Clica aquí
, si cal, per accedir al post sencer
... la referència que ell mateix el coordina i que sembla penjar de sectors unionistes. "Aunque está ligado a Sociedad Civil Catalana -la plataforma
constitucionalista que defiende la unidad de España-, sus estudios son
rigurosos", llegeixo. Pel que sembla l'estudi en qüestió és de fa dos anys.
També cita un treball del mes d'abril de 2017, “La Cataluña Inmune al procés”, que analitza dades sobre Catalunya prou conegudes pels politòlegs i científics socials: els factors que expliquen, en molt bona mesura, la posició dels ciutadans de Catalunya davant el tema del futur polític de la nostra nació. Per cert: els "comentarios finales" d'aquest treball se salten el caveat que consta en el mateix informe: tot i dir que "la Estadística no nos permite deducir causalidades".
Intenta utilitzar el fet totalment esperable que la gent tendeix a triar més els mitjans de comunicació que utilitzen la seva llengua per atacar els mitjans públics catalans, la pluralitat dels quals ha estat notable, sobretot en comparació amb els mitjans públics i privats que ens arriben de Madrid. Vegeu les contundents dades de 2014 o de 2015.
La tesi de l'article és que hi ha una "fractura territorial" i una "fractura etnolingüística". En les ciències socials, les variables que ajuden a entendre les diferències dins d'una societat no solen denominar-se "fractures", però deixant de banda aquesta qüestió, aquests treballs descobreixen la sopa d'all: que -amb tantes excepcions que vulgueu!- la gent que ha vingut de fora (en una primera o segona generació) és diferent en importants aspectes socioculturals de la gent arrelada de fa generacions aquí. Els punts de partida són diferents: si la teva família és de Salamanca (posem per cas), o si has nascut a Andalusia (posem per cas) -oi més si fa menys de deu anys (posem per cas) que vius a Catalunya-, és molt probable que tinguis una posició per defecte diferent dels "aborígens". Però això ho podríem dir de qualsevol terra del món que rep gent d'altres llocs!
Font: https://www.elcatalan.es/la-cataluna-post-proces-diagnostico-fractura-multiple/
Aquest origen personal (o familiar) català / no català explica les grans diferències que l'article reprodueix en forma de les dues figures que -citant sempre la font!- m'he permès de reproduir també en aquest comentari. Simplement, la immigració que va venir majoritàriament i massiva d'Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa entre els anys 1950 i 1974, aproximadament (però que no ha deixat d'arribar en quantitats considerables: l'any 2016 van venir 51.000 persones de la resta de l'Estat) es va concentrar en uns llocs i no en uns altres. I la població d'aquests llocs, i no els altres, es va multiplicar no per obra de màgia sinó justament per la seva arribada. Amb la seva llengua, la seva identitat, els seus costums, i la seva ideologia. I això explica les diferents percentatges d'opinió (o vot) respecte de la sobirania de Catalunya.
Aquest 21 de desembre hi ha uns altres factors que influiran molt en la decisió dels votants: els partits que han defensat una aplicació abusiva de l'article 155 en lloc d'una negociació (PP, Ciutadans i PSC) poden ser castigats simplement per raons democràtiques; els partits sobiranistes tenen els seus candidats a la presó o a l'exili; la censura contra el color groc, l'ús dels termes "President", "Conseller" o "presos polítics"; el fet d'haver viscut l'experiència -per a molts, traumàtica- de l'1 d'octubre...
En definitiva, cal combatre tot el relat de la "fractura" social que semblava voler Aznar, i que fomenten sectors unionistes, fins el punt d'estimular reaccions airoses per sectors neofeixistes ultranacionalistes. Els procediments democràtics (el debat obert, el vot secret...) mai no fragmenta. El que pot fragmentar és la violació a gran escala dels drets humans i en aquest cas, del dret dels catalans, com a poble, a determinar lliurement el seu futur polític.
Aquest origen personal (o familiar) català / no català explica les grans diferències que l'article reprodueix en forma de les dues figures que -citant sempre la font!- m'he permès de reproduir també en aquest comentari. Simplement, la immigració que va venir majoritàriament i massiva d'Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa entre els anys 1950 i 1974, aproximadament (però que no ha deixat d'arribar en quantitats considerables: l'any 2016 van venir 51.000 persones de la resta de l'Estat) es va concentrar en uns llocs i no en uns altres. I la població d'aquests llocs, i no els altres, es va multiplicar no per obra de màgia sinó justament per la seva arribada. Amb la seva llengua, la seva identitat, els seus costums, i la seva ideologia. I això explica les diferents percentatges d'opinió (o vot) respecte de la sobirania de Catalunya.
Aquest 21 de desembre hi ha uns altres factors que influiran molt en la decisió dels votants: els partits que han defensat una aplicació abusiva de l'article 155 en lloc d'una negociació (PP, Ciutadans i PSC) poden ser castigats simplement per raons democràtiques; els partits sobiranistes tenen els seus candidats a la presó o a l'exili; la censura contra el color groc, l'ús dels termes "President", "Conseller" o "presos polítics"; el fet d'haver viscut l'experiència -per a molts, traumàtica- de l'1 d'octubre...
En definitiva, cal combatre tot el relat de la "fractura" social que semblava voler Aznar, i que fomenten sectors unionistes, fins el punt d'estimular reaccions airoses per sectors neofeixistes ultranacionalistes. Els procediments democràtics (el debat obert, el vot secret...) mai no fragmenta. El que pot fragmentar és la violació a gran escala dels drets humans i en aquest cas, del dret dels catalans, com a poble, a determinar lliurement el seu futur polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada