Espanyols que no entenen res

Permeteu-me reproduir un comentari fet en resposta a un article meu a cronica.cat, concretament Solucio: Dissolucio.

De fet no contesta el meu article sinó un comentari d'un tal "Juan (Barcelona)" que es dedica sistemàticament a buidar la bilis acumulada (i per tant, sense arguments!) sobre qualsevol article al diari que parli de la sobirania de Catalunya.

És de "Rafel (Palamós)" i diu el següent:

"De polítics i intel·lectuals mediocres n'hi ha hagut a Lituània, a Estònia, a Letònia, a Eslovàquia, a Cròacia, a Macedònia, a Eslovènia, a Bòsnia, a Montenegro, a Kosovë... i mira per on són independents.
Per als que que no són professionals de la sociologia, els recomano que llegeixin la Vanguardia del passat dia 18.

O el gens suspecte sociòleg Manuel Castells, que avui mateix escriu: "Independencia? Pues sí, dice el 47% de los catalanes según el sondeo del Instituto Noxa para La Vanguardia realizado tras la manifestación multitudinaria para afirmar el derecho a decidir como nación. Pues no, sostiene el 36%. Nunca el sentimiento independentista había alcanzado un tal nivel."

Nano, de "marginal", res de res de res. Qui no entén el que està passant són els espanyols (tant els que insulten com els que no). Pitjor per ells."

Gràcies, Òmnium Cultural!

foto: Marc Arias, per a la Vanguardia.


És un gran orgull per a mi ser soci d'una entitat, Òmnium, que ha estat capaç d'aglutinar de manera tan singular i espectacular el poble de Catalunya a l'entorn d'un lema que requerirà, per part dels nostres partits polítics, i preferentment de manera coordinada i unitària, un gestió a l'alçada de les expectatives creades.

S'acosta la gran Decisió, i podrem dir, nosaltres i els nostres fills, als futurs néts i besnéts, que nosaltres hi vàrem ser el 10 de juliol de 2010.

Gràcies novament, Muriel, Jordi, tota la junta...

Discurs de Jaume Cabré (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010)

El text sencer és aquí.
Extractes:

"... per a l'escriptor, la llengua és la seva pàtria i mirar d'assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per treballar per la independència política del país".

"... Sis o set raons més per treballar per la independència. I en parlo ara perquè tinc esperança en la gent. Fixeu-vos en els que organitzen i costegen les consultes populars per la independència; fixeu-vos en tots els que hi van a votar, sigui quin sigui el seu vot. Per això m'alegra que el Parlament s'hagi posat les piles admetent a tràmit la proposta de consulta popular sobre la independència de Catalunya. Que sigui Espanya qui, en ple segle XXI, prohibeixi que la gent pugui expressar la seva opinió sobre aquest tema. Perquè com diu Vicenç Villatoro en un article que no té pèrdua, el que els fa por és que la gent que fins ara no hi havia pensat, es faci la pregunta i pugui reflexionar. Els fa feredat que la gent pensi i s'aparti del pensament únic."

"... m'estimo més citar Sebastià Alzamora quan escriu, en un article recent, sobre la gent que, quan parla de Catalunya, menteix. I com més grossa la mentida, millor. "I tant, que paga la pena" diu Alzamora "enfrontar-te a qui t'insulta, perquè un insult repetit moltes vegades, es converteix en un prejudici. I els prejudicis, quan són prou estesos, dicten polítiques. I si molt convé, sentències." Final de la cita. Penso, però, que no cal mentir i insultar: només amb mitges veritats ja es pot tergiversar la memòria."