Catorce preguntas que té permitirán situarte respecto de la relación Cataluña-España.

Suma los "Sí" y los "No" y al final mira los dos comentarios.

1. Te satisface un Estado en que los dirigentes políticos ganan elecciones con la promesa de bajar los impuestos, para acto seguido subirlos?

2. Te satisface un Estado en donde la zona económica más potente es la que menos inversiones recibe en infraestructuras?

3. Te satisface un Estado en donde los problemas políticos serios se niegan, presentando querellas criminales contra demócratas en vez de negociando soluciones?

4. Te satisface un Estado que todavía permite, e incluso subvenciona, la tortura de animales vivos como espectáculo?

5. Te satisface un Estado que no persiguen judicialmente a miembros de las fuerzas de seguridad que dan chivatazos a grupos islamistas, o que disparan hacia inmigrantes para que se ahoguen en el mar?

6. Te satisface un Estado en donde los juicios se eternizan, porque los procedimientos y los recursos establecidos por la administración proteja, de hecho, a los poderosos?

7. Te satisface un Estado donde aparecen salvapatrias que lo prometen todo, pero que uno tras otro son absorbidos por el sistema, frustrando las expectativas creadas (a cambio de un bien sueldo)?

8. Te satisface un Estado en qué, desde sectores muy minoritarios, se intente conseguir por los tribunales cambiar un modelo lingüístico en la escuela que goza de un amplísimo apoyo social y político?

9. Te satisface un Estado en donde todos los aeropuertos se dirigen desde un solo despacho, modelo centralista único en el modelo occidental?

10. Te satisface un Estado en donde una ley territorial aprobada por las Cortes españolas y refrendada por los votantes de dicho territorio, acabe siendo recortada por un tribunal?

11. Te satisface un Estado el Gobierno del cual se opone a la sepultura cristiana de las víctimas de retaguardia de la guerra civil, y se niega a condenar el fascismo?

12. Te satisface un Estado donde las autoridades dan medallas a exsoldados que lucharon contra los aliados en la segunda guerra mundial, o a efigies de la Virgen?

13. Te satisface un Estado cuyos sucesivos gobiernos persisten en completar una colosal red de trenes de alta velocidad que jamás será ni sostenible ni rentable en ningún sentido?

14. Te satisface un Estado que posterga la construcción del corredor del mediterráneo para mercancias, un proyecto del máximo valor geoestratégico para Europa, solo por el territorio donde tiene que cruzar?

Si has dicho que NO, y estás arraigado en Cataluña, lo más probable es que estés de acuerdo con los millones de catalanes de origen diverso que festivamente se han manifestado en las Diadas de 2012, 2013 (la "Via Catalana") y 2014 (la "V"), o que expresaron con un SÍ +SÍ, el 9 de noviembre pasado, su deseo de vivir en una Cataluña políticamente libre y socialmente justa, inclusiva y solidaria... y modélica vecindad con los países de su entorno. Bienvenido!

Si has dicho que SÍ, -una respuesta igualmente legítima- es de esperar que como ciudadano responsable respetes la voluntad de libertad de tantísimos catalanes que quieren seguir colectivamente (pero pacíficamente) el camino de peruanos y argentinos, de filipinos y cubanos.

Motius per la independència

Cal explicar a la gent que no ho ha viscut, per edat o per immigració, tot el procés de recentralització dels darrers 30 anys per part de l'Estat, que per a moltíssims catalans va trencar el pacte constitucional. 

Cal explicar a la gent, sobretot, la història de l'Estatut d'Autonomia que el 2003, el 89% dels diputats creien indispensable per tenir els poders i els (nostres!) recursos.
 

Havia de permetre resoldre els principals problemes de la nostra societat. "Cepillado" al Congreso de Diputados, i escandalosament retallat després de la sentència del Tribunal Constitucional, el 2010 cauen en cadena totes les reserves davant de l'opció de la llibertat nacional, la sobirania, única opció realista per poder tenir les eines que necessitem, i trobar les nostres pròpies solucions als nostres problemes.

Aquell procés constituent -que proposava un model quasi federal- va acabar doncs, en un fracàs. Espanya va deixar clar que no deixarà que Catalunya emprengui cap procés d'aquest tipus.

A més a més, només una minoria de l'opinió pública espanyola, fins i tot comptant-hi Catalunya i el País Basc, vol que s'atorgui més autonomia: només un 21%. Hi ha força més gent que voldria un Estat més centralitzat, amb menys competències per a les comunitats autònomes: un 29%.

Milions de catalans hem participat de manera cívica, pacífica i ordenada en els tres darrers actes de la Diada de l'11 de setembre. A sobre, més de 1,8 milions dels que vam prendre part en el massiu acte de desobediència, o desafiament col·lectiu, enfrontant-nos als designis del poder establert, el 9 de novembre passat, hi vam expressar la voluntat que Catalunya sigui un estat sobirà, independent.

El debat profund sobre com exercir el dret de decidir (que l'Estat no admet) s'ha fet durant més de dos anys, com correspon en una societat democràtica. Però ha estat desigual, perquè els detractors de la llibertat del poble català han participat poc en els actes, i a través dels mitjans (la gran majoria dels quals no han donat cap espai, cap, a les raons per les quals els catalans aspirem, majoritàriament, a la independència) més aviat han pintat un imaginatiu quadre catastrofista, amb el suport de l'Estat, que no ha clarificar res.

El full de ruta no el té clar tothom, i és natural. És més: no es pot publicar, ingènuament, amb tot luxe de detalls, perquè això seria donar armes a l'adversari, que té centenars de funcionaris treballant cada dia (i no sé si de nit) per informar-se al màxim, de manera que l'Estat pugui avortar el procés democràtic cap a la nostre sobirania com a poble independent.

Els motius per a la independència són senzills d'explicar: com a poble diferenciat hi tenim dret. Ho diu clarament el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de l'ONU, en el seu article primer:

Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement llur condició política i, així mateix, procuren llur desenvolupament econòmic, social i cultural.

(Dit sigui de passada, l'apartat 3 del mateix article estableix que "Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.)

El Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics repeteix aquests textos fil per randa.

Però en el nostre cas el tema, la motivació, va molt més enllà. Seguint el filòsof Locke, gràcies a Oriol Vidal-Aparició, cada comunitat política té dret al bon govern, i si un govern, en un determinat territori, no compleix les funcions per a les quals havia estat creat, deixa de ser legítim i el poble té el dret de secessió i de crear un govern separat. És el cas dels Estats Units d'Amèrica. Molts dels principals motius per a la independència de Catalunya, i pel progressiu reclutament de persones cap a aquesta opció, es deuen no pas a raons "nacionalistes" (que en els seus termes clàssics recollits per l'ONU afirme que tots els pobles, i tots els territoris no autònoms tenen dret al seu propi Estat sobirà, al marge de si això portarà a una millor governança), si no justament pel desig de bon govern, decidit i controlat pel mateix poble, i que ens permeti ajudar solidàriament els més febles.

Vint discriminacions contra Catalunya: David d' Enterria

L'11 de juny @locodelpelorojo va demanar per twitter a @gabrielrufian: "Dime qué derecho tengo q no tienes tú en CAT?"


Va contestar amb una excel·lent sèrie de piulades David d'Enterria. Per llegir-les...

                                  Clica a "Més informació"

Anàlisi política de Joan Canadell

Entre les 20:19 i les 20:21 del dia 11 juny de 2015 Joan Canadell ("Empresari, Co-fundador del CCN. Co-autor Catalunya Estat propi, Estat ric. Proper projecte: el Potencial de la Catalunya Estat joancanadellb@gmail.com") va fer set piulades que han tingut molt de ressò a través del seu compte twitter. Per llegir-les...

Clica a "Més informació"

Guerra Civil (Salvador Espriu)

La nostra herència ha passat a uns estrangers,
les nostres cases, a uns bàrbars.
Ens hem tornat uns orfes, sense pare;
les nostres mares són com viudes.
Bevem la nostra aigua a preu de diner;
la nostra llengua hem de pagar-la.
Duem el jou al coll, ens esperonen,
cansats, no ens deixen reposar,
Som uns esclaus, que ens dormiríem,
ningú no ens sostreu a la nostra mà....
Feu-nos tornar, Jahvè, i podrem tornar,
renoveu els nostres dies com els d'altres temps.

1939
Salvador Espriu



Gràcies, Maria!

Denmark and the Catalan-Spanish political conflict

On May 13 2015 Sjúrður Skaale MP, on behalf of the Enhedslisten Party (The Red and Green Alliance, 12 seats in the 179-seat Folketinget), addressed the following question to the Danish Foreign Affairs Minister, Martin Lidegaard: 

• ‘How will the Danish government support a nation’s right to self-determination, in light of the fact that Catalan society, the Catalan government, as well as an ample majority in the Catalan parliament, want a referendum on independence?’

On May 19 2015 the resulting Resolution was adopted by 64 Ayes, no Noes and 41 abstentions. The text was as follows:

• ‘The Danish Parliament has paid close attention to the explanation made by the government about the legal, historical, political and international issues connected to the situation in Catalonia and has the opinion that the question of Catalan independence is a case of peaceful and democratic dialogue between Catalonia and the Spanish governments in Madrid.’

This respectful position clearly caused a great flurry in the corridors of the Spanish Foreign Ministry: a spate of similar resolutions in parliaments across Europe would in effect be a striking condemnation of Madrid's refusal to negotiate even the terms and conditions of a referendum (and its insistence on taking every political issue - acts, decrees, the organmisation of a non-binding official poll - to the courts, and threatening the Catalan president with disqualification or even prison).

The first visible effect of Spain's counterattack on this particular issue was the Danish foreign minister's declaration under very evident - even humiliating - pressure from Spain's foreign minister José-Manuel García-Margallo. 

(click image to see video, 1' 24")

Minister Martin Liedegaard: 0'26" - 0'53" (and 0'59" - 1'01")
Minister José-Manuel García Margallo: 0'54" - 1'24"
It is clear, by the way, that the Spanish minister misinterprets (in ugly terms) what the Danish minister says was misinterpreted.

The idea of the motion came from the Danish delegation of the Catalan pro-independence NGO Assemblea Nacional Catalana.

Sources: 

• Vilaweb (English): http://www.vilaweb.cat/noticia/4299933/20150513/denmark-in-favor-of-seeking-democratic-solution-for-the-independence-of-catalonia.html
• Catalan Monitor (English): http://catalanmonitor.com/2015/05/19/danish-parliament-passes-motion-supporting-democratic-solution-for-catalonia/
• (Vilaweb, Catalan): http://www.vilaweb.cat/noticia/4317045/20150519/parlament-danes-aprova-mocio-dret-decidir-catalans.html
• (Vilaweb, Catalan): http://www.vilaweb.cat/noticia/4327473/20150523/govern-espanyol-intenta-suavitzar-vot-danes.html
• (Declarations of the two ministers, video):  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/declaracions-dels-ministres-dexteriors/video/5526275/

Open letter to Twitter

Dear Sirs,

As you may know, whereas Scotland has been able to hold a referendum on whether or not to become independent from the UK (and Quebec and many before them), Catalonia has not. 

In the past 3 years four vast demonstrations have been held on the issue (11 Sept 2012, 11 Sept 2013, 11 Sept 2014, 9 Nov 2014).

Those defending the democratic path to independence have been subjected to massive electronic attacks (websites, especially on Nov 8-9 2014; hundreds of cell phones, 10-11 Sept 2014, and 8-9 Nov 2014).

Now it seems that attention has turned to twitter accounts. In the past few hours twitter has suddenly blocked 2 accounts, presumably on account of such complaints. Such complaints, coming from those opposing Catalonia's independence, will probably multiply, so I would ask you to play an active role to prevent twitter from being drawn into this de facto censorship.

I myself have six thousand followers (without being a celebrity,  a journalist or a politician!) and fear tht unless I copy the list of all my followers and those I follow, my voice may at any moment be silenced.  

Your early interest in this matter will appreciated, but please do not contact your Madrid office, some members of which in the past have made it clear they are not at all sympathetic to claims coming from Catalans.

If I should have written to another Department, please be so kind as to give me their email address.

Please give me a phone number if need be, to give you further details. 

Michael/Miquel Strubell