- Volíem un serè debat sobre els avantatges i inconvenients de quedar-nos a Espanya.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sobiranisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sobiranisme. Mostrar tots els missatges
11/08/2015
3/27/2015
llibres
N'hi un extens llistat, sense però comentaris: http://vocxi.assemblea.cat/2013/04/16/per-sant-jordi-trobareu-aquesta-galaxia-de-llibres-independentistes/
6. Jaume Sobrequés i Callicó. Espanya contra Catalunya. Crònica negra d'un simposi d'història. 2014. 155 pàgines.
ISBN 978-84-16166-00-8
El llibre és una mostra altament significativa de l'animadversió que el procés sobiranista català està despertant en el món intel·lectual, cívic i mediàtic espanyol, un llibre valent que denuncia amb fermesa l'actitud dels enemics de sempre de Catalunya.
Editorial Base.
5. Diversos autors (Comissió d'Economia Catalana). Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte debat econòmic de la independència. 2014. 230 pàgines.
ISBN 978-84-195505-55-6
El llibre té l'objectiu de donar resposta a les preguntes que ens fem sobre la viabilitat i les implicacions econòmiques de la independència de Catalunya.
Col·legi d'Economistes de Catalunya / Profit editorial.
4. Elisenda Paluzie. Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunua independent. 2014. 204 pàgines.
ISBN 978-84-15861-38-3
L'obra presenta els principals temes del debat econòmic sobre la independència de Catalunya, qüestions que susciten les opinions més contraposades i generen dubtes als ciutadans que no tenen gaires coneixements d'economia.
Rosa dels Vents.
3. Ivan Serrano, De la nació a l'Estat. 2013. 203 pàgines.
ISBN 978-84-15695-28-8
L'autor analitza com ha evolucionat la identificació nacional dels catalans durant el període democràtic i com les preferències de la població han anat passant des de l'autogovern cap al suport a la independència.
Angle Editorial. El Fil d'Ariadna 59.
2. Eduard Voltas, Carta a un indecís. 2014. 61 pàgines.
Ara Llibres.
Eduard Voltas és partidari del sí i en aquesta carta s'adreça obertament a tots els que dubten. És un text breu, directe i honest, escrit amb passió però farcit de raons i arguments: convida a imaginar, i a construir, un futur millor.
ISBN 978-84-15642-98-5
(també publicat en castellà)
1. Pau Vidal. El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic. 2015. 245 pàgines.
Raval Edicions Pòrtic.
Pau Vidal alerta del "canvi idiomàtic" i en descriu els símptomes, que escampen els totpoderosos mitjans i multipliquen les xarxes socials. I corregint alguns dirigents sobiranistes, proposa l'única cura possible.
ISBN 978-84-9809-324-7
5/27/2014
noticies
Notícies i opinions sobre el procés sobiranista
Articles
2014 Gent de la terra
L'abdicació: notícies i opinions
- Kàtia Monés, "Antoni Rovira i Virgili: Catalunya i Espanya", http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/265365
- David Miró, "Felip. l'última esperança dels sistema", http://www.ara.cat/opinio/firmes/david_miro/Felip-darrera-esperanca-del-sistema_0_1149485164.html
- Vicent Partal, "La gran maniobra en marxa", http://www.vilaweb.cat/editorial/4195217/gran-maniobra-marxa.html
- Armand de Fluvià creu que amb l'abdicació s'evita fer "un referèndum sobre monarquia o república", http://www.ara.cat/politica/Armand-Fluvia-labdicacio-referendum-monarquia_0_1149485199.html
- Roger Mateos, "Felip de Borbó, missió: desactivar el "problema català" en l'any del Tricentenari" http://www.ara.cat/opinio/firmes/roger_mateos/felip-borbo-tricentenari-consulta_0_1149485184.html
- Què en diu la premsa internacional, http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/748054-la-premsa-internacional-destaca-els-escandols-del-rei-en-la-seva-abdicacio.html
Articles
- Marques i fronteres, Salvador Cardús.
- De la llibertat de decidir a la llibertat de fer, Julià de Jòdar.
- I com serà la cultura en la Catalunya independent?, Vicent Partal.
- El risc de tenir un estat propi, Pere Cardús.
- Amenaces i oportunitats de la independència de Catalunya, una visió valenciana, Jordi Muñoz.
- Seduccions democràtiques, Quim Brugué.
- Deu experts treballen en l'esborrany d'una constitució catalana.
- El CGPJ cita a declarar Santiago Vidal per participar en un esborrany de la constitució catalana
- The Catalan project. Quin sistema electoral ens convé més?
4/22/2013
Tretze llibres sobiranistes per Sant Jordi
11/25/2010
Estelades!
Amb motiu de les eleccions està circulant la crida a tots els que volen la llibertat del nostre poble, perquè pengin una estelada al balcó de casa (com aquests de Gràcia, en una anterior ocasió!), ja des de divendres dia 26.
Em sembla bona la idea!
La fas córrer?
10/01/2010
Recargolades negacions de l'evidència!
Extractes del Racòmetre (PDF) del mes de setembre de 2010, publicat, en la segona part, el dia 28.
He copiat i enganxat de les pàgines 34 i 35. Els comen taris sobren, crec!
“I si durant els propers 4 anys es convoqués un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè personalment què creu que votaria?”
Segurament hi votaria a favor 48,8
Segurament hi votaria en contra 41,4
Encara no ho sap 9,7
“I per què no?” Com s’ha vist en capítols anteriors, només el 3,9% dels catalans majors de 18 anys situen el “treballar per la independència de Catalunya” com una prioritat del proper govern català, i s’incrementa fins el 14,9% els que consideren que com a resposta preferent a la sentència del TC durant la propera legislatura hauria de ser “convocar un referèndum per l’autodeterminació”, però si no es fixa un termini, en abstracte, entorn la meitat dels catalans majors d’edat i amb dret a vot es podrien plantejar votar afirmativament en un futur per la independència de Catalunya.
Empat tècnic davant un escenari teòric. Amb independència del nivell de participació (ja sigui amb un escenari del 65% com del 75% de participació), en ambdós casos els resultats del referèndum podrien donar el triomf a una o altra opció en funció del propi marge d’error de l’enquesta (+3,16%): amb un 64,75% de participació podria guanyar el SÍ a la independència amb un 51,58%, però amb un 75,46% el triomf seria del NO a la independència amb un 52,25% dels vots emesos.
En una pregunta sobre un futurible inconcret, no és tant important la precisió de les dades, doncs en aquest moment no es poden calibrar totes les variables que podrien entrar en joc davant un referèndum per la independència, sinó que es mesura l’acceptació d’un escenari mental que es podria definir en un “per què no?”.
5/21/2010
Manifest a favor d’una conferencia nacional del sobiranisme
Els promotors del “MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERÈNCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME” , van celebrar, a dos quarts de vuit del 17 de Maig de 2010, a la Seu nacional de l’Òmnium Cultural, un ACTE DE PRESENTACIÓ DEL MANIFEST. Hi varen parlar Heribert Barrera, Joan Blanch, Agustí Bassols, Moisés Broggi i Oriol Domènec. A continuació van fer intervencions de Jordi Coca, Joan Solà i Josep Ma. Terricabras.
Una bona crònica de l'acte es troba *aquí*.
Del text destaco la frase central: "Els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència."
El text sencer del manifest és *aquí*.
4/11/2010
AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
...que es festeja i es difon per la xarxa i per mig món
-------------------------------------------------------------------------------
L'amic Nememi Solà de Sant Pere Pescador també m'ha passat aquest text de Lo Gaiter del Calders.
1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.
2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?
3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.
4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.
5. El seu concepte d’Espanya
és despòtic i excloent.
Fa tres segles que ens escanya,
aquesta mena de gent.
6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
ens imposen la unitat.
7. En l’esport no hi manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.
8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.
9. Si tenim clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és ser un estat.
10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.
11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?
12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!
13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
arrupit i amb el cap cot.
14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.
15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:
16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».
Lo Gaiter del Calders. Manresa. Pla de Bages, 2010
p.d. No és pas l'única auca de la consulta per la independència: també n'ha escrit un, ben il·lustrat, en Ramon Cuéllar i Sorribes, d'Oliana.
11/29/2009
Acte al Fòrum de Barcelona de la coordinadora per les consultes populars per la independència de Catalunya (diumenge 29 de novembre de 2009)
Pocs dies abans de la roda de premsa al Col·legi de periodistes de Barcelona, en què es va visibilitzar la tan ansiada unitat de tots els moviments i plataformes que treballant per a l'alliberament de la nostra nació, la Coordinadora per a la Consulta sobre la Independència ha tornat a fer un acte brillant.
Vibrant han estat les intervencions de tots els participants en l'acte d'aquest migdia al Palau de Convencions del Fòrum de Barcelona, tant per les persones vingudes d'arreu de Catalunya a representar els 160 municipis on se celebraran consultes el diumenge 13 de desembre, com ara Salt (Gironès) o Tàrrega (Urgell). Deixeu-me destacar la del representant de Sant Pere de Torrelló, amb una apel·lació perquè respecti les regles elementals democràtiques per part de l'Estat espanyol, en unes consultes locals sobre un tema que òbviament supera l'àmbit en què es vota i, per tant, no poden ser vinculants.
Josep Maria Terricabras, clar i contundent com sempre, amb el seu to característic, didàctic i solemne, sempre a punt amb un incís sarcàstic. I Miquel Calçada, Mikimoto, vibrant.
El Cant de la Senyera i Els Segadors, altres moments culminants de l'acte.
I tot en positiu: cap atac a cap altra nació, cap discurs d'anar a la contra: però el camí cap a la llibertat és un camí mirant sempre cap endavant! I sobretot, no quedant trabats pel discurs molt poc clar del tanmateix insòlit editorial dels 12 diaris catalans del 26 de novembre.
Confiem que una majoria parlamentària compromesa a facilitar la Gran Decisió del poble català naixerà de les properes eleccions. I més endavant, per què no, també pot sortir a les Corts valeccnianes i al Parlament balear. Anem per parts!
11/13/2007
Jornada sobre sobiranisme
Dissabte 10 de novembre Òmnium va organitzar una jornada sobre el futur de Catalunya. La convocatòria deia:
Una part important de la societat catalana està experimentant una creixent eufòria sobiranista. La crisi de les infraestructures no ha fet més que estendre aquestes inquietuds i, malgrat que el clima que genera es d'un cert desànim, les organitzacions partidàries de l'alliberament nacional del nostre país creuen que és un moment clau per obrir un debat sobre les estratègies de cara al futur.
Dissabte 10 de novembre Òmnium va organitzar una jornada sobre el futur de Catalunya. La convocatòria deia:
Una part important de la societat catalana està experimentant una creixent eufòria sobiranista. La crisi de les infraestructures no ha fet més que estendre aquestes inquietuds i, malgrat que el clima que genera es d'un cert desànim, les organitzacions partidàries de l'alliberament nacional del nostre país creuen que és un moment clau per obrir un debat sobre les estratègies de cara al futur.
Amb l'ajuda de l'excel·lent cercador de nortícies en català, http://www.huubs.com/ he trobat diferents relats i opinions sobre la jornada, a la qual assistí. "Els partits refreden l'ímpetu sobiranista de les plataformes" resava El Periódico l'endemà, parlant de ... "l'ímpetu sobiranista que, al matí, havien avivat ponents del Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. [...D]e les ponències de les tres entitats sobiranistes i el posterior debat es va desprendre que Catalunya, després del fracàs del nou Estatut, està preparada per iniciar un procés per aco
nseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés."
nseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés." El diari no va aclarir l'important fet, per a mi, que cap dels oradors -Isidre Molas (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Rull (CiU) i Anna Simó (ERC)- no va assistir a la sessió del matí, i per tant varen esquivar, sense saber-ho, els més importants aportacions de la sessió del matí.
El mateix dia 11 de novembre, per la seva part, Mar Jiménez de l'Avui deia que "L'àgora del catalanisme bull d'idees": "Els participants coincideixen que el model autonòmic s'ha esgotat i es debaten entre el federalisme plurinacional i la independència".
Continuava l'Avui: "El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo ... va definir amb precisió que el que caracteritza Catalunya en aquest moment és l'"autoindeterminació". Malgrat tot, els participants en la jornada van confluir en la necessitat de sumar esforços per construir el futur de Catalunya."
La intervenció, al meu parer, més lúcid i convincent va ser d'Alfons López Tena, que segons l'Avui... "va proclamar que ja que des de 'Catalunya no tenim força per transformar Espanya, però tenim capacitat per destruir-la, podem convertir-nos en un problema'. A més, el jurista, que va rebre la principal ovació del dia, va advocar per superar la dualitat catalanisme-espanyolisme i donar pas a la distinció unionisme-independentisme."
Entre les intervencions dels polítics, esmentarem la de Joan Herrera, dirigent d'ICV que després de defensar el model d'Estat federal plurinacional, segons explica Mar Jiménez per precisió, "per reafirmar els seus arguments, va formular retòricament la pregunta: 'Què és més difícil, la reforma de la Constitució o la independència?'. El públic, esperonat per les intervencions clarament independentistes del matí de López Tena, Mònica Sabata i Ramon Carranza, va sorprendre'l responent, enmig d'una remor de rialles: 'La independència!'.
Vilaweb parlava de "Sobiranistes de dues velocitats", reconeixent que per a "tres plataformes, Catalunya és al punt idoni per treballar per l'autodeterminació; els partits discrepen entre independència i federalisme". Segons Vilaweb, "Anna Simó (ERC) va declarar esgotada la via autonomista i va reclamar «desacomplexament» per fer via cap a la «desconnexió progressiva» de l'Estat abans de la independència. En canvi, Josep Rull (CiU) va esmentar el confederalisme com a pas intermedi del «projecte d'alliberament nacional»."
En definitiva, Vilaweb concloïa que "La jornada va deixar en evidència que la rauxa de les plataformes, que van acordar que el país travessa un moment òptim per començar a treballar per una consulta d'autodeterminació –i la independència–, contrasta amb el seny i un ampli ventall de matisos expressats pels partits", però la "rauxa", haig d'afegir, va ser molt matisada també, i totes tres enttiats varen reclamar un treball en positiu, per anar guanyant vots favorables, en el futur referèndum, entre sectors marginats a qui s'ha d'explicar com la situació actual els perjudica socialment i econòmica i que fins ara han estat reticents. Les darreres enquestes (amb totes les cauteles que mereixen) indiquen que hi ha 2.000.000 de persones ja disposades a votar que sí -i doncs trencar amb l'estatus quo- en el futur referèndum ... i això sense cap mena de debat públic sobre el tema. En aixì, els particxpants varen coincidir que els partits han de deixar de perdre el temps intentant fer una pedagogia -impossible- a l'Estat, i han de començar a fer pedagogia a casa, oimés després de la desastrosa experiència de la redacció del nou Estatut d'Autonomia.
Per la seva banda, La Vanguardia anunciava amb un titular que contrasta absolutament amb les declaracions de Jordi Porta, el president, que va ser exquisit en mantenir l'entitat al marge de les posicions polítiques concretes : "Òmnium Cultural cree que es momento para la soberanía". M'estranya que es pugui equivocar d'aquesta manera, i em dol que aquest missatge s'hagi escampat entre tots els lectors.
No podíem esperar gran cosa de positiu de l'ABC, que proclamava "El PSC acude con CIU, ERC e IC a un foro que propugna la independencia catalana". Dedicava més de 20 línies parlant de la sessió de tarda (les intervencions dels partits) quan els més de 200 assistents crec que vàrem ser unànimes en qualificar la sessió del matí (menys de 5 línies) com un fet històric.
En una editorial (12 de novembre), Tribuna Catalana afirma "Reforçar i consolidar Òmnium i la societat civil" i fa una apassionada crida als catalanas perquè ens associem: "Reforcem, doncs, amb milers de socis Òmnium Cultural, integrem el màxim de professionals a l'ACP, intel·lectuals, universitaris i periodistes a l'Opinió Catalana i l'activisme lingüístic a la PL i a la CAL. No ens quedem a casa, és hora de fer pinya."
Si em permeteu una consideració final: els oradors del matí varen deixar molt clar que creuen en el país i la seva gent, que creuen en el seu futur, i que vibren amb i per al pais. A la vista de com va anar la resta del dia, m'agradaria poder dir el mateix del conjunt de la nostra actual classe política.
Altres enllaços:
BLOGS
* http://blocdenroger.blogspot.com
* http://carlescampuzano.blogspot.com/2007/11/entre-la-retorica-i-la-realitat.html (tot i que "No vaig poder assistir a la primera part de la jornada").
* http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70434: Weblog de Xavier Mir, amb dues aportacions: "L'independentisme pren el relleu al catalanisme en la centralitat", i "Les estadístiques, en Colomines i la Paluzie". "L'independentisme" escriu Xavier Mir citant Antoni Vives, "està ocupant cada cop més la centralitat política del país".
Si en coneixeu més (de gent que hi va assistir, i amb autor sense pseudònim, és clar!), digueu-m'ho!
ALTRES DECLARACIONS D'ASSISTENTS
Anna Simó, d'ERC (a Tribuna Catalana): "La nostra alternativa passa per articular una majoria social que opti per un estat propi com la millor opció per desplegar les nostres capacitats nacionals, de benestar col·lectiu i de competitivitat econòmica, perquè la nostra dependència és una trava per desplegar-les. L'eina ha de ser una consulta popular per la via de referèndum..."
* http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70434: Weblog de Xavier Mir, amb dues aportacions: "L'independentisme pren el relleu al catalanisme en la centralitat", i "Les estadístiques, en Colomines i la Paluzie". "L'independentisme" escriu Xavier Mir citant Antoni Vives, "està ocupant cada cop més la centralitat política del país".
Si en coneixeu més (de gent que hi va assistir, i amb autor sense pseudònim, és clar!), digueu-m'ho!
ALTRES DECLARACIONS D'ASSISTENTS
Anna Simó, d'ERC (a Tribuna Catalana): "La nostra alternativa passa per articular una majoria social que opti per un estat propi com la millor opció per desplegar les nostres capacitats nacionals, de benestar col·lectiu i de competitivitat econòmica, perquè la nostra dependència és una trava per desplegar-les. L'eina ha de ser una consulta popular per la via de referèndum..."
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
