The following comment by the Air Berlin CEO has been published in the latest issue of the in-flight magazine. "Lieber Fluggast! Der deutsche Kaiser Karl V., der auch König von Spanien war, führte nach seiner Krönung im Jahr 1519 Spanisch als Verkehrssprache an seinem Hof ein. Intelligente Zeitgenossen wunderte das nicht, denn Spanien war damals bereits ein Weltreich – immerhin hatte Kolumbus 1492 Amerika entdeckt. Den Untertanen Karls V., die die fremde Sprache nicht verstanden, kam das allerdings „spanisch“ vor. Wenn wir heute etwasnicht verstehen, kommt uns das noch immer „spanisch“ vor. Aktualisiert müsste der Spruch jedoch lauten: „Das kommt mir katalanisch vor.“ Heute ist Spanisch keine officielle Sprache mehr Katalan ist die Sprache, die im Nordosten Spaniens und in der Abwandlung Mallorquin auf Mallorca gesprochen wird. Von dort erreichte mich kürzlich ein Brief in bestem Deutsch, verfasst von einer Abteilungsleiterin der balearischen Landesregierung. Textauszug: „Ich wende mich an Sie, um Ihnen mitzuteilen, dass die Regierung der Balearen großes Interesse daran hat, dass in der Kommunikation Ihres Unternehmens mit den Bürgern, die sich für Flüge mit Air Berlin entscheiden, ein adäquater Gebrauch der offiziellen Sprache der Inseln gewährleistet wird. Bei einer grundlegenden und essenziellen Dienstleistung, wie es die Flüge von und nach Mallorca, Menorca und Eivissa (gemeint ist Ibiza) sind, ist es unerlässlich, dass den katalanischsprachigen Bürgern und Konsumenten in korrekter Weise die Verwendung ihrer Sprache garantiert wird.“ Ab an die Platscha de Palma! Wow! Dabei war ich gerade stolz darauf, dass es uns gelungen ist, auf jedem innerspanischen Flugmindestens eine Stewardess an Bord zu haben, die des Spanischen mächtig ist. Soll ich diesen Mitarbeiterinnen jetzt Katalan-Kurse verordnen? Und denen, die die Gäste auf Flügen nach Galizien oder ins Baskenland betreuen,auch in Galizisch oder Baskisch? Spricht denn dort niemand mehr Spanisch? Wenn der Regionalisierungseifer im Königreich Spanien so weiter geht wie bisher, so versicherte mir ein mallorquinischer Freund, sei das keine Utopie. Schon heute gebe es Dörfer auf der Insel, in denen die Kinder kein Spanisch mehr können. An vielen Schulen Mallorcas ist das nämlich eine Fremdsprache wie Englisch oder Deutsch. Die einst so wohlklingende „Playa de Palma“ heißt jetzt „Platja de Palma“. Was „Platscha de Palma“ ausgesprochen wird, ziemlich gewöhnungsbedürftig ist und nicht eben an die Sprache eines Weltreichs erinnert. Rückfall in mitteralterliche Kleinstaaterei Bisher glaubte ich, dass wir in einem Europa ohne Grenzen leben. In einem Europa, in dem zwar jeder seine kulturellen Eigenheiten pflegen darf, in dem jedoch das Verbindende und nicht das Trennende im Vordergrund steht. Die von regionalen Nationalisten in weiten Teilen Spaniens. angestrebte Autonomie ist jedenfalls ein Rückfall in mittelalterliche Kleinstaaterei. Dabei hat gerade Mallorca von der EU profitiert wie kaum eine andere europäische Region. Auf der reichen Insel gibt es nur wenige neue Straßen, die nicht von der EU bezahlt wurden. Selbst der gewinnträchtige Flughafen in Palma wurde weitgehend von der EU finanziert. Mit einem katalanischen Solo-Auftritt hätte man das nie und nimmer erreicht. Einen guten Flug wünscht Ihnen. Joachim Hunold, CEO Air Berlin http://multimedia.avui.cat/0000029000/0000029263.pdf
...ooo000ooo...
The uproar in Catalan circles both in the Balearic Islands and Catalonia proper, is considerable. A rapid backdown by Air Berlin is called for, plus positive measures to include Catalan both in flight announcements and for other services such as the website. Air Berlin would thus join airlines such as RyanAir, easyJet, Spanair, Vueling, Clickair, Air Europa and others who have already decided to use Catalan. See for yourselves! The intolerant attitude adopted by Herr Hunold has been depicted in graphic form by many Catalan websites (see above for one of the less agrressive ones!).
Das Air Berlin Magazin hat einen Herausgeberartikel seines Generaldirektors, Joachim Hunhold, veröffentlicht, in welchem unsere katalanische Sprache verachtet und schlechtgemacht wird. Diese unsere Muttersprache, welche von mehr als 11 Millionen Menschen gesprochen wird, ist ofizielle Sprache der Balearen und ist mehr denn je in allen Bereichen des sozialen Lebens präsent. Der genannte Artikel beinhaltet Behauptungen, die in keinster Weise der Wahrheit entsprechen und eher an die spanische Diktatur erinnern, die das Katalanische 40 lange Jahre lang rigoros unterdrückte.
Als Mallorcas Jugend für die Sprache verstehen wir nicht, warum eine grosse Fluggesellschaft, die auf unserer Insel grosse Gewinne erzielt, so wenig Respekt gegenüber unserer Sprache zeigt und denken, dass sich diese Verachtung in keinster Weise positiv auf die bisher gute Beziehung zwischen Mallorca und Deutschland auswirkt.
Deshalb fordern wir, dass sich Air Berlin bei der mallorquinischen Gesellschaft entschuldigt und den Artikel zurückzieht.
CATALÀ
Air Berlin menysprea la llengua catalana
Air Berlin Magazin ha publicat un editorial del seu director, Joachim Hunold, que menysprea el català. La llengua pròpia, parlada per més d'onze milions de persones, és oficial a les Balears i té presència a nombrosos àmbits de la vida social. L'editorial inclou afirmacions totalment falses, que ideològicament recorden la dictadura feixista espanyola que va prohibir l'ús del català durant quaranta anys. No entenem que una empresa amb grans guanys econòmics al nostre país tengui tan poc respecte per la nostra cultura i consideram que aquest menyspreu no és positiu per al manteniment de les bones relacions d'amistat entre Mallorca i Alemanya. Per això demanam a Air Berlin que s'excusi davant la societat mallorquina i retiri l'article.
ENGLISH
The Air Berlin in-flight Magazine has recently published an article of its editor, Joachim Hunold, that really undervalues and despises our Catalan language. The Catalan language, which is spoken by more than 11 million speakers, is an official language of the Balearic Islands and is used in all areas of our social life.
This article contains affirmations which are false and remember the Spanish Dictatorship which strangled the Catalan language for 40 long years!
We cannot understand why an important company, that generates important profits in our territory, does show such an disrespect towards our language and we think that this lamentable behaviour does not help to maintain the positive relationship between Mallorca and Germany.
So we want Air Berlin to apologize for its behaviour and to withdraw this article.
Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum d'independència de Catalunya segons es reflexa en l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1108 enquestes a majors de 15 anys.
L'estudi revela que un 36,5% votaria segur a favor de la independència mentre que un 22,1% votaria en contra. Un 27,1% s'abstindria i un 11,7% no té decidit què faria. Aquesta dada superaria el primer dels dos criteris que la Unió Europea va establir amb motiu de la consulta a Montenegro, el de la participació, ja que hi votaria més del 50 per cent d'habitants. Pel que fa al segon criteri, que es el d'aconseguir un 55% de vots afirmatius, la ponderació del vot indecís dóna una forquilla entre el 52 i el 62% de vots favorables. Suposant que els indecisos s'abstinguessin, el vot favorable arribaria al 62%, mentre que si tots els indecisos votessin en contra, la victòria del sí seria més ajustada, és a dir, d'un 52%.
The Spanish car manfacturer, SEAT, names its models after towns: Málaga, León, Toledo, Ibiza, Marbella and Córdoba. Their factory in Martorell (Catalonia) is to bring out a new model before the end of this year, and a name has to be chosen for it.
At a meeting of the chairman of the board, Francisco García-Sanz, with journalists at the Spanish embassy in Berlin, he said jokingly that they've run out of names of towns and cities.
ACN (Agència Catalana de Notícies) reported that a fair number of those present, including the Spanish ambassador, Gabriel Busquets-Aparicio, laughed out loud when, in reply to a remark by a (Catalan) journalist to the effect that no car has been named after a Catalan city, Sr. García-Sanz said that "we are Spanish".
When reminded that the SEAT factory is in Catalonia, he said that the factory couldn't be taken to Madrid, and repeated that "we are Spanish".
Sr. García-Sanz is also a member of the Volkswagen group board in Wolfsburg (Lower Saxony).
Llegeixo una excel·lent notícia a Nació Digital (24 d'abril de 2008), que ens arriba de Lausanna (Suïssa): "El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) ha donat la raó a la Federació Internacional de Bowling, en el contenciós que va plantejar la Federació Espanyola en contra del reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling. El TAS, doncs, ha avalat l'oficialitat de la selecció catalana de bitlles i "bowling" i ha confirmat la Federació Catalana com a membre de ple dret a la Federació Internacional.
De fet, l'ens federatiu català va ser reconegut oficialment el mes d'agost passat com a membre de ple dret internacional. Però la Federació Espanyola va recórrer al TAS, al·legant que les lleis de l'estat espanyol impedeixen aquest tipus de reconeixement.
En aquest cas, el TAS ha estimat que prevalen els estatuts de la Federació Internacional i així la Federació Catalana seguirà com a membre de ple dret internacional i podrà competir en els diferents tornejos que s'organitzin."
El rebuig del recurs de la Federació Espanyola, que al·legava que les lleis de l'estat espanyol impedeixen el reconeixement internacional d'una federació catalana, significa que QUALSEVOL federació catalana té un camí planer, des d'un punt de vista legal, per fer el mateix que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling. Això és una excel·lent notícia!!! La sentència es pot llegir aquí.
I have done my best to translate the news item from the Spanish press: a military association regards the appointment of a Catalan (woman) to the post as a sign of contempt!
A.M.E. sees "contempt" in Chacón being put in charge of Defence, for being "a woman, Catalan and pregnant"
MADRID, 12 (SERVIMEDIA) The Asociación de Militares Españoles (AME) stated today that the appointment of Carme Chacón as new minister of Defence means a "contempt" for the Army for being "a woman, Catalan and pregnant".
In declarations to Servimedia, the president of AME, José Conde, confessed to having been “shocked” when he heard that Zapatero had chosen Chacón as minister of Defence, since it seems as if he wants "to annoy" the soldiers.
Conde stated that they "are many things" that make him reject the appointment of Chacón, since several of her characteristics make her hardly compatible with the post she is going to occupy.
Besides criticizing the "ignorance" of the military career that Chacón has, he warned that a Catalan is not the most suitable person to be minister "given what may happen" when the Constitutional Court issues its decision on the appeal against the Statute of Catalonia.
"It is clear that the armed forces have to defend the unity of Spain and, if the Statute breaks it overnight, what is going to happen? Besides, after the burning of the photos of the King, Zapatero appoints a Catalan. “Does he mean this to be a provocation, or what?", added.
Conde criticized that a pregnant woman is going to be minister of Defence when "many men and many women could be chosen from" but he admitted that that is a "temporary" problem.
Finally, the president of AME asked Chacón to make the right decisions in her new post, and to listen to the demands of the soldiers’ associations.
Avui m'arriba la trista notícia de la teva mort. No tinc paraules. En Rafael, membre corresponent de la Secció Filològica de l'IEC des del 28 de febrer de 2006, deixa un llegat cultural de gran nivell acadèmic: pocs aspectes de la història i vida alguereses havia deixat sense estudiar a fons. Alhora que faig arribar a la Fillj i als seus fills el nostre condol, espero que tot allò que havia treballat, i que encara no ha vist la llum, pugui ser recuperat per altres estudiosos de la ciutat catalana de Sardenya. Notícies:
Linguistic peace under threat in Catalonia: Spain's Partido Popular instrumentalise language issues to try and win votes
The Spanish People's Party, in opposition since losing the General Election in 2004, has recently published its Election Manifesto, a 50-page document with 234 policy statements. Several of them are couched in sugary terms which may at first glance seem reasonable to the layman, but which on closer observation are seen to conceal disturbing intentions. If carried out, they could lead to serious social conflict. Let us briefly look at four of them.
114. Garantizaremos por ley el derecho a utilizar y a estudiar en castellano en todas las etapas del sistema educativo.
= "We shall ensure by law the right to use Spanish and to study in it at all levels of the education system".
This is designed simply and solely to strike at the very heart of the school system on Catalonia. It was democratically devised by the Parliament of Catalonia over 20 years ago and sets out to make sure that schoolchildren are not separated by language, that is, that there is no risk of cultural apartheid. By law, all students have to achieve a full command of both Catalan and Spanish (the two official languages) by the end of their compulsory education. Is this not enough? We're talking here about two Romance languages: the speakers of one can learn the other quite quickly. The Parliament of Catalonia laid down the right to use and to study in Catalan at all levels of the education system, simply because it has been the language of the territory for 800 years or more. Spanish is a complusory subject in all grades.
The People's Party's proposal is built upon the quite unstable foundations of a couple of bogus studies that claim that Spanish-speaking children do badly at school because lessons are taught mainly in Catalan. It would have a highly divisive effect on Catalan society, and shatter the current levels of Catalan that ALL school children attain (and which, overall, are lower than the levels of Spanish).
201. Desarrollaremos una Política Nacional para la Mejora de la Calidad de la Educación, que proporcione estabilidad al sistema y garantice entre otros objetivos: la reducción del fracaso escolar, la igualdad de oportunidades en el sistema de becas, la solidaridad, la movilidad de los alumnos y el derecho a estudiar en castellano en todas las etapas del sistema educativo.
= "We shall develop a National Policy for Improving the Quality of Education, which will give the system stability and which will ensure, among other objectives: the reduction of student failure, equal opportunities in the grants system, solidarity, pupil mobility and the right to study in Spanish at all levels of education".
The People's Party insidiously links the "right" to study in Spanish (a false right: being an official language merely means that all pupils have to learn it!) with a policy aimed at quality in education. What will "stability" put an end to? What does "solidarity" mean, when the fiscal deficit endured by Catalonia is already crippling? "Pupil mobility and the right to study in Spanish" could easily mean laying down that all university classes where there is even a single student from the rest of Spain have to be in Spanish (about 60% of BA classes are in Catalan).
204. Desarrollaremos un modelo de enseñanza bilingüe (castellano e inglés) o trilingüe en aquellas Comunidades Autónomas con lengua cooficial, asegurando la formación del profesorado en inglés. Articularemos un Programa Nacional de Becas para aumentar las oportunidades de estudio en el extranjero.
= "We shall develop a model of bilingual (Spanish and English) or trilingual (in regions which have their own official language) education, and ensure the training of teachers in English. We shall design a National Grants Programme so as to increase ooportunities for studying abroad."
The People's Party seems to be unaware that the Spanish parliament does not have the power to impose bi- or trilingual models in schools. It is the regional Parliaments that have such powers (even though they are subject to constraints, unlike the German länder, Flanders or Scotland, for instance).
113. Esta reforma [de la Constitución] tendrá como ejes básicos:
[...] • Dotar al Estado de los instrumentos necesarios para garantizar la igualdad de los españoles en derechos, deberes y oportunidades.
= "This reform (of the Constitution) will have as its basic aims [...] to provide the State with the instruments needed to ensure the equality of Spaniards in rights, duties and opportunities."
Again, the language used here sounds wonderful: "equality", "rights and duties", "opportunities". But there are sufficient instruments built into the Spanish Constitution already, so perhaps the party has a hidden agenda, once again aimed at the Catalans (note that nowhere in the whole of Spain does this party win as few votes as it does in Catalonia; is this a cause or an effect of these election pledges, probably aimed first and foremost at the party's clientele in the rest of Spain?).
Conclusions
None of this would seem so threatening were it not for the precedents of the experience of previous terms in office of the Partido Popular, notably in the period 2000-2004. The fact that the Partido Popular is a party that in many ways smacks of the old Francoist ideology, and significantly, has repeatedly refused to vote in favour of motions which condemn the practices of the Franco dictatorship, should put democratic Europe on guard. As the former President of the Italian Republic Francesco Cossiga has often put it, the Partido Popular are in many ways the heirs of all that Franco stood for. He indeed described former PP leader José María Aznar as a "legionary sergeant".
Once again, the Spanish conservatives are resorting to language (which simply ISN'T a social issue in Catalonia) as a political hatchet. They know it wins votes for them in other parts of Spain, where grossly distorted stories circulate about what goes on in Catalonia (for instance, as shown in a grotesque programme on the PP-controlled Madrid TV channel some months ago). In 2008 Europe, where else may we see this kind of territorial hatred being fanned to favour State-nationalist vote to the detriment of the identity and rights of stateless nations with poor political coverage? Perhaps it will now become clearer to many why it is that so many Catalans would like their country to be a sovereign state in the EU, instead of remaining attached to Spain and being subjected to the whims of Spanish nationalist parties!
L'acte, organitzat conjuntament per tres dels principals moviments sobiranistes (Sobirania i Progrés, la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD), i el Cercle d'Estudis Sobiranistes, va agregar més de 700 persones que varen omplir de gom a gom l'auditori. Va ser un acte més de sobiranisme multitudinari!
A continuació, enllaços a alguns dels reportatges periodístics i gràfics de l'acte.
1. Vídeos
a. L'ovació d'un minut en entrar l'Ibarretxe a la sala AXA (Winterthur) el 17 de gener de 2008 (1 min 2 segons)
En aquesta era de telecomunicacions, i la introducció de sistemes digital terrestres que permeten eixamplar enormement l'oferta televisiva, com pot ser que al cap de més de vint anys de recepció de TV3 al País Valencià, el govern de la Generalitat Valenciana s'atreveixi a tancar els repetidors instal·lats, gràcies al finançament privat, al llarg del país?
El diputat socialista Joan Ferran ha dit que "ens dóna la impressió (sic) que, de totes les televisions públiques, la televisió pública més antigovernamental que estem veient és precisament la nostra". Això ho va dir a la novena sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Parlament de Catalunya, celebrada el passat dia 30 de novembre de 2007.
Aquest diputat és portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament de Catalunya i membre de la ponència redactora de la Proposició de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Joan Ferran va atacar els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio amb una dura intervenció (PDF, pàgines 32 a 34) en què, en nom del Grup Socialista, va expressar "la nostra preocupació específica [...] sobre la magnificació d’alguns aspectes que consideràvem minoritaris del que succeïa al nostre país i que crèiem que se’ls donava un tractament que després els feien, en certa manera, tenir una dimensió que no es mereixien en si. No per la qualitat que poguessin tenir, però sinó per la seva magnitud." Es demana perquè "s’obre un Telenotícies Cap de Setmana fent una crida a una manifestació com la de l’1 de desembre. O com un informatiu de Catalunya Informació repica moltíssimes vegades al llarg de tot el dia unes paraules, que són clarament incisives, del portaveu del principal grup de l’oposició contra el Partit Socialista."
Irònicament, feia uns minuts que el president de la Corporació Catalana, el sr. Joan Majó, havia constatat que "en la valoració que fa el públic seguim sent, any rere any i mig any rere mig any, el canal de televisió amb més pluralitat política. Però no una mica més que els altres, no; amb més del doble del següent. És a dir, a l’última enquesta del CAC nosaltres sortim com el més imparcial per part d’un 16 per cent; el següent és un 8 per cent; el següent, un 6; el següent, un 5. És a dir, se’ns considera més imparcials pel doble de gent de la que considera imparcial el següent."
Pocs dies després, concretament el 4 de desembre, Joan Ferran va ser entrevistat al Periódico de Catalunya. Segons el diari, "El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya".
"La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió."
La reacció davant d'aquestes declaracions ha estat molt forta. Com a botó de mostra, Joel Joan - actor i promotor de Sobirania i Progrés, comenta "la crosta nacionalista" al Club de TV3:
He rebut aquesta nit passada un comunicat en què els periodistes dels mitjans de comunicació públics de Catalunya es defensen de la greu i insòlit acusació feta pel diputat sr. Joan Ferran, del Grups dels Socialistes de Catalunya.
El comunicat l'he hagut de corregir, tant per errors d'ortografia, com de gramàtica i de picatge, i aquí el reprodueixo:
AL POBLE DE CATALUNYA
Els i les periodistes que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadament un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball. Aquest correu s'envia voluntàriament, i de manera particular, a les famílies, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.
1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mitjana, COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.
2.-Igualment, rebutgem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de la independència de Catalunya.
3.- Els i les periodistes que treballem als Mitjans Públics tenim, això sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mitjans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mitjans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.
4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de febrer de l'any 2.003. En cap cas la vem donar nosaltres.
5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s’enlairessin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud des de el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Govern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'octubre fins el 30 de novembre.
6.- Aquests esdeveniments han estat objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat però en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabilitat d'aquest col·lectiu professional la seva solució, però sí la d'informar. Per això som periodistes amb criteri.
7.- Quan els i les periodistes ens hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passada pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i de les periodistes catalans, i fins i tot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència pública. Tampoc ens ho hem inventat.
8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem la independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicili familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d’aquesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, però sense influir a l'hora de donar la notícia. Per això tenim un Codi Deontològic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organisme que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.
9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, reconegut per les Nacions Unides que nosaltres respectem des de el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a qualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor època del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de la invasió de l'Iraq, havíem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: els advocats/des?, els/les mestres?
10.-Igualment ens veiem en l’obligació d'aclarir que la decisió dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragall i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i exprimeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà. A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.
Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col·legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, a hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.
El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, per endavant, amb la vostra comprensió.
Els i les periodistes dels diferents Mitjans Públics de Comunicació de Catalunya.
Barcelona, el 5 de desembre de 2007
Tot això em resulta irònic: recordo haver sentit a alts càrrecs de Convergència queixar-se, en els darrers anys de la presidència de Jordi Pujol, que els mitjans de la CCRTV (TV3 i Catalunya Ràdio) estaven infestats de sociates!
Hundreds of thousands of Catalans demonstrated peacefully for over three hours in the centre of Barcelona on Saturday December 1st 2007, to protest about the chaotic state of transport infrastructures in Catalonia, as a result of decades of under-investment by central government. Many also called for independence from Spain.
This was the largest demonstration in Barcelona since the massive one on February 18 2006, calling for respect for, and acknowledgement of, Catalonia's right to decide on its own future.
Sobirania i Progrés came out in force, alongside many dozens of other organisations.
Articles and videos (in Catalan):
· News report
· News report (video, Vilaweb, 3m 19s): video
· News report (video, after ad): video
· Manifesto (after ad): video
· A second manifesto calling on the Valencian regional government not to close down the booster stations that have let Valencians pick up Catalan TV for 20 years, and to withdraw a crippling 300,000 Euros fine: "Toni Albà llegeix un comunicat per reclamar el dret de continuar veient TV3 al País Valencià en la manifestació de l'1-D pel dret de decidir". Manifesto (video, Vilaweb, 30s): video Other articles (in Catalan):
Jornada sobre sobiranisme Dissabte 10 de novembre Òmnium va organitzar una jornada sobre el futur de Catalunya. La convocatòria deia:
Una part important de la societat catalana està experimentant una creixent eufòria sobiranista. La crisi de les infraestructures no ha fet més que estendre aquestes inquietuds i, malgrat que el clima que genera es d'un cert desànim, les organitzacions partidàries de l'alliberament nacional del nostre país creuen que és un moment clau per obrir un debat sobre les estratègies de cara al futur.
Amb l'ajuda de l'excel·lent cercador de nortícies en català, http://www.huubs.com/ he trobat diferents relats i opinions sobre la jornada, a la qual assistí. "Els partits refreden l'ímpetu sobiranista de les plataformes" resava El Periódico l'endemà, parlant de ... "l'ímpetu sobiranista que, al matí, havien avivat ponents del Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. [...D]e les ponències de les tres entitats sobiranistes i el posterior debat es va desprendre que Catalunya, després del fracàs del nou Estatut, està preparada per iniciar un procés per aconseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés."
El diari no vaaclarir l'important fet, per a mi, que cap dels oradors -Isidre Molas (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Rull (CiU) i Anna Simó (ERC)- no va assistir a la sessió del matí, i per tant varen esquivar, sense saber-ho, els més importants aportacions de la sessió del matí.
El mateix dia 11 de novembre, per la seva part, Mar Jiménez de l'Avui deia que "L'àgora del catalanisme bull d'idees": "Els participants coincideixen que el model autonòmic s'ha esgotat i es debaten entre el federalisme plurinacional i la independència".
Continuava l'Avui: "El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo ... va definir amb precisió que el que caracteritza Catalunya en aquest moment és l'"autoindeterminació". Malgrat tot, els participants en la jornada van confluir en la necessitat de sumar esforços per construir el futur de Catalunya." La intervenció, al meu parer, més lúcid i convincent va ser d'Alfons López Tena, que segons l'Avui... "va proclamar que ja que des de 'Catalunya no tenim força per transformar Espanya, però tenim capacitat per destruir-la, podem convertir-nos en un problema'. A més, el jurista, que va rebre la principal ovació del dia, va advocar per superar la dualitat catalanisme-espanyolisme i donar pas a la distinció unionisme-independentisme."
Entre les intervencions dels polítics, esmentarem la de Joan Herrera, dirigent d'ICV que després de defensar el model d'Estat federal plurinacional, segons explica Mar Jiménez per precisió, "per reafirmar els seus arguments, va formular retòricament la pregunta: 'Què és més difícil, la reforma de la Constitució o la independència?'. El públic, esperonat per les intervencions clarament independentistes del matí de López Tena, Mònica Sabata i Ramon Carranza, va sorprendre'l responent, enmig d'una remor de rialles: 'La independència!'.
Vilaweb parlava de "Sobiranistes de dues velocitats", reconeixent que per a "tres plataformes, Catalunya és al punt idoni per treballar per l'autodeterminació; els partits discrepen entre independència i federalisme". Segons Vilaweb, "Anna Simó (ERC) va declarar esgotada la via autonomista i va reclamar «desacomplexament» per fer via cap a la «desconnexió progressiva» de l'Estat abans de la independència. En canvi, Josep Rull (CiU) va esmentar el confederalisme com a pas intermedi del «projecte d'alliberament nacional»."
En definitiva, Vilaweb concloïa que "La jornada va deixar en evidència que la rauxa de les plataformes, que van acordar que el país travessa un moment òptim per començar a treballar per una consulta d'autodeterminació –i la independència–, contrasta amb el seny i un ampli ventall de matisos expressats pels partits", però la "rauxa", haig d'afegir, va ser molt matisada també, i totes tres enttiats varen reclamar un treball en positiu, per anar guanyant vots favorables, en el futur referèndum, entre sectors marginats a qui s'ha d'explicar com la situació actual els perjudica socialment i econòmica i que fins ara han estat reticents. Les darreres enquestes (amb totes les cauteles que mereixen) indiquen que hi ha 2.000.000 de persones ja disposades a votar que sí -i doncs trencar amb l'estatus quo- en el futur referèndum ... i això sense cap mena de debat públic sobre el tema. En aixì, els particxpants varen coincidir que els partits han de deixar de perdre el temps intentant fer una pedagogia -impossible- a l'Estat, i han de començar a fer pedagogia a casa, oimés després de la desastrosa experiència de la redacció del nou Estatut d'Autonomia.
Per la seva banda, La Vanguardia anunciava amb un titular que contrasta absolutament amb les declaracions de Jordi Porta, el president, que va ser exquisit en mantenir l'entitat al marge de les posicions polítiques concretes : "Òmnium Cultural cree que es momento para la soberanía". M'estranya que es pugui equivocar d'aquesta manera, i em dol que aquest missatge s'hagi escampat entre tots els lectors.
No podíem esperar gran cosa de positiu de l'ABC, que proclamava "El PSC acude con CIU, ERC e IC a un foro que propugna la independencia catalana". Dedicava més de 20 línies parlant de la sessió de tarda (les intervencions dels partits) quan els més de 200 assistents crec que vàrem ser unànimes en qualificar la sessió del matí (menys de 5 línies) com un fet històric.
En una editorial (12 de novembre), Tribuna Catalana afirma "Reforçar i consolidar Òmnium i la societat civil" i fa una apassionada crida als catalanas perquè ens associem: "Reforcem, doncs, amb milers de socis Òmnium Cultural, integrem el màxim de professionals a l'ACP, intel·lectuals, universitaris i periodistes a l'Opinió Catalana i l'activisme lingüístic a la PL i a la CAL. No ens quedem a casa, és hora de fer pinya."
Si em permeteu una consideració final: els oradors del matí varen deixar molt clar que creuen en el país i la seva gent, que creuen en el seu futur, i que vibren amb i per al pais. A la vista de com va anar la resta del dia, m'agradaria poder dir el mateix del conjunt de la nostra actual classe política.
* http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70434: Weblog de Xavier Mir, amb dues aportacions: "L'independentisme pren el relleu al catalanisme en la centralitat", i "Les estadístiques, en Colomines i la Paluzie". "L'independentisme" escriu Xavier Mir citant Antoni Vives, "està ocupant cada cop més la centralitat política del país".
Si en coneixeu més (de gent que hi va assistir, i amb autor sense pseudònim, és clar!), digueu-m'ho!
ALTRES DECLARACIONS D'ASSISTENTS
Anna Simó, d'ERC (a Tribuna Catalana): "La nostra alternativa passa per articular una majoria social que opti per un estat propi com la millor opció per desplegar les nostres capacitats nacionals, de benestar col·lectiu i de competitivitat econòmica, perquè la nostra dependència és una trava per desplegar-les. L'eina ha de ser una consulta popular per la via de referèndum..."
Un memorable esdeveniment, molt ben organitzat per la Roser Pujadas (gràcies!). Esperem que les actes es puguin editar en anglès, ni que sigui en format digital (o és que no hi creiem?!).
Ens ha fet reflexionar: quins aspectes de la nostra cultura i identitat poden ser d'interès per a persones d'altres cultures, poc familiaritzades potser amb la nostra realitat.
Però també ens hem donat elements per veure com la nostra llengua, en el concert de les llengües del món, està molt ben situada a internet. Ara només cal que ho estigui, en la mateixa mesura, en el món del dia a dia! Depèn de nosaltres mateixos...
A sota hi ha la correspondència meva, de l'any 2007, intentant que el Ministeri d'Hisenda simplement repecti els nomenclàtors de les poblacions catalanes. L'interessat pot anar a les URLS acutalitzades per veure com continuen gairebé tots els errors, al cap de quatre anys!
Haurien passat de corregir adreces mal escrites en castellà a, per exemple, Àvila o Conca, si un ciutadà els ho fes veure? Tinc els meus dubtes...
“Travesía de Gracia” per “Travessera de Gràcia” 2013: ENCARA PER CORREGIR “Puerta del Angel” per “Portal de l’Àngel” 2013: ENCARA PER CORREGIR “Gramanet” per “Gramenet”“Pº de Lorenzo Serra” per “Pg. de Llorenç Serra” 2013: Pº de Llorenç Serra, 22- MIG CORREGIT “Raimundo d´Abadal” per “Raimon d’Abadal” 2013: Corregit “Rambla Samá” per “Rambla de Samà” 2013: ENCARA PER CORREGIR “Circunvalación” per “Circumval·lació” suprimit “Pº de Jacinto Verdaguer” per “Pg de Jacint Verdaguer”2013: ENCARA PER CORREGIR “Vallgorgina” per “Vallgorguina” 2013 CORREGIT!! “Rubio y Ors” per “Rubió i Ors” …suprimit
"Relación de direcciones de los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda en GIRONA":
"Avda. de Jaime I, 47" per "Jaume I"2013: Corregit
"Travesía de la Creu" per "Travessia de la Creu" suprimit
"C/. Cruz" per "C. de la Creu" 2013: Corregit: Cap de Creus
"Avda. del Club Náutic" per "Av. del Club Nàutic" 2013: Corregit: Cap de Creus
"Pza. de la Palmera" per "Pl. de la Palmera" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"Avda. de Uruguai" per "Av. de l'Uruguai" (vegeu http://www.olot.org/cultura/nomenclator/nomenclatorllistat.htm)
Complex fito-sanitario" per "Complex fitosanitari"
"Pza. de los Carros" per "Pl. dels Carros"2013: ENCARA PER CORREGIR
"Pº de la Misericórdia" per "Pg. de la Misericòrdia" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"San Carlos de la Rápita" per "Sant Carles de la Ràpita" 2013: ENCARA PER CORREGIR
Miquel Strubell i Trueta
2
Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 03/05/07 11:14
De: Sugerencias Portal WEB Ministerio
A: Miquel Strubell Trueta
Estimado Miquel:
no se trata propiamente de errores sino que de estas páginas solamente existe la versión española, por lo que en principio las direcciones aparecen en castellano. En efecto, como habrá podido comprobar, no todas las páginas del Portal están traducidas a los distintos idiomas cooficiales e inglés y francés y éste es el caso al que hace referencia. Para su tranquilidad le informamos que en las páginas en versión catalana todas las direcciones aparecerán en dicha lengua.
De todos modos muchas gracias por su aviso y no dude en hacernos todas las sugerencias que estime oportunas para mejorar nuestro Portal.
Atentamente,
Unidad de Gestión de Contenidos en la Red
Correo: sugerencias.portal@meh.es
S.G.T. Subsecretaría del Ministerio de Economía y Hacienda
C/ Alcalá, 5.
28014 Madrid
3
De: Miquel Strubell Trueta
Enviado el: jueves, 03 de mayo de 2007 17:40
Para: Sugerencias Portal WEB Ministerio
Asunto: RE: Errors a 4 pàgines
Estimado Sugerencias,
Gracias por contestar.
"Errores" es por decirlo finamente.
La legislación de las administraciones competentes en decidir los topónimos en Cataluña no admite traducciones ni al castellano ni a ninguna lengua!
¿A quién hay que reclamar que su Ministerio respete la legislación vigente?
Miquel Strubell i Trueta
4
Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 07/05/07 11:33
De: Sugerencias Portal WEB Ministerio
A: Miquel Strubell Trueta
Estimado Miquel:
sin ánimo de entrar en polémica, le señalaremos que siempre que es posible se respetan los topónimos en catalán. Por ello, se habla de Girona (y no de Gerona) y de Lleida (y no de Lérida).
En todo caso, lo que pretendemos es llegar al mayor número de personas y para ello consideramos que lo más eficaz es utilizar el castellano que, de acuerdo con el art. 3.1 de nuestra Constitución, es la lengua oficial del Estado, y que todos los españoles tienen el deber de conocer.
Por último, queremos comentarle que la política de comunicación de las webs institucionales la determina el Ministerio de Administraciones Públicas, incluído el tema del multilenguaje, por lo que deberá Ud. dirigirse a dicho Departamento para plantear una posible queja al respecto.
Un cordial saludo,
Estimadas Sugerencias,
Nada más lejos de mi voluntad que polemizar. Hay errores y punto. El 90% está escrito en catalán, sin errores. El resto está mal escrito. El problema no es que esté en castellano sinó que no sigue la normativa ni lingüística ni legal.
Por lo tanto el hecho de que el castellano sea "la lengua oficial del Estado, y que todos los españoles tienen el deber de conocer" no ayudará a la gente a encontrar unas calles que sencillamente no están escritas de la manera que Vds afirman. Le digo simplemente que SIEMPRE ES POSIBLE RESPETAR LOS TOPÓNIMOS EN CATALÁN, sobretodo si los ciudadanos como yo gastan su tiempo intentando ayudar a la Administración.
Por lo tanto, a este ciudadano "sin ánimo de entrar en polémica" le molesta que ahora le digan que hay que dirigirse a OTRO Ministerio completamente distinto, que me va a decir que no depende de él, para seguir intentando que la administración haga las cosas como Dios manda.
Y luego dirán que los separatistas son los catalanes!
Miquel Strubell i Trueta
3/11/2007
Spanish right playing with fire? (Madrid March 10th 2007)
I don't know if the turnout was 2,000,000 as the organisers claim, or 342,655, according to the authorities. I don't really care. But for the opposition to play the demonstration game (as the PP have done over and over again since losing the 14 March 2004 election... to demand that the thousands of Catalan documents still retained in Salamanca not be returned to their rightful owners; to have the new Catalan regional constitution ("Statute of Autonomy") rejected by the Spanish parliament; or now, to object to an ETA killer on hunger strike, after serving his full sentence in gaol, being transferred to house arrest after fulfilling in gaol part of a further 3-year sentence - cut back from 12 years! - for the contents of two articles he published) for the opposition to play the demonstration game is to play with fire.
These monumental rallies remind me of the Nuremburg rallies the Nazis used to hold in the 1930s. And without leaving that period, elderly people in Catalonia remember well the climate that was fanned in the months leading up to Franco's coup d'état and the Spanish civil war (1936-1939).
The Croatian wife of the friend of a colleague of mine says she also recalls the build-up to the Balkan war in the 1990s, with the media in the capital spreading slander and lies, and distorting facts, and thus flattening the road for a level of violence we Europeans should be ashamed of.
Spain, too, has its hate media. One particular radio station has a couple of programmes that, according to a Dutch journalist, come so close to hate radio that he thinks the station would have been closed down in other parts of western Europe. I'm mentioning no names for reasons the reader can guess. And a couple of books have brought together plenty of quotes of this kind, mainly from this rado station... I could give you the title and author if you like...
Anyway, I for one hope that the Spanish Conservative party (PP) will eventually learn from its predecessor which, when it was in opposition, was at least publicly loyal and supportive to the government in its ETA policy, even if it probably didn't entirely agree with it. That may not win them as many votes, okay, but it won't bring Spain to the brink of an unbridgeable (and perhaps violent) divide, either.