DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 28 / 20 de març del 2012
p. 1213
EL SR. MAICAS I SOCÍAS:
Gràcies,
Sr. President. Senyores diputades, senyors diputats.
Un
ciutadà d’aquesta terra que nom Jaume Boned, mestre jubilat, es troba en vaga
de fam en defensa de la nostra llengua pròpia, el català. Sent vostès el Govern
de tots els ciutadans, i no només govern dels seus votants, s’han preocupat per
la salut de Jaume Boned que lícitament, pacíficament, protesta per allò que
ell, com molts altres, consideram injust?
EL SR. PRESIDENT:
Té la
paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):
Li ben
assegur que sí m’he preocupat.
EL SR. PRESIDENT:
Té la
paraula el Sr. Diputat.
EL SR. MAICAS I SOCIAS:
No ho
considera així el Sr. Boned, de totes formes.
“Transformar
vells enemics en adversaris lleials -Sr. Conseller tot l’endemà fèrtil ho és en
funció de l’èxit d’aquest projecte”, són paraules de René Char, poeta i membre
actiu de la resistència a la França ocupada. Òbviament no les adreçava aquestes
paraules als ocupants que s’afanyaven, entre molts altres objectius
d’extermini, a substituir el francès per l’alemany ni tampoc als col·laboracionistes,
que els ajudaven en l’execució del genocidi, les adreçava a aquells que després
de la destrossa haurien de reconstruir el país, tornar-lo a fer democràtic, habitable
i tolerant.
Vostès confonen, com deia Joan Riera, la victòria electoral amb l’èxit militar i el càstig per als vençuts. Les meves paraules, però, tampoc no van adreçades a vostès, vostès ja
saben el mal que causen, el seu objectiu deliberat és causar-lo, vull
adreçar-me als adversaris lleials i, sobretot, als resistents a aquest setge
lingüístic que, com un botí de conquesta electoral, ens vol arrabassar d’arrel
allò que som, allò que foren els nostres avantpassats. Des d’aquest escó vull
agrair a Jaume Boned l’exemple de les seves conviccions, el seu coratge de defensar-les.
Des d’aquest escó vull adreçar-me a tots aquells que estimen la nostra llengua
i la nostra terra per tal que no cedeixen. No poden guanyar els qui ens volen
desposseir de la nostra identitat. Tanmateix defugiré de la temptació de preguntar
al seu grup com un sol home, que pot posar en perill o que posa en perill la seva
salut, pot fer xantatge al seu govern.
Suposadament,
abans que govern, tots, aquí, som persones.
Actuïn.
(Alguns aplaudiments)
EL SR. PRESIDENT:
Té la
paraula el Sr. Conseller d’Educació.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS
(Rafael Àngel Bosch i Sans):
Moltíssimes
gràcies, Sr. Maicas, per la seva intervenció i el seu to. Ha parlat de
lleialtat a l’adversari, jo li posaré, primer de tot, la defensa de la
democràcia. A mi em preocupa l’actitud d’un ciutadà, de qualsevol ciutadà que
ho passi malament, en aquest cas que ha pres la decisió voluntària de posar la
seva vida en risc fins a un determinat nivell per enfrontar-se a una decisió democràtica,
a una decisió d’un parlament democràtic, una decisió presa democràticament. Què
diria vostè si un alumne es posàs en vaga de fam per no acceptar una nota,
potser en sisena convocatòria, perquè el fan sortir de la Universitat? Què
diria vostè si un pare es posàs en vaga de fam per avançar un trasplantament a
un fill seu perquè no li toca a la llista d’espera?
Acceptaria
aquest xantatge? Doncs jo vull que el primer de tot defensem la democràcia, el
primer de tot respectem les institucions. Jo li deman al Sr. Boned que deposi
aquesta actitud i jo em reuniré amb ell les vegades que vulgui.
Moltes
gràcies.
(Alguns aplaudiments)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada