Recargolades negacions de l'evidència!

Extractes del Racòmetre (PDF) del mes de setembre de 2010, publicat, en la segona part, el dia 28.

He copiat i enganxat de les pàgines 34 i 35. Els comen taris sobren, crec!


“I si durant els propers 4 anys es convoqués un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè personalment què creu que votaria?”

Segurament hi votaria a favor 48,8
Segurament hi votaria en contra 41,4
Encara no ho sap 9,7

“I per què no?” Com s’ha vist en capítols anteriors, només el 3,9% dels catalans majors de 18 anys situen el “treballar per la independència de Catalunya” com una prioritat del proper govern català, i s’incrementa fins el 14,9% els que consideren que com a resposta preferent a la sentència del TC durant la propera legislatura hauria de ser “convocar un referèndum per l’autodeterminació”, però si no es fixa un termini, en abstracte, entorn la meitat dels catalans majors d’edat i amb dret a vot es podrien plantejar votar afirmativament en un futur per la independència de Catalunya.

Empat tècnic davant un escenari teòric. Amb independència del nivell de participació (ja sigui amb un escenari del 65% com del 75% de participació), en ambdós casos els resultats del referèndum podrien donar el triomf a una o altra opció en funció del propi marge d’error de l’enquesta (+3,16%): amb un 64,75% de participació podria guanyar el SÍ a la independència amb un 51,58%, però amb un 75,46% el triomf seria del NO a la independència amb un 52,25% dels vots emesos.

En una pregunta sobre un futurible inconcret, no és tant important la precisió de les dades, doncs en aquest moment no es poden calibrar totes les variables que podrien entrar en joc davant un referèndum per la independència, sinó que es mesura l’acceptació d’un escenari mental que es podria definir en un “per què no?”.