Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

2/27/2018

Eusko Legebiltzarra, Gasteiz. 20/02/2018

15:30, 20/2/2018. Hezkuntza Batzordea

Vídeo

·   Se abre la sesión.
·        Comisión de Educación, vicepresidenta (Betolaza San Miguel) (15:37) [Ver vídeo]
·        Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (15:37) [Ver vídeo]
·        Strubell, Miquel (15:43) [Ver vídeo]
·        Turno de grupos.
·        Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (16:07) [Ver vídeo]
·        De Bengoechea Estrade, Juana (GP PV-ETP) (16:13) [Ver vídeo]
·        Pastor Garrido, José Antonio (GP SV-ES) (16:16) [Ver vídeo]
·        Martínez Zatón, Iñigo (GP EP) (16:18) [Ver vídeo]
·        Berriozabal Bóveda, Jone (GP EA-NV) (16:26) [Ver vídeo]
·        Strubell, Miquel (16:32) [Ver vídeo]
·        Segundo turno de grupos.
·        Ubera Aranzeta, Rebeka (GP EH Bildu) (16:45) [Ver vídeo]
·        De Bengoechea Estrade, Juana (GP PV-ETP) (16:49) [Ver vídeo]
·        Martínez Zatón, Iñigo (GP EP) (16:53) [Ver vídeo]
·        Berriozabal Bóveda, Jone (GP EA-NV) (16:57) [Ver vídeo]
·        Strubell, Miquel (16:57) [Ver vídeo]
·   Se suspende la sesión.


Transcripción (Diari de sessions)

Premsa
Gara, 20 de febrer de 2018
MIQUEL STRUBELL, SOCIOLINGüISTA     

Miquel Strubell compareció el martes ante la Comisión de Educación del Parlamento de Gasteiz para hablar del modelo de inmersión lingüística vigente en Catalunya. Pone en valor el consenso que existió a la hora de implantar este modelo y rechaza las críticas de PP y Ciudadanos, dos partidos a los que les interesa «el monolingüismo castellano».

Ponència escrita 15:43
Arratsalde on!
Sentitzen dut ez naiz hitzaldi hau euskaraz emateko gai!
Es un honor, un privilegio y una gran responsabilidad comparecer ante Vds hoy.
Cuando estudiaba para un examen, en Inglaterra (y supongo que pasa lo mismo en todas partes) mis profesores insistían: “Responde a la pregunta”. Para resumirlo: si lo que redactas es maravilloso, único, documentadísimo, pero no es una respuesta a la pregunta, pues simplemente no vas a aprobar!
¿Cuál es la pregunta, pues, hoy? Dicho de otra forma: ¿Qué es lo que yo podría aportar de interés para el debate en el Parlamento? Leo de la solicitud formulada por la sra. diputada Ubera: se invita a algunos de los que “puedan tener algo que decir sobre el tratamiento de las lenguas en el sistema educativo no universitario”, a través de “los criterios y experiencias que hayan puesto en marcha, propuesto o trabajado en sus países, así como las experiencias y los conocimientos que [podamos] tener”.

He pensado estructurar mi presentación entorno a las respuestas a dieciseis preguntas, 16 “Frequently Asked Questions”. Espero acertarlas. En todo caso algunas de ellas pueden atraer su atención en la segunda parte de esta sesión. 
  1.   ¿Cuáles son los objetivos lingüísticos del sistema educativo?
  2.   ¿Mejor juntos o revueltos?
  3.   ¿A partir de qué edad hace falta enseñar la lengua dominante? 
  4.   ¿La edad de los alumnos es un factor importante en otros aspectos?
  5.   ¿Qué porcentaje de cada lengua en las aulas?
  6.   ¿Basta con enseñanza de una lengua como asignatura para que se aprenda?
  7.   ¿Cuánto contacto se necesita con una lengua para aprenderla?
  8.   ¿Funcionan bien las líneas paralelas, en cuánto al rendimiento lingüístico de los alumnos?
  9.   ¿Qué método es el mejor para aprender una lengua nueva?
  10.   ¿Qué hay que decir de la enseñanza de la tercera lengua?
  11.   ¿Se aprende menos en una lengua que no es la primera del alumno?
  12.   ¿Qué otras ventajas hay en el aprendizaje precoz de más de una lengua?
  13.   ¿Los profesores tienen una importancia aparte de su conducta en clase?
  14.   ¿Que hay que hacer con los inmigrantes de incorporación tardía?
  15.   ¿Cuál es el rol de los padres?
  16.   ¿Cuál ha de ser el objetivo principal del que enseña idioma?
  17.   En conclusión

  1. ¿Cuáles son los objetivos lingüísticos del sistema educativo?

Depende, claro está, de cada país. Miremos, para entrar en materia, que es lo que dice la legislación vigente, principalmente, la Ley 10/1982, de 24 de noviembre, Básica de normalización del uso del Euskera.i

Qué encontramos como objetivos de la ley, en cuanto a los niveles de conocimiento de los alumnos?

Se reconoce a todo alumno el derecho de recibir la enseñanza tanto en euskera como en castellano en los diversos niveles educativos. (Artículo 15)

El Gobierno adoptará aquellas medidas encaminadas a garantizar al alumnado la posibilidad real, en igualdad de condiciones, de poseer un conocimiento práctico suficiente de ambas lenguas oficiales al finalizar los estudios de enseñanza obligatoria” (Artículo 17).

Creo que la práctica indica que los dos apartados son hasta cierto punto mútuamente excluyentes. Dicho de otra forma: el ejercicio del derecho (no universal, no constitucional!) de recibir la enseñanza en castellano, no parece garantizar al alumnado la posibilidad real de poseer un conocimiento práctico suficiente del euskera.

Dicho así, parecería que existe un derecho a la ignorancia: una pretensión grotesca!

El objetivo es más concreto en las dos leyes generales sobre la lengua catalana adoptadas en Cataluña.ii

Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya (LNL)

Article 14.4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics.

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL)

Article 21.6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa.




2. ¿Mejor juntos o revueltos?

Para un maestro es sin duda mucho más fácil enseñar un idioma (como L1, L2 o L3) cuando hay un nivel inicial parecido entre todos los alumnos de la clase. Sin embargo los diseñadores del modelo escolar catalán quisieron y siguen queriendo no separar a los alumnos:

Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya (LNL)

Article 14.5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè:

a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua;…

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (LPL)

Article 21.5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

Esta insistencia en ambas leyes tiene el objetivo de fomentar la cohesión social. “Més que mai, un sol poble” ha precedido múltiples manifestaciones en este sentido desde la primera transición política. De hecho, las leyes no definen un modelo de “inmersión lingüística” (que sería más bien una técnica, un método de enseñanza) sino de “conjunción lingüística”, de convivencia de los alumnos, donde la lengua normal de enseñanza, la lengua “por defecto”, es la lengua propia del país.

 

Además, recordemos que ambas leyes han sido fruto del impulso compartido de las dos principales grupos -Convergència y Socialistas- y con el apoyo de casi todo el arco parlamentario. La política lingüística se ha diseñado y mantenido con la máxima despolitización partidista posible… a pesar de ataques más recientes.

La igualdad de oportunidades, en una sociedad donde el valor social y todavía más, laboral, es un objetivo político de primer orden, y dónde el dominio de las dos lenguas oficiales abre las puertas a muchas profesiones (no solo del sector público), quedaría imposibilitada si el sistema educativo catalán no garantizara el dominio tanto del español como del catalán.

3. ¿A partir de qué edad hace falta enseñar la lengua dominante?

En algunos países “bilingües”, como el País de Gales, hasta los ocho años no se incluye la lengua dominante en el plan de estudios. La omnipresencia del inglés fuera del aula (e incluso, a menudo, en el mismo patio de la escuela) hace prácticamente imposible el monolingüismo entre los pequeños nacidos en familias de la lengua territorial.

Recordemos que la innegable inseguridad del legislador español hace obligatoria la enseñanza del español desde el inicio de la escolarización obligatoria. Creo que esta imposición es un error.

4. ¿La edad de los alumnos es un factor importante en otros aspectos?

Sí, en cuanto a las actitudes lingüísticas.

En el PROYECTO ARRUE, 2011-15: PRINCIPALES RESULTADOS leo que “A la luz de los datos podríamos suponer que una parte importante del alumnado cambia su comportamiento lingüístico, basculando hacia el castellano, en el ámbito escolar entre los 10 y los 14 años.” Esto es exactamente lo que encontraron en Attitudes to Welsh and English in the Schools of Wales

As the pupils get older, attitude towards Welsh tends to become less favourable, and titude towards English tends to become more favourable (p. 155, conclusion núm. 3)

Hay cosas tan universales que no nos debe sorprender que el estudio galés sea ya lejano: se publicó en 1973!

5. ¿Qué porcentaje de cada lengua en las aulas?

Yo pido encarecidamente que los políticos, y los que agitan la opinión pública para convertir el tema lingüístico en un campo de batalla política, dejen en manos de los profesionales la formulación precisa de la presencia (en tanto lengua vehicular y asignatura) de cada idioma en el aula. Seguramente la (relativa ausencia) de un idioma en el entorno de una escuela determinada, o de un alumno concreto, hará necesario reforzar su presencia dentro de la clase, con un afán compensatorio. Y siempre mirando el resultado final: los niveles de cada lengua que la sociedad pide al sistema. Que a los niños de Olot o Besalú les hará falta reforzar su aprendizaje del español, es predecible. Es igualmente predecible que a los niños de L’Hospitalet o Badalona les haga falta reforzar su contacto con el catalán, incluso a través de un plan de entorno diseñado por el centro educativo, con actividades extraescolares hechas en catalán.

  

Tratemos la escuela como un caja negra, en definitiva: marquemos con consensos sociales sus objetivos, y demos los apoyos que requieran los profesionales para poder alcanzarlos.

Pero por favor, estas propuestas de modelo de tipo 50-50, o de 40-40-20, son soluciones simplistas aberrantes. No se puede ni se debe definir un modelo único en función del contenido: miremos solo el objetivo que perseguimos.

6. ¿Basta con enseñanza de una lengua como asignatura para que se aprenda?

Aquí tenemos una pregunta trampa. Es evidente que diferentes factores pesan. Mi francés es aceptable (no para aspirar a entrar en el Tribunal Europeo de Justicia, sin embargo) pero jamás he estudiado a través del francés. Mi italiano me basta para ser entrevistado – con indulgencia, eso sí- en una emisora del Friuli, pero jamás he estudiado a través del francés. Pero se trata de idiomas próximos a mi catalán materno. Cuánto más lejos sea la lengua motivo de aprendizaje, o cuánto menos presencia tenga en mi entorno, más sentido tendrán los métodos CLIL (o AICLE, “Aprendizaje de un Idioma en Currículo Integrado”) como la inmersión lingüística.

7. ¿Cuánto contacto se necesita con una lengua para aprenderla?

Es imposible de generalizar. La distancia o proximidad entre las dos lenguas es un factor importante, como lo es la presencia o ausencia de cada una en el entorno (físico y digital!) de los alumnos. Además, si la lengua objeto de estudio es percibida como amenazante para con la lengua del alumno, puede haber retrasos y bloqueos en su aprendizaje.

Lo que está muy claro es que cuanto más tiempo de contacto con una lengua, más se avanza en su aprendizaje. Es lógico. Dicho esto, también es cierto que un niño, una niña, que en edad precoz ha aprendido dos lenguas más o menos a la vez, aprenderá con más facilidad una nueva (tercera) lengua que un niño, una niña aprenderá una segunda: adquiere lo que llamamos un conocimiento metalingüístico.

En este contexto hay que recordar la Declaración Universal de Derechos Humanos:

Artículo 26

Toda persona tiene derecho a la educación…iii

El “derecho a la educación” significa el derecho de aprender. Es evidente que la enseñanza impartida en un idioma no comprendido por el alumno no garantiza el ejercicio de este derecho. Por lo tanto el sistema escolar, si utiliza un idioma no conocido (de entrada) por una parte del alumnado, tiene que poner como primer objetivo el aprendizaje por parte de todos del idioma en el que se van a impartir las materias. Este factor es uno más de los que determinan la conveniencia de una enseñanza precoz de la que va a ser la lengua vehicular de la educación escolar.

8. ¿Funcionan bien las líneas paralelas, en cuánto al rendimiento lingüístico de los alumnos?

Creo que es evidente que no. Si bien comprobamos fácilmente que los alumnos escolarizados en lengua minorizada aprenden la lengua dominante con facilidad, la simple existencia, en un plan de estudios vehiculado en lengua dominante, de una lengua minorizada tratada como una simple asignatura, no garantiza para nada su aprendizaje. Ni en Euskadi, ni en los Países Catalanes, ni en Gales, ni en la China popular.

«El modelo A va mejorando poco a poco pero está a años luz del objetivo de enseñar bien euskera ya que el 73,5% del alumnado en A concertado y el 98,3% en A público se sitúa en el nivel inicial.»
http://www.deia.com/2016/03/15/sociedad/euskadi/el-euskera-toca-suelo


9. ¿Qué método es el mejor para aprender una lengua nueva?

Lógicamente (y desgraciadamente!), no hay un método milagroso, una pastilla o una dieta para el plurilingüismo (=el poliglotismo)! Pero los especialistas (yo no soy uno de ellos) hablan de técnicas generalizables: el uso de varias vías sensoriales simultáneas para comunicar información, o el aprovechamiento de lo que es común -en gramática, en vocabulario- entre cualquier par de idiomas, para su enseñanza a partir de lo que ya sabe, o intuye, el alumno.

10. ¿Qué hay que decir de la enseñanza de una tercera lengua?

Hay una fuerte corriente en Europa para introducir de forma precoz una (primera) lengua extranjera. ¿Se debe esto a razones pedagógicas, o más bien a razones prácticas? Aunque se suele hablar de las primeras, lo cierto es que en el plan de estudios compiten los docentes y los grupos de presión de las distintas materias. En secundaria hay mucho menos margen que en primaria. Y lo que hay que evitar a toda costa es un enfrentamiento entre lenguas: necesitamos más tiempo para el inglés, rebajemos el tiempo para el euskera. En el contexto de los países de lengua catalana, esto se intentó, por parte del partido popular, tanto en Valencia como en Baleares, a costa del catalán, y sospecho que la enorme movilización social en contra de esta medida contribuyó a la derrota electoral de dicho partido en 2015.

11. ¿Se aprende menos en una lengua que no es la primera del alumno?

Esta es una gran pregunta (aunque durante las dictaduras ningún responsable de la educación se la plantea!). Según sea la respuesta, tendremos que poner en duda lo que queremos que haga la escuela. En uno de mis últimos proyectos en mi universidad, publicamos los resultados -simples, didácticos- de un seminario sobre el multilingüismo en las escuelas de Cataluña.iv


Dimos respuesta (algunas específicas a la situación en Cataluña, muy diferente de la de Euskadi) a estas preguntas:
  • 1. "Los alumnos castellanohablantes, ¿acaban la escolarización obligatoria con déficits en sus conocimientos escolares por culpa de estudiar en una lengua -la catalana- que no es la suya?"
  • 2. "Los alumnos del sistema educativo catalán, ¿tienen déficits en sus conocimientos escolares en comparación con alumnos de otros contextos?"
  • 3. "Los alumnos, ¿acaban la escolarización obligatoria con déficits en sus conocimientos de castellano por estudiar (principalmente) en lengua catalana?"
  • 4. "Los (o muchos) alumnos castellanohablantes (y de otras lenguas), ¿acaban la escolarización obligatoria con (importantes) déficits en los conocimientos de catalán si no estudian (principalmente) en lengua catalana?"
  • 5. "Las personas que han adquirido un buen dominio de dos lenguas de forma precoz, ¿tienen más facilidad para aprender otra lengua comparadas con las personas monolingües?"
  • 6. "¿Existen pruebas de que las personas que han adquirido un buen dominio de dos lenguas de forma precoz tienen ventajas cognitivas comparadas con las personas monolingües?"

Varios estudios que citamos han interpretado la variación en resultados de los estudios PISAv según diferentes variables. Un estudio que citamos (Pásztor 2007) comparó diferentes países multilingües con los datos del estudio PISA de 2003. Concluyen Ferrer, Valiente y Castel (2008: 48):

(…) L’èxit escolar dels alemanys [en Bolzano] és més elevat que el dels italians, i el dels catalans és més elevat que el dels espanyols èn Cataluña]; els estudiants de parla sueca [en Finlandia] obtenen pitjors resultats que els de parla finesa, mentre que no hi ha diferències notables entre els estudiants hongaresos i eslovacs [en Eslovaquia]. Les diferències observades es mantenen també si es controlen les variables socioeconòmiques dels estudiants —encara que en el cas d’Espanya es redueixen en gran part.”vi

Cal ressaltar... que en el cas català les diferències a matemàtiques entre catalanoparlants i castellanoparlants eren de 34 punts, però un cop controlat l’efecte de l’estatus socioeconòmic dels alumnes aquesta diferència es reduïa a 13 punts (Pásztor, 2007: 17). (Ferrer, Valiente y Castel 2008: 48)

Antes de la generalización del modelo de conjunción lingüística en Cataluña, era más fácil encontrar grupos de control. Veamos los resultados de un estudio de Serra (1997). Las diferencias significativas están marcadas con un asterisco *.


Inmersión
No inmersión
España
Números y operaciones
61,10*
52,76
61,30
Medición
63,39*
59,29
60,80
Geometría
65,56*
56,66
60,10
Análisis de datos
68,90
65,65
69,30
Álgebra y funciones
61,67*
53,42
58,30
Comprensión conceptual
60,44*
57,23
60,80
Conocimiento procedimental
69,05*
60,19
66,10
Resolución de problemas
60,98*
49,89
57,30

Serra (1997) evaluó el conocimiento matemático del alumnado de cuarto de primaria mediante una prueba diagnóstica utilizada en todo el Estado. La evaluación se realizó mediante dos grupos de alumnado castellanohablante del mismo nivel sociocultural, uno escolarizado en catalán (inmersión lingüística) y el otro, en su lengua. Los participantes eran respectivamente 322 y 266 alumnos. Los resultados mostraban que el alumnado castellanohablante escolarizado en catalán igualaba, e incluso superaba, el conocimiento matemático de sus iguales escolarizados en castellano en Cataluña y de sus iguales del resto del Estado.

Además, el alumnado castellanohablante evaluado en Cataluña era de nivel sociocultural bajo, mientras que es evidente que la media del alumnado evaluado en España no lo era.”
Vila (en Strubell et al 2012: p. 5)

Respecto del estudio PISA de 2009, Vila sigue afirmando que
...una vez que se ha realizado la detracción de la influencia del nivel sociocultural de las familias en los resultados de todo el alumnado castellanohablante, los catalanes castellanohablantes no presentan diferencias significativas en sus resultados con la mayoría del alumnado castellanohablante del resto del Estado.
Lógicamente, si no se hace detracción, las conclusiones parecen dramáticas.

12. ¿Qué otras ventajas hay en el aprendizaje precoz de más de una lengua?

La investigación deja muy clara unas ventajas cognitivas entre los pequeños que aprenden dos idiomas (dentro o fuera del aula) a una edad temprana. Principalmente, y en conjunto (siempre habrá las excepciones!) son capaces de relativizar mucho más, ver otros puntos de vista, son más flexibles incluso en interpretar dibujos ambiguos, son más tolerantes, menos dogmáticos. Para una sociedad compleja y en mutación cada vez más rápida, y para unos ciudadanos que tendrán que aprender a lo largo de la vida y enfrentarse a menudo con situaciones novedosas e imprevistas, estas capacidades serán ciertamente beneficiosas.

13. ¿Los profesores tienen una importancia aparte de su conducta en clase?

Sin duda alguna, el hecho de que, por ejemplo, dos profesores que se relacionan en clase en la lengua minorizada, y en cambio entre ellos y/o con adultos terceros (delante de los alumnos) en la lengua dominante, tiene un efecto negativo muy fuerte. Los niños bilingües -incluso niños con deficiencias mentales serias- aprenden muy rápidamente las normas de elección de lengua que utilizan los mayores. No podemos perseguir a sus padres, evidentemente, pero estoy convencido que algunos docentes bilingües podrían esforzarse más por mantener unos hábitos de elección lingüística que fomenten el uso de la lengua en cuestión entre los jóvenes, para que éstos vean, y se empapen de, su utilidad social.

Además, es grave si en una escuela el profesorado considera que el aprendizaje de una lengua recae solamente sobre los profesores de lengua. Cuándo en una situación de minorización, toda la comunidad escolar no comparte esa responsabilidad, su éxito puede verse mermado… y los profesores de lengua -en el mejor de los casos- pueden sentirse desatendidos, como si tuvieran que remar toda la barca solos, y a contracorriente.

14. ¿Que hay que hacer con los inmigrantes de incorporación tardía?

Este es uno de los grandes retos del sistema educativo catalán, sobretodo el público.
Los métodos diseñados -con éxito- para enseñar a cada uno de dos grupos mezclados de alumnos la lengua materna del otro, cuando todo el profesorado dominaba las dos (y en Aran, los tres) y además eran idiomas de la misma familia, no sirven en un entorno en qué se hablan más de 300 idiomas gracias a la inmigración.vii

La realidad sociodemográfica de Cataluña ha cambiado profundamente desde entonces. En el 2014 un 14,5% de la población adulta era de origen (lugar de nacimiento) extranjero (=fuera del Estado español).viii En 2016 había 164.466 niñas y niños de 0 a 14 años, nacidos en otros países.ix Además estaban bastante segregados geográficamente, sobretodo por barrios.x El tema ya lleva unos años tratándose en el aula y en la literatura.xi
Que las actitudes frente a la o las lenguas en presencia en el entorno y, sobretodo, en el aula, sean positivas, es crucial para un buen aprendizaje lingüístico. En este sentido, hay estudios que indican que...

...por encima del Área de Origen o la Condición Lingüística Familiar, la principal variable que permite articular los discursos detectados es la que se puede denominar «Satisfacción y Percepción de Valoración e Integración Escolar y Social», de tal manera que los jóvenes de origen inmigrante que se sienten más valorados e integrados escolar y socialmente desarrollan mejores actitudes hacia la lengua catalana y castellana. Este hecho tiene claras repercusiones respecto las generalizaciones reduccionistas y estereotipadas que vinculan un área de origen con unas determinadas actitudes hacia las lenguas oficiales en Cataluña, así como de cara a la política lingüística y las ideologías lingüísticas de la sociedad en general.(Lapresta Rey et al. 2010: 522)xii

15. ¿Cuál es el rol de los padres?

Con la presencia sólo en la escuela no hay suficiente, en la mayoría de casos, para garantizar una fluidez. Una actitud positiva de apoyo y valorización, por parte de los padres, es muy importante para que el alumno vaya a clase, cada día, con ganas de aprender: sea lengua, sea matemáticas, sea ciencias, sea sociales. Puede ser que padres no hablantes de la lengua se sientan incapaces de ayudar a sus hijos a la hora de hacer los deberes, o de ayudar a repasar. Esto es muy humano, y seguramente un tema que el equipo docente haya de tener en cuenta y de comentar con los padres, con el fin de reducir este factor potencialmente frustrante. Diseñar deberes que puedan realizarse fácilmente sin ayuda paterna sería una vía.
Dicho esto, hay países como Gales (y también Cataluña) donde las experiencias de inmersión lingüística atraen los padres hacia cursos de idioma organizados por las AMPAs.

Y en la misma CAV hay experiencias válidas, complementarias a la familia, como el fenómeno creciente del movimiento kuadrillategi.


16. ¿Cuál ha de ser el objetivo principal del que enseña idioma?

La escuela tendrá muchos más objetivos. Pero en cuanto a los maestros y profesores que tienen entre sus objetivos enseñar idioma, la meta principal, más que un determinado nivel gramatical, de pronunciación y de vocabulario, ha de ser conseguir entre el alumnado la voluntad de comunicarse en este idioma.xiii Numerosas investigaciones empíricas permiten sostener esta afirmación. Esa voluntad se traducirá en un motor para el aprendizaje futuro. La memorización de verbos conjugados, no!
 

Esto es especialmente importante en los barrios creados en los años 50 y 60, donde el predominio de la lengua traída por más del 90% de los inmigrantes españoles era y es total. La presencia de un idioma limitada, en la práctica, al entorno escolar, puede generar -a partir de la adolescencia- un rechazo, un sentimiento de “imposición”, una relación de la lengua limitada solamente al marco escolar.

17. En conclusión

Permítanme sólo dos grandes conclusiones propositivas: primera, la investigación (si no a rienda suelta, ampliamente consultada con los profesores) sobre lo que funciona y no funciona, y en qué circunstancias, en cuánto al aprendizaje de cada lengua y sobretodo al aprendizaje de uso de cada lengua. Debemos procurar que lo aprendido sea un instrumento, una herramienta, útil y valido para toda la vida. Y todo esto -la incorporación de los resultados en la organización de un sistema educativo lo más flexible posible- es mejor llevarlo a cabo con un espíritu técnico, no político. Recordemos la metáfora de la caja negra. Y luego, que se transmitan a la población las mejoras en los resultados de dichas innovaciones, claro.

Y segundo, la formación del profesorado. Más que simplemente adular al docente, hay que darle -también- los instrumentos, las herramientas que le hagan posible una tarea que para muchos llega a ser muy gratificante -al palpar el progreso entre los alumnos-, pero que innegablemente requiere un esfuerzo de renovación, de adquisición, de sustitución de muchas prácticas y muchos hábitos, que es preciso reforzar con el agradecimiento de la sociedad.

Eskerrik asko!





CAPÍTULO II
Del uso del euskera en la enseñanza
Véase Decreto [PAÍS VASCO] 323/2003, 23 diciembre, de regulación del programa Ulibarri de normalización lingüística («B.O.P.V.» 31 diciembre).
Véase Decreto [PAÍS VASCO] 138/1983, 11 julio, del Departamento de Educación y Cultura, por el que se regula el uso de las lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria en el País Vasco («B.O.P.V.» 19 julio).
Artículo 15
Se reconoce a todo alumno el derecho de recibir la enseñanza tanto en euskera como en castellano en los diversos niveles educativos.
A tal efecto, el Parlamento y el Gobierno adoptarán las medidas oportunas tendentes a la generalización progresiva del bilingüismo en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma del País Vasco.
Artículo 16
1. En las enseñanzas que se desarrollen hasta el inicio de los estudios universitarios, será obligatoria la enseñanza de la lengua oficial que no haya sido elegida por el padre o tutor, o, en su caso, el alumno, para recibir sus enseñanzas.
2. No obstante, el Gobierno regulará los modelos lingüísticos a impartir en cada centro teniendo en cuenta la voluntad de los padres o tutores y la situación sociolingüística de la zona.
3. Los centros privados subvencionados con fondos públicos que impartan enseñanzas regladas tomando como base una lengua no oficial en la Comunidad, impartirán como asignaturas obligatorias el euskera y el castellano.
Artículo 17
El Gobierno adoptará aquellas medidas encaminadas a garantizar al alumnado la posibilidad real, en igualdad de condiciones, de poseer un conocimiento práctico suficiente de ambas lenguas oficiales al finalizar los estudios de enseñanza obligatoria y asegurará el uso ambiental del euskera, haciendo del mismo un vehículo de expresión normal, tanto en las actividades internas como externas y en las actuaciones y documentos administrativos.
Artículo 18
Los planes de estudio se adecuarán a los objetivos propuestos en los artículos 15, 16 y 17.
Artículo 19
Las Escuelas Universitarias de Formación del Profesorado, adaptarán sus planes de estudio para conseguir la total capacitación en euskera y castellano de los docentes, de acuerdo con las exigencias de su especialidad.
Artículo 20
1. El Gobierno, a fin de hacer efectivo el derecho a la enseñanza en euskera, establecerá los medios tendentes a una progresiva euskaldunización del profesorado.
2. Asimismo determinará las plazas o unidades docentes para las que será preceptivo el conocimiento del euskera, a fin de dar cumplimiento a lo previsto en los artículos 15 y 16 de la presente Ley.
Artículo 21
Los alumnos que hayan iniciado sus estudios de E.G.B. fuera de la Comunidad Autónoma del País Vasco o aquellos que justifiquen debidamente su residencia no habitual en la Comunidad Autónoma, podrán ser eximidos de la enseñanza del euskera según el procedimiento que se establezca a tal efecto.




iii “La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental. La instrucción elemental será obligatoria. La instrucción técnica y profesional habrá de ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para todos, en función de los méritos respectivos.
La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos y a las libertades fundamentales; favorecerá la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y todos los grupos étnicos o religiosos; y promoverá el desarrollo de las actividades de las Naciones Unidas para el mantenimiento de la paz.
Los padres tendrán derecho preferente a escoger el tipo de educación que habrá de darse a sus hijos.”


iv ¿Miquel Strubell i Trueta, Llorenç Andreu Barrachina, Elena Sintes Pascual. (Coordinadores)(2012). Resultados del modelo lingüístico escolar de Cataluña. La evidencia empírica. UOC. http://www.uoc.edu/portal/ca/catedra_multilinguisme/_resources/documents/Resultats_ES.pdf


v Por ejemplo, Ferrer, Valiente y Castel (2009). Los Resultados PISA 2006 desde la Perspectiva de las Desigualdades Educativas: La Comparación entre las Comunidades Autónomas en España. Revista Española de pedagogía, Núm. 245: 23-48. https://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/3861/LosResultadosPISA2006DesdeLaPerspectivaDeLasDesigu.pdf?sequence=1
FERRER, Ferran; VALIENTE, Oscar; CASTEL, José Luis (2008). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. http://edu21.cat/files/continguts/493.pdf


vi PÁSZTOR, Adel (2007). “How does Education in the Mother Tongue Affect the Pupils’ Scholastic Achievement in the Parallel School Systems?”. Conferència del fòrum europeu «Assessing the Quality of Education and Its Relationships with Inequality in European and Other Modern Societies». Florència, 22-23 de juny. Citado en Ferrer et al. (2009).
PÁSZTOR, Adel (2010). «How does Education in the Mother Tongue Affect the Pupils’ Scholastic Achievement in the Parallel School Systems?» In Quality and inequality of education: cross-national perspectives: 205-225. Dordrecht: Springer; ISBN: 9789048139927.








x Adriana Sánchez Hugalde (2009). LA SEGREGACIÓ ESCOLAR DELS IMMIGRANTS A CATALUNYA www.fapac.cat/sites/all/files/segregacio_esc.pdf


xi Por ejemplo, Josep Miquel Palaudàrias (2002). Escola i immigració estrangera a Catalunya: la integració escolar. Papers 66: 199-213.


xii Lapresta Rey, C., Huguet Canalís, A. y Janés Carulla, J. (2010). Análisis discursivo de las actitudes lingüísticas de los escolares de origen inmigrante en Cataluña, Revista de Educación, 353. Septiembre-Diciembre 2010, pp. 521-547. https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/41459/re353_19.pdf


xiii Isidor Marí i Miquel Strubell (eds.)(2011). La voluntat de comunicar, objectiu de les aules de llengües. Editorial UOC, Barcelona. ISBN: 9788497884624 (eBook en 2014)
Zoltán Dörnyei (2007). Estrategias de motivación en el aula de lenguas. Editorial UOC, Barcelona.

L'ANC i el pacifisme

Des de la mateixa Declaració Fundacional de L'ANC, l'organització s'ha compromès d'una manera nítida i clara amb la via dempcràtica i pacífica. 

Personalment trobo indignant, per notòriament fals, que cap membre del nostre Secretariat Nacional sigui acusat de provocar o incitar accions violentes.

A continuació alguns exemples extrets de documents oficials.

"L’objecte de l’ANC és la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població de Catalunya per tal que es puguin aconseguir, *de forma pacífica* i democràtica, aquests objectius nacionals:
1r. Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social."
30 d'abril de 2011
https://assemblea.cat/?q=/node/30

"L’ANC, com a organització transversal que treballa per aconseguir de manera pacífica i democràtica la independència de Catalunya, condemna la lamentable equiparació d’un acte democràtic, *pacífic*, obert i participatiu com és una assemblea general, amb el nazisme."
Juliol de 2013
https://assemblea.cat/?q=node/5384

"L’ANC és una entitat que ha nascut per empènyer en l’assoliment de la independència *per mitjans pacífics, no-violents* i democràtics".
3 de juliol de 2014
https://assemblea.cat/?q=node/8355

"L'ANC considera que la societat catalana ha d’estar preparada i disposada a actuar, democràticament i *pacífica*, en qualsevol dels escenaris polítics que es puguin arribar".

Full de Ruta 2015-2016

https://www.google.es/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https://assemblea.barcelona/%3Fq%3Dnode/7729&ved=2ahUKEwjRl8KF1MXZAhXHQBQKHYY3B54QFjAAegQIBBAB&usg=AOvVaw2NBXBmG8ytKHMMJYjsUhi7

[La] “mobilització ciutadana *pacífica i democràtica*, multitudinària, transversal, proporcionada però contundent”... segueix sent l’ànima de totes les actuacions que ha de dur a terme l’Assemblea. Segueix també vigent el compromís, com ha estat fins ara, de preparar, organitzar, convocar i coordinar mobilitzacions *de caire pacífic, no violent*, respectuós i democràtic...

Full de Ruta 2018-2019

https://assemblea.cat/correus/ago2018/Ponencia_del_Full_de_Ruta_2018-2019.pdf

2/18/2018

Musica


Some of my favourite music - Peces de la meva música preferida

**** Clica a "Més informació" si cal *****

2/17/2018

Proposta de resolució parlamentària (vells amics de "Catalunya 2003")

Proposta de resolució parlamentària
Vells amics de "Catalunya 2003", com hauríem aquesta proposta?
1. Situació actual.
Aquesta Parlament...
* Denuncia l’actuació de l’Estat espanyol, negant-se reiteradament a respectar -pel que fa al poble català- tractats internacionals assumits pel mateix Estat que expliciten i garanteixen l’exercici del dret d’autodeterminació de tots els pobles del món. 
* Denuncia l’actuació Estat intentant bloquejar, i repressió amb violència contra els votants, l’exercici d’aquest dret a l’empara de la llei 6/2017 d’aquest Parlament; i la persecució de polítics i alts funcionaris per la preparació i realització del referèndum regulat i convocat d’acorda amb la voluntat d’aquest Parlament.  
* Denuncia -ratificant així el recurs presentat pels lletrats del parlament al TC, que s’afegeix a un altre presentat per un grup parlamentari del Congreso de Diputados- les mesures proposades al Senado -i aprovades amb pocs matisos- per dissoldre aquest Parlament (potestat legalment atribuïda només al President o Presidenta de Catalunya; i, per tant, la condició de diputats dels seus membres en tant que aforats) i el Govern legítim de Catalunya (potestat legalment atribuïda només al President o Presidenta de Catalunya) i fer-se càrrec de l’administració de la Generalitat, amb una paràlisi com no s’havia vist des del retorn del President Tarradellas i amb mesures concretes notòriament contràries a l’interès general del país.
* Denuncia que la convocatòria de les eleccions del 21 de desembre no va reunir les condicions essencials per poder-se fer d’acord amb els principis i bones pràctiques democràtiques, i que es va fer -segons han confessat destacats dirigents de l‘Estat- per influir en l’electorat català per tal d’obtenir el resultat que volien.
* Denuncia que l’Estat no ha acceptat els resultats de les eleccions del 21 de desembre i que està fent tot el que té al seu abast -sigui legal o no- per neutralitzar-los.
* Denuncia l’absència dels indicis de violència essencials (tal com reconeix la legislació de països com Bèlgica) per poder acusar ningú a Catalunya ni de «sedició» ni de «rebel·lió», atès que totes les actuacions s’han fet d’acord amb els programes electorals -no qüestionats per ningú davant els tribunals- de 2015, i d’acord amb les lleis aprovades per aquest Parlament.
* Denuncia, per tant, el fet que els detinguts – Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn- estan essent tractats com a hostatges i per coaccionar de forma il·legítima tota l’acció dels partits i entitats que van fer possible la celebració del referèndum de l’u d’octubre, i el seu resultat.
* Denuncia la inadmissible interferència d’òrgans externs a aquest Parlament en el seu funcionament normal i, de manera especial, en una de les seves principals missions: l’elecció del President o Presidenta de Catalunya, només d’acord amb la voluntat de la majoria de la Cambra. Aquesta interferència, a més, es fa tant a través de missatges amenaçadors des del Gobierno espanyol i alts càrrec del partit del Gobierno, com a través de resolucions considerades per eminents juristes no catalans com a aberrants.
* Denuncia el continuat atac per part del Gobierno del Estat espanyol a la legislació emanada d’aquest Parlament, a través de recursos presentats al Tribunal Constitucional (sovint amb l’única pretensió evident de bloquejar-ne l’aplicació posterior), incloent-hi moltes lleis de caràcter social. Aquests atacs afecten el benestar quotidià de molts milers de ciutadans catalans, la majoria en situació de vulnerabilitat.
* Denuncia el manteniment per part del Gobierno del Estat espanyol d’una intervenció financera de l’administració de Catalunya que col·lisiona radicalment amb la Llei Orgànica 6/2006.
* Denuncia, finalment, l’aparent desinterès de la comunitat internacional davant la massiva violació de drets humans fonamentals per part de l’Estat
Per tant,
* Atesa la imperiosa necessitat que té Catalunya d’exercir la seva autogovern, d’acord amb els principis republicans promoguts pels vencedors a les darreres eleccions –i que són els que més garanties dóna a la població de Catalunya per afrontar els reptes de futur i garantir la seva pervivència com a Poble-, sense interferències externes;
* Atès el compromís del Gobierno en el sentit que «Las medidas contenidas en este Acuerdo se mantendrán vigentes y serán de aplicación hasta la toma de posesión del nuevo Gobierno de la Generalitat, resultante de la celebración de las correspondientes elecciones al Parlamento de Cataluña»;
* Atesa, així mateix, la voluntat d’aquest Parlament que s’implementi tan aviat com sigui possible la seva Resolució de 27 d’octubre de 2017;
* Atesa la impossibilitat material, per causes alienes a aquesta cambra, de fer l’acte d’investidura de l’únic President legítim de Catalunya sense posar en greu risc de sanció penal la Mesa del Parlament i d’arrest del mateix President;
I resol
* Reconèixer solemnement que no avala cap de les mesures preses per l’Estat per controlar el Govern de Catalunya, i per tant fa constar la plena legitimitat de l’actual President de la Generalitat de Catalunya, el M.H. Carles Puigdemont i Casamajó i la voluntat d’aquesta Cambra de ratificar-lo en aquest càrrec;
* Mentre no es pugui restituir el M.H. President i el seu Govern, aquest Parlament es veu en la necessitat de proposar, amb caràcter transitori, una altra persona per presidir el Govern de la Generalitat per executar el pla de Govern que hagin consensuat entre ells i amb els grups parlamentaris que previsiblement hi donaran suport. Aquesta proposta es presentarà dins els terminis establerts pel Reglament de la Cambra.
* Reclama que, d’una vegada per totes, el Gobierno del Estado reconegui que, si més no des de 2010, aquest conflicte és un conflicte polític i que requereix una solució política. Les mesures policials, judicials, mediàtiques, diplomàtiques no serveixen per trobar aquesta solució: més aviat, la fan més urgent i més difícil.
* Insta les institucions europees i internacionals, i a la comunitat internacional, que acceptin que aquest conflicte no és intern d’un Estat sinó una qüestió internacional, i que actuïn en conseqüència.

2/14/2018

Llarena


003 / 0020907 / 2017



http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Buscadores?text=003+%2F+0020907+%2F+2017 -->
7 documento(s) encontrados...

El * permite buscar plurales o derivados de un término.
   Ejemplo: divorc* buscaría: divorcio, divorcios, divorciada, etc.

La ? sustituye a un solo carácter. Se puede usar en cualquier parte del término.
   Ejemplo: divorciad? buscaría divorciado o bien divorciada

Las comillas “ “ permiten buscar frases exactas.
   Ejemplo: “estadísticas de divorcios en 2012”



lunes, 29 de enero de 2018

ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA

CAUSA ESPECIAL núm.: 20907/2017
FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO.- El investigado D. Oriol Junqueras i Vies resultó electo para integrarse como diputado en el Parlamento de Cataluña con ocasión de las elecciones celebradas el 21 de diciembre de 2017. En fecha de 4 de diciembre de 2017, este instructor confirmó la medida cautelar de prisión provisional, comunicada y sin fianza, de D. Jordi Sánchez i Picanyol, D. Joaquim Forn Chiariello y D. Oriol Junqueras i Vies. La resolución, firmada y notificada el viernes 12 dé enero de 2018, denegaba un 4 ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA CAUSA ESPECIAU20907/2017 permiso extraord

ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA
Causa Especial núm. 3/ 20907/2017
TRIBUNAL SUPREMO.-
SALA SEGUNDA SECCIÓN: 004 SECRETARÍA: ILMA. D.a MARÍA ANTONIA CAO BARREDO RECURSO: 003 / 0020907 / 2017
PROVIDENCIA MAGISTRADO INSTRUCTOR Excmo.
e) Del contenido de las declaraciones atribuidas a los Sres. Conversación referenciada al folio 70 del atestado 2017- 101743-00000112 remitido a este instructor.
9.- De conformidad con l




lunes, 4 de diciembre de 2017  
https://ep00.epimg.net/descargables/2017/12/04/6b55476a43f9dc390d0d85e052dc7054.pdf 
http://miquelstrubell.blogspot.com/2018/01/llarena.html
El juez dictó auto de libertad de los exconsellers catalanes Carles Mundó, Raül Romeva, Jordi Turul, Josep Rull, Dolors Bassa y Meritxell Borrás después de constatar que los seis habían depositado en la cuenta del tribunal la fianza de 100.000 euros que les impuso para eludir la cárcel.
El juez cree que en el caso de Junqueras, Forn, Sànchez y Cuixart las consecuencias de que reincidan en sus delitos pueden ser más graves. El magistrado afirma que las aportaciones de estos cuatro al procès "están directamente vinculadas a una explosión violenta que, de reiterarse, no deja margen de corrección o de satisfacción a quienes se vean alcanzados por ella”.

martes, 5 de diciembre de 2017  
El magistrado del Tribunal Supremo Pablo Llarena deja sin efecto las euro-órdenes contra Puigdemont y los exconsellers que se encuentran en Bélgica
D.a MARÍA ANTONIA CAO BARREDO RECURSO: 0020907 / 2017 Pieza £§. ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA Recurso N°: 20907/ 2017
TRIBUNAL SUPREMO Sala de lo Penal AUTO CAUSA ESPECIAL N°: 20907/2017
Fallo/Acuerdo: Auto Texto Libre Procedencia: Diligencias Previas 82/2017, del Juzgado de Instrucción Central n°3 Fecha Auto: 05/12/2017 Magistrado Instructor Exento. D. Lluis Puig i Gordi, Da Meritxell Serret i Aleu y DaClara Ponsatí i Obiols; ADMINISTRACIÓN DE JUSTICIA Recurso N°: 20907/2017 Causa Especial N°: 20907/2017
Magistrado Instructor Exento.

=
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwirvqDhoqbZAhXCaRQKHS1hCBkQFggxMAE&url=http%3A%2F%2Fwww.poderjudicial.es%2Fstfls%2FTRIBUNAL%2520SUPREMO%2FDOCUMENTOS%2520DE%2520INTER%25C3%2589S%2Fprovidencia%2520citaciones%2520exconsellers.pdf&usg=AOvVaw0l7CTUP1YBgVu7Zw-k4C5H
29/11/2017
PROVIDENCIA
Por recibidos los anteriores escritos de los Sres. JORDI CUIXART, ORIOL JUNQUERAS VIES, RAÚL ROMEVA RUEDA, CARLES MUNDO BLANCH Y DOLORS BASSA COLL, JOAQUIM FORN CHIARIELLO, MERITXELL BORRÀS SOLER, JOSEP RULL I ANDREU Y JORDI TURULL I NEGRE; y JORDI SÁNCHEZ PICANYOL, solicitan la re visión d .... para el 1 de diciembre de 2017




https://www.ara.cat/2017/12/22/Providencia_Sala_Recursos.pdf
22/12/2017
PROVIDENCIA
Excmos. Sres.: Colmenero Menendez de Luarca, Monterde Ferrer, Jorge Barreiro...
... se señala para deliberación y resolución, con vista, de este recurso, el próximo dia 4 de enero de 2018 y a las 10.30 horas, con la asistencia del recurrente [Oriol Junqueras).

(1 p.)


Cronologia feta per Bernat Deltell (22/12/2017 - 13/2/2018)

Fil de @Bernat_Deltell

https://twitter.com/Bernat_Deltell/status/963775166655483906

1) Som-hi de nou (i després m'agafo uns dies de descans).
22 de desembre. Comunicat oficial (repeteixo: comunicat oficial) del govern federal alemany. Què hi diu? Tres idees: "els representants electes han de formar govern", "desescalar el conflicte" i "respectar els resultats".

2) "Respectar els resultats". Avís a Rajoy: no facis trampes, que et veiem. I "desescalar el conflicte"; ho has entès, Soraya? Això passa divendres 22-12. Cap de setmana. Dilluns 25 de desembre: Nadal. El dia 26 (no festiu a Espanya) els "piolins" marxen cap a casa seva.

3) No es recorda (no vol dir que no hagi passat) que el govern federal alemany hagi emès mai un comunicat per valorar unes eleccions "regionals" fora del seu país. I encara menys que aquest comunicat sigui d'un govern en funcions (A. Merkel encara està en negociacions).

4) 4 de gener.
El Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) publica el seu informe anual i Espanya no en surt gens ben parada de l'anàlisi que es fa de polítics, jutges i fiscals. I a tot això, TVE exclosa de les institucions europees per “manipular la informació”.

5) 16 de gener.
Empresaris alemanys a Catalunya demanen a M. Rajoy que s'obri a acceptar una investidura de @KRLS a distància. El president de l'entitat Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF), Albert Peters, demana també a Rajoy que accepti els resultats de les eleccions.

6) 22 de gener.
Der Spiegel, mitjà de referència a Alemanya, considera que @KRLS podria governar de nou a Catalunya i que la proposició de Roger Torrent "no agradarà a Madrid". El mateix dia Financial Times recorda als seus lectors que els "indepes" tenen majoria absoluta.

7) 23 de gener.
M. Rajoy no aconsegueix col·locar Pérez de los Cobos al Tribunal Europeu de Drets Humans i dos dies més tard Felipe VI, parlant de Catalunya, rep un bon correccional a Davos per les desigualtats socials creixents a Espanya i la desconfiança en les institucions.

8) 28 de gener.
El diari britànic The Guardian situa al ministre d'Exteriors espanyol Alfonso Dastis entre els dirigents "autoritaris" del món al costat de Nicolás Maduro i Bashar al-Assad.

9) 31 de gener.
The Economist assegura que Espanya té el risc d'esdevenir una "democràcia imperfecta" pel cas català i l'agència Bloomberg creu que M. Rajoy és un cadàver polític a qui tothom ja gira l'esquena. Insinuació de crisi d'estat. El País s'hi afegeix uns dies més tard.

10) 1 de febrer.
L'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arriba a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. L’anunci el fa des de Londres l'advocat britànic Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans.

11) 4 de febrer.
La radiotelevisió pública alemanya denuncia la manipulació de TVE en la qüestió independentista: falta de transparència, no concessió d'entrevistes i negativa a poder rodar a la sala de premsa de TVE per parlar de la cobertura sobre la qüestió catalana.

12) 6 de febrer.
Amnistia Internacional desautoritza la justícia espanyola per primera vegada. La portaveu, Gauri Van Gulik, assegura que la presó provisional és ‘excessiva i desproporcionada’, demana la llibertat immediata dels jordis i la retirada càrrecs de sedició i rebel·lió.

13) 12 de febrer.
Roger Torrent rep en audiència oficial l‘ambaixador de la República Federal d’Alemanya a l’Estat Espanyol, Peter Tempel, i el cònsol general a Barcelona, Peter Rondorf. Temes que es tracten: Espanya i Europa.

14) 13 de febrer.
Roger Torrent impulsarà una sèrie de mesures cautelars davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (on no hi ha Pérez de los Cobos) per tal de protegir el dret de Carles Puigdemont a sotmetre's al debat d'investidura.

15) I ara, un epíleg. Retrocedim dos anys i situem-nos al 2015. Merkel rep l'informe titulat "El laberint català. Independència o reforma constitucional?" de l’Institut de Política i Seguretat Internacional, un 'think tank' alemany que assessora el seu govern en afers exteriors.

16) Els autors són Kai-Olaf Lang, cap de recerca de l’Institut, i la professora de ciències polítiques Susanne Gratius. Diu l'informe: "El govern central munta una barricada sota la Constitució, en comptes de negociar, i entrega la seva responsabilitat política a la justícia.”

17) I ara ve el més interessant: "“Una Constitució federal, que concedeixi a les tres nacions històriques, País Basc, Galícia i Catalunya, més drets i competències que a les altres 14 comunitats autònomes seria una resposta possible a la qüestió catalana”, apunten els politòlegs.

i 18). Banana daurada, la Seat no marxa, crisi d'estat, feixisme i el que ens diu @CNICatalunya ("crisis de deuda. Alemania no avalará"). Merkel no cridarà "Visca Catalunya", però no dubteu que està ben informada. I aquesta és només la pista alemanya. N'hi ha d'altres. Salut!

2/09/2018

"WALTER BENJAMIN I STEFAN ZWEIG" Collectiu Pau Claris

(rebut el 9/2/2018)
WALTER BENJAMIN I STEFAN ZWEIG

Walter Benjamin era un filòsof i assagista alemany. Havia nascut a Berlin l’any 1892 en una família jueva. La seva ideologia era propera al marxisme. La pressió del nazisme (amb una persecució ferotge contra els jueus) va fer que el 1933 fugís a París. Quan França va ser envaïda pels nazis va haver de fugir novament. Va poder arribar fins a Portbou, però acorralat per la policia espanyola, es va suicidar el 1940. 

Stefan Zweig va ser un gran novel·lista i autor de biografies i obres de divulgació històrica que varen assolir molta popularitat com “Moments estel·lars de la humanitat”. Nascut a Viena el 1881 en una família jueva, era una gran personalitat de la cultura alemanya i un liberal cosmopolita i europeista. A principis de 1934, la pressió nazi sobre Àustria el va moure a fugir cap a Londres. La nova guerra mundial va esclatar al setembre de 1939. Zweig va fugir cap a Amèrica, al Brasil. El 1942 es va suicidar, amb la seva dona, a Rio de Janeiro. El seu mon, de tolerància, cultura, de llibertats democràtiques, s’havia enfonsat i no ho va poder suportar. 

De tota manera, va deixar escrites les seves memòries, publicades pòstumament el 1944, amb el títol “El mon d’ahir”. A la part final explica què va significar l’aplicació de les anomenades “lleis àries”. Són unes pàgines que esgarrifen. Diu que veia venir la catàstrofe, però que el “Finis Austriae” va ser encara més horrible del que temia. L’odi implacable dels que es consideraven d’una raça superior va privar de tots els drets a milers i milers de persones i amb un sadisme implacable els varen anar acorralant fins a la mort, amb tota mena de violències físiques i psíquiques. 

Però al capdavall, el règim nazi, el Tercer Reich fundat per Hitler, que havia de durar 1.000 anys, va ser enderrocat el 1945, només cinc anys després del suicidi de Benjamin i tres després del suicidi de Zweig.

Ara, aquí, ens volen tornar a aplicar per tercera o quarta vegada el “Finis Cataloniae” que va començar fa més de tres-cents anys. 

L’odi secular contra Catalunya torna a ensenyar la seva cara més sinistra. La ràbia contra un poble que no ha acceptat sotmetre’s al “justo derecho de conquista”, i que no es deixa “reducir al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia”, s’ha desfermat novament.

Però si Hitler i Mussolini, els grans amics i col·legues del nacionalisme espanyol, no varen poder liquidar la democràcia i la llibertat a Europa, el neofranquisme actual tampoc se sortirà amb la seva.
Si resistim vindran temps millors.

26 de gener de 2018
Col·lectiu Pau Claris

2/06/2018

Juezas y Jueces para la Democracia 

MY ENGLISH TRANSLATION BENEATH
--------------------------------------------------------------

Feb 5, 2018 

SOBRE LAS INJERENCIAS POLÍTICAS EN EL PODER JUDICIAL Y EN EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

http://www.juecesdemocracia.es/2018/02/05/comunicado-las-injerencias-politicas-poder-judicial-tribunal-constitucional/

De forma constante nos vemos obligados a recordar el informe anual de la Comisión Europea sobre el estado de la justicia en los países de la Unión Europea. España figura como el tercer Estado donde un mayor porcentaje de personas percibe que la justicia no es independiente. Hasta un 58% de los españoles la consideran como “mala” (39%) o “muy mala” (19%), lo que supone que sólo dos de los 28 países están peor: Bulgaria y Eslovaquia. Según el citado estudio, son las “interferencias y presiones del Gobierno y políticas” el primer motivo de la percepción de la falta de independencia aducido por la ciudadanía.

Nuevamente, las inopinadas declaraciones del Ministro de Justicia en relación a la investigación que se sigue en el Tribunal Supremo, el denominado “procés”, son poco respetuosas con la separación de poderes y la independencia judicial. El Sr. Català pronostica con total seguridad el futuro procesal de los investigados y anticipa sin ningún rubor las fechas y el contenido de las resoluciones judiciales, hasta el punto de afirmar que la sentencia se dictaría antes del mes de diciembre del presente año.

Junto a estas manifestaciones desafortunadas, informaciones publicadas en un periódico de ámbito nacional y no desmentidas dan cuenta de los contactos de miembros del Gobierno, empezando por su Presidente, a magistrados del Tribunal Constitucional previos a la deliberación sobre la admisión a trámite del recurso interpuesto por el propio Gobierno contra la resolución del Presidente del Parlamento de Cataluña. Debemos de recordar que el Tribunal Constitucional es el intérprete supremo de la Constitución y que sus magistrados son independientes e inamovibles en el ejercicio de su mandato, de forma idéntica a los miembros del Poder Judicial. Es por ello, que tales contactos son inadmisibles en un Estado de Derecho y no tienen otro objetivo que tratar de influir en el sentido de la resolución a dictar por el Alto Tribunal.

Estas injerencias, no conviene olvidarlo, socavan la confianza de los ciudadanía en los Tribunales de Justicia así como en el Tribunal Constitucional y lastran la credibilidad de actividad diaria de magistrados y magistradas en el ejercicio de su función.

Ante las inaceptables interferencias del poder político en la independencia de nuestros tribunales, ha de ser criticada la inacción y el silencio del Consejo General del Poder Judicial, máxime cuando es el órgano que precisamente tiene por misión fundamental defender la independencia de los jueces.

Juezas y Jueces para la Democracia reafirma una vez más su compromiso por la independencia Judicial. Es imprescindible alejar a la justicia de toda sospecha de parcialidad o manipulación, reclamando un poder judicial fuerte e independiente. Y resulta obligado en un estado de derecho respetar la función desarrollada por el Tribunal Constitucional, empezando por el propio Gobierno.

Madrid, a 5 de febrero de 2018

EL SECRETARIADO DE JUEZAS Y JUECES PARA LA DEMOCRACIA

Judges for Democracy
Feb 5, 2018

ON POLITICAL INTERFERENCE IN  JUDICIAL POWER AND IN THE CONSTITUTIONAL COURT
http://www.juecesdemocracia.es/2018/02/05/comunicado-las-injerencias-politicas-poder-judicial-tribunal-constitucional/

We are constantly forced to remember the annual report of the European Commission on the state of justice in the countries of the European Union. Spain is listed as the State with the third highest percentage of people perceive that justice is not independent. As many as 58% of Spaniards consider it to be "bad" (39%) or "very bad" (19%), which means that only two of the 28 countries are worse off: Bulgaria and Slovakia. According to the aforementioned study, the "interference and pressure of the Government and its policies" are the first reason for the perception of the lack of independence adduced by the citizens.

Once again, the unexpected statements of the Minister of Justice in relation to the investigation being carried out in the Supreme Court, the so-called "proces", are hardly respectful of the separation of powers and judicial independence. Mr. Catalá predicts with total certainty the procedural future of the defendants and anticipates without the sligbtest blush the dates and the content of the judicial resolutions, going as far as to up to affirm that the sentence will be issued before
December this year.

Along with these unfortunate statements, information published in a national newspaper and not denied report on contacts of members of the Government, starting with the Prime Minister, with members of the Constitutional Court prior to their deliberation on the admissibility of the appeal lodged by the Government itself against the resolution of the President of the Parliament of Catalonia. We need to remember that the Constitutional Court is the supreme interpreter of the Constitution and that its magistrates are independent and immovable in the exercise of their mandate, as are members of the Judiciary. That is why such contacts are inadmissible in a lawful state and have no other objective than to try to influence the content of the resolution to be dictated by the High Court.

Such interference, it should not be forgotten, undermines the confidence of citizens in the Courts of Law as well as in the Constitutional Court and undermines the credibility of the daily activity of magistrates and magistrates in the exercise of their functions.

Faced with the unacceptable interference of political power in the independence of our courts, the inaction and silence of the General Council of the Judiciary has to be be criticized, especially as it is the body whose precise mission is to defend the independence of judges.

Judges for Democracy reaffirms once again its commitment to judicial independence. It is essential to keep justice clear of any suspicion of bias or manipulation, and to demand a strong and independent judiciary. And, in the rule of law, the function carried out by the Constitutional Court needs to be respected, by the Government itself in the first place.

Madrid, February 5, 2018

THE SECRETARIAT OF JUDGES FOR DEMOCRACY

12 remarks on the BBC's "Catalonia's bid for independence from Spain explained"

Here are twelve remarks on The BBC's article "Catalonia's bid for independence from Spain explained" (31 January 2018)

http://www.bbc.com/news/world-europe-29478415

"The 2008 financial crash and Spanish public spending cuts fuelled local resentment and separatism". 

--> The root cause was the humiliating 2010 constitutional court ruling on a regional Constitution ratified in a referendum.

"There is a widespread feeling that the central government takes much more in taxes than it gives back."

--> This is not a "feeling": official sources and institutions across Spain agree on a net annual outflow of €16 bn!

"...full referendum on 1 October 2017, which was also declared illegal by Spain's constitutional court." 
--> Unconstitutional, yes (but only the Spanish government refused to authorise it despite multiple requests). But it was held in compliance with a detailed Catalan law.

"Organisers said 90% of voters backed a split. But turnout was only 43% amid a boycott by unionists."
--> Even without a boycott (Unionists knew they'd lose) those voting YES were a historic high. Despite the police brutality.

" Using the Article 155 emergency powers, Madrid dissolved parliament, sacked its leaders and called a snap election for 21 December."
--> Under Spanish law only the #Catalan president can dissolve the parliament, dismiss the government and call elections. So Rajoy acted against the law (and Constitution).

"The regional election result was a landmark in the nationalists' long campaign for independence. It proved - legally - the strength of support for their cause."
--> Well the previous election, on 27/9/2015, was also legal! This time those voting for independence were another historic high.

"...President Carles Puigdemont campaigning via self-imposed exile in Belgium". 
--> What do you mean by self-imposed? When is exile not self-imposed? Ask my mother's family!

"But analysts believe Cs would struggle to form a viable governing coalition." 
--> These analysts need to brush up their arithmetic.

[Rajoy's] conservative Popular Party (PP) had a disastrous election, winning just three seats.
--> They won four. Out of 135. They have for decades been widely seen as an anti-Catalan party.

"The direct rule he imposed in October is supposedly temporary, but for the time being he will keep control of the region."
--> No. The direct rule measures, according to the plan accepted by the Senate, will be dropped as soon as the new government is appointed.

"If the separatists do ever manage to split away, it would be hard for Catalonia to win recognition internationally."
--> Catalan leaders have been clamouring, pleading for negotiations for 7 years, and Madrid has hitherto refused. When the sovereign debt and pension scheme crises burst, surely it will be bullied into sitting down at the table with Catalonia as equals.

"Generations of people from poorer parts of Spain have moved there for work, forming strong family bonds with regions such as Andalusia."
--> These strong family bonds pre-existed! And hundreds of  thousands of their descendants fully support independence on pragmatic grouds.

"During this crisis, the Catalan economy has suffered. Thousands of businesses, including major banks and energy firms, have moved their headquarters out of the region." 
--> This smacks of Unionist propaganda. The Catalan economy has flourished despite Madrid's efforts to the contrary, including dragging its feet over investments essential for economic growth such as the  Mediterranean freight corridor. True, Madrid has helped over 3,000 firms to change their registered office address, but this has not led to job cuts or affected Catalonia's GDP..



2/04/2018

Possible demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)

He rebut això per WhatsApp. No sé qui ho ha escrit ni si és la via apropiada per reclamar la defensa del nostres drets fonamentals.

2/02/2018

Quim Forn i el Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals


No sóc jurista però sí que sé llegir textos clars i diàfans. Una lectura dels articles 5 (sobre el dret a la llibertat i a la seguretat) i 10 (llibertat d’expressió i llibertat d’opinió) del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals em porta a diferir profundament dels crtieris del jutge, que sembla que doni per provades uns greus delictes violents que per a mi i la majoria dels que han viscut de primera mà tot el procés casp a a la independència, simplement no han existit.



https://www.vilaweb.cat/noticies/llarena-castiga-forn-perque-encara-es-independentista-i-el-mante-a-la-preso/

https://twitter.com/gabrielrufian/status/959462097989128192






Extractes del text del jutge Llarena denegant llibertat sota fiança al conseller Joaquim Forn. Text sencer:
https://issuu.com/vilaweb/docs/auto_deniega_libertad_forn


http://www.echr.coe.int/Documents/Convention_CAT.pdf

Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals
Roma, 4 de novembre de 1950

ARTICLE 5
Dret a la llibertat i a la seguretat

1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú no pot ser privat de la llibertat, excepte en els casos següents i segons les vies legals:
...
c. si ha estat arrestat i detingut per ser conduït davant l’autoritat judicial competent, quan hi ha raons plausibles per sospitar que ha comès una infracció o que hi ha motius raonables per creure que cal impedir-li de cometre una infracció o de fugir després d’haver-la comès;
...

3. Tota persona arrestada o detinguda, en les condicions previstes en el paràgraf 1. c. del present article, ha de ser conduïda davant un jutge o una altra autoritat habilitada per la llei per exercir funcions judicials i té el dret a ser jutjada en un termini raonable o a ser alliberada durant el procediment. L’alliberament pot ser condicionat a una garantia que asseguri la compareixença a judici de l’interessat.

...

ARTICLE 10
Llibertat d’expressió
1. Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres...






Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms
Rome, 4.XI.1950

ARTICLE 5
Right to liberty and security

1. Everyone has the right to liberty and security of person. No one shall be deprived of his liberty save in the following cases and in accordance with a procedure prescribed by law:
...
(c) the lawful arrest or detention of a person effected for the purpose of bringing him before the competent legal authority on reasonable suspicion of having committed an offence or when it is reasonably considered necessary to prevent his committing an offence or fleeing after having done so.
...

3. Everyone arrested or detained in accordance with the provisions of paragraph 1 (c) of this Article shall be brought promptly before a judge or other officer authorised by law to exercise judicial power and shall be entitled to trial within a reasonable time or to release pending trial. Release may be conditioned by guarantees to appear for trial.

...

ARTICLE 10
Freedom of expression
1. Everyone has the right to freedom of expression. This right shall include freedom to hold opinions and to receive and impart information and ideas without interference by public authority and regardless of frontiers...

1/13/2018

bilateralitat

El Gobierno espanyol, en tot el procés des del fracàs de l’Estatut (que ens fa viure des de 2010 en un llimb inconstitucional), només ha vençut en la seva tossuda, arrogant insistència en rebutjar la bilateralitat amb Catalunya. És el campió de la unilateralitat. Ho va explicar molt bé J. Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional: amb la sentència de 2010, «el TC desautorizó el pacto entre el Congreso y Catalunya y eliminó el derecho del pueblo a decidir. Por eso digo que fue un golpe de Estado».

Resulta que tots els pobles del món (amb història, llengua, cultura, tradicions i voluntat de ser) tenen el dret de "determinar lliurement, sense ingerència externa, la seva condició política i de prosseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i tot Estat té el deure de respectar aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta [de les Nacions Unides]". Espanya ha subscrit la Carta, i també dos Pactes Internacionals que diuen el mateix. Aquests són els Pactes Internacionals: el de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CESCR), i el de Drets Civils i Polítics (CCPR). El BOE els reprodueix fil per randa, per a qui els vulgui buscar (1977).

El poble català, des de la mort del dictador Franco, no ha renunciat a l’exercici d’aquest dret. És més: el Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l'autodeterminació. Ens ho ens recorda el documentadíssim preàmbul de la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d'autodeterminació, del qual recomano la lectura:

El Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l'autodeterminació. Així es va manifestar en la Resolució 98/III, sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre del 1989, i ratificada en la Resolució 679/V, adoptada l'1 d'octubre del 1998, en la Resolució 631/VIII del Parlament de Catalunya, sobre el dret a l'autodeterminació i sobre el reconeixement de les consultes populars sobre la independència, adoptada el 10 de març de 2010. Més recentment, la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya [adoptada el 23 de gener de 2013] i la Resolució 306/XI, adoptada el 6 d'octubre de 2016, sobre l'orientació política general del Govern, han afirmat el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació i han constatat una majoria parlamentària favorable a la independència.

El Parlament, el Govern i els partits catalans han comunicat a l’Estat, de forma reiterada, la voluntat majoritària del poble català (entès en el sentit més inclusiu que permet la legislació espanyola) de decidir democràticament el seu futur polític amb un referèndum acordat. Com recordava el M. Hble. President de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la seva compareixença al Parlament el dia 10 d'octubre:

Amb l’objectiu de fer possible aquest referèndum, els darrers anys, les institucions i la societat civil catalanes han endegat nombroses iniciatives davant del Govern i les institucions espanyoles; està tot documentat: fins a divuit vegades i en tots els formats possibles, s’ha demanat obrir un diàleg per acordar un referèndum [...]; un referèndum amb una data i una pregunta acordades entre les dues parts, en què les dues parts poguessin fer campanya i exposar els seus arguments i en què les dues parts es comprometessin a acceptar i aplicar el resultat a través d’una negociació que protegís els interessos respectius.[...] La resposta a totes aquestes iniciatives ha estat una negativa radical i absoluta; una negativa, per cert, combinada amb la persecució policial i judicial de les autoritats catalanes.


A diferència dels Estats democràtics consolidats i sense forts prejudicis interns, l'Estat espanyol no ha entès que aquest anhel s’havia d’atendre, o si més no apaivagar amb una profunda seducció, partint dels motius reals del descontentament dels catalans i amb mesures concretes.

Enlloc de fer això -de convidar a seure i cercar una solució raonable-, la política de l’"A Por Ellos" (amb menyspreu, mofa i humiliació) i la campanya bruta dels mentiders compulsius a sou, a través dels mitjans de comunicació, han provocat una forta i creixent polarització.

La ciutadania espanyola, intueixo, ho redueix tot a l’adoctrinament, la manipulació, la bogeria dels dirigents, l’avarícia dels catalans o un desig d’esquivar la justícia per casos de corrupció! No entén absolutament res, però això no l’ha impedida de posicionar-s’hi.

Han preferit criticar, blasmar, menysprear i judicialitzar els catalans (preteníem ser els millors veïns d'Espanya!), quan hem seguit a contracor l’únic i més nítid camí democràtic que ens quedava, essent que Catalunya era una minoria estructural en aquell Estat: l’unilateral.

I certament, un referèndum era la millor manera de demostrar democràticament al món, com es va veure el passat u d'octubre, que érem molts més els que lliurement volíem que #Catalunya fos una república independent.

Cap a on vaig? Els que reclamen que els republicans abandonem la via unilateral, quins passos concrets faran de forma immediata (abandonant la seva posició unilateral), perquè es respecti el dret que Catalunya tenia i té, com tot poble, de decidir la seva independència?

Els repto des d'ara -i espero que altres s’hi sumin- a contestar-me nítidament. Insisteixo, són ells els únics que s'han negat des de fa anys -més de set, segur!- a la bilateralitat, carregant-se els mecanismes per aprovar l'Estatut amb clara voluntat d'escarni. I si no ens ofereixen una solució, quins arguments ens donaran per frenar les veus que comencen a alçar-se dient que sense sang i morts no hi arribarem? Ho hem de saber.


Canvis de seus socials d'empreses catalanes




22 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/944189642882023424
3139
-21 Des

21 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/943865310347751424
3120
-20 Des

20 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/943484227005440000
3096
-19 Des

19 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/943092353623101440
3073
-18 Des

15 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/941646289376301056
3042
-14 Des

14 Des
Datos @Registrador_es: 3.023 empresas han tramitado ante el Registro Mercantil el traslado de su sede social de Cataluña del 2 de octubre al 13 de diciembre
https://twitter.com/Registrador_es/status/941330791497457664
-13 Des

13 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/940975075930640384
3004
-12 Des

11 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/940975075930640384
2966
-7 Des

7 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/938858892838219776
2950
-5 Des

4 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/937699376058728449
2907
-1 Des

1 Des
https://twitter.com/Registrador_es/status/936590332703191040
2876
-30 Nov

30 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/936216781777227777
2842

29 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/935858757615091712
2819
-28 Nov

28 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/935503653431136257
2798
-27 nov

27 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/935165350928318465
2773
-24 Nov

24 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/934027539743428608
2745
-23 nov

23 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/933696108022390785
2724
-22 nov

22 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/933308970298683392
2682
-21 Nov

21 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/932956576222195712
2655
-20 Nov

20 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/932595062143377408
2621
-17 Nov

17 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/931506084656963586
2573
-16 Nov

16 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/931142006818201601
2540
-15 nov

15 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/930778019219869697
2498
-14 nov

14 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/930397201729228801
2471
-13 nov

13 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/930047182157250561
2441
-10 nov

10 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/928950646023352320
2388
-9 Nov

8 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/928252436044832769
2296
-7 nov

7 nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/927896460674387968
2216
-6 nov

6 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/927524674371715073
2152
-3 Nov

3 Nov
https://twitter.com/Registrador_es/status/926432458756718593
2066
-2 Nov

https://twitter.com/Registrador_es/status/926054151032918016
1982
-31 Oct

31 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/925338666519511040
1883
-30 Oct

30 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/924944207915180033
1821
-27 Oct

27 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/923858734023102467
1681
-26 Oct

26 Oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/923511863543058437
1603
-25 Oct

25 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/923149786542419968
1501
-24 oct

24 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/922807397760020481
1394
-23 Oct

23 Oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/922439988486332422
1302
-20 Oct

20 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/921352535394476033
1185
-19 Oct

19 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/921035231892852736
917
-18 Oct

18 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/920679199618289667
805

17 Oct
https://www.economiadigital.es/directivos-y-empresas/cataluna-sede-social-empresas-octubre-2017_514209_102.html
Cataluña pierde en 15 días tantas empresas como en 2016.
...En los ocho días naturales que van desde el 2 al 9 de octubre, 219 entidades trasladaron su sede. Algunas de tanta relevancia como Banc Sabadell, Caixabank o Gas Natural. El día siguiente, 10 de octubre, fecha de la comparecencia de Carles Puigdemont ante el Parlament, otras 175 empresas mudaron el domicilio social más allá del Ebro. Tendencia que se mantuvo la jornada siguiente, con un número de salidas similar.
Finalmente, las mudanzas anunciadas entre el final de la semana pasada --92 sociedades, el viernes 13-- y el comienzo de esta --59, el lunes 16-- elevan la suma total hasta las 691 compañías mencionadas. Entre las últimas, nombres históricos como el grupo Codorníu o Pastas Gallo...
691
-16 Oct

17 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/920220662165209088
A. del Valle,directora RRMM @Registrador_es : Casi 700 empresas tramitan su traslado de Cataluña desde 2Oct http://pbynd.co/65ryk  @cope_es
13 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/918778102993391617
Cerca de 400 empresas han abandonado Cataluña desde el 1-O http://pbynd.co/bq3mm  vía @abc_es

11 oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/918164651749314560
Ante la situación en Cataluña, @Registrador_es ratifica su firme e irrenunciable compromiso con la Constitución http://www.registradores.org/declaracion-institucional-del-colegio-de-registradores/ …

11 Oct
https://twitter.com/Registrador_es/status/918049399519023104
La decana de @Registrador_es C. Valenciana M. Emilia Adán en @levante_emv sobre el cambio de sede de empresas de Cataluña



15 Jul 2015
http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/6903086/07/15/Mas-de-6400-empresas-abandonan-Cataluna-en-los-ultimos-siete-anos.html
Más de 6.400 empresas abandonan Cataluña en los últimos siete años.
Artur Mas sigue vendiendo la piel del oso antes de cazarlo. El president de la Generalitat anunció el lunes su intención de crear una Agencia Tributaria catalana en el caso de que consiga la independencia. Mientras juega a hacer ruido a tan sólo dos meses de las elecciones regionales, las empresas abandonan la autonomía en silencio. Más de 6.400 sociedades trasladaron su sede social de Cataluña a otras comunidades desde el año 2008 al primer semestre de 2015.



1/11/2018

Joves-identitat



Baròmetre d'Opinió Política. 3a onada 2017 - REO 863

http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/estudis/cerquesRapides/classificadors/tematiques/llistat/fitxaEstudi.html?colId=450;6408&lastTitle=POL%CDTICA%3BBar%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica.+3a+onada+2017&registre=true

http://ceo.gencat.cat/ceoa/AppJava/OperacionsPerMatriuExtern.do#


Històrics del Baròmetre d'Opinió Política
http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/links_externs/EvoluCEO

 

1/09/2018

World Electoral Freedom Index 2018





World Electoral Freedom Index 2018

The state of democracies at a glance
Prof. José Antonio Peña

Fundación para el Avance de la Libertad, Madrid
ISBN: 978-84-697-8110-4

http://www.fundalib.org/wp-content/uploads/2018/01/IMLE2018.pdf

(1) POLITICAL DEVELOPMENT INDEX (PDI)
This subindex contributes 10% to the general calculation. It contains 15 indicators, mainly official, intended to measure the preconditions of the electoral freedom in each country. They are grouped in three areas: political and legal indicators, indicators of overall freedom in other aspects of society, and indicators of economic development.


(2) ACTIVE SUFFRAGE FREEDOM INDEX (ASFI)
Active suffrage, like passive suffrage, contributes 30% to the general index. It has been prepared on the basis of four large areas that incorporate more than a dozen indicators. These areas are the universality of suffrage and its restrictions, the characteristics of the rights of the voter, the electoral roll, and election and counting procedures.


(3) PASSIVE SUFFRAGE FREEDOM INDEX (PSFI)
Passive suffrage also contributes 30% to the general index. The areas that have been taken into account in determining the freedom of passive suffrage have been six: restrictions thereof, requirements for its exercise, barriers to entry, characteristics of the election campaign, the election process, and the distortion of the result. A total of 15 indicators have been considered to cover these areas.


(4) ELECTOR EMPOWERMENT INDEX (EEI)
This subindex, like the two indices of freedom of suffrage, contributes 30% to the score of the main index. In order to estimate the degree of empowerment of citizens in their role as electors, we have assessed the following areas using 14 indicators: effectiveness of the election, direct decision-making procedures by the electorate, political pluralism, real power of the representatives and capacity to oust them, and integrity of the political process. 









Porqueres





2 Sortirem tots units - Joan Colomines

Sortirem tots units
voleiant a grans crits
que volem llibertat.
Sortirem a lluitar
fins que el món vegi clar
que volem llibertat.
Sortirem a morir
tot cantant pel camí
que volem llibertat.

4 La cançó de Sant Jordi - Ventura Gassol (1893-1980).

... Què en traureu de mostrar-nos l’amor,
si una Força demà ens en allunya
i morim sense amada ni honor,
beneint i enyorant Catalunya?
Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ben lluny d’Espanya.


5 No passareu (La cançó dels invadits) - Apel·les Mestres

No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu...


6 Inici de càntic en el temple - Salvador Espriu (1913-1985)

...Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


8a La llengua trossejada - Frederic Rahola (1858 – 1919)

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n’hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai més podrà cantar.

El fill que duu en ses entranyes
la qui ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.



8b Parlem català - Jordi Barre

... Alguns no voldrien aquest català
Arreu si podien el farien callar
Pero per tant que fassin
Juntarem les mans
I tots cantarem el sempre endavant...


9 Ara mateix - Miquel Martí i Pol

...                                   Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

+ Vídeo (Sílvia Bel)


10 Serà un dia que durarà anys / Ovidi Montllor

... Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.


11 Les tombes flamejant - Ventura Gassol.

... Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.


14 Les quatre banderes - Miquel Martí i Pol.

...De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat .
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra , l'altre en mar. ...


15a La campanya de Sant Honorat - Josep M. de Sagarra

...Encara sona; hi ha qui no la sent,
qui té l’orella molt rasposa,
qui l’aparta com un mal pensament,
però encara repica a sometent
nostra campana fosa.

Vosaltres, gent de bona voluntat,
catalans de tota hora,
¿no sentiu, caminant dins la ciutat,
la campana de Sant Honorat?
¿No la sentiu com plora?..


15b Els segadors - Emili Guanyavents (1860-1941)



Vegeu també https://www.racocatala.cat/forums/fil/58615/poemes-patriotics-catalans

1/03/2018

Llarena

En aquest post hi ha un enllaç a la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de 4 de desembre, en què manté presó sense fiança a Oriol Junqueras i Joaquim Forn per un suposat "mayor riesgo de reiteración delictiva".

***********************************************
Per llegir el post sencer, cliqueu a sota, a "Més informació"
***********************************************

Baròmetre de l'ús del català a Internet