Les ben ajardinades ribes dels meandres del riu Anllóns al seu pas per la ciutat gallega de Carballo no semblen ressentir-se dels apassionats debats al Curso de Verán organitzat pel
Servizo dea Normalización Lingüística de la Universitat d’A Coruña i la
Coordinadora de Traballadores/as de Normalización da Lingua (CTNL) i celebrat, aquests dies, al
Pazo da Cultura de la ciutat.
Més de setanta tècnics de dinamització lingüística, principalment, de l’administració local, i altres especialistes interessats han debatut el tema del curs: “
Traballando en Lingua. Do compromiso individual aos argumentos”. La tria del tema no ha estat espontània: molt al contrari, els organitzadors han volgut reaccionar davant del que perceben com una situació d’accelerat retrocés del gallec.
El primer
Mapa Sociolingüístico de Galicia fou elaborat, per encàrrec de la Xunta, i amb la xifra extraordinària de 38.897 enquestes, pel Seminario de Sociolingüística da Real Academia Galega. Els resultats del primer volum (publicat el 1994), Lingua inicial e competencia lingüística en Galicia, foren replicat al cap de 10 anys (2004) – un any abans que el PP passés a l’oposició, durant una legislatura, al Parlament gallec, havent aconseguit el suport parlamentari total, i un ample consens social, per a l’ambiciós
Pla Xeral de Normalización da Lingua Galega, amb més de 500 mesures. Fins ara, que sàpiga, només se n’ha publicat –amb paper- el primer volum de l’estudi de 2004, amb un contingut comparable amb l’anterior. Per desgràcia la versió en
PDF a Internet no es pot obrir. Tanmateix, tots els especialistes coincideixen en què mostra un descens alarmant en el nombre de parlants habituals del gallec, un procés previsible donades les tendències segons els grups d’edat trobades a l’estudi de 1994, i també a les dades del cens lingüístic de 2001 reproduïdes en el text del Pla Xeral.
El fort descens en el nombre de parlants justament és un estímul per incrementar les accions per superar els seculars prejudicis contra el gallec, que l’arraconen a un món tradicional, rural, conservador i deslligat de connexions (segrestades pel castellà) amb la modernitat, la mobilitat, la urbanitat.
El Pla Xeral hauria pogut ser un llegat positiu de la llarga presidència de Fraga. Però el Curso de Verán s’ha dedicat principalment als efectes devastadors desencadenats per la decisió del PP d’oposar-se a l’aplicació de quatre mesures del Pla, per part de l’aleshores govern bipartit, PSdeG-PSOE i BNG: concretament dels número 2.1.26 al 2.1.29:
• Na educación primaria garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Á parte da área de coñecemento do medio natural, social e cultural, xa fixada legalmente, fomentarase que se impartan nesta lingua materias troncais en toda a etapa, como as matemáticas.
• Na educación secundaria obrigatoria garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Dentro das posibilidades de cada centro, tenderase a que entre as materias que se impartan nese idioma figuren as matemáticas e a tecnoloxía, á parte das que xa están legalmente establecidas.
• Nos bacharelatos garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego.
• Nos ciclos formativos garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Deberase asegurar, ademais, que o alumnado coñeza o vocabulario específico da especialidade en lingua galega.
Aquesta mesura fou traduïda en el
Decreto 124/2007, do 28 de xuño, “polo que se regula o uso e a promoción do galego no sistema educativo.” El PP a darrera hora va renegar del seu suport al Pla Xeral en aquesta qüestió, i directament i indirectament (no sóc qui per opinar) va fomentar una reacció ciutadana en contra del decret (que superà, el novembre de mateix any, un recurs interposat davant el Tribunal Superior de Xusticia).
La reacció, a la meva manera de veure les coses, fou molt exagerada, quasi histèrica. Segons comentaris al curs, el decret feia avançar poc, respecte de la realitat regulada per un decret anterior. A mi mateix, em semblen d’una timidesa notòria alguns articles com ara aquest (7.1):
• Na etapa de educación infantil, o profesorado usará na clase a lingua materna predominante entre o alumnado, terá en conta a lingua do contorno e coidará de que o alumnado adquira, de forma oral e escrita, o coñecemento da outra lingua oficial de Galicia, dentro dos límites propios da correspondente etapa ou ciclo...
En fi, apareix en escena
Galicia bilingüe, associació promoguda per dos professors “anònims” de Galícia, amb aquesta missió “primordial”:
“defender el derecho de los padres o, en su caso, de los alumnos a elegir la lengua vehicular en la que estos han de ser educados y, en general, el derecho de los ciudadanos a elegir en cuál de las dos lenguas oficiales la Administración ha de comunicarse con ellos.”
Segons ells l’objectiu és aquell somni de la dreta conservador gallega (i de més llocs): el “bilingüismo armónico”.
Com veurà el lector, “defensen” dos drets, un dels quals té base estatutària (la de triar la llengua de relació amb les administracions), i l’altre ... que no és un dret fonamental, ni un dret legalment establert ... ni aplicarien mai (sospito) als fills d’immigrants que volguessin exercir—lo a Galícia!
El seu discurs és insidiós (agafant-ne en sentit mèdic), perquè segresta conceptes que són autèntics valors dels gallecs. El mateix ha passat als Països Catalans, com jo vaig dir en la meva ponència: la “tolerància” l’enarboren uns altres, com la “convivència”, o el “bilingüisme” –distorsionant-ne el sentit fins que esdevé una defensa del dret a la ignorància i dels prejudicis- i intenten acusar-nos a nosaltres, justament, d’atacar aquests mateixos valors.
Escriu un
jove ideòleg (o si més no un fervent admirador) d’aquest moviment (i del PP: va ser convidat fa poc a visitar el Parlament Europeu ... pel cunyat de Rajoy!): “No se trata de imponer una lengua o la otra, ya ni siquiera se trata de que se exalte el gallego en detrimento del castellano”.
El discurs de Galicia bilingüe sona a música a les oïdes de la premsa gallega, en mans (segons m’expliquen) de la burgesia urbana més castellanitzada i castellanitzadora.
La presència de banderes espanyoles a la
foto del portal de la seva pàgina web visualitza (si és que feia falta) el caràcter nacionalista espanyol de l’associació (o si més no, dels seus seguidors actius!). La burgesia, és clar, controla els ressorts del poder regional, incloent-hi –i això és molt significatiu- els mitjans de comunicació privats de la zona. Per tant, el seu discurs té megàfons molt poderosos, i gent a totes les ciutats disposada a facilitar-los plataformes per exposar els seus arguments. A més, com dic, s’apropien dels conceptes més preuats, a partir, això sí, d’uns prejudicis importats directament del secular (i a la vista de les dades demogràfiques, molt eficient) imperialisme lingüístic espanyol, ara reforçats i estimulats amb tècniques copiades de
George Lakoff, gràcies als bons oficis dels think-tanks de la dreta espanyola i fruit dels fets de les Açores.
Crec que aquesta ofensiva hauria tingut una altra història en una democràcia madura. Però una Galícia que porta a les espatlles segles de prejudicis i d’autoodi col•lectiu associa –erròniament!- tot això amb la seva llengua (quan realment el que es menysprea és la seva identitat, associada amb el món rural i premodern; prova d’això és que fins i tot l’accent gallec, quan parlen en castellà, s’ha d’amagar tan bé com hom pugui!). I els estralls són evidents. Són ben poques les veus que han tingut oportunitat i mitjans per contrarestar la campanya. Irònicament, un dels objectius –reeixits- de la campanya és d’identificar la defensa del gallec amb posicions polítiques nacionalistes (gallegues, s’entén) quan la campanya mateixa té una orientació clarament partidista, per molt que quedi invisibilitzat el seu nacionalisme banal (com en diu Michael Billig) perquè forma part del discurs estatal i estatalista dominant.
Els que em llegiu veureu que tot això és MOLT proper a la nostra realitat. Els paral•lelismes són evidents, i no ens han d’estranyar: en definitiva, els adversaris, els promotors i difusors de la campanya, són els mateixos, sigui per esvalotar metges estrangers a les Illes, sigui per denunciar suposats casos de “discriminació” lingüística. I com que la campanya té un abast més ampli, i pretén un retorn al centralisme d’abans, no ens ha d’estranyar que utilitzin les mateixes estratègies aquí i allà. Així, el PP va carregar, a Catalunya, contra el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per instal•lar una oficina mòbil en el seu cotxe oficial (que va acabar retirant); i també ho ha fet contra el líder del BNG, Anxo Quintana, a qui va acusar d’instal•lar en el seu vehicle un minibar que va resultar ser una nevera de platja; i durant la campanya electoral, el PP va afirmar que el cotxe oficial del president Touriño (un Audi A8) era més car que el del president Obama. Segons un
diari, el presidenciable Alberto Núñez Feijóo es va comprometre a comprar un cotxe fet a Vigo (la casa Citröen-Peugeot), però que finalment el cotxe nou de Núñez Feijóo (un Citröen C6) costarà el doble del més car dels fets a Vigo… i només es fabrica a França. El mateix diari recorda que el PP mai no ha criticat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que fa servir un Audi A8... com el de Touriño.
En matèria de política lingüística el nou govern del PP, sortit de les urnes el dia 1 de març d’enguany i presidit per Alberto Núñez Feijóo, és vist com molt diferent de la dels anteriors governs del mateix partit, en què la llengua rebia suport, tot i que no pas el que haurien volgut molts dels tècnics. En les seves primeres accions agredeix, limita, el gallec.
Per un cantó, amb una rapidesa notable (i significativa) el PP ha modificat la llei de funció pública. Tal com afirmava en titulars un mitjà gallec, “
La oposición ve una ‘carnicería’ contra el gallego y el PP alerta de la ‘batasunización’”.
La Lei 2/2009, do 23 de xuño, de modificación do texto refundido da Lei da función pública de Galicia, aprobado polo Decreto lexislativo 1/2008, do 13 de marzo el que fa és, posant-hi una prova obligatòria de gallec (o la seva exempció gràcies a una acreditació homologada) en el lloc de l’obligació de fer almenys una de les proves en cada llengua oficial. El jutge de Lugo, i ponent al Curso de Verán Luís Villares Naveira, va denunciar de les escandaloses justificacions del canvi, que consta al preàmbul de la llei:
“Hai que posibilitar que a mobilidade das cidadás e dos cidadáns por todo o territorio nacional non se vexa limitada nin menoscabada por barreiras lingüísticas de ningún tipo.”
Per al PP gallec, doncs, la llengua pròpia de Galícia (un concepte també objecte d’atacs, igual que a Catalunya) és una “
barreira lingüística”. Malgrat que, per exemple, el Tribunal Constitucional hagi reconegut, fa anys, la legitimitat d’exigir aquestes competències a l’hora de l’accés a la funció pública catalana. És més: figura que la llei es fa perquè “potencie o patrimonio cultural de Galicia, no que coexisten dúas linguas”. El castellà, doncs, sense que s’arribi a poder dir (perquè caldria modificar l’Estatut) que és llengua pròpia de Galícia, sí que segons ells forma part del “
patrimonio cultural” de Galícia.
A simple vista, el text de l’únic article de la reforma de la llei podria semblar satisfactori, perquè inclou la realització obligatòria de proves selectives (entenc que eliminatòries) de gallec:
Artigo único
A Administración garantirá os dereitos constitucionais e lingüísticos das cidadás e dos cidadáns galegos, tanto respecto do galego, como lingua propia de Galicia, coma do castelán, lingua oficial en Galicia. Para lle dar cumprimento á normalización do idioma galego na Administración pública de Galicia e para garantir o dereito das administradas e dos administrados ao uso do galego nas relacións coa Administración pública no ámbito da comunidade autónoma, e a promoción do uso normal do galego por parte dos poderes públicos de Galicia, que determina o artigo 6.3º da Lei de normalización lingüística, nas probas selectivas que se realicen para o acceso ás prazas da Administración da Comunidade Autónoma de Galicia e das entidades locais de Galicia incluirase un exame de galego, agás para aqueles que acrediten o coñecemento da lingua galega conforme a normativa vixente. As bases das convocatorias dos procesos selectivos establecerán o carácter e a valoración deste exame.
Todo isto sen prexuízo daquelas probas que teñan que realizarse en galego para aquelas prazas que requiran un especial coñecemento da lingua galega.
Es percep com una reculada respecte del text vigent des de 2007, que preveia el següent en el seu Article 33 (recollit com a article 35 en el
Decreto lexislativo 1/2008, do 13 de marzo, polo que se aproba o texto refundido da Lei da función pública de Galicia, pel que fa a les llengües oficials:
Artigo 35º
Para lle dar cumprimento á normalización do idioma galego na Administración pública de Galicia e para garantir o dereito das administradas e dos administrados ao uso da lingua propia de Galicia nas relacións coa Administración pública no ámbito da comunidade autónoma, e en cumprimento da obriga de promover o uso normal do galego por parte dos poderes públicos de Galicia que determina o artigo 6.3º da Lei de normalización lingüística, nas probas selectivas que se realicen para o acceso ás prazas da Administración da Comunidade Autónoma de Galicia, e nas entidades locais de Galicia, terase que demostrar o coñecemento da lingua galega.
Para estes efectos, as bases das convocatorias establecerán que unha ou máis das probas do proceso selectivo se deberán realizar exclusivamente en lingua galega, e iso sen prexuízo doutras probas adicionais, que se puidesen prever, para aqueles postos de traballo que requiran un especial coñecemento da lingua galega.
És a dir, fins ara les convocatòries havien d’establir que una o més de les proves do procés de selecció s’havia de fer exclusivament en gallec.
La llei s’ha tramitat en un temps rècord. A més, s’ha publicat l’endemà mateix d’haver-se publicat, i ha entrat en vigor l’endemà. Les presses s’entenen si llegim el text de la Disposició transitòria:
Única.-A liberdade de elección de lingua galega e de lingua castelá nas probas selectivas seralles aplicable a todos os procesos selectivos da Comunidade Autónoma de Galicia en curso, e que aínda non estean finalizados, respecto daqueles exercicios non realizados.
En definitiva, té caràcter retroactiu per a alguns processos de selecció actualment en curs.
Aquesta llei pot deixar sense demostrar la capacitat d’un ús escrit de la llengua gallega en tasques relacionades amb la feina, en professions tan importants com ara tècnics superiors i administratius de l’administració, o mestres i professors, per exemple.
L’esverament va pujar de to en un segon front de batalla: recordem el ciri muntat pel discurs de Galicia bilingüe sobre la llengua vehicular de l’ensenyament. Pel que sembla, hi ha un pacte abans de les eleccions entre el PP i Galicia bilingüe, per fer canvis després de les eleccions en aquesta àrea. En tot cas, segons afirma en la seva pàgina web Galicia bilingüe, el nou president, Núñez Feijóo, es compromet a derogar el decret “en 100 dies”. Ara mateix (17/7/2009) en queden només 10.
El 18 de maig el conseller d’Educació Jesús Vázquez (amb el secretari general de Política Lingüística, Anxo Lorenzo, al costat)
reitera públicament el compromís de la Xunta de derogar el Decret actual que regula l’ús del gallec i d’elaborar-ne un de nou. Anuncia una consulta als pares, demanant la seva opinió sobre la llengua de docència a l’escola. Obté una immediata i contundent
resposta contrària, per part de sindicats i associacions cíviques. Però la consulta avança i s’estan codificant els milers de respostes. Els tècnics opinen que el model actual garanteix tots els drets dels alumnes, que són principalment el d’aprendre; i en garanteix el domini, al final de l’escolarització, de totes dues llengües oficials. En canvi, un model que permetés, pels prejudicis dels pares, que els alumnes no arribessin a un bon domini del gallec, seria fins i tot, segons el jutge Villares, anticonstitucional, perquè l’actuació aniria en contra de les mesures per garantir la igualtat que la Constitució fa necessàries. La Constitució ... i tots els instruments internacionals.
En definitiva, els assistents al
Curso de Verán “Traballando en Lingua. Do compromiso individual aos argumentos han decidit elaborar un o més argumentari per defensar els mesures de promoció del gallec i de superació de tòpics i prejudicis. Els desitjo tota la sort del món en aquesta primera tasca, entre altres raons perquè estic segur que a nosaltres també ens seran de gran utilitat.
Per la meva banda, he fet el que he pogut per millorar les relacions catalanogallegues, potser tocades l’any passat per unes
desafortunades declaracions del lingüista George Steiner, l’any passat (¡
Pero no me compare el catalán con el gallego!), per les quals va haver de demanar disculpes als gallecs. Sí, m’agradarà molt tornar a passejar per la riba del riu Anllóns!
