Espanyols que no entenen res

Permeteu-me reproduir un comentari fet en resposta a un article meu a cronica.cat, concretament Solucio: Dissolucio.

De fet no contesta el meu article sinó un comentari d'un tal "Juan (Barcelona)" que es dedica sistemàticament a buidar la bilis acumulada (i per tant, sense arguments!) sobre qualsevol article al diari que parli de la sobirania de Catalunya.

És de "Rafel (Palamós)" i diu el següent:

"De polítics i intel·lectuals mediocres n'hi ha hagut a Lituània, a Estònia, a Letònia, a Eslovàquia, a Cròacia, a Macedònia, a Eslovènia, a Bòsnia, a Montenegro, a Kosovë... i mira per on són independents.
Per als que que no són professionals de la sociologia, els recomano que llegeixin la Vanguardia del passat dia 18.

O el gens suspecte sociòleg Manuel Castells, que avui mateix escriu: "Independencia? Pues sí, dice el 47% de los catalanes según el sondeo del Instituto Noxa para La Vanguardia realizado tras la manifestación multitudinaria para afirmar el derecho a decidir como nación. Pues no, sostiene el 36%. Nunca el sentimiento independentista había alcanzado un tal nivel."

Nano, de "marginal", res de res de res. Qui no entén el que està passant són els espanyols (tant els que insulten com els que no). Pitjor per ells."

Gràcies, Òmnium Cultural!

foto: Marc Arias, per a la Vanguardia.


És un gran orgull per a mi ser soci d'una entitat, Òmnium, que ha estat capaç d'aglutinar de manera tan singular i espectacular el poble de Catalunya a l'entorn d'un lema que requerirà, per part dels nostres partits polítics, i preferentment de manera coordinada i unitària, un gestió a l'alçada de les expectatives creades.

S'acosta la gran Decisió, i podrem dir, nosaltres i els nostres fills, als futurs néts i besnéts, que nosaltres hi vàrem ser el 10 de juliol de 2010.

Gràcies novament, Muriel, Jordi, tota la junta...

Discurs de Jaume Cabré (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010)

El text sencer és aquí.
Extractes:

"... per a l'escriptor, la llengua és la seva pàtria i mirar d'assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per treballar per la independència política del país".

"... Sis o set raons més per treballar per la independència. I en parlo ara perquè tinc esperança en la gent. Fixeu-vos en els que organitzen i costegen les consultes populars per la independència; fixeu-vos en tots els que hi van a votar, sigui quin sigui el seu vot. Per això m'alegra que el Parlament s'hagi posat les piles admetent a tràmit la proposta de consulta popular sobre la independència de Catalunya. Que sigui Espanya qui, en ple segle XXI, prohibeixi que la gent pugui expressar la seva opinió sobre aquest tema. Perquè com diu Vicenç Villatoro en un article que no té pèrdua, el que els fa por és que la gent que fins ara no hi havia pensat, es faci la pregunta i pugui reflexionar. Els fa feredat que la gent pensi i s'aparti del pensament únic."

"... m'estimo més citar Sebastià Alzamora quan escriu, en un article recent, sobre la gent que, quan parla de Catalunya, menteix. I com més grossa la mentida, millor. "I tant, que paga la pena" diu Alzamora "enfrontar-te a qui t'insulta, perquè un insult repetit moltes vegades, es converteix en un prejudici. I els prejudicis, quan són prou estesos, dicten polítiques. I si molt convé, sentències." Final de la cita. Penso, però, que no cal mentir i insultar: només amb mitges veritats ja es pot tergiversar la memòria."

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya



[a hasty English translation follows this text]

L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.
Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.
Catalunya, com a poble mil•lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és subjecte de drets col•lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unides i pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.
Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col•lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.
L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.
Barcelona, 30 de juny de 2010

Statement of the Institute of Catalan Studies regarding the ruling of the Constitutional Court on the Statute of Autonomy
The Institute of Catalan Studies, national academy of sciences and humanities, regards it as politically unheard-of and unacceptable that the Constitutional Court grant itself the right to decide on the constitutionality of the Statute of Autonomy, scorning the decision of the people of Catalonia, which, by voting it in a referendum, confers upon it a constituent status for the territory of Catalonia.
Moreover, the Institute of Catalan Studies considers that the Constitutional Court Ruling on the Statute, as regards the concept of nation, the treatment and scope of the official recognition of the Catalan language, of Catalan civil law and of the historical and linguistic rights of the people of Catalonia, among other things, seriously undermines the popular will expressed by referendum. This resolution highlights a democratic setback that can lead to unacceptable consequences for the development of the political, economic, social and cultural life of Catalonia.
Catalonia, as a thousand-year-old people, has recognized itself as a nation and therefore is the subject of collective rights established internationally (United Nations Charter and United Nations international covenants of civil, political, economic, social and cultural rights) and has the inalienable right, prior to the Spanish Constitution, of setting up the legal framework for its language and its culture, its economy and its society.
Subject to further analysis of the content of the Constitutional Court Ruling in regard to other areas such as law, economics, certain powers and national symbols, the Institute of Catalan Studies, the Catalan Language Academy, rejects any action that limits the effectiveness of individual and group linguistic rights and reduces the preferential use that Catalan, as an official language and as Catalonia’s own language, should have before all public authorities and the public media.
The Institute of Catalan Studies expresses its most energetic rejection of the Constitutional Court resolution, which disfigures the Statute of Autonomy, and it calls on citizens to defend civically and with all the firmness the right of the Catalan people to democratically decide their future.
Barcelona, 30 June 2010

*******************************************

peu de pàgina: un miler d'independentistes van celebrar la sentència, pel que suposa de ruptura del pacte constitucional Espanya-Catalunya, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (font: www.directe.cat)

footnote: over a thousdand separatists toasted the ruling, inasmuch as it breaks the constitutional pact between Spain and Catalonia, in the Sant Jaume square, Barcelona. (source: www.directe.cat)

Ja hi ha sentència sobre l'Estatut

Ja hi ha sentència sobre l'Estatut
-----------------------------------------------

Actualitzat a les 19:34 h
- Segons han informat fonts jurídiques a Catalunya Ràdio, el Tribunal Constitucional aprova la ponència de Casas per 6 vots a favor i 4 en contra
- La sentència anul·laria 14 articles de l'Estatut, sobretot els que afecten l'ús preferent del català a les administracions. També tombaria diversos principis del poder judicial, el Síndic de Greuges i el model de caixes d'estalvis
- El terme "nació" es manté però els símbols es vinculen a una "nacionalitat" i es reitera "la indissoluble unitat d'Espanya"


El Constitucional avala la ponencia de la presidenta, que recorta parte del Estatut
---------------------------------------------------------------------------------------
El tribunal no declara inconstitucional el término nación porque lo considera jurídicamente no vinculante | El fallo prevé mantener también el catalán como lengua vehicular de Catalunya y considera constitucional el modelo de enseñanza vigente | Los mayores recortes se encontrarían en el ámbito de la justicia
28/06/2010 | Actualizada a las 19:21h | Política
Madrid. (Redacción).- Los magistrados del Tribunal Constitucional han avalado por seis votos a cuatro la ponencia del Estatut redactada por la presidenta del mismo, María Emilia Casas, que recorta parte del texto catalán, según fuentes jurídicas. La decisión estaría siendo comunicada a las partes.


ENCUESTA
¿Cuál debería ser la respuesta catalana a un eventual recorte del Estatut?
Han contestado 3718 personas (19:50h, dia 28 de juny)---------------------------------------------------------------------------

1 - Plantear un nuevo referéndum (1%)
2 - Impulsar la reforma de la Constitución (4%)
3 - Proponer la autodeterminación (70%)
4 - Aceptarlo sin más (24%)
5 - Otra (1%)

Manifest pel senyal de TV3, Canal 9 i AragónTV als Ports i el Matarranya (tancament del repetidor de Morella)

Senyors,

L’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja volen fer arribar el més sincer suport a tota la Comarca del Ports, i en especial al Centre d’Estudis dels Ports, que ha liderat la campanya per evitar el tancament de les emissions de TV3 i AragónTV al seu territori.

Així mateix, l'Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja exigeixen al Govern Aragonès el compliment de l'article 4.d) de la Llei de llengües (10/2009) que reconeix als ciutadans el dret de rebre programacions de televisió, ràdio i altres mitjans de comunicació social en català.

És per això que insta a accelerar i cloure el procés de restauració de la senyal de TV3 a totes les poblacions del Matarranya, El Baix Cinca, La Llitera i La Ribagorça on s’ha perdut i encara no s'ha restituit, així com aprofitar les millores tècniques per la recepció dels canals de televisió i ràdio en català de Catalunya (TV3, Canal Super3, 33, 3/24, Canal 300), País Valencià (Canal 9, Punt 2 i 24/9) i Balears (IB3 Televisió i IBdos).

–––––––––––––––-

Atés que:

1. Dilluns dia 7 de juny de 2010 s’ha tallat el senyal de televisió i ràdio per TDT de les emissores públiques de Catalunya i d’Aragó, per orde de la Generalitat Valenciana.

2. Després d’un quart de segle podent triar els programes de TV3, això
representa una notable pèrdua en la llibertat d’elecció dels veïns de la localitat.

3. La pèrdua d’este servici dificulta encara més l’accés a la cultura dels nostres veïns, que noten en falta la seua presència.

4. És un greu retrocés al procés de normalització i dignificació del valencià.

L'Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja acordem:

PRIMER. Instar les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades i permetre la recepció dels programes de TV3 i d’Aragó Televisió a les nostres comarques, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l’Estat espanyol.

SEGON. Agrair públicament el suport manifestat a aquesta Corporació durant tots aquests dies per les entitats i ciutadans i ciutadanes de Morella i de la comarca dels Ports davant aquesta injusta i arbitrària actuació del Consell de la Generalitat.

TERCER. Remetre la moció al Centre d’Estudis dels Ports perquè la face
arribar, juntament amb les de la resta dels ajuntaments de la comarca, a: la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General de Promoció Institucional, a les direccions de les Tres Cadenes de Televisió Pública de les Comunitats Valenciana, Catalana i Aragonesa, a Acció Cultural del País Valencià, als municipis de la comarca dels Ports i als grups politics de les Corts Espanyoles, Valencianes i de la Diputació Provincial de Castelló, demanant-los que actuen en conseqüència.”

Matarranya, 13 de juny de 2010
Associació Cultural del Matarranya
Iniciativa Cultural de la Franja

--------------------------------------------

Per altra banda, "el dia 10 de juny el ple de l'Ajuntament de Morella va celebrar anit un ple extraordinari en què va aprovar per unanimitat una moció que insta «a les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades» i «a permetre la recepció dels programes d'Aragón Televisión i TV3». La iniciativa també ha comptat amb el suport del grup popular, en l'oposició al consistori" [més]

Autodeterminació és Democràcia (12 de juny de 2010)

Una altre cop, omplim els carrers de Barcelona per reivindicar el dret d'autodeterminació del poble català.

Ja ho vàrem fer el 18 de febrer de 2006 (portada de La Vanguardia, 19 de febrer).

Ho vàrem tornar a fer l'u de desembre de 2007, (portada de La Vanguardia, 2 de desembre)

I aquesta vegada???

Marxa al Parlament de Catalunya el 12 de juny de 2010 (1:36)


El 12 juny, omplirem Barcelona! I (5:46)


El 12 juny, omplirem Barcelona! II (5:44)


El 12 juny, omplirem Barcelona! III (5:46)


Falca emesa a Ràdio Arenys per al 12 de juny PDD: http://blip.tv/file/3723882

Spanish Television - Censorship once again!

As anyone watching the Eurovision Song Contest the other night must have seen, the Spanish contestant's song was interrupted by the arrival and active participation of someone who was not in the script, someone wearing a Catalan beret (a "barretina") who calls himself "Jimmy Jump".

Jimmy Jump has taken the Catalan beret, and often the Catalan colours (four red stripes on a yellow background), or calls in support of the Tibetan people, for example, to a wide range of televised sports events: grand prix, rugby internationals, football matches... as you can see in this 2008 selection (5min 28sec):



His antics during the Eurovision festival were uploaded by a large number of youtubers, as you can see if your search for "Jimmy jump Eurovision". These include the BBC, StreamSearchNews (205,000 hits). TVE also uploaded it here:



Curiously enough, or not, Spanish TV (RTVE) has censured - by blocking - several other sites that showed the images, such as the Norwegian organisers' own site: http://www.youtube.com/watch?v=VoRmYp1PIDo (nrk - 356,000 hits). The text that appears is as follows: "Este vídeo incluye contenido de RTVE, que lo ha bloqueado por motivos de derechos de copyright."

This time the fine he'll have to pay in Norway (1880 Euros) is substantially less that the one he received for invading the pitch during a 2006 UEFA Cup semifinal, between Vila-real and Arsenal (60,100 Euros!), when he gave Arsenal player Thierry Henry a Barça shirt with a number 14 on it. A year later Henry was wearing a Barça shirt... with that number on it!

Through his Facebook page, which has over 47,000 admirers (!) he's made a call for donations.

"Adéu, Espanya!"

Es tracta de la darrera línia del gran poema de Joan Maragall "ODA A ESPANYA".

I també d'un programa de Dolors Genovès, emès per TV3 el dijous 3 de juny de 2010 (seguit d'un xat amb la directora).

*********************
ODA A ESPANYA
*********************

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


1898

--------------------------------------------------------------------------------

Joan MARAGALL, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1970.

AVE: la ruïna de l'Estat

L'AVUI de diumenge 23 de maig explicava que l'Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies. L'única línia que pot aspirar a ser rendible és la de Barcelona-Madrid. Els nordamericans han descartat el model espanyol de TGV, pels costos excessius que comporta.
Hem de buscar contribuents que ho sufraguin?

Manifest a favor d’una conferencia nacional del sobiranisme

Els promotors del “MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERÈNCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME” , van celebrar, a dos quarts de vuit del 17 de Maig de 2010, a la Seu nacional de l’Òmnium Cultural, un ACTE DE PRESENTACIÓ DEL MANIFEST. Hi varen parlar Heribert Barrera, Joan Blanch, Agustí Bassols, Moisés Broggi i Oriol Domènec. A continuació van fer intervencions de Jordi Coca, Joan Solà i Josep Ma. Terricabras.

Una bona crònica de l'acte es troba *aquí*.

Del text destaco la frase central: "Els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència."

El text sencer del manifest és *aquí*.

Doctor Miquel Siguan (1918-2010)

Serveixi aquest apunt com a homenatge a un gran i savi professor. Avui l'hem acomiadat al tanatori de Sant Gervasi.

Gràcies a ell, i aixoplugat sota el mantell acadèmic de l'ICE de la Universitat de Barcelona, diferents projectes d'ensenyament bilingüe es varen poder posar en marxa -legalment!- en cara en vida del general contra l'exèrcit del qual va lluitar com a jove.

Federació Catalana de Rugby: Apel•lació a París

Reprodueixo (sense comentaris: no calen!) aquesta nota de l'advocat Eduard Sagarra i Trias

Paris, 4 maig de 2010

Avui s'ha celebrat la vista oral, davant el tribunal d’apel•lació de Paris, del recurs de la FCR (Federació Catalana de Rugby) contra la FIRA i la FER,demanant que li siguin restituïts els seus legítims drets com a Federació fundadora de la Federació Internacional de Rugby amateur en 1934.

La defensa de la FCR l'ha dut a terme l’advocat Eduard Sagarra del despatx Roca Junyent, i l’advocat francès Sr. Daoud. La FCR ha defensat que sempre ha mantingut la seva personalitat jurídica i capacitat d''obrar des de 1922 com a membre fundadora de la FIRA i ha negat rotundament com al•legava la Espanyola que un decret Franquista de 1941, l’havia dissolt!!!. A l’integrar les federacions esportives a la Falange i al Movimento Nacional dins la DND (Delegacion Nacional de Deportes.

La tesis que la Federació Espanyola pretén, es que el tribunal francès negui a la Federació catalana els seus drets adquirits com a fundador de la Federació Internacional de Rugby Amateur des de 1934.

Espanya, a través de la Federació Española de Rugby, vol, a més, que es declari com legítim - avui el 2010 - que està en vigor la legislació de 1941, i la política de Franco que negava tots el drets i llibertats fonamentals als espanyols, especialment la llibertat d''associació.

També ha negat davant el Tribunal francès el dret que te Catalunya i les seves federacions esportives a intervenir i participar internacionalment, contràriament el que diu la Constitució i l'Estatut. La contradicció es, però, que la Federació espanyola i la FIRA accepten i defensen que nacions esportives com Escòcia, Gales o Irlanda del nord encara que no siguin estats, formin part de la Federació internacional. La sentencia serà dictada el proper 11 de setembre.

Serà una premonició?

Eduard Sagarra Trias

PROU ESTATUTS: AUTODETERMINACIÓ JA!

Demano a tots els lectors el suport total als ciutadans de la multitud d'aquesta gran tercera tongada de referèndums per la independència que tindran la sort de poder exercir el dret de vot el proper diumenge dia 25 d'abril!

El 14 d'abril de fa ... 65 anys!

Tothom recorda, cada any, que va ser un 14 d'abril que es va proclamar la II República Espanyola i que, a Catalunya, en un vibrant discurs reproduït per l'historiador Ferran Soldevila en el seu treball Història de la Proclamació de la República a Catalunya, el coronel Francesc Macià (o "l'avi", com li deien popularment), va proclamar "la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica". Pots escoltar el discurs (MP3) clicant aquí, o bé baixar amb format zip l'enregistrament, clicant aquí. Era el 1931.

Com jo mateix recordava fa molt poc en un article a cronica.cat, "Amb amics així...", va ser també un 14 d'abril, el darrer de la II Guerra Mundial, quan tres catalans afincats a Estats Units, en nom de Catalunya, varen presentar un APPEAL TO THE UNITED NATIONS ON BEHALF OF CATALONIA. Els tres foren el fill de Balaguer Josep Carner Ribalta (1998-1988), J. M. Fontanals, i el palamosí Joan Ventura i Sureda (1884-1960).

Afortunadament, es troba a l'Internet la transcripció, tant en català com en l'original anglès, d'aquest important testimoni documental de la voluntat de ser dels catalans, en potser l'època més negra de la seva història.

En català, la reedició feta el 1986 per Òmnium Cultural, a instàncies, entre d'altres, de Nemesi Solà i Franquesa, amb pròleg del M. Hble. Sr. Heribert Barrera: EL CAS de CATALUNYA. APEL·LACIÓ a les NACIONS UNIDES. CONFERÈNCIA SOBRE ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL, San Francisco, Califòrnia, abril 1945

En anglès, THE CASE of CATALONIA. APPEAL to the UNITED NATIONS at the INTERNATIONAL ORGANIZATION CONFERENCE, San Francisco, California, April, 1945

Te'n recomano vivament la lectura. Algunes de les demandes, com ara la primera, són d'una actualitat esfereïdora: "[Hom] demana de les Nacions Unides ... que el seu retardat cas d'alliberació nacional sigui, des d'aquest moment, posat a l'ordre del dia com un cas que necessita immediata atenció."

A les portes com estem d'algunes iniciatives d'internacionalització del nostre conflicte i de la nostra reivindicació de poder exercici de dret de l'autodeterminació, com ara l'anunciada anada a Ginebra del 8 de maig de 2010, "Cap a l'ONU per L'estat propi", és plenament vigent el document de 1945, i és bo que tothom recordi que la nostra voluntat de ser no ha flaquejat mai.

--------------------------------------------------------------------------

English readers are invited to click here to read the following Appeal: THE CASE of CATALONIA. APPEAL to the UNITED NATIONS at the INTERNATIONAL ORGANIZATION CONFERENCE, San Francisco, California, April 1945.

Some of its requests are still valid today.

" [Catalonia] requests from the United Nations:

a) — THAT her delayed case of national liberation be, from this moment, scheduled as one needing immediate solution.
b) — THAT her case for self-government be filed for immediate solution under the principles and the clauses of the Atlantic Charter, independently of any regional solution contemplated for Spain.
c) — THAT her position in the political organization of Spain be decided by herself, through plebiscite of the Catalan nationals, after recognition of her status as a nation.
d) — THAT any further disagreement or dispute between Catalonia and Spain be submitted for hearing before the United Nations Council or the International Court of Justice on its behalf.

Following the immensely successful rally in Brussels last year (March 8 2009), hundreds of Catalans have been called to a gathering on May 8th 2010, in Geneva, before the United Nations buildings, to claim - once again! - our right to self-determination. It is to be hoped that the international media will adequately cover the event.

To see video coverage of the March 2009 demonstration in Brussels, go to www.youtube.com and search for "10mil Brussel·les". Below you have a good, homemade five-minute report.



... or this 1m21s media report:

AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

...que es festeja i es difon per la xarxa i per mig món
-------------------------------------------------------------------------------

L'amic Nememi Solà de Sant Pere Pescador també m'ha passat aquest text de Lo Gaiter del Calders.

1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.

2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?

3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.

4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.

5. El seu concepte d’Espanya
és despòtic i excloent.
Fa tres segles que ens escanya,
aquesta mena de gent.

6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
ens imposen la unitat.

7. En l’esport no hi manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.

8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.

9. Si tenim clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és ser un estat.

10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.

11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?

12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!

13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
arrupit i amb el cap cot.

14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.

15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».

Lo Gaiter del Calders. Manresa. Pla de Bages, 2010

p.d. No és pas l'única auca de la consulta per la independència: també n'ha escrit un, ben il·lustrat, en Ramon Cuéllar i Sorribes, d'Oliana.

El gran dia ja ha arribat!

En Nemesi Solà m'ha fet arribat aquests versos, en el marc de la recent campanya de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, Sant Pere Pescador Decideix! (28-2-2010). (Per cet, podeu consultar-ne els resultats aquí).
Qui és Nemesi Solà: Doncs com explicava senzillament El Punt: "Més de 70 anys ha hagut d'esperar Nemesi Solà per exercir el dret a vot. L'històric activista català, nascut a Barcelona però resident a Sant Pere Pescador des de fa uns 25 anys, ahir va dipositar una papereta dins una urna per primera vegada a la seva vida. «La consciència no em permetia votar, perquè no tenim el que com a país hauríem de tenir», explicava fora del Casal, on s'havia col·locat l'urna. I què ha sentit? «Ha estat una il·lusió que no puc explicar; esperava un moment així per fer-ho, però no penso tornar a votar fins que siguem un país normal», va respondre."

Aquí va una cançoneta
per si algú la vol cantar;
la música és coneguda:
el "Iukaidí Iukaidà".

El gran dia ja ha arribat.
vota aquí, vota allà,
el dia tan esperat
vota aquí i allà.
anirem tots cap a l’urna
ni que salti alguna espurna.
Vota aquí, vota allà,
vota el que vulguis però vota!
Vota aquí, vota allà,
‘nem tots a votar!

Amb el cor ben abrandat
de joia i felicitat
omplirem la papereta
que la cosa està que peta.

Sense fer massa enrenou
estem dient: Ja n’hi ha prou!
i que sàpiga l’audiència
que hem acabat la paciència.

Amb el dret a decidir
que té tot fill de veí
votarem amb transparència
per la nostra independència.

Ho farem ben lliurement
posant-nos d’acord la gent
i que callin els polítics
amb plantejaments raquítics.

Amb l’Estatut mig difunt
fem com els d’Arenys d’Amunt
au! posem-nos a la feina
i esmolem tots ben bé l’eina!

És l’hora d’anar a votar,
ningú no ens ho pot negar:
que parlin les paperetes
que el demés tot són punyetes.

Després de les votacions
ens podrem fotre els torrons
i per celebrar la gesta
farem tots una gran festa!

La recent carta de Pep Cruanyes a l'Avui: El baró de Maldà i els toros

Recullo la recent carta de Pep Cruanyes a l'Avui:
El baró de Maldà i els toros
------------------------------------

El 1800, quan feia encara no 86 anys de la destrucció de les institucions catalanes a mans de la monarquia borbònica, el baró de Maldà, Rafael d'Amat, escrivia al seu dietari: "Passarà a fer-se aquí la bàrbara diversió de la corrida de toros, en lo paratge immediat a l'escorxador". Quatre anys més tard, aquella diversió es mantenia i anotava: "S'ha començada en esta tarda, en lo toril, la barbara diversió de corrida de novillos, que a estos seguiran, qui sap, los toros".

Ahir com avui, sortosament a Catalunya es considera majoritàriament una bàrbara diversió fer patir els animals de manera gratuïta. Si llavors van ser els capitans generals de la monarquia absolutista els que van imposar els toros, aquella tradició castellana, ara el nostre Parlament podrà decidir de foragitar-la. Si a Castella ho consideren una mostra de cultura que en facin, però que ens deixin decidir a nosaltres.

Josep Cruanyes i Tor

Diari AVUI del 9/3/2010

Les consultes populars del 28 de febrer de 2010

S'han escrit diverses bestieses després de les consultes populars a 80 municipis d'arreu de Catalunya. El factoir que explica el grau de participació en cada cas depèn molt més de la mida del municpi que d'altres factors. Aquí en teniu la demostració (i perdoneu el format!):

(1) Cens electoral (>18 a)
(2) Vots cens +18*
(3) = Participació cens +18
(4) = % participació

.............(1).................(2)..........(3)..........(4)
          1-500.............5006.......2192.....43,79%
    501-1000...........11335.......4678.....41,27%
  1001-2000...........13272.......4825.....36,35%
  2001-3000...........21055.......6600.....31,35%
  3001-5000...........44491.....11661.....26,21%
5001-10000...........49171.....10192.....20,73%
       >10000.........110201.....18935.....17,18%

En definitiva, han estat evidents les dificultats d'arribar als barris en les poblacions importants amb el seu missatge, amagat pels mitjans de comunicació, i refrendat només tímidament per algun dels partits del qual esperem que, el dia de demà, contribueixi poderosament a constituir la majoria parlamentària que caldrà perquè les consultes populars siguin seguits pel referèndum vinculant, davant dels ulls de tot Europa.

La lliçó, de cara a l'enorme esforç que ha de fer Barcelona Decideix, és clara: organització, organització, organització.

A message from the "Comissió de la Dignitat"

I received this in my email today.


Dear friends,

I think every worthy cause deserves a day like today. A day in which the transparency of the air enables you to see the very last wrinkle of your opponent's sullied face. And this is what today's newpapers have brought us. Firstly, the news that judge Baltasar Garzón is to be tried and possibly suspended from his job at the Audiencia Nacional Court (a Special court which, admittedly, should not even exist) for having dared to open up the possibility of investigating the sombre truth about Franco: the mass graves and other crimes perpetrated by his regime, not least of which the mass graves with 26,300 bodies discovered in Valencia in 2005. But that is not all. The newspapers also inform us that the huge monument honouring the Cruiser Baleares in Palma bay -the pride of Franco's fleet sunk by the Republicans after having shelled thousands of fleeing refugees on the coastal roads of Andalusia- is not to be demolished. It is to be conserved! What an example for today's youth, to be sure! Can you image the same occurring with a monument dedicated to a Fascist-manned warship in any other part of the democratic world? This could only happen in Spain. But there is yet more. Today the Basque Parliament (where PP, PSOE and Rosa Diez's clique have the majority allowed them by the suppression of the Basque left) have voted against instating a Truth Commission (such as the ones established by Nelson Mandela in South Africa in the early nineties) to discover the truth about the crimes of Franco. This must not be unearthed!

Today has therefore been a good day for the Catalan cause, and the cause of democracy, which are indeed part and parcel. From today on we may go to democrats the world over and point to Spain's huge democratic deficit without fear that anyone with eyes in their head might fail to perceive it.

Europe largely ridded itself of Fascism in 1945. The one place it lives on is in putrid old Spain, where 56 of the streets in Madrid still bear the names of Franco's generals. As Euronews said today, who can be surprised that Catalans want to be free of all this?

Dear friends. I'm writing all this in English because I feel the sooner the whole world knows, the sooner we can put an end to so much iniquity and disgrace.

Democracy and Dignity. Barcelona February 5th 2010