Spanish right playing with fire? (Madrid March 10th 2007)
3/11/2007
Spanish right playing with fire? (Madrid March 10th 2007)
12/06/2006
El no-nacionalisme
Com a persona que no ha militat mai a cap partit, crec que puc rebatre -segurament amb tanta convicció com si ho hagués fet, però potser amb més credibilitat-, algunes de les afirmacions que acabo de reproduir. En primer lloc, ni abans ni ara, ni l'administració de la Generalitat ni el mateix Parlament, han dedicat més que una ínfima part de llur energia i recursos a tractar temes que en podem dir "simbòlics" o "identitaris". La Generalitat s'ha dedicat a fer carreteres, a fer escoles, a millorar la sanitat, tant o més que qualsevol "comunitat autònoma". Però també s'ha trobat amb uns problemes heretats, o creats més recentment. Ha estat per intentar resoldre'ls que s'ha provat de fer un nou Estatut, i si el resultat ha quedat molt lluny de les expectatives de molta gent (i lluny, també, del text acordat pel 89% dels diputats de la passada legislatura) ha estat, sense cap mena de dubte i en bona part, per la insistència de poders fàctics al centre de l'Estat de mirar la nostra proposta no pas com una proposta més, sinó justament com una que fèiem nosaltres, i per tant que s'havia de tractar amb més rigor, fins i tot amb suspicàcia. A través dels gestos, de les maneres, de l'actitud del "cepillado", s'ha demostrat un cop més que la nació espanyola està, en el millor dels casos, en vies de formació. La reforma de l'Estatut, a més, naixia d'un profund malestar pel baix nivell de finançament de què disposen les administracions catalanes, per culpa del qual és materialment impossible atendre les demandes d'una societat avançada com la nostra.
El tema de la miserable manipulació de la denominació de la nostra llengua a les terres valencianes, si alguna cosa té a veure amb qüestions identitàries, ho és no pas gràcies a cap polític del Principat, sinó a una voluntat expressa d'enfrontar catalans i valencians fomentada per sectors a València. I ho dic perquè molt gent, bona gent, gent de raó, de València, s'ho passa molt malament per culpa de l'ambient que s'hi ha creat. No hi ha ningú, a tot Europa, que pensi que els mal anomenats papers de Salamanca havien d'esperar més de 25 anys de la "democràcia" espanyola abans de tornar als seus legítims propietaris, i encara, només en part. Per què han estat notícia? Justament perquè uns espanyols (amb el suport de força conciutadans) varen convertir el que havia de ser un tràmit burocràtic en un tema identitari. Finalment, va ser Franco qui va fer expulsar les federacions catalanes de diferents organismes internacionals (com ara la de rugbi), i són els estaments espanyols (amb tot el pes del seu cos diplomàtic quan cal) que mouen cel i terra perquè la voluntat de les federacions catalanes, organitzacions privades recordem-ho, es frustri.
Per tant, no només aquests temes són completament incidentals dins de l'acció de govern, sinó que són fruit de l'atrinxerament en qüestions identitàries del govern espanyol. El mateix govern que va esborrar, com no s'havia atrevit Franco, l'origen geogràfic de les matrícules de cotxe, o que s'ha negat a rectificar aquest pas, insòlit i únic a Europa entre els països més poblats.
De l'article en trec un tema que per a mi, des del punt de vista de la psicologia, considero vital: la percepció de la gent. Certament, a una determinada premsa (i alguna emissora) s'ha volgut obsessivament magnificar aquestes qüestions. Amb molta més justificació que no pas als polítics se li pot atribuir una sobredosi d'obsessió. De les barbaritats dites en programes d'una emissora s'han publicat ja dos llibres. Qui llegeix aquesta premsa o escolta aquesta emissora, es veu permanentment comminat a veure la situació catalana (i la basca, per altres raons) com a poc menys que un desastre.
Certament, el de Ciutadans és un discurs atractiu per a alguns. Però és un discurs, per les raons que dic, que accepta sense matís i crítica una situació creada pel nacionalisme espanyol. Dit això, en una afirmació sí que coincidim: cal que la manera de fer de la política catalana es repensi. Ja ho vàrem dir, fa no gaires anys, els promotors de Catalunya 2003, quan vàrem fer el nostre document programàtic. I per desgràcia, aquell document avui continua essent vàlid.
Miquel Strubell
Expresident de Catalunya 2003
11/07/2006
Esquerra i el nou Govern: l'Entesa Nacional pel progrés
Però mentre no aconsegueixi desplaçar-ne els socialistes (potser són il·lusos de creure que ho arribaran a aconseguir...) s'han de conformar d'anar de número dos. La frustració que reflecteixen comentaris com ara "com és possible que facin un socialista, X, president de la Generalitat?" (de 2003, i també de 2006) s'esvairà quan es pugui dir "com és possible que facin Govern amb el suport dels socialistes?". No ho dirà ningú, en el camp catalanista.
Notícia del nou Govern: Vilaweb, 7 de novembre de 2006
10/21/2006

Reprodueixo el manifest d'un nova plataforma que aspira a la llibertat per al nostre poble. Si hi estàs d'acord, si us plau, pren 30 segons per clicar aquí i adherir-te a la Plataforma, al costat de les més de 5400 persones que ja ho han fet, en els 15 dies que han passat des de la nostra presentació!
No hi ha cap compromís d'aportació econòmica (que serà, de tota manera, benvinguda!).
Sobirania i Progrés
QUI SOM
- Sobirania i Progrés el configurem un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana que compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l’assoliment de la sobirania política plena.
- Sense sobirania els Països Catalans no podran assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura per esdevenir una societat moderna del segle XXI. En aquest sentit el proper pas cap a la sobirania dels Països Catalans ha de ser l’exercici del dret de decidir o dret a l’autodeterminació.
- El projecte sobiranista té diferents organitzacions que, des dels seus àmbits respectius, treballen per expandir-lo. Trobem a faltar, però, l’estructuració d’un àmbit propi de la societat civil: un àmbit transversal, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general. Per intentar omplir aquest buit es forma Sobirania i Progrés, que treballarà des de la perspectiva de la societat civil.
- Sobirania i Progrés neix amb l’objectiu d’impulsar des de la societat civil el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari en la nostra societat.
- En aquest sentit Sobirania i Progrés donarà suport a aquelles iniciatives polítiques i socials que reforcin i difonguin el projecte sobiranista.
- Sobirania i Progrés vol participar activament en la definició d’una estratègia global per a l’exercici del dret a l’autodeterminació.
- Sobirania i Progrés desenvoluparà projectes propis i conjunts, vinculats a la generació d’idees i informacions, per reforçar i ampliar l’espai social que comparteix que la sobirania és necessària per al nostre progrés.
- S’estructurarà en primer terme, per mitjà d’un portal web que servirà de presentació, de mitjà de comunicació i per recollir l’adhesió de noves persones interessades. El portal enllaçarà els espais web de les organitzacions que assumeixin sense embuts la reivindicació sobiranista.
- Tothom és convidat a participar del projecte Sobirania i Progrés. Adheriu-vos-hi des de la nostra web: www.sobiraniaiprogres.cat i feu-nos arribar les vostres idees, reflexions i projectes.
- Sobirania i Progrés es presentarà el 4 d’octubre en un acte públic on es reivindicarà i es demanarà als partits polítics catalans que l’objectiu de la sobirania és urgent i irrenunciable, i que ha de ser present en l’agenda política del país.
Repercussió de l'acte al palau de la Música, a la premsa.
Operació Sobirania (format HTML, Avui, 5 d'octubre de 2006) (també en format PDF, pàgina 7)
He rebut aquest missatge d'un conegut.
"He sabut que una amiga castellana ha anat a veure la pel.lícula "Salvador" a Zamora. Me n'ha explicat una anècdota xocant.
Doncs sí que és interessant ... i xocant ... i proeocupant. Em demano si hi hauria la mateixa reacció (que malgrat tot, entenc que és minoritària!), si hom parlés, per exemple, en portuguès.
L'Estat espanyol, que sàpiga, mai no ha fet res per eliminar aquests prejudicis antàvics contra el nostre poble... Una persona malpensada diria que a l'Estat ja li va bé...
10/06/2006
La cultura catalana a Frankfurt, 2007
M'han passat un article amb aquest titular del Mundo (6/10/2006).
Els mateixos entrevistats desmonten el missatge que pretén transmetre el diari.
Javier García Sánchez escriu: "Si se invita a la cultura catalana, es obvio que los que deberían representar a la literatura catalana sean los que escriben en catalán..."
Així, Alicia Giménez Bartlett diu "És literatura catalana aquella que se ha escrito en catalán, vale".
Lolita Bosch diu: "Creo que no se debe usar a los escritores para esto."
Javier Tomeo diu "No puedo opinar sobre el tema porque no me considero catalán. Sólo soy residente en Barcelona..."
Francisco Casavella: "Creo que cualquier persona sensata no se pararía a pensar en algo tan absurdo ni tres segundos".
Alguns fan afirmacions altament qüestionables: "La literatura catalana siempre (sic!) ha sido bilingüe", diu Berta Marsé.
Altres autors, amb qui no estic gens d'acord, deixen en ridícul el redactos del titular. Cristina Peri Rossi diu: "la literatura catalana es la escrita por personas que viven en Cataluña." Per tant, rebutja els escriptors mallorquins, valencians... i es desprèn que afirma, de fet, que Kafka escriu "literatura txeca"!! Els americans no poden fer literatura anglesa si no van a viure a Anglaterra. En fi, un col·lossal desgavell argumental!
Senyors del Mundo: un pot contribuir a una literatura d'una llengua sense sense ser ciutadà del país originari de la llengua, faltaria plus! Kafka (nascut en un país, controibueix a la literaura alemanya sense deixar de ser txec)... Tree, Joseph Conrad, Ishiguro ... en fi, la llista seria inacabable. No barregem les coses.
6/22/2006
Amb el risc d'equivocar-me, tinc la impressió que:
1. Només ERC hauria posat la reforma de l'Estatut en els seus programes electorals, si no hagués estat per l'opinió general que el PP guanyaria les eleccions de 14/3/2004.
2. En aquest context, era fàcil per al Rodríguez Zapatero, com a cap de l'oposició, prometre el seu suport a l'Estatut.
3. L'acord del 30 de estembre de 2005 va ser un dels moments àlgids i més prometedors de la política catalana d'ençà de la mort de F.
4. Pràcticament l'endemà els socialistes catalans trenquen la unitat d'acció (el 89% del Parlament) El dia 4 d'octubre "El PSC recupera les esmenes a l'Estatut per negociar a Madrid" segons l'AVUI de l'endemà (http://www.avui.cat/avui/diari/05/oct/04/75090.htm).
5. A Rodríguez Zapatero li interessa que s'aprovi l'Estatut, però també veu que ha de contentar els seus barons, molt crítics. L'anunci del PSC forma part d'una estratègia del PSOE, de dividir el quadripartit i poder, entre altres coses, negociar amb els catalans, ja afeblits per la pèrdua de l'acció unitària.
6. Crec que Guerra tenia la consigna de fer canvis, ni que fossin petits, al nombre màxim d'articles. Això, per poder dir que s'havia "cepillado" el nostre Estatut al Congrés dels Diputats.
7. A Rodríguez Zapatero també li interessa sortir a la foto amb el líder del nacionalisme català "moderat", i de cap de les maneres amb el del nacionalisme català dimonitzat per la premsa madrilenya (i alguna emissora de ràdio!).
8. Alguns líders d'ERC, entre els quals Carod-Rovira, només demanen un petit gest (la transferència dels aeroports, per exemple) per poder invertir la seva oposició al text que va resultant de les retallades. Però ni al Rodríguez Zapatero (perquè seria titllat de venut als "extremistes" pel PP) ni al Maragall (perquè si es feien esmenes al Senat aleshores no podria celebrar el referèndum abans de l'estiu) no els interessa tocar ni una coma del text retallat.
9. El PP és d'una coherència total, comparable en dimensions només amb la virulència dels seus atacs. Parlen del trencament d'Espanya, de la insolidaritat... amb una frivolitat sense límits, i mirant sempre de reüll l'opinió del seu potencial electorat a l'Espanya profunda (però demogràficament determinant).
10. L'expulsió d'ERC del govern és una demostració de seguidisme del PSC, respecte del PSOE. Caldrà pair molt abans de tornar al govern amb els mateixos, si arriba el cas. A mitjà termini, però, li pot anar bé: bona part de l'increment del seu vot al Parlament de Catalunya venia d'antics votants de CiU, empipats amb els acords amb el PP sense cap contrapartida visible. Aquests "nous" votants no volien pas que el president de Catalunya fos del PSC, i per tant meditaran abans de tornar-hi. ERC ara té l'oportunitat de recuperar una equidistància entre el PSC i CiU ... tot i que m'imagino que els assessors d'en Mas veuen ERC més com una amenaça que com un possible aliat. Sigui com sigui, haurien d'haver après la lliçó de la legislatura 1999-2003, en què ERC va intentar sense èxit acostar-s'hi...
11. Els resultats del referèndum ens indiquen dues coses: que el cansament general pel tema de l'Estatut ha passat factura; i que el vot del "NO" venia de molts llocs, per en els sectors afins a ERC molta gent no s'hi va apuntar, justament perquè el seu vot no fos instrumentalitzat i apropiat pel PP.
12. El gran revulsiu que volia promoure l'enyorat Pere Esteve, i la gent que al seu voltant vàrem fer Catalunya 2003, revulsiu que va tenir el primer capítol a les eleccions de novembre de 2003, promet de continuar en les properes. I sembla estrany que encara hi hagi tants catalans , que pel fet d'haver nascut no sé on, o de pertànyer a no sé quines classes socials, que no vegin que ...
*de la política espanyola no en treurem res, que sempre serem un tap de suro flotant a l'aigua a l'espera de la propera tempesta hispana; que
* donar suport als partits "catalans" que sempre esperen la trucada de Madrid va en contra dels nostres interessos més quotidians i immediats; i en fi, que
* la llibertat és l'objectiu més digne d'un poble.
Però primer el poble s'ha de guanyar el respecte ... d'ell mateix!
2/19/2006
Has estat un exemple de noblesa, de fermesa, de convicció, d'obstinació en el llarg i dur camí cap a la llibertat. I la teva família, assistint a l'espectacular, la històrica manifestació del 18 de febrer de 2006, a Barcelona, poques hores després del seu enterrament.
Espero que, encara que no l'hagis vist en vida, ens puguis ajudar ara a aconseguir-lo.
"Que relaxat et trobes quan políticament el teu pensament doctrinal, i el teu comportament estan en total equilibri. L’harmonia entre els teus ideals i els teus capteniments, és la que et pot portar finalment, el respecte i l’admiració per la política per part dels ciutadans i dels electors." Aquest paragraf el vaig escriure a la primera bitàcula de fa gairebé un any.
Francesc Ferrer, 10/07/2004
Podeu trobar un breu currículum vitae seu aquí.
Descansa en pau, Francesc.
2/16/2006
És de vergonya l'enfrontament que intenta el PP entre catalans i andalusos, amb la campanya radiofònica.
A quin altre país del món occidental l'oposició jugui tan brut? Juga, a més, amb foc.
Han fet tres falques radiofòniques inadmissibles.
La primera falca, com les altres, va contra el projecte d'Estatut, donant la culpa a Zapatero dels seus terribles efectes i al presidente Manuel Chaves de connivència. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_7.Aes
A la segona es repeteix la frase "El pacto de Zapatero con el nacionalismo catalán perjudica a Andalucía, y Chaves no hace nada por remediarlo". http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_8.Aes
A la tercera hi intervé Javier Arenas, alertant de les conseqüències, segons ell, del nou Estatu sobre Andalusia. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_9.Aes
(1) La història es repeteix (fins quan?)
www.e-noticies.com ha penjat una reproducció d'un cartell editat els anys 30, suposo que mentre es debatia l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles. Les coses no han canviat, per vergonya aliena.... Aquí hi ha el text:
¡ESPAÑOL!
¡Guerra al Estatuto catalán!
En tanto que el intelectual, el obrero y el profesional castellanos, no podrán ejercer cargos en Cataluña, los catalanes podrán hacerlo en toda España.
¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!
Mientras las contribuciones e impuestos, graven hasta el límite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magníficos, ante nuestra muerte económica.
¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!
¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO!
Hasta no saber a qué ateneros, no compreis productos catalanes.
Mientras para Cataluña salieron millones y millones de pesetas y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas, Castilla sucumbía, por falta de toda protección y auxilio.
En este comercio, no admitimos visita de viajantes catalanes o que representen casas catalanas, interin no sepamos el resultado de la discusión del ESTATUTO.
(2) La campanya anticatalana d'ara.
Deixeu-me recomanar-vos l'article del meu germà a l'Avui d'avui: Igualtat? Quina igualtat?.
Boníssim, per desgàcia.
Us n'ofereixo dos tastets:
"El Sr. Ángel Acebes proclama tothora que l'Estatut, fins i tot retallat, és un "atemptat a la igualtat de tots". Aquesta asseveració semblaria pressuposar que ara sí hi ha igualtat entre catalans i espanyols. Això és una rotunda fal·làcia."
[...]
"Tots aquests fenòmens demostren que, al contrari dels espanyols, els catalans som ciutadans jurídicament coixos, culturalment privats, políticament impotents i emotivament confosos. Harry Bloom, el famós crític americà, acaba de dir que si fos català, voldria ser independent d'Espanya [llegiu-ne la notícia]. És un home lúcid. No cal dir que molts catalans estan deprimits amb l'actual situació. Però per canviar les coses, cal bellugar-se. Crec que la manifestació del 18 de febrer, pel dret a decidir, és una bona ocasió per fer-ho. Cal anar-hi per dir que som una nació. Mentre els espanyols puguin decidir-ho, i els catalans no, ningú no podrà afirmar que hi ha igualtat."
Més lúcid que aquest article, impossible!
1/13/2006
Excel·lent l'article Salvador Cardus a l'Avui d'avui, divendres 13 de gener de 2006, "Què hi tenen al cap?"
És una bona reflexió sobre les declaracions recents del General José Mena Aguado sobre l'eventual rol de l'exèrcit en relació a l'Estatut de Catalunya, el 6 de gener de 2006 (The Times, Financial Times, BBC), com del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, el 10 de gener de 2006 en què assimilavca l'aprenentatge del català a l'aprenentatge de les sevillanes (Europa Press, AUDIO).
M'agrada sobretot la metàfora que fa, comparant l'Estat amb un sistema informàtic:
"... només si canvien les estructures de l'Estat, canvia l'Estat que els seus servidors tenen al cap. Més que un afer de reflexió, de debat o de pacte, un canvi d'aquesta naturalesa s'assembla a una reprogramació. És com passar de l'MS-DOS al Windows XP"
"... des de la lògica del programari de l'actual Estat espanyol -i vull que se m'entengui bé-, tenen raó tant el tinent general Mena com el president del Suprem, el magistrat Hernando"
"... la més elemental cultura informàtica ens permet saber exactament què cal fer en aquestes circumstàncies: cal desconnectar el perifèric, reiniciar la màquina i actualitzar el programari amb nous drivers. Si cal, llavors es pot tornar a connectar. I també es pot deixar de fer el perifèric, és clar, o connectar-se directament a Europa. [...] En concret: el problema de la connexió de l'Estatut v.2005 a la Constitució v.1978 no és només com voler endollar un cable USB 2.0 a una connexió en Port Paral·lel de 27 agulles, sinó pitjor. La qüestió és de programari."
1/09/2006
Problemes per a la Fundació Humanitària pel 3r i 4t món Dr. Trueta
No acabo d'entendre com la Generalitat pot haver deixat a l'estacada aquesta Fundació, que recull a Catalunya, i reparteix arreu del 3r món, centenars de tones de medicaments cada any.
La notificació que es denegava la renovació de la subvenció anual de la Fundació no només ha arribat quan bona part de l'any havia passat, sinó que, com a conseqüència, la Fundació havia adquirit uns compromisos al llarg de 2005, i es troba al 2006 amb un dèficit de 150.000 euros.
L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament els venia atorgant una subvenció anual des de 1997.
Estimat lector, et prego que visitis la seva pàgina web i vegis la bona feina que fa: www.dr-trueta.org.
Per si t'hi vols posar en contacte, pots telefonar al 93 886 9276, o escriure a
dr-trueta@dr-trueta.org
Tot suport serà benvingut!
10/25/2005
Aquí hi ha enllaços a alguns articles i informacions de diari sobre la tramitació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, amb el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i l'informe encarregat pel PSOE.
1. Avui
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89295.htm
El PSOE esmenarà la columna vertebral de l'Estatut català
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89342.htm
El PP troba que arriba massa tard l'anunci de retallades del PSOE
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89315.htm
L'informe del PSOE Arguments contra l'Estatut. Tocant el moll de l'os
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89343.htm
Els partits catalans accepten negociar, però valoren amb diferències l'actitud del PSOE
2. El Periodico de Catalunya
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252212&idseccio_PK=8&h
Zapatero arrossega el PSOE a donar suport "unànime" a l'Estatut retocat
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252211&idseccio_PK=8&h=051025
Bisturí en lloc de destral. Els experts del PSOE detecten punts "inconstitucionals", "deficiències" i "errors" en l'Estatut, però plantegen retocar-ne nou apartats, no canviar-lo de dalt a baix
3. La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/web/20051024/51196028857.html
El PSOE presentará un paquete de enmiendas a una decena de aspectos del Estatut
http://www.lavanguardia.es/web/20051025/51196065579.html
El PSOE niega que el Estatut sea una reforma constitucional
http://www.gencat.net/nouestatut/docs/proposta.pdf
Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
http://www.psoe.es/media/media/000000032500/000000032822.pdf
Dictamen de los expertos sobre la reforma del Estatuto de Cataluña (pdf)
Bona lectura ... i a defensar l'Estatut aprovat amb el 89% (vuitanta-nou per cent!) dels vots del parlament de Catalunya!
10/14/2005
------------------------------------------------
La meva aportació:
Molts catalans ens sentíem orfes de liderat i de rumb, l’estiu de 2002, quan vaig dinar amb en Pere a Brussel·les, al Parlament europeu. Era evident que en preparava una de grossa. “S’ha de fer alguna cosa”, vàrem dir i pensar.
La política catalana era ensopida; el dèficit fiscal, malgrat tot, encara creixia; els estralls del nacionalisme espanyol (l’únic excloent!) eren evidents; l'acció de govern semblava haver abandonat el projecte de (re)construcció nacional.
Al cap de poc, deixava el partit amb qui s’havia sentit tan a gust, però en la seva opinió s’havia desviat massa del seu projecte inicial, a canvi de no res.
A mi em va cridar l’atenció el fet que es llencés al buit, sense que l’esperés cap bufet, cap consell d’administració. No. Es va posar a la cua dels aturats, on una jove funcionària es va quedar astorada en veure’l: “Què hi fa vostè, aquí?”
El setembre vàrem parlar d’un projecte nou. Asseguts en una terrassa al passeig de Gràcia, se li acostava gent anònima: “Endavant! Molt ben fet! Estem amb tu!”. Quina sintonia entre un polític (en excedència temporal) amb tanta gent del carrer. El seu gest de coherència va despertar admiració fins i tot entre els que no compartien les seves profundes conviccions nacionalistes.
“S’ha de fer alguna cosa”. Estic orgullós d’haver viscut amb ell i amb centenars de catalans i catalanes l’aventura de Catalunya 2003, contribuint a despertar –a sacsejar!- el nostre poble i els seus estaments polítics només un any més tard. S’ha despertat, i hem començat novament a somiar en una nació més lliure (o simplement, lliure), més pròsper... més nació!
Com deia en Pere: “la política és l’art de fer possible allò que el poble necessita”. I el que necessita ara és el nou Estatut, defensat pel conjunt de la societat.
Senyores i senyors, a en Pere vull dedicar el nus a la gola, les llàgrimes d’emoció, que vaig sentir quan l’Estatut es va aprovar amb el suport de 120 diputats. Sense pensar mai que serà fàcil, l’únic camí possible, -el camí de la llibertat i de la dignitat- ens l’ha indicat en Pere Esteve.
Moltes gràcies!
Reportatge de l'acte a la premsa:
Avui (14/10/2005): http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/14/82406.htm (html)
El Periódico (14/10/2005):
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=249514
El País (14/10/2005):
http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20051014elpcat_10/Tes/
9/19/2005
Carta enviada a un diari barceloní, 19 de setembre de 2005
S'havia proposat a la ponència redactora del nou Estatut que el text recollís un dret que, al meu parer, enllaça directament amb la condició d'oficialitat de la llengua catalana. Es tracta del dret de ser informat en català pel que fa als productes comercials i serveis. No he pogut trobar aquest dret en el text actual que se sotmetrà al ple del Parlament d'aquí a pocs dies.
Deixant de banda que resulta ofensiu i humiliant per a molts consumidors catalans que a les nostres botigues hi hagi un nombre, potser creixent, de productes etiquetats de forma bilingüe en portuguès, és de tota evidència que la presència obligatòria del català en tot producte etiquetat que es posi a la venda a Catalunya suposaria una eina de divulgació de la nostra llengua de la màxima transcendència.
Fixeu-vos que em refereixo a "tots" els productes, i no només als productes fabricats a casa nostra: només faltaria que els nostres industrials es trobessin amb unes obligacions que els seus competidors no tinguessin!
En uns moments en què, per primer cop en trenta anys, puja espectacularment a Catalunya el nombre de persones que no saben parlar la nostra llengua (a causa de la immigració) semblen evidents els avantatges que tindria fer figurar aquest dret a l'Estatut.
M'agradaria, per altra banda, que el bufet del sr. Roca Junyent aclarís públicament si ha estat actuant com a "lobby" davant dels partits polítics, per encàrrec d'algun sector industrial, per provar d'impedir que prosperi la inclusió d'aquest dret en el text estatutari; i si és així, quins arguments ha fet servir per convèncier (bona part d)els partits catalans.
Miquel Strubell i Trueta
Davant la Llei de retorn dels Documents catalans retinguts a Salamanca
He rebut per correu electrònic aquest "Comunicat públic de la Comissió de la Dignitat" i crec que paga la pena divulgar-lo!
Clica aquí si cal per accedir al text sencer
9/15/2005
Gràcies a una amiga catalana-brasilera, la Núria Pons, he pogut llegir aquest divertit article del diari O Globo, justament del 11/09/2005, en què l'autor, Paulo Coelho, entre altres cosdes, prediu això:
"Haverá mais línguas e uma língua franca: quem visitar a Espanha daqui a 50 anos, verá que na Catalunha só se falará catalão e no País Basco tudo estará escrito em euskera. Isso vale para todos os países: as línguas regionais proliferarão como uma maneira de se manter a identidade cultural das tribos. Mas haverá um idioma que permitirá que as tribos se comuniquem entre si — e porque estava junto do nascimento da internet, a língua franca será o inglês, mesmo que em 2055 o chinês seja majoritário."
I acaba explicant que "Estou com 58 anos, e não me vejo chegando até os 108. Entretanto, se algum jovem achar interessante, por favor, recorte esta coluna, e confira: não estarei aqui para receber as vaias ou os aplausos."!
Bé, m'ha fet gràcia i per això el reprodueixo. Si vols llegir l'article sencer, el trobaràs a http://arquivoglobo.globo.com/pesquisa/texto_gratis.asp?codigo=2354783.
Ah! I per si vols escriure-li, ens ofereix aquesta adreça de correu: E-mail: paulo@paulocoelho.com.br.
Salut!
9/14/2005
He tingut dos disgustos en dos mesos.
El primer, amb IBERIA. Cito d'una carta que vaig enviar al seu director general:
Us escric per deixar constància de la indignació del grup de passatgers del vol IB6835 que el dia 4 de juliol va sortir de l’aeroport de Barcelona amb retard, amb destinació a Santiago de Xile, via Madrid. Al mateix avió, que a tot arreu s’anuncià que tenia l’esmentada destinació, hi viatjaven també passatgers que pretenien viatjar a altres ciutats de Sudamèrica.
En ser un vol anunciat com el vol de Santiago de Xile, i en tenir a més las targetes d’embarcament per a la segona part del viatge –amb la mateixa numeració de vol- a cap de nosaltres ens va passar pel cap que el segon avió no ens hagués forçosament d’esperar. A més, durant l’espera, varen sortir diversos vols d’Ibèria cap a Madrid, on segurament no hauria costat gaire de fer-hi pujar el nostre grup.
Per gran astorament nostre, en arribar a Madrid-Barajas, el personal de terra d’Ibèria ens varen informar que el segon vol havia sortit (cosa que després vàrem saber que no era certa). Si ho arribem a saber a temps, molts hauríem preferit no sortir de Barcelona fins l’endemà.
El fet d’haver de perdre 24 hores senceres abans de poder continuar el viatge ens va perjudicar a la meva dona, Maria Carme Prats, i a mi, atès que l’estada era prevista que seria curta i de fet vam arribar a Santiago el dia 6 i ja tornàvem el dia 13.
No em consta que Iberia hagi fet arribar ni a l’Institut Ramon Llull, que organitzava el trasllat d’una quinzena de persones aquell dia, i força més en dies contigus, ni als passatgers afectats, les seves disculpes ni cap compensació.
No em consta tampoc que hagin amonestat el pilot que va deixar en terra, targeta d’embarcament en mà, una vintena de passatgers d’aquest vol –insisteixo, el vol amb el mateix codi, i anunciat com a vol de Santiago ja des de Barcelona-, que en haver començat el viatge abans que els altres, tenien més dret i tot que ningú a arribar a Santiago puntualment. No costa gaire calcular la mitjana d’impuntualitat del passatge previst per al vol: el retard per al nostre grup no va ser d’una hora o dues, sinó de vint-i-quatre.
Haig de deixar constància del fet d'haver rebut després una carta de disculpa oferint-me una certa compensació, i per tant, considero aquest cas tancat .. frora del tema de com anuncien els vols a Barcelona!
El segon, amb VODAFONE.
Tal com vaig explicar per telèfon al servei 123 fa tres dies, acabo de rebre la facturació del mes d'agost on apareixen tres trucades que jo no he fet, i menys des de Rússia, un país que ja vaig visitar l'any passat, que sembla que no té servei Vodafone, i les trucades des del qual han estat les més cares que he pagat mai. Per tant, des de Rússia vaig decidir NO FER CAP TRUCADA.
Em trobo amb TRES TRUCADES, suposadament fetes des del meu mòbil. Són aquestes:
30 ago 17:27 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 6:30 No Preferent 29,90
30 ago 18:31 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 51:00 No Preferent 230,00
30 ago 19:22 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 7:30 No Preferent 34,50
Insisteixo: aquestes trucades no les he fetes. Tampoc no faig servir MAI la connexió a internet, després del disgust de la primera factura quan vaig comprar el mòbil actual (en CAP moment, per cert, no se'm va comunicar que el cost de connectar-m'hi uns minuts seria més car que la tarifa plana de l'ADSL del meu PC durant tot un mes).
Per tant, no tinc cap inconvenient a pagar l'import de la factura del mes d'agost, sempre que se'n restin aquestes trucades que jo no he fet: és a dir, Euros 59,40.
En no haver rebut resposta a la meva reclamació dins del termini de 48 hores que em va dir la persona que em va atendre, la torno a fer per escrit.
Us han passat coses semblants?
Per cert: no sóc l'únic que ha tingut problemes amb el mateix número 0034607100300. http://www.gsmspain.com/foros/showthread.php?s=&postid=1200388
Haig de deixar constància del fet que Vodafone més tard, i després d'una sèrie de comprovacions, va rectificar la factura i, a instàncies meva, em va reconfigurar el mòbil perquè no pugui ni enviar ni rebre aquesta mena de comubnicacions.
7/20/2005
"Inspirats pels cavallers de l'Orde de Sant Joan de Malta", M. Strubell
Clica aquí
3/11/2005
The Treaty of Genoa (1705)
In 2005 Catalans commemorate the Treaty of Genoa, between England and Catalonia. Had it been honoured by England, the fate of Catalonia would have been very different...
I quote from a text by Josep Vergés, secretary of the Societat Catalana d'Economia. He writes for the Diari de Girona and is "Last in the Queue" for SpainMedia.com: http://www.spainmedia.com/index.php?p=114
The absolutist Louis XIV warred with all his neighbours to increase French dominion. He invaded Catalonia too, in 1697. Prince George, a general with Charles II of Spain, defended Catalonia so bravely that he won the love of Catalans: "Nobody in Catalonia is so well loved by Catalans as the prince. What they would not do for him, they would not do for the king either." He was received in Madrid as a hero and made a grandee with the Golden Fleece and orders by the king that he be treated as a prince of royal blood. He came back to Catalonia as viceroy, as the Catalans wanted. The English ambassador Alexander Stanhope wrote to London: "The prince of Hessen is the idol of the Catalans." Prince George was so well integrated he participated in the third meeting of the Academy of the Doubters at their seat in Dalmases Palace in 1700, from where the leaders of the 1705 revolt against Franco-Spanish absolutism arose.
The Treaty of Genoa of 20th June 1705 between England and Catalonia committed the English to lift "the very heavy yoke of the French" by force from the "most noble Catalan nation" and "facilitate freedom to Catalans." It was a permanent commitment of "guarantee and protection by the Kingdom of England so that they will not suffer the least disturbance or harm to their persons, property, laws, privileges or customs." England broke the alliance in the Treaty of Utrecht of 11th April 1713 and during 17 months Catalonia resisted alone the invasion by Franco-Spanish troops.
During the War of Spanish Succession Prince George landed at Cadiz saying: "I promised to free Madrid through Catalonia but now I promise to free Catalonia through Madrid." The landing failed but Archduke Charles III named him supreme commander of the Kingdom of Aragon and with this title he led a force of 3,500 men, including more than 300 Catalans and an Anglo-Dutch fleet, to free Gibraltar in 1704.
After this success, Prince George convinced the allies to liberate Barcelona because Catalans would give them support. He landed with Lord Peterborough in 1705 and decided first to attack Montjuic. There he died on the 14th September. Spanish viceroy Velasco had sent 400 grenadiers on horse to succour the French commander Marquis de Risbourg. Opening the gates of the castle to let them in he had them cry out "Long live Charles III." Prince George, believing the French and Spaniards had surrendered, followed and in their midst was mortally wounded. Lord Peterborough finished the conquest and three days later the Franco-Spaniards surrender Barcelona. Prince George is buried in Josepets in Gracia, because Catalans considered him a national hero.
2/22/2005
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
2/14/2005
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
2/04/2005
Una altra de potent és la que comenta Anna Grau en la seva columna a l'Avui del 4 de febrer (clica aquí):
Zapatero i Rajoy demanen el sí el 20-F perquè garanteix la unitat d'Espanya
"De tots els arguments que PSOE i PP esgrimiran a favor de la Constitució europea en la campanya electoral que tot just comença, cap de tan impactant i singular com l'afirmació rotunda -i que tant José Luis Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy han fet en seu parlamentària- que aquest tractat constitucional europeu garanteix la defensa de la unitat d'Espanya, especialment en un moment que això torna a ser molt sensible."
Més clar que l'aigua! I encara hi ha algun català que no té decidit el seu vot??!!
2/02/2005
Per què hi ha tanta gent que votarà que NO en el referèndum sobre el Tractat pel quals s'adopta una Constitució per a Europa, malgrat el bomvardeig mediàtic constant de socialistes i populars?
Les raons, a Catalunya, no s'expliquen ni per cap sentiment antieuropeu (ben al contrari!) ni per cap reacció ultradretana.
L'associació Catalunya 2003 s'ha posicionat clarament a favor del "NO", tal com quedarà clar si cliqueu aquí.
Podeu visitar webs que expliquen bé aquestes raons. Uns diuen "NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA per l'Europa dels drets socials i dels pobles no a l'Europa del capital i la guerra!": http://noconstitucioeuropea.pangea.org/
Una àmplia xarxa d'entitats catalanes (associació catalana de professionals, associació josep narcís roca i ferreras, associació per unes noves bases de manresa, coordinador d'associacions per la llengua, ciemen, gent de la terra, intersindical CSC, òmnium cultural, plataforma per la llengua, xarxa d'entitats cíviques...) també vol anar "Cap a Europa amb el NO": http://www.capaeuropa-ambelno.org/
Després tenim els autodissolts "Euro-convergents pel NO". "No hem tingut mai l'objectiu de qüestionar cap lideratge, sinó defensar allò que crèiem que era el millor per Catalunya i per tant per Convergència.": http://www.diguemno.net/
... i molts més.
Un motiu especial d'escarni és l'impacte nul del gran esforç europeista que va suposar la Convenció Catalana sobre el Futur d'Europa, que va acabar amb 80 propostes que no va poder ni defensar adequadament. El podeu llegir amb format PDF si cliqueu aquí. Salvador Cardús, en un article recent a l'Avui, escriu:
Catalunya va fer la seva aportació específica al debat sobre el projecte de Constitució europea amb l'excel·lent treball dirigit pel professor Ferran Requejo a Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea, que va impulsar la Generalitat quan era presidida per aquest gran europeista que és Jordi Pujol. Hi havia 80 propostes que no van poder ser lliurades formalment al president Romano Prodi en la visita que va fer amb aquest motiu a Barcelona perquè Madrid ho va impedir. Pitjor per al Tractat, francament. Hauria millorat molt i hauríem pogut votar sí.
Òmnium Cultural ha fet un manifest detallant "10 PUNTS PER VOTAR “NO”: ELS NOSTRES ARGUMENTS":
1 Perquè no reconeix la llengua catalana i, per tant, ens discrimina com a europeus.
2 Perquè no és una constitució sinó un altre tractat intergovernamental d’estats.
3 Perquè som europeistes i no permet que tots els ciutadans ens puguem sentir europeus.
4 Perquè no permet que Catalunya tingui veu pròpia en les institucions europees.
5 Perquè no ens deixa participar en l’elaboració de polítiques comunes.
6 Perquè blinda aquest tractat i reforça el paper dels estats donant-los el dret a veto.
7 Perquè té importants dèficits democràtics, socials i culturals.
8 Perquè volem una europa respectuosa amb els pobles i els ciutadans que la integren.
9 Perquè volem una aturada tècnica que ens permeti fer un pas endavant.
10 Perquè en el futur volem dir “sí” a una veritable constitució europea.
Òmnium Cultural anuncia tot un seguit d'actes sobre el referèndum, el calendari dels quals es pot consultar aquí. Però no només som els catalans els qui tenim raons per oposar-nos-hi. El dr. Joaquin Urias, Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, comença el seu article, "Leyendo La Constitución europea" així: "Esta mañana mi madre me ha dicho que me lea la Constitución europea ...". El seu article el podeu trobar a diferents llocs, incloent-hi aquest. Ens comenta que trobarem, per exemple, aquest compromís, a l'article 41: "Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars.".
Urias comenta:
"No es una verdadera Constitución sino un texto firmado por países en el que no se alude al pueblo como base del poder y que nos entregan para su obediencia.
[...]
Los derechos fundamentales quedan reducidos a principios orientativos. En este tratado no son normas que imponen un espacio de libertad propia del ciudadano frente al poder, sino principios sin sanción, que éste puede obedecer o no a su antojo."
Avui 31 de gener Hèctor López Bofill signa un excel·lent article, "Les impostures del sí", sobre les raons pel "NO". Per llegir-lo, cliqueu aquí. En cito algunes frases sucoses:
Primera impostura: cal votar sí perquè aquesta Constitució és l'única possible. Bé, si la voluntat democràtica dels ciutadans no té l'oportunitat de posar en qüestió les premisses del Tractat Constitucional reconeguem que el referèndum és del tot superflu i, de passada, eliminem sense escrúpols l'únic mecanisme de participació directa que pugui tenir el poble. [...]
Segona impostura: aquest Tractat és un pas endavant en la construcció comunitària, és una primera fase per arribar a un nivell superior d'integració. Força dubtós. [...]
Tercera impostura: amb aquesta Constitució estem posant les bases de construcció d'una Europa forta que faci de contrapoder als Estats Units i en limiti la seva hegemonia mundial. Radicalment fals. [...]
Quarta i darrera impostura: en el futur es podrà reparar l'absència de reconeixement, de garantia i de participació a la UE de tot allò que no sigui un Estat que tan sagnant (i humiliant) és per al catalanisme polític (absència de canals directes de relació, de mecanismes de reacció contra invasions competencials, de reconeixement lingüístic i cultural i, en un altre sentit, implicació de la UE a l'hora d'avortar qualsevol iniciativa de caire sobiranista en el territori d'un Estat membre).[...]
Una altra web excel·lent l'acabo de descobrir: s'adreça principalment a la gent del Bages. Té molts enllaços a articles interessants. Vés-hi, clicant aquí.
Per cert: has llegit el text del nou Tractat? No? Doncs els pots veure, amb format PDF, en la versió catalana-valenciana, si cliques aquí.
Una darrera cosa: sé que per a molts catalans el rebuig el voldran expressar simplement no anant a votar. Jo els demano que recapacitin, i que facin constar la seva veu d'una forma més activa. Seran 10 minutets ... per votar "NO" i demanar, així, una altra Europa!
1/09/2005
Antoni Rovira i Virgili va publicar un article sobre l’Arxiu de la Corona d’Aragó al diari barceloní La Publicitat el dia 28 de juliol de 1932 (any LIV, núm. 18.085, p.1), article reproduït a http://www.scgenealogia.org/articles/aca.htm. "Diverses vegades", escriu Rovira el 1932, " s’ha estat a punt de prendre’ns aquest immens dipòsit i dur-lo a Castella, com una depredació més de les que Catalunya ha hagut de sofrir. A Castella hi ha molts documents històrics nostres, que haurien de tornar-nos."
No poder saber en Rovira i Virgili que, al cap de set anys, expoliarien casa seva els franquistes!
És més: de la mateixa manera que es va perdre la batalla perquè l'Arxiu de la Corona d'Aragó passés a dependre de la Generalitat de Catalunya en l'Estatut de 1932, avui dia continua essent dirigit pel Ministeri de Cultura!! Qui no em cregui, que cliqui aquí: http://www.mcu.es/archivos/jsp/plantillaAncho.jsp?id=65
3/12/2004
Els atemptats d'Atocha
Primer de tot, vull reiterar que el PP fa 4 anys que està destrossant el fràgil teixit de la democràcia, a salts de gegant. És indignant el que ens han estat fent, i les manipulacions grotesques que han intentat de projectar sobre l'electorat, provant d'enfrontar bascos i espanyols, catalans i espanyols, catalans i murcians...
Segon, no hi ha res pitjor en el món per a un govern que haver de gestionar els efectes d'un atac massiu terrorista.
Tercer, i tenint present el segon punt, crec Daniel que algunes coses no són tan clares com dius. Amb motiu dels atemptats d'Atocha, no sé si el PP ha mentit. Ha tergiversat, ha manipulat, ha insinuat... Però ha mentit? L'article anònim (llàstima!!!) al final del teu missatge ens explica que un policia va filtrar la notícia de la furgoneta i el casset en àrab. Jo crec que si no s'hagués dit res públicament, és possible que algun dels autors dels atemptats hagués intentat tornar-hi... Algunes coses no són tan senzilles.
No cal dir que espero de tot cor que l'esquitxada provocada pel seu ús barroer dels mitjans de comunicació, de l'aigua de la península, de l'existència d'ETA, i pel fet que NI UN SOL ministre del PP hagi dimitit, malgrat tots els escàndols, els porti a anys de tenebres a l'oposició parlamentària (si no se'ls acaba il·legalitzant com a HB ... que tampoc no són sants de la meva devoció).
El que em sabrà greu és que hagi hagut de rajar tanta sang innocent (no només a Atocha...) perquè l'electoral se n'acabés d'adonar.
Miquel Strubell
professor (UOC)
Aquí hi ha un vídeo amb un tractament per part de la BBC dels pros i els contres de pensar que el responsable dels atemptats hagi estat obra d'ETA o d'Al Qaeda:
http://news.bbc.co.uk/media/video/39883000/rm/_39883798_factfile20_higham_vi.ram.
Molt recomanable!
**********************
Hola gent.
El que ara us passo a continuació són 4 textos que m'han enviat, referents a l'atemptat de Madrid i a les mentides (cada cop més grosses i inaguantables) del govern espanyol.
Ja n'hi ha prou.
Jo continuo volent sortir!
daNIEL
**************
Crec que el primer que cal fer és expressar el rebuig total contra aquesta barbaritat i solidaritzar-nos amb les víctimes i els seus familiars. Ara cal anar una mica més enllà. Si com sembla es confirma que la massacre és obra d'un grup integrista islàmic, cal plantejar-se qui n'és el responsable polític.
Al llarg dels darrers dos mesos hem assistit a l'intent de linxament mediàtic de Josep Llúís Carod Rovira i ERC per intentar, a través del diàleg, que ETA deixés de matar. Potser es va equivocar les formes, però no en el fons, perquè quan una banda armada té suport social, i ETA en té, no es pot pretendre eliminar-la només per la via policial. No ho ha aconseguit Gran Bretanya amb l'IRA ni França amb els grups corsos.
Però no ens equivoquem, l'objectiu de Carod era fer alguan cosa per la pau.
Si Al Qaeda o qualsevol grup integrista afí atempta a Espanya és com a conseqüència de la participació a la guerra d'Iraq. Una guerra immoral i il.legal que no només tenia la gran majoria de la població espanyola en contra, si no que es feia només en defensa dels interessos petroliers americans. El govern del PP no només no ha acabat amb el terrorisme internacional , si no que l'ha portat aquí. Ara, fins passades les eleccions, es seguirà insistint -ahir els tertulians i l'imperi mediàtic del PP ja s'hi van deixar la pell- que tot apunta a ETA i més o menys subtilment anirà apareixent ERC i el tripartit com a cómplices. Però no ens enganyem, aquest atemptat té un responsable polític, Aznar i el govern del PP, que ara intenten ocultar la veritat per treure'n beneficis electorals. El 14 de març demanem-los responsabilitats a través del nostre vot.
Miquel [...]
**************
11-M: el terrorisme i la Constitució espanyola
El terrorisme fanàtic del fonemantalisme islàmic d'Al-Qaida ha produït a la capital del Regne d'Espanya uns atemptats la brutalitat i l'horror dels quals escapa a la capacitat humana d'una expressió que pugui traduir en paraules els nostres sentiments i el nostre raonament.
Tanmateix, davant la magnitud i la gravetat d'aquesta tragèdia, cal que s'imposin, precisament, el seny i la sang freda, un seny i una sang freda que són exigibles als qui pretenen governar-nos i que, malauradament -tampoc en aquesta ocasió-, no han brillat per la seva presència.
El president del Govern espanyol, seguint la seva lògica de l'Espanya una, grande y libre ha dit que la manifestació convocada a les set del vespre arreu dels territoris de l'Estat s'ha de fer contra el terrorisme, per la democràcia i la Constitución espanyola. El president espanyol, com el seu portaveu -Eduardo Zaplana- o com el ministre de l'Interior han fet el préssec i el ridícul més espantós insistint que l'autoria dels atemptats era d'ETA i amenaçant la població amb lleis més dures i dibuixant un escenari de futur fosc i terrible per als qui, pacíficament, no pensen com ells quant a la seva Espanya "una, grande y libre". (En aquesta "croada", no menys fonamentalista, l'excomunista Josep Piqué també hi ha contribuït galdosament.)
El president de la Generalitat de Catalunya, per la seva banda, ha fet dues declaracions institucionals. En la primera ha dit que tots els catalans ens hem de sentir madrilenys. Em permeto de discrepar-hi humilment: personalment em sento solidari amb el dolor i el sofriment de les víctimes i llurs familiars i, lògicament, amb el poble treballador de Madrid, els seus bons ciutadans i ciutadanes; tanmateix, aquest meu sentiment no pot ser manipulat com pretén el senyor Pasqual Maragall quan diu que m'he de sentir madrileny perquè, de fet, el que em vol dir és que m'he de sentir espanyol. I d'això, a casa meva, se'n diu "fer anar l'aigua al seu molí (patèticament electoral, és clar!).
En la segona declaració institucional, ja més matisadament i assenyada, ha demanat als catalans que es manifestin:
- per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid,
- per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també,
- per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics.
Malgrat això, als mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio Televisió han insistit que Pasqual Maragall també ha convocat a la manifestació en defensa de la Constitució espanyola. En què quedem, doncs?
La Constitució espanyola és, precisament, la que se'ns imposa des d'Espanya perquè no ens puguem manifestar, a favor o en contra del que sigui, plenament com a catalans. Els catalans tenim dret a manifestar-nos en solidaritat amb les víctimes, contra el terrorisme i per la democràcia sense haver de mostrar adhesions "inquebrantables" a un text legal que és, en gran part, l'herència d'un acte fanàticament terrorista -l'aixecament militar feixista contra la República el juliol de 1936- les conseqüències del qual, encara avui, estem pagant. (Només cal citar com a trist i simptomàtic exemple el cas dels Papers de Salamanca segrestats pel Govern espanyol.)
Avís final per a navegants: això no s'arreglarà, malauradament, només anant a votar el 14-M.
XAVIER [...]
***************
Hola a tothom,
Sabeu que normalment no sóc dels qui bombardegen les bústies amb correus alarmistes, però em permeto la llicència de molestar-vos per traslladar-vos uns quants dubtes que m'han sorgit sobre la manera com s'està duent a terme la investigació sobre l'autoria dels atemptats d'ahir, a Madrid.
Sabeu que el Govern apunta a ETA, però que un grup vinculat a Al-Qaida ha reivindicat l'autoria enviant una carta al diari Al-Quds Al-Islami de Londres. A partir d'aquí, la cerimònia de la confusió, que molt em temo que el Govern del PP vol fer durar fins passades les eleccions.
El que em fa pensar, ho dic ben clar, que el Govern ens vol amagar la informació de què disposa al respecte, és que hi ha diverses incongruències en l'actuació del Ministeri de l'Interior i la resta del Govern:
1) Acebes fa una primera declaració dient que ha estat ETA, malgrat que s'ha trobat la famosa furgoneta amb cintes de l'Alcorà i set detonadors.
2) Ni Aznar ni el Rei parlen d'ETA en les seves al·locucions. Otegui i el dirigent del sindicat abertzale LAB diuen que no ha estat ETA i que condemnen l'atemptat.
3) L'esmentat diari de Londres rep la carta en què Al-Qaida reivindica l'atemptat. Hi ha alguns dubtes, raonables, sobre l'autenticitat de la carta, tot i que el grup signant ha dut a terme diversos atemptats greus durant els darrers mesos.
4) El grup d'Informació de la Policia Nacional està molt molest amb l'actuació del Ministeri de l'Interior i sembla ser que va ser la pròpia policia la que va filtrar a la premsa la possibilitat que l'autor hagués estat un grup islàmic, davant la negativa del Govern del PP de fer-ho públic.
5) Els EUA i Israel envien equips d'experts a Madrid. L'equip d'Israel és expert en homes-bomba. Tot plegat malgrat que el Govern nega l'insistent rumor sobre l'existència d'un terrorista kamikaze en un dels trens (si es confirmés, descartaria del tot a ETA, és clar).
6) Europol i l'MI-5, el servei secret britànic, apunten a la pista islamista. Tot Europa va activar plans d'alerta antiterrorista, especialment França, que va passar a alerta groga. Això no té cap precedent en cas d'atemptats d'ETA, ni cap lògica si no és que a Europa consideren que l'amenaça sigui d'abast internacional.
7) Els Mossos d'Esquadra van activar un pla especial per a la protecció de mesquites i barris amb alta concentració de població àrab.
8) Molts mitjans de comunicació, especialment britànics, no han donat mai gaire credibilitat a la versió del Govern de que l'autora és ETA.
9) Malgrat que l'explosiu emprat sembla el que empra ETA, la magnitud de l'acció i el modus operandi no semblen correspondre's amb el que ETA sol fer, inclús en el sistema d'activació dels explosius. A més, no sembla que la capacitat operativa d'ETA estigui en un moment que permeti aquest tipus d'accions. Pel que la Policia sabia fins ara, ETA no tenia una estructura estable a Madrid, i gairebé cada cop que en els darrers mesos han volgut desplaçar comandos a la capital, han estat detinguts abans d'arribar-hi.
10) Acebes ha dit literalment en dues ocasions que "ha donat instruccions expresses" a la Policia sobre les línies d'investigació, ordenant que la línia prioritària fos la d'ETA, en detriment de la d'Al-Qaida, tit i que s'ha vist forçat pels esdeveniments a no descartar-la. L'investigació policial, doncs, ha estat convertida pel PP en una qüestió de conveniència política, cosa que afecta profundament a la seva credibilitat, perquè en el nostre sistema democràtic, l'investigació policial és un assumpte estrictament tècnic.
Bé, a aquestes dades (segur que n'hi ha d'altres que s'aniran coneixent), cal sumar-hi l'extranya moderació del PP i la dreta mediàtica, que no han renovat els seus atacs furibunds contra en Carod-Rovira o el tripartit.
Estrany, tot plegat, no?
Perquè ens volen confondre? Perquè ens amaguen dades? Perquè el Govern no és creïble?
Suposo que els espanta la possibilitat que es pugui confirmar l'autoria d'Al-Qaida, per les repercusions electorals que pugui tenir. És per això que em temo que ens voldran mantenir confosos fins dilluns. Per això us demano a tots i a totes que no us deixeu manipular, i que estiigueu atents a les informacions que es poden endevinar entre línies.
Anem a votar sense por, amb el cap fred, i exigint que se'ns tingui informats de forma transparent.
Atentament,
Ferran [...]
***********
Los hechos son claros, la guardia civil encuentra una furgoneta con detonadores y unas cintas en arabe que repasan versículos del Coran.
Directamente desde interior dan la orden de no divulgar la noticia, pero uno de los guardias civiles, indignado por la actitud de sus superiores llama por el móvil a un periodista del Diario El Mundo. En el momento en que la noticia salta al El Mundo.es el gobierno rectifica y dice que sería posible que Al-qaeda tuviese relación con la masacre.
Aparte de este dato filtrado hay otras realidades que apuntan hacia Al-qaeda:
1) Los explosivos fueron detonados a distancia con Móviles. Hasta el momento Eta nunca había utilizado tecnología tan avanzada, sin embargo se conoce como técnica habitual entre colombianos y árabes (no olvidar que uno de los pasatiempos de la C.I.A en los ochenta fue entrenar terroristas como Bin Laden)
2) El objetivo de "Los trenes de la muerte" era derrumbar la estación de Atocha con decenas de miles de personas en su interior. Sólo el retraso de dos minutos de uno de los trenes y el fallo técnico de una de las bombas (la más potente) salvó miles de vidas. Dos trenes, dos aviones. La estación de Atocha, las torres gemelas. 11-M, 11-S.
3) No hay que olvidar que las investigaciones de la policía indican que los atentados de 11-S se planearon en España. E.T.A hasta ahora siempre había avisado de los atentados bomba en los que pudiese haber víctimas civiles. Y reconozcámoslo, la masacre ha sido perpetrada de manera fría y "profesional" y en los últimos años E.T.A ha contado con adeptos siempre jóvenes e inexpertos.
Probablemente haya datos que nunca llegaremos a conocer, por razones obvias. Más allá del dolor y la rabia hay que intentar vislumbrar un futuro. Y el futuro pasa por la política y por las elecciones del 14 M.
Puesto que los políticos (afortunadamente de nuevo) se niegan a opinar y a politizar en estos momentos de luto, la impunidad de las autopistas de información debe de servirnos como una red de expresión alternativa.
Cualquier hecho terrible puede ser utilizado políticamente (ver la campaña de Bush utilizando imágenes del 11-S) y el Partido Popular al intentar acallar las implicaciones de Al-qaeda en los atentados lo está haciendo.
Hablemos claro, al partido popular le beneficia políticamente que los autores de la masacre sea E.T.A. Este puede convertirse en su particular 11-S, para seguir manteniendo la política del no-dialogo, del miedo, de la desconfianza, del blanco y negro, de estás conmigo o estás contra mi.
E.T.A ha cometido crímenes terribles y los criminales deben ser juzgados y encarcelados por sus crímenes. Pero sin dialogo (con la ilegalizada batasuna, con Ibarretxe, con quien sea) no hay solución... esta es una opinión que puedes o no compartir, lo siguiente es un hecho.
Si los autores de la masacre forman parte de Al-qaeda (Así lo asegura toda la prensa internacional) no hay otro responsable que el Sr. Aznar y sus ínfulas de gloria. Hay gente muriendo en Irak, en Palestina... hay una guerra y no podemos hacer nada para detenerla. Pero nosotros no queremos formar parte de esa guerra, ya lo dijimos hace más de un año "NO A LA GUERRA"... pero la guerra ha acabado llamando a nuestra puerta, pero no a la de los ministros, o la de la hija de Josemari y Ana Botella con su pisito en Londres, o a la puerta del avión privado de Zaplana. Han muerto 200 personas de barrios obreros. 200 personas que probablemente gritaron no a la guerra. 200 personas que estarían vivas si el Sr. Aznar no hubiera dado la espalda al clamor de un País. 200 muertos sobre la conciencia del Sr. Aznar
Cuando llegue el domingo la pregunta es sencilla: ¿Quiero seguir manteniendo en el poder a un partido que no hará nada por descubrir a los verdaderos asesinos? (Ya conocemos la contundencia y eficacia con que han llevado el Caso del Yak 42 y la muerte de Jose Couso) ¿Quiero seguir manteniendo en el poder a un partido que ha apoyado una guerra injusta?
(En la carta publicada por los diarios ingleses los miembros de Al-qaeda dicen "¿Por que vamos a tener escrúpulos de matar mujeres y niños cuando vosotros apoyáis la matanza de nuestras mujeres y nuestros niños en Irak?).
La guerra está en la mente. Y en la mía no hay guerra. Nuestros militares deben volver porque no hay ninguna guerra. La guerra está en la mente del Sr. Bush y del Sr. Aznar, es una lástima es que las victimas de esa guerra imaginaria sean tan reales.
Si compartes aunque solo sea una parte de estas opiniones lanzadas al aire, devuélvelas al aire, y envía este mail a otras mentes inquietas.
ANÒNIM
2/09/2004
He rebut la carta que ha fet Julio Medem denunciant la campanya de desprestigi (per no posar-ho més fort!) que està rebent per part de mitjans de comunicació de dretes, i també per l'associació de víctimes del terrorisme, amb motiu del seu film documental "Pelota Vasca". La pel·lícula a mi em va imnpressionar enormement, i no entenc com un document tan contundent en la seva denúncia de les atrocitats comeses per ETA pot haver estat objecte d'una manipulació mediàtica tan forta.
En fi: la podeu llegir si cliqueu aquí.
2/06/2004
Obra Cultural Balear
Text presentat el 5 de febrer a l'Assemblea per la Llengua
Les entitats que signam aquest manifest volem manifestar el següent:
Davant les mesures anunciades pel Conseller d'Educació amb relació a l'ús de la llengua catalana en el món de l'ensenyament no és possible mantenir-se callats ja que aquestes afecten directament la convivència als centres docents.
S'ha de tenir en compte l'opinió i l'experiència de les persones que es dediquen a la tasca educativa, així com l'esforç que fa més de vint-i-cinc anys, fan els ensenyants, els pares i les mares, els infants i joves i la societat en general, per introduir la nostra llengua a l'escola. Tots els estudis, dades i estadístiques, fins i tot els de l'Institut de Qualitat de l'Educació, avalen la immersió lingüística. El tractament prioritari de la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament, al llarg de tots els anys d'escolarització obligatòria, és l'única garantia perquè l'alumnat no catalanoparlant surti ben preparat per usar indistintament les dues llengües.
A l'escola hi conviuen en pla d'igualtat, ciutadans i ciutadanes que a casa seva parlen llengües diferents. Les mesures anunciades pel PP, si es duen endavant, impossibilitaran que l'escola pugui oferir a l'alumnat no catalanoparlant el nivell de llengua catalana que li permeti integrar-se en una comunitat on necessitaran les dues llengües per exercir la seva condició de ciutadans lliures. Només el coneixement, assegura la llibertat d'elecció.
La riquesa de la varietat dialectal sempre s'ha treballat a l'escola i només es podrà garantir el dia que la llengua catalana arribi a la seva normalitat com a llengua d'ús. No sabem de cap govern autonòmic del PP que hagi plantejat una defensa de les modalitats pròpies del castellà de la seva regió, oposant-les al castellà estàndard que s'ensenya a l'escola.
Un tema tan delicat com és el nivell amb què surten els nostres alumnes quan acaben la secundària obligatòria, no s'arregla amb un decret, sinó amb més recursos, amb unes millors condicions de treball, amb major marge de maniobra dels centres que permetin arbitrar les mesures necessàries per solucionar els problemes que té cada un d'ells. Convé que l'Administració escolti els docents i faci costat als centres.
Una llengua es normalitza quan es legisla a favor de la llengua pròpia del territori i de la promoció de l'ús social del català; una llengua es normalitza facilitant, al personal de l'administració pública i a tots els ciutadans, la formació als registres formals de la llengua; una llengua es normalitza quan es creen emissores i mitjans de comunicació en català; una llengua es normalitza quan es crea una televisió autonòmica en la llengua pròpia; una llengua es normalitza quan és presentada com a vehicle de cohesió social i com a element d'identificació dels actuals i futurs ciutadans d'aquestes illes, fent una invitació expressa a aprendre-la i usar-la; una llengua es normalitza, quan es fa necessària.
Recordam al Govern de les Illes Balears que, d'acord amb l'Estatut
d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, la institució oficial consultiva per a tot quant faci referència a la llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears.
Per tot això demanam al Govern de les Illes Balears que abandoni les mesures anunciades, i les que ja ha duit a la pràctica, en contra de la llengua catalana, alhora que li exigim les mesures que facin possible la supervivència de la llengua catalana a les Illes.
Per signar-lo:
http://www.ocbweb.org/index.php
Font: Obra Cultural Balear
Acabo de rebre això per correu electrònic. Si és veritat és escandalós!
*****************************
Somos periodistas y trabajamos dentro de la cadena.
Lamentablemente el temor a represalias como las que han empleado en el pasado nos obliga a permanecer en el anonimato.
Pero tenemos la fuerza para decir y denunciar hechos concretos y muy graves que se están produciendo en la redacción de informativos de Antena 3:
1.-El control político y la censura informativa han alcanzado cotas nunca vistas en esta cadena. La dirección de informativos sólo se preocupa de que los programas de noticias respondan a los intereses electorales del Partido Popular..
2.-La dirección de informativos ha ordenado a los redactores pasar de puntillas por el caso Fabra y el escándalo del alcalde de Toques (ambos miembros del Partido Popular).
3.-La dirección de informativos ha ordenado hacer sangre con el escándalo provocado por la reunión entre Carod Rovira y ETA. Sin embargo elude informar sobre la polémica suscitada por la presunta utilización partidista de los servicios de inteligencia.
4.-Hace ahora diez días se difundió a bombo y platillo una grabación en la que se podía escuchar como José Bono (sin darse cuenta de que estaba siendo grabada su voz) le decía a un compañero de partido que Tony Blair era
gilipollas. Sin embargo nunca se emitió la primera parte de la grabación en la que Bono decía Arenas me ha dicho que están poco contentos, que no hay color entre Rajoy y Aznar.
5.-El Consejero Delegado de la cadena Maurizio Carlotti está celebrando reuniones con grupos de periodistas de la redacción. En varios de ellos ha afirmado textualmente: deberíais aprender de lo que ocurre en Italia. Allí un
periodista de izquierdas nunca trabaja en un medio de comunicación de derechas.
6.-La desvergüenza de la Jefa de Informativos Gloria Lomana es tal, que se adjudica premios que no le corresponden. El pasado domingo recogió personalmente el premio TP (Teleprograma) que recibió el programa Espejo Público como mejor programa de actualidad del 2003. Lomana recogió el premio que, en realidad correspondía, por derecho, al director de ese programa
en 2003, su editora y su realizador. El problema es que los tres fueron despedidos dentro del E.R.E. ejecutado por la dirección de la cadena (pese a que el programa obtuvo premios y buenísimos resultados de audiencia en 2.003). Lomana les despidió y además se quedó con su premio.
Consideramos que los hechos denunciados son lo suficientemente graves para que salgan a la luz. Confiamos en que su medio tenga el valor de hacerlo. Todos los hechos son fácilmente contrastables. Gracias y un saludo.
Periodistas de Antena 3 Televisión