Publicacions meves (1975-2014)

1. 1975-1990
2. 1991-2000
3. 2001-2005
4. 2006-2009

Recents

(2014). "An Independent Catalonia Will Be a Good Neighbour", Geopolitical Monitor, March 16, 2014. https://www.geopolit icalmonitor.com/catalonia-will-be-a-good-neighbor-4944/

(2014). Review of «Fragile majorities and education: Belgium, Catalonia, Northern Ireland, and Quebec» by Marie McAndrew. Journal of Multilingual and Multicultural Development. DOI:10.1080/01434632.2014.973653

(2014). Review of English-medium instruction at universities: global challenges» by A. Doiz, D. Lasagabaster & J.M. Sierra. Journal of Multilingual and Multicultural Development, DOI:10.1080/01434632.2014.973652

Tamah Sherman and Miquel Strubell (2013). Multilingualism in companies: an introduction, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Volume 34, Issue 6: 511-514. http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/01434632.2013.807269

and Isidor Marí (2013). Localisation and globalisation in Catalan companies’ language policies, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Volume 34, Issue 6: 549-563. http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/01434632.2013.807272
(2013) "Normalització lingüística, ús social de la llengua i mitjans de comunicació: l'experiència de Catalunya" (capítol 7). Informe de la comunicació a Catalunya 2011–2012. Bellaterra: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona: 199-207. 

Williams, G; Strubell, M.; Williams, G.O. (2013). Trends in European Language Education, The Language Learning Journal, Volume 41, Issue 1, pages 5-36. DOI:10.1080/09571736.2011.567355. 

(2012) "pròleg" a Guido Sari, “El català de l’Alguer: una llengua a risc d’extinció”. Barcelona: La Busca Edicions. ISBN: 978-84-940539-1-7

(2012), "Pròleg", a Alexia Bos (ed.), Les fronteres del multilingüisme, p. 9-10. Barcelona: Editorial UOC. ISBN: 978-84-9788-995-7

(2012), "Pròleg", a Marta Rovira-Martínez, Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües, p. 9-10. Barcelona: Editorial UOC. Dip. Legal B-29.745-2012

amb Llorenç Andreu Barrachina (2012), "Pròleg", a diversos autors, Resultats del model lingüística escolar de Catalunya. L'evidència empírica, p. 9-10. Barcelona: Editorial UOC. ISBN: 978-84-695-3212-6. https://www.academia.edu/40866503/RESULTATS_DEL_MODEL_LING%C3%9C%C3%8DSTIC_ESCOLAR_DE_CATALUNYA._L_EVID%C3%88NCIA_EMP%C3%8DRICA; https://www.researchgate.net/publication/310646119_Resultats_del_model_linguistic_escolar_de_Catalunya_L%27evidencia_empirica. Video: https://www.youtube.com/watch?v=Q6TJn2c7FA0 

amb Isidor Marí (2011), "Introducció" a I. Marí i M. Strubell (eds.) La voluntat de comunicar, objectiu de les aules de llengües, p. 19-24. Barcelona: Editorial UOC.

amb Isidor Marí (2011), "L'estudi ELAN.cat, més enllà de l'anàlisi de les necessitats multilingües de l'economia catalana: perspectives d'acció". A (M. Strubell i I. Marí, ed.) Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa, p. 113-122. Barcelona: Editorial UOC.

amb I. Marí (eds.)(2011), Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa, Barcelona: Editorial UOC.

(2011) Problems and solutions for the mobility of language teachers in the European Union, ForumSprache. Die Online-Zeitschrift für Fremdsprachenforschung und Fremdsprachenunterricht, 3. Jahrgang, No 1, 2011, p. 79-99

(2011) Psicologia social, Treballs de Sociolingüística Catalana, 21, p. 169-181.

amb E. Boix (2011), Introduction, a E. Boix & M. Strubell (eds.), Democratic Policies for Language Revitalisation: the Case of Catalan, p. 1-16. London: Palgrave Macmillan. 

(2011). "La gestió de la diversitat lingüística a Europa". Actes del Simposi internacional "Situació i perspectives del plurilingüisme a Europa, organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb motiu del 25è aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. València 6, 7 i 8 de novembre de 2008. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

(2011). "The Catalan Language", a Dominic Keown (ed.) A companion to Catalan Culture. Woodbridge (GB): Tamesis. 117-142.

(2011). "When sticking out your tongue is even ruder!" a Stickel, Gerhard (ed.) National, Regional and Minority Languages in Europe. EFNIL / Peter Lang. pp. 23-34.

(2010) 'Studying bilinguals' (review), Journal of Multilingual and Multicultural Development, 31: 3, 328-329.

(2010). Le multilinguisme dans la vie économique de la Catalogne. A (div. autors) Présence, poids et valeur des langues romanes dans la société de la connaissance / Presencia, peso y valor de las lenguas romances en la sociedad del conocimiento / Presença, peso e valores das línguas românicas na sociedade da conhecimiento. París: Union Latine: 76-102.

(2009). Informe sobre el Diagnòstic de Percepcions Catalunya - Espanya. Estudi Catalunya. Dades Globals. Estudi realitzat per DYM per a la UOC.

(2009). Informe sobre el Diagnòstic de Percepcions Catalunya - Espanya. Estudi Espanya. Dades Globals. Estudi realitzat per DYM per a la UOC.

(2009) Ernest Querol Puig, Miquel Strubell i Trueta, Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió. Barcelona: Editorial UOC. (llarg extracte)

(2009). Universitat Oberta de Catalunya: a case study. A Proceedings of "Bi- and Multilingual Universities. European perspectives and beyond", Bozen, September 20-22 2007. pp. 111-121.

(2009).
Discussió de la ponència «La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d'anàlisi», de Joaquim Torres i Pla. A Estudis de demolingüística: actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT / F. Xavier Vila i Moreno (dir.); Eva Gomàriz i Auró (col·l.). Col·lecció: Xarxa CRUSCAT; 5. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. pp. 33-38. ISBN: 978-84-92583-32-4

(2009). Polítiques europees en educació i multilingüisme: el rol dels professors de llengües estrangeres, Revista Catalana de Pedagogia, vol.6: 37-62.

(2009). Identité et volonté d’indépendance  : comment rompre le discours hégémonique. A Lagarde, (ed.) Le discours sur les langues d’Espagne / el discurso sobre las lenguas españolas (1978-2008). Perpignan: Presses Universitaires de Perpignan.

amb Sergi Vilaró (2009). "Grenzenlos unterrichten. Ein Studie der EU". Le Trait d'Union, 51: 3-5. ch Stiftung für Eidgenässische Zusammenarbeit / Fondation CH pour la collaboration confédérale / Fondazone CH per la collaborazione confedeale / Fundaziun CH per la collavuraziun federala.

(2009). "Pròleg" a Anna Solé Mena, Multilingües des del bressol. Educar els fills en diverses llengües. Barcelona: Editorial UOC: 9-12.

*******************************************************

(2008). "El multilingüisme a Europa". III Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. LA PLANIFICACIÓ LINGÜISTICA A ESPANYA I EUROPA. XXV ANYS DE LA LLEI D'ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ. 5 d'abril de 2008. 39 pp.  http://www.upv.es/contenidos/JOSOCIOL/info/U0559783.pdf

vegeu http://www.reocities.com/m_strubell/publicacions.html

(2008). Llengua i identitat a Catalunya. Informe (PDF). URL Corregit:  http://www.elpuntavui.cat/elements/documents/politica/2008/Llengua_i_identitat_a_Ca_2008_UOC.pdf

(2008). Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain. 9th Annual Joan Gili Memorial Lecture. Anglo-Catalan Society Annual Conference. Abertawe (Swansea). 26 pp.

*******************************************************

(2005)  ESP Competencia Lingüistica y Uso de la Lengua. Comportamiento lingüístico interpersonal y cambio de idioma. Hizkunea. URL: http://www.euskara.euskadi.net/r59-738/es/contenidos/informacion/artik3_1_strubell_05_10/es_10616/artik3_1_strubell_05_10.html

(2005) EUS   Hizkuntz Gaitasuna eta Hizkuntzaren Erabilpena. Hizkuntz portaera interpertsonala eta hizkuntzen ordezkapena, Hizkunea. URL: http://www.euskara.euskadi.net/r59-3693/en/contenidos/informacion/artik3_1_strubell_05_10/eu_10616/artik3_1_strubell_05_10.html   

(2005) EN   Language proficiency and language use. Interpersonal linguistic behaviour and language shift, Hizkunea. http://www.euskara.euskadi.net/r59-3693/en/contenidos/informacion/artik3_1_strubell_05_10/

For earlier articles, see also: http://www.geocities.ws/m_strubell/articles.htm

Cites sobre la independència de Catalunya, 2010

Suso de Toro
De "Si Cataluña se va"
(article a El País)
... "Cataluña se está convenciendo de que su nacionalidad nunca tendrá encaje en este Estado y de que España solo es un lastre. Mentalmente ya casi han cruzado la raya. Si lo hacen, la deriva hacia la independencia sería inevitable."... Tot l'article (8 d'agost de 2010)

Jaume Cabré (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010)
De "Paraules al Palau"
..."Per a l'escriptor, la llengua és la seva pàtria i mirar d'assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per treballar per la independència política del país"... (Palau de la Música Catalana, Barcelona, 14 de juny de 2010) (Més). Vegeu-ne també el vídeo

The Spanish Constitutional Court ruling, and the Catalan language: a socio-political perspective

(read at the Linguapax meeting, Barcelona, September 16 2010)

a. The 2006 Statute of Autonomy

• 1) The 2006 Statute of Autonomy of Catalonia, which replaced the earlier 1979 Statute (which in turn recovered some level of self-government for Catalonia, after the 1932 Statute (during the Spanish II Republic) had been abolished by General Franco in 1938-1939, originated as a negotiated proposal adopted, after a political consensus was reached, by 89% of the Members of the Catalan Parliament on September 29 2005. During this process, an earlier draft was amended following the recommendations of Catalonia’s prestigious Consell Consultiu (Advisory Council) to remove any shred of doubt as to the constitutional nature of the text.
• 2) Only the conservative Spanish unionist party (Partido Popular) did not take part in the drafting process and its 15 MPs (out of 135 in the chamber) voted on their own against the text in the Catalan Parliament.
• 3) The text was scrutinised in the Spanish Parliament’s Constitutional Committee, and dozens and dozens of articles were amended, mainly by the Spanish Socialist party (in power) and its Catalan counterpart. Only the Partido Popular’s amendments were all rejected.
• 4) Several articles were copied literally from Catalonia’s 1998 Language Policy Act. They were retained without any amendment (presumably because the Committee felt they were fully constitutional). Two parties had voted against that Bill in Catalonia: the Esquerra pro-independence party (because they felt it was too watered down) and the conservative Spanish unionist party (Partido Popular), who felt it was too strongly worded. Note that though the latter party did not like the Act, it did not regard it as in any way unconstitutional, and did not refer it to the Constitutional Court.
• 5) The revised (reduced) text of the Statute of Autonomy is a pact between the Catalan Parliament and the two houses of the Spanish Parliament, and as such had to be ratified by the Catalan people in a referendum, as laid down in the Constitution.
• 6) As soon as the Statute had been adopted, (in the form of a State Organic Law, of constitutional status) was adopted by the Spanish Parliament, the Partido Popular announced it would present an appeal to the Constitutional Court, as Antoni Milian has just explained.
• 7) The Esquerra pro-independence party (at that moment one of the three members of the leftist coalition government in Catalonia) decided that it could not endorse the outcome, which fell very short – in their view – of what the Catalan Parliament had voted. Before the referendum was held their representatives were expelled from the Catalan government.
• 8) The Catalan people duly voted in referendum to accept the final watered-down text, on June 18 2006. 74% of voters voted for it, though half stayed away from the voting booths .
• 9) Though Spain’s law does contemplate that one of the powers of the Constitutional Court is to study any claim that the text of a Statute of Autonomy is unconstitutional, none of the 19 Statutes set up in Spain under the 1978 Constitution had been taken to court before. This in itself is an indication both that the Catalan proposal was the most advanced yet, and put to the test the ability of the Constitution to allow a higher level of autonomy than that accorded in the first round of Statutes (approx. 1978-1982); and also that Catalonia and the Catalans are not universally respected in Spain (see below).
• 10) Note also that the Partido Popular set a popular petition in motion against the future Statute, and claimed to collect over four million signatures throughout Spain which it solemnly delivered to the Congress of Deputies in Madrid (the lower chamber of the Spanish Parliament), in April 2006 (that is, most were collected even before the final text had been voted in Madrid). They were filed away and forgotten.
• 11) Nevertheless, all the Partido Popular’s initiatives and those of the Spanish nationalist media, some of whom could be classified as hate media, were aimed - in my view – at creating a social climate that would affect the Constitutional court’s judges’ opinions. They are, after all, only human.

b. The Constitutional Court Ruling

• 1) I imagine that at least some of the judges felt very uncomfortable at being faced with what was clearly a political, rather than a strictly legal, dispute.
• 2) Antoni Milian has explained the contents of the ruling , inasmuch as they affect the language articles of the Statute.
• 3) Allow me to add that the deliberations of the Court are, by law, secret. Nevertheless, several newspapers regularly published leaked information about the positions of the judges as regards the case.
• 4) The ruling itself was described by the Spanish Socialist party as a “victory for Catalonia” and a ”full-blooded defeat” for the Partido Popular as 92% of its claims had been rejected, while the leader of the Catalan socialists (and president of Catalonia) displayed his “indignation”. The Partido Popular for its part said it was satisfied because the Court had accepted a “large part” of its appeal, and that the unity of Spain had been saved (sic). Its Catalan counterpart said they were pleased, because Catalonia now had a “fully constitutional” Statute of Autonomy.
• 5) Note also that a Socialist appointee, the Ombudsman, also appealed against the Statute and this was seen in some circles as a safety valve, just in case the Partido popular withdrew its appeal before the court began its work.

c. The social impact of the Ruling

• 1) Many opinion leaders (and even I, and I don’t lead anything!) had said that in a democracy not a comma can legitimately (or more strictly, democratically or ethically, whatever the law says) be touched of a text after it has been through three parliamentary chambers and, especially, through a popular referendum to ratify it. They were therefore not satisfied by the ruling. (To be fair, the referendum could have been stayed until the Partido Popular‘s appeal had been resolved by the Court).
• 2) What is a growing sector of Catalan society actually celebrated the ruling, which was perceived as a test of Spain’s last chance to politically accept the level of autonomy that Catalonia aspired to and felt comfortable with. Some celebrations were organised well in advance (in view of the leaks, it was soon clear that at least substantial cuts would be made to the Statute). Who was (and is) this sector? They are in favour of Catalan independence. Many have held this opinion for years (and their families, perhaps secretly for long periods, for generations), while others have reached this position because they feel that Spain has been chronically unable to accept Catalonia and the Catalans as they are, and has instead subjected them to fiscal injustice, political discrimination and social animosity. All agree that Catalonia’s identity is under increasing threat and that Spain has consistently failed to adopt a federal outlook (if not system), despite the Socialists’ claim to be working towards an “España plural”. Most have moved on from a long belief that a federal model for Spain would be ideal (a belief held be many Catalan politicians since the second half of the 19th century), but have realised sooner or later that if no one else outside Catalonia wants a federal Spain (and all the signs are that this is the case) then it is pointless to row against the tide.

[Figure 1: Overall assessment of people from different Spanish regions. / Source: Sangrador, J. L. (1999). Identidades, actitudes y estereotipos en la España de las autonomías. Madrid: CIS]

• 3) For months socialists had described the general mood of Catalans as being (largely on the basis of the Statute’s bumpy ride) “Catalans emprenyats” (angry Catalans) or at best “Catalans perplexos” (perplexed Catalans). Whichever is closer to the mark, the monumental popular reaction to the ruling hit the headlines. Òmnium Cultural, a cultural organisation founded in the early 1960s to promote the language and the culture, had for months been organising a large-scale demonstration, which was to be held on the Saturday of the week following the ruling. Thus in the afternoon of July 10 2010, despite the summer heat, over a million (according to nearly all sources) turned out for the march across central Barcelona , behind the banner stating the carefully negotiated claim that “Som una nació. Nosaltres decidim” (We are a nation. We decide). The four parties that had drafted the original text, and the Catalan government itself, took part in it, as well as the main trades unions. Three facts stand out: firstly the sheer scale of the demonstration, which was considered to be the largest in Catalonia’s history; secondly, the abundance of pro-independence flags, alongside the “senyeres” (Catalan flags); and lastly, the fact that hundreds of thousands of these demonstrastors (of all ages and social classes, and not all native Catalans for that matter) kept shouting for “independència”.
• 4) Another group is also happy: those that at all costs want the maintenance of the supremacy of Spanish to be perpetuated even in areas, such as Catalonia, where it isn’t the traditional language, and is only widely spoken by the populace as a result from economic migrations from Spanish-speaking Spain since about the 1920s. The equivalent in Switzerland, Belgium or Canada would be politically untenable: such a view would want only the knowledge of German to be legally imposed in Geneva, or French in Antwerp, or English in Quebec city.
• 5) Beyond politics as such, there are two views of Spain (apart from that of separatists, of course): that Spain is built on the backbone of Castile and its language, values and culture, and that other cultures and languages (Basque, Galician, Catalan) are subordinate and deviant (indeed, some have even openly asked whether the Castilian brain is not better equipped to command!); and that Spain is multilingual, multicultural and indeed multinational, and for everyone to be comfortable inside it, each nation has a right to be treated in the same way, as an equal, by the state.
• 6) There are many examples of these two clashing views of Spain. They appear in poetry, in speeches, in discourse. A prime, recent and, to my mind, very influential example of the unitary Spanish discourse is the 'Manifiesto por una lengua común' (Manifesto for a Common Language), publicly presented in Madrid on June 23rd 2008. It was signed by a number of people whose ideological views are well known (including Mario Vargas Llosa, Félix de Azua, Albert Boadella, Arcadi Espada and Fernando Savater). They believe there are “growing reasons for being worried in our country about the institutional situation of the Castilian language” , and go so far as to claim that “There is an asymmetry between the official languages of Spain, which doesn’t imply injustice (?) of any sort, because in Spain there are diverse cultural realities but only one of them is universally official in our democratic country”. The affirmation that the situation is not unjust is so grotesque that even in the original text there is a question mark after the word “injustice” in the clause “which doesn’t imply injustice (?) of any sort”. It seems that even the author of the text doubts his (or her) own words! Yet the “common language” discourse pervades this Constitutional court ruling!
• 7) Nevertheless, it is clear that the members of this Constitutional Court do not adequately represent both points of view. Of the 12 members (10 actually, because one dies and has not been replaced; and another was voted by the rest as having a pro-Catalan vested interest in the issue, for having written one report for the Catalan government). Only one was (and is) Catalan. This is very different, for instance, from the scrupulously respectful composition of Canada’s Supreme Court; and people such as former president of Catalonia Jordi Pujol said many months ago, in so many words, that the new Statute of Autonomy was a red rag before a bull, and was sure to be interpreted with a Spanish nationalist bias.
• 8) There is some talk of taking the Ruling to the international courts. Whether or not a human rights issue could be convincingly put remains to be seen.
• 9) It is widely stated that the ruling does not clarify and illuminate, but rather attempts to keep all sides happy and draws a rather erratic middle road. Not the task of a Constitutional Court whose prestige, even before the ruling, had been drastically reduced, mainly because of political parties’ interference (or deliberate lack of interference, such as the failure to replace five of the judges whose term of office expired several years ago... or who died in the meantime.
• 10) What is perfectly clear is that the Ruling opens the doors wide for a high level of judicial conflict. It draws on different, and sometimes conflicting, criteria. For instance, it states that both official languages must be exactly equal in status – though the Constitution itself merely says that language other than Spanish will also be official as laid down in the relevant Statutes of Autonomy, and makes no mention of this criterion – but that only the knowledge of Castilian is mandatory! Again, the official use of Catalan may not be laid down (despite being in law since 1998 and not having once been appealed against) as being “preferential”, but at the same time it is legitimate to take positive discriminatory measures to overcome the negative effects of history. What will happen in the future? Will every single future official measure that refers only or mainly to Catalan be referred to the courts?
• 11) The Ruling therefore makes politicisation of language issues in Catalonia (and elsewhere: the jurisprudence affects the whole of Spain, of course) much more likely. Indeed, there all already cases in the offing, affecting language issues: the new Education Act and the Immigration Act are but two examples. In a word, the ruling has opened the floodgates to a real danger of linguistic peace being broken.

Anem cap a la independència o no anem cap a la independència?

Les opinions de Anna Simó (ERC), Rut Carandell (Rcat), Alfons López Tena (SC), Salvador Cardús i Josep M. Terricabras es poden escoltar al llarg de 46m 48s en aquest excel·lent programa del Matí de Catalunya Ràdio.

Josep Carreras diu què vol per a Catalunya!

Gràcies Josep!!!!!


ESMENAT el dia 22 de gener de 2012: Sembla que Media PRO ha fet suprimir el fitxer. Encara ara es pot veure, en canvi, aquí: http://www.youtube.com/watch?v=buakj9019ig

Conferència de M. Strubell "De la Nació a l’Estat Nacional" (10 SET 2010)

Conferència de M. Strubell a Premià de Mar (Centre Civic, c. Esperança, 19) el 10 de setembre de 2010, a 2/4 de vuit, organitzada per la Secció Local d’Òmnium Cultural de Premià de Mar
Clica a sota per llegir l'entrada sencera, si cal

Patrick, Peter, Rafael

Sense voler-me posar solemne, deixeu-me fer un petit homenatge a tres amics que ja no hi són. Patrick Higgins, irlandès nascut (com tants) a Anglaterra, que va ser de la colla a la universitat quan estudiava. Després de llicenciar-se, deixar marxar com a professor d’anglès a treballar a diferents països, incloent-hi Egipte i Líbia, fins que es va establir, amb gran alegria per a mi, a Barcelona, ciutat de la qual es va enamorar a primera vista. Se’l van endur a l’altre barri mentre travessava amb cotxe el país veí per anar a passar les vacances amb els seus pares. Un jovenet francès, amb el potent vehicle del seu pare, el va embastir en un revolt. Em va tocar ajudar a retornar els seus efectes personals a la família, i tancar el seu pis.

Amb Peter Nelde vaig conèixer Europa a fons. Vam competir en un concurs per fer un estudi europeu, fa més de 15 anys, i d’allà va néixer una gran amistat, que ens va permetre treballar plegats en un bon grapat d’estudis i projectes sobre les llengües minoritzades. Va descobrir que obtenia ajuts oficials si els projectes eren de “lingüística del contacte” i no si descrivia els mateixos projectes sota l’epígraf “lingüística del conflicte”. Tota una lliçó. La seva vida va quedar tallada bruscament (però de manera anunciada, per a qui volgués captar-ne els senyals) per una cruel malaltia, només temporalment superada.

I finalment en Rafael Caria, a qui dec la meva passió per la perla a la corona catalana, la ciutat sarda de l’Alguer. Des dels ocells i les plantes fins a l’estudi de totes les compra-vendes dels edificis de la ciutat vella des del segle XV, en Rafael era un autodidacta enamorat de la seva ciutat, la Barceloneta de Sardenya. Havia fet de regidor, i va ser per ell, empleat aleshores a l’aeroport de l’Alguer, que vaig ser rebut al peu de l’avió, abans de trobar-me amb l’únic duaner catalanoparlant de la meva vida.

Com a record, aquí hi ha en Rafael, parlant i recitant versos (a partir del min 2'10'') en un acte d'homenatge a la música castellonenca Matilde Salvador el 2007.

Ens hauríem d’haver vist més sovint. Quantes oportunitats no hauria pogut aprofitar, si hagués sabut que deixarien aquest vida abans d’hora? Una abraçada molt forta a l’Anne, la Fillj i als seus fills.

Espanyols que no entenen res

Permeteu-me reproduir un comentari fet en resposta a un article meu a cronica.cat, concretament Solucio: Dissolucio.

De fet no contesta el meu article sinó un comentari d'un tal "Juan (Barcelona)" que es dedica sistemàticament a buidar la bilis acumulada (i per tant, sense arguments!) sobre qualsevol article al diari que parli de la sobirania de Catalunya.

És de "Rafel (Palamós)" i diu el següent:

"De polítics i intel·lectuals mediocres n'hi ha hagut a Lituània, a Estònia, a Letònia, a Eslovàquia, a Cròacia, a Macedònia, a Eslovènia, a Bòsnia, a Montenegro, a Kosovë... i mira per on són independents.
Per als que que no són professionals de la sociologia, els recomano que llegeixin la Vanguardia del passat dia 18.

O el gens suspecte sociòleg Manuel Castells, que avui mateix escriu: "Independencia? Pues sí, dice el 47% de los catalanes según el sondeo del Instituto Noxa para La Vanguardia realizado tras la manifestación multitudinaria para afirmar el derecho a decidir como nación. Pues no, sostiene el 36%. Nunca el sentimiento independentista había alcanzado un tal nivel."

Nano, de "marginal", res de res de res. Qui no entén el que està passant són els espanyols (tant els que insulten com els que no). Pitjor per ells."

Gràcies, Òmnium Cultural!

foto: Marc Arias, per a la Vanguardia.


És un gran orgull per a mi ser soci d'una entitat, Òmnium, que ha estat capaç d'aglutinar de manera tan singular i espectacular el poble de Catalunya a l'entorn d'un lema que requerirà, per part dels nostres partits polítics, i preferentment de manera coordinada i unitària, un gestió a l'alçada de les expectatives creades.

S'acosta la gran Decisió, i podrem dir, nosaltres i els nostres fills, als futurs néts i besnéts, que nosaltres hi vàrem ser el 10 de juliol de 2010.

Gràcies novament, Muriel, Jordi, tota la junta...

Discurs de Jaume Cabré (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010)

El text sencer és aquí.
Extractes:

"... per a l'escriptor, la llengua és la seva pàtria i mirar d'assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per treballar per la independència política del país".

"... Sis o set raons més per treballar per la independència. I en parlo ara perquè tinc esperança en la gent. Fixeu-vos en els que organitzen i costegen les consultes populars per la independència; fixeu-vos en tots els que hi van a votar, sigui quin sigui el seu vot. Per això m'alegra que el Parlament s'hagi posat les piles admetent a tràmit la proposta de consulta popular sobre la independència de Catalunya. Que sigui Espanya qui, en ple segle XXI, prohibeixi que la gent pugui expressar la seva opinió sobre aquest tema. Perquè com diu Vicenç Villatoro en un article que no té pèrdua, el que els fa por és que la gent que fins ara no hi havia pensat, es faci la pregunta i pugui reflexionar. Els fa feredat que la gent pensi i s'aparti del pensament únic."

"... m'estimo més citar Sebastià Alzamora quan escriu, en un article recent, sobre la gent que, quan parla de Catalunya, menteix. I com més grossa la mentida, millor. "I tant, que paga la pena" diu Alzamora "enfrontar-te a qui t'insulta, perquè un insult repetit moltes vegades, es converteix en un prejudici. I els prejudicis, quan són prou estesos, dicten polítiques. I si molt convé, sentències." Final de la cita. Penso, però, que no cal mentir i insultar: només amb mitges veritats ja es pot tergiversar la memòria."

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya



[a hasty English translation follows this text]

L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.
Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.
Catalunya, com a poble mil•lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és subjecte de drets col•lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unides i pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.
Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col•lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.
L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.
Barcelona, 30 de juny de 2010

Statement of the Institute of Catalan Studies regarding the ruling of the Constitutional Court on the Statute of Autonomy
The Institute of Catalan Studies, national academy of sciences and humanities, regards it as politically unheard-of and unacceptable that the Constitutional Court grant itself the right to decide on the constitutionality of the Statute of Autonomy, scorning the decision of the people of Catalonia, which, by voting it in a referendum, confers upon it a constituent status for the territory of Catalonia.
Moreover, the Institute of Catalan Studies considers that the Constitutional Court Ruling on the Statute, as regards the concept of nation, the treatment and scope of the official recognition of the Catalan language, of Catalan civil law and of the historical and linguistic rights of the people of Catalonia, among other things, seriously undermines the popular will expressed by referendum. This resolution highlights a democratic setback that can lead to unacceptable consequences for the development of the political, economic, social and cultural life of Catalonia.
Catalonia, as a thousand-year-old people, has recognized itself as a nation and therefore is the subject of collective rights established internationally (United Nations Charter and United Nations international covenants of civil, political, economic, social and cultural rights) and has the inalienable right, prior to the Spanish Constitution, of setting up the legal framework for its language and its culture, its economy and its society.
Subject to further analysis of the content of the Constitutional Court Ruling in regard to other areas such as law, economics, certain powers and national symbols, the Institute of Catalan Studies, the Catalan Language Academy, rejects any action that limits the effectiveness of individual and group linguistic rights and reduces the preferential use that Catalan, as an official language and as Catalonia’s own language, should have before all public authorities and the public media.
The Institute of Catalan Studies expresses its most energetic rejection of the Constitutional Court resolution, which disfigures the Statute of Autonomy, and it calls on citizens to defend civically and with all the firmness the right of the Catalan people to democratically decide their future.
Barcelona, 30 June 2010

*******************************************

peu de pàgina: un miler d'independentistes van celebrar la sentència, pel que suposa de ruptura del pacte constitucional Espanya-Catalunya, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (font: www.directe.cat)

footnote: over a thousdand separatists toasted the ruling, inasmuch as it breaks the constitutional pact between Spain and Catalonia, in the Sant Jaume square, Barcelona. (source: www.directe.cat)

Ja hi ha sentència sobre l'Estatut

Ja hi ha sentència sobre l'Estatut
-----------------------------------------------

Actualitzat a les 19:34 h
- Segons han informat fonts jurídiques a Catalunya Ràdio, el Tribunal Constitucional aprova la ponència de Casas per 6 vots a favor i 4 en contra
- La sentència anul·laria 14 articles de l'Estatut, sobretot els que afecten l'ús preferent del català a les administracions. També tombaria diversos principis del poder judicial, el Síndic de Greuges i el model de caixes d'estalvis
- El terme "nació" es manté però els símbols es vinculen a una "nacionalitat" i es reitera "la indissoluble unitat d'Espanya"


El Constitucional avala la ponencia de la presidenta, que recorta parte del Estatut
---------------------------------------------------------------------------------------
El tribunal no declara inconstitucional el término nación porque lo considera jurídicamente no vinculante | El fallo prevé mantener también el catalán como lengua vehicular de Catalunya y considera constitucional el modelo de enseñanza vigente | Los mayores recortes se encontrarían en el ámbito de la justicia
28/06/2010 | Actualizada a las 19:21h | Política
Madrid. (Redacción).- Los magistrados del Tribunal Constitucional han avalado por seis votos a cuatro la ponencia del Estatut redactada por la presidenta del mismo, María Emilia Casas, que recorta parte del texto catalán, según fuentes jurídicas. La decisión estaría siendo comunicada a las partes.


ENCUESTA
¿Cuál debería ser la respuesta catalana a un eventual recorte del Estatut?
Han contestado 3718 personas (19:50h, dia 28 de juny)---------------------------------------------------------------------------

1 - Plantear un nuevo referéndum (1%)
2 - Impulsar la reforma de la Constitución (4%)
3 - Proponer la autodeterminación (70%)
4 - Aceptarlo sin más (24%)
5 - Otra (1%)

Manifest pel senyal de TV3, Canal 9 i AragónTV als Ports i el Matarranya (tancament del repetidor de Morella)

Senyors,

L’Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja volen fer arribar el més sincer suport a tota la Comarca del Ports, i en especial al Centre d’Estudis dels Ports, que ha liderat la campanya per evitar el tancament de les emissions de TV3 i AragónTV al seu territori.

Així mateix, l'Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja exigeixen al Govern Aragonès el compliment de l'article 4.d) de la Llei de llengües (10/2009) que reconeix als ciutadans el dret de rebre programacions de televisió, ràdio i altres mitjans de comunicació social en català.

És per això que insta a accelerar i cloure el procés de restauració de la senyal de TV3 a totes les poblacions del Matarranya, El Baix Cinca, La Llitera i La Ribagorça on s’ha perdut i encara no s'ha restituit, així com aprofitar les millores tècniques per la recepció dels canals de televisió i ràdio en català de Catalunya (TV3, Canal Super3, 33, 3/24, Canal 300), País Valencià (Canal 9, Punt 2 i 24/9) i Balears (IB3 Televisió i IBdos).

–––––––––––––––-

Atés que:

1. Dilluns dia 7 de juny de 2010 s’ha tallat el senyal de televisió i ràdio per TDT de les emissores públiques de Catalunya i d’Aragó, per orde de la Generalitat Valenciana.

2. Després d’un quart de segle podent triar els programes de TV3, això
representa una notable pèrdua en la llibertat d’elecció dels veïns de la localitat.

3. La pèrdua d’este servici dificulta encara més l’accés a la cultura dels nostres veïns, que noten en falta la seua presència.

4. És un greu retrocés al procés de normalització i dignificació del valencià.

L'Associació Cultural del Matarranya i la Iniciativa Cultural de la Franja acordem:

PRIMER. Instar les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades i permetre la recepció dels programes de TV3 i d’Aragó Televisió a les nostres comarques, de conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries subscrita per l’Estat espanyol.

SEGON. Agrair públicament el suport manifestat a aquesta Corporació durant tots aquests dies per les entitats i ciutadans i ciutadanes de Morella i de la comarca dels Ports davant aquesta injusta i arbitrària actuació del Consell de la Generalitat.

TERCER. Remetre la moció al Centre d’Estudis dels Ports perquè la face
arribar, juntament amb les de la resta dels ajuntaments de la comarca, a: la Presidència de la Generalitat Valenciana, a la Direcció General de Promoció Institucional, a les direccions de les Tres Cadenes de Televisió Pública de les Comunitats Valenciana, Catalana i Aragonesa, a Acció Cultural del País Valencià, als municipis de la comarca dels Ports i als grups politics de les Corts Espanyoles, Valencianes i de la Diputació Provincial de Castelló, demanant-los que actuen en conseqüència.”

Matarranya, 13 de juny de 2010
Associació Cultural del Matarranya
Iniciativa Cultural de la Franja

--------------------------------------------

Per altra banda, "el dia 10 de juny el ple de l'Ajuntament de Morella va celebrar anit un ple extraordinari en què va aprovar per unanimitat una moció que insta «a les administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades» i «a permetre la recepció dels programes d'Aragón Televisión i TV3». La iniciativa també ha comptat amb el suport del grup popular, en l'oposició al consistori" [més]

Autodeterminació és Democràcia (12 de juny de 2010)

Una altre cop, omplim els carrers de Barcelona per reivindicar el dret d'autodeterminació del poble català.

Ja ho vàrem fer el 18 de febrer de 2006 (portada de La Vanguardia, 19 de febrer).

Ho vàrem tornar a fer l'u de desembre de 2007, (portada de La Vanguardia, 2 de desembre)

I aquesta vegada???

Marxa al Parlament de Catalunya el 12 de juny de 2010 (1:36)


El 12 juny, omplirem Barcelona! I (5:46)


El 12 juny, omplirem Barcelona! II (5:44)


El 12 juny, omplirem Barcelona! III (5:46)


Falca emesa a Ràdio Arenys per al 12 de juny PDD: http://blip.tv/file/3723882

Spanish Television - Censorship once again!

As anyone watching the Eurovision Song Contest the other night must have seen, the Spanish contestant's song was interrupted by the arrival and active participation of someone who was not in the script, someone wearing a Catalan beret (a "barretina") who calls himself "Jimmy Jump".

Jimmy Jump has taken the Catalan beret, and often the Catalan colours (four red stripes on a yellow background), or calls in support of the Tibetan people, for example, to a wide range of televised sports events: grand prix, rugby internationals, football matches... as you can see in this 2008 selection (5min 28sec):



His antics during the Eurovision festival were uploaded by a large number of youtubers, as you can see if your search for "Jimmy jump Eurovision". These include the BBC, StreamSearchNews (205,000 hits). TVE also uploaded it here:



Curiously enough, or not, Spanish TV (RTVE) has censured - by blocking - several other sites that showed the images, such as the Norwegian organisers' own site: http://www.youtube.com/watch?v=VoRmYp1PIDo (nrk - 356,000 hits). The text that appears is as follows: "Este vídeo incluye contenido de RTVE, que lo ha bloqueado por motivos de derechos de copyright."

This time the fine he'll have to pay in Norway (1880 Euros) is substantially less that the one he received for invading the pitch during a 2006 UEFA Cup semifinal, between Vila-real and Arsenal (60,100 Euros!), when he gave Arsenal player Thierry Henry a Barça shirt with a number 14 on it. A year later Henry was wearing a Barça shirt... with that number on it!

Through his Facebook page, which has over 47,000 admirers (!) he's made a call for donations.

"Adéu, Espanya!"

Es tracta de la darrera línia del gran poema de Joan Maragall "ODA A ESPANYA".

I també d'un programa de Dolors Genovès, emès per TV3 el dijous 3 de juny de 2010 (seguit d'un xat amb la directora).

*********************
ODA A ESPANYA
*********************

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!


1898

--------------------------------------------------------------------------------

Joan MARAGALL, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1970.

AVE: la ruïna de l'Estat

L'AVUI de diumenge 23 de maig explicava que l'Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies. L'única línia que pot aspirar a ser rendible és la de Barcelona-Madrid. Els nordamericans han descartat el model espanyol de TGV, pels costos excessius que comporta.
Hem de buscar contribuents que ho sufraguin?

Manifest a favor d’una conferencia nacional del sobiranisme

Els promotors del “MANIFEST A FAVOR D’UNA CONFERÈNCIA NACIONAL DEL SOBIRANISME” , van celebrar, a dos quarts de vuit del 17 de Maig de 2010, a la Seu nacional de l’Òmnium Cultural, un ACTE DE PRESENTACIÓ DEL MANIFEST. Hi varen parlar Heribert Barrera, Joan Blanch, Agustí Bassols, Moisés Broggi i Oriol Domènec. A continuació van fer intervencions de Jordi Coca, Joan Solà i Josep Ma. Terricabras.

Una bona crònica de l'acte es troba *aquí*.

Del text destaco la frase central: "Els sota signants, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència."

El text sencer del manifest és *aquí*.

Doctor Miquel Siguan (1918-2010)

Serveixi aquest apunt com a homenatge a un gran i savi professor. Avui l'hem acomiadat al tanatori de Sant Gervasi.

Gràcies a ell, i aixoplugat sota el mantell acadèmic de l'ICE de la Universitat de Barcelona, diferents projectes d'ensenyament bilingüe es varen poder posar en marxa -legalment!- en cara en vida del general contra l'exèrcit del qual va lluitar com a jove.

Federació Catalana de Rugby: Apel•lació a París

Reprodueixo (sense comentaris: no calen!) aquesta nota de l'advocat Eduard Sagarra i Trias

Paris, 4 maig de 2010

Avui s'ha celebrat la vista oral, davant el tribunal d’apel•lació de Paris, del recurs de la FCR (Federació Catalana de Rugby) contra la FIRA i la FER,demanant que li siguin restituïts els seus legítims drets com a Federació fundadora de la Federació Internacional de Rugby amateur en 1934.

La defensa de la FCR l'ha dut a terme l’advocat Eduard Sagarra del despatx Roca Junyent, i l’advocat francès Sr. Daoud. La FCR ha defensat que sempre ha mantingut la seva personalitat jurídica i capacitat d''obrar des de 1922 com a membre fundadora de la FIRA i ha negat rotundament com al•legava la Espanyola que un decret Franquista de 1941, l’havia dissolt!!!. A l’integrar les federacions esportives a la Falange i al Movimento Nacional dins la DND (Delegacion Nacional de Deportes.

La tesis que la Federació Espanyola pretén, es que el tribunal francès negui a la Federació catalana els seus drets adquirits com a fundador de la Federació Internacional de Rugby Amateur des de 1934.

Espanya, a través de la Federació Española de Rugby, vol, a més, que es declari com legítim - avui el 2010 - que està en vigor la legislació de 1941, i la política de Franco que negava tots el drets i llibertats fonamentals als espanyols, especialment la llibertat d''associació.

També ha negat davant el Tribunal francès el dret que te Catalunya i les seves federacions esportives a intervenir i participar internacionalment, contràriament el que diu la Constitució i l'Estatut. La contradicció es, però, que la Federació espanyola i la FIRA accepten i defensen que nacions esportives com Escòcia, Gales o Irlanda del nord encara que no siguin estats, formin part de la Federació internacional. La sentencia serà dictada el proper 11 de setembre.

Serà una premonició?

Eduard Sagarra Trias