Altres
pàgines amb els meus articles a www.cronica.cat, 2008-2012:
2009,
1r semestre: http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/02/cronica-2009-1r-semestre.html
2009,
2n semestre: http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/02/cronica-2009-2n-semestre.html
2010,
1r semestre: http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/02/cronica-2010-1-semestre.html
2010,
2n semestre: http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/02/cronica-2010-2n-semestre.html
2011,
1r semestre: http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/02/cronica-2011-1r-semestre.html
2011
2n semestre: http://miquelstrubell.blogspot.com/2013/02/cronica-2011-2n-semestre.html
64 Vent del Nord
06/05/2011
El partit nacional escocès, que es descriu
com a “Scotland's pro-independence
moderate left-of-centre party”, encapçalat pel guanyador – per un sol escó-
de les eleccions passades (2007), Alex Salmond, ha aconseguit un extraordinari
èxit (més enllà de les enquestes
preelectorals, que també li eren favorables) a les eleccions d’ahir dijous,
el recompte de les quals han continuat durant bona part del dia d’avui. Al Herald Scotland, de Glasgow, el
comentarista Tom
Gordon diu que Salmond ha guanyat una majoria absoluta folgada que el
permetrà plantejar el referèndum que el seu partit públicament anhela. Gordon
especula sobre el calendari: el govern escocès s’enfronta a una crisi econòmica
que l’obliga a reduir el pressupost de 4% cada any, i l’impacte social
d’aquestes mesures podrien perjudicar les esperances d’èxit. El mapa
dels guanyadors és impactant i recorda les millors èpoques de la CiU de Jordi
Pujol… amb la diferència que la independència ha estat, en el cas escocès, un
dels eixos definidors del seu programa electoral. També
en destaquen els seus projectes pel que fa a “Scotland’s
place in the world”, un apartat del qual podrem aprendre coses.
Felicitats també al diputat del
Partit Nacional Escocès Kenneth
Gibson, que va participar en un acte
de Sobirania i Progrés l’any
passat. Acabo de comprovar
amb satisfacció com el nostre amic ha ampliat enormement el seu avantatge
electoral, respecte de les eleccions anteriors.
No era el primer polític escocès que ens
visitava. Abans, tal com va explicar Ramon
Tremosa, un dels principals assessors del president escocès Stephen Noon havia parlat al Club FNEC en el
75è aniversari de la fundació d’aquest sindicat nacionalista d’estudiants
universitari, de la proposta de país que l’SNP vol per a Escòcia.
I també ens havia visitat
el mateix Alex Salmond, com a primer ministre escocès, convidat pel Josep-Lluís
Carod-Rovira, vicepresident del govern català, a finals de 2008, per tal
d’estudiar vies de col·laboració. Cal dir que estem d’acord amb les seves
paraules, recollides en una entrevista feta per Vilaweb en aquella ocasió: “El futur de Catalunya no
depèn d'Escòcia ni a l'inrevés”: El vent del nord no ens afecta, ni a ells
el vent del sud.
63 Laportabella
11/03/2011
Aquests dies els comentaristes polítics van de bòlid
analitzant la marxa del dirigent de Solidaritat Catalana per la
Independència (SI) Joan Laporta, del subgrup del mateix nom al Parlament.
Els comentaris més superficials fan veure que aquesta baixa debilita
notablement l’única opció sobiranista de l’hemicicle amb un full de ruta clar i
nítid cap a la independència: perden la presidència del grup mixt, que queda en
mans de Ciudadanos – Partido de
la Ciudadanía, per començar. Altres han dit que era millor que el
trencament es produís al començament de la legislatura, perquè donarà als
supervivents gairebé quatre anys per refer-se’n.
Però és menys clar quin impacte tindrà en el
panorama electoral més immediat. Naturalment, no és el mateix una gran coalició
(Esquerra, Solidaritat, Reagrupament...) que el fitxatge d’una persona que ha
abandonat un projecte per passar-se a un altre.
Ens podem imaginar, entre els electors
barcelonins, diferents opcions.
- El
sobiranista convençut que va creure i votar SI i que considera que en
Laporta ha traït el projecte. Tornarà a votar SI.
- L’independentista
que no ho té clar, però que no se sent gens atret a votar una llista –la
d’Esquerra, es digui com es digui al final- amb un “trànsfuga” tan notori.
- L’independentista
que l’únic que vol és que es presentin tots junts, i per tant segurament
no anirà a votar a les eleccions municipals a Barcelona.
- El
republicà de tota la vida, que els votarà de nou amb o sense Laporta.
- L’admirador/a
de Joan Laporta, que el votarà allà on es presenti.
Ja sé que és política ficció (tal com feia fa poc,
amb gran encert, l’Àlex Miquel)
però quantificar les diferents opcions (i segurament n’hi hauria més) ajudaria
a valorar la decisió de Laporta: qui en surt guanyant, qui en surt perdent. La
llàstima, i és la meva opinió, és que es gastin tantes energies sobiranistes en
un àmbit, el local, on la sobirania no es decidirà; i –si s’hi entesten- que hi
hagi (previsiblement) opcions sobiranistes que no entrin als ajuntament
importants, justament per no anar-hi units.
Tornant a la tipologia: T’hi sents identificat amb
algun d’ells? N’hi ha més?
62 Gràcies a tu!
22/02/2011
Gràcies a tu (i a molta gent més) es va omplir el Passeig
de Gràcia de Barcelona el 10 de juliol de l’any
passat, en una de les manifestacions més multitudinaris que hagi vist mai
Europa, en què el crit majoritari fou “Independència!”.
Gràcies a tu (i a molta gent més) s’està sentit arreu del
món la protesta pel tancament dels repetidors de TV3, instal·lats i mantinguts
sense cap finalitat de lucre durant vint-i-sis anys, al llarg del País
Valencià. El mapa
de les protestes a twitter, sense dubte, referma la realitat dels Països
Catalans, es diguin com es diguin. Gràcies a tu per haver-te adherit a la
iniciativa legislativa popular d’Acció Cultural
del País Valencià de portar a les corts espanyoles la proposta de garantir
per llei que es puguin veure els canals públics que emeten en una llengua altra
que el castellà, en tot el territori on es parla: Televisió sense Fronteres.
Gràcies a tu (i a molta gent més) les consultes populars, que han
mobilitzat milers de voluntaris, han aconseguit que, fins i tot abans del 10
d’abril en què es farà la consulta a tots els districtes de Barcelona) centenars
de ciutadans hagin contestat afirmativament la pregunta següent: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat
de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”
Gràcies a tu (i a més de set mil persones més) que creuen
que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut no ha estat
imparcial, els promotors del recurs
presentat a Estrasburg davant el Tribunal Europeu de Drets Humans esperen
no haver de pagar de la seva butxaca la major part dels costos.
Gràcies a tu (i a més de 1.107.891 persones més!) ha
estat espectacular l’èxit de l’impressionant Lipdub per la independència
de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del
2010 a la ciutat de Vic.
Gràcies a tu (i a molta gent més) les entitats que
treballen per l’alliberament d’aquest país donaran suport institucional i econòmic
a la Conferència
Nacional per l’Estat propi que es farà al Palau de Congressos de Barcelona (Recinte de Montjuïc)
el 30 d'abril de 2011.
Gràcies a tu (i a molta gent més) es van difonent entre
la població els treballs d’Araitaca (una
plataforma que fomenta un estat d'opinió majoritari
favorable a la formació d'un estat propi), i sobretot els que visibilitzen
l’erosió de les competències acordades pel 89% dels nostres diputats, el 30 de
setembre de 2005, al Parlament de Catalunya. Gràcies també per haver-vos
adherit al seu manifest.
Gràcies a tu.. o potser encara no?
05/02/2011
La formidable i valenta Declaració
de l’Institut d’Estudis Catalans sobre els Drets del Poble Català s’afegeix a
la munió de manifestacions de polítics (alguns semijubilats), dirigents de la
societat civil, juristes i comentaristes que estan traduint en paraules allò
que es va dir quan va sortir la sentència del Tribunal Constitucional sobre
l’Estatut d’Autonomia de 2006, sentència que desautoritzava el pacte de l’Estat
amb Catalunya i el mateix poble català. Això, sumada al tractament que es dóna
als catalans –entre xenòfob i racista- en alguns mitjans de comunicació
estatals de gran abast i influència, i declaracions recents de dirigents polítics
espanyols de l’esquerre i la dreta, fa viure en la pròpia pell la sensació que
tot això s’acaba, que estem arribant –o hem arribat ja- al final del camí.
Vist des de Catalunya, el
País Valencià o les Illes, és evident que el sistema de finançament espanyol
ens està asfixiant. Tant és així que tinc a les mans un excel·lent, per
didàctic, llibre: Narració d'una Asfíxia
Premeditada. El trist del cas és que aquest llibre es va escriure fa més
d’un quart de segle (el 1985), per un senyor que ja va morir fa 22 anys: Ramon
Trias Fargas. És que era un visionari, o és que ens hem tapat els ulls (o ens
els han tapats) durant to aquest temps?
Abans de dir passi-ho bé a
Espanya, m’agradaria que alguns polítics andalusos i extremenys, que sempre ens
han acusat de gasius i insolidaris, (sobre)visquessin un temps amb un concert
econòmic, que (sobre)visquessin amb els seus propis recursos, el fruit del seu
esforç. M’explico.
Gràcies al company de la
feina Joan Campàs, he pogut descobrir una de les raons per les quals Catalunya
va ser pionera en la revolució industrial. L’emfiteusi, llegeixo a l’excel·lent
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, era un
contracte mitjançant el qual el propietari cedia a perpetuïtat el dret a
cultivar unes terres, a canvi l’emfiteuta, o llogater, era obligat a pagar una
certa quantitat anual, en sous o en espècia – una part de la collita. A
diferència del model feudal, o del tipus de contractes que es feien al sud de
la península, on el camperol es podia quedar sense res al cap d’uns anys, a
bona part dels països catalans conquerits dels musulmans, els pagesos veien que
el fruit de la seva feina podia fer créixer i prosperar la família, i els
descendents. Això era un gran incentiu per treballar (que ho és el no voler
morir de gana, és clar) però amb un afegit: que tota la inversió feta amb els
excedents i amb la feina de la família (un pou nou, unes feixes noves, una
arbreda tallada) podia suposar un increment de la producció.
Aquest és justament el gran
atractiu del concert econòmic, és el gran estímul per reinvertir. I això al
llarg dels segles crea un estil de vida.
Com també crea un estil de
vida, de pidolaire, de menfotisme, de dependre dels recursos que puguin venir
de fora, d’acusar l’altre de no ser “solidari”, el fet de no disposar de la
terra on treballes a precari... durant segles.
60 Voti voti voti...
28/01/2011
L’espectacular creixement del twitter, i el seu poder de
convocatòria i d’informació, ja van quedar palesos durant les manifestacions de
Teheran, i torna a evidenciar-se a
Egipte, on el govern l’ha tancat per tal d’impedir la coordinació de la darrera
convocatòria de manifestació al Caire. M’ha colpit trobar-me davant els
exemples visibles de censura aquí.
Al Parlament europeu, l’any passat, Jordi Iparraguirre, director de la
Fundació puntCAT, va presentar el domini .cat, i va fer una recomanació a
altres comunitats culturals: 'Copy cat,
cat and paste'. Tal com va dir Mathieu Weil, director de l'associació que
gestiona el domini .fr, el domini .cat serveix perquè ‘els ciutadans es puguin
comunicar, fer negocis i participar a la vida de la societat civil de la seva
comunitat'.
Entre les iniciatives que la xarxa 2.0 ha facilitat enormement ha estat tot
el moviment de les consultes
populars per la independència, un fenomen insòlit en el món sencer. Insòlit,
però oblidat per Time. L’impacte social de la sentència del tribunal constitucional
espanyol contra l’Estatut, visibilitzat de manera espectacular en la
manifestació més gran de la nostra història -i segurament la manifestació en el
món on més gent ha cantat a l’uníson “independència!”- fa estrany que Catalunya
no surti a
la llista que publica Time Magazine. Alexis
Vizcaino (“el senyor de les Muntanyes”) promou
la tramesa d’una carta als editors de la revista: esteu convidats a signar-la! Fins ara se n’han
enviat 864: una altra mostra de la força de la xarxa 2.0 catalana.
Per altra banda, a la xarxa fa xup-xup, des de fa més d’un any, una
iniciativa sobiranista de calat que fins
ara no ha fet la seva presentació en societat, però que compta amb la
participació de centenars de persones, de tots els moviments i plataformes
existents: el Moviment per la
Independència.
Tot això ho dic com a petit homenatge als milers de voluntaris que estan
tirant endavant la consulta més complexa –per la dimensió de la població- de
totes: Barcelona
decideix. (Potser Time podrà prendre nota del fet que tenen la pàgina web
en diferents llengües, incloent-hi l’anglès!) Per als que em coneixeu, que jo o
la meva família (en moments diferents!) hàgim votat potser no és motiu de
sorpresa. Però és encoratjador veure, fent cua gent de tota condició i origen a
les meses del vot anticipat –el dia formal de votació és el 10 d’abril- que
semblen aparèixer i desaparèixer, aquí i allà, com cargols després d'un
xàfec. Estimat lector, busquem maneres
de demanar als nostres veïns i amics que s’acostin, també, a les urnes, i que
expressin la seva opinió (sense forçar-los a dir-nos el sentit del seu vot, és
clar!). Podem parafrasejar una coneguda frase d’en Gerard Piqué exultant: “Voti,
voti, voti!”
59 A Barcelona correrà la sang!
07/01/2011
El divendres i el dissabte dies 14 i 15 de gener diferents esportistes d’elit "faran córrer la seva sang" i ens demanen que fem el mateix. Aquests dies, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya organitza una marató de donació de sang. Entre tots podem batre un rècord de civisme: aconseguir més de 1.500 donacions en dos dies. Les donacions es faran al Palau Robert (Passeig de Gràcia 107) i als hospitals Clínic, Vall d'Hebron i Sant Pau. A través de la pàgina web www.quecorrilasang.org podem reservar l'hora en què volem fer la nostra donació. S'informa que tots els que participem rebrem un record molt especial: una samarreta original.
Un país es construeix de moltes maneres, i els gestos multitudinaris de civisme en són una.
No te'n quedis al marge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada