ERC, com a únic partit parlamentari que propugna des de la direcció d'opció sobiranista (a CDC n'hi molts, de sobiranistes, però a la base, no pas a la direcció, i en tot cas és un discurs que el partit no assumeix), ha de calcular la seva estratègia de cada moment en com fer avançant socialment el missatge sobiranista. Sempre serà un càlcul incòmode, i les decisions sempre crearan tensions internes (i fins i tot externes!). I m'imagino, sense haver parlat amb ningú d'Esquerra, que consideren que poden fer més des del Govern que des de l'oposició. Aspiren, això els ho he sentit dir, de convertir-se amb el temps en el referent a la política catalana, tornant a la seva posició dels anys 30, i desplaçant-ne el partit socialista. És obvi que no ho podien ser el referent de l'esquerra els anys 30 a través d'aliances amb la Lliga, i ara podríem dir el mateix pel que fa a la seva relació amb CiU.
Però mentre no aconsegueixi desplaçar-ne els socialistes (potser són il·lusos de creure que ho arribaran a aconseguir...) s'han de conformar d'anar de número dos. La frustració que reflecteixen comentaris com ara "com és possible que facin un socialista, X, president de la Generalitat?" (de 2003, i també de 2006) s'esvairà quan es pugui dir "com és possible que facin Govern amb el suport dels socialistes?". No ho dirà ningú, en el camp catalanista.
Notícia del nou Govern: Vilaweb, 7 de novembre de 2006
10/21/2006
Reprodueixo el manifest d'un nova plataforma que aspira a la llibertat per al nostre poble. Si hi estàs d'acord, si us plau, pren 30 segons per clicar aquí i adherir-te a la Plataforma, al costat de les més de 5400 persones que ja ho han fet, en els 15 dies que han passat des de la nostra presentació!
No hi ha cap compromís d'aportació econòmica (que serà, de tota manera, benvinguda!).
Sobirania i Progrés
QUI SOM
- Sobirania i Progrés el configurem un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana que compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l’assoliment de la sobirania política plena.
- Sense sobirania els Països Catalans no podran assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura per esdevenir una societat moderna del segle XXI. En aquest sentit el proper pas cap a la sobirania dels Països Catalans ha de ser l’exercici del dret de decidir o dret a l’autodeterminació.
- El projecte sobiranista té diferents organitzacions que, des dels seus àmbits respectius, treballen per expandir-lo. Trobem a faltar, però, l’estructuració d’un àmbit propi de la societat civil: un àmbit transversal, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general. Per intentar omplir aquest buit es forma Sobirania i Progrés, que treballarà des de la perspectiva de la societat civil.
- Sobirania i Progrés neix amb l’objectiu d’impulsar des de la societat civil el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari en la nostra societat.
- En aquest sentit Sobirania i Progrés donarà suport a aquelles iniciatives polítiques i socials que reforcin i difonguin el projecte sobiranista.
- Sobirania i Progrés vol participar activament en la definició d’una estratègia global per a l’exercici del dret a l’autodeterminació.
- Sobirania i Progrés desenvoluparà projectes propis i conjunts, vinculats a la generació d’idees i informacions, per reforçar i ampliar l’espai social que comparteix que la sobirania és necessària per al nostre progrés.
- S’estructurarà en primer terme, per mitjà d’un portal web que servirà de presentació, de mitjà de comunicació i per recollir l’adhesió de noves persones interessades. El portal enllaçarà els espais web de les organitzacions que assumeixin sense embuts la reivindicació sobiranista.
- Tothom és convidat a participar del projecte Sobirania i Progrés. Adheriu-vos-hi des de la nostra web: www.sobiraniaiprogres.cat i feu-nos arribar les vostres idees, reflexions i projectes.
- Sobirania i Progrés es presentarà el 4 d’octubre en un acte públic on es reivindicarà i es demanarà als partits polítics catalans que l’objectiu de la sobirania és urgent i irrenunciable, i que ha de ser present en l’agenda política del país.
Repercussió de l'acte al palau de la Música, a la premsa.
Operació Sobirania (format HTML, Avui, 5 d'octubre de 2006) (també en format PDF, pàgina 7)
SALVADOR: EL CATALÀ, REBUTJAT PER ALGUNS A ZAMORA
He rebut aquest missatge d'un conegut.
"He sabut que una amiga castellana ha anat a veure la pel.lícula "Salvador" a Zamora. Me n'ha explicat una anècdota xocant.
He rebut aquest missatge d'un conegut.
"He sabut que una amiga castellana ha anat a veure la pel.lícula "Salvador" a Zamora. Me n'ha explicat una anècdota xocant.
"Diu que en l'escena en què la germana de Salvador li parla en català, diverses persones de la sala "s'han aixecat i han marxat de la sala fent ostensibles senyals de protesta". En sortir ella, al final de la pel·lícula, aquesta persona li ha anat bé de demanar a la taquillera si era normal que això passés i la resposta ha estat, textualment, i segons
m'ha explicat, que "a algunes sessions hi ha gent que marxa" però que n'hi hauria més "perquè d'altres ja ni entren a la sala" perquè vénen a demanar -com m'ha dit- "si és veritat que a la pel.lícula s'hi parla en català", a la qual cosa ella respon que no té "més remei que dir-los la veritat i que hi ha algunes frases en aquest idioma" amb la qual cosa, diu la taquillera "ja n'hi ha prou perquè ni comprin l'entrada".
"No sé si aquest fenomen ha estat reportat des d'algun lloc, però a mi m'ha arribat de molt bona font (amiga votant del PSOE) . No sé si pot ser interessant."
Doncs sí que és interessant ... i xocant ... i proeocupant. Em demano si hi hauria la mateixa reacció (que malgrat tot, entenc que és minoritària!), si hom parlés, per exemple, en portuguès.
L'Estat espanyol, que sàpiga, mai no ha fet res per eliminar aquests prejudicis antàvics contra el nostre poble... Una persona malpensada diria que a l'Estat ja li va bé...
Doncs sí que és interessant ... i xocant ... i proeocupant. Em demano si hi hauria la mateixa reacció (que malgrat tot, entenc que és minoritària!), si hom parlés, per exemple, en portuguès.
L'Estat espanyol, que sàpiga, mai no ha fet res per eliminar aquests prejudicis antàvics contra el nostre poble... Una persona malpensada diria que a l'Estat ja li va bé...
10/06/2006
"¿Dirían en Praga que Kafka no era Checo?"
La cultura catalana a Frankfurt, 2007
M'han passat un article amb aquest titular del Mundo (6/10/2006).
Els mateixos entrevistats desmonten el missatge que pretén transmetre el diari.
Javier García Sánchez escriu: "Si se invita a la cultura catalana, es obvio que los que deberían representar a la literatura catalana sean los que escriben en catalán..."
Així, Alicia Giménez Bartlett diu "És literatura catalana aquella que se ha escrito en catalán, vale".
Lolita Bosch diu: "Creo que no se debe usar a los escritores para esto."
Javier Tomeo diu "No puedo opinar sobre el tema porque no me considero catalán. Sólo soy residente en Barcelona..."
Francisco Casavella: "Creo que cualquier persona sensata no se pararía a pensar en algo tan absurdo ni tres segundos".
Alguns fan afirmacions altament qüestionables: "La literatura catalana siempre (sic!) ha sido bilingüe", diu Berta Marsé.
Altres autors, amb qui no estic gens d'acord, deixen en ridícul el redactos del titular. Cristina Peri Rossi diu: "la literatura catalana es la escrita por personas que viven en Cataluña." Per tant, rebutja els escriptors mallorquins, valencians... i es desprèn que afirma, de fet, que Kafka escriu "literatura txeca"!! Els americans no poden fer literatura anglesa si no van a viure a Anglaterra. En fi, un col·lossal desgavell argumental!
Senyors del Mundo: un pot contribuir a una literatura d'una llengua sense sense ser ciutadà del país originari de la llengua, faltaria plus! Kafka (nascut en un país, controibueix a la literaura alemanya sense deixar de ser txec)... Tree, Joseph Conrad, Ishiguro ... en fi, la llista seria inacabable. No barregem les coses.
La cultura catalana a Frankfurt, 2007
M'han passat un article amb aquest titular del Mundo (6/10/2006).
Els mateixos entrevistats desmonten el missatge que pretén transmetre el diari.
Javier García Sánchez escriu: "Si se invita a la cultura catalana, es obvio que los que deberían representar a la literatura catalana sean los que escriben en catalán..."
Així, Alicia Giménez Bartlett diu "És literatura catalana aquella que se ha escrito en catalán, vale".
Lolita Bosch diu: "Creo que no se debe usar a los escritores para esto."
Javier Tomeo diu "No puedo opinar sobre el tema porque no me considero catalán. Sólo soy residente en Barcelona..."
Francisco Casavella: "Creo que cualquier persona sensata no se pararía a pensar en algo tan absurdo ni tres segundos".
Alguns fan afirmacions altament qüestionables: "La literatura catalana siempre (sic!) ha sido bilingüe", diu Berta Marsé.
Altres autors, amb qui no estic gens d'acord, deixen en ridícul el redactos del titular. Cristina Peri Rossi diu: "la literatura catalana es la escrita por personas que viven en Cataluña." Per tant, rebutja els escriptors mallorquins, valencians... i es desprèn que afirma, de fet, que Kafka escriu "literatura txeca"!! Els americans no poden fer literatura anglesa si no van a viure a Anglaterra. En fi, un col·lossal desgavell argumental!
Senyors del Mundo: un pot contribuir a una literatura d'una llengua sense sense ser ciutadà del país originari de la llengua, faltaria plus! Kafka (nascut en un país, controibueix a la literaura alemanya sense deixar de ser txec)... Tree, Joseph Conrad, Ishiguro ... en fi, la llista seria inacabable. No barregem les coses.
6/22/2006
Reflexions després del referèndum
Amb el risc d'equivocar-me, tinc la impressió que:
1. Només ERC hauria posat la reforma de l'Estatut en els seus programes electorals, si no hagués estat per l'opinió general que el PP guanyaria les eleccions de 14/3/2004.
2. En aquest context, era fàcil per al Rodríguez Zapatero, com a cap de l'oposició, prometre el seu suport a l'Estatut.
3. L'acord del 30 de estembre de 2005 va ser un dels moments àlgids i més prometedors de la política catalana d'ençà de la mort de F.
4. Pràcticament l'endemà els socialistes catalans trenquen la unitat d'acció (el 89% del Parlament) El dia 4 d'octubre "El PSC recupera les esmenes a l'Estatut per negociar a Madrid" segons l'AVUI de l'endemà (http://www.avui.cat/avui/diari/05/oct/04/75090.htm).
5. A Rodríguez Zapatero li interessa que s'aprovi l'Estatut, però també veu que ha de contentar els seus barons, molt crítics. L'anunci del PSC forma part d'una estratègia del PSOE, de dividir el quadripartit i poder, entre altres coses, negociar amb els catalans, ja afeblits per la pèrdua de l'acció unitària.
6. Crec que Guerra tenia la consigna de fer canvis, ni que fossin petits, al nombre màxim d'articles. Això, per poder dir que s'havia "cepillado" el nostre Estatut al Congrés dels Diputats.
7. A Rodríguez Zapatero també li interessa sortir a la foto amb el líder del nacionalisme català "moderat", i de cap de les maneres amb el del nacionalisme català dimonitzat per la premsa madrilenya (i alguna emissora de ràdio!).
8. Alguns líders d'ERC, entre els quals Carod-Rovira, només demanen un petit gest (la transferència dels aeroports, per exemple) per poder invertir la seva oposició al text que va resultant de les retallades. Però ni al Rodríguez Zapatero (perquè seria titllat de venut als "extremistes" pel PP) ni al Maragall (perquè si es feien esmenes al Senat aleshores no podria celebrar el referèndum abans de l'estiu) no els interessa tocar ni una coma del text retallat.
9. El PP és d'una coherència total, comparable en dimensions només amb la virulència dels seus atacs. Parlen del trencament d'Espanya, de la insolidaritat... amb una frivolitat sense límits, i mirant sempre de reüll l'opinió del seu potencial electorat a l'Espanya profunda (però demogràficament determinant).
10. L'expulsió d'ERC del govern és una demostració de seguidisme del PSC, respecte del PSOE. Caldrà pair molt abans de tornar al govern amb els mateixos, si arriba el cas. A mitjà termini, però, li pot anar bé: bona part de l'increment del seu vot al Parlament de Catalunya venia d'antics votants de CiU, empipats amb els acords amb el PP sense cap contrapartida visible. Aquests "nous" votants no volien pas que el president de Catalunya fos del PSC, i per tant meditaran abans de tornar-hi. ERC ara té l'oportunitat de recuperar una equidistància entre el PSC i CiU ... tot i que m'imagino que els assessors d'en Mas veuen ERC més com una amenaça que com un possible aliat. Sigui com sigui, haurien d'haver après la lliçó de la legislatura 1999-2003, en què ERC va intentar sense èxit acostar-s'hi...
11. Els resultats del referèndum ens indiquen dues coses: que el cansament general pel tema de l'Estatut ha passat factura; i que el vot del "NO" venia de molts llocs, per en els sectors afins a ERC molta gent no s'hi va apuntar, justament perquè el seu vot no fos instrumentalitzat i apropiat pel PP.
12. El gran revulsiu que volia promoure l'enyorat Pere Esteve, i la gent que al seu voltant vàrem fer Catalunya 2003, revulsiu que va tenir el primer capítol a les eleccions de novembre de 2003, promet de continuar en les properes. I sembla estrany que encara hi hagi tants catalans , que pel fet d'haver nascut no sé on, o de pertànyer a no sé quines classes socials, que no vegin que ...
*de la política espanyola no en treurem res, que sempre serem un tap de suro flotant a l'aigua a l'espera de la propera tempesta hispana; que
* donar suport als partits "catalans" que sempre esperen la trucada de Madrid va en contra dels nostres interessos més quotidians i immediats; i en fi, que
* la llibertat és l'objectiu més digne d'un poble.
Però primer el poble s'ha de guanyar el respecte ... d'ell mateix!
Amb el risc d'equivocar-me, tinc la impressió que:
1. Només ERC hauria posat la reforma de l'Estatut en els seus programes electorals, si no hagués estat per l'opinió general que el PP guanyaria les eleccions de 14/3/2004.
2. En aquest context, era fàcil per al Rodríguez Zapatero, com a cap de l'oposició, prometre el seu suport a l'Estatut.
3. L'acord del 30 de estembre de 2005 va ser un dels moments àlgids i més prometedors de la política catalana d'ençà de la mort de F.
4. Pràcticament l'endemà els socialistes catalans trenquen la unitat d'acció (el 89% del Parlament) El dia 4 d'octubre "El PSC recupera les esmenes a l'Estatut per negociar a Madrid" segons l'AVUI de l'endemà (http://www.avui.cat/avui/diari/05/oct/04/75090.htm).
5. A Rodríguez Zapatero li interessa que s'aprovi l'Estatut, però també veu que ha de contentar els seus barons, molt crítics. L'anunci del PSC forma part d'una estratègia del PSOE, de dividir el quadripartit i poder, entre altres coses, negociar amb els catalans, ja afeblits per la pèrdua de l'acció unitària.
6. Crec que Guerra tenia la consigna de fer canvis, ni que fossin petits, al nombre màxim d'articles. Això, per poder dir que s'havia "cepillado" el nostre Estatut al Congrés dels Diputats.
7. A Rodríguez Zapatero també li interessa sortir a la foto amb el líder del nacionalisme català "moderat", i de cap de les maneres amb el del nacionalisme català dimonitzat per la premsa madrilenya (i alguna emissora de ràdio!).
8. Alguns líders d'ERC, entre els quals Carod-Rovira, només demanen un petit gest (la transferència dels aeroports, per exemple) per poder invertir la seva oposició al text que va resultant de les retallades. Però ni al Rodríguez Zapatero (perquè seria titllat de venut als "extremistes" pel PP) ni al Maragall (perquè si es feien esmenes al Senat aleshores no podria celebrar el referèndum abans de l'estiu) no els interessa tocar ni una coma del text retallat.
9. El PP és d'una coherència total, comparable en dimensions només amb la virulència dels seus atacs. Parlen del trencament d'Espanya, de la insolidaritat... amb una frivolitat sense límits, i mirant sempre de reüll l'opinió del seu potencial electorat a l'Espanya profunda (però demogràficament determinant).
10. L'expulsió d'ERC del govern és una demostració de seguidisme del PSC, respecte del PSOE. Caldrà pair molt abans de tornar al govern amb els mateixos, si arriba el cas. A mitjà termini, però, li pot anar bé: bona part de l'increment del seu vot al Parlament de Catalunya venia d'antics votants de CiU, empipats amb els acords amb el PP sense cap contrapartida visible. Aquests "nous" votants no volien pas que el president de Catalunya fos del PSC, i per tant meditaran abans de tornar-hi. ERC ara té l'oportunitat de recuperar una equidistància entre el PSC i CiU ... tot i que m'imagino que els assessors d'en Mas veuen ERC més com una amenaça que com un possible aliat. Sigui com sigui, haurien d'haver après la lliçó de la legislatura 1999-2003, en què ERC va intentar sense èxit acostar-s'hi...
11. Els resultats del referèndum ens indiquen dues coses: que el cansament general pel tema de l'Estatut ha passat factura; i que el vot del "NO" venia de molts llocs, per en els sectors afins a ERC molta gent no s'hi va apuntar, justament perquè el seu vot no fos instrumentalitzat i apropiat pel PP.
12. El gran revulsiu que volia promoure l'enyorat Pere Esteve, i la gent que al seu voltant vàrem fer Catalunya 2003, revulsiu que va tenir el primer capítol a les eleccions de novembre de 2003, promet de continuar en les properes. I sembla estrany que encara hi hagi tants catalans , que pel fet d'haver nascut no sé on, o de pertànyer a no sé quines classes socials, que no vegin que ...
*de la política espanyola no en treurem res, que sempre serem un tap de suro flotant a l'aigua a l'espera de la propera tempesta hispana; que
* donar suport als partits "catalans" que sempre esperen la trucada de Madrid va en contra dels nostres interessos més quotidians i immediats; i en fi, que
* la llibertat és l'objectiu més digne d'un poble.
Però primer el poble s'ha de guanyar el respecte ... d'ell mateix!
2/19/2006
Ha mort en Francesc Ferrer Gironès.
Has estat un exemple de noblesa, de fermesa, de convicció, d'obstinació en el llarg i dur camí cap a la llibertat. I la teva família, assistint a l'espectacular, la històrica manifestació del 18 de febrer de 2006, a Barcelona, poques hores després del seu enterrament.
Espero que, encara que no l'hagis vist en vida, ens puguis ajudar ara a aconseguir-lo.
Cito del seu bloc:Has estat un exemple de noblesa, de fermesa, de convicció, d'obstinació en el llarg i dur camí cap a la llibertat. I la teva família, assistint a l'espectacular, la històrica manifestació del 18 de febrer de 2006, a Barcelona, poques hores després del seu enterrament.
Espero que, encara que no l'hagis vist en vida, ens puguis ajudar ara a aconseguir-lo.
"Que relaxat et trobes quan políticament el teu pensament doctrinal, i el teu comportament estan en total equilibri. L’harmonia entre els teus ideals i els teus capteniments, és la que et pot portar finalment, el respecte i l’admiració per la política per part dels ciutadans i dels electors." Aquest paragraf el vaig escriure a la primera bitàcula de fa gairebé un any.
Francesc Ferrer, 10/07/2004
Podeu trobar un breu currículum vitae seu aquí.
Descansa en pau, Francesc.
2/16/2006
És de vergonya l'enfrontament que intenta el PP entre catalans i andalusos, amb la campanya radiofònica.
A quin altre país del món occidental l'oposició jugui tan brut? Juga, a més, amb foc.
Han fet tres falques radiofòniques inadmissibles.
La primera falca, com les altres, va contra el projecte d'Estatut, donant la culpa a Zapatero dels seus terribles efectes i al presidente Manuel Chaves de connivència. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_7.Aes
A la segona es repeteix la frase "El pacto de Zapatero con el nacionalismo catalán perjudica a Andalucía, y Chaves no hace nada por remediarlo". http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_8.Aes
A la tercera hi intervé Javier Arenas, alertant de les conseqüències, segons ell, del nou Estatu sobre Andalusia. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_9.Aes
Ja n'hi ha prou, home!
(1) La història es repeteix (fins quan?)
www.e-noticies.com ha penjat una reproducció d'un cartell editat els anys 30, suposo que mentre es debatia l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles. Les coses no han canviat, per vergonya aliena.... Aquí hi ha el text:
(2) La campanya anticatalana d'ara.
Deixeu-me recomanar-vos l'article del meu germà a l'Avui d'avui: Igualtat? Quina igualtat?.
Boníssim, per desgàcia.
Us n'ofereixo dos tastets:
"El Sr. Ángel Acebes proclama tothora que l'Estatut, fins i tot retallat, és un "atemptat a la igualtat de tots". Aquesta asseveració semblaria pressuposar que ara sí hi ha igualtat entre catalans i espanyols. Això és una rotunda fal·làcia."
[...]
"Tots aquests fenòmens demostren que, al contrari dels espanyols, els catalans som ciutadans jurídicament coixos, culturalment privats, políticament impotents i emotivament confosos. Harry Bloom, el famós crític americà, acaba de dir que si fos català, voldria ser independent d'Espanya [llegiu-ne la notícia]. És un home lúcid. No cal dir que molts catalans estan deprimits amb l'actual situació. Però per canviar les coses, cal bellugar-se. Crec que la manifestació del 18 de febrer, pel dret a decidir, és una bona ocasió per fer-ho. Cal anar-hi per dir que som una nació. Mentre els espanyols puguin decidir-ho, i els catalans no, ningú no podrà afirmar que hi ha igualtat."
Més lúcid que aquest article, impossible!
(1) La història es repeteix (fins quan?)
www.e-noticies.com ha penjat una reproducció d'un cartell editat els anys 30, suposo que mentre es debatia l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles. Les coses no han canviat, per vergonya aliena.... Aquí hi ha el text:
¡ESPAÑOL!
¡Guerra al Estatuto catalán!
En tanto que el intelectual, el obrero y el profesional castellanos, no podrán ejercer cargos en Cataluña, los catalanes podrán hacerlo en toda España.
¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!
Mientras las contribuciones e impuestos, graven hasta el límite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magníficos, ante nuestra muerte económica.
¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!
¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO!
Hasta no saber a qué ateneros, no compreis productos catalanes.
Mientras para Cataluña salieron millones y millones de pesetas y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas, Castilla sucumbía, por falta de toda protección y auxilio.
En este comercio, no admitimos visita de viajantes catalanes o que representen casas catalanas, interin no sepamos el resultado de la discusión del ESTATUTO.
(2) La campanya anticatalana d'ara.
Deixeu-me recomanar-vos l'article del meu germà a l'Avui d'avui: Igualtat? Quina igualtat?.
Boníssim, per desgàcia.
Us n'ofereixo dos tastets:
"El Sr. Ángel Acebes proclama tothora que l'Estatut, fins i tot retallat, és un "atemptat a la igualtat de tots". Aquesta asseveració semblaria pressuposar que ara sí hi ha igualtat entre catalans i espanyols. Això és una rotunda fal·làcia."
[...]
"Tots aquests fenòmens demostren que, al contrari dels espanyols, els catalans som ciutadans jurídicament coixos, culturalment privats, políticament impotents i emotivament confosos. Harry Bloom, el famós crític americà, acaba de dir que si fos català, voldria ser independent d'Espanya [llegiu-ne la notícia]. És un home lúcid. No cal dir que molts catalans estan deprimits amb l'actual situació. Però per canviar les coses, cal bellugar-se. Crec que la manifestació del 18 de febrer, pel dret a decidir, és una bona ocasió per fer-ho. Cal anar-hi per dir que som una nació. Mentre els espanyols puguin decidir-ho, i els catalans no, ningú no podrà afirmar que hi ha igualtat."
Més lúcid que aquest article, impossible!
1/13/2006
Declaracions anticatalanes: General Mena i Jutge José Hernando: Sort d'en Salvador Cardús!
Excel·lent l'article Salvador Cardus a l'Avui d'avui, divendres 13 de gener de 2006, "Què hi tenen al cap?"
És una bona reflexió sobre les declaracions recents del General José Mena Aguado sobre l'eventual rol de l'exèrcit en relació a l'Estatut de Catalunya, el 6 de gener de 2006 (The Times, Financial Times, BBC), com del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, el 10 de gener de 2006 en què assimilavca l'aprenentatge del català a l'aprenentatge de les sevillanes (Europa Press, AUDIO).
M'agrada sobretot la metàfora que fa, comparant l'Estat amb un sistema informàtic:
"... només si canvien les estructures de l'Estat, canvia l'Estat que els seus servidors tenen al cap. Més que un afer de reflexió, de debat o de pacte, un canvi d'aquesta naturalesa s'assembla a una reprogramació. És com passar de l'MS-DOS al Windows XP"
"... des de la lògica del programari de l'actual Estat espanyol -i vull que se m'entengui bé-, tenen raó tant el tinent general Mena com el president del Suprem, el magistrat Hernando"
"... la més elemental cultura informàtica ens permet saber exactament què cal fer en aquestes circumstàncies: cal desconnectar el perifèric, reiniciar la màquina i actualitzar el programari amb nous drivers. Si cal, llavors es pot tornar a connectar. I també es pot deixar de fer el perifèric, és clar, o connectar-se directament a Europa. [...] En concret: el problema de la connexió de l'Estatut v.2005 a la Constitució v.1978 no és només com voler endollar un cable USB 2.0 a una connexió en Port Paral·lel de 27 agulles, sinó pitjor. La qüestió és de programari."
Excel·lent l'article Salvador Cardus a l'Avui d'avui, divendres 13 de gener de 2006, "Què hi tenen al cap?"
És una bona reflexió sobre les declaracions recents del General José Mena Aguado sobre l'eventual rol de l'exèrcit en relació a l'Estatut de Catalunya, el 6 de gener de 2006 (The Times, Financial Times, BBC), com del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, el 10 de gener de 2006 en què assimilavca l'aprenentatge del català a l'aprenentatge de les sevillanes (Europa Press, AUDIO).
M'agrada sobretot la metàfora que fa, comparant l'Estat amb un sistema informàtic:
"... només si canvien les estructures de l'Estat, canvia l'Estat que els seus servidors tenen al cap. Més que un afer de reflexió, de debat o de pacte, un canvi d'aquesta naturalesa s'assembla a una reprogramació. És com passar de l'MS-DOS al Windows XP"
"... des de la lògica del programari de l'actual Estat espanyol -i vull que se m'entengui bé-, tenen raó tant el tinent general Mena com el president del Suprem, el magistrat Hernando"
"... la més elemental cultura informàtica ens permet saber exactament què cal fer en aquestes circumstàncies: cal desconnectar el perifèric, reiniciar la màquina i actualitzar el programari amb nous drivers. Si cal, llavors es pot tornar a connectar. I també es pot deixar de fer el perifèric, és clar, o connectar-se directament a Europa. [...] En concret: el problema de la connexió de l'Estatut v.2005 a la Constitució v.1978 no és només com voler endollar un cable USB 2.0 a una connexió en Port Paral·lel de 27 agulles, sinó pitjor. La qüestió és de programari."
1/09/2006
Problemes per a la Fundació Humanitària pel 3r i 4t món Dr. Trueta
No acabo d'entendre com la Generalitat pot haver deixat a l'estacada aquesta Fundació, que recull a Catalunya, i reparteix arreu del 3r món, centenars de tones de medicaments cada any.
La notificació que es denegava la renovació de la subvenció anual de la Fundació no només ha arribat quan bona part de l'any havia passat, sinó que, com a conseqüència, la Fundació havia adquirit uns compromisos al llarg de 2005, i es troba al 2006 amb un dèficit de 150.000 euros.
L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament els venia atorgant una subvenció anual des de 1997.
Estimat lector, et prego que visitis la seva pàgina web i vegis la bona feina que fa: www.dr-trueta.org.
Per si t'hi vols posar en contacte, pots telefonar al 93 886 9276, o escriure a
dr-trueta@dr-trueta.org
Tot suport serà benvingut!
10/25/2005
Nou Estatut
Aquí hi ha enllaços a alguns articles i informacions de diari sobre la tramitació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, amb el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i l'informe encarregat pel PSOE.
1. Avui
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89295.htm
El PSOE esmenarà la columna vertebral de l'Estatut català
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89342.htm
El PP troba que arriba massa tard l'anunci de retallades del PSOE
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89315.htm
L'informe del PSOE Arguments contra l'Estatut. Tocant el moll de l'os
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89343.htm
Els partits catalans accepten negociar, però valoren amb diferències l'actitud del PSOE
2. El Periodico de Catalunya
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252212&idseccio_PK=8&h
Zapatero arrossega el PSOE a donar suport "unànime" a l'Estatut retocat
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252211&idseccio_PK=8&h=051025
Bisturí en lloc de destral. Els experts del PSOE detecten punts "inconstitucionals", "deficiències" i "errors" en l'Estatut, però plantegen retocar-ne nou apartats, no canviar-lo de dalt a baix
3. La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/web/20051024/51196028857.html
El PSOE presentará un paquete de enmiendas a una decena de aspectos del Estatut
http://www.lavanguardia.es/web/20051025/51196065579.html
El PSOE niega que el Estatut sea una reforma constitucional
http://www.gencat.net/nouestatut/docs/proposta.pdf
Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
http://www.psoe.es/media/media/000000032500/000000032822.pdf
Dictamen de los expertos sobre la reforma del Estatuto de Cataluña (pdf)
Bona lectura ... i a defensar l'Estatut aprovat amb el 89% (vuitanta-nou per cent!) dels vots del parlament de Catalunya!
Aquí hi ha enllaços a alguns articles i informacions de diari sobre la tramitació del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, amb el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i l'informe encarregat pel PSOE.
1. Avui
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89295.htm
El PSOE esmenarà la columna vertebral de l'Estatut català
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89342.htm
El PP troba que arriba massa tard l'anunci de retallades del PSOE
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89315.htm
L'informe del PSOE Arguments contra l'Estatut. Tocant el moll de l'os
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/25/89343.htm
Els partits catalans accepten negociar, però valoren amb diferències l'actitud del PSOE
2. El Periodico de Catalunya
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252212&idseccio_PK=8&h
Zapatero arrossega el PSOE a donar suport "unànime" a l'Estatut retocat
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=252211&idseccio_PK=8&h=051025
Bisturí en lloc de destral. Els experts del PSOE detecten punts "inconstitucionals", "deficiències" i "errors" en l'Estatut, però plantegen retocar-ne nou apartats, no canviar-lo de dalt a baix
3. La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/web/20051024/51196028857.html
El PSOE presentará un paquete de enmiendas a una decena de aspectos del Estatut
http://www.lavanguardia.es/web/20051025/51196065579.html
El PSOE niega que el Estatut sea una reforma constitucional
http://www.gencat.net/nouestatut/docs/proposta.pdf
Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
http://www.psoe.es/media/media/000000032500/000000032822.pdf
Dictamen de los expertos sobre la reforma del Estatuto de Cataluña (pdf)
Bona lectura ... i a defensar l'Estatut aprovat amb el 89% (vuitanta-nou per cent!) dels vots del parlament de Catalunya!
10/14/2005
L'homenatge a Pere Esteve (14 d'octubre de 2005)
------------------------------------------------
La meva aportació:
Molts catalans ens sentíem orfes de liderat i de rumb, l’estiu de 2002, quan vaig dinar amb en Pere a Brussel·les, al Parlament europeu. Era evident que en preparava una de grossa. “S’ha de fer alguna cosa”, vàrem dir i pensar.
La política catalana era ensopida; el dèficit fiscal, malgrat tot, encara creixia; els estralls del nacionalisme espanyol (l’únic excloent!) eren evidents; l'acció de govern semblava haver abandonat el projecte de (re)construcció nacional.
Al cap de poc, deixava el partit amb qui s’havia sentit tan a gust, però en la seva opinió s’havia desviat massa del seu projecte inicial, a canvi de no res.
A mi em va cridar l’atenció el fet que es llencés al buit, sense que l’esperés cap bufet, cap consell d’administració. No. Es va posar a la cua dels aturats, on una jove funcionària es va quedar astorada en veure’l: “Què hi fa vostè, aquí?”
El setembre vàrem parlar d’un projecte nou. Asseguts en una terrassa al passeig de Gràcia, se li acostava gent anònima: “Endavant! Molt ben fet! Estem amb tu!”. Quina sintonia entre un polític (en excedència temporal) amb tanta gent del carrer. El seu gest de coherència va despertar admiració fins i tot entre els que no compartien les seves profundes conviccions nacionalistes.
“S’ha de fer alguna cosa”. Estic orgullós d’haver viscut amb ell i amb centenars de catalans i catalanes l’aventura de Catalunya 2003, contribuint a despertar –a sacsejar!- el nostre poble i els seus estaments polítics només un any més tard. S’ha despertat, i hem començat novament a somiar en una nació més lliure (o simplement, lliure), més pròsper... més nació!
Com deia en Pere: “la política és l’art de fer possible allò que el poble necessita”. I el que necessita ara és el nou Estatut, defensat pel conjunt de la societat.
Senyores i senyors, a en Pere vull dedicar el nus a la gola, les llàgrimes d’emoció, que vaig sentir quan l’Estatut es va aprovar amb el suport de 120 diputats. Sense pensar mai que serà fàcil, l’únic camí possible, -el camí de la llibertat i de la dignitat- ens l’ha indicat en Pere Esteve.
Moltes gràcies!
Reportatge de l'acte a la premsa:
Avui (14/10/2005): http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/14/82406.htm (html)
El Periódico (14/10/2005):
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=249514
El País (14/10/2005):
http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20051014elpcat_10/Tes/
------------------------------------------------
La meva aportació:
Molts catalans ens sentíem orfes de liderat i de rumb, l’estiu de 2002, quan vaig dinar amb en Pere a Brussel·les, al Parlament europeu. Era evident que en preparava una de grossa. “S’ha de fer alguna cosa”, vàrem dir i pensar.
La política catalana era ensopida; el dèficit fiscal, malgrat tot, encara creixia; els estralls del nacionalisme espanyol (l’únic excloent!) eren evidents; l'acció de govern semblava haver abandonat el projecte de (re)construcció nacional.
Al cap de poc, deixava el partit amb qui s’havia sentit tan a gust, però en la seva opinió s’havia desviat massa del seu projecte inicial, a canvi de no res.
A mi em va cridar l’atenció el fet que es llencés al buit, sense que l’esperés cap bufet, cap consell d’administració. No. Es va posar a la cua dels aturats, on una jove funcionària es va quedar astorada en veure’l: “Què hi fa vostè, aquí?”
El setembre vàrem parlar d’un projecte nou. Asseguts en una terrassa al passeig de Gràcia, se li acostava gent anònima: “Endavant! Molt ben fet! Estem amb tu!”. Quina sintonia entre un polític (en excedència temporal) amb tanta gent del carrer. El seu gest de coherència va despertar admiració fins i tot entre els que no compartien les seves profundes conviccions nacionalistes.
“S’ha de fer alguna cosa”. Estic orgullós d’haver viscut amb ell i amb centenars de catalans i catalanes l’aventura de Catalunya 2003, contribuint a despertar –a sacsejar!- el nostre poble i els seus estaments polítics només un any més tard. S’ha despertat, i hem començat novament a somiar en una nació més lliure (o simplement, lliure), més pròsper... més nació!
Com deia en Pere: “la política és l’art de fer possible allò que el poble necessita”. I el que necessita ara és el nou Estatut, defensat pel conjunt de la societat.
Senyores i senyors, a en Pere vull dedicar el nus a la gola, les llàgrimes d’emoció, que vaig sentir quan l’Estatut es va aprovar amb el suport de 120 diputats. Sense pensar mai que serà fàcil, l’únic camí possible, -el camí de la llibertat i de la dignitat- ens l’ha indicat en Pere Esteve.
Moltes gràcies!
Reportatge de l'acte a la premsa:
Avui (14/10/2005): http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/14/82406.htm (html)
El Periódico (14/10/2005):
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=249514
El País (14/10/2005):
http://www.elpais.es/articulo/elpepiautcat/20051014elpcat_10/Tes/
9/19/2005
Tinc dret a ser informat en català?
Carta enviada a un diari barceloní, 19 de setembre de 2005
S'havia proposat a la ponència redactora del nou Estatut que el text recollís un dret que, al meu parer, enllaça directament amb la condició d'oficialitat de la llengua catalana. Es tracta del dret de ser informat en català pel que fa als productes comercials i serveis. No he pogut trobar aquest dret en el text actual que se sotmetrà al ple del Parlament d'aquí a pocs dies.
Deixant de banda que resulta ofensiu i humiliant per a molts consumidors catalans que a les nostres botigues hi hagi un nombre, potser creixent, de productes etiquetats de forma bilingüe en portuguès, és de tota evidència que la presència obligatòria del català en tot producte etiquetat que es posi a la venda a Catalunya suposaria una eina de divulgació de la nostra llengua de la màxima transcendència.
Fixeu-vos que em refereixo a "tots" els productes, i no només als productes fabricats a casa nostra: només faltaria que els nostres industrials es trobessin amb unes obligacions que els seus competidors no tinguessin!
En uns moments en què, per primer cop en trenta anys, puja espectacularment a Catalunya el nombre de persones que no saben parlar la nostra llengua (a causa de la immigració) semblen evidents els avantatges que tindria fer figurar aquest dret a l'Estatut.
M'agradaria, per altra banda, que el bufet del sr. Roca Junyent aclarís públicament si ha estat actuant com a "lobby" davant dels partits polítics, per encàrrec d'algun sector industrial, per provar d'impedir que prosperi la inclusió d'aquest dret en el text estatutari; i si és així, quins arguments ha fet servir per convèncier (bona part d)els partits catalans.
Miquel Strubell i Trueta
Carta enviada a un diari barceloní, 19 de setembre de 2005
S'havia proposat a la ponència redactora del nou Estatut que el text recollís un dret que, al meu parer, enllaça directament amb la condició d'oficialitat de la llengua catalana. Es tracta del dret de ser informat en català pel que fa als productes comercials i serveis. No he pogut trobar aquest dret en el text actual que se sotmetrà al ple del Parlament d'aquí a pocs dies.
Deixant de banda que resulta ofensiu i humiliant per a molts consumidors catalans que a les nostres botigues hi hagi un nombre, potser creixent, de productes etiquetats de forma bilingüe en portuguès, és de tota evidència que la presència obligatòria del català en tot producte etiquetat que es posi a la venda a Catalunya suposaria una eina de divulgació de la nostra llengua de la màxima transcendència.
Fixeu-vos que em refereixo a "tots" els productes, i no només als productes fabricats a casa nostra: només faltaria que els nostres industrials es trobessin amb unes obligacions que els seus competidors no tinguessin!
En uns moments en què, per primer cop en trenta anys, puja espectacularment a Catalunya el nombre de persones que no saben parlar la nostra llengua (a causa de la immigració) semblen evidents els avantatges que tindria fer figurar aquest dret a l'Estatut.
M'agradaria, per altra banda, que el bufet del sr. Roca Junyent aclarís públicament si ha estat actuant com a "lobby" davant dels partits polítics, per encàrrec d'algun sector industrial, per provar d'impedir que prosperi la inclusió d'aquest dret en el text estatutari; i si és així, quins arguments ha fet servir per convèncier (bona part d)els partits catalans.
Miquel Strubell i Trueta
Davant la Llei de retorn dels Documents catalans retinguts a Salamanca
He rebut per correu electrònic aquest "Comunicat públic de la Comissió de la Dignitat" i crec que paga la pena divulgar-lo!
Clica aquí
si cal per accedir al text sencer
9/15/2005
DAQUI A CINQÜENTA ANOS...
Gràcies a una amiga catalana-brasilera, la Núria Pons, he pogut llegir aquest divertit article del diari O Globo, justament del 11/09/2005, en què l'autor, Paulo Coelho, entre altres cosdes, prediu això:
"Haverá mais línguas e uma língua franca: quem visitar a Espanha daqui a 50 anos, verá que na Catalunha só se falará catalão e no País Basco tudo estará escrito em euskera. Isso vale para todos os países: as línguas regionais proliferarão como uma maneira de se manter a identidade cultural das tribos. Mas haverá um idioma que permitirá que as tribos se comuniquem entre si — e porque estava junto do nascimento da internet, a língua franca será o inglês, mesmo que em 2055 o chinês seja majoritário."
I acaba explicant que "Estou com 58 anos, e não me vejo chegando até os 108. Entretanto, se algum jovem achar interessante, por favor, recorte esta coluna, e confira: não estarei aqui para receber as vaias ou os aplausos."!
Bé, m'ha fet gràcia i per això el reprodueixo. Si vols llegir l'article sencer, el trobaràs a http://arquivoglobo.globo.com/pesquisa/texto_gratis.asp?codigo=2354783.
Ah! I per si vols escriure-li, ens ofereix aquesta adreça de correu: E-mail: paulo@paulocoelho.com.br.
Salut!
Gràcies a una amiga catalana-brasilera, la Núria Pons, he pogut llegir aquest divertit article del diari O Globo, justament del 11/09/2005, en què l'autor, Paulo Coelho, entre altres cosdes, prediu això:
"Haverá mais línguas e uma língua franca: quem visitar a Espanha daqui a 50 anos, verá que na Catalunha só se falará catalão e no País Basco tudo estará escrito em euskera. Isso vale para todos os países: as línguas regionais proliferarão como uma maneira de se manter a identidade cultural das tribos. Mas haverá um idioma que permitirá que as tribos se comuniquem entre si — e porque estava junto do nascimento da internet, a língua franca será o inglês, mesmo que em 2055 o chinês seja majoritário."
I acaba explicant que "Estou com 58 anos, e não me vejo chegando até os 108. Entretanto, se algum jovem achar interessante, por favor, recorte esta coluna, e confira: não estarei aqui para receber as vaias ou os aplausos."!
Bé, m'ha fet gràcia i per això el reprodueixo. Si vols llegir l'article sencer, el trobaràs a http://arquivoglobo.globo.com/pesquisa/texto_gratis.asp?codigo=2354783.
Ah! I per si vols escriure-li, ens ofereix aquesta adreça de correu: E-mail: paulo@paulocoelho.com.br.
Salut!
9/14/2005
En podem fiar, dels serveis públics?
He tingut dos disgustos en dos mesos.
El primer, amb IBERIA. Cito d'una carta que vaig enviar al seu director general:
Us escric per deixar constància de la indignació del grup de passatgers del vol IB6835 que el dia 4 de juliol va sortir de l’aeroport de Barcelona amb retard, amb destinació a Santiago de Xile, via Madrid. Al mateix avió, que a tot arreu s’anuncià que tenia l’esmentada destinació, hi viatjaven també passatgers que pretenien viatjar a altres ciutats de Sudamèrica.
En ser un vol anunciat com el vol de Santiago de Xile, i en tenir a més las targetes d’embarcament per a la segona part del viatge –amb la mateixa numeració de vol- a cap de nosaltres ens va passar pel cap que el segon avió no ens hagués forçosament d’esperar. A més, durant l’espera, varen sortir diversos vols d’Ibèria cap a Madrid, on segurament no hauria costat gaire de fer-hi pujar el nostre grup.
Per gran astorament nostre, en arribar a Madrid-Barajas, el personal de terra d’Ibèria ens varen informar que el segon vol havia sortit (cosa que després vàrem saber que no era certa). Si ho arribem a saber a temps, molts hauríem preferit no sortir de Barcelona fins l’endemà.
El fet d’haver de perdre 24 hores senceres abans de poder continuar el viatge ens va perjudicar a la meva dona, Maria Carme Prats, i a mi, atès que l’estada era prevista que seria curta i de fet vam arribar a Santiago el dia 6 i ja tornàvem el dia 13.
No em consta que Iberia hagi fet arribar ni a l’Institut Ramon Llull, que organitzava el trasllat d’una quinzena de persones aquell dia, i força més en dies contigus, ni als passatgers afectats, les seves disculpes ni cap compensació.
No em consta tampoc que hagin amonestat el pilot que va deixar en terra, targeta d’embarcament en mà, una vintena de passatgers d’aquest vol –insisteixo, el vol amb el mateix codi, i anunciat com a vol de Santiago ja des de Barcelona-, que en haver començat el viatge abans que els altres, tenien més dret i tot que ningú a arribar a Santiago puntualment. No costa gaire calcular la mitjana d’impuntualitat del passatge previst per al vol: el retard per al nostre grup no va ser d’una hora o dues, sinó de vint-i-quatre.
Haig de deixar constància del fet d'haver rebut després una carta de disculpa oferint-me una certa compensació, i per tant, considero aquest cas tancat .. frora del tema de com anuncien els vols a Barcelona!
El segon, amb VODAFONE.
Tal com vaig explicar per telèfon al servei 123 fa tres dies, acabo de rebre la facturació del mes d'agost on apareixen tres trucades que jo no he fet, i menys des de Rússia, un país que ja vaig visitar l'any passat, que sembla que no té servei Vodafone, i les trucades des del qual han estat les més cares que he pagat mai. Per tant, des de Rússia vaig decidir NO FER CAP TRUCADA.
Em trobo amb TRES TRUCADES, suposadament fetes des del meu mòbil. Són aquestes:
30 ago 17:27 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 6:30 No Preferent 29,90
30 ago 18:31 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 51:00 No Preferent 230,00
30 ago 19:22 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 7:30 No Preferent 34,50
Insisteixo: aquestes trucades no les he fetes. Tampoc no faig servir MAI la connexió a internet, després del disgust de la primera factura quan vaig comprar el mòbil actual (en CAP moment, per cert, no se'm va comunicar que el cost de connectar-m'hi uns minuts seria més car que la tarifa plana de l'ADSL del meu PC durant tot un mes).
Per tant, no tinc cap inconvenient a pagar l'import de la factura del mes d'agost, sempre que se'n restin aquestes trucades que jo no he fet: és a dir, Euros 59,40.
En no haver rebut resposta a la meva reclamació dins del termini de 48 hores que em va dir la persona que em va atendre, la torno a fer per escrit.
Us han passat coses semblants?
Per cert: no sóc l'únic que ha tingut problemes amb el mateix número 0034607100300. http://www.gsmspain.com/foros/showthread.php?s=&postid=1200388
Haig de deixar constància del fet que Vodafone més tard, i després d'una sèrie de comprovacions, va rectificar la factura i, a instàncies meva, em va reconfigurar el mòbil perquè no pugui ni enviar ni rebre aquesta mena de comubnicacions.
He tingut dos disgustos en dos mesos.
El primer, amb IBERIA. Cito d'una carta que vaig enviar al seu director general:
Us escric per deixar constància de la indignació del grup de passatgers del vol IB6835 que el dia 4 de juliol va sortir de l’aeroport de Barcelona amb retard, amb destinació a Santiago de Xile, via Madrid. Al mateix avió, que a tot arreu s’anuncià que tenia l’esmentada destinació, hi viatjaven també passatgers que pretenien viatjar a altres ciutats de Sudamèrica.
En ser un vol anunciat com el vol de Santiago de Xile, i en tenir a més las targetes d’embarcament per a la segona part del viatge –amb la mateixa numeració de vol- a cap de nosaltres ens va passar pel cap que el segon avió no ens hagués forçosament d’esperar. A més, durant l’espera, varen sortir diversos vols d’Ibèria cap a Madrid, on segurament no hauria costat gaire de fer-hi pujar el nostre grup.
Per gran astorament nostre, en arribar a Madrid-Barajas, el personal de terra d’Ibèria ens varen informar que el segon vol havia sortit (cosa que després vàrem saber que no era certa). Si ho arribem a saber a temps, molts hauríem preferit no sortir de Barcelona fins l’endemà.
El fet d’haver de perdre 24 hores senceres abans de poder continuar el viatge ens va perjudicar a la meva dona, Maria Carme Prats, i a mi, atès que l’estada era prevista que seria curta i de fet vam arribar a Santiago el dia 6 i ja tornàvem el dia 13.
No em consta que Iberia hagi fet arribar ni a l’Institut Ramon Llull, que organitzava el trasllat d’una quinzena de persones aquell dia, i força més en dies contigus, ni als passatgers afectats, les seves disculpes ni cap compensació.
No em consta tampoc que hagin amonestat el pilot que va deixar en terra, targeta d’embarcament en mà, una vintena de passatgers d’aquest vol –insisteixo, el vol amb el mateix codi, i anunciat com a vol de Santiago ja des de Barcelona-, que en haver començat el viatge abans que els altres, tenien més dret i tot que ningú a arribar a Santiago puntualment. No costa gaire calcular la mitjana d’impuntualitat del passatge previst per al vol: el retard per al nostre grup no va ser d’una hora o dues, sinó de vint-i-quatre.
Haig de deixar constància del fet d'haver rebut després una carta de disculpa oferint-me una certa compensació, i per tant, considero aquest cas tancat .. frora del tema de com anuncien els vols a Barcelona!
El segon, amb VODAFONE.
Tal com vaig explicar per telèfon al servei 123 fa tres dies, acabo de rebre la facturació del mes d'agost on apareixen tres trucades que jo no he fet, i menys des de Rússia, un país que ja vaig visitar l'any passat, que sembla que no té servei Vodafone, i les trucades des del qual han estat les més cares que he pagat mai. Per tant, des de Rússia vaig decidir NO FER CAP TRUCADA.
Em trobo amb TRES TRUCADES, suposadament fetes des del meu mòbil. Són aquestes:
30 ago 17:27 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 6:30 No Preferent 29,90
30 ago 18:31 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 51:00 No Preferent 230,00
30 ago 19:22 0034607100300 Efect. Vodafone Word (sic) Rusia North-W 7:30 No Preferent 34,50
Insisteixo: aquestes trucades no les he fetes. Tampoc no faig servir MAI la connexió a internet, després del disgust de la primera factura quan vaig comprar el mòbil actual (en CAP moment, per cert, no se'm va comunicar que el cost de connectar-m'hi uns minuts seria més car que la tarifa plana de l'ADSL del meu PC durant tot un mes).
Per tant, no tinc cap inconvenient a pagar l'import de la factura del mes d'agost, sempre que se'n restin aquestes trucades que jo no he fet: és a dir, Euros 59,40.
En no haver rebut resposta a la meva reclamació dins del termini de 48 hores que em va dir la persona que em va atendre, la torno a fer per escrit.
Us han passat coses semblants?
Per cert: no sóc l'únic que ha tingut problemes amb el mateix número 0034607100300. http://www.gsmspain.com/foros/showthread.php?s=&postid=1200388
Haig de deixar constància del fet que Vodafone més tard, i després d'una sèrie de comprovacions, va rectificar la factura i, a instàncies meva, em va reconfigurar el mòbil perquè no pugui ni enviar ni rebre aquesta mena de comubnicacions.
7/20/2005
"Inspirats pels cavallers de l'Orde de Sant Joan de Malta", M. Strubell
Reprodueixo un article meu, enviat a un diari, que no fou, però, publicat.
Clica aquí si cal, per llegir el text sencer
Clica aquí
si cal, per llegir el text sencer 3/11/2005
The Treaty of Genoa (1705)
In 2005 Catalans commemorate the Treaty of Genoa, between England and Catalonia. Had it been honoured by England, the fate of Catalonia would have been very different...
I quote from a text by Josep Vergés, secretary of the Societat Catalana d'Economia. He writes for the Diari de Girona and is "Last in the Queue" for SpainMedia.com: http://www.spainmedia.com/index.php?p=114
The absolutist Louis XIV warred with all his neighbours to increase French dominion. He invaded Catalonia too, in 1697. Prince George, a general with Charles II of Spain, defended Catalonia so bravely that he won the love of Catalans: "Nobody in Catalonia is so well loved by Catalans as the prince. What they would not do for him, they would not do for the king either." He was received in Madrid as a hero and made a grandee with the Golden Fleece and orders by the king that he be treated as a prince of royal blood. He came back to Catalonia as viceroy, as the Catalans wanted. The English ambassador Alexander Stanhope wrote to London: "The prince of Hessen is the idol of the Catalans." Prince George was so well integrated he participated in the third meeting of the Academy of the Doubters at their seat in Dalmases Palace in 1700, from where the leaders of the 1705 revolt against Franco-Spanish absolutism arose.
The Treaty of Genoa of 20th June 1705 between England and Catalonia committed the English to lift "the very heavy yoke of the French" by force from the "most noble Catalan nation" and "facilitate freedom to Catalans." It was a permanent commitment of "guarantee and protection by the Kingdom of England so that they will not suffer the least disturbance or harm to their persons, property, laws, privileges or customs." England broke the alliance in the Treaty of Utrecht of 11th April 1713 and during 17 months Catalonia resisted alone the invasion by Franco-Spanish troops.
During the War of Spanish Succession Prince George landed at Cadiz saying: "I promised to free Madrid through Catalonia but now I promise to free Catalonia through Madrid." The landing failed but Archduke Charles III named him supreme commander of the Kingdom of Aragon and with this title he led a force of 3,500 men, including more than 300 Catalans and an Anglo-Dutch fleet, to free Gibraltar in 1704.
After this success, Prince George convinced the allies to liberate Barcelona because Catalans would give them support. He landed with Lord Peterborough in 1705 and decided first to attack Montjuic. There he died on the 14th September. Spanish viceroy Velasco had sent 400 grenadiers on horse to succour the French commander Marquis de Risbourg. Opening the gates of the castle to let them in he had them cry out "Long live Charles III." Prince George, believing the French and Spaniards had surrendered, followed and in their midst was mortally wounded. Lord Peterborough finished the conquest and three days later the Franco-Spaniards surrender Barcelona. Prince George is buried in Josepets in Gracia, because Catalans considered him a national hero.
2/22/2005
El referèndum
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
2/14/2005
Never send an email message signed "the Phoenix army"!
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
