Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

1/26/2016

"The Catalan Plan". FT Video

FT Reporter Clips has just posted an 80-second summary of ...

The Catalan Plan: Six not-so-easy steps to independence




However, instead of being factual, it adds snide remarks which are in some cases highly questionable, and a frivolous reference to football, which, to my knowledge, does not form part of any "six-step" plan.

[traducció catalana més avall)

"1. Write a constitution. 
  • The government in Barcelona says it will soon start work on drafting a new Catalan Constitution. This will be put to a referendum.
2. Build a state structure.
  • A tax authority
  • A social security system
  • A foreign minister
  • A diplomatic service
  • A new 'public bank' (sic) to serve as the interlocutor with the European Central Bank
  • All of these new instuitutions need to be established within the coming 18 months  
3. Move smoothly to a new legal system.
  • The new government must ensure a smooth transition from Spain's legal system to that of a future Catalan republic [whose coat of arms, incidentally, will certainly not include a regal crown!].   
  • It is not clear how they can manage this. 
4. Drum up diplomatic support.
  • There is currently no support in the European Union for Catalan independence.
  • The new Catalan leadership wants to change that - and encourage decision-makers abroad to put pressure on Madrid.
5. Forge a deal with Madrid.
  • Most Catalan leaders agree (sic) that independence is only achievable if Spain allows a binding referendum on secession - Madrid has repeatedly ruled this out.
  • Even if that stance changes, the two sides would have to negotiate a division of assets and liabilities. This includes the thorny issue of how to split the country's public debt. 
6. Decide the fate of El Clásico
  • The future status of F C Barcelona may seem trivial but it would be of huge importance to Catalans and Spaniards. 
  • Legally teams from an independent Catalan state could not play in La Liga. 
  • This would end one of the greatest clashes in world sport - Barça v Real Madrid - unless Catalonia could win an exemption from the rule."
ft.com/world


My remarks.

The whole plan has been meticulously drafted, with hundreds of laws, decrees and other measures foreseen to ensure a smooth process. The White Paper on the National Transition of Catalonia includes all of the reports prepared by the Advisory Council on the National Transition and a summary of those made by the Secretary of the Council. A synthesis in English is available here.

 The Catalan Constitution, once drafted, will be put to a referendum. Unless agreed by Madrid, civil servants could lose their jobs and politicians barred from public office, which is why it would have to be held under Catalan law (which Madrid would once again be quick to refer to the Constitutional court).

Article 1 on the Constitution will state, in effect, that Catalonia is an independent sovereign state. 

As to "most Catalan leaders", the Unionists are totally against any referendum on independence being held (and even call for devolution to be quashed if necessary); some of the "Federalists" accept that Catalonia has (like Scotland or Quebec) the right of self-determination, so they agree to a referendum but would campaign against independence, and the pro-independence camp, who hold an outright majority of seats in the Catalan Parliament, are perfectly well aware of what the the road map lays down, should Madrid continue to stonewall Catalonia's democratic path to independence.

Finally, the reference to Barça is frivolous. "El clásico" (which is a neologism) could still be held were top teams from Spain, Andorra (which plays in the Spanish league), Portugal and Catalonia to share a super-league; this is not a new idea at all. Meanwhile, the Spanish authorities are busy fuelling the flames of a war against Barça on many fronts: taxation, fines for booing the Spanish national anthem and/or waving pro-indy flags, etc. No love's lost.

 
 Traducció meva:
1. Escriure una constitució.  

  • El govern de Barcelona diu que aviat començarà a treballar en la redacció d'una nova Constitució català. Aquesta serà sotmesa a referèndum.
2. Construir una estructura estatal.  

  • Una autoritat fiscal 
  • Un sistema de seguretat social 
  • Un ministre de Relacions Exteriors 
  • Un servei diplomàtic 
  • Un nou 'banc públic' (sic) per servir com a interlocutor amb el Banc Central Europeu 
  • Totes aquestes noves institucions necessiten ser establert dins dels propers 18 mesos
3. Moure suaument cap a un nou sistema legal.  

  • El nou govern ha de garantir una transició fluida del sistema legal d'Espanya a la d'una futura república català [l'escut d'armes, per cert, és segur que no inclou una corona reial!].  
  • No està clar com es pot gestionar això.
4. Aconseguir suport diplomàtic.  
  • Actualment no hi ha suport a la Unió Europea per la independència català.  
  • El nou lideratge català vol canviar això - i animar els prenedors de decisions a l'estranger a pressionar Madrid.
5. Forjar un acord amb Madrid.  
  • La majoria dels líders catalans estan d'acord (sic) que la independència només es pot aconseguir si Espanya permet un referèndum vinculant sobre la secessió - Madrid s'ha pronunciat en contra en repetides ocasions.  
  • Fins i tot si aquesta postura canvia, les dues parts haurien de negociar una divisió d'actius i passius. Això inclou l'espinós tema de com dividir el deute públic del país.
6. Decidir el destí del Clàssic 
  • El futur estatut del FC Barcelona pot semblar trivial, però que seria de gran importància per als catalans i els espanyols. 
  • Legalment, els equips d'un estat català independent no podrien jugar a la Lliga.  
  • Això posaria fi a un dels grans enfrontaments al món de l'esport - Barça v Real Madrid - a no ser que Catalunya pogués aconseguir una excepció a la regla.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

1/21/2016

CELRM

The application of the European Charter for Regional or Minority Languages by Spain

Press release - DC007(2016)

Regional and minority languages in Spain: Council of Europe issues new evaluation report

Strasbourg, 21.01.2016 - The Committee of Ministers of the Council of Europe today issued six recommendations to the Spanish authorities on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages. It also published a report by a committee of experts assessing Spain´s compliance with the Charter....

Recommendation CM/RecChL(2016)1
on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages by Spain

(Adopted by the Committee of Ministers on 20 January 2016 at the 1245th meeting of the Ministers’ Deputies) 
The Committee of Ministers,
In accordance with Article 16 of the European Charter for Regional or Minority Languages;
Having regard to the declarations made by Spain on 9 April 2001;
Having taken note of the evaluation made by the Committee of Experts on the Charter with respect to the application of the Charter by Spain;
Bearing in mind that this evaluation is based on information submitted by Spain in its national report, supplementary information provided by the Spanish authorities, information submitted by bodies and associations legally established in Spain and information obtained by the Committee of Experts during its on-the-spot visit;
Having taken note of the comments made by the Spanish authorities on the contents of the Committee of Experts' report;
Recommends that the Spanish authorities take account of all the observations and recommendations of the Committee of Experts and, as a matter of priority:
   1. amend the legal framework with a view to making it clear that the criminal, civil and administrative judicial authorities in the Autonomous Communities can conduct the proceedings in co-official languages at the request of one party;
   2. continue to implement legal and step up practical measures aimed at ensuring that an adequate proportion of the judicial staff posted in the Autonomous Communities concerned by the application of Article 9 of the Charter has a working knowledge of the relevant languages;
   3. continue to implement legal and step up practical measures aimed at ensuring the adequate presence of the co-official languages in the State administration at the level of the Autonomous Communities;
   4. continue to implement measures to ensure the presence of co-official languages in public services, especially in health care services;
   5. continue to ensure that the offer of trilingual education does not adversely affect the protection and promotion of regional or minority languages;
   6. consider extending the recognition of those regional or minority languages with a co-official status in six Autonomous Communities to other Autonomous Communities provided that there is a sufficient number of users of the regional or minority language involved.





...

ARAGON

p. 15:

The Committee of Experts strongly urges the authorities to take the necessary steps to recognise the status of Catalan and Aragonese as traditionally spoken languages in Aragon.

p. 17:

The Committee of Experts strongly urges the authorities to adopt a specific legal framework for the protection and promotion of Catalan and Aragonese in Aragon as separate languages.


Catalan in CATALONIA


p. 30:

The Committee of Experts again strongly urges the authorities:
- to amend the legal framework with a view to making it clear that the criminal, civil and administrative judicial authorities in Catalonia will conduct the proceedings in Catalan at the request of one party;
- to take the necessary measures to ensure, as appropriate, that the parties to a proceeding are specifically informed of the obligation of the judicial authorities in Catalonia to conduct the proceedings in Catalan if one of the parties so requests, in conformity with the undertakings entered into by Spain under Article 9 para. 1.a.i, 1.b.i and 1.c.i of the Charter;
- to take the necessary measures to increase the proportion of judicial staff in Catalonia at all levels and particularly among judges and prosecutors, who are able to use Catalan as a working language in courts.

p. 31:
The Committee of Experts urges the Spanish authorities to substantially increase the number of Catalan-speaking staff in the competent state administration offices and to develop adequate training schemes.

 Catalan in the BALEARIC ISLANDS


p.56:

The Committee of Experts strongly urges the authorities to make Catalan-medium pre-school, primary and secondary education available in the Balearic Islands.

p. 57:

The Committee of Experts strongly urges the authorities to make available technical and vocational education in Catalan.

 p. 59:

The Committee of Experts urges the Spanish authorities to take the following measures with a view to complying with Article 9:
- amend the legal framework with a view to making it clear that the criminal, civil and administrative judicial authorities in the Balearic Islands will conduct the proceedings in Catalan at the request of one party;
- take the necessary measures to ensure, as appropriate, that the parties to a proceeding are specifically informed of the obligation of the judicial authorities in the Balearic Islands to conduct the proceedings in Catalan if one of the parties so requests, in conformity with the undertakings entered into by Spain under Article 9 para. 1.a.i, 1.b.i and 1.c.i of the Charter;
- take the necessary measures to increase the proportion of judicial staff in the Balearic Islands, at all levels and particularly among judges and prosecutors, able to use Catalan as a working language in courts;
- develop adequate training schemes for judicial staff as well as for lawyers.


Valencian in VALENCIA

p. 69:

The Committee of Experts strongly urges the Spanish authorities:
- to amend the legal framework with a view to making it clear that the criminal, civil and administrative judicial authorities in Valencia will conduct the proceedings in Valencian at the request of one party;
- to take the necessary measures to ensure, as appropriate, that the parties to a proceeding are specifically informed of the obligation of the judicial authorities in Valencia to conduct the proceedings in Valencian if one of the parties so requests, in conformity with the undertakings entered into by Spain under Article 9 para. 1.a.i, 1.b.i and 1.c.i of the Charter;
- to take the necessary measures to increase the proportion of judicial staff in Valencia, at all levels and particularly among judges and prosecutors, who are competent in the use of Valencian as a working language in courts;
- to develop adequate training schemes for judicial staff as well as for lawyers.


p. 70:

The Committee of Experts urges the Spanish authorities to substantially increase the number of Valencian-speaking staff in the relevant state administration offices and to develop adequate training schemes.


p. 75:

The Committee of Experts urges the Spanish authorities to take the necessary measures to encourage and/or facilitate the creation of one public TV channel and a public radio station in Valencian.

-------------------------------

Recull de premsa, 21/1/2016.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

12/24/2015

Declaración de la Comissió de la Dignitat

He recibido este texto y he pensado que estaría bien su difusión en español.
Declaración de la Comissió de la Dignitat ante el acuerdo unánime de los grupos parlamentarios de las Cortes de Castilla y León sobre los papeles de Salamanca devueltos a Cataluña.
La Comisión de la Dignidad, ante el acuerdo unánime de todos los partidos de las Cortes de Castilla y León (PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y el Grupo Mixto, dentro del cual hay IU-Equo) se dirigirá a todos ellos para informarlos de la situación real de la devolución de los documentos a Cataluña y a las entidades y particulares del resto del Estado.

  1.     No hay documentos devueltos indebidamente. El proceso ha sido largo y no se ha devuelto ningún documento que no haya aprobado la Comisión mixta. Y si ha habido alguno ha sido devuelto inmediatamente en el proceso normal que han llevado a cabo los técnicos de ambas instituciones.
  2.     Denunciamos que la ley del retorno de los papeles reconocía el derechos de los ciudadanos, entidades, partidos y sindicatos de todos los territorios del resto del Estado a recuperar los documentos que se les hubiera expoliado. Derecho que les fue negado por el Ministerio al publicar un decreto en 2008 que, sin dar ninguna información ni hacer difusión, exigía que los ciudadanos dijeran qué documentación se les había expoliado, cuando la inmensa mayoría de los afectados ignora que allí tenga documentos. Fruto de esta actitud sólo una familia, la de Gonzalo de Reparaz reclamó los documentos de su archivo familiar y aún así el Ministerio se los denegó y ahora el recurso está pendiente de la decisión del Tribunal Supremo.
  3.     Alentamos a los grupos parlamentarios de Castilla y León a pedir al Ministerio de Cultura que satisfaga el derecho de los ciudadanos a recuperar sus archivos familiares e institucionales expoliados y a abrir un nuevo plazo para hacer las peticiones, haciendo difusión de ello y dando información de los nombres de las personas, entidades, partidos y sindicatos que tienen documentos en el fondo de Salamanca para que puedan recuperarlos.
  4.     Denunciamos que el proceso de retorno no se haya concluido ya que en la última transferencia en 2014 el Ministerio retuvo una parte importante de los legajos, carteles y banderas que la Comisión mixta Ministerio Generalitat había acordado transferir y se habían digitalizado.
  5.     Mientras no se transfiera esta documentación no se podrá concluir todo el proceso de publicidad y hacer las gestiones para localizar a los titulares para poder hacer la restitución, como se está llevando a cabo actualmente por parte del Arxiu Nacional de Catalunya.
  6.     Denunciamos que falta también el regreso a la Generalitat de documentación de Justicia y de Orden público que el Ministerio se niega a devolver.
  7.     También falta la devolución de documentación de los archivos institucionales de 41 ciudades y pueblos de Catalunya entre las que hay Barcelona, ​​Tarragona, Valls, Reus o Igualada.
  8.     Tampoco se ha devuelto la documentación del archivo institucional de la Generalitatd que tenía en 1940 en la sede de París, que no fue requisada por los franquistas sino por la Gestapo alemana y que la entregó a la embajada española, cerrando así un crimen nazi contra la Generalidad que también conlleva la detención y deportación a España del presidente Companys.
Los informaremos de todos estos hechos, ya que la situación es muy diferente de lo que parece desprenderse de este acuerdo, y ofrecemos nuestra ayuda a las entidades y particulares para colaborar a que se restituya a todos el fruto de aquel expolio, ya que el fondo de Salamanca no es ningún Archivo General de la Guerra Civil sinó las migajas del cerca del millar de toneladas de documentos de todo el Estado, que se llevaron a Salamanca para confeccionar un gran archivo con tres millones de fichas como apoyo de la represión sistemática del franquismo.


        Barcelona el 22 de diciembre de 2015
        Comissió de la Dignitat
Publicat per a Cap comentari:

Jordi Sanchez, a ANC Sarrià - Sant Gervasi

àudio:
https://soundcloud.com/secretaria-anc-ssg/jordisanzhez

Quan vaig saber que Jordi Sànchez i Picanyol era el nostre nou president, vaig fer un salt d'alegria. El conec de fa més de trenta anys, i al llarg de la seva trajectòria veiem com ha guanyat experiència i prestigi en quatre camps diferents (i potser me'n deixo algun!). 
 
Són els camps de l'activisme polític, de l'activitat acadèmica, del món de la recerca social, i de l'activitat dins de i des de les administracions. Il·lustraré cada faceta molt breument.

El vaig conèixer primer en relació amb la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, primer com a braç dret (molt jove!) d'Àngel Colom i després com al seu successor. Les multitudinàries manifestacions de catalanisme que la Crida va muntar els anys 80, organitzades al marge dels partits, van marcar una generació llavors, i podem dir que l'Assemblea ha renovat aquella flama al cap de trenta anys.

Una segona faceta seva és la de professor universitari, concretament en el camp de la ciència política. Fruit d'aquesta activitat tenim un excel·lent manual seu, La democràcia electrònica, on repassa la utilització d'Internet per a l'activitat política. El llibre és publicat per la UOC (qui si no?!).

En tercer lloc té una brillant trajectòria en el camp del foment de la recerca i la reflexió socials, al llarg de gairebé 15 anys, com a director adjunt i després director, de la Fundació Jaume Bofill, el prestigi de la qual és inqüestionable, per exemple, en el terreny de les desigualtats i la justícia socials, en l'estudi dels èxits i reptes del sistema educatiu,

No sé fins a quin punt la direcció del Jordi va marcar la línia de la Fundació, i fins a quin punt la direcció de la Fundació va marcar en Jordi, el cert és que, en quart lloc, el trobem molt a prop de les polítiques socials sobre el terreny. Per un costat les ajuda a definir: com a un dels forjadors del Pacte Nacional per l'Educació i després, del Pacte nacional per a la immigració. Per altra banda en tasques de direcció de la televisió pública: ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió -a proposta, si no m'erro, d'Iniciativa per Catalunya-Verds, durant dues legislatures. I el seu acostament més valuós amb les problemàtiques socials i les respostes de l'administració ha estat segurament gràcies a la seva recent etapa de cinc anys com a adjunt general del síndic de greuges de Catalunya, al costat del síndic, Rafael Ribó.

Vull acabar amb tres consideracions. Primera, que el seu compromís amb el país i la seva independència, com heu pogut veure, vénen de l'adolescència, si no abans! Segon, la seva trajectòria inclou l'assumpció de diferents relleus, promocions professionals internes que diuen molt de l'èxit amb què ha afrontat cada nou repte. I finalment, tinc molt indicis per sospitar que es troba tant a gust parlant davant d'un públic (tot i que té encara més experiència fent conferències que fent mítings!), és una persona a qui li agrada moure's amb discreció, entre bambolines. Li agrada negociar a l'entorn de la taula, contribuint incansablement a forjar aliances i consensos, sobretot de caire polític: el darrer ha estat l'acord més ampli possible entre els principals partits sobiranistes per crear una plataforma electoral de cara al 27 de setembre: la victoriosa Junts pel Sí.

Per tot això, entendreu perquè vaig acceptar immediatament la invitació que se'm va fer per fer aquest parlament avui!

Amb tots nosaltres -i sense més preàmbuls (com se sol dir!)- per parlar de com l'Assemblea Nacional Catalana veu els escenaris que es plantegen en aquesta etapa (i segurament, d'altres coses també!), el nostre president, Jordi Sànchez.




Sarrià, 21 de desembre de 2015
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

Comments on the Spanish general election results

Some links to webs and information on the results of the Spanish general election, particularly in relation to Catalonia.

1. Map of results by localities. Source: Vilaweb

a. First past the post. The mauve in the metropolitan areas round Barcelona and Tarragona, which grew enormously during the massive in-migration from the rest of Spain in the period 1950-1974, is the leftist coalition "En Comú - Podem".  Outside that area the pro-indy options, in blue (the Convergència coalition) and yellow (Esquerra), prevail.


 
b. First past the post, after summing proindy vote.Once the votes for the Convergència coalition and Esquerra are added (the victorious 20 September "Junts pel Sí" coalition), the map gets much clearer, and this vote was first past the post in many more localities than each separately.




Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

12/19/2015

El compromís nacional de Josep Trueta

Parlament en l'acte d'homenatge al Dr. Josep Trueta a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el dia 18 de desembre de 2015.




En aquest acte hom parlarà sobretot de la relació del meu avi amb el bisturí, però m'han demanat que parli també de la seva relació amb la ploma: el seu compromís amb el poble de Catalunya.

El seu compromís es resumeix en una simple frase, reproduïda a l'emotiu i ben contextualitzat recull de la correspondència entre Josep Trueta i Pau Casals, editat per Quim Torra i publicat per A Contra Vent Editors): «Ara i sempre estic al servei de la causa de la terra». On comença aquest profund compromís?

Josep Trueta dedica un capítol de les seves memòries, «Fragments de la Vida», als fets polítics dels anys 20 i 30, que el van marcar profundament. En una anècdota explica com un amic de la infantesa li demana un favor. Era Josep Sunyol i Garriga, que va passar per la presidència del Reial Automòbil Club de Catalunya, de la Federació Catalana de Futbol i del Football Club Barcelona, a més de ser diputat d'Esquerra... i, un cop capturat a la Sierra de Guadarrama, afusellat pels rebels franquistes l'agost de 1936 (ref.). Per cert, hem d'agrair als Amics de Josep Sunyol, i especialment al meu germà Toni, la recuperació digna de la seva figura. Doncs Sunyol li demana el 22 de febrer de 1931 que el porti amb cotxe a rebre l'amnistiat coronel Macià a l’estació de l’Empalme (Maçanet-Massanes) on arribava després del seu exili a França. Centenars de cotxes s'hi van agregar. Per cert, l'altre passatger en el cotxe fou un jove que faria carrera: Josep Tarradellas, a qui el meu avi va avalar en llogar un local de l'entitat que presidia, «La Falç» (p. 107). Ara bé, aquestes connexions amb polítics no el portaren a una activitat política pública.

Fuig a l'exili al final de la Guerra coneguda com a «Civil». Però ell escriu el març de 1943 a Carles Pi i Sunyer:

«Jo sé com ha impressionat cada vegada que he dit, per ací [a Anglaterra], que nosaltres [els catalans] no havíem estat víctimes d'una guerra civil sinó d'una derrota nacional»(Estimat doctor / Admirat mestre. Editat per Quim Torra. A Contra Vent Editors, 2009, p. 29)

La seva activitat directament política es limita a formar part (malgrat l'oposició d'alguns anglesos del seu entorn) del “Consell Nacional Català” creat a Londres el 1940 per Carles Pi i Sunyer. El Consell va relligar els catalans de Gran Bretanya amb les comunitats de catalans d’Amèrica i els partits polítics amb seu a Amèrica, com els socialistes, l’Esquerra, Acció Catalana i Estat Català; i dins de Catalunya, amb el clandestí Front Nacional de Catalunya. En els darrers anys de la Guerra europea, el Consell busca el suport dels aliats per crear, en lloc de la dictadura feixista del Caudillo, una «Federació Ibèrica». En una carta escrita el gener de 1945 a Jaume Creus, diu que

«si de cor ens ho proposem, crec que ho aconseguirem. Ens cal -solament!- que estiguem units en el mateix propòsit tots els catalans. Els que tingueren responsabilitat política en el passat, haurien de comprendre que la millor garantia per llur perdó, si és que el necessiten, és ajudar aquest moviment de redreç[ament]!»

Quines paraules més rabiosament actuals, per cert! Però aquesta esperança s'esmicola per dos motius. Un, que els aliats no enderroquen el règim de Franco. «La manca d'acord entre les grans potències», escriu a Pau Casals el maig de 1947, «fa cada dia més inversemblant que vulguin intervenir activament a Espanya» (Torra, p. 56). I dos, el nou president en l'exili, Josep Irla, opta per fer un govern monocolor, només amb gent d'Esquerra Republicana, la qual cosa, a més, obliga el Consell Nacional Català a dissoldre's enmig d'un gran disgust.

En una segona carta a Jaume Creus el mes d'octubre del mateix 1945 diu:

«Me'n vaig anar voluntàriament de casa a propagar pel món el que som nosaltres. Sóc independent i no estic lligat per cap passat, més que pels lligams de la fidelitat nacional.»

I com fa aquesta propagació? Principalment a través d'una obra sorprenent, The Spirit of Catalonia, que es publica el 1946. (Posteriorment es publicaria en català, com l'Esperit de Catalunya, a Mèxic, i en castellà el 1989 a la mateixa ciutat).

Per què dic sorprenent? Perquè el cap del servei d'accidents d'un important hospital, enmig d'una guerra mundial en la qual, a més, fa més de 80 conferències arreu de Gran Bretanya sobre el tractament de ferides de guerra, com troba el temps per documentar-se al Bodleian Library d'Oxford per escriure'l? Ho fa sobretot perquè veu la imperiosa necessitat de posar a l'abast dels britànics un llibre que els doni una certa visió històrica del nostre país. Trueta confessa ser un «afeccionat» a la història (per exemple, em va deixar llegir el llibre que conservava de l'historiador peruà Luis Ulloa, sobre la catalanitat de Colom!), però aquesta obra de divulgació és colossal. Alguns dels nou capítols tenen més de 40 referències bibliogràfiques!

En va escriure el professor Frank Pierce a l'Irish Times:

«El doctor Trueta, en el seu erudit i inspirat treball sobre la història del seu país i els seus grans homes, és un exiliat dels opressors actuals de Catalunya, però no s'embranca a polemitzar ni pren una actitud partidista de les condicions presents, ans presenta al lector culte un estudi equilibrat i erudit del fascinant i, tanmateix trist, tema: Catalunya» (Fragments..., p. 291).

Al cap de 13 anys de marxar, torna a Catalunya com a turista amb passaport britànic. S'assabenta del seu expedient policial, en què consta com a rojo-separatista. Afirma a les memòries: «Si bé jo no era separatista, com a nacionalista no sols em sentia separatista del règim espanyol, sinó que ja me n'havia separat!» (p. 315).

Jo li havia sentit dir, moltes vegades, que no calia que li demanessin si era separatista, ja que els separadors eren tots a Madrid.

En una nova edició de l'Esperit de Catalunya feta poc abans del seu traspàs, reconeixia que el llibre és 'una història «clínica» d'un expert en la clínica humana aplicada al poble del qual escriu i al qual pertany' (p. 6). Conté una proclamació política profunda: «cal ... reprendre la tasca que... mai no ha estat abandonada a Catalunya: fer de la Península un espai viable on els nostres homes i les nostres dones puguin viure en germanor i igualtat amb els altres espanyols, entenent que els portuguesos, segons el seu gran Camões, també ho són» (p. 6). És una idea de Blasco Ibàñez que ell mateix reprodueix a l'Esperit de Catalunya (p. 220). A les seves memòries, Fragments d'una Vida, escriu (p. 191):

«Aquest desig de la majoria de la meva generació» [d'ajudar l'Espanya castellana -en 'germanívola col·laboració'- a «recórrer en pocs lustres el que ha seguit l'Europa occidental en tres-cents anys: és a dir, des de la revolució anglesa de 1640'], aquest desig, deia, «no fou entès pels grups dirigents espanyols, i no tan sols el catalanisme, sinó també la catalanitat, foren considerats atemptatoris d'allò que en deien 'la unidad de la patria', que en síntesi vol dir la supeditació a Castella.» «Així era aleshores», conclou, «com és encara en el moment en què ho escric, al cap de mig segle».

Escriu el 1976. Mirant la fracassada història del definitiu intent de trobar un encaix a Espanya dels catalans (la proposta d'Estatut, votat per 89% dels nostres diputats un 30 de setembre de 2005) no costarà gaire endevinar quin seria, avui, el seu capteniment, i el de generacions de catalans abans d'ell.

No vull acabar sense repetir les seves paraules pronunciades amb motiu del títol de Doctor Honoris Causa que li va conferir la Universitat Autònoma de Barcelona pocs mesos abans de la seva defunció. Aquestes mateixes paraules les va recordar el M. Hble. President de la Generalitat el passat mes de maig, a l'acte de lliurament de les medalles i plaques Josep Trueta a tretze professionals i tres entitats que han destacat pels serveis prestats en el progrés i millora de la sanitat. Cal afegir que en aquest mateix acte era guardonat el Dr. Antoni Trilla Garciai. I que entre els professionals de l'Hospital Clínic guardonats en edicions anteriors trobem els Drs. Lluís Revert i Torrellasii, Isidre Claretiii, Francesc Navarroiv, Josep Toro i Trallerov i Miquel Bruguera.vi I en aquesta mateixa taula, el doctor Fernández Sabaté.

El text del meu avi, que us vull reproduir, deia així (i amb això acabo):

«Havent deixat Catalunya quan la democràcia moria en ella, és per a mi una font de gran satisfacció el que aquest títol em sigui conferit quan la democràcia hi reneix… La llibertat és consubstancial en la meva vida. Aquest acte d’avui significa el veritable retorn a la meva terra, que vaig deixar perquè no volia veure morta la llibertat del meu país».



Notes
i Cap del Servei de Medicina Preventiva de l'hospital.
ii Fou professor de patologia i clínica mèdiques, i després el primer catedràtic de nefrologia de la UB, i cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital, 2001.
iii Ex-cap del Servei de cirurgia infantil, 2003.
iv Cardiòleg i professor de l'Hospital, 2007.
v Professor Titular de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB, i ex-cap de la Secció de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Hospital, 2008.
vi Hepatòleg del Clínic i professor titular de Medicina de la UB, 2010.
See also: 

 The Spirit of Catalonia (PDF): 
http://www.ramonllull.net/comum/ebooks/spiritofcatalonia.pdf
1997 Any Trueta (PDF):
https://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/nadales/doc/1997_anytrueta.pdf

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

12/18/2015

Rosalia

Després de molts anys m'he retrobat amb l'amiga María Pilar García Negro (Universidade da Coruña) i en senyal de gratitud reprodueixo el colpidor poema de Rosalia de Castro que m'ha enviat.
“Estranxeira na súa patria”

Na xa vella baranda
entapizada de hedras e de lirios
foise a sentar calada e tristemente
frente do tempro antigo.

Interminable precesión de mortos,
uns en corpo nomais, outros no esprito,
veu pouco a pouco aparecer na altura
do direito camiño,
que monótono e branco relumbraba,
tal como un lenzo nun herbal tendido.

Contemprou cal pasaban e pasaban
collendo hacia o infinito,
sin que ó fixaren nela
os ollos apagados e afundidos
deran siñal nin moestra
de habela nalgún tempo conocido.

I uns eran seus amantes noutros días,
deudos eran os máis i outros amigos,
compañeiros de infancia,
sirventes e veciños.

Mais pasando e pasando diante dela,
fono os mortos aqueles prosiguindo
a indiferente marcha
camiño do infinito,
mentras cerraba a noite silenciosa
os seus loitos tristísimos
en torno da estranxeira na súa patria,
que, sin lar nin arrimo,
sentada na baranda contempraba
cal brilaban os lumes fuxitivos.
 


"Reproducimos este poema da edición das Poesías de Rosalía de Castro realizada por Ricardo Carballo Calero e Lydia Fontoira Suris, Patronato Rosalía de Castro, 3ª ed., 1982."

Recomano aquest treball seu: Estranxeira na súa patria”, de Rosalía de Castro: a identidade negada na propria terra".

I, per acabar, fa uns anys vaig fer aquest post sobre Galícia: "As tranquilas augas do río Anllóns". 
 
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

12/05/2015

¿Es legal la Constitución española de 1978?

Ricardo Romero de Tejada Collado es politólogo y sociólogo. Fue director de estudios socio-políticos y de opinión en el Instituto Gallup en los años de la Transición, y después ha sido fundador y director de Iope-Etmar, director científico de TNS y profesor asociado de Sociología en la Universidad Carlos III de Madrid. ... [+]

Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

11/30/2015

Documents on linguistic rights

Universal Declaration of Linguistic Rights (1996) / http://www.unesco.org/cpp/uk/declarations/linguistic.pdf

[+]
Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

11/16/2015

Ràdio Sant Adrià

Documents importants per al procés cap a la independència de Catalunya (per a la meva intervenció en un programa de Ràdio Sant Adrià). Enregistrament: https://drive.google.com/file/d/0B18UK0nMsoQWUllFNVpWenhBYzA/view?usp=docslist_api

[+]
Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

11/09/2015

Today is a very special day for Catalonia

Dear friends,

Today is a very special day for Catalonia. The two parliamentary groups that had independence as the main point on their September 27th election manifesto hold 72 out of the 135 seats in the Parliament of Catalonia which is holding its first ordinary plenary session today. They are jointly presenting a draft resolution, which will presumably be adopted later this morning, which announces the start of the 18-month period leading to independence. Unless the text is amended at the last minute it will instruct the Government to write to the Spanish government and to the European Union to offer to negotiate this process in good spirit. 
Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

11/08/2015

corea

  • Volíem un serè debat sobre els avantatges i inconvenients de quedar-nos a Espanya.
 [+]
Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

CSIF

1

 05/11/2015 17:39

El CSIF convoca mañana una manifestación de funcionarios contra la independencia... [+]

Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Spanish newspaper report about ECB pressure

1
El BCE mete presión a seis bancos para que abandonen Cataluña. Llamadas desde Frankfurt al Área de Relación con Supervisores del Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankia y Popular: “Fuera del euro, no tendréis financiación”
[+]
Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

11/02/2015

chile

Un acadèmic xilè, arran d'unes recerques seves, em fa aquestes quatre preguntes "con el objetivo de fomentar la conciencia cívica y la autodeterminación". Em deia que "El problema actual está en que no hay mucho espacio para el debate [constitucional] en Chile".
[+]
Més informació »
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Baròmetre de l'ús del català a Internet