Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

6/06/2020

Adhesions al Manifest de les manifestacions convocades per la comunitat negra africana, afrodescendent a Espanya (7 JUN 2020)

Diumenge hi haurà manifestacions convocades a 17 ciutats de l'Estat espanyol, de les quals més de la meitat compartim la mateixa llengua. Per això, he volgut oferir una versió traduïda del Manifest. Si voleu, feu circular aquest post! 
 Clica aquí si cal per accedir al text sencer

3/15/2020

JEREC-Escamots

L'espanyolisme sovint es refereix al possible ideologia feixista d'una part d'Esquerra Republicana en els anys 30, concretament les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català. A dia d'avui, el tema només té un interès acadèmic: fa decennis que l'independentisme català abandonà del tot les formes militaritzants.
Clica aquí si cal per accedir al text sencer.

11/28/2019

"Jerusalem"

Uns apunts que he trobat, en anglès, sobre l'obra de teatre "Jerusalem", amb una traducció a sota.
Click here if need be to read the whole post

1/24/2017

Espania Hui

Espectacular la demostració de la diferencia entre la versió "català" i la versió "valencià" de la web de La Moncloa. "Resúmenes de las ruedas de premsa tras el Consejo de Ministro. Gener de 2017" és idèntic, i el text a sota també!

Sort que encara hi podem trobar una diferència: una pàgina posa "España avui" i l'altra "Espania hui":


http://www.lamoncloa.gob.es/Apps/Common/pages/SetLanguage.aspx?lang=5

Ja va ser denunciat l'agost de 2015 per Xavier Ponsoda:  http://blogs.laveupv.com/espaicivic/blog/17242/si-existiren-els-delictes-ortografics 

"Si existiren els delictes ortogràfics... crec que la web oficial de la Moncloa es podria guanyar eixe honor."

Hi comentava, també, que la versió en anglès sí que és completa i actual (per a tranquil·litat del president Trump?, afegiria jo)



5/29/2014

Sociolingüística a l'exterior

CUSC, 7 de maig de 2014

Presento cinc dels dilemes amb què ens trobem quan expliquem a fora la realitat sociolingüística. 

Dilema 1 
Llengua minoritària / llengua minoritzada / llengua mitjana? 

Tenim uns aliats “naturals”, gent que ens veu amb simpatia, enveja i admiració. Són els parlants de les llengües minoritzades: els gal·lesos, els frisons, els bretons, els occitans, els irlandesos. Durant molts anys la Generalitat no hi va voler tenir una relació estreta (per exemple, amb EBLUL, en què els catalans érem representats pel CIEMEN). Després es va crear una agrupació, la xarxa NPLD, que reunia i reuneix les direccions generals del català (no valencià), gallec, irlandès, gal·lès, frisó, etc. Són llengües amb estatus constitucional en els seus països, amb marcs legals concrets.

+++

10/03/2013

CARTA de Maria Oliver i Jaume Claret, mare i pare de tres alumnes del CEIP Mestre Guillem Galmés

La revolta d'una illa

Fa unes setmanes, un articulista recordava unes paraules d’Antoni Maura: “Yo soy isleño. He nacido en una tierra que tiene su historia peculiar y su lengua. Yo me he arrodillado para decir mis primeras oraciones, de niño, al lado de la tumba de un rey que era rey de Mallorca. Mi tierra tiene por frontera el mar”. Aquesta declaració de ‘mallorquinitat’ –d’orgull per la pròpia llengua i història— sobta per la seva procedència i per anar contra els tòpics. ...

6/04/2013

Carta al Consell Comarcal del Baix Aragó

Bon dia!

En primer lloc, una salutació molt cordial a una comarca que la meva dona i jo hem visitat moltes vegades! Encara ens ressonen a les orelles els tambors de Calanda (entre altres llocs). 

He llegit a "El Heraldo de Aragón" que "La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán".

En primer lloc tinc la curiositat de saber com en una comarca amb 20 municipis hi ha hagut 27 vots. Potser ha estat un error del periodista!

I segon, el que motiva aquest escrit: m'agradaria saber en quin sentit han votat els representants dels municipis afectats (que segons la viquipèdia són Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, La Ginebrosa, La Torre de Vilella) i perquè -només si es pot saber- hi han votat els municipis no afectats ni molt ni poc per la nova llei. 


Gràcies per endavant.


(enviat el 4 de juny de 2013) 



Consell Comarcal del Baix Aragó: http://www.bajoaragon.es

Altres entrades sobre el català a l'Aragó / Other posts on Catalan in Aragon: 


4/18/2013

Cursos de català... i l'AVE

Segons el diari de Madrid, ABC: 

"CATALUÑA

El Instituto Cervantes realizó 147 actos de promoción del catalán en el extranjero en 2012

El Instituto Cervantes ofreció el año pasado 44 cursos de catalán por todo el mundo, con 202 matrículas. Asimismo, durante el último año académico, esta institución realizó 147 actividades de promoción de la lengua y cultura catalanas en el extranjero. Dentro del Espacio de las Lenguas Ibéricas, en Madrid se impartieron 7 cursos de catalán, con 174 matrículas....

Es molt lloable la feina de l'Instituto Cervantes. Fent números, va oferir, l'any passat, 43 cursos fora de l'Espacio de las Lenguas Ibéricas (que avui descobreixo!), per a 202-174= 28 matriculats. Més que classes individuals, cada curs va tenir 28/43 = 0,65 matriculats." 

Poden competir amb l'AVE, doncs (dades de 2012). Segons El Diario, "Según datos facilitados por Renfe":  

"Según datos facilitados por Renfe, en 48 rutas de las 206 para las que la operadora ofreció horarios y vendió billetes, viajaron uno o menos de un viajero por día. Más aún, 10 de ellas fueron utilizadas por menos de 10 pasajeros a lo largo de los 12 meses."





3/01/2013

Les llengües de la independència. El català i el castellà en la Catalunya independent: La meva posició

http://mataro.omnium.cat/ca/activitat/les-llengues-de-la-independencia-el-catala-i-el-castella-en-una-catalunya-independent-6871.html

1-03-2013 de 19:30 a 21:00

Casal de l'Amistat
C/ Església, 205  
08370 Calella (el Maresme)
Catalunya

La Secció d'Òmnium Montnegre organitza pel divendres 1 de març una taula rodona en què es parlarà de quines haurien de ser les llengües d'una Catalunya independent.


Ponents:
Isidor Marí, Sociolingüista i president de la Secció Filològica de l'Insitut d'Estudis Catalans
Miquel Strubell, Professor dels estudis d'Arts i Humanitats a la UOC
Albert Branchadell, Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB
Ernest Querol, Professor de Sociolingüística de la UOC

L'acte serà a les 19,30 al Casal de l'Amistat de Calella (C. Església, 205).

Línies bàsiques de la meva intervenció

1. Objectiu: Es tracta de definir un règim lingüístic que asseguri el paper cohesionador de la llengua catalana, i la seva vitalitat (en aquest cas, actuant a Catalunya) per a les futures generacions i per a la civilització humana.

2. Cal fer una mirada cap al futur, no conjuntural. Quin medi lingüístic volem per d'aquí a 25, 50, 100 anys? [El referèndum si que és conjuntural, i vull que hi guanyi el "sí". Hem d'armar-nos amb rèpliques argumentades quan els unionistes intensifiquin la guerra propagandística pel "no" en aquest tema. Amagar el cap sota l'ala i no tenir resposta quan això passi, o comprometre'ns a solucions no meditades que no assegurarien l'objectiu que he dit, seria poc recomanable. A més, a quants indecisos podria fer decantar la campanya basada en aquest punt? Chi lo sa!].
 

3. Recomano l'article "«Divide et Impera»: l’estratègia d’Espanya contra el sobiranisme" de Ramir De Porrata-Doria, empresari i membre de la junta directiva del Cercle Català de Negocis, http://www.naciodigital.cat/opinio/5163/divide/et/impera/estrategia/espanya/contra/sobiranisme, on afirma que "El cinquè flanc d’atac és generar divisió entre la pròpia societat catalana. L’eina per aconseguir-ho és el conflicte lingüístic. El Govern Espanyol, emparant-se en les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, seguirà endavant en la seva lluita contra la immersió lingüística. La nova llei d’educació, impulsada pel ministre Wert, pretén generar divisió entre la societat catalana per motius lingüístics i crear dues línies d’ensenyament, una en català i l’altra en castellà, seguint la mateixa estratègia emprada a València i Balears. Creant dues comunitats lingüístiques diferents, esperen dividir la societat catalana en dos bàndols: els catalanoparlants-catalanistes i el castellanoparlants-espanyolistes."

4. Els reptes que tenim són, en primer lloc, pensar un marc legal que no posi al mateix nivell (a efectes de drets lingüístics, i salvant, naturalment els que es deriven dels drets humans)...


* un home de 80 anys, obrer jubilat nat a Granada, resident a Gavà de fa 60 anys; 
* la seva néta de 20 anys, nascuda i escolaritzada a Catalunya; i 
* un colombià que vindrà a viure a Catalunya d'aquí a 30 anys, posem per cas. 

¿Hi ha precedents internacionals que ens permetin formular solucions jurídiques que diferenciïn aquests casos, per exemple, definint períodes transitoris en el temps, o distingint entre els que opten per ser ciutadans del nou Estat, i els que no? Estem abocats a una solució com la de Kosovo, on la llei lingüística de 2010 obliga la legislació primària a ser publicada en albanès, serbi, turc, bosnià (sic) i anglès?

5. Alhora, no haurien de tenir els mateixos drets lingüístics que el colombià que he esmentat, els paquistanis, els xinesos o els britànics que hi puguin venir a viure, com a estrangers? 

6. Un segon repte: Fer entendre a la població catalana (a) l'origen i els raonaments del règim lingüístic vigent, definit per la Constitució espanyola (com hauria pogut establir-ne un altre), i (b) el tracte privilegiat de què han gaudit milions dels actuals catalans, un privilegi que neix d'un procés iniciat fa tres segles. M'explico. A Catalunya hi ha dues llengües oficials (de fet, a la Vall d'Aran, com sabeu, n'hi ha una tercera). Al terme "oficial" m'hi tornaré a referir al final. Català i occità són oficials perquè són llengües "pròpies", són llengües territorials, llengües forjades socialment per una població autòctona més o menys estable geogràficament al llarg dels segles. El seu reconeixement oficial no ha d'estranyar a ningú, sobretot pel que fa al català, un idioma que és la primera llengua d'uns cinc milions de persones (més a menys com el finès o el noruec). 

7. Però, per què comparteixen l'oficialitat amb el castellà? El 90% de la població estic segur que diran "Perquè hi ha molts castellanoparlants a Catalunya". També sento sovint dir "perquè el castellà s'ha parlat a Catalunya des de fa segles" (o "des de sempre"!). Les dues afirmacions són radicalment falses i demostren la pèssima cultura històrica de la població. Si no corregíem aquests dos errors toparíem amb el risc d'un conflicte social, i si més no, d'incomprensió, a l'hora de proposar el règim lingüístic de la Catalunya independent.... si no fos pel fet que les direccions dels dos partits que aparentment lideren el procés cap a la sobirania cauen en els mateixos errors per arribar a solucions altament discutibles ... per a mi. 

Programa electoral de CiU, 2012: "El castellà és llengua de part de la població catalana i ho continuarà sent. El castellà tindrà (sic!) caràcter de llengua cooficial (sic!). És un valor i un actiu de primer ordre, internacional, econòmic i cultural al qual no renunciarem." http://www.ciu.cat/media/76990.pdf 

Programa electoral d'ERC, 2012: "Farem possible l’ús normal i preferencial del català, amb tots els mitjans necessaris, tant tècnics com personals, que faci possible el principi d’igualtat i el sistema de la doble oficialitat de la llengua." http://www.esquerra.cat/eleccions2012/c2012_programa.pdf 

Oriol Junqueras, El Periódico de Catalunya, 8 d'octubre del 2012: "Però a propòsit de llengües, deixem-ho clar d'entrada, a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tots. Però el castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte." http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/eleccions-2012/castella-republica-catalana-article-doriol-junqueras-2221062. M'explico. 

8. Catalunya, al llarg del segle XX, va rebre un gran influx d'immigrants de la resta de l'Estat. Sense anar més lluny, el 1900,Catalunya tenia 1.886.916 habitants. L'any 1960 tenia més del doble 3.888.343 i des d'aleshores quasi que torna a duplicar. L'augment no és pas perquè els catalans ens prodiguem en activitats natalistes, més aviat el contrari. La majoria dels que van venir, han vingut i estan venint encara avui són de llengua castellana. Però, si tots haguessin vingut del País Valencià i les Illes Balears, ¿el català seria l'única llengua oficial a Catalunya? 

9. Si tots haguessin vingut de Galícia, a Catalunya el gallec seria oficial al costat del català? No, l'oficialitat del castellà no té res a veure amb els processos migratoris. El castellà és oficial a tot el territori de l'Estat, per imperatiu constitucional, al marge de si a cada lloc hi ha o no castellanoparlants. És tan oficial a Cornellà, a Calella i a Castellar de n'Hug. Per això els castellanoparlants han estat privilegiats, a Catalunya: hi tenen uns drets lingüístics aquí que no tenen els gallecs o els bascos que viuen aquí, i que no tenen els ciutadans catalanoparlants que viuen a Fuengirola, ni tan sols a Fraga! 

10. L'altre error: que el castellà "s'ha parlat a Catalunya des de fa segles" (o "des de sempre"). Us faig un prec: busqueu-me un sol castellanoparlant (millor que sigui monolingüe!) que pugui dir que la seva família des de "sempre" ha parlat castellà, vivint a Catalunya, és clar. Simplement, no n'hi ha (i si el cas esporàdic d'alguna família de la noblesa o de l'alta burgesia ens fes dubtar, penseu que el francès mai no va ser oficial a Rússia, encara que el parlés la família del Tsar). 

11. Torno al concepte d'"oficialitat". És necessari? A Anglaterra no n'hi ha cap de declaració d'oficialitat. A França no ho van introduir a la Constitutció (ells, tan uniformatzadors, tan republicans i jacobins!) el 25 de juny de 1992 (article 2 de la Constitution : La langue de la République est le français). Els catalans l'introduïm per reacció: com que la primera constitució que en parla és la republicana de 1931, el nostre primer Estatut també ho ha de fer, l'any següent. En un Estat sobirà ¿no podrem prescindir-ne, i definir els drets i deures lingüístics d'una altra manera? 

12. I l'últim punt. Fins ara hem parlat només de les persones físiques. Però el règim lingüístic també afectarà les persones jurídiques: empreses, entitats, etc. A mi em sembla que hem de garantir que totes les empreses (potser, durant un temps, només les que facturen per sobre d'un llistó) compleixen en català les seves obligacions i relacions amb l'administració catalana. I també hem de poder garantir l'etiquetatge e tots els productes "almenys" en llengua catalana (com fan a Letònia, vaja!).

...ooo00&&000ooo...
Reportatge:
"Taula rodona a Òmnium Montnegre sobre les llengües d’una Catalunya independent"
http://mataro.omnium.cat/ca/noticia/taula-rodona-a-omnium-montnegre-sobre-les-llengues-d-una-catalunya-independent-6956.html?idbutlleti=21112

...ooo00&&000ooo...

Reportatge:
"Les llengües de la independència, a debat"
(web de Ràdio Calella): http://www.radiocalella.cat/noticies/les-llengues-de-la-independencia-a-debat
Vídeo (1m 33s): http://www.youtube.com/watch?v=BZg9L8TpI04&feature=player_embedded

10/16/2012

Tractat de la Unió Europea (Versió consolidada): per a quan la versió catalana?

El 2004 es publicava el Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, tractat que no va arribar a ser ratificat per tots els Estats, i que va ser substituït posteriorment per l'actualment vigent.  Al final d'aquell Tractat avortat hi havia un article, que s'ha mantingut en l'actual, i que deia i diu:

"2. El present Tractat podrà així mateix traduir-se a qualsevol altra llengua que determinen els Estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguen estatut de llengua oficial en la totalitat o en part del seu territori. L’Estat membre de què es tracte facilitarà una còpia certificada d’estes traduccions, que es depositarà en els arxius del Consell."

Va ser arran d'aquesta possibilitat que l'Estat va presentar, al cap d'uns mesos i gràcies sobretot a la pressió de parlamentaris catalans, una versió en eusquera, una en gallec, i dues més, amb el mateix text idèntic, però una referenciada com a versió "valenciana"i l'altra "catalana". El text de tots dos és el que havien fet els filòlegs a València. Cap problema, però alguns recordaran el merder que es va formar a l'entorn de l'afer.

La versió consolidada del Tractat de la Unió Europea (signada en el seu origen el 1992, com a Tractat de Maastricht) es troba en totes les llengües oficials i de treball de les institucions europees. L'espanyola, per exemple, es troba aquí:
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2010:083:0013:0046:ES:PDF

La meva pregunta és: Com és que no s'ha fet una versió en català del text consolidat del Tractat? Em temo que la resposta és que ningú no vol una repetició d'aquells tristos fets. Però en un moment en què Catalunya referma la seva vocació europea i europeista, crec que ara seria el moment.

I (deixant de banda que la feina ja està gairebé feta, perquè els canvis són menors) que ens la facin els companys valencians, no em sabrà gens de greu!

6/28/2012

Acte de presentació del llibret "Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya"

Celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 27 de juny de 2012. L'obra ha estat editada per la UOC. (més informació)

Unes 45 persones van seguir l'acte per videostreaming, i l'enregistrament es pot veure a través de la Videoteca de l'Institut d'Estudis Catalans http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=295 

Repercussió als mitjans de comunicació

1. TV3 (27/6/2012; 10m 40s - 11m 34s)
Informe en defensa de l'escola catalana.
http://www.324.cat/video/4152490/altres/TN-vespre---27062012


2. Ràdio Sabadell (28/6/2012)
Llorenç Andreu: "La obligació de l'administració és crear un model educatiu que afavoreixi les dues llengües oficials".

3. Ara (28/6/2012):

El món acadèmic exigeix al Suprem que respecti la immersió.
http://www.ara.cat/societat/mon-academic-exigeix-Suprem-respecti-immersio_0_726527557.html

4. La Vanguardia (28/6/2012)

a. La Generalitat estudia recórrer al Tribunal Constitucional la decisió sobre la immersió lingüística.
b. Un estudio demuestra la "evidencia empírica" de la efectividad de la inmersión lingüística. Barcelona, 27/06/2012, 13:28h
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120627/54317866281/un-estudio-demuestra-la-evidencia-empirica-de-la-efectividad-de-la-inmersion-linguistica.html

5. 20 Minutos (Barcelona, 28/6/2012)
La immersió lingüística dóna bons resultats


6. Diari de Girona (29/6/2012)
Ignasi Vila (UdG) pren part a l'estudi que prova l'efectivitat de la immersió lingüística
7. El Punt Avui (2/7/2012)
La immersió lingüística afavoreix l'aprenentatge

Els alumnes que usen el català com a llengua vehicular treuen millors notes
Fins i tot en castellà obtenen més bons resultats que a la resta de l'Estat
El model d'escolarització propi de Catalunya, que es fonamenta en la utilització de la llengua catalana com a vehicular en l'ensenyament, és una garantia per als alumnes, que, en cap cas, tenen desavantatges pedagògics (ni en les assignatures de lletres ni en les de ciències) respecte als alumnes que no fan immersió lingüística... [més]

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/556056-la-immersio-lingueistica-afavoreix-laprenentatge.html

L'"aragònes" oriental, i la universitat

1. El Periódico de Aragón

28 de juny de 2012

PATRIMONIO CULTURAL


La universidad defiende el catalán de Aragón


Los filólogos de Lengua Catalana lamentan la postura acientífica de la DGA

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/la-universidad-defiende-catalan-de-aragon_768707.html
 
A. IBÁÑEZ 28/06/2012


Los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt y María Teresa Moret, han hecho pública su "preocupación" por la presentación pública del anteproyecto de Ley de Lenguas que niega la existencia del catalán en Aragón. Eestos reputados filólogos indican que el catalán forma parte "del patrimonio lingüístico y cultural de Aragón" y que "la comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en Aragón" como la misma que se utiliza "en Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer y en el Rosellón".

Asimismo... (+)


2. Heraldo de Aragón
28 de juny de 2012
pàgina 21




Increïble. La Consellera d'Educació, Dolor(e)s Serrat, nega que es parli el català a Aragó...i no ha derogat encara la llei del Patromini que ho diu ben clar (1999)??

3/23/2012

Cas JAUME BONET: DIARI DE SESSIONS DEL PLE DEL PARLAMENT BALEAR (20/3/2012)

http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/8/ple/PL-08-028.pdf

DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 28 / 20 de març del 2012 
p. 1213

EL SR. MAICAS I SOCÍAS:
Gràcies, Sr. President. Senyores diputades, senyors diputats.
Un ciutadà d’aquesta terra que nom Jaume Boned, mestre jubilat, es troba en vaga de fam en defensa de la nostra llengua pròpia, el català. Sent vostès el Govern de tots els ciutadans, i no només govern dels seus votants, s’han preocupat per la salut de Jaume Boned que lícitament, pacíficament, protesta per allò que ell, com molts altres, consideram injust?
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I  UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):
Li ben assegur que sí m’he preocupat.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula el Sr. Diputat.
EL SR. MAICAS I SOCIAS:
No ho considera així el Sr. Boned, de totes formes.
“Transformar vells enemics en adversaris lleials -Sr. Conseller tot l’endemà fèrtil ho és en funció de l’èxit d’aquest projecte”, són paraules de René Char, poeta i membre actiu de la resistència a la França ocupada. Òbviament no les adreçava aquestes paraules als ocupants que s’afanyaven, entre molts altres objectius d’extermini, a substituir el francès per l’alemany ni tampoc als col·laboracionistes, que els ajudaven en l’execució del genocidi, les adreçava a aquells que després de la destrossa haurien de reconstruir el país, tornar-lo a fer democràtic, habitable i tolerant.
Vostès confonen, com deia Joan Riera, la victòria electoral amb l’èxit militar i el càstig per als vençuts. Les meves paraules, però, tampoc no van adreçades a vostès, vostès ja saben el mal que causen, el seu objectiu deliberat és causar-lo, vull adreçar-me als adversaris lleials i, sobretot, als resistents a aquest setge lingüístic que, com un botí de conquesta electoral, ens vol arrabassar d’arrel allò que som, allò que foren els nostres avantpassats. Des d’aquest escó vull agrair a Jaume Boned l’exemple de les seves conviccions, el seu coratge de defensar-les. Des d’aquest escó vull adreçar-me a tots aquells que estimen la nostra llengua i la nostra terra per tal que no cedeixen. No poden guanyar els qui ens volen desposseir de la nostra identitat. Tanmateix defugiré de la temptació de preguntar al seu grup com un sol home, que pot posar en perill o que posa en perill la seva salut, pot fer xantatge al seu govern.
Suposadament, abans que govern, tots, aquí, som persones.
Actuïn.
(Alguns aplaudiments)
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):
Moltíssimes gràcies, Sr. Maicas, per la seva intervenció i el seu to. Ha parlat de lleialtat a l’adversari, jo li posaré, primer de tot, la defensa de la democràcia. A mi em preocupa l’actitud d’un ciutadà, de qualsevol ciutadà que ho passi malament, en aquest cas que ha pres la decisió voluntària de posar la seva vida en risc fins a un determinat nivell per enfrontar-se a una decisió democràtica, a una decisió d’un parlament democràtic, una decisió presa democràticament. Què diria vostè si un alumne es posàs en vaga de fam per no acceptar una nota, potser en sisena convocatòria, perquè el fan sortir de la Universitat? Què diria vostè si un pare es posàs en vaga de fam per avançar un trasplantament a un fill seu perquè no li toca a la llista d’espera?
Acceptaria aquest xantatge? Doncs jo vull que el primer de tot defensem la democràcia, el primer de tot respectem les institucions. Jo li deman al Sr. Boned que deposi aquesta actitud i jo em reuniré amb ell les vegades que vulgui.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)

9/06/2011

Enquesta de La Vanguardia sobre la immersió

La Vanguardia.
Encuestas.
5/9/2011

"¿Apruebas que se implante el castellano como lengua vehicular en las escuelas catalanas?"

Clica aquí per contestar: http://bit.ly/qR2ctK
 

4/14/2011

Multen els membres de la "Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental" per no presentar-se al judici contra activistes de la Franja
---------------------------------------------------------------------------
Font: http://locacaodelafacao.wordpress.com/

La FACAO porta una dècada intentant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes. En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici.

Tall del Telenotícies de TV3 on es fa referència al Judici contra activistes de la Franja que ha acabat amb una multa als denunciants per no presentar-se com a testimonis:

(del minut 8:42 al minut 11:47)

No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.

1/19/2011

"¿Estás a favor del uso del catalán en el Senado?"
Clica al títol per votar!



Resultats:

dia i hora: 18, 10:23
sí 57%
no 42%
2675 respostes

dia i hora: 18, 22:55
sí 56%
no 44%
4853 respostes

dia i hora: 19, 08:10
sí 56%
no 44%
n.s. 1%
5846 respostes

dia i hora: 22, 10:35
sí 53%
no 46%
n.s. 1%
12304 respostes

dia i hora: 23, 21:06
sí 52%
no 47%
n.s. 1%
12625 respostes

dia i hora: 26, 12:14
sí 51%
no 49%
n.s. 1%
13026 respostes

10/29/2010

"Scheletri nell'armadio"



http://catalognaoggi.blogspot.com/2010/10/scheletri-nellarmadio.html

Es tracta d'"Esquelets a l'armari" sobre TV3 i la Generalitat Valenciana.

(traducció automàtica al català: clica aquí)

"... Al segle XXI, amb les infinites possibilitats d'intercanvi d'informació i la disponibilitat de canals de televisió per satèl lit, la pornografia i el terrorisme durant el viatge en gairebé qualsevol lloc sense control, el Govern valencià està lliurant una guerra contra el canal de ràdio i televisió pública de Catalunya..."

12/11/2008

Tens el català com a llengua preferida del teu navegador?


Per a la presència de versions catalanes de molts productes a la web, convé molt que el català quedi entre les llengües més emprades a internet. Per tant, els usuaris catalanoparlants cal que poguem ser identificats com a tals.

La importància de fer-ho, i com fer-ho, s'expliquen amb molt de detall a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/108618. Aneu-hi!

El Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de l'IULA (UPF) m'informa que ens ofereix una aplicació que detecta si el nostre navegador ens identifica davant dels servidors com a catalanoparlant.

El detector està instal·lat a l'adreça següent;

http://brangaene.upf.es/cgi-bin/latel/ca.cgi

Et diu en un moment si tens el català com a llengua preferida del teu navegador.

Sembla que, en el cas del Mac, els usuaris estàndard (sovint reacis a remenar configuracions) no ho tenen fàcil si el seu navegador és el de la casa Apple (Safari). A sota hi ha una il·lustració de com que la llengua es tria obrint les preferències del sistema (equivalent als "paneles de control" dels windoides).



Estaria bé que algú confegís una pàgina que expliqués, per a cada plataforma i cada navegador, els passos, quasi sempre senzills, per poder optar pel català com a llengua preferida del navegador.

Voluntari?

Per altra banda, molts programes de Microsoft tenen versió catalana gratuïta: Windows Internet Explorer 7, Microsoft 2007 Office system, Microsoft Windows Vista, Microsoft Office 2003, Microsoft Windows XP... Pels que som usuaris (també) de Windows ... a què esperem?

Hi podem accedir aquí: http://www.microsoft.com/spain/cat/ordinador/default.mspx

6/07/2008

UPROAR AGAINST AIR BERLIN











The following comment by the Air Berlin CEO has been published in the latest issue of the in-flight magazine.

"Lieber Fluggast!

Der deutsche Kaiser Karl V., der auch König von Spanien war, führte nach seiner Krönung im Jahr 1519 Spanisch als Verkehrssprache an seinem Hof ein. Intelligente Zeitgenossen wunderte das nicht, denn Spanien war damals bereits ein Weltreich – immerhin hatte Kolumbus 1492 Amerika entdeckt. Den Untertanen Karls V., die die fremde Sprache nicht verstanden, kam das allerdings „spanisch“ vor. Wenn wir heute etwasnicht verstehen, kommt uns das noch immer „spanisch“ vor. Aktualisiert müsste der Spruch jedoch lauten: „Das kommt mir katalanisch vor.“

Heute ist Spanisch keine officielle Sprache mehr

Katalan ist die Sprache, die im Nordosten Spaniens und in der Abwandlung Mallorquin auf Mallorca gesprochen wird. Von dort erreichte mich kürzlich ein Brief in bestem Deutsch, verfasst von einer Abteilungsleiterin der balearischen Landesregierung. Textauszug: „Ich wende mich an Sie, um Ihnen mitzuteilen, dass die Regierung der Balearen großes Interesse daran hat, dass in der Kommunikation Ihres Unternehmens mit den Bürgern, die sich für Flüge mit Air Berlin entscheiden, ein adäquater Gebrauch der offiziellen Sprache der Inseln gewährleistet wird. Bei einer grundlegenden und essenziellen Dienstleistung, wie es die Flüge von und nach Mallorca, Menorca und Eivissa (gemeint ist Ibiza) sind, ist es unerlässlich, dass den katalanischsprachigen Bürgern und Konsumenten in korrekter Weise die Verwendung ihrer Sprache garantiert wird.“

Ab an die Platscha de Palma!

Wow! Dabei war ich gerade stolz darauf, dass es uns gelungen ist, auf jedem innerspanischen Flugmindestens eine Stewardess an Bord zu haben, die des Spanischen mächtig ist. Soll ich diesen Mitarbeiterinnen jetzt Katalan-Kurse verordnen? Und denen, die die Gäste auf Flügen nach Galizien oder ins Baskenland betreuen,auch in Galizisch oder Baskisch? Spricht denn dort niemand mehr Spanisch? Wenn der Regionalisierungseifer im Königreich Spanien so weiter geht wie bisher, so versicherte mir ein mallorquinischer Freund, sei das keine Utopie. Schon heute gebe es Dörfer auf der Insel, in denen die Kinder kein Spanisch mehr können. An vielen Schulen Mallorcas ist das nämlich eine Fremdsprache wie Englisch oder Deutsch. Die einst so wohlklingende „Playa de Palma“ heißt jetzt „Platja de Palma“. Was „Platscha de Palma“ ausgesprochen wird, ziemlich gewöhnungsbedürftig ist und nicht eben an die Sprache eines Weltreichs erinnert.

Rückfall in mitteralterliche Kleinstaaterei

Bisher glaubte ich, dass wir in einem Europa ohne Grenzen leben. In einem Europa, in dem zwar jeder seine kulturellen Eigenheiten pflegen darf, in dem jedoch das Verbindende und nicht das Trennende im Vordergrund steht. Die von regionalen Nationalisten in weiten Teilen Spaniens. angestrebte Autonomie ist jedenfalls ein Rückfall in mittelalterliche Kleinstaaterei. Dabei hat gerade Mallorca von der EU profitiert wie kaum eine andere europäische Region. Auf der reichen Insel gibt es nur wenige neue Straßen, die nicht von der EU bezahlt wurden. Selbst der gewinnträchtige Flughafen in Palma wurde weitgehend von der EU finanziert. Mit einem katalanischen Solo-Auftritt hätte man das nie und nimmer erreicht.

Einen guten Flug wünscht Ihnen.

Joachim Hunold, CEO Air Berlin

http://multimedia.avui.cat/0000029000/0000029263.pdf

...ooo000ooo...

The uproar in Catalan circles both in the Balearic Islands and Catalonia proper, is considerable. A rapid backdown by Air Berlin is called for, plus positive measures to include Catalan both in flight announcements and for other services such as the website. Air Berlin would thus join airlines such as RyanAir, easyJet, Spanair, Vueling, Clickair, Air Europa and others who have already decided to use Catalan. See for yourselves!

The intolerant attitude adopted by Herr Hunold has been depicted in graphic form by many Catalan websites (see above for one of the less agrressive ones!).
La Vanguardia is covering developments:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080605/53474077246.html: "Air Berlin denuncia el abuso del catlán y la discrminación del español" (June 5 2008)
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080606/53475192837.html: "Empiezan las acciones contra Air Berlin" (June 6 2008)
Avui is as well:
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/32365/locb/inicia/una/campanya/denviament/cartes/pels/atacs/dair/berlin.html : “Air Berlin s'escuda en l'efecte dòmino per no utilitzar el català” (June 5 2008)
...ooo000ooo...
daNIEL has been kind enough to send me information about some of the website reactions.

1- La Plataforma per la llengua ens proposa una fórmula educada via link.

2- La web criteri.org aposta, de forma elegant, per l'amenaça del boicot.

3- Els Joves de Mallorca per la Llengua ens proposen una opció respectuosa, però més contundent, amb el ja clàssic "copia, enganxa i envia". S'ha d'enviar a: nbernhardt@airberlin.com, aweber@airberlin.com, alexandramueller@airberlin.com, jball@airberlin.com, miriammueller@airberlin.com, mdoberschuetz@airberlin.com, smanitz@airberlin.com, journalistenbuchungen@airberlin.com
Liebe Air Berlin Fluggäste,
Das Air Berlin Magazin hat einen Herausgeberartikel seines Generaldirektors, Joachim Hunhold, veröffentlicht, in welchem unsere katalanische Sprache verachtet und schlechtgemacht wird. Diese unsere Muttersprache, welche von mehr als 11 Millionen Menschen gesprochen wird, ist ofizielle Sprache der Balearen und ist mehr denn je in allen Bereichen des sozialen Lebens präsent. Der genannte Artikel beinhaltet Behauptungen, die in keinster Weise der Wahrheit entsprechen und eher an die spanische Diktatur erinnern, die das Katalanische 40 lange Jahre lang rigoros unterdrückte.
Als Mallorcas Jugend für die Sprache verstehen wir nicht, warum eine grosse Fluggesellschaft, die auf unserer Insel grosse Gewinne erzielt, so wenig Respekt gegenüber unserer Sprache zeigt und denken, dass sich diese Verachtung in keinster Weise positiv auf die bisher gute Beziehung zwischen Mallorca und Deutschland auswirkt.
Deshalb fordern wir, dass sich Air Berlin bei der mallorquinischen Gesellschaft entschuldigt und den Artikel zurückzieht.
CATALÀ
Air Berlin menysprea la llengua catalana
Air Berlin Magazin ha publicat un editorial del seu director, Joachim Hunold, que menysprea el català. La llengua pròpia, parlada per més d'onze milions de persones, és oficial a les Balears i té presència a nombrosos àmbits de la vida social. L'editorial inclou afirmacions totalment falses, que ideològicament recorden la dictadura feixista espanyola que va prohibir l'ús del català durant quaranta anys. No entenem que una empresa amb grans guanys econòmics al nostre país tengui tan poc respecte per la nostra cultura i consideram que aquest menyspreu no és positiu per al manteniment de les bones relacions d'amistat entre Mallorca i Alemanya. Per això demanam a Air Berlin que s'excusi davant la societat mallorquina i retiri l'article.

ENGLISH
The Air Berlin in-flight Magazine has recently published an article of its editor, Joachim Hunold, that really undervalues and despises our Catalan language. The Catalan language, which is spoken by more than 11 million speakers, is an official language of the Balearic Islands and is used in all areas of our social life.
This article contains affirmations which are false and remember the Spanish Dictatorship which strangled the Catalan language for 40 long years!
We cannot understand why an important company, that generates important profits in our territory, does show such an disrespect towards our language and we think that this lamentable behaviour does not help to maintain the positive relationship between Mallorca and Germany.
So we want Air Berlin to apologize for its behaviour and to withdraw this article.


Baròmetre de l'ús del català a Internet