En aquesta era de telecomunicacions, i la introducció de sistemes digital terrestres que permeten eixamplar enormement l'oferta televisiva, com pot ser que al cap de més de vint anys de recepció de TV3 al País Valencià, el govern de la Generalitat Valenciana s'atreveixi a tancar els repetidors instal·lats, gràcies al finançament privat, al llarg del país?
El diputat socialista Joan Ferran ha dit que "ens dóna la impressió (sic) que, de totes les televisions públiques, la televisió pública més antigovernamental que estem veient és precisament la nostra". Això ho va dir a la novena sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Parlament de Catalunya, celebrada el passat dia 30 de novembre de 2007.
Aquest diputat és portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament de Catalunya i membre de la ponència redactora de la Proposició de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Joan Ferran va atacar els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio amb una dura intervenció (PDF, pàgines 32 a 34) en què, en nom del Grup Socialista, va expressar "la nostra preocupació específica [...] sobre la magnificació d’alguns aspectes que consideràvem minoritaris del que succeïa al nostre país i que crèiem que se’ls donava un tractament que després els feien, en certa manera, tenir una dimensió que no es mereixien en si. No per la qualitat que poguessin tenir, però sinó per la seva magnitud." Es demana perquè "s’obre un Telenotícies Cap de Setmana fent una crida a una manifestació com la de l’1 de desembre. O com un informatiu de Catalunya Informació repica moltíssimes vegades al llarg de tot el dia unes paraules, que són clarament incisives, del portaveu del principal grup de l’oposició contra el Partit Socialista."
Irònicament, feia uns minuts que el president de la Corporació Catalana, el sr. Joan Majó, havia constatat que "en la valoració que fa el públic seguim sent, any rere any i mig any rere mig any, el canal de televisió amb més pluralitat política. Però no una mica més que els altres, no; amb més del doble del següent. És a dir, a l’última enquesta del CAC nosaltres sortim com el més imparcial per part d’un 16 per cent; el següent és un 8 per cent; el següent, un 6; el següent, un 5. És a dir, se’ns considera més imparcials pel doble de gent de la que considera imparcial el següent."
Pocs dies després, concretament el 4 de desembre, Joan Ferran va ser entrevistat al Periódico de Catalunya. Segons el diari, "El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya".
"La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió."
La reacció davant d'aquestes declaracions ha estat molt forta. Com a botó de mostra, Joel Joan - actor i promotor de Sobirania i Progrés, comenta "la crosta nacionalista" al Club de TV3:
He rebut aquesta nit passada un comunicat en què els periodistes dels mitjans de comunicació públics de Catalunya es defensen de la greu i insòlit acusació feta pel diputat sr. Joan Ferran, del Grups dels Socialistes de Catalunya.
El comunicat l'he hagut de corregir, tant per errors d'ortografia, com de gramàtica i de picatge, i aquí el reprodueixo:
AL POBLE DE CATALUNYA
Els i les periodistes que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadament un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball. Aquest correu s'envia voluntàriament, i de manera particular, a les famílies, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.
1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mitjana, COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.
2.-Igualment, rebutgem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de la independència de Catalunya.
3.- Els i les periodistes que treballem als Mitjans Públics tenim, això sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mitjans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mitjans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.
4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de febrer de l'any 2.003. En cap cas la vem donar nosaltres.
5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s’enlairessin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud des de el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Govern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'octubre fins el 30 de novembre.
6.- Aquests esdeveniments han estat objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat però en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabilitat d'aquest col·lectiu professional la seva solució, però sí la d'informar. Per això som periodistes amb criteri.
7.- Quan els i les periodistes ens hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passada pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i de les periodistes catalans, i fins i tot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència pública. Tampoc ens ho hem inventat.
8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem la independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicili familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d’aquesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, però sense influir a l'hora de donar la notícia. Per això tenim un Codi Deontològic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organisme que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.
9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, reconegut per les Nacions Unides que nosaltres respectem des de el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a qualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor època del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de la invasió de l'Iraq, havíem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: els advocats/des?, els/les mestres?
10.-Igualment ens veiem en l’obligació d'aclarir que la decisió dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragall i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i exprimeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà. A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.
Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col·legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, a hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.
El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, per endavant, amb la vostra comprensió.
Els i les periodistes dels diferents Mitjans Públics de Comunicació de Catalunya.
Barcelona, el 5 de desembre de 2007
Tot això em resulta irònic: recordo haver sentit a alts càrrecs de Convergència queixar-se, en els darrers anys de la presidència de Jordi Pujol, que els mitjans de la CCRTV (TV3 i Catalunya Ràdio) estaven infestats de sociates!
Hundreds of thousands of Catalans demonstrated peacefully for over three hours in the centre of Barcelona on Saturday December 1st 2007, to protest about the chaotic state of transport infrastructures in Catalonia, as a result of decades of under-investment by central government. Many also called for independence from Spain.
This was the largest demonstration in Barcelona since the massive one on February 18 2006, calling for respect for, and acknowledgement of, Catalonia's right to decide on its own future.
Sobirania i Progrés came out in force, alongside many dozens of other organisations.
Articles and videos (in Catalan):
· News report
· News report (video, Vilaweb, 3m 19s): video
· News report (video, after ad): video
· Manifesto (after ad): video
· A second manifesto calling on the Valencian regional government not to close down the booster stations that have let Valencians pick up Catalan TV for 20 years, and to withdraw a crippling 300,000 Euros fine: "Toni Albà llegeix un comunicat per reclamar el dret de continuar veient TV3 al País Valencià en la manifestació de l'1-D pel dret de decidir". Manifesto (video, Vilaweb, 30s): video Other articles (in Catalan):
Jornada sobre sobiranisme Dissabte 10 de novembre Òmnium va organitzar una jornada sobre el futur de Catalunya. La convocatòria deia:
Una part important de la societat catalana està experimentant una creixent eufòria sobiranista. La crisi de les infraestructures no ha fet més que estendre aquestes inquietuds i, malgrat que el clima que genera es d'un cert desànim, les organitzacions partidàries de l'alliberament nacional del nostre país creuen que és un moment clau per obrir un debat sobre les estratègies de cara al futur.
Amb l'ajuda de l'excel·lent cercador de nortícies en català, http://www.huubs.com/ he trobat diferents relats i opinions sobre la jornada, a la qual assistí. "Els partits refreden l'ímpetu sobiranista de les plataformes" resava El Periódico l'endemà, parlant de ... "l'ímpetu sobiranista que, al matí, havien avivat ponents del Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. [...D]e les ponències de les tres entitats sobiranistes i el posterior debat es va desprendre que Catalunya, després del fracàs del nou Estatut, està preparada per iniciar un procés per aconseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés."
El diari no vaaclarir l'important fet, per a mi, que cap dels oradors -Isidre Molas (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Rull (CiU) i Anna Simó (ERC)- no va assistir a la sessió del matí, i per tant varen esquivar, sense saber-ho, els més importants aportacions de la sessió del matí.
El mateix dia 11 de novembre, per la seva part, Mar Jiménez de l'Avui deia que "L'àgora del catalanisme bull d'idees": "Els participants coincideixen que el model autonòmic s'ha esgotat i es debaten entre el federalisme plurinacional i la independència".
Continuava l'Avui: "El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo ... va definir amb precisió que el que caracteritza Catalunya en aquest moment és l'"autoindeterminació". Malgrat tot, els participants en la jornada van confluir en la necessitat de sumar esforços per construir el futur de Catalunya." La intervenció, al meu parer, més lúcid i convincent va ser d'Alfons López Tena, que segons l'Avui... "va proclamar que ja que des de 'Catalunya no tenim força per transformar Espanya, però tenim capacitat per destruir-la, podem convertir-nos en un problema'. A més, el jurista, que va rebre la principal ovació del dia, va advocar per superar la dualitat catalanisme-espanyolisme i donar pas a la distinció unionisme-independentisme."
Entre les intervencions dels polítics, esmentarem la de Joan Herrera, dirigent d'ICV que després de defensar el model d'Estat federal plurinacional, segons explica Mar Jiménez per precisió, "per reafirmar els seus arguments, va formular retòricament la pregunta: 'Què és més difícil, la reforma de la Constitució o la independència?'. El públic, esperonat per les intervencions clarament independentistes del matí de López Tena, Mònica Sabata i Ramon Carranza, va sorprendre'l responent, enmig d'una remor de rialles: 'La independència!'.
Vilaweb parlava de "Sobiranistes de dues velocitats", reconeixent que per a "tres plataformes, Catalunya és al punt idoni per treballar per l'autodeterminació; els partits discrepen entre independència i federalisme". Segons Vilaweb, "Anna Simó (ERC) va declarar esgotada la via autonomista i va reclamar «desacomplexament» per fer via cap a la «desconnexió progressiva» de l'Estat abans de la independència. En canvi, Josep Rull (CiU) va esmentar el confederalisme com a pas intermedi del «projecte d'alliberament nacional»."
En definitiva, Vilaweb concloïa que "La jornada va deixar en evidència que la rauxa de les plataformes, que van acordar que el país travessa un moment òptim per començar a treballar per una consulta d'autodeterminació –i la independència–, contrasta amb el seny i un ampli ventall de matisos expressats pels partits", però la "rauxa", haig d'afegir, va ser molt matisada també, i totes tres enttiats varen reclamar un treball en positiu, per anar guanyant vots favorables, en el futur referèndum, entre sectors marginats a qui s'ha d'explicar com la situació actual els perjudica socialment i econòmica i que fins ara han estat reticents. Les darreres enquestes (amb totes les cauteles que mereixen) indiquen que hi ha 2.000.000 de persones ja disposades a votar que sí -i doncs trencar amb l'estatus quo- en el futur referèndum ... i això sense cap mena de debat públic sobre el tema. En aixì, els particxpants varen coincidir que els partits han de deixar de perdre el temps intentant fer una pedagogia -impossible- a l'Estat, i han de començar a fer pedagogia a casa, oimés després de la desastrosa experiència de la redacció del nou Estatut d'Autonomia.
Per la seva banda, La Vanguardia anunciava amb un titular que contrasta absolutament amb les declaracions de Jordi Porta, el president, que va ser exquisit en mantenir l'entitat al marge de les posicions polítiques concretes : "Òmnium Cultural cree que es momento para la soberanía". M'estranya que es pugui equivocar d'aquesta manera, i em dol que aquest missatge s'hagi escampat entre tots els lectors.
No podíem esperar gran cosa de positiu de l'ABC, que proclamava "El PSC acude con CIU, ERC e IC a un foro que propugna la independencia catalana". Dedicava més de 20 línies parlant de la sessió de tarda (les intervencions dels partits) quan els més de 200 assistents crec que vàrem ser unànimes en qualificar la sessió del matí (menys de 5 línies) com un fet històric.
En una editorial (12 de novembre), Tribuna Catalana afirma "Reforçar i consolidar Òmnium i la societat civil" i fa una apassionada crida als catalanas perquè ens associem: "Reforcem, doncs, amb milers de socis Òmnium Cultural, integrem el màxim de professionals a l'ACP, intel·lectuals, universitaris i periodistes a l'Opinió Catalana i l'activisme lingüístic a la PL i a la CAL. No ens quedem a casa, és hora de fer pinya."
Si em permeteu una consideració final: els oradors del matí varen deixar molt clar que creuen en el país i la seva gent, que creuen en el seu futur, i que vibren amb i per al pais. A la vista de com va anar la resta del dia, m'agradaria poder dir el mateix del conjunt de la nostra actual classe política.
* http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70434: Weblog de Xavier Mir, amb dues aportacions: "L'independentisme pren el relleu al catalanisme en la centralitat", i "Les estadístiques, en Colomines i la Paluzie". "L'independentisme" escriu Xavier Mir citant Antoni Vives, "està ocupant cada cop més la centralitat política del país".
Si en coneixeu més (de gent que hi va assistir, i amb autor sense pseudònim, és clar!), digueu-m'ho!
ALTRES DECLARACIONS D'ASSISTENTS
Anna Simó, d'ERC (a Tribuna Catalana): "La nostra alternativa passa per articular una majoria social que opti per un estat propi com la millor opció per desplegar les nostres capacitats nacionals, de benestar col·lectiu i de competitivitat econòmica, perquè la nostra dependència és una trava per desplegar-les. L'eina ha de ser una consulta popular per la via de referèndum..."
Un memorable esdeveniment, molt ben organitzat per la Roser Pujadas (gràcies!). Esperem que les actes es puguin editar en anglès, ni que sigui en format digital (o és que no hi creiem?!).
Ens ha fet reflexionar: quins aspectes de la nostra cultura i identitat poden ser d'interès per a persones d'altres cultures, poc familiaritzades potser amb la nostra realitat.
Però també ens hem donat elements per veure com la nostra llengua, en el concert de les llengües del món, està molt ben situada a internet. Ara només cal que ho estigui, en la mateixa mesura, en el món del dia a dia! Depèn de nosaltres mateixos...
A sota hi ha la correspondència meva, de l'any 2007, intentant que el Ministeri d'Hisenda simplement repecti els nomenclàtors de les poblacions catalanes. L'interessat pot anar a les URLS acutalitzades per veure com continuen gairebé tots els errors, al cap de quatre anys!
Haurien passat de corregir adreces mal escrites en castellà a, per exemple, Àvila o Conca, si un ciutadà els ho fes veure? Tinc els meus dubtes...
“Travesía de Gracia” per “Travessera de Gràcia” 2013: ENCARA PER CORREGIR “Puerta del Angel” per “Portal de l’Àngel” 2013: ENCARA PER CORREGIR “Gramanet” per “Gramenet”“Pº de Lorenzo Serra” per “Pg. de Llorenç Serra” 2013: Pº de Llorenç Serra, 22- MIG CORREGIT “Raimundo d´Abadal” per “Raimon d’Abadal” 2013: Corregit “Rambla Samá” per “Rambla de Samà” 2013: ENCARA PER CORREGIR “Circunvalación” per “Circumval·lació” suprimit “Pº de Jacinto Verdaguer” per “Pg de Jacint Verdaguer”2013: ENCARA PER CORREGIR “Vallgorgina” per “Vallgorguina” 2013 CORREGIT!! “Rubio y Ors” per “Rubió i Ors” …suprimit
"Relación de direcciones de los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda en GIRONA":
"Avda. de Jaime I, 47" per "Jaume I"2013: Corregit
"Travesía de la Creu" per "Travessia de la Creu" suprimit
"C/. Cruz" per "C. de la Creu" 2013: Corregit: Cap de Creus
"Avda. del Club Náutic" per "Av. del Club Nàutic" 2013: Corregit: Cap de Creus
"Pza. de la Palmera" per "Pl. de la Palmera" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"Avda. de Uruguai" per "Av. de l'Uruguai" (vegeu http://www.olot.org/cultura/nomenclator/nomenclatorllistat.htm)
Complex fito-sanitario" per "Complex fitosanitari"
"Pza. de los Carros" per "Pl. dels Carros"2013: ENCARA PER CORREGIR
"Pº de la Misericórdia" per "Pg. de la Misericòrdia" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"San Carlos de la Rápita" per "Sant Carles de la Ràpita" 2013: ENCARA PER CORREGIR
Miquel Strubell i Trueta
2
Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 03/05/07 11:14
De: Sugerencias Portal WEB Ministerio
A: Miquel Strubell Trueta
Estimado Miquel:
no se trata propiamente de errores sino que de estas páginas solamente existe la versión española, por lo que en principio las direcciones aparecen en castellano. En efecto, como habrá podido comprobar, no todas las páginas del Portal están traducidas a los distintos idiomas cooficiales e inglés y francés y éste es el caso al que hace referencia. Para su tranquilidad le informamos que en las páginas en versión catalana todas las direcciones aparecerán en dicha lengua.
De todos modos muchas gracias por su aviso y no dude en hacernos todas las sugerencias que estime oportunas para mejorar nuestro Portal.
Atentamente,
Unidad de Gestión de Contenidos en la Red
Correo: sugerencias.portal@meh.es
S.G.T. Subsecretaría del Ministerio de Economía y Hacienda
C/ Alcalá, 5.
28014 Madrid
3
De: Miquel Strubell Trueta
Enviado el: jueves, 03 de mayo de 2007 17:40
Para: Sugerencias Portal WEB Ministerio
Asunto: RE: Errors a 4 pàgines
Estimado Sugerencias,
Gracias por contestar.
"Errores" es por decirlo finamente.
La legislación de las administraciones competentes en decidir los topónimos en Cataluña no admite traducciones ni al castellano ni a ninguna lengua!
¿A quién hay que reclamar que su Ministerio respete la legislación vigente?
Miquel Strubell i Trueta
4
Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 07/05/07 11:33
De: Sugerencias Portal WEB Ministerio
A: Miquel Strubell Trueta
Estimado Miquel:
sin ánimo de entrar en polémica, le señalaremos que siempre que es posible se respetan los topónimos en catalán. Por ello, se habla de Girona (y no de Gerona) y de Lleida (y no de Lérida).
En todo caso, lo que pretendemos es llegar al mayor número de personas y para ello consideramos que lo más eficaz es utilizar el castellano que, de acuerdo con el art. 3.1 de nuestra Constitución, es la lengua oficial del Estado, y que todos los españoles tienen el deber de conocer.
Por último, queremos comentarle que la política de comunicación de las webs institucionales la determina el Ministerio de Administraciones Públicas, incluído el tema del multilenguaje, por lo que deberá Ud. dirigirse a dicho Departamento para plantear una posible queja al respecto.
Un cordial saludo,
Estimadas Sugerencias,
Nada más lejos de mi voluntad que polemizar. Hay errores y punto. El 90% está escrito en catalán, sin errores. El resto está mal escrito. El problema no es que esté en castellano sinó que no sigue la normativa ni lingüística ni legal.
Por lo tanto el hecho de que el castellano sea "la lengua oficial del Estado, y que todos los españoles tienen el deber de conocer" no ayudará a la gente a encontrar unas calles que sencillamente no están escritas de la manera que Vds afirman. Le digo simplemente que SIEMPRE ES POSIBLE RESPETAR LOS TOPÓNIMOS EN CATALÁN, sobretodo si los ciudadanos como yo gastan su tiempo intentando ayudar a la Administración.
Por lo tanto, a este ciudadano "sin ánimo de entrar en polémica" le molesta que ahora le digan que hay que dirigirse a OTRO Ministerio completamente distinto, que me va a decir que no depende de él, para seguir intentando que la administración haga las cosas como Dios manda.
Y luego dirán que los separatistas son los catalanes!
Miquel Strubell i Trueta
3/11/2007
Spanish right playing with fire? (Madrid March 10th 2007)
I don't know if the turnout was 2,000,000 as the organisers claim, or 342,655, according to the authorities. I don't really care. But for the opposition to play the demonstration game (as the PP have done over and over again since losing the 14 March 2004 election... to demand that the thousands of Catalan documents still retained in Salamanca not be returned to their rightful owners; to have the new Catalan regional constitution ("Statute of Autonomy") rejected by the Spanish parliament; or now, to object to an ETA killer on hunger strike, after serving his full sentence in gaol, being transferred to house arrest after fulfilling in gaol part of a further 3-year sentence - cut back from 12 years! - for the contents of two articles he published) for the opposition to play the demonstration game is to play with fire.
These monumental rallies remind me of the Nuremburg rallies the Nazis used to hold in the 1930s. And without leaving that period, elderly people in Catalonia remember well the climate that was fanned in the months leading up to Franco's coup d'état and the Spanish civil war (1936-1939).
The Croatian wife of the friend of a colleague of mine says she also recalls the build-up to the Balkan war in the 1990s, with the media in the capital spreading slander and lies, and distorting facts, and thus flattening the road for a level of violence we Europeans should be ashamed of.
Spain, too, has its hate media. One particular radio station has a couple of programmes that, according to a Dutch journalist, come so close to hate radio that he thinks the station would have been closed down in other parts of western Europe. I'm mentioning no names for reasons the reader can guess. And a couple of books have brought together plenty of quotes of this kind, mainly from this rado station... I could give you the title and author if you like...
Anyway, I for one hope that the Spanish Conservative party (PP) will eventually learn from its predecessor which, when it was in opposition, was at least publicly loyal and supportive to the government in its ETA policy, even if it probably didn't entirely agree with it. That may not win them as many votes, okay, but it won't bring Spain to the brink of an unbridgeable (and perhaps violent) divide, either.
nseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés." 
