. El bloque del nacionalismo español está en zafarrancho de combate. En su campo también se insulta mucho, pero eso a El País le interesa menos. En todo caso hay un gran vocerío.
Que contrasta con el silencio de las izquierdas españolas no socialdemócratas, las que se llaman a sí mismas transformadora y la novísima izquierda al desgaire. La aparente bronca entre unionistas y separatistas y sus episodios más o menos sonados, como esa carta de Felipe González, cual nuevo Zola del siglo XXI, parecen cogerlas con el paso cambiado o ponerlas en un compromiso. De un lado no quieren acercarse al bloque unionista por no parecer falangistas imperiales pero, del otro, tampoco dar siquiera la impresión de simpatizar con el independentismo porque temen perder todos sus votos en el resto de España y quedarse como pollos desplumados. Así que, ya se sabe, defienden el derecho de autodeterminación, pero no ahora sino cuando toque. Es decir, silencio. Esta izquierda española está fuera de la función y, en realidad, no tiene papel en la obra.
Y no lo tiene porque no entiende la obra. Su interpretación del proceso independentista está lastrada por sus dogmas ideológicos. ¿De qué estamos hablando? ¿De una maniobra de la burguesía catalana, según la vieja idea de Jordi Solé sobre la naturaleza del nacionalismo? ¿O quizá de la recomposición de fuerzas en el ámbito de lo nacional popular? ¿Incluso, de un error estratégico de la izquierda catalana que, al parecer, se deja engañar por la burguesía, haciéndole olvidar su verdadera misión en este mundo? Porque aquí no es ya solamente que haya referentesflotantes, es que puede haberlos vacíos. Es una izquierda desconcertada que trata de encontrar su hueco en un conflicto cuya naturaleza no entiende.
Nadie ha empleado el término revolución. Y es cosa hasta cierto punto lógica porque primero hay que aclararse entre las dos posibles acepciones del término: una vulgar, mundana, hasta publicitaria, como cuando se habla de la revolución de los lavavajillas, por ejemplo; y otra más específica, normalmente empleada en enfoques históricos o politológicos que implican cambios de régimen, no solo de legalidad sino incluso de principio de legitimidad, un uso que a veces se ha aplicado superando los meros límites de lo político, con denominaciones más mediáticas, como "revolución de los claveles" o "revolución de terciopelo", pero se trata de casos aislados. Bien, ¿por qué no puede llamarse al proceso que está viviéndose en Cataluña la revolución catalana? El nombre no tiene derechos de autor y el contenido es una vivencia subjetiva que mucha gente en Cataluña está experimentando de forma directa, inmediata. La vivencia de estar asistiendo alnacimiento de un Estado, de su Estado. (Había puesto nacimiento de una nación, para aprovechar el tirón del título de Griffith, aunque con otra intención, claro, pero un lector me hace observar que la nación catalana es mucho más antigua). La experiencia única de que el tren de la historia pasa por su vida y solo lo hará una vez. Eso es algo que tiene una fuerza de movilización extraordinaria y que el bando contrario ni intuye.
Que las izquierdas revolucionarias españolas no hayan visto una revolución cuando la tienen delante era bastante de esperar porque siempre han sido más españolas que izquierdas y solo reconocen una revolución si se ajusta a un manual de doctrina. Pero eso no hace menos revolución la revolución catalana. Todo depende de las elecciones del 27 de septiembre que, según el bloque unionista, son unas simples y llanas elecciones autonómicas y para el resto del planeta son más, mucho más. De su resultado depende lo que suceda en España toda al día siguiente. Nada, o, entre otras posibilidades, una Declaración Unilateral de Independencia, que es un acto típicamente revolucionario por el cual el poder constituyente rompe la legalidad y legitimidad anteriores y proclama unas nuevas, una nueva Constitución de una República catalana. O sea, para entendernos, una revolución. Sire.
La carta de González no tiene tantas razones como dice El País pero sí contiene las amenazas de rigor y los miedos habituales. Por boca del expresidente del gobierno habla el temor del nacionalismo español a quedarse sin país, también una vivencia colectiva subjetiva única. De ahì que sea tan lamentable que González se atenga a la Ley de Godwin y compare el independentismo catalán con los nazis y los fascistas. Repase algo la historia y la próxima vez que quiera comparar a los independentistas con alguien, hágalo con los Países Bajos, primer Estado moderno en alcanzar la independencia de España, que tardó ochenta años en reconocerla.
Lluís Llach
1/ Mèrits de credibilitat democràtica del senyor Felipe González Márquez. Sota el seu mandat i responsabilitat succeïren aquests fets:
7/Per cert, els agraïments pels seus consells d'alguns polítics catalans i molt intel·ligents els posa a la mateixa altura moral.
1/ Mèrits de credibilitat democràtica del senyor Felipe González Márquez. Sota el seu mandat i responsabilitat succeïren aquests fets:
- 2/ Nomena Roldán Dir.Gen. Guardia Civil. Acaba a la presó./ Mariano Rubio Gobernador del Banco de España, acaba a la presó.
- 3/ Barrionuevo ministre d'interior, acaba a la presó. Ell no dimiteix i l'acompanya fins les portes de la presó en una exhibició d "hombria".
- 4/ Nomena Galindo a Euskadi, acusat de tortures, terrorisme d'estat i altres misèries, acaba a la presó./Durant el seu mandat es munta el GAL.
- 5/ Queda demostrat l'assassinat de 27 persones per part del terrorisme d'estat …així com la pràctica habitual d'innombrables tortures.
- 6/ i més i més…Tanmateix en F. González no és un nazi. Només ex Secretario General del PSOE, un partit amb molta bona gent malgrat F. González.
7/Per cert, els agraïments pels seus consells d'alguns polítics catalans i molt intel·ligents els posa a la mateixa altura moral.
"Infàmia" de Pilar Rahola.
http://www.caffereggio.net/2015/09/01/infamia-de-pilar-rahola-en-la-vanguardia/
8/28/2015
8/27/2015
Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015
Unió Democràtica de Catalunya i les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015.
Unió Democràtica de Catalunya té una posició política clara i diàfana, seguida pels que no han sortit del partit després de la consulta del 14 de juny de 2015: continua el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador, sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya, prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania, gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat, un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea, garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat, descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea i vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.
Paraules de Manuel Carrasco i Formiguera (fundador d'UDC, 1890-1938):
Unió Democràtica de Catalunya té una posició política clara i diàfana, seguida pels que no han sortit del partit després de la consulta del 14 de juny de 2015: continua el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador, sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya, prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d'elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania, gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat, un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea, garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent una eventual declaració unilateral d'independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat, descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea i vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.
Paraules de Manuel Carrasco i Formiguera (fundador d'UDC, 1890-1938):
- "La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal" (L'Estevet, 20 d'abril de 1923).
- "Mentre Catalunya no es doni una altra Constitució, l'única Constitució nostra és l'Estatut, expressió de la voluntat del nostre poble, únic sobirà dels seus destins"... "No mantindré extremismes inútils que no puguin ésser mantinguts amb tota eficàcia. Però si els cas arriba, nosaltres, homes d'un partit essencialment catalanista, demanarem un lloc d'honor en aquelles organitzacions que, basades en uns principis democràtics, seguissin el camí que assenyalés el poble de Catalunya i aniríem disposats a tots els sacrificis que calguessin". (Barcelona, 14 d'abril de 1932, acte de celebració del primer aniversari de la República catalana).
- "Jesús, Jesús, visca Catalunya lliure!" (Burgos, 9 d'abril de 1938, últimes paraules abans d'ésser afusellat per les autoritats franquistes).
8/15/2015
Tratados internacionales sobre derechos de los pueblos, y Constitución española
1
Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
Adoptado y abierto a la firma, ratificación y adhesión por la Asamblea General en su resolución 2200 A (XXI), de 16 de diciembre de 1966. Entrada en vigor: 3 de enero de 1976, de conformidad con el artículo 27. (BOE núm. 103, de 30 de abril de 1977, pp. 9343-9347)
Artículo 1
1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.
2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.
3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.
2
Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
Adoptado y abierto a la firma, ratificación y adhesión por la Asamblea General en su resolución 2200 A (XXI), de 16 de diciembre de 1966. Entrada en vigor: 23 de marzo de 1976, de conformidad con el artículo 49. (BOE núm. 103, de 30 de abril de 1977, pp. 9337-9343)
Artículo 1
1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.
2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio del beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.
3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.
3
Constitución española
1978. BOE-A-1977-10733
Título III. De las Cortes Generales
Capítulo tercero. De los Tratados Internacionales
Artículo 96
Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.
4
De la Opinión del Tribunal Internacional de Justicia (La Haya) del 22 de julio de 2010
79. The practice of States ... does not point to the emergence in international law of a new rule prohibiting the making of a declaration of independence in such cases.
- La práctica de los Estados... no revela la aparición en el derecho internacional de una nueva norma que prohíba la adopción de una declaración de independencia en tales casos.
- ... no cabe inferir ninguna prohibición general de las declaraciones unilaterales de independencia en la práctica del Consejo de Seguridad.
84. For the reasons already given, the Court considers that general international law contains no applicable prohibition of declarations of independence.
- Por los motivos ya expuestos, la Corte considera que el derecho internacional general no contiene ninguna prohibición de las declaraciones de independencia aplicable.
Estudi-recopilació de la premsa espanyola
Estudi-recopilació de tots els articles a la premsa espanyola escrits per no-catalans que exposen serenament les motivacions dels defensors de la independència de Catalunya ( #indycat ) i/o reconeixen el dret dels catalans de decidir el nostre futur.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
20.
Per òbvies limitacions d'espai no hi he pogut posar els articles (i/o declaracions televisades) de Suso de Toro, Ramón Cotarelo, Iñaki Gabilondo i Ángel González Quesada.
8/14/2015
La caputxeta estelada
Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia
fet una capa estelada i la noia la portava tan sovint que tothom li
deia la Caputxeta estelada.
Un dia va decidir que era prou gran per viure ella tota sola, i tot i que es moria de gana, va voler portar uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, perquè no s'entristís.
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia a dir-li que m'he fet gran i viuré sola - li va dir la Caputxeta.
- Nena, això no ho pots decidir tu sola. No tens el dret de decidir - li va contestar el llop, pensant que si no marxava se la podria cruspir.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar a l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
- Són perquè creguis en la tercera via - va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.
- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
- Són perquè facis cas del Tribunal Constitucional, quan et tomba un Estatut retallat però referendat pel poble - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quin nas més llarg que tens!
- És de la quantitat de falses promeses que t'he fet, i que no he complert.
- Àvia, àvia, quines pebrots més grossos que tens!
- Són perquè vegis que no ets ningú, que no vals res, i que puc fer el que em doni la gana amb tu!
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no deixar-se entabanar per cap més promesa falsa, de gent que diuen que sí que es pot, o els que diuen que potser un model fadaral... o els que diuen que ho modernitzaran tot... ni parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, tot vivint emancipada, com qualsevol persona adulta, tindria en compte les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Nota. Un agraïment especial a la viquipèdia!
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella
Un dia va decidir que era prou gran per viure ella tota sola, i tot i que es moria de gana, va voler portar uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, perquè no s'entristís.
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia a dir-li que m'he fet gran i viuré sola - li va dir la Caputxeta.
- Nena, això no ho pots decidir tu sola. No tens el dret de decidir - li va contestar el llop, pensant que si no marxava se la podria cruspir.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar a l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
- Són perquè creguis en la tercera via - va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.
- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
- Són perquè facis cas del Tribunal Constitucional, quan et tomba un Estatut retallat però referendat pel poble - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quin nas més llarg que tens!
- És de la quantitat de falses promeses que t'he fet, i que no he complert.
- Àvia, àvia, quines pebrots més grossos que tens!
- Són perquè vegis que no ets ningú, que no vals res, i que puc fer el que em doni la gana amb tu!
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no deixar-se entabanar per cap més promesa falsa, de gent que diuen que sí que es pot, o els que diuen que potser un model fadaral... o els que diuen que ho modernitzaran tot... ni parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, tot vivint emancipada, com qualsevol persona adulta, tindria en compte les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Nota. Un agraïment especial a la viquipèdia!
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella
Recomano l'article de Toni Soler http://tonisoler.cat/diez-razones-para-un-estado-catalan/
Reyes
"Ahora nos toca luchar a nosotros por nuestros hijos y nietos y eso lo conseguiremos construyendo un nuevo país, limpio, sin corrupción y donde la voz mas alta la tenga siempre el pueblo".
Eduardo Reyes
8/13/2015
material ANC
Tríptic amb una explicació detallada de com funcionarà la Via Lliure, el dia 11 de setembre a l'avinguda Meridiana de Barcelona, a partir de les 3 de la tarda. Adreces web per inscripcions i més informació.
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Tr%C3%ADptic_Via_Lliure_OK_0.jpg (davant del tríptic)
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Tr%C3%ADptic_Via_Lliure_interior_OK.jpg (darrera del tríptic)
7 RESPUESTAS SOBRE LA INDEPENDENCIA
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Diptico7RespuestasSobreLaIndependencia-CAST.pdf
- 1. ¿PARA QUÉ UNA CATALUÑA INDEPENDIENTE?
- 2. ¿SEGUIREMOS EN LA UNIÓN EUROPEA?
- 3. ¿SEGUIRÉ COBRANDO LA PENSIÓN O LA PRESTACIÓN POR DESEMPLEO?
- 4. ¿SERÁ LA REPÚBLICA CATALANA ECONÒMICAMENTE VIABLE?
- 5. ¿PODRÉ SEGUIR SIENDO ESPAÑOL?
- 6. ¿ LOS POLÍTICOS ACTUARÁN COMO HASTA AHORA?
- 7. ¿POR QUÉ NECESITAMOS UN NUEVO ESTADO?
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Diptic7RespostesSobreLaIndepend_ncia-CAT.pdf
"La República Catalana continuarà sent Europa" (díptic)
- 1. CATALUNYA INDEPENDENT, PER A QUÈ?
- 2. SEGUIREM A LA UNIÓ EUROPEA?
- 3. SEGUIRÉ COBRANT LA PENSIÓ O L’ATUR?
- 4. SERÀ ECONÒMICAMENT VIABLE?
- 5. PODRÉ SEGUIR ESSENT ESPANYOL?
- 6. ELS POLÍTICS FARAN COM FINS ARA?
- 7. PER QUÈ ENS CAL UN ESTAT?
"A la Catalunya independent seguiré cobrant la pensió o els subsidis" (díptic)
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Pensions.pdf
http://assemblea.cat/sites/default/files/material/Pensions.pdf
"Catalunya independent serà econòmicament viable" (díptic)
7/26/2015
France
Comité des droits de l’homme
Observations finales concernant le cinquième rapport périodique du France*
1. Le Comité des droits de l’homme a examiné le cinquième rapport périodique de la France (CCPR/C/FRA/5) à ses 3181e et 3182e séances (CCPR/C/SR.3181 et 3182), le 10 juillet 2015. À sa 3193e séance (CCPR/C/SR.3193), le 21 juillet 2015, il a adopté les observations finales ci-après.
--------------------------------------------------------------------------------
* Adoptées par le Comité à sa 114e session (21 juillet 2015).
... Reconnaissance des minorités et statistiques
6. Tout en saluant les mesures prises par l’Etat partie visant à mettre en valeur la diversité culturelle et linguistique nationale, le Comité regrette que l’Etat partie continue de ne pas reconnaître en son sein l’existence de minorités. Il note par ailleurs la position de l’Etat partie quant à l’inconstitutionnalité de la collecte de données ventilées par origine ethnique ou raciale et le développement de divers outils au niveau national basés notamment sur l’auto-identification, mais il regrette l’absence d’informations statistiques dans le rapport lui permettant d’évaluer pleinement la jouissance, par les peuples autochtones et les minorités, des droits consacrés dans le Pacte (art. 2, 26 et 27).
L’Etat partie devrait réexaminer sa position concernant la reconnaissance officielle des minorités ethniques, religieuses ou linguistiques. Il devrait également poursuivre la réflexion sur le développement d’outils lui permettant d’évaluer et d’assurer la jouissance effective de l’ensemble des droits de l’homme et des libertés fondamentales par les peuples autochtones et les minorités. Il devrait par ailleurs utiliser ces données à des fins de planification et d’évaluation...
Voire: http://www.acatfrance.fr/communique-de-presse/verdict-du-comite-des-droits-de-lhomme---la-france-nest-pas-le-pays-des-droits-lhomme
Espanya: http://periodismohumano.com/sociedad/libertad-y-justicia/la-onu-suspende-a-espana-en-derechos.html
Observations finales concernant le cinquième rapport périodique du France*
1. Le Comité des droits de l’homme a examiné le cinquième rapport périodique de la France (CCPR/C/FRA/5) à ses 3181e et 3182e séances (CCPR/C/SR.3181 et 3182), le 10 juillet 2015. À sa 3193e séance (CCPR/C/SR.3193), le 21 juillet 2015, il a adopté les observations finales ci-après.
--------------------------------------------------------------------------------
* Adoptées par le Comité à sa 114e session (21 juillet 2015).
... Reconnaissance des minorités et statistiques
6. Tout en saluant les mesures prises par l’Etat partie visant à mettre en valeur la diversité culturelle et linguistique nationale, le Comité regrette que l’Etat partie continue de ne pas reconnaître en son sein l’existence de minorités. Il note par ailleurs la position de l’Etat partie quant à l’inconstitutionnalité de la collecte de données ventilées par origine ethnique ou raciale et le développement de divers outils au niveau national basés notamment sur l’auto-identification, mais il regrette l’absence d’informations statistiques dans le rapport lui permettant d’évaluer pleinement la jouissance, par les peuples autochtones et les minorités, des droits consacrés dans le Pacte (art. 2, 26 et 27).
L’Etat partie devrait réexaminer sa position concernant la reconnaissance officielle des minorités ethniques, religieuses ou linguistiques. Il devrait également poursuivre la réflexion sur le développement d’outils lui permettant d’évaluer et d’assurer la jouissance effective de l’ensemble des droits de l’homme et des libertés fondamentales par les peuples autochtones et les minorités. Il devrait par ailleurs utiliser ces données à des fins de planification et d’évaluation...
Voire: http://www.acatfrance.fr/communique-de-presse/verdict-du-comite-des-droits-de-lhomme---la-france-nest-pas-le-pays-des-droits-lhomme
Espanya: http://periodismohumano.com/sociedad/libertad-y-justicia/la-onu-suspende-a-espana-en-derechos.html
7/24/2015
Feina
S'ofereix lloc de treball fins el final del projecte, per a politòleg.
Requisits: català i castellà oral i escrit (revisable si algú de fora protesta).
Feina: Redactar informe per explicar com podria Podemos votar a favor de la independència de Catalunya al Parlament, sense ser esborrat del mapa electoral a Espanya.
Extensió del treball: a convenir. Mínim tres paraules.
Remuneració: Sou a convenir (depèn del finançament autonòmic).
Altres avantatges: Possibilitat de jubilació a l'illa d'Elba.
Sol·licituds: Amb paper de l'Estat, per quintuplicat, segellat per l'oficina "No Som casta" a Madrid. Adreça: Molt Apartat de Correus (no arriben a temps ni els papers per votar!)
7/22/2015
"Seguridad Nacional"
G Avui el Congrés ha aprovat el projecte del llei de seguretat nacional. Passarà pel Senat ràpidament, on dubto que l'esmenin. Per què tantes presses?
La possible resposta ens la dóna el ministre de Justícia que ha admès que es podria usar com a "instrument" contra una declaració unilateral d'independència.
Estic segur que l'eventual presa de comandament del mossos d'esquadra vindria en resposta a algun greu amenaça convenientment cuinada, i divulgada per la caverna mediàtica. Heus aquí una primera selecció d'eventuals titulars:
* Descubierto una trama de peligrosos jihadistas que ultimaba un atentado inminente en la Sagrada Familia.
* Desplegados en Barcelona destacamentos de los grises (o com es diguin ara) para proteger a los vecinos ante el riesgo de un grave tsunami en el delta del Ebro.
* Llegan refuerzos desde Madrid en respuesta a una misteriosa serie de incendios en punts estratégicos de Cataluña.
* Al bajar de los autocares del Imserso, en la antigua plaza de Caldo Sotelo, los agentes se quitan los disfraces y confraternizan con los alegres barceloneses que los vitorean.
* Rodean edificios históricos en el parque de la Ciudadela para evitar que una plaga de langostas los afecte.
* Cien vehículos de la policia nacional llegan a Cataluña para desarticular una peligrosa banda de vampiros en Catalunya. Sus victimas son indefensas viejecitas a quienes inducen al trance cantando "els segadors". Las trasladarán para recuperarse de una fuerte anemia al Hospital Reina Sofia. (C)
* Llegan destacamentos de la PN a Cataluña al ser alertados que un acto que denominan "tamborinada" de un pueblo es sospechoso de llamar a rebeldía. (M)
Per enriquir aquest post, us prego que em feu arribar més imaginatius titulars. Hi poso sigla de l'autor/a.
7/20/2015
El programa de la CUP
El programa de la CUP (abans de les municipals) conté aquest extracte. El reprodueixo no pas per una afinitat especial amb la seva ideologia, sinó per la gran importància del primer punt, i de les coses que he marcat amb groc. Són temes, no cal dir-ho, molt urgents de deixar acordades.
De cara a les elecccions al Parlament de Catalunya
1. SOBRE LA MARCA COMUNA.
Defensar que les eleccions tinguin un caràcter plebiscitari no implica necessàriament que les opcions favorables al “sí a la independència” es presentin a les eleccions amb alguna marca comuna. Allò fonamental és un compromís programàtic i polític inequívoc amb la independència i amb el final de l'austeritat.
En aquest sentit, qualsevol proposta de marca comuna haurà de ser debatuda en el marc de les assemblees obertes.
2.DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA.
Assolir el compromís de totes les llistes electorals a favor de la independència així com de desenvolupar i prendre les decisions necessàries per avançar cap a la ruptura amb l’Estat espanyol. Una ruptura que s'hauria de materialitzar en una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) l'endemà mateix de les eleccions si la suma de les formacions polítiques que en siguin favorables obtenen la majoria parlamentària.
3.INDEPENDÈNCIA UNA OPORTUNITAT I UN INSTRUMENT PER A LES CLASSES POPULARS.
És imprescindible lligar el procés d’autodeterminació amb la millora de les condicions de vida de les classes populars. Per això, és imprescindible, l’endemà de les eleccions, d’una banda, aprovar i aplicar un programa d’emergència social que reverteixi les conseqüències d’un lustre d'acomiadaments, atur, desnonaments i de retallades socials i, de l’altra, fixar les bases estructurals que permetin en el futur bastir un sistema de serveis públics que garanteixin el dret de les persones al treball, l’habitatge, l’educació, la sanitat i l’atenció a la dependència.
Així mateix, la lluita ferma contra la corrupció i el frau ha d'estar present des del primer dia i en tot el procés per garantir que la futura república catalana independent es constitueixi des d'una política i gestió econòmica netes i transparents
De cara a les elecccions al Parlament de Catalunya
1. SOBRE LA MARCA COMUNA.
Defensar que les eleccions tinguin un caràcter plebiscitari no implica necessàriament que les opcions favorables al “sí a la independència” es presentin a les eleccions amb alguna marca comuna. Allò fonamental és un compromís programàtic i polític inequívoc amb la independència i amb el final de l'austeritat.
En aquest sentit, qualsevol proposta de marca comuna haurà de ser debatuda en el marc de les assemblees obertes.
2.DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA.
Assolir el compromís de totes les llistes electorals a favor de la independència així com de desenvolupar i prendre les decisions necessàries per avançar cap a la ruptura amb l’Estat espanyol. Una ruptura que s'hauria de materialitzar en una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) l'endemà mateix de les eleccions si la suma de les formacions polítiques que en siguin favorables obtenen la majoria parlamentària.
3.INDEPENDÈNCIA UNA OPORTUNITAT I UN INSTRUMENT PER A LES CLASSES POPULARS.
És imprescindible lligar el procés d’autodeterminació amb la millora de les condicions de vida de les classes populars. Per això, és imprescindible, l’endemà de les eleccions, d’una banda, aprovar i aplicar un programa d’emergència social que reverteixi les conseqüències d’un lustre d'acomiadaments, atur, desnonaments i de retallades socials i, de l’altra, fixar les bases estructurals que permetin en el futur bastir un sistema de serveis públics que garanteixin el dret de les persones al treball, l’habitatge, l’educació, la sanitat i l’atenció a la dependència.
Així mateix, la lluita ferma contra la corrupció i el frau ha d'estar present des del primer dia i en tot el procés per garantir que la futura república catalana independent es constitueixi des d'una política i gestió econòmica netes i transparents
7/17/2015
Porqué vino tu familia a Cataluña, y para qué?
Vino porque las posibilidades de progresar (personalmente, laboralmente, socialmente...) eran mayores en Cataluña que en tu tierra de origen?
Acaso alguien exigió a tu (o a tu familia) dejar de sentirte de tu tierra de origen? Alguien te dijo que eligieras, que optaras, que renegaras de alguna de tus identidades, si es que tienes más de una (como tantísimos catalanes, por otra parte!)?
(sigue, clicando en "Més informació"!)
7/01/2015
uefa
July 1 2015
Dear Ms. Anna Bordiugova (Ethics and disciplinary inspector) and the UEFA Control, Ethics and Disciplinary Body,
For several years now, and for reasons which are beyond the scope of this letter, on at least five separate occasions several million Catalans inside their territory have been campaigning for their right, as a people, to decide on their political future. They have done so in a totally peaceful spirit, and call for this right to be exercised in a democratic way, by voting in ballet boxes in accordance with regular procedures.
(To continue, click on "Més informació"!)
6/28/2015
Catorce preguntas que té permitirán situarte respecto de la relación Cataluña-España.
Suma los "Sí" y los "No" y al final mira los dos comentarios.
1. Te satisface un Estado en que los dirigentes políticos ganan elecciones con la promesa de bajar los impuestos, para acto seguido subirlos?
2. Te satisface un Estado en donde la zona económica más potente es la que menos inversiones recibe en infraestructuras?
3. Te satisface un Estado en donde los problemas políticos serios se niegan, presentando querellas criminales contra demócratas en vez de negociando soluciones?
4. Te satisface un Estado que todavía permite, e incluso subvenciona, la tortura de animales vivos como espectáculo?
5. Te satisface un Estado que no persiguen judicialmente a miembros de las fuerzas de seguridad que dan chivatazos a grupos islamistas, o que disparan hacia inmigrantes para que se ahoguen en el mar?
6. Te satisface un Estado en donde los juicios se eternizan, porque los procedimientos y los recursos establecidos por la administración proteja, de hecho, a los poderosos?
7. Te satisface un Estado donde aparecen salvapatrias que lo prometen todo, pero que uno tras otro son absorbidos por el sistema, frustrando las expectativas creadas (a cambio de un bien sueldo)?
8. Te satisface un Estado en qué, desde sectores muy minoritarios, se intente conseguir por los tribunales cambiar un modelo lingüístico en la escuela que goza de un amplísimo apoyo social y político?
9. Te satisface un Estado en donde todos los aeropuertos se dirigen desde un solo despacho, modelo centralista único en el modelo occidental?
10. Te satisface un Estado en donde una ley territorial aprobada por las Cortes españolas y refrendada por los votantes de dicho territorio, acabe siendo recortada por un tribunal?
11. Te satisface un Estado el Gobierno del cual se opone a la sepultura cristiana de las víctimas de retaguardia de la guerra civil, y se niega a condenar el fascismo?
12. Te satisface un Estado donde las autoridades dan medallas a exsoldados que lucharon contra los aliados en la segunda guerra mundial, o a efigies de la Virgen?
13. Te satisface un Estado cuyos sucesivos gobiernos persisten en completar una colosal red de trenes de alta velocidad que jamás será ni sostenible ni rentable en ningún sentido?
14. Te satisface un Estado que posterga la construcción del corredor del mediterráneo para mercancias, un proyecto del máximo valor geoestratégico para Europa, solo por el territorio donde tiene que cruzar?
Si has dicho que NO, y estás arraigado en Cataluña, lo más probable es que estés de acuerdo con los millones de catalanes de origen diverso que festivamente se han manifestado en las Diadas de 2012, 2013 (la "Via Catalana") y 2014 (la "V"), o que expresaron con un SÍ +SÍ, el 9 de noviembre pasado, su deseo de vivir en una Cataluña políticamente libre y socialmente justa, inclusiva y solidaria... y modélica vecindad con los países de su entorno. Bienvenido!
Si has dicho que SÍ, -una respuesta igualmente legítima- es de esperar que como ciudadano responsable respetes la voluntad de libertad de tantísimos catalanes que quieren seguir colectivamente (pero pacíficamente) el camino de peruanos y argentinos, de filipinos y cubanos.
1. Te satisface un Estado en que los dirigentes políticos ganan elecciones con la promesa de bajar los impuestos, para acto seguido subirlos?
2. Te satisface un Estado en donde la zona económica más potente es la que menos inversiones recibe en infraestructuras?
4. Te satisface un Estado que todavía permite, e incluso subvenciona, la tortura de animales vivos como espectáculo?
5. Te satisface un Estado que no persiguen judicialmente a miembros de las fuerzas de seguridad que dan chivatazos a grupos islamistas, o que disparan hacia inmigrantes para que se ahoguen en el mar?
6. Te satisface un Estado en donde los juicios se eternizan, porque los procedimientos y los recursos establecidos por la administración proteja, de hecho, a los poderosos?
7. Te satisface un Estado donde aparecen salvapatrias que lo prometen todo, pero que uno tras otro son absorbidos por el sistema, frustrando las expectativas creadas (a cambio de un bien sueldo)?
8. Te satisface un Estado en qué, desde sectores muy minoritarios, se intente conseguir por los tribunales cambiar un modelo lingüístico en la escuela que goza de un amplísimo apoyo social y político?
9. Te satisface un Estado en donde todos los aeropuertos se dirigen desde un solo despacho, modelo centralista único en el modelo occidental?
10. Te satisface un Estado en donde una ley territorial aprobada por las Cortes españolas y refrendada por los votantes de dicho territorio, acabe siendo recortada por un tribunal?
11. Te satisface un Estado el Gobierno del cual se opone a la sepultura cristiana de las víctimas de retaguardia de la guerra civil, y se niega a condenar el fascismo?
12. Te satisface un Estado donde las autoridades dan medallas a exsoldados que lucharon contra los aliados en la segunda guerra mundial, o a efigies de la Virgen?
13. Te satisface un Estado cuyos sucesivos gobiernos persisten en completar una colosal red de trenes de alta velocidad que jamás será ni sostenible ni rentable en ningún sentido?
14. Te satisface un Estado que posterga la construcción del corredor del mediterráneo para mercancias, un proyecto del máximo valor geoestratégico para Europa, solo por el territorio donde tiene que cruzar?
Si has dicho que NO, y estás arraigado en Cataluña, lo más probable es que estés de acuerdo con los millones de catalanes de origen diverso que festivamente se han manifestado en las Diadas de 2012, 2013 (la "Via Catalana") y 2014 (la "V"), o que expresaron con un SÍ +SÍ, el 9 de noviembre pasado, su deseo de vivir en una Cataluña políticamente libre y socialmente justa, inclusiva y solidaria... y modélica vecindad con los países de su entorno. Bienvenido!
Si has dicho que SÍ, -una respuesta igualmente legítima- es de esperar que como ciudadano responsable respetes la voluntad de libertad de tantísimos catalanes que quieren seguir colectivamente (pero pacíficamente) el camino de peruanos y argentinos, de filipinos y cubanos.
6/16/2015
Motius per la independència
Cal explicar a la gent que no ho ha viscut, per edat o per immigració, tot el procés de recentralització dels darrers 30 anys per part de l'Estat, que per a moltíssims catalans va trencar el pacte constitucional.
Cal explicar a la gent, sobretot, la història de l'Estatut d'Autonomia que el 2003, el 89% dels diputats creien indispensable per tenir els poders i els (nostres!) recursos.
Havia de permetre resoldre els principals problemes de la nostra societat. "Cepillado" al Congreso de Diputados, i escandalosament retallat després de la sentència del Tribunal Constitucional, el 2010 cauen en cadena totes les reserves davant de l'opció de la llibertat nacional, la sobirania, única opció realista per poder tenir les eines que necessitem, i trobar les nostres pròpies solucions als nostres problemes.
Aquell procés constituent -que proposava un model quasi federal- va acabar doncs, en un fracàs. Espanya va deixar clar que no deixarà que Catalunya emprengui cap procés d'aquest tipus.
A més a més, només una minoria de l'opinió pública espanyola, fins i tot comptant-hi Catalunya i el País Basc, vol que s'atorgui més autonomia: només un 21%. Hi ha força més gent que voldria un Estat més centralitzat, amb menys competències per a les comunitats autònomes: un 29%.
Milions de catalans hem participat de manera cívica, pacífica i ordenada en els tres darrers actes de la Diada de l'11 de setembre. A sobre, més de 1,8 milions dels que vam prendre part en el massiu acte de desobediència, o desafiament col·lectiu, enfrontant-nos als designis del poder establert, el 9 de novembre passat, hi vam expressar la voluntat que Catalunya sigui un estat sobirà, independent.
El debat profund sobre com exercir el dret de decidir (que l'Estat no admet) s'ha fet durant més de dos anys, com correspon en una societat democràtica. Però ha estat desigual, perquè els detractors de la llibertat del poble català han participat poc en els actes, i a través dels mitjans (la gran majoria dels quals no han donat cap espai, cap, a les raons per les quals els catalans aspirem, majoritàriament, a la independència) més aviat han pintat un imaginatiu quadre catastrofista, amb el suport de l'Estat, que no ha clarificar res.
El full de ruta no el té clar tothom, i és natural. És més: no es pot publicar, ingènuament, amb tot luxe de detalls, perquè això seria donar armes a l'adversari, que té centenars de funcionaris treballant cada dia (i no sé si de nit) per informar-se al màxim, de manera que l'Estat pugui avortar el procés democràtic cap a la nostre sobirania com a poble independent.
Els motius per a la independència són senzills d'explicar: com a poble diferenciat hi tenim dret. Ho diu clarament el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de l'ONU, en el seu article primer:
Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement llur condició política i, així mateix, procuren llur desenvolupament econòmic, social i cultural.
(Dit sigui de passada, l'apartat 3 del mateix article estableix que "Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.)
El Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics repeteix aquests textos fil per randa.
Però en el nostre cas el tema, la motivació, va molt més enllà. Seguint el filòsof Locke, gràcies a Oriol Vidal-Aparició, cada comunitat política té dret al bon govern, i si un govern, en un determinat territori, no compleix les funcions per a les quals havia estat creat, deixa de ser legítim i el poble té el dret de secessió i de crear un govern separat. És el cas dels Estats Units d'Amèrica. Molts dels principals motius per a la independència de Catalunya, i pel progressiu reclutament de persones cap a aquesta opció, es deuen no pas a raons "nacionalistes" (que en els seus termes clàssics recollits per l'ONU afirme que tots els pobles, i tots els territoris no autònoms tenen dret al seu propi Estat sobirà, al marge de si això portarà a una millor governança), si no justament pel desig de bon govern, decidit i controlat pel mateix poble, i que ens permeti ajudar solidàriament els més febles.
Cal explicar a la gent, sobretot, la història de l'Estatut d'Autonomia que el 2003, el 89% dels diputats creien indispensable per tenir els poders i els (nostres!) recursos.
Aquell procés constituent -que proposava un model quasi federal- va acabar doncs, en un fracàs. Espanya va deixar clar que no deixarà que Catalunya emprengui cap procés d'aquest tipus.
A més a més, només una minoria de l'opinió pública espanyola, fins i tot comptant-hi Catalunya i el País Basc, vol que s'atorgui més autonomia: només un 21%. Hi ha força més gent que voldria un Estat més centralitzat, amb menys competències per a les comunitats autònomes: un 29%.
Milions de catalans hem participat de manera cívica, pacífica i ordenada en els tres darrers actes de la Diada de l'11 de setembre. A sobre, més de 1,8 milions dels que vam prendre part en el massiu acte de desobediència, o desafiament col·lectiu, enfrontant-nos als designis del poder establert, el 9 de novembre passat, hi vam expressar la voluntat que Catalunya sigui un estat sobirà, independent.
El debat profund sobre com exercir el dret de decidir (que l'Estat no admet) s'ha fet durant més de dos anys, com correspon en una societat democràtica. Però ha estat desigual, perquè els detractors de la llibertat del poble català han participat poc en els actes, i a través dels mitjans (la gran majoria dels quals no han donat cap espai, cap, a les raons per les quals els catalans aspirem, majoritàriament, a la independència) més aviat han pintat un imaginatiu quadre catastrofista, amb el suport de l'Estat, que no ha clarificar res.
El full de ruta no el té clar tothom, i és natural. És més: no es pot publicar, ingènuament, amb tot luxe de detalls, perquè això seria donar armes a l'adversari, que té centenars de funcionaris treballant cada dia (i no sé si de nit) per informar-se al màxim, de manera que l'Estat pugui avortar el procés democràtic cap a la nostre sobirania com a poble independent.
Els motius per a la independència són senzills d'explicar: com a poble diferenciat hi tenim dret. Ho diu clarament el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de l'ONU, en el seu article primer:
Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement llur condició política i, així mateix, procuren llur desenvolupament econòmic, social i cultural.
(Dit sigui de passada, l'apartat 3 del mateix article estableix que "Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.)
El Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics repeteix aquests textos fil per randa.
Però en el nostre cas el tema, la motivació, va molt més enllà. Seguint el filòsof Locke, gràcies a Oriol Vidal-Aparició, cada comunitat política té dret al bon govern, i si un govern, en un determinat territori, no compleix les funcions per a les quals havia estat creat, deixa de ser legítim i el poble té el dret de secessió i de crear un govern separat. És el cas dels Estats Units d'Amèrica. Molts dels principals motius per a la independència de Catalunya, i pel progressiu reclutament de persones cap a aquesta opció, es deuen no pas a raons "nacionalistes" (que en els seus termes clàssics recollits per l'ONU afirme que tots els pobles, i tots els territoris no autònoms tenen dret al seu propi Estat sobirà, al marge de si això portarà a una millor governança), si no justament pel desig de bon govern, decidit i controlat pel mateix poble, i que ens permeti ajudar solidàriament els més febles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
