CNI

VilaWeb

‘Operació Catalunya’: el mapa d’una trama amb origen a La Moncloa

L'estat ha posat en marxa tots els seus efectius, els legals i els no legals, per intentar aturar l'independentisme català...

http://www.vilaweb.cat/noticies/operacio-catalunya-el-mapa-duna-trama-amb-origen-a-la-moncloa/

vives

Assistint al curs d'història de la música, que imparteix Joan Vives a la casa Elizalde, he pensat de recuperar algunes de les obres que ell ha fet servir per il·lustrar el curs, amb versions que he trobat a YouTube. 



J S Bach: Cantata "Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (Actus Tragicus)" BWV 106

https://www.youtube.com/watch?v=uAtp6zIS6i0

00:00 1. Sonatina
02:36 2. Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (Chorus)
04:44 3. Ach, Herr, lehre uns bedenken (Arioso)
07:01 4. Bestelle dein Haus (Aria)
08:06 5. Es ist der alte Bund (Chorus und arioso)
11:55 6. In deine Hände (Aria)
14:14 7. Heute wirst du mit mir (Arioso)
17:50 8. Glorie, Lob, Ehr und Herrlichkeit (Chorus)
20:50 Commentary "Not Too Perfect"00:00 1. Sonatina
02:36 2. Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (Chorus)
04:44 3. Ach, Herr, lehre uns bedenken (Arioso)
07:01 4. Bestelle dein Haus (Aria)
08:06 5. Es ist der alte Bund (Chorus und arioso)
11:55 6. In deine Hände (Aria)
14:14 7. Heute wirst du mit mir (Arioso)
17:50 8. Glorie, Lob, Ehr und Herrlichkeit (Chorus)

CONDUCTOR Jos van Veldhoven / SOPRANO Dorothee Mields / ALTO Alex Potter / TENOR Charles Daniels / BASS Tobias Berndt / RIPIENO SOPRANO Marjon Strijk / RIPIENO ALTO Barnabás Hegyi / RIPIENO TENO RImmo Schröder / RIPIENO BASS Jelle Draijer / RECORDER Heiko ter Schegget, Benny Aghassi / VIOLA DA GAMBA Mieneke van der Velden, Ricardo Rodriguez Miranda / CELLO Lucia Swarts / DOUBLE BASS James Munro / ORGAN Siebe Henstra / THEORBO Mike Fentross

J.S. Bach - Toccata, Adagio and Fuga C major, BWV 564

https://www.youtube.com/watch?v=gtRA5aRLyS0

Wilfried Schnetzler an der Metzler-Orgel der Stadtkirche Biel/Bienne, Schweiz/Switzerland
15:49


J.S. Bach - Toccata e Fuga in Re minore, BWV 565

https://www.youtube.com/watch?v=NZoQH0-9c1E

Simon Preston
8:35

Bach - Fugue in G minor, BWV 578
https://www.youtube.com/watch?v=PhRa3REdozw
Ton Koopman, organ
3:14

G.F. Handel - Dixit Dominus, HWV 232

https://www.youtube.com/watch?v=dS65-ZvUSSM

Monteverdi Choir
English Baroque Soloists
Sir John Eliot Gardiner
40:21

G.F. Handel - Lascia la Spina

https://www.youtube.com/watch?v=VhNRWduBPmY

Handel: Il Trionfo del Tiempo e del Disinganno / Part 2
Cecilia Bartoli (mezzo-soprano) Live in Italy - Teatro Olimpico, Vicenza, June 1998
6:05

G.F. Handel - Eternal Source of Lighyt Divine - Ode For The Birthday Of Queen Anne

https://www.youtube.com/watch?v=HDtJoaii0NI

Iestyn Davies, counter-tenor
Eternal source of light divine,
With double warmth Thy beams display,
And with distinguished glory shine,
To add a lustre to this day.
3:08

J.S. Bach - Violin Concerto in A minor

https://www.youtube.com/watch?v=HTr8KHDmMWw

- 1. Allegro (00:07)
- 2. Andante (03:42)
- 3. Allegro assai (9:58)
13:13
New York Classical Players
Dongmin Kim, conductor
David Southorn, violin
Broadway Presbyterian Church, New York, November 17, 2013

J.S. Bach - Brandenburg Concerto No. 2 in F major, BWV 1047 

https://www.youtube.com/watch?v=3HSRIDtwsfM

"Spiegelsaal" Castle Cöthen (Schloß Köthen)
Freiburger Barockorchester

0:15 I. Allegro
5:12 II. Andante
8:52 III. Allegro assai

Friedemann Immer - trumpet / trompette
Isabel Crijnen - recorder / flûte à bec
Katharina Arfken - oboe / hautbois
Gottfried von der Goltz - violin / violon


J.S. Bach - Brandenburg Concerto No. 6 in B-flat major BWV 1051

https://www.youtube.com/watch?v=8RaGcWX5mrU

Herbert Blendinger, viola
Ingo Sinnhofer, viola
Oswald Uhl, viola da gamba
Hans Dieter Kruse, viola da gamba
Peter Steiner, cello
Franz Ortner, double bass
Karl Richter, Münchener Bach Orchester

G. F. Händel - Flavio, Opera 1723, HWV 16 

https://www.youtube.com/watch?v=zAA_a_mwbWw

2:35:39

G. F. Händel - Opera Giulio Cesare in Egitto, HWV17

https://www.youtube.com/watch?v=dUzP_liWx2g

(First performance at the King's Theatre in Haymarket, London on 20 February 1724)
Alan Curtis, director
Il Complesso Barocco

    Aria de Cleopatra: "Piangeró la sorte mía", Natalie Dessay
     https://www.youtube.com/watch?v=inQJEoqMnkk 
     Aria de Cleopatra: "Se pieta de mi non senti", 
     https://www.youtube.com/watch?v=cTpftQ07YT8


PTOLEMY, KING OF EGYPT, OPERA 1728 - HWV 25 

https://www.youtube.com/watch?v=u3IkWfha9Tk

         Silent worship, Thomas Allen, baritone
           https://www.youtube.com/watch?v=9Cb8jAF-NtA

J.S. Bach - Mass in B minor BWV 232 

https://www.youtube.com/watch?v=ShYiihooSa0

Gundula Janowitz, soprano
Hertha Töpper, alto
Horst R. Laubenthal, tenor
Hermann Prey, bass
Karl Richter, Münchener Bach Orchester & Chor

J.S. Bach, Goldberg Theme & Variations BWV 988

https://www.youtube.com/watch?v=4jS873pDWNs

Wanda Landowska, Harpsichord
49:53
Victor 78rpm Album DM 1022 (11-8933 - 11-8938)
Recorded in New York, June, 1945 



J.S. Bach. The Musical Offering (Musikalisches Opfer or Das Musikalische Opfer), BWV 1079 

https://www.youtube.com/watch?v=ma2g_mOL-A4

I. Ricercar a 3 (0:00)

II. Canones diversi super Thema Regium (5:16)
III. Sonata sopr'il Soggetto Reale:
1. Largo (13:28)
2. Allegro (20:39)
3. Andante (27:19)
4. Allegro (30:58)
IV. Thematis Regii Elaborationes (34:09)
V. Ricercar a 6 (43:28)

J.S. Bach - Die Kunst der Fuge (The Art of Fugue), BWV 1080

https://www.youtube.com/watch?v=Lrb0dHKJBR4&t=2s

G.F. Handel - Teodora, HWV 68 (1749)

https://www.youtube.com/watch?v=KNQ2eowT6xU

Glyndebourne, 1996

G.F. Handel - Serse/Xerxes, HWV40 - "Ombra mai fu" 

https://www.youtube.com/watch?v=U9Jh7DF1nxY

ECRI

Algú pot fer alguna cosa per rectificar aquestes coses al proper informe???

Council of Europe
Conseil de l'Europe

European Commission against Racism and Intolerance
Commission européenne contre la racisme et l'intolérance

CRI(2011)4
Version espagnole
Spanish version

CUARTO INFORME SOBRE ESPAÑA
Adoptado en 7 diciembre de 2010
Publicado en 8 febrero de 2011


138. Al parecer, la situación difiere de una comunidad autónoma a otra. En aquellas donde la educación sigue siendo competencia del Estado, se contrata mayor número de profesores de islamismo (sic), mientras que en aquellas donde la educación es competencia de las comunidades autónomas por lo general no hay ninguno. Así, por ejemplo, en Andalucía, donde la educación está bajo la autoridad del Estado, hay 16 profesores de religión islámica. En Cataluña, que tiene la mayor concentración de alumnos musulmanes en España, no hay un solo docente de islamismo (sic). El ECRI considera que esta situación podría evitarse si todas las cuestiones relativas a la instrucción religiosa en las escuelas fueran competencia del Estado.

139. La ECRI recomienda que se adopten medidas destinadas a garantizar la uniformidad en todas las cuestiones relativas a la instrucción religiosa en las escuelas.


ESP: https://www.coe.int/t/dghl/monitoring/ecri/Country-by-country/Spain/ESP-CBC-IV-2011-004-SPA.pdf

EN: https://www.coe.int/t/dghl/monitoring/ecri/Country-by-country/Spain/ESP-CBC-IV-2011-004-ENG.pdf

Tweets by Josep Costa on the Forcadell law suit

A set of thirteen devastating tweets by Josep Costa @josepcosta. The string starts here.

1. A few notes on why the trial of the Catalan Parliament's speaker is so outrageous from the point of view of constitutional and criminal law.
2. The Spanish Constitutional Court has repeatedly stated that parliamentary immunity serves the purpose of unrestricted political deliberation
3. Both the institution and the individual members are said to be protected from any action that might impede the free expression of their will
4. In particular, no member of any parliament shall be prosecuted, under any circumstance, for any of their opinions or votes. No exceptions.
5. According to the Criminal Code it is an offence to try to prevent a member of parliament from freely expressing an opinion or casting a vote
6. It is also a specific criminal offence for a judge to unduly prosecute, and for a police officer to unduly arrest, a member of parliament.
7. There is no legal basis for the Constitutional Court or any other court to order a parliament not to discuss a specific matter o proposal.
8. Until recently, the Constitutional Court maintained that political declarations or resolutions were not subject to constitutional review.
9. Their views have changed dramatically in response to the events in Catalonia. So much that parliamentary immunity now has become meaningless.
10. The Parlament's speaker is not prosecuted because of anything she did or said. She's prosecuted because they wanted her to block a debate.
11. Even though the Constitutional Court's previous view was that the speaker could not block the discussion of proposals by reason of its content.
12. It is also undisputed that the debate on Catalan independence was held in strict compliance of all Parliament regulations.
13. Bottom line: the speaker of Parliament's actions can never be a criminal offence. Her prosecution might be, as it violates parlimentary immunity.

Eppur si muove

Araceli Mangas: "Si no se ponen límites, Cataluña puede ser un Estado de un día para otro"
El Mundo
26/11/2016
http://www.elmundo.es/opinion/2016/11/26/583881a146163fe3438b4574.html
"Ya estamos en una fase muy aguda en la que el Gobierno se ha escondido tras los fiscales y el sistema judicial. Es probable y posible que, llegado el momento, el Estado tenga que utilizar todas las medidas coercitivas con las que dota la legalidad interna e internacional a cualquier Estado, pero antes debe haber cubierto las casillas previas: dialogar."

Quatre coses que ens allunyen de la independència
Pere Cardús
Vilaweb
8.12.16
http://www.vilaweb.cat/noticies/quatre-coses-que-ens-allunyen-de-la-independencia/
«No comparteixo de cap manera l'opinió d'aquells que diuen que ja ho tenim fet. Crec que encara falta avançar. Que passen coses que ens n'allunyen»

De Carreras: El estado de sitio se aplica si peligra la integridad territorial
EFE
10/12/2016
http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2016-12-10/de-carreras-el-estado-de-sitio-se-aplica-si-peligra-la-integridad-territorial_1087307/
"El estado de sitio es prácticamente como el estado de excepción y se suspenden determinados derechos, y una de las causas del estado de sitio es poner en peligro la integridad del territorio, bueno, sería de aplicación también aquí", ha apostillado el catedrático.
Sin embargo, Francesc de Carreras considera que "llegados a una situación extrema, lo más probable es que España aplique en Cataluña el artículo 155" de la Constitución".

Suicidio constitucional
José Antonio Zarzalejos
11/12/2016
https://sites.google.com/site/gironaindependencia/-11-12-16-zarzalejos-jose-antonio-suicidio-constitucional-la-vanguardia
"cuando sólo se resiste con la pretensión de que el mero transcurso del tiempo solucione los problemas, es fácil encontrarse con que estos se han convertido en inmanejables. Quizás Rajoy se haya dado cuenta ya tarde."

Pérez Royo: ‘El referèndum pactat ja és gairebé inevitable’. El catedràtic de dret constitucional diu en aquesta entrevista que no hi haurà reforma de la constitució i que Espanya pot ser que ja sigui al final de la 'segona restauració'
Entrevistat per Josep Casulleras Nualart, @jcasulleras
Vilaweb
11/12/2016
http://www.vilaweb.cat/noticies/perez-royo-en-el-moment-que-som-el-referendum-pactat-es-gairebe-inevitable/
"Admet que ara mateix no hi ha cap alternativa a l’independentisme i que, ‘desgraciadament’, el referèndum és inevitable, és l’única manera de sortir de la crisi. Però ha de ser pactat, i l’estat ho hauria de veure. Si no, hi haurà un xoc de trens, que no veu totalment descartable i que faria evolucionar les coses d’una manera imprevisible."

La cara fosca de l’operació diàleg i els avisos des de Madrid que ja s’ha fet tard
Josep Casulleras Nualart, @jcasulleras
Vilaweb
11/12/2016
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-cara-fosca-de-loperacio-dialeg-a-madrid-avisen-que-potser-es-massa-tard/

21, 22 i 23
Vicent Partal
Vilaweb
12/12/2016
http://www.vilaweb.cat/noticies/21-22-i-23/
"Amb l’aprovació del pressupost i l’inici de la tramitació del referèndum entrarem de ple en la quarta fase, on la tesi de l’estat segons la qual nosaltres ens barallaríem i trencaríem el procés deixarà de tenir sentit i de ser per a ells cap esperança. Veurem aleshores com reaccionen i què fan, a mesura que es vaja concretant pas a pas el calendari traçat per a la proclamació de la república. Tindran molt poc temps per a fer res, es troben en escac i mat i la desesperació realment podria menar-los a fer bogeries. O els pot fer entrar en el camí del seny. En les tres fases anteriors no van encertar-ne ni una i ara en paguen el errors. Confiem que continuaran cometent-ne."

Bombardear

Manuel Azaña (President de la República Espanyola):

... "Con el personal de la secretaría, Tarradellas se ha desfogado, muy discretamente, y de modo principal contra el Gobierno. Asegura que con el rescate del Orden público, el Gobierno ha enviado a Cataluña un ejército de ocupación, que vive a costa del país. . . De Madrid se está haciendo un mito, para emplearlo en favor de la política centralista, antiautonomista. En el frente de Madrid hay ¡cuarenta mil catalanes! Si ha podido emprenderse la ofensiva de Brunete se ha debido a que Catalunya ha dado muchos miles de cartuchos. El frente de Aragón es el único que no ha retrocedido, en tanto que no se ha hecho más que correr desde Cádiz hasta Madrid...  Y otras agudezas por el estilo. Son materiales para el conflicto venidero. Si dan tiempo a que estalle. 

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST

HackingTeam

1
7 de juliol de 2015:

El CNI va contractar una empresa d’hackers internacionals per boicotejar el 9N

Hacking Team una de les principals empreses d’espionatge i manipulació a internet va ser contractada per la policia espanyola i el Centre Nacional d’Intel·ligència segons CSOonline

 .....

http://www.directe.cat/noticia/418628/el-cni-va-contractar-una-empresa-dhackers-internacionals-per-boicotejar-el-9n 

"Cerdos separatistas"

En els darrers vuit mesos he trobat 13 piulades, algunes amb molts RT, amb aquest clar contingut xenòfob anticatalà, és a dir, catalanofòb. No em consta que el fiscal n'hagi perseguit cap (ni amb cap altre text semblant, com el més freqüent "catalufo de mierda"). He començat el recull amb la presidenta de Vox a Cuenca, Inma Sequí, que va ser víctima d'una brutal agressió (del tot rebutjable, com totes les agressions) el maig de l'any passat, però que després ha atacat verbalment no només els separatistes catalans, sinó els musulmans. Fins ara, impunitat total (i amb ganes que algú em rectifiqui aquesta afirmació).

                             CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST

Companys assassí?

Periòdicament torna a córrer una reproducció molt defectuosa d’un ofici suposadament adreçat pel conseller de Justícia de la Generalitat, el dia 10 de desembre de 1938, al president de Catalunya, Lluís Companys, en què li lliura un ofici amb, suposadament, una certificació del Secretari del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya respecte de la sentència de mort dictada contra tretze ciutadans pel “delicte de derrotisme, espionatge i altra traïció”.

**** CLICA A "Més informació" A SOTA PER VEURE TOT EL POST *****

Imatge: https://www.dolcacatalunya.com/wp-content/uploads/2015/10/companys3-255x300.jpg

Tot sovint* aquesta imatge es fa servir com a “prova” de l’afirmació que el M. Hble. President de Catalunya, Sr. Lluís Companys, va assassinar nou mil persones [sic]. La criminalització - la dimonització- del nostre president màrtir que en van fer els rebels (posteriorment convertits en el règim franquista) sembla encara tenir molts adeptes (com si no tinguessin res millor a fer).
Fins i tot donant per bo que l’original no ha estat manipulat, em sembla oportú fer les següents consideracions:

•         a. El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya no era un òrgan de la Generalitat ni el president de Catalunya hi teniu directament a veure. Els seus cinc components eren nomenats pel Ministre de Justícia (2), pel Ministre de Governació (1) i pel Ministre de Defensa (2).
•            b. L’ofici no és la sent`pencia de mort com afirmen multitud de fonts mal informades.
•       c. L'ofici no el signa el M. Hble. President de Catalunya, Sr. Lluís Companys, sinó el Conseller de Justícia.
•         d. L'ofici té un gargot a la part superior esquerra que alguns afirmen que és la signatura del Presidnt donant el vistiplau a l'execusiuó de la sentència. Però un vistiplau no aniria a un ofici, sinó a la mateixa sentència, que no consta que existeix avui.
•      e. L’ofici no demostra ni que el M. Hble. President de Catalunya, Sr. Lluís Companys tingués la potestat d’ordenar la realització de sentències de mort, que no la tenia; ni que les persones esmentades (Josep Arderius, Tomàs Ferrer i Serra, Josep Ciscau Perelló, Salvador Gili i Sardà, Josepa Sitjà i Teixidor, Lluís Ortiz i Estrada, Joan Bonet i Romeu, Ignasi Trias Peix, Carmen Taxonera Riera, Just Urarte Duran, Josepa Vergara i Espinosa, i Mercè Vergara i Espinosa) fossin efectivament executades. De fet no ho van ser, a pesar que algunes fonts posen aquest document com a exemple (vegeu a sota)*. 

Aquestes fonts són prou nítides al respecte.

"El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció havia estat creat pel Govern Negrín per decret de 22 de juny 1937 i el formaven cinc magistrats. Exactament dos mesos més tard es creen dos tribunals nous, un amb jurisdicció a Astúries i Santander, i l’altre a Barcelona. Aquest darrer el formaven tres magistrats de carrera i dos militars lletrats. Així, dos dels magistrats eren nomenats pel Ministre de Justícia a proposta del Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya; un tercer era nomenat pel Ministre de Governació, i, finalment, pel  que fa als dos militars lletrats, eren nomenats pel Ministre de Defensa. Quan el Govern de la República s’instal·là a Barcelona el 31 d’octubre de 1937, la seu central del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció, que fins aleshores havia estat a València, es trasllada a Barcelona i posà la seu al passeig d’Elisenda de Montcada. Així, s’uní als Tribunals d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya, que es trobaven al Palau de Justícia de Catalunya."

Àngels Casanovas i Romeu (2011). Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 292.

 “El 22 de juny de 1937 es va crear a València el El Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció, conegut com a Central i, a partir de l’agost d’aquell any, passà a Catalunya, començant a funcionar el mes següent.” ... “Els nous tribunals, a Catalunya, escaparen del control de la Generalitat i amb ells tornaren les irregularitats.”

Ricard Camil Torres Fabra (2007), “Les repressions durant la Guerra Civil al Principat i al País Valencià”, a Pelai Pagès (ed.), La Guerra Civil als Països Catalans (1936-1939). València, Universitat de València, p. 228.

"Dichos tribunales [Tribunal Especial de Guardia, Tribunal de Espionaje y Alta Traición de Cataluña] escaparon completamente del control de la Generalitat, que se sintió marginada y menospreciada por el Gobierno de la República". (p. 130).

Pelai Pagès (2007). Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939). Ediciones Espuela de Plata.

 "EL SOCORRO BLANCO
Con anterioridad al GMN Socorro Blanco era el nombre de una organización carlista dirigida por Margaritas de la Caridad. Uno de los puntos de apoyo de Socorro Blanco era el estanco ubicado en el número 4 de la calle de la Palla de Barcelona regentado por las hermanas Vergara Espinosa, Carmen, Josefina y Mercedes. Recibían óbolos de variadas procedencias destinados a posibilitar medios, albergues y caminos para ayudar a huir de Catalunya a prófugos y desertores. También socorrían a religiosos ocultos e incluso facilitaban vino de misa y hostias para celebrar clandestinamente. Ahora bien: era un secreto a voces. El presidente Negrín, como el titular de Justicia Manuel de Irujo, sabían de su existencia. Encerraron a García Guijarro, Isabel Priego, Montserrat Segarra, Maria Miret, el fejocista Joan Rof, el escritor Maurici Serrahima y 40 militantes más de UDC. No se ejecutó ninguna de las penas de muerte impuestas el 10 de diciembre de 1938 por el Tribunal de Espionaje y Alta Traición de la Conselleria de Justícia de la Generalitat** a Josefa Arderiu Borrell, Soledad Codina Arderius, Tomàs Ferrer Serra, José Ciscan Perelló, Salvador Gili Sardà, Josefa Sitjà Teixidor, Luis Ortiz Estrada, Joan Bonet Romeu, Ignasi Trias Peix, Carmen *Taxonera Riera, Justo Uriarte Duran, Josefa y Mercedes Vergara Espinosa..."

Ferran Sánchez Agustí (2003). Espías, contrabando, maquis y evasión. La Segunda Guerra Mundial en los Pirineos. Editorial Milenio, Sant Salvador, Lleida. http://docplayer.es/10647751-Espias-contrabando-maquis-y-evasion-la-segunda-guerra-mundial-en-los-pirineos.html

* Per exemple:

• https://ciudadanoadrian.wordpress.com/2015/08/19/lo-que-el-viento-se-llevo-5a-parte-companys-el-ejecutor/ (19/8/2015) 
• https://digitalliberalespana.wordpress.com/2016/10/16/el-silencio-de-los-cobardes-ni-podemos-ni-las-feministas-condenan-la-brutal-agresion-de-alsasua/ (16/10/2016)
• http://lagrancorrupcion.blogspot.com/2016/10/carme-forcadell-y-lluis-companys.html (17/10/2016)
• https://www.lasvocesdelpueblo.com/un-catalan-publica-la-sentencia-de-muerte-contra-civiles-firmada-por-lluis-companys-erc/ (13/6/2017)
• https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=5890839&page=3 (13/9/2017)
• https://lorondinaire.com/2017/11/06/los-descontrolados-de-companys-de-javier-barraycoa/ (06/11/2017)

** Fixeu-vos en l'error (volgut?) de l'autor!

ADDENDA

1

Hilo sobre las sentencias de muerte que nunca firmó Lluís Companys, president de la Generalitat y asesinado por Francisco Franco un 15/10

— Josep Vives 🎗 (@josepvivesg) 15 d’octubre de 2017

2

Moltes vegades el nacionalisme español acusa el President Companys d'haver assassinat 8.000 persones. Acusant-lo així de matar en nom de Catalunya.

ÉS TOTALMENT FALS I UNA GRAN MANIPULACIÓ.

FIL

— Joan Mangues (@jmangues) 15 d’agost de 2018

Scathing GRECO Report

GRECO (Group of States against Corruption)

Corruption prevention in respect of members of parliament, judges and prosecutors.

4th Evaluation Round. Compliance Report. Spain

Adopted by GRECO at its 72nd Plenary Meeting (Strasbourg, 27 June-1 July 2016)

Publication: 10 October 2016

Ref.:  GrecoRC4(2016)1

http://www.coe.int/t/dghl/monitoring/greco/evaluations/round4/RC4/GrecoRC4(2016)1_Spain_EN.pdf

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST
IF NEED BE; CLICK BELOW TO ACCESS REST OF POST 

Injustícia

Una persona coneguda exposava un cas d'identificació arbitrària, a més, respecte d'uns fets de dubtosa il·legalitat, que ha acabat amb unes condemnes que descriu com a del tot injustes.

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST 

Es fomenta l’odi a Catalunya?

Podríem trobar mil exemples a les xarxes socials en tots els sentits, de moltes menes d'odi. Però faré un petit estudi sistemàtic, amb una única font. Entre l’u de gener i el 28 d’octubre d’enguany, al Periódico de Catalunya s’han publicat 62 articles amb la paraula “odi”. Veurem en quants casos aquest diari –poc sospitós d’albergar sentiments favorables al procés cap a la independència de Catalunya- ha destacat mostres d’odi aparentment fomentades per aquest procés.

SI CAL, CLICA A SOTA PER VEURE LA RESTA DEL POST 

L'occità de l'Aran, a la Catalunya independent

Acte “Occitan, dètz ans d’oficialitat en Catalonha”

25 de octubre de 2016 @ 19:00 – 20:45

Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catlunya 

Rambla de Catalunya 8

08007 Barcelona

Intervenció de Miquel Strubell

Vinc per delegació del president de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional de Catalunya, el qual fa molt pocs dies, vist el panorama polític del moment, em va demanar que el substituís en aquest acte. Ho faig amb molt de gust, alhora que us transmeto la seva adhesió a l'acte i que us demana comprensió per la seva impossibilitat d'assistir-hi.

Abans d'entrar en matèria permeteu-me comentar que de les entitats representades a la mesa, l'Assemblea Nacional Catalana és l'única que no té la defensa i la promoció de les llengües i les cultures com a un dels seus objectius principals. El nostre, com sabeu, és s'assoliment per a Catalunya de la seva plena sobirania: la independència.

A la Conferència Nacional per l'Estat Propi, l'acte multitudinari que els promotors de l'Assemblea Nacional Catalana van organitzar al Palau de Congressos de Barcelona, el 30 d'abril de 2011, els assistents van donar el seu suport a la "Declaració". Essent un document prou curt no s'hi esmenta la Vall d'Aran, tot i que sí que entre els punts hi trobem una referència territorial:

8. Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.

El Secretariat sortint de la Conferència, amb caràcter executiu, havia "d’impulsar i coordinar la formació d’assemblees territorials i sectorials", i ho va fer tenint sempre clar que la Vall d'Aran hi havia de ser amb ple dret. Així, tenim una assemblea activa a la Vall: "Aran pera independéncia". Es va constituir el setembre de 2013...  "entà amassar aranesi partisans dera independéncia de Catalonha".  Es va presentar el 28 de desembre de 2013, comptant amb la intervenció de Carme Forcadell i la presència del Síndic d'Aran. 

Al cap de dos dies donava a conèixer un important manifest que demanava tres coses, als aranesos, als catalans i als occitans:

• 1. A totes es araneses e aranesi, as fòrces politiques e as institucions d’Aran, que s’ahigen e collaboren actiuament damb eth pòble, es fòrces politiques, e es institucions catalanes, en procés de reivindicacion e constitucion der Estat catalan.
• 2. Ath pòble, as fòrces politiques e as institucions de Catalonha que, laguens deth futur Estat catalan, garantisquen er assolidatge dera mès nauta e plena autonomia lingüistica, culturau, politica, economica e administrativa possibla entà Aran.
• 3. A toti es membres dera nacion occitana, que manifèsten eth sòn plen supòrt ara reivindicacion deth pòble catalan e deth pòble aranés per’mor que Catalonha sigue un Estat liure e independent e Aran acompanhe er impuls qu’a de besonh Occitània entà arténher es legitimes aspiracions deth pòble occitan.

L'Assemblada Nacionau Catalana en Aran té una pàgina de Facebook, en occità d'Aran, on per exemple, recull la concentració de suport als imputats pel 9N que es va fer el 13 d'octubre de l'any passat, davant deth Conselh Generau d'Aran, "perqué en un país a on non se deishen méter urnes non i a democrácia". 

La nostra tasca a la Vall és principalment contrarestar la propaganda constant que arriba als aranesos en contra de la independència. Només un botó de mostra: "Arán quiere ser español... y catalán". "Los araneses, que gozan de autonomía y lengua propia, están en contra del proceso secesionista". Així, a seques. Ah, i aquest diari troba algú (que es fa dir Iñaki!) que afirma que "social y culturalmente, por nuestra condición pirenaica, estamos más cerca del País Vasco que de Cataluña"!

Pel que fa a Aran, l'Assemblea intenta no entrar en concrecions de cara a la Catalunya independent. Es responsabilitat i dret dels aranesos definir la seva relació amb la resta del país. Crec que hi ha un sentiment generalitzat que el poble aranès forma part de la nació occitana i que nosaltres, si més no, li respectaríem el seu dret d'autodeterminació, si per exemple decidís unir-se políticament amb la resta d'Occitània. Crec també que els socis de l'Assemblea tenen ben clar que el poble de Catalunya s'ha configurat a l'entorn de la llengua catalana, que és la seva. I que de la mateixa manera la Vall d'Aran s'ha configurat a l'entorn de la llengua occitana, que és la seva. Per tant, hem de mantenir i reforçar l'esperit dels Estatuts de 1979 i 2006, pel que fa al reconeixement oficial de l'occità aranès: el pensament general actual és molt més avançat i respectuós del que era quan es va redactar, per exemple, l'Estatut de Núria (1931) i l'Estatut rebaixat de 1932, en què no hi havia cap esment de l'aranès.

Sense que suposi una posició oficial de l'Assemblea nacional Catalana, la sectorial de Sociolingüistes ha elaborat un document que no arriba a dues pàgines en què equiparem tres cops el català amb l'occità d'Aran:

• "El català és la llengua pròpia de la nació catalana, de la qual forma part el Principat de Catalunya, així com l’occità ho és de l’occitana, de la qual forma part la Vall d’Aran...;" 
• ..."L’objecte d’una possible oficialitat lingüística han de ser les llengües nacionals i autòctones (català i occità en llurs territoris respectius)..." i 
• "La política lingüística [...] ha de tenir com a objectiu aconseguir el desplegament funcional del català (i de l’occità a Aran) en tots els àmbits d’ús...".

Així les coses, no dubteu que a dins de l'Assemblea, i no només a la mateixa Vall, hi ha una voluntat clara que l'occità d'Aran torni al seu lloc natural, desenvolupada durant segles, de preeminència social. Això sí, sempre amb polítiques democràticament decidides. 

Alguns temes clau per guanyar el referèndum d’independència

Publicat a Tribuna, 18 d'octubre de 2016. http://www.tribuna.cat/opinio/politica-catalana/el-referendum-alguns-missatges-clau-que-han-darribar-a-tothom-18-10-2016.html

Possibles missatges clau que han d'arribar a TOTHOM

1. Els mitjans de comunicació majoritaris han jugat i juguen brut. Donen via lliure a tothom que vulgui parlar en contra de la independència de Catalunya, deformen la realitat, caricaturitzen les posicions favorables a la independència, no donen opció a aquestes posicions de defensar-se directament. 

2. L'Estat ha jugat i juga brut. Està eliminant l'autonomia del Govern i del Parlament, bloquejant decrets i lleis que volen protegir els més febles. Les evidències són notòries, i els enregistraments del ministre Fernández Díaz ho reblen.

3. No sabem qui manarà a la Catalunya independent, això dependrà del poble en cada ocasió. Però segur que es governarà pensant en els més necessitats (que irònicament, són majoritàriament poc atrets per la idea de la independència).

4. No hi ha ningú a Catalunya que vulgui que les relacions amb Espanya siguin pitjors que les actuals. Al contrari. Ni s'ha fomentat l'odi, com s'afirma des de Madrid.

5. Els catalans som més que capaços de triar governants molt més eficients i eficaços que, tristament, el conjunt dels espanyols. Les infrastructures bloquejades per l'Estat, essencials per al desenvolupament i la creació de riquesa, tindran prioritat absoluta.

6. Per als que la volen, la independència no és una qüestió d'identitat. Per als seus oponents, sí. La Catalunya independent no traurà la ciutadania espanyola a cap ciutadà.

7. Els catalans, tots els catalans, podem ser ciutadans de ple dret, i deixar de ser súbdits manats per uns poders seculars, sovint ocults. 

8. Els oponents de la independència de Catalunya (alguns amb poder) no ho fan pensant en l'interès dels catalans, sinó en el seu, propi.

9. Molts economistes i politòlegs coincideixen a afirmar que els països petits, independents però alhora interdependents, tenen més possibilitats de reeixir en una economia mundialitzada.

10. Molts, la majoria, dels catalans, tenim família amb orígens fora de Catalunya. Si van venir i s'hi van quedar, va ser -suposem!- per confiança en el futur d'aquesta terra. El referèndum els dóna l'oportunitat de refermar aquesta confiança. 

Main events from October 2013 to September 2014

Main events from October 2013 to September 2014
Click here if need be to read the whole post.

Jofre

Jofre Llombart: "The Tomb Catalonia, known as TC"
"When you ask yourself if it is worth continuing with such a state, it is also prohibited to ask you"

Catalonia is a country where Parliament approves its banks charge a fee for large fortunes and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approves protect citizens who have been scammed or preferential mortgages for the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approves ensure that poor households have electricity, water and gas during the winter months and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approved charging a flat fee for each gap and devote to social rent and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where Parliament approves its policies to make equality between men and women and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approves that Catalan is the language used in school and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approved a tax charge on nuclear and allocate the amount on environmental protection and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approves ban fracking and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where Parliament approves its charge a fee for internet operators devote to the culture and the Constitutional Court as grave.

Catalonia is a country where its Parliament approves ban bullfights and probably the Constitutional Court tombarà it.

This summary is read in two minutes, but the list which could take a long triple has been brewing with years. Missing college scholarships, railway infrastructure, licence plates for cars, shop opening hours and a hundred more competitions in which he has made clear that, even there are majorities in Parliament, when the truth be a dead letter because Madrid always has the last word. After 38 years of Constitution and start alleged decentralization legal legacy leaves us very clear modus operandi: the power is transferred to the Autonomous Region, the Autonomous Community exercised but the law does not like the administration state, one of two: either the Constitutional Court or the tomb is written Spanish law, as the Constitution says, has a higher rank in the regional that, in practice, has been canceled.

And when you wonder if it's worth continuing state so that it is also prohibited to ask you. As IT is also prohibited -and risk gaol- to allow for a debate in Parliament on how a state could not ban both. It is also prohibited. And so, ban ban, more and more people rather than be banned starting to question because the answer. Without it no one has asked for is prohibited. And when after a forbidden question have an answer then there is no longer convinced the court that grave.

Source: elMon.cat

vilassar



"La projecció internacional del cas català".
Intervenció de Miquel Strubell i Trueta.

Començaré recordant un intercanvi d'escrits que ens recorda que la projecció internacional del cas català la fan dos bàndols, l'Estat, que ens voldria vagant per l'espai exterior (i que compta amb l'inestimable suport -subvencionada!- de la fundació del PP, la FAES, o de la mal anomenada associació unionista "Societat Civil Catalana"), per una banda; i la Generalitat, l'agència catalana de para-diplomàcia Diplocat, i l'Assemblea Nacional Catalana amb les seves múltiples assemblees a l'exterior, per l'altra. No em dedicaré a les activitats directes d'uns i altres, sinó a les indirectes, les que fa altra gent exposant posicions a favor o en contra de la independència de Catalunya, en el món anglosaxó. 

Només afegiré que en una comunitat internacional en què només sembla que compten els Estats (mireu com el món mira cap a un altre costat en els casos del Kurdistan o el Tibet), no podem pretendre buscar Estats "aliats", "amics". Com a molt fer-los entendre què pretenem i perquè. El que és sorprenent és com des del club dels Estats els suports explícits a Espanya han estat molt aigualits, molt. El que han arribat a dir, molt pressionats, els caps d'Estat del Regne Unit, Alemanya o els Estats Units, o el president de la Comissió Europea (víctima, aquest, dels tripijocs dels espanyols) han estat molt poqueta cosa, malgrat els esforços de García Margallo.

Hi ha algun moment, en aquesta guerra sense trets, aquesta guerra informativa, aquesta guerra de l'opinió pública nacional, estatal i internacional, en què podem dir sense risc d'exageració que hem presenciat un monumental "zasca", com es diu ara a les xarxes socials.

El 19 de gener de 2014 el MH President Artur Mas era entrevistat per la BBC, per explicar els plans per la consulta no referendària que se celebraria el 9 de novembre d'aquell any. L'independentisme era projectat amb una imatge de moderació, de seriositat, de seny, de vellut i voluntat de consens, lluny de la imatge que havien projectat els separatismes basc o irlandès, per exemple. I en un anglès més que acceptable. L'entrevista va irritar enormement l'establishment madrileny, i així, al cap d'un mes, una diputada del PP, la senyora Cayetana Alvarez de Toledo, 13a Marquesa de Casa Fuerte, i doctora en història per la universitat d'Oxford (i no seré jo qui la descrigui com una pija rematada!), va escriure al Financial Times una diatriba patètica, “Europe cannot afford to give in to the separatists” (February 19), "Europa no es pot permetre rendir-se davant els separatistes," en referència a Catalunya i Escòcia (que el govern britànic ja havia autoritzat a fer un referèndum!), que segons ella donarien la raó a la teoria del dominó i a la disgregació d'Europa. Parlava de tribus, de regions, de valors europeus, de distorsió històrica... un llenguatge i una argumentació del tot inapropiats per a un diari internacional prestigiós.

La resposta va ser contundent: 'Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya: va ésser brutalment conquerida', escrivia Geoffrey Cowling, ex cònsol general de Gran Britànic a Barcelona en una carta el 26 de febrer "Catalonia's very real grievances" (Les queixes més que reals de Catalunya) en què la deixava, amb dades, de volta i mitja. Pilar Rahola, a la Vanguardia  (1 de març de 2014, a l'article "Cayetana descayetanada") escrivia que "a l'article Cayetana no culpava els catalans de la mort de Manolete, però va anar de poc" i elogiava l'oportú #zasca del sr. Cowling.

En definitiva, a la vista de l'experiència escocesa, els britànics no entenen què passa amb Catalunya. Cowling recorda que els escocesos es van unir amb els anglesos voluntàriament per una llei, i que en canvi Catalunya va ser annexionada a Castella a resultes d'una guerra. Però pocs britànics entenen que es pugui negar als catalans el dret (reconegut als tractats internacionals, subscrits per Espanya) de decidir democràticament el seu futur. Això, si saben on és Catalunya: molts només ens coneixen -malament!- pel llibre de George Orwell, escrit durant la guerra espanyola, "Homage to Catalonia".

Tot sovint, però, el mitjà on es publiquen versions molt esbiaixades del nostre cas no admet rèplica, i això és greu, perquè solen contenir tòpics o ser, simplement, redactats pels periodistes radicats a Madrid. No és el cas de "The economics of Catalan independence don't add up", un article (Thursday 22 November 2012) a The Guardian, en què inefable enemic del catalanisme en tots els seves manifestacions polítiques, Francesc de Carreras, fa una incursió en el món de l'economia per argumentar que els suposats beneficis econòmics de la independència (un "pure suicide", escriu) només es podrien produir després de molts, molts anys de terribles penúries.

Tampoc no és el cas de l'editorial de Joseph Weiler a The European Journal of International Law, el mateixa any 2012, del qual ell mateix és el director, en què feia unes consideracions -inadmissibles, i pràcticament sense fonamentació, en una revista acadèmica- contra l'eventual independència de Catalunya. "In seeking separation, Catalonia would be betraying the very ideals of solidarity and human integration for which Europe stands" arriba a afirmar! (En cercar la separació, Catalunya trairia els mateixos ideals de solidaritat i intergació humana que configuren Europa). Ideals que sostenen, per cert, el Premi Europeu dels Ciutadans.

El que sí intenten molts mitjans, i crec que de cada vegada més, és entendre el perquè del moviment independendentista, (una cosa que cap mitjà espanyol ha fet, per cert: ni El País). Així, poc abans del 9N, Harriet Alexander escrivia a The Telegraph, (22 Oct 2014) l'article "Why does Catalonia want independence from Spain? Catalonia will hold a vote on whether to seek independence on November 9. But why do they want to be separate from Spain?" (Per què Catalunya vol la independència? Per què es vol separar d'Espanya) en què repassa arguments històrics, polítics i econòmics, abans d'acabar més frívolament parlant de l'esport i la gastronomia. Necessàriament es un tractament superficial, però era una bona introducció. Si més no, no ens presenta com a una colla de garrepes insolidaris, com fan molts.

És més frustrant comprovar com tracten el tema del dèficit i deute de la Generalitat. Pocs entenen que Espanya ha infra-finançat Catalunya des de sempre, i que la crisi ha servit perquè l'Estat reduís les seves despeses mitjançant la centrifugació del deute cap a la perifèria peninsular, sobretot la mediterrània. Un exemple és Don Quijones, a Wolf Street, que escriu l'article "Catalonia Nears Default, Threatens Spain’s Debt" (Catalunya s'acosta a la suspensió de pagaments, amenaçant el deute espanyol, March 19, 2016), on s'afirma a més, en el més pur estil madrileny, que "the money it receives is then used to pay for its push for independence from Madrid" (els diners que rep es fan servir per pagar el seu projecte d'independència de Madrid).

Un altre trist exemple ens ve dels Estats Units: "Farewell to Catalonia? Spain Confronts a Rebellious Region", un article d'Omar G. Encarnación (Foreign Affairs, January 28, 2016) ple de mitges veritats. Un dels tòpics era que Catalunya gaudeix d'un elevadíssim grau d'autonomia. En una resposta (no publicada) hi van fer Imma Cabotí, Eva Riera i jo mateix, dèiem que poca autonomia tenia quan el govern espanyol havia recorregut lleis en els camps de la immigració, del comerç al detall, dels drets dels consumidors, de l'educació, del suport a les famílies pobres, de la creació de nous impostos, de la política exterior, entre molts d'altres. Com tants d'altres, aquest autor encara defensava alguna mena de model "federal", fórmula definitivament enterrada el 2006, i rematada el 2010.

Per últim, costa moltíssim no perdre la credibilitat en explicar molts exemples de la guerra bruta que mena l'Estat espanyol. No és que altres Estats siguin tots models de transparència democràtica, però l'arxivament de causes escandaloses, la no dimissió de ministres, la intensa persecució fiscal de futbolistes, la declaració quasi bèl·lica d'una fiscal general de l'Estat, i moltes coses més, és molt difícil de fer entendre a fora.