Compte enrere

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

12.12.2014

Ara Mateix / Right Now

Ara mateix - Silvia Bel - 19 d'octubre de 2014 - Pl. Catalunya. Campanya "Ara És l'Hora"

Clica a sota, a "Més informació", per veure el vídeo i llegir el conegut poema de Miquel Martí i Pol.
Click beneath, on "Més informació", to watch the video and read the well-known poem by Miquel Martí i Pol, translated.




Ara mateix


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Right now I thread this needle 
with the thread of a purpose I shall not say 
and I start darning. None of the wonders 
announced by famous magicians
has come to be, and the years pass quickly. 
From nothing to very little, and always upwind, 
what a long road of anguish and silences. 
And we are where we are; it's better to know it and say it,
and put our feet on the ground, and proclaim ourselves 
heirs of a time of doubts and surrenders
in which noises drown words 
and with many half mirrors we imitate life. 
Longing or lament are of no use to us, 
nor is the touch of lackadaisical melancholy 
that we wear like a tie or sweater 
when we go out. We barely have 
what we have and nothing more: the space of 
specific history that belongs to us, and a tiny 
territory to live it. Let us stand up
again and let the solemn and clear 
voice of us all be heard. 
Let us call out and may everyone listen. 
And then, let everyone dress
as he or she will, and Come on!,
for we have yet to start, and everything's possible.



1 comentari:

Marta Pombo ha dit...

Felicitats! M'agrada moltíssim que la veu dels poetes i artistes catalans tingui ressò dins d'aquest espai en anglès. Gràcies a això, he pogut ensenyar-li a un bon amic meu nord-americà, que també és poeta, els versos d'en Miquel Martí i Pol, Ara Mateix, amb la Sílvia Bel recitant-los d'aquesta manera tan emotiva i acompanyada d'en Lluís Llach. També li he ensenyat la igualment magnífica actuació sobre el mateix poema que van fer conjuntament en Lluís Llach, la Sílvia Pérez i en Pep Guardiola: https://www.youtube.com/watch?v=E51jKZnuff4
Després que el meu amic veiés les dues actuacions, ell mateix va escriure un nou poema inspirat en tot això que podeu trobar en el seu bloc Musings: https://savioni.wordpress.com/2015/12/01/ghosts-in-her-voice/

Baròmetre de l'ús del català a Internet