Carta de Emmerson a l'ONU (21 de juny de 2019)

Una traducció catalana (per M.S.) de la duríssima carta contra Espanya del defensor dels ostatges Cuixart, Sanchez, Junqueras, Forn, Rull, Romeva i Bassa, Ben Emmerson, al Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries (acrònim en anglès WGAD) de l'ONU.

Click here if need be to access the whole text.


Font / Source: issu @ https://www.vilaweb.cat/noticies/carta-emmerson-demana-a-lonu-que-investigui-lestat-espanyol-per-menystenir-linforme-sobre-els-presos-politics/

 Traducció catalana (l'orignal és a sota):

21 de juny de 2019

URGENT

Tema (1): Cuixart, Sanchez i Oliveras v Spain (2) Forn, Rull, Romeva i Bassa v Spain

Benvolgut Secretariat del WGAD,

Introducció

1. Escric per cridar l'atenció immediata del WGAD a alguns esdeveniments alarmants en el cas de Cuixart, Sánchez i Junqueras contra Espanya i demanar formalment una acció urgent del president i/o dels membres del WGAD per abordar la situació actual.

Urgència

2. La urgència es deu a la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’avui, negant-se a aplicar la decisió del WGAD. El Tribunal s’ha negat a ordenar l'alliberament dels sol·licitants i ha fet una sèrie de conclusions despectives contra el WGAD basant-se en informació falsa que el Govern d'Espanya va proporcionar. El Tribunal ha descrit la decisió del WGAD com "extravagant", "il·lògica" i "insidiosa". Ha suggerit que el WGAD havia superat el seu mandat, el qual era "purament auxiliar i informatiu". En particular, el Tribunal ha considerat que la decisió del WGAD no té res a veure amb l’alliberam (ni tan sols l'alliberament provisional) dels sol·licitants. I totes aquestes troballes es basen en queixes completament espúries que el Govern d’Espanya van presentar de manera incorrecta i enganyosa, amb la intenció maliciosa de calumniar i minar el propi WGAD, el seu Secretariat i els advocats que representen les víctimes en aquest assumpte.

                 El fons

3. En la seva decisió sobre el fons, el WGAD va trobar que el període de detenció dels sol·licitants fins a la data de la decisió era arbitrari, atès que era incompatible amb els seus drets polítics en virtut del PIDCP i discriminatori per motius de llur opinió política. El WGAD va indicar que Espanya hauria d'alliberar els sol·licitants i encarregar una investigació sobre la conducta dels funcionaris públics responsables, amb la finalitat de proporcionar reparacions als sol·licitants d'acord amb els principis pertinents del dret internacional.

Les queixes del Gobierno

4. Poc després de fer-se pública la decisió, representants del Govern espanyol van informar als mitjans de comunicació que Espanya havia presentat dues queixes al WGAD sobre aspectes del procés pel qual es va arribar a la decisió i es va fer públic.

5. En les seves queixes, el Gobierno va al·legar (a) que dos membres del WGAD haurien d'haver-se recusat per motius d’aparent biaix i (b) que el Secretariat "em va filtrar la decisió personalment abans de l'hora oficial en què era tenia dret a veure la decisió (és a dir, 48 hores després d'haver-se lliurat al Govern) i que, posteriorment, l’havia filtrat als mitjans de comunicació.

6. Fins i tot l’examen més superficial dels fets hauria revelat que cap d’aquestes acusacions tenia la més mínima validesa. Estan totalment buides de substància i no es poden haver presentat de bona fe. De fet, es pot demostrar que en dos aspectes s'han proposat amb la intenció de confondre, i de desacreditar el WGAD.

a. En un cas, el Gobierno va ometre informació crucial que hauria portat al rebuig automàtic de la seva queixa sense fonament (vegeu més endavant).

b. En l’altre cas, el Gobierno va presentar una queixa que sabia o hauria d’haver sabut que era falsa. Pitjor encara, va afirmar que el Secretariat i jo mateix havíem filtrat la decisió en violació de les regles de procediment, quan de fet fou el Gobierno qui va filtrar deliberadament la decisió, gairebé 24 hores abans que el Secretariat l’enviés als representants del sol·licitant. Lamentablement, sembla que el Gobierno va establir tot aquest curs d’esdeveniments amb la intenció específica de generar una calúmnia totalment falsa.

7. Així doncs, el Gobierno espanyol ha realitzat una operació clàssica de "joc brut" contra la pròpia ONU. Els fets demostren de manera concloent que (a) un empleat o agent del govern fou, de fet, responsable de la filtració, i (b) que el Gobierno va al·legar falsament a les Nacions Unides que el Secretariat i jo mateix érem responsables de la filtració.

8. Això suposa clarament una conducta de mala per part del Gobierno, dissenyada deshonestament per fabricar una queixa contra dos membres del WGAD, el seu Secretariat i contra mi, amb la intenció expressa de soscavar els mecanismes de drets humans de les Nacions Unides. L’explicació més suau és que un empleat o agent del Gobierno responsable de la filtració es va mantenir al marge i no va fer res quan el Govern va fer una queixa completament falsa i en va informar els mitjans de comunicació.

9. Les objeccions enganyoses presentades pel Gobierno de España són una cortina de fum política, dissenyada per soscavar les conclusions del WGAD fent al·legacions que el Gobierno sap que són infundades. Aquesta és una situació extremadament greu i posa en dubte la bona fe de la participació d'Espanya en el treball de les Nacions Unides.

10. Aquest extraordinari abús dels mecanismes de protecció dels drets humans de les Nacions Unides exigeix una acció immediata en forma de reprimenda formal al Gobierno de España pel Consell de Drets Humans. Com es farà evident, no és el resultat d’un error honest fet de bona fe. Més aviat implica la manipulació deliberada i deshonesta del procés per tal de desacreditar les Nacions Unides. Es tracta d’una conducta incompatible amb l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides, que estableix que els principis fundacionals de l’ONU inclouen la promoció i la protecció dels drets humans, objectiu que es posa en igualtat de condicions amb la promoció de la pau i la seguretat internacionals.

11. La conclusió inevitable dels fets esmentats a continuació és que el Govern ha organitzat deliberadament i deshonestament aquesta seqüència d'esdeveniments per tal de denunciar el Secretariat per incompliment de procediments i, alhora, difamar-me a mi i a dos membres del WGAD per no haver revelat un conflicte d’interès ni haver-se recusat. En el moment en què totes aquestes acusacions es van fer en una comunicació oficial del Gobierno a l'ONU, el Gobierno sabia (o se suposa que hauria d’haver sabut) que eren falses.

La resposta adequada de les Nacions Unides

12. La conducta dels funcionaris en qüestió del govern espanyol és una ofensa indignant contra els principis fundacionals de les Nacions Unides i hauria de se ser posat immediatament en coneixement del cap de la Direcció de Procediments Especials, l'Alt Comissionat per als Drets Humans i el president del Consell de Drets Humans. També s'hauria de denunciar immediatament al Relator Especial sobre la Independència dels Jutges i els Advocats i al Relator Especial sobre la Protecció dels Defensors dels Drets Humans.

13. A partir de la informació continguda en aquesta carta, sol·licito que la denúncia del Govern espanyol sigui rebutjada formalment, o bé de manera sumària o bé amb la màxima rapidesa possible. Les queixes no tenen cap base i s’han presentat de mala fe.

14. Un cop les denúncies hagin estat desestimades, us prego que tracteu aquesta carta com una sol·licitud formal que les entitats pertinents del Consell de Drets Humans creïn i duguin a terme immediatament una investigació completa i independent sobre la conducta del Gobierno espanyol en aquesta matèria, amb vista a la presentació d’un informe i (si escau) una moció de censura contra Espanya al Consell, per una clara violació dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides.

15. Els mecanismes de protecció dels drets humans de l'ONU depenen inevitablement (i assumeixen) la bona fe de la conducta dels Estats membres, sobretot en el tracte amb una jurisdicció internacional de supervisió tan important com el WGAD. La conducta d’Espanya és un atac directe a l’assumpció de bona fe que té per objecte donar suport a la tasca del propi Consell de Drets Humans, que és l’autoritat última que fonamenta tots els mandats dels procediments especials.

Conflicte d'interessos

16. Primer tractaré de la fabricada al·legació d’un aparent biaix. El Gobierno espanyol va assenyalar dues cartes de comunicació emeses conjuntament per la branca dels Procediments Especials de l'OHCHR en nom meu i els noms de dos dels membres actuals del WGAD. Van ser emesos fa força temps. És de suposar que el WGAD té els detalls de les queixes del Gobierno.

17. El Gobierno al·lega que aquestes cartes són una prova que hi havia una estreta relació professional en el passat entre mi i aquests dos membres del WGAD, i afirma que s'hauria oposat que aquests dos membres fossin partícips de la decisió del WGAD si això ho hagués sabut. Basant-se en aquesta proposició òbviament falsa, el Govern ha demanat al WGAD que retiri la decisió i que faci manera perquè es reprengui amb una composició diferent del WGAD.

18. No hi ha cap justificació per a aquesta queixa. Com tot el WGAD sabrà a hores d’ara, mai no he conegut ni parlat amb cap dels membres del WGAD. És cert que vaig ser el relator especial de l’ONU per a la lluita contra el terrorisme i els drets humans des del 2011 fins al 2017. També és cert que dos membres actuals del WGAD són antics relatores especials i que hi va haver una coincidència de temps entre el període del meu mandat i els seus períodes. Tanmateix, el tema no va més enllà d’això, i evidentment no és una base per a cap eventual conflicte d'interessos en aquest cas.

19. Tots els titulars dels mandats sobre Procediments Especials són conscients que el personal de l'ONU de la Direcció de Procediments Especials té una pràctica de relacionar-se entre el personal dels mandats a Ginebra en la preparació de cartes de comunicació als Estats. Aquest acord administratiu raonable es va posar en marxa fa molts anys per evitar la duplicació d'esforços i despeses per part de l'Administració de les Nacions Unides que proporciona suport tècnic als experts independents que formen la Secció de Procediments Especials de l’OHCHR. Això no es va fer [només] per garantir l’eficiència i la coherència. També tenia la funció important de garantir que quan un cas planteja qüestions relacionades amb més d'un mandat de procediments especials, el fet es posarà en coneixement de l’Estat concernit.

20. Subratllo que aquesta pràctica és un reflex del preàmbul de totes les resolucions pertinents del Consell de Drets Humans que estableixen els Mandats de Procediments Especials, que exigeixen expressament a tots els titulars de mandat que eviten duplicar la feina d'altres Mandats, combinant recursos del personal en iniciatives conjuntes.

21. Ara bé, això no implica necessàriament (ni tan sols habitualment) cap contacte de treball entre els dos titulars de mandats, les signatures dels quals s’afegeixen a qualsevol comunicació. En el cas habitual, els esborranys de cartes es presenten als diferents titulars del mandat per part del seu personal per a la seva aprovació o esmena. Un cop tots els titulars dels mandats pertinents han presentat les esmenes que suggereixen, les esmenes es fusionen i es fa circular un esborrany final per a la seva aprovació. És possible, és clar, que dos titulars de mandat es coneguin o es trobin durant llur període de permanència. No obstant això, mai no he conegut ni parlat amb cap dels membres del WGAD que van ser Relators Especials al mateix temps que jo.

22. No hi ha, per tant, cap dubte sobre una aparença de biaix en la ment d'un observador informat (que és la prova legal aplicable). Per aquest motiu, aquest aspecte de la queixa del Gobierno hauria de ser sumàriament rebutjat. No cal que el WGAD dugui a terme cap investigació detallada perquè els dos membres del WGAD podran amb facilitat confirmar que mai no em van conèixer ni parlar.

23. Tanmateix, aquest aspecte no és el més preocupant d'aquesta queixa infundada. El problema realment greu és que representa l’ús per part d’Espanya de tàctiques de guerrilla dirigides contra el propi WGAD. Això es fa evident pel moment en què el Gobierno va donar la informació. Aquesta denúncia falsa va ser informada als mitjans de comunicació menys de 12 hores després que la decisió es fes pública.

24. És inconcebible que el Govern espanyol descobrís de casualitat l'existència d'aquestes cartes conjuntes de comunicació durant aquest període de 12 hores. Han d'haver cercat amb lupa pels informes de comunicació publicats per la Direcció de Procediments Especials amb la finalitat expressa de buscar una carta signada conjuntament amb la qual el Gobierno esperava desacreditar el WGAD si prenia una decisió adversa en aquest cas.

25. Es un principi elemental de les normes internacionals que regeixen la independència judicial que qualsevol recusació d’un membre d’un tribunal per raons d’aparent biaix s’hagi de prendre el més aviat possible. Aquest és el deure ètic que imposa invariablement a una part que descobreixi motius per qüestionar la imparcialitat d’un membre del tribunal. Una vegada que una part és conscient dels fets que podrien donar lloc a una objecció discutible, no pot retenir-lo com una carta de triomf que es jugarà només si -i quan- perd el cas. Això seria un abús deshonest de procés. La qüestió de si hi ha motius vàlids per a la recusació hauria de ser completament desconnectada del probable resultat del cas. Una part que decideixi no plantejar una recusació a la primera oportunitat ha de ser tractada com havent renunciat a la seva objecció.

Resposta

26. És evident que l’objecció sobre el biaix aparent del Gobierno espanyol és totalment infundada pels seu fons substantiu. També és clar que el Gobierno va presentar la seva oposició sense revelar el fet que n’era conscient des de feia un temps, i que l’havia mantingut deliberadament a l’espera del resultat, circumstància que hauria invalidat la recusació, fins i tot si hagués estat ben argumentada. Vist correctament, la decisió del Gobierno de no plantejar aquesta objecció en el moment en què la va descobrir suposa una renúncia automàtica al dret a plantejar la recusació després que s’hagués emès la decisió. I això va més enllà del fet que igualment la queixa no té cap fonament.

27. Una de les raons per les quals l'Estat part té accés a la decisió del WGAD 48 hores abans de la seva divulgació a la font és precisament per permetre al Govern tenir una última oportunitat de plantejar qualsevol objecció processal abans que sigui massa tard per a esmenar la decisió o per corregir un defecte procedimental.

28. El Govern espanyol ha d'haver sabut durant aquest període de 48 hores que els seus "investigadors" havien trobat dues cartes signades conjuntament per mi i per dos membres del WGAD. Llevat que el Govern sigui capaç de demostrar que va fer aquest descobriment de la nit al dia en què es va fer pública la decisió, la inevitable inferència és que el Govern va posar tota la situació com a mitjà per embolicar el WGAD. Això ha de ser una qüestió molt preocupant per al Consell de Drets Humans en el seu conjunt.

29. Per eliminar qualsevol possible dubte sobre la falta total de mèrits de la queixa mateixa, trobareu a continuació un enllaç a la decisió del WGAD en el cas de Nasheed v Maldives.

30. En aquest cas, el Govern va plantejar l'objecció en el moment oportú, és a dir, en les seves observacions escrites sobre el fons. L’objecció va ser que actuava com a Relatora Especial en el moment en què el WGAD va considerar el cas. El Govern va argumentar que això va crear un conflicte d'interessos perquè tot el WGAD és en si mateix un Mandat de Procediments Especials del Consell de Drets Humans. El WGAD va rebutjar sumàriament l’objecció en tant que infundada.

31. El cas actual és un a fortiori. Aquí, el Govern sosté que el WGAD estava infectat per biaixos perquè un defensor de la víctima va ser un cop relator especial al mateix temps que dos membres del WGAD. Si això fos una objecció vàlida, el mateix resultat hauria seguit necessàriament en el cas Nasheed, ja que el propi WGAD és un titular del mandat de procediments especials. Si la meva implicació com a advocat en el cas Nasheed no era una desqualificació, llavors clarament no pot ser una desqualificació en el cas que la connexió suggerida sigui en el passat i encara més remota.

Aquí trobareu la decisió Nasheed:

https://www.perseus-strategies.com/wp-content/uploads/2015/10/UNWGAD-Opinion-No-33-2015-Maldives.pdf

L’al·legació d’una filtració

32. Pel que fa a la segona al·legació del Govern, es pot investigar de manera sumària i desmentir-la fàcilment pel simple procediment d'examinar els registres de comunicacions del Secretariat del WGAD. Com es farà palès en aquest examen, el Secretariat va insistir en l'aplicació estricta del període de gràcia de 48 hores. Els registres mostraran que vaig escriure diverses vegades durant el dia per preguntar quan es posaria a disposició l’informe.

33. Per tal de veure amb exactitud com el Govern espanyol ha creat aquesta queixa fraudulenta, cal examinar els fets del dia en llur ordre cronològic. No hi ha cap dubte sobre cap dels fets principals, que que consten com a públicament documentats:

a. Durant el matí, es va fer evident que la decisió del WGAD havia estat filtrada durant la nit a El País, que havia comunicat la troballa. Les primeres notícies havien començat a circular a Internet la nit anterior, tard.

b. Quan vaig llegir l’informe a la pàgina web d’El País, de seguida vaig saber dues coses amb certesa. En primer lloc, podria estar segur que jo era l’únic punt de contacte del costat dels sol·licitants amb el Secretariat. Jo era l'advocat de tots tres i tota la correspondència em venia a mi. I també sabia que el document no se m'havia enviat en el decurs de la nit.

c. En conseqüència, l'única inferència possible era que algú del costat del Gobierno ho havia filtrat. No era possible identificar quin funcionari o agent governamental era directament responsable, o determinar si els polítics de més alt rang, inclòs el president del govern, hi estaven implicats. Això no és una cosa que es pogués determinar des de l'exterior. Ara bé, el que sí que era segur era que la filtració venia del costat del Gobierno.

d. També sabia que era conegut que El País tenia bones fonts al Govern i que havia estat usat anteriorment per funcionaris del govern i altres com a sortida de fuites d'informació del Govern.

34. Vaig considerar breument, però vaig descartar ràpidament, la possibilitat que la filtració al diari hagués arribat del Secretariat o d'un membre del WGAD. No hi ha cap raó imaginable per la qual algú del Secretariat filtraria una decisió del WGAD a un diari a la meitat del període de gràcia de 48 hores. La idea es podria descomptar com un disbarat, sobretot perquè en la meva experiència el Secretariat sempre s’ha adherit estrictament a la normativa. Tampoc em podia pensar que un membre del WGAD hagués pogut ser-ne la font.

35. Per tant, El País només hauria pogut obtenir la informació des del costat del Gobierno. Tan aviat com em vaig adonar d'això, vaig escriure a la Secretaria cridant-los l'atenció sobre l'informe d'El País i dient que era clar que la filtració havia d’haver vingut del cantó del Gobierno. Atès que en aquell moment encara no havia vist un exemplar de la decisió, no podia verificar l'exactitud de l'informe detallat en El País. De l’article es desprenia que l’autor afirmava conèixer els detalls de la decisió del WGAD i que, per tant, l’havia vista, o se li havia resumit, gràcies a algú de la part del Gobierno. Directament o indirectament, això només podia haver estat una filtració del Gobierno. La pregunta era per què el Gobierno tindria interès a filtrar una decisió del WGAD que li fos desfavorable. La raó es va fer evident quan el Govern va anunciar que l'endemà havia presentat una queixa al WGAD. El Govern va filtrar la decisió per poder anunciar una falsa denúncia que el Secretaria m’havia filtrat la decisió durant el període de gràcia de 48 hores, i després filtrat per mi als mitjans de comunicació. Cap d’aquestes acusacions no era certa, com li havia de constar al Gobierno. En conseqüència, doncs, tota la seqüència d’esdeveniments s’havia establert deshonestament amb l’objectiu de soscavar el WGAD, el seu Secretariat i a mi. Això era totalment coherent amb la falsa denuncia de l'aparent biaix i sembla que formava part de la mateixa estratègia.

36. Com era d’esperar, durant el matí i el migdia de la jornada, es van posar en contacte repetidament amb mi els advocats nacionals dels meus clients i els seus seguidors, preguntant-me si era exacte l'informe a El País. No els ho podia dir en un sentit o l’altre, ja que no havia vist la decisió. Per tant, vaig escriure a la Secretaria preguntant si, a la vista de la fuga del Govern, se’m podia lliurar abans la decisió.

37. La Secretaria va respondre estrictament de conformitat amb la normativa, dient que la rebria aquella tarda. El correu electrònic no va dir exactament a quina hora de la tarda arribaria. Per tant, vaig enviar missatges addicionals demanant una hora més específica. Aquests no van rebre cap resposta. Finalment, la Secretaria em va enviar la decisió a l’entorn de les 16:30 hora meva (serien aproximadament les 17:30 a Ginebra). No obstant això, poc abans d’aquella hora, vaig saber que una còpia de la decisió havia començat a circular a Espanya:

a. Al voltant de les 15:30 vaig rebre un document per correu electrònic. Era una carta del WGAD al Govern adjuntant la decisió. Era perfectament clar, doncs, que la decisió mateixa ja circulava. Però era igualment clar que la font del document en circulació era de la banda del Gobierno perquè no havien pensat a retirar la carta que l’acompanyava, en una extraordinària relliscada maldestra.

b. Trobareu adjuntades a aquesta carta la carta i el fitxer adjunt que vaig rebre cap a les 15:30 h d’una font independent. Posteriorment, la meva font va informar-me que la carta i l'informe havien estat obtinguts del propi El País. Com podeu veure en el fitxer adjunt, el document que se’m va enviar encara té la carta d’acompanyament del Secretariat adreçada al Govern, que adjunta la decisió del WGAD. El fet mateix que jo tingui aquesta carta demostra la qüestió. L’única manera que jo ho podia haver aconseguit el dia en qüestió era si el Govern li havia filtrat a El País (ja que les úniques persones autoritzades a tenir aquesta carta en la seva possessió haurien estat empleats o agents del govern).

c. En conseqüència, almenys un funcionari del govern va saber que la filtració havia procedit del Gobierno. La persona que originàriament va filtrar el document fora del Gobierno ho ha d’'haver sabut. Aquesta persona hauria sabut si es tractava de filtrar el document en incompliment d’un deure de confidencialitat degut al seu empresari. Tanmateix, és ben possible que l’autorització hagi vingut del molt amunt en el Govern. Aquesta és una explicació igualment plausible que és coherent amb els fets constatats. Seria un error especular-hi sense una completa investigació independent sobre el tractament d’aquest assumpte per part del govern espanyol.

38. Fins i tot adoptant la possible interpretació més benigna d’aquests esdeveniments, un funcionari del govern que sabia que ells havien estat la font de la filtració va permetre al Gobierno enganyar al WGAD i fer falses acusacions contra membres del WGAD, el defensor de les víctimes i el Secretariat. Òbviament, en aquest sentit, pot ser important determinar fins a quin alçada de la cadena de presa de decisions va arribar aquesta informació, i qui va saber què i quan. No obstant això, Espanya és responsable de la mala conducta de tots els seus funcionaris, inclòs el funcionari que va filtrar el document a El País i després no va intentar corregir la situació quan el Govern va anunciar que havia presentat una queixa al·legant que la filtració era del Secretariat i de mi mateix. Simplement, no hi ha cap possible enfocament d’aquests fets que no reveli una violació greu del deure d’Espanya de conduir-se de bona fe en les seves relacions amb les Nacions Unides.

La decisió del Tribunal Suprem

39. En la decisió del Tribunal Suprem d’avui, el Tribunal es va negar a acceptar les conclusions del WGAD i va denigrar el seu estatus i la importància de les seves decisions en un llenguatge despectiu. Va caracteritzar la decisió de no tenir cap pes, i d'haver estat fatalment defectuosa pel biaix i per un enfocament miop dels fets.

40. Tot i que entra dins els amplis marges dels tribunals nacionals d’expressar crítiques hostils a les decisions del WGAD, aquest cas té un factor agreujant molt important que demana una condemna definitiva de la conducta del Gobierno. El Gobierno ha creat a consciència una queixa falsa al WGAD, que era clarament premeditada i planejada amb cura per tal d’enganyar. A continuació, ha autoritzat la decisió del Fiscal (o com a mínim, li ha donat el consentiment) de dependre d’aquestes queixes falses com a mitjà per desacreditar el WGAD, rebutjant la seva decisió i ordenant la continuïtat de la detenció dels sol·licitants. El Gobierno va proporcionar a la Fiscalia aquesta informació enganyosa i després es va abstenir i no va intervenir, mentre que la Fiscalia presentava aquestes observacions al Tribunal. Aquest és un acte de greu corrupció política que hauria de tenir greus conseqüències per als responsables, arribi on arribi la responsabilitat en el Gobierno. Ni el president del govern espanyol, o el rei, no pot autoritzar aquest nivell de manipulació deshonesta de les institucions creades pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per controlar el compliment de les seves obligacions espanyoles en matèria de dret internacional.

41. Com a qüestió de dret internacional, l'Estat espanyol és el demandat a aquesta sol·licitud. El Gobierno realitza la tasca de representar l'Estat, però el propi Estat demandat és responsable, segons el dret internacional, dels actes i omissions de totes tres branques del govern: executiu, legislatiu i judicial. I, a més, l'Estat és subsidiàriament responsable, segons el dret internacional, dels actes de tots els seus agents (siguin càrrecs, empleats o fins i tot en algunes circumstàncies, contractistes).

42. Als efectes de la responsabilitat en el dret internacional, l'Estat és un tot indivisible i és responsable de la conducta de tots els seus servidors o agents. Sabem que l'Estat va filtrar la decisió del WGAD. Sabem que l’Estat va presentar una queixa al WGAD al·legant que el Secretariat I jo vam filtrar l’Informe. Sabem que també van presentar una queixa falsa sobre el biaix sense revelar la data en què es va obtenir aquesta informació, per tal d’amagar la informació clau que hauria provocat el seu rebuig automàtic per motius de renúncia. Vist en conjunt, la inferència més probable de les proves és que tots aquests eren aspectes d’una sola estratègia per desacreditar el WGAD i jo mateix durant i immediatament després del període de gràcia de 48 hores. El comportament del Gobierno espanyol en aquesta matèria representa l’abús més flagrant possible dels privilegis que les Nacions Unides donen als Estats i és una borda ofensa als valors de l'organització. No es pot permetre a Espanya comportar-se així sense conseqüències.

43. A més, ara sabem que el Fiscal de l'Estat es va basar en les mateixes acusacions per justificar la continuïtat de la detenció dels sol·licitants. El fiscal ha d’haver obtingut la informació que dóna suport al denúncia del propi govern. L’Estat demandat (Espanya) també és responsable dels actes del fiscal en dependre d’aquestes afirmacions infundades com a pretesa justificació de la continuïtat de la detenció dels sol·licitants. Dir que el fiscal no sabia que les afirmacions eren infundades no és cap excusa. Les autoritats espanyoles en el seu conjunt no van dur a terme cap investigació de bona fe sobre aquestes al·legacions abans d’utilitzar-les com a base per justificar la continuïtat de la detenció. Quan està en joc el dret de la persona a la llibertat, l'Estat té el deure legal de dedicar una atenció raonable per assegurar-se que no aconsegueix la continuació de la detenció d'una persona sobre la base d'informació incompleta o enganyosa. En aquest cas, fins i tot amb l'anàlisi més indulgent, el fiscal i el Tribunal Suprem van prendre aquestes simples al·legacions amb el seu valor nominal, i van ordenar la continuïtat de la detenció dels sol·licitants sense realitzar cap tipus d’investigació per verificar els fets. Espanya és responsable dels actes del Govern, del Fiscal i del Tribunal en aquest sentit. A més, el Govern va augmentar l'engany no corregint la informació enganyosa que havia subministrat.

Conclusió

44. En nom d'aquests tres sol·licitants i els sol·licitants en el cas associat de Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, sol·licito formalment al WGAD (o al seu president) que:

a. Posi aquesta carta en coneixement immediat del cap de la Direcció de Procediments Especials, l'Alt Comissionat per als Drets Humans; el Relator Especial sobre la Protecció dels Defensors dels Drets Humans; i el president del Consell de Drets Humans;

b. Desestimi les queixes del Govern de manera sumària o amb la màxima rapidesa possible;

c. Després de rebutjar les queixes, adopti immediatament i publiqui a continuació la decisió del WGAD sobre el fons en el cas associat de Joaquim Forn, Josep Rull, Raúl Romeva i Dolors Bassa: no s'hauria de permetre cap més retard, ja que és evident que això forma part de l’estratègia deshonesta del Gobierno;

d. Faci un informe a l'Alt Comissionat i al President del Consell de Drets Humans sobre aquests esdeveniments i els demani que remeti la situació al Consell de Drets Humans.

45. Informi l'Alt Comissionat i el president del Consell que aquesta carta constitueix una sol·licitud formal perquè les entitats pertinents del Consell de Drets Humans facin una investigació completa i independent sobre la conducta del Gobierno espanyol en aquesta afer, amb vista a presentar un informe i (si escau) una moció de censura contra Espanya en el Consell, per les seves clares violacions dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides.

46. No obstant això, la necessitat evident que la falta de conducta espanyola sigui investigada i sancionada pel Consell de Drets Humans no hauria de permetre que es produeixi més retard en la tasca del WGAD en aquests casos (que és un dels objectius clau del Govern). En cas contrari, el Gobierno haurà aconseguit en el seu intent d’interrompre i frustrar el treball de l'entitat vital del propi Consell de Drets Humans. El camí correcte ara és que el WGAD rebutgi les queixes del Govern de manera sumària o expeditiva. I que després adopti i publiqui la seva decisió sobre el fons en el cas associat de Forn, Rull, Romeva i Bassa contra Espanya. Només llavors serà possible iniciar la investigació necessària per part de les entitats pertinents del Consell de Drets Humans del bord intentat d’Espanya de manipular les Nacions Unides. Llevat que es plantegi la qüestió d’aquesta manera, el Govern d’Espanya (a) seguirà llançant insinuacions indesitjades i infundades contra el WGAD. el Secretariat i jo mateix; i (b) haurà aconseguit un dels seus objectius principals, que és evitar que el WGAD emeti les seves decisions en el cas de Forn, Rull, Romeva i Bassa.

Atentament,

Ben Emmerson QC

...ooo000ooo

Original (en anglès):

21 June 2019

URGENT

Subject (1): Cuixart, Sanchez and Oliveras v Spain (2) Forn, Rull, Romeva and Bassa v Spain

Dear WGAD Secretariat,

Introduction

1. I am writing to bring the immediate attention of the WGAD to some alarming developments in the case of Cuixart, Sanchez and Junqueras v Spain, and to formally request urgent action from the Chairman and/or Members of the WGAD to address the current situation.

               Urgency

2. The urgency derives from a decision of the Spanish Supreme Court today, refusing to give effect to the decision of the WGAD. The Court declined to order the release of the applicants, and made a number of contemptuous findings against the WGAD based upon false information that was supplied by the Government of Spain. The Court described the decision of the WGAD as "extravagant", "illogical" and "insidious". It suggested that the WGAD had exceeded its mandate, which was "purely auxiliary and informative". In particular, the Court held the WGAD decision was of no relevance in considering the release (even the provisional release) of the applicants. And all of these findings are premised upon entirely spurious complaints that were improperly and misleadingly presented by the Government of Spain, with the malicious intent of smearing and undermining the WGAD itself, its Secretariat and counsel representing the victims in this matter.

Background

3. In its decision on the merits, the WGAD found that the period of detention of the applicants up until the date of the decision was arbitrary since it was both incompatible with their political rights under the ICCPR and discriminatory on grounds of their political opinion. The WGAD indicated that Spain should release the applicants and order an inquiry into the conduct of those public officials who were responsible, with a view to providing reparations to the applicants in accordance with the relevant principles of international law.

              The Government's complaints

4. Shortly after the ruling was made public, representatives of the Spanish Government informed the media that Spain had submitted two complaints to the WGAD concerning aspects of the process by which the decision was reached and made public.

5. In its complaints, the Government alleged (a) that two members of the WGAD should have recused themselves on grounds of apparent bias and (b) that the Secretariat had "leaked the decision to me personally in advance of the official time at which I was entitled to see the decision (ie 48 hours after it had been given to the Government) and that I had subsequently leaked it to the media.

6. Even the most cursory examination of the facts would have revealed that there is no validity whatsoever in either of these allegations. They are entirely devoid of substance and could not have been put forward in good faith. Indeed, in two respects they can be shown to have been put forward with an intent to mislead, and to discredit the WGAD.

a. In one instance, the Government omitted crucial information that would have led to the automatic dismissal of its unfounded complaint (see below).

b. In the other instance, the Government made a complaint that it knew or ought to have known was false. Worse, it alleged that the Secretariat and myself had leaked the decision in breach of the rules of procedure, when it was in fact the Government that deliberately leaked the decision, nearly 24 hours before it was even sent to the applicant's representatives by the Secretariat. Regrettably, it appears that the Government set up this entire course of events with the specific intention of creating an entirely false smear.

7. The Spanish Government has thus engaged in a classic "dirty tricks" operation against the UN itself. The facts prove conclusively that (a) an employee or agent of the Government was in fact responsible for the leak, and (b) that the Government then falsely alleged to the United Nations that the Secretariat and myself were responsible for the leak.

8. This clearly amounts to bad faith conduct on the part of the Government, dishonestly designed to manufacture a complaint against two members of the WGAD, its Secretariat and myself with the express intention of undermining the human rights mechanisms of the United Nations. The very lowest it can be put is that an employee or agent of the Government who was responsible for the leak stood by and did nothing when the Government made an entirely false complaint and briefed the media about it.

9. The misleading objections lodged by the Government of Spain are a political smokescreen, designed to undermine the findings of the WGAD by making allegations which the Government knows to be unfounded. That is an extremely serious situation, and casts grave doubt over Spain's good faith participation in the work of the United Nations.

Abuse of the process of the WGAD

10. This extraordinary abuse of the United Nations human rights protection mechanisms demands immediate action in the form of a formal rebuke to the Government of Spain by the Human Rights Council. As will become apparent, it is not the result of an honest mistake, made in good faith. Rather, it involves the deliberate and dishonest manipulation of the process in order to discredit the United Nations itself. This is conduct incompatible with Article 2 of the UN Charter, which provides that the founding principles of the UN include the promotion and protection of human rights, an objective that is put on an equal footing with the promotion of international peace and security.

11. The inevitable inference from the facts outlined below is that the Government has deliberately and dishonestly staged this sequence of events in order to frame the Secretariat for a breach of procedures, and at the same time defame myself and two members of the WGAD for failing to disclose a conflict of interest or to recuse themselves. At the time when all of these allegations were made in an official Government communication to the UN, the Government knew (or is to be taken as having known) that they were false.

The appropriate response from the UN

12. The conduct of the relevant officials of the Government of Spain is an outrageous affront to the founding principles of the United Nations, and should be immediately brought to the attention of the Head of the Special Procedures Branch, the High Commissioner for Human Rights and the President of the Human Rights Council. It should also be reported immediately to the Special Rapporteur on the Independence of Judges and Lawyers, and the Special Rapporteur on the Protection of Human Rights Defenders.

13. Based on the information contained in this letter, I would request that the Spanish Government's complaint should be formally dismissed, either summarily or as expeditiously as possible. There is no merit whatsoever in the complaints and they have been advanced in bad faith.

14. Once the allegations have been dismissed, please treat this letter as a formal request that the relevant entities of the Human Rights Council should forthwith set up and conduct a full and independent investigation into the conduct of the Spanish Government in this matter, with a view to the tabling of a report and (if appropriate) a motion of censure against Spain at the Council, for a clear violation of the founding principles of the UN Charter.

15. The UN's human rights protection mechanisms inevitably depend upon (and assume) good faith in the conduct of Member States, particularly in their dealings with an international supervisory jurisdiction as important as the WGAD. The conduct of Spain is a direct attack on the assumption of good faith that is meant to underpin the work of the Human Rights Council itself, which is the ultimate authority underpinning all the Special Procedures Mandates.

                          Conflict of Interest

16. I will deal first with the confected allegation of apparent bias. The Spanish Government has pointed to two communication letters issued by the Special Procedures branch of OHCHR jointly in my name and the names of two of the current members of the WGAD. They were issued a considerable time ago. The WGAD presumably has the details of the Government's complaints.

17. The Government alleges that these letters are evidence that there was a close professional relationship in the past between myself and those two members of the WGAD, and claims that it would have objected to those two members being party to the WGAD decision if it had known of this. Basing itself on this obviously false proposition, the Government has asked the WGAD to withdraw the decision and arrange for it to be retaken with a different composition of the WGAD.

18. There is no justification whatsoever for this complaint. As the whole WGAD will know by now, I have never met or spoken to any of the members of the WGAD. It is true that I was the UN Special Rapporteur on Counter-Terrorism and Human Rights from 2011 to 2017. It is also true that two current members of the WGAD are former Special Rapporteurs and that there was some overlap of time between the period of my mandate, and the periods of theirs. However, that is as far as it goes, and is obviously not a basis for any possible conflict of interest in this case.

19. As all Special Procedures Mandate Holders are aware, the UN staff of the Special Procedures Branch have a practice of liaising between mandate staff in Geneva when preparing communication letters to States. This sensible administrative arrangement was put in place many years ago to avoid duplication of effort and expense by the UN administration that provides technical support for the independent experts that make up the Special Procedures Branch of OHCHR. This was not [only] done to ensure efficiency and consistency. It also had the important function of ensuring that where a case raises issues that fall within more than one Special Procedures mandate, the State concerned is made aware of this.

20. Importantly, this practice is a reflection of the preamble to all the relevant resolutions of the Human Rights Council establishing the Special Procedures Mandates, which expressly enjoin all Mandate Holders to avoid duplicating the work of other Mandates by combining staff resources in joint initiatives.

21. However, this does not necessarily (or even usually) imply any working contact between the two Mandate Holders whose signatures are appended to any communication. In the ordinary case, draft letters are submitted to the various mandate holders by their staff for approval or amendment. Once all relevant Mandate Holders have given their suggested amendments, the amendments are merged, and a final draft is re-circulated for approval. It is of course possible that two Mandate Holders will know one another, or will meet each other during their period of tenure. However, I have never met or spoken to either of those members of the WGAD who were Special Rapporteurs at the same time as myself.

22. There is thus no question of an appearance of bias in the mind of an informed observer (which is the applicable legal test). This aspect of the Government's complaint should be summarily dismissed on its merits for this reason. There is no need for the WGAD to conduct any detailed investigation because the two WGAD members will be readily able to confirm that they have never met or spoken to me.

23. However, that is not the most concerning aspect of this unfounded complaint. The really serious issue is that it represents the use by Spain of guerilla tactics directed against the WGAD itself. This is apparent from the timing of the Government's briefing. This bogus complaint was briefed to the media less than 12 hours after the decision was made public.

24. It is inconceivable that the Spanish Government just happened to discover the existence of these joint communication letters during that 12 hour period. They must have combed carefully though the published communication reports issued by the Special Procedures Branch with the express purpose of looking for a jointly signed letter with which the Government hoped to discredit the WGAD in the event of an adverse decision in this case.

25. It is an elementary principle of the international standards governing judicial independence that any challenge to a member of a tribunal on grounds of apparent bias must be taken at the earliest possible opportunity. That is the ethical duty invariably imposed on a party that discovers grounds to question the impartiality of a tribunal member. Once a party is aware of the facts that could give rise to an arguable objection, it cannot hold it back like a trump card to be played only if and when it loses the case. That would be a dishonest abuse of process. The question whether there are valid grounds for challenge should be completely unconnected to the likely outcome of the case. A party that chooses not to raise a challenge at the earliest opportunity is to be treated as having waived their objection.

                     Answer

26. It is clear that the Spanish Government's apparent bias objection is wholly unfounded on its substantive merits. It is also clear that the Government advanced the objection without revealing the fact that it had been aware of it for some time, and was deliberately holding it back pending the outcome - a circumstance which would have invalidated the challenge even if it had been well-founded. Properly viewed, the Government's decision not to raise this objection the moment it was discovered amounts to an automatic waiver of the right to raise the challenge after the decision has been issued. And that is quite apart from the fact that there is no merit in the complaint anyway.

27. One of the reasons the State party is given sight of a decision of the WGAD 48 hours in advance of its disclosure to the source is precisely to enable the Government to have one final opportunity to raise any procedural objections before it is too late for the decision to be amended or the procedural defect put right.

28. The Spanish Government must have known during that 48 hour period that its "researchers" had found two letters jointly signed by myself and two members of the WGAD. Unless the Government is able to prove that it made this discovery overnight on the day the decision was made public, the inevitable inference is that the Government set the whole situation up as a means of smearing the WGAD. That should be a matter of grave concern to the whole Human Rights Council.

29. To eliminate any possible lingering doubts about the complete lack of merit in the complaint itself, you will find below a link to the decision of the WGAD in the case of Nasheed v Maldives.

30. In that case, the Government raised the objection at the appropriate time, namely in their written observations on the merits. The objection was that I was serving as a Special Rapporteur at the time the WGAD considered the case. The Government argued that this created a conflict of interest because the whole WGAD is itself a Special Procedures Mandate of the Human Rights Council. The WGAD summarily dismissed the objection as unfounded.

31. The present case is an a fortiori. Here, the Government argues that the WGAD was infected with bias because an advocate for the victim was once a Special Rapporteur at the same time in the past as two members of the WGAD. If that was a valid objection, then the same result would necessarily have followed in the Nasheed case, since the WGAD itself is a Special Procedures Mandate Holder. If my involvement as counsel in the Nasheed case was not a disqualification, then it clearly cannot be a disqualification in the present case where the suggested connection is in the past and even more remote.

You will find the Nasheed decision here:

https://www.perseus-strategies.com/wp-content/uploads/2015/10/UNWGAD-Opinion-No-33-2015-Maldives.pdf

The leak allegation

32. Turning to the Government's second allegation, this can be summarily investigated and easily disproved by the simple expedient of examining the communications records of the WGAD Secretariat. As will become apparent from such an examination, the Secretariat insisted on the strict application of the 48 hour grace period. The records will show that I wrote several times during the day to ask when the report would be made available.

33. In order to see precisely how the Spanish Government set up this fraudulent complaint, it is necessary to examine the events of that day in their chronological order. There is no doubt about any of the primary facts, which are a matter of public record:

a. During the morning, it became apparent that the decision of the WGAD had been leaked overnight to El Pais, which had reported the finding. The first reports had begun circulating on the internet late the night before.

b. When I read the report on the El Pais website, I immediately knew two things for certain. First, I could be sure that I was the sole point of contact for the applicants' side with the Secretariat. I was the lawyer for all three and all correspondence came to me. And I knew also that the document had not been sent to me overnight.

c. Accordingly, the only possible inference was that someone on the Government side had leaked it. It was not possible to identify which individual Government official or agent was directly responsible, or to determine whether the most senior politicians including the Prime Minister were implicated. That is not something that could be determined from the outside. What was certain however was that the leak came from the Government side.

d. I also knew that El Pais was known to have good sources in the Government, and had previously been used by Government officials and others as an outlet for leaks of Government information.

34. I briefly considered, but quickly dismissed, the possibility that the leak to the newspaper had come from the Secretariat or a member of the WGAD itself. There is no conceivable reason why anyone in the Secretariat should leak a decision of the WGAD to a newspaper in the middle of the 48-hour grace period. The idea could be discounted as nonsensical, particularly since the Secretariat has always in my experience kept rigidly to the rules. Nor was it conceivable to me that a member of the WGAD could have been the source.

35. Accordingly, El Pais could only have obtained the information from the Government side. As soon as I realized this, I wrote to the Secretariat drawing attention to the report in El Pais and saying that it was clear that the leak must have come from the Government side. Since I still had not seen a copy of the decision at that time, I could not verify the accuracy of the detailed report in El Pais. It was apparent from the article that the author was claiming to know the details of the WGAD decision and must therefore have either seen it, or had it summarised to him, by someone on the Government side. Directly or indirectly, this could only have been a Government leak. The question was why the Government should want to leak a decision of the WGAD that was unfavourable to it. The reason became apparent when the Government announced that it had lodged a complaint to the WGAD the following day. The Government had leaked the decision in order to be able to advance a false allegation that the decision had been leaked by the Secretariat to me during the 48 hour grace period, and then leaked by me to the media. Neither of these allegations were true as the Government must have known. It follows that the whole sequence of events was dishonestly set up for the precise purpose of undermining the WGAD, its Secretariat and myself. This was entirely consistent with the bogus complaint of apparent bias and appears to have formed a part of the same strategy.

36. Not surprisingly, during the morning and the middle of the day, I was being repeatedly contacted by my clients domestic lawyers and their supporters asking whether the report in El Pais was accurate. I was unable to tell them one way or the other as I had not seen the decision. I therefore wrote to the Secretariat asking whether, in light of the Government's leak, the decision could be released to me early.

37. The Secretariat replied strictly in accordance with the rules, saying that I would receive it that afternoon. The email did not say exactly when during the afternoon it would come. I therefore sent further messages asking for a more specific time. These did not receive a reply. Eventually, the Secretariat sent me the decision at about 16:30 my time (which would have been around 17:30 in Geneva). However, shortly before that time, I learned that a copy of the decision [that] had begun circulating in Spain:

a. At around 3:30 pm I received a document by email. It was a letter from the WGAD to the Government attaching the decision. It was perfectly clear therefore that the decision itself was now in circulation. But it was equally clear that the source of the circulating document was on the Government side because they had failed to remove the covering letter in an extraordinary clumsy slip.

b. You will find the letter and its attachment that I received at around 3:30 from an independent source appended to this letter. I was subsequently informed by my source that the letter and the report had been obtained from El Pais itself. As you can see from the attachment, the document that was sent to me still has a covering letter from the Secretariat that was addressed to the Government, enclosing the decision of the WGAD. The very fact that I have this letter proves the point. The only way I could have come by it on the day in question was if it had been leaked by the Government to El Pais (since the only persons authorised to have possession of that letter would have been employees or agents of the Government).

c. It follows that at least one Government official knew that the leak had come from the Government side. The person who originally leaked the document outside Government must have known. That person would have known whether s/he was leaking the document in breach of a duty of confidentiality owed to his or her employer. However, the authorisation may well have come from high up in Government. That is an equally plausible explanation that is consistent with the established facts. It would be wrong to speculate about this however, without a full independent inquiry into the handling of this matter by the Spanish Government.

38. Even adopting the most benign possible interpretation of these events, a Government official who knew that they had been the source of the leak allowed the Government [to] mislead the WGAD and make false accusations against members of the WGAD itself, counsel for the victim, and the Secretariat. Obviously, in this respect, it may be important to determine how high up the decision-making chain this knowledge went, and who knew what when. However, Spain is responsible for the misconduct of all its officials, including the official who leaked the document to El Pais and then made no attempt to correct the position when the Government announced that it had lodged a complaint alleging that the leak came from the Secretariat and myself. There is simply no possible view of these facts which does not disclose a gross breach of Spain's duty to conduct itself in good faith in its dealings with the United Nations.

The decision of the Supreme Court

39. In today's judgment of the Supreme Court, the Court refused to accept the findings of the WGAD and denigrated its standing and the significance of its rulings in contemptuous language. It characterised the decision as having no weight, and as having been fatally flawed by bias and a blinkered approach to the facts.

40. Even if it is within the wide latitude of the domestic courts to express hostile criticism of the decisions of the WGAD, this case has a very significant aggravating factor that calls for definitive condemnation of the Government's conduct. The Government has knowingly set up a false complaint to the WGAD, which was clearly premeditated and carefully planned to mislead. It has then authorised (or the very least acquiesced in) the decision of the Prosecutor to rely on these spurious complaints as a means of discrediting the WGAD, rejecting its decision, and ordering the continued detention of the applicants. The Government provided this misleading information to the Prosecutor and then stood by and failed to intervene whilst these submissions were made by the Prosecutor to the Court. This is an act of grave political corruption which should have grave consequence for those responsible, no matter how high up in Government that responsibility goes. Even the Spanish Prime Minister, or the King, cannot authorise this level of dishonest manipulation of the institutions set up by the United Nations Human Rights Council to monitor Spain's compliance with its international law obligations.

41. As a matter of international law, the State of Spain is the Respondent to this application. The Government performs the task of representing the State, but the Respondent State itself is responsible under international law for the acts and omissions of all three branches of government-executive, legislative and judicial. And the State is vicariously liable under international law for the acts of all its agents (whether they are office-holders, employees or even in some circumstances, contractors).

42. For the purposes of international law responsibility, the State is one indivisible whole, and is responsible for the conduct of all its servants or agents. We know the State leaked the WGAD decision. We know the State lodged a complaint with the WGAD alleging that the report was leaked by the Secretariat and myself. We know they also made a spurious complaint about bias without disclosing the date on which this information was obtained, in order to hide key information that would have resulted in its automatic dismissal on grounds of waiver. Viewed overall, the most likely inference from the evidence is that these were all aspects of one single strategy to discredit the WGAD and myself during and immediately after the 48 [hour] grace period. The behavior of the Spanish Government in this matter amounts to the most flagrant possible abuse of the privileges given to States by the United Nations, and is a gross affront to the organisation's values. Spain cannot be allowed to behave in this way without consequences.

43. In addition, we now know that the State Prosecutor relied on the same allegations to justify the continued detention of the applicants. The Prosecutor must have obtained the information supporting these allegations from the Government itself. The Respondent State (Spain) is also responsible for the acts of the Prosecutor in relying on these baseless allegations as a purported justification for the continued detention of the applicants. It is no excuse to say that the Prosecutor did not know the allegations were baseless. The Spanish authorities as a whole failed to conduct any good faith investigation of these allegations before using them as the basis to justify continued detention. Where a person's right to liberty is at stake, the State owes a legal duty to use reasonable care to ensure that it does not procure a person's continued detention on the basis of incomplete or misleading information. In this case, even on the most indulgent analysis, the Prosecutor and the Supreme Court took these bare allegations at face value, and ordered the continued detention of the applicants without conducting any kind of enquiry to verify the facts. Spain is responsible for the acts of the Government, the Prosecutor and the Court in this regard. Moreover, the Government compounded the deceit by failing to correct the misleading information that it had supplied.

Conclusion

44. On behalf of these three applicants, and the applicants in the linked case of Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva and Dolors Bassa, I formally request the WGAD (or its Chair) to:

a. Immediately bring this letter to the attention of the Head of the Special Procedures Branch, the High Commissioner for Human Rights; the Special Rapporteur on the Protection of Human Rights Defenders; and the President of the Human Rights Council;

b. Dismiss the Government's complaints either summarily or as expeditiously as possible;

c. After dismissing the complaints, immediately adopt and subsequently make public the WGAD's decision on the merits in the linked case of Joaquim Forn, Josep Rull, Raul Romeva and Dolors Bassa-no further delay should be permitted since thls is obviously a part of the Government's dishonest strategy;

d. Make a report to the High Commissioner and the President of the Human Rights Council concerning these events, and request them to refer the situation to the Human Rights Council.

45. Please inform the High Commissioner and the President of the Council that this letter constitutes a formal request that the relevant entities of the Human Rights Council should conduct a full and independent investigation into the conduct of the Spanish Government in this matter, with a view to tabling a report and (if appropriate) a motion of censure against Spain at the Council, for its clear violations of the founding principles of the UN Charter.

46. The obvious need for Spain's misconduct to be investigated and sanctioned by the Human Rights Council should not, however, be allowed to cause further delay to the work of the WGAD in these cases (which is one of the Government's key objectives). Otherwise, the Government will have succeeded in its attempt to disrupt and frustrate the work of the vital entity of the Human Rights Council itself. The correct course now is for the WGAD to dismiss the Government's complaints summarily or expeditiously. And then to adopt and publish its decision on the merits in the linked case of Forn, Rull, Romeva and Bassa v Spain. Only then will it be possible to begin the necessary investigation by the relevant entities of the Human Rights Council into Spain's crude attempt to manipulate the United Nations. Unless the matter is approached in this way, the Government of Spain will (a) continue to cast unfounded and fabricated aspertions against the WGAD. the Secretariat and myself; and (b) will have achieved one of its primary objectives which is to prevent the WGAD from issuing its decisions in the Forn, Rull, Romeva and Bassa case.

Yours ever,

Ben Emmerson QC

 

21 June 2019	21 de juny de 2019
URGENT	URGENT
Subject (1): Cuixart, Sanchez and Oliveras v Spain (2) Forn, Rull, Romeva and Bassa v Spain	Tema (1): Cuixart, Sanchez i Oliveras v Spain (2) Forn, Rull, Romeva i Bassa v Spain
Dear WGAD Secretariat,	Benvolgut Secretariat del WGAD,
Introduction	Introducció
1. I am writing to bring the immediate attention of the WGAD to some alarming developments in the case of Cuixart, Sanchez and Junqueras v Spain, and to formally request urgent action from the Chairman and/or Members of the WGAD to address the current situation.	1. Escric per cridar l'atenció immediata del WGAD a alguns esdeveniments alarmants en el cas de Cuixart, Sánchez i Junqueras contra Espanya i demanar formalment una acció urgent del president i/o dels membres del WGAD per abordar la situació actual.
Urgency	Urgència
2. The urgency derives from a decision of the Spanish Supreme Court today, refusing to give effect to the decision of the WGAD. The Court declined to order the release of the applicants, and made a number of contemptuous findings against the WGAD based upon false information that was supplied by the Government of Spain. The Court described the decision of the WGAD as "extravagant", "illogical" and "insidious". It suggested that the WGAD had exceeded its mandate, which was "purely auxiliary and informative". In particular, the Court held the WGAD decision was of no relevance in considering the release (even the provisional release) of the applicants. And all of these findings are premised upon entirely spurious complaints that were improperly and misleadingly presented by the Government of Spain, with the malicious intent of smearing and undermining the WGAD itself, its Secretariat and counsel representing the victims in this matter.	2. La urgència es deu a la decisió del Tribunal Suprem espanyol d’avui, negant-se a aplicar la decisió del WGAD. El Tribunal s’ha negat a ordenar l'alliberament dels sol·licitants i ha fet una sèrie de conclusions despectives contra el WGAD basant-se en informació falsa que el Govern d'Espanya va proporcionar. El Tribunal ha descrit la decisió del WGAD com "extravagant", "il·lògica" i "insidiosa". Ha suggerit que el WGAD havia superat el seu mandat, el qual era "purament auxiliar i informatiu". En particular, el Tribunal ha considerat que la decisió del WGAD no té res a veure amb l’alliberam (ni tan sols l'alliberament provisional) dels sol·licitants. I totes aquestes troballes es basen en queixes completament espúries que el Govern d’Espanya van presentar de manera incorrecta i enganyosa, amb la intenció maliciosa de calumniar i minar el propi WGAD, el seu Secretariat i els advocats que representen les víctimes en aquest assumpte.
Background	El fons
3. In its decision on the merits, the WGAD found that the period of detention of the applicants up until the date of the decision was arbitrary since it was both incompatible with their political rights under the ICCPR and discriminatory on grounds of their political opinion. The WGAD indicated that Spain should release the applicants and order an inquiry into the conduct of those public officials who were responsible, with a view to providing reparations to the applicants in accordance with the relevant principles of international law.	3. En la seva decisió sobre el fons, el WGAD va trobar que el període de detenció dels sol·licitants fins a la data de la decisió era arbitrari, atès que era incompatible amb els seus drets polítics en virtut del PIDCP i discriminatori per motius de llur opinió política. El WGAD va indicar que Espanya hauria d'alliberar els sol·licitants i encarregar una investigació sobre la conducta dels funcionaris públics responsables, amb la finalitat de proporcionar reparacions als sol·licitants d'acord amb els principis pertinents del dret internacional.
The Government's complaints	Les queixes del Gobierno
4. Shortly after the ruling was made public, representatives of the Spanish Government informed the media that Spain had submitted two complaints to the WGAD concerning aspects of the process by which the decision was reached and made public.	4. Poc després de fer-se pública la decisió, representants del Govern espanyol van informar als mitjans de comunicació que Espanya havia presentat dues queixes al WGAD sobre aspectes del procés pel qual es va arribar a la decisió i es va fer públic.
5. In its complaints, the Government alleged (a) that two members of the WGAD should have recused themselves on grounds of apparent bias and (b) that the Secretariat had "leaked the decision to me personally in advance of the official time at which I was entitled to see the decision (ie 48 hours after it had been given to the Government) and that I had subsequently leaked it to the media.	5. En les seves queixes, el Gobierno va al·legar (a) que dos membres del WGAD haurien d'haver-se recusat per motius d’aparent biaix i (b) que el Secretariat "em va filtrar la decisió personalment abans de l'hora oficial en què era tenia dret a veure la decisió (és a dir, 48 hores després d'haver-se lliurat al Govern) i que, posteriorment, l’havia filtrat als mitjans de comunicació.
6. Even the most cursory examination of the facts would have revealed that there is no validity whatsoever in either of these allegations. They are entirely devoid of substance and could not have been put forward in good faith. Indeed, in two respects they can be shown to have been put forward with an intent to mislead, and to discredit the WGAD.	6. Fins i tot l’examen més superficial dels fets hauria revelat que cap d’aquestes acusacions tenia la més mínima validesa. Estan totalment buides de substància i no es poden haver presentat de bona fe. De fet, es pot demostrar que en dos aspectes s'han proposat amb la intenció de confondre, i de desacreditar el WGAD.
a. In one instance, the Government omitted crucial information that would have led to the automatic dismissal of its unfounded complaint (see below).	a. En un cas, el Gobierno va ometre informació crucial que hauria portat al rebuig automàtic de la seva queixa sense fonament (vegeu més endavant).
b. In the other instance, the Government made a complaint that it knew or ought to have known was false. Worse, it alleged that the Secretariat and myself had leaked the decision in breach of the rules of procedure, when it was in fact the Government that deliberately leaked the decision, nearly 24 hours before it was even sent to the applicant's representatives by the Secretariat. Regrettably, it appears that the Government set up this entire course of events with the specific intention of creating an entirely false smear.	b. En l’altre cas, el Gobierno va presentar una queixa que sabia o hauria d’haver sabut que era falsa. Pitjor encara, va afirmar que el Secretariat i jo mateix havíem filtrat la decisió en violació de les regles de procediment, quan de fet fou el Gobierno qui va filtrar deliberadament la decisió, gairebé 24 hores abans que el Secretariat l’enviés als representants del sol·licitant. Lamentablement, sembla que el Gobierno va establir tot aquest curs d’esdeveniments amb la intenció específica de generar una calúmnia totalment falsa.
7. The Spanish Government has thus engaged in a classic "dirty tricks" operation against the UN itself. The facts prove conclusively that (a) an employee or agent of the Government was in fact responsible for the leak, and (b) that the Government then falsely alleged to the United Nations that the Secretariat and myself were responsible for the leak.	7. Així doncs, el Gobierno espanyol ha realitzat una operació clàssica de "joc brut" contra la pròpia ONU. Els fets demostren de manera concloent que (a) un empleat o agent del govern fou, de fet, responsable de la filtració, i (b) que el Gobierno va al·legar falsament a les Nacions Unides que el Secretariat i jo mateix érem responsables de la filtració.
8. This clearly amounts to bad faith conduct on the part of the Government, dishonestly designed to manufacture a complaint against two members of the WGAD, its Secretariat and myself with the express intention of undermining the human rights mechanisms of the United Nations. The very lowest it can be put is that an employee or agent of the Government who was responsible for the leak stood by and did nothing when the Government made an entirely false complaint and briefed the media about it.	8. Això suposa clarament una conducta de mala per part del Gobierno, dissenyada deshonestament per fabricar una queixa contra dos membres del WGAD, el seu Secretariat i contra mi, amb la intenció expressa de soscavar els mecanismes de drets humans de les Nacions Unides. L’explicació més suau és que un empleat o agent del Gobierno responsable de la filtració es va mantenir al marge i no va fer res quan el Govern va fer una queixa completament falsa i en va informar els mitjans de comunicació.
9. The misleading objections lodged by the Government of Spain are a political smokescreen, designed to undermine the findings of the WGAD by making allegations which the Government knows to be unfounded. That is an extremely serious situation, and casts grave doubt over Spain's good faith participation in the work of the United Nations.	9. Les objeccions enganyoses presentades pel Gobierno de España són una cortina de fum política, dissenyada per soscavar les conclusions del WGAD fent al·legacions que el Gobierno sap que són infundades. Aquesta és una situació extremadament greu i posa en dubte la bona fe de la participació d'Espanya en el treball de les Nacions Unides.
Abuse of the process of the WGAD
10. This extraordinary abuse of the United Nations human rights protection mechanisms demands immediate action in the form of a formal rebuke to the Government of Spain by the Human Rights Council. As will become apparent, it is not the result of an honest mistake, made in good faith. Rather, it involves the deliberate and dishonest manipulation of the process in order to discredit the United Nations itself. This is conduct incompatible with Article 2 of the UN Charter, which provides that the founding principles of the UN include the promotion and protection of human rights, an objective that is put on an equal footing with the promotion of international peace and security.	10. Aquest extraordinari abús dels mecanismes de protecció dels drets humans de les Nacions Unides exigeix una acció immediata en forma de reprimenda formal al Gobierno de España pel Consell de Drets Humans. Com es farà evident, no és el resultat d’un error honest fet de bona fe. Més aviat implica la manipulació deliberada i deshonesta del procés per tal de desacreditar les Nacions Unides. Es tracta d’una conducta incompatible amb l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides, que estableix que els principis fundacionals de l’ONU inclouen la promoció i la protecció dels drets humans, objectiu que es posa en igualtat de condicions amb la promoció de la pau i la seguretat internacionals.
11. The inevitable inference from the facts outlined below is that the Government has deliberately and dishonestly staged this sequence of events in order to frame the Secretariat for a breach of procedures, and at the same time defame myself and two members of the WGAD for failing to disclose a conflict of interest or to recuse themselves. At the time when all of these allegations were made in an official Government communication to the UN, the Government knew (or is to be taken as having known) that they were false.	11. La conclusió inevitable dels fets esmentats a continuació és que el Govern ha organitzat deliberadament i deshonestament aquesta seqüència d'esdeveniments per tal de denunciar el Secretariat per incompliment de procediments i, alhora, difamar-me a mi i a dos membres del WGAD per no haver revelat un conflicte d’interès ni haver-se recusat. En el moment en què totes aquestes acusacions es van fer en una comunicació oficial del Gobierno a l'ONU, el Gobierno sabia (o se suposa que hauria d’haver sabut) que eren falses.
The appropriate response from the UN	La resposta adequada de les Nacions Unides
12. The conduct of the relevant officials of the Government of Spain is an outrageous affront to the founding principles of the United Nations, and should be immediately brought to the attention of the Head of the Special Procedures Branch, the High Commissioner for Human Rights and the President of the Human Rights Council. It should also be reported immediately to the Special Rapporteur on the Independence of Judges and Lawyers, and the Special Rapporteur on the Protection of Human Rights Defenders.	12. La conducta dels funcionaris en qüestió del govern espanyol és una ofensa indignant contra els principis fundacionals de les Nacions Unides i hauria de se ser posat immediatament en coneixement del cap de la Direcció de Procediments Especials, l'Alt Comissionat per als Drets Humans i el president del Consell de Drets Humans. També s'hauria de denunciar immediatament al Relator Especial sobre la Independència dels Jutges i els Advocats i al Relator Especial sobre la Protecció dels Defensors dels Drets Humans.
13. Based on the information contained in this letter, I would request that the Spanish Government's complaint should be formally dismissed, either summarily or as expeditiously as possible. There is no merit whatsoever in the complaints and they have been advanced in bad faith.	13. A partir de la informació continguda en aquesta carta, sol·licito que la denúncia del Govern espanyol sigui rebutjada formalment, o bé de manera sumària o bé amb la màxima rapidesa possible. Les queixes no tenen cap base i s’han presentat de mala fe.
14. Once the allegations have been dismissed, please treat this letter as a formal request that the relevant entities of the Human Rights Council should forthwith set up and conduct a full and independent investigation into the conduct of the Spanish Government in this matter, with a view to the tabling of a report and (if appropriate) a motion of censure against Spain at the Council, for a clear violation of the founding principles of the UN Charter.	14. Un cop les denúncies hagin estat desestimades, us prego que tracteu aquesta carta com una sol·licitud formal que les entitats pertinents del Consell de Drets Humans creïn i duguin a terme immediatament una investigació completa i independent sobre la conducta del Gobierno espanyol en aquesta matèria, amb vista a la presentació d’un informe i (si escau) una moció de censura contra Espanya al Consell, per una clara violació dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides.
15. The UN's human rights protection mechanisms inevitably depend upon (and assume) good faith in the conduct of Member States, particularly in their dealings with an international supervisory jurisdiction as important as the WGAD. The conduct of Spain is a direct attack on the assumption of good faith that is meant to underpin the work of the Human Rights Council itself, which is the ultimate authority underpinning all the Special Procedures Mandates.	15. Els mecanismes de protecció dels drets humans de l'ONU depenen inevitablement (i assumeixen) la bona fe de la conducta dels Estats membres, sobretot en el tracte amb una jurisdicció internacional de supervisió tan important com el WGAD. La conducta d’Espanya és un atac directe a l’assumpció de bona fe que té per objecte donar suport a la tasca del propi Consell de Drets Humans, que és l’autoritat última que fonamenta tots els mandats dels procediments especials.
Conflict of Interest	Conflicte d'interessos
16. I will deal first with the confected allegation of apparent bias. The Spanish Government has pointed to two communication letters issued by the Special Procedures branch of OHCHR jointly in my name and the names of two of the current members of the WGAD. They were issued a considerable time ago. The WGAD presumably has the details of the Government's complaints.	16. Primer tractaré de la fabricada al·legació d’un aparent biaix. El Gobierno espanyol va assenyalar dues cartes de comunicació emeses conjuntament per la branca dels Procediments Especials de l'OHCHR en nom meu i els noms de dos dels membres actuals del WGAD. Van ser emesos fa força temps. És de suposar que el WGAD té els detalls de les queixes del Gobierno.
17. The Government alleges that these letters are evidence that there was a close professional relationship in the past between myself and those two members of the WGAD, and claims that it would have objected to those two members being party to the WGAD decision if it had known of this. Basing itself on this obviously false proposition, the Government has asked the WGAD to withdraw the decision and arrange for it to be retaken with a different composition of the WGAD.	17. El Gobierno al·lega que aquestes cartes són una prova que hi havia una estreta relació professional en el passat entre mi i aquests dos membres del WGAD, i afirma que s'hauria oposat que aquests dos membres fossin partícips de la decisió del WGAD si això ho hagués sabut. Basant-se en aquesta proposició òbviament falsa, el Govern ha demanat al WGAD que retiri la decisió i que faci manera perquè es reprengui amb una composició diferent del WGAD.
18. There is no justification whatsoever for this complaint. As the whole WGAD will know by now, I have never met or spoken to any of the members of the WGAD. It is true that I was the UN Special Rapporteur on Counter-Terrorism and Human Rights from 2011 to 2017. It is also true that two current members of the WGAD are former Special Rapporteurs and that there was some overlap of time between the period of my mandate, and the periods of theirs. However, that is as far as it goes, and is obviously not a basis for any possible conflict of interest in this case.	18. No hi ha cap justificació per a aquesta queixa. Com tot el WGAD sabrà a hores d’ara, mai no he conegut ni parlat amb cap dels membres del WGAD. És cert que vaig ser el relator especial de l’ONU per a la lluita contra el terrorisme i els drets humans des del 2011 fins al 2017. També és cert que dos membres actuals del WGAD són antics relatores especials i que hi va haver una coincidència de temps entre el període del meu mandat i els seus períodes. Tanmateix, el tema no va més enllà d’això, i evidentment no és una base per a cap eventual conflicte d'interessos en aquest cas.
19. As all Special Procedures Mandate Holders are aware, the UN staff of the Special Procedures Branch have a practice of liaising between mandate staff in Geneva when preparing communication letters to States. This sensible administrative arrangement was put in place many years ago to avoid duplication of effort and expense by the UN administration that provides technical support for the independent experts that make up the Special Procedures Branch of OHCHR. This was not [only] done to ensure efficiency and consistency. It also had the important function of ensuring that where a case raises issues that fall within more than one Special Procedures mandate, the State concerned is made aware of this.	19. Tots els titulars dels mandats sobre Procediments Especials són conscients que el personal de l'ONU de la Direcció de Procediments Especials té una pràctica de relacionar-se entre el personal dels mandats a Ginebra en la preparació de cartes de comunicació als Estats. Aquest acord administratiu raonable es va posar en marxa fa molts anys per evitar la duplicació d'esforços i despeses per part de l'Administració de les Nacions Unides que proporciona suport tècnic als experts independents que formen la Secció de Procediments Especials de l’OHCHR. Això no es va fer [només] per garantir l’eficiència i la coherència. També tenia la funció important de garantir que quan un cas planteja qüestions relacionades amb més d'un mandat de procediments especials, el fet es posarà en coneixement de l’Estat concernit.
20. Importantly, this practice is a reflection of the preamble to all the relevant resolutions of the Human Rights Council establishing the Special Procedures Mandates, which expressly enjoin all Mandate Holders to avoid duplicating the work of other Mandates by combining staff resources in joint initiatives.	20. Subratllo que aquesta pràctica és un reflex del preàmbul de totes les resolucions pertinents del Consell de Drets Humans que estableixen els Mandats de Procediments Especials, que exigeixen expressament a tots els titulars de mandat que eviten duplicar la feina d'altres Mandats, combinant recursos del personal en iniciatives conjuntes.
21. However, this does not necessarily (or even usually) imply any working contact between the two Mandate Holders whose signatures are appended to any communication. In the ordinary case, draft letters are submitted to the various mandate holders by their staff for approval or amendment. Once all relevant Mandate Holders have given their suggested amendments, the amendments are merged, and a final draft is re-circulated for approval. It is of course possible that two Mandate Holders will know one another, or will meet each other during their period of tenure. However, I have never met or spoken to either of those members of the WGAD who were Special Rapporteurs at the same time as myself.	21. Ara bé, això no implica necessàriament (ni tan sols habitualment) cap contacte de treball entre els dos titulars de mandats, les signatures dels quals s’afegeixen a qualsevol comunicació. En el cas habitual, els esborranys de cartes es presenten als diferents titulars del mandat per part del seu personal per a la seva aprovació o esmena. Un cop tots els titulars dels mandats pertinents han presentat les esmenes que suggereixen, les esmenes es fusionen i es fa circular un esborrany final per a la seva aprovació. És possible, és clar, que dos titulars de mandat es coneguin o es trobin durant llur període de permanència. No obstant això, mai no he conegut ni parlat amb cap dels membres del WGAD que van ser Relators Especials al mateix temps que jo.
22. There is thus no question of an appearance of bias in the mind of an informed observer (which is the applicable legal test). This aspect of the Government's complaint should be summarily dismissed on its merits for this reason. There is no need for the WGAD to conduct any detailed investigation because the two WGAD members will be readily able to confirm that they have never met or spoken to me.	22. No hi ha, per tant, cap dubte sobre una aparença de biaix en la ment d'un observador informat (que és la prova legal aplicable). Per aquest motiu, aquest aspecte de la queixa del Gobierno hauria de ser sumàriament rebutjat. No cal que el WGAD dugui a terme cap investigació detallada perquè els dos membres del WGAD podran amb facilitat confirmar que mai no em van conèixer ni parlar.
23. However, that is not the most concerning aspect of this unfounded complaint. The really serious issue is that it represents the use by Spain of guerilla tactics directed against the WGAD itself. This is apparent from the timing of the Government's briefing. This bogus complaint was briefed to the media less than 12 hours after the decision was made public.	23. Tanmateix, aquest aspecte no és el més preocupant d'aquesta queixa infundada. El problema realment greu és que representa l’ús per part d’Espanya de tàctiques de guerrilla dirigides contra el propi WGAD. Això es fa evident pel moment en què el Gobierno va donar la informació. Aquesta denúncia falsa va ser informada als mitjans de comunicació menys de 12 hores després que la decisió es fes pública.
24. It is inconceivable that the Spanish Government just happened to discover the existence of these joint communication letters during that 12 hour period. They must have combed carefully though the published communication reports issued by the Special Procedures Branch with the express purpose of looking for a jointly signed letter with which the Government hoped to discredit the WGAD in the event of an adverse decision in this case.	24. És inconcebible que el Govern espanyol descobrís de casualitat l'existència d'aquestes cartes conjuntes de comunicació durant aquest període de 12 hores. Han d'haver cercat amb lupa pels informes de comunicació publicats per la Direcció de Procediments Especials amb la finalitat expressa de buscar una carta signada conjuntament amb la qual el Gobierno esperava desacreditar el WGAD si prenia una decisió adversa en aquest cas.
25. It is an elementary principle of the international standards governing judicial independence that any challenge to a member of a tribunal on grounds of apparent bias must be taken at the earliest possible opportunity. That is the ethical duty invariably imposed on a party that discovers grounds to question the impartiality of a tribunal member. Once a party is aware of the facts that could give rise to an arguable objection, it cannot hold it back like a trump card to be played only if and when it loses the case. That would be a dishonest abuse of process. The question whether there are valid grounds for challenge should be completely unconnected to the likely outcome of the case. A party that chooses not to raise a challenge at the earliest opportunity is to be treated as having waived their objection.	25. Es un principi elemental de les normes internacionals que regeixen la independència judicial que qualsevol recusació d’un membre d’un tribunal per raons d’aparent biaix s’hagi de prendre el més aviat possible. Aquest és el deure ètic que imposa invariablement a una part que descobreixi motius per qüestionar la imparcialitat d’un membre del tribunal. Una vegada que una part és conscient dels fets que podrien donar lloc a una objecció discutible, no pot retenir-lo com una carta de triomf que es jugarà només si -i quan- perd el cas. Això seria un abús deshonest de procés. La qüestió de si hi ha motius vàlids per a la recusació hauria de ser completament desconnectada del probable resultat del cas. Una part que decideixi no plantejar una recusació a la primera oportunitat ha de ser tractada com havent renunciat a la seva objecció.
Answer	Resposta
26. It is clear that the Spanish Government's apparent bias objection is wholly unfounded on its substantive merits. It is also clear that the Government advanced the objection without revealing the fact that it had been aware of it for some time, and was deliberately holding it back pending the outcome - a circumstance which would have invalidated the challenge even if it had been well-founded. Properly viewed, the Government's decision not to raise this objection the moment it was discovered amounts to an automatic waiver of the right to raise the challenge after the decision has been issued. And that is quite apart from the fact that there is no merit in the complaint anyway.	26. És evident que l’objecció sobre el biaix aparent del Gobierno espanyol és totalment infundada pels seu fons substantiu. També és clar que el Gobierno va presentar la seva oposició sense revelar el fet que n’era conscient des de feia un temps, i que l’havia mantingut deliberadament a l’espera del resultat, circumstància que hauria invalidat la recusació, fins i tot si hagués estat ben argumentada. Vist correctament, la decisió del Gobierno de no plantejar aquesta objecció en el moment en què la va descobrir suposa una renúncia automàtica al dret a plantejar la recusació després que s’hagués emès la decisió. I això va més enllà del fet que igualment la queixa no té cap fonament.
27. One of the reasons the State party is given sight of a decision of the WGAD 48 hours in advance of its disclosure to the source is precisely to enable the Government to have one final opportunity to raise any procedural objections before it is too late for the decision to be amended or the procedural defect put right.	27. Una de les raons per les quals l'Estat part té accés a la decisió del WGAD 48 hores abans de la seva divulgació a la font és precisament per permetre al Govern tenir una última oportunitat de plantejar qualsevol objecció processal abans que sigui massa tard per a esmenar la decisió o per corregir un defecte procedimental.
28. The Spanish Government must have known during that 48 hour period that its "researchers" had found two letters jointly signed by myself and two members of the WGAD. Unless the Government is able to prove that it made this discovery overnight on the day the decision was made public, the inevitable inference is that the Government set the whole situation up as a means of smearing the WGAD. That should be a matter of grave concern to the whole Human Rights Council.	28. El Govern espanyol ha d'haver sabut durant aquest període de 48 hores que els seus "investigadors" havien trobat dues cartes signades conjuntament per mi i per dos membres del WGAD. Llevat que el Govern sigui capaç de demostrar que va fer aquest descobriment de la nit al dia en què es va fer pública la decisió, la inevitable inferència és que el Govern va posar tota la situació com a mitjà per embolicar el WGAD. Això ha de ser una qüestió molt preocupant per al Consell de Drets Humans en el seu conjunt.
29. To eliminate any possible lingering doubts about the complete lack of merit in the complaint itself, you will find below a link to the decision of the WGAD in the case of Nasheed v Maldives.	29. Per eliminar qualsevol possible dubte sobre la falta total de mèrits de la queixa mateixa, trobareu a continuació un enllaç a la decisió del WGAD en el cas de Nasheed v Maldives.
30. In that case, the Government raised the objection at the appropriate time, namely in their written observations on the merits. The objection was that I was serving as a Special Rapporteur at the time the WGAD considered the case. The Government argued that this created a conflict of interest because the whole WGAD is itself a Special Procedures Mandate of the Human Rights Council. The WGAD summarily dismissed the objection as unfounded.	30. En aquest cas, el Govern va plantejar l'objecció en el moment oportú, és a dir, en les seves observacions escrites sobre el fons. L’objecció va ser que actuava com a Relatora Especial en el moment en què el WGAD va considerar el cas. El Govern va argumentar que això va crear un conflicte d'interessos perquè tot el WGAD és en si mateix un Mandat de Procediments Especials del Consell de Drets Humans. El WGAD va rebutjar sumàriament l’objecció en tant que infundada.
31. The present case is an a fortiori. Here, the Government argues that the WGAD was infected with bias because an advocate for the victim was once a Special Rapporteur at the same time in the past as two members of the WGAD. If that was a valid objection, then the same result would necessarily have followed in the Nasheed case, since the WGAD itself is a Special Procedures Mandate Holder. If my involvement as counsel in the Nasheed case was not a disqualification, then it clearly cannot be a disqualification in the present case where the suggested connection is in the past and even more remote.	31. El cas actual és un a fortiori. Aquí, el Govern sosté que el WGAD estava infectat per biaixos perquè un defensor de la víctima va ser un cop relator especial al mateix temps que dos membres del WGAD. Si això fos una objecció vàlida, el mateix resultat hauria seguit necessàriament en el cas Nasheed, ja que el propi WGAD és un titular del mandat de procediments especials. Si la meva implicació com a advocat en el cas Nasheed no era una desqualificació, llavors clarament no pot ser una desqualificació en el cas que la connexió suggerida sigui en el passat i encara més remota.
You will find the Nasheed decision here:	Aquí trobareu la decisió Nasheed:
https://www.perseus-strategies.com/wp-content/uploads/2015/10/UNWGAD-Opinion-No-33-2015-Maldives.pdf	https://www.perseus-strategies.com/wp-content/uploads/2015/10/UNWGAD-Opinion-No-33-2015-Maldives.pdf
The leak allegation	L’al·legació d’una filtració
32. Turning to the Government's second allegation, this can be summarily investigated and easily disproved by the simple expedient of examining the communications records of the WGAD Secretariat. As will become apparent from such an examination, the Secretariat insisted on the strict application of the 48 hour grace period. The records will show that I wrote several times during the day to ask when the report would be made available.	32. Pel que fa a la segona al·legació del Govern, es pot investigar de manera sumària i desmentir-la fàcilment pel simple procediment d'examinar els registres de comunicacions del Secretariat del WGAD. Com es farà palès en aquest examen, el Secretariat va insistir en l'aplicació estricta del període de gràcia de 48 hores. Els registres mostraran que vaig escriure diverses vegades durant el dia per preguntar quan es posaria a disposició l’informe.
33. In order to see precisely how the Spanish Government set up this fraudulent complaint, it is necessary to examine the events of that day in their chronological order. There is no doubt about any of the primary facts, which are a matter of public record:	33. Per tal de veure amb exactitud com el Govern espanyol ha creat aquesta queixa fraudulenta, cal examinar els fets del dia en llur ordre cronològic. No hi ha cap dubte sobre cap dels fets principals, que que consten com a públicament documentats:
a. During the morning, it became apparent that the decision of the WGAD had been leaked overnight to El Pais, which had reported the finding. The first reports had begun circulating on the internet late the night before.	a. Durant el matí, es va fer evident que la decisió del WGAD havia estat filtrada durant la nit a El País, que havia comunicat la troballa. Les primeres notícies havien començat a circular a Internet la nit anterior, tard.
b. When I read the report on the El Pais website, I immediately knew two things for certain. First, I could be sure that I was the sole point of contact for the applicants' side with the Secretariat. I was the lawyer for all three and all correspondence came to me. And I knew also that the document had not been sent to me overnight.	b. Quan vaig llegir l’informe a la pàgina web d’El País, de seguida vaig saber dues coses amb certesa. En primer lloc, podria estar segur que jo era l’únic punt de contacte del costat dels sol·licitants amb el Secretariat. Jo era l'advocat de tots tres i tota la correspondència em venia a mi. I també sabia que el document no se m'havia enviat en el decurs de la nit.
c. Accordingly, the only possible inference was that someone on the Government side had leaked it. It was not possible to identify which individual Government official or agent was directly responsible, or to determine whether the most senior politicians including the Prime Minister were implicated. That is not something that could be determined from the outside. What was certain however was that the leak came from the Government side.	c. En conseqüència, l'única inferència possible era que algú del costat del Gobierno ho havia filtrat. No era possible identificar quin funcionari o agent governamental era directament responsable, o determinar si els polítics de més alt rang, inclòs el president del govern, hi estaven implicats. Això no és una cosa que es pogués determinar des de l'exterior. Ara bé, el que sí que era segur era que la filtració venia del costat del Gobierno.
d. I also knew that El Pais was known to have good sources in the Government, and had previously been used by Government officials and others as an outlet for leaks of Government information.	d. També sabia que era conegut que El País tenia bones fonts al Govern i que havia estat usat anteriorment per funcionaris del govern i altres com a sortida de fuites d'informació del Govern.
34. I briefly considered, but quickly dismissed, the possibility that the leak to the newspaper had come from the Secretariat or a member of the WGAD itself. There is no conceivable reason why anyone in the Secretariat should leak a decision of the WGAD to a newspaper in the middle of the 48-hour grace period. The idea could be discounted as nonsensical, particularly since the Secretariat has always in my experience kept rigidly to the rules. Nor was it conceivable to me that a member of the WGAD could have been the source.	34. Vaig considerar breument, però vaig descartar ràpidament, la possibilitat que la filtració al diari hagués arribat del Secretariat o d'un membre del WGAD. No hi ha cap raó imaginable per la qual algú del Secretariat filtraria una decisió del WGAD a un diari a la meitat del període de gràcia de 48 hores. La idea es podria descomptar com un disbarat, sobretot perquè en la meva experiència el Secretariat sempre s’ha adherit estrictament a la normativa. Tampoc em podia pensar que un membre del WGAD hagués pogut ser-ne la font.
35. Accordingly, El Pais could only have obtained the information from the Government side. As soon as I realized this, I wrote to the Secretariat drawing attention to the report in El Pais and saying that it was clear that the leak must have come from the Government side. Since I still had not seen a copy of the decision at that time, I could not verify the accuracy of the detailed report in El Pais. It was apparent from the article that the author was claiming to know the details of the WGAD decision and must therefore have either seen it, or had it summarised to him, by someone on the Government side. Directly or indirectly, this could only have been a Government leak. The question was why the Government should want to leak a decision of the WGAD that was unfavourable to it. The reason became apparent when the Government announced that it had lodged a complaint to the WGAD the following day. The Government had leaked the decision in order to be able to advance a false allegation that the decision had been leaked by the Secretariat to me during the 48 hour grace period, and then leaked by me to the media. Neither of these allegations were true as the Government must have known. It follows that the whole sequence of events was dishonestly set up for the precise purpose of undermining the WGAD, its Secretariat and myself. This was entirely consistent with the bogus complaint of apparent bias and appears to have formed a part of the same strategy.	35. Per tant, El País només hauria pogut obtenir la informació des del costat del Gobierno. Tan aviat com em vaig adonar d'això, vaig escriure a la Secretaria cridant-los l'atenció sobre l'informe d'El País i dient que era clar que la filtració havia d’haver vingut del cantó del Gobierno. Atès que en aquell moment encara no havia vist un exemplar de la decisió, no podia verificar l'exactitud de l'informe detallat en El País. De l’article es desprenia que l’autor afirmava conèixer els detalls de la decisió del WGAD i que, per tant, l’havia vista, o se li havia resumit, gràcies a algú de la part del Gobierno. Directament o indirectament, això només podia haver estat una filtració del Gobierno. La pregunta era per què el Gobierno tindria interès a filtrar una decisió del WGAD que li fos desfavorable. La raó es va fer evident quan el Govern va anunciar que l'endemà havia presentat una queixa al WGAD. El Govern va filtrar la decisió per poder anunciar una falsa denúncia que el Secretaria m’havia filtrat la decisió durant el període de gràcia de 48 hores, i després filtrat per mi als mitjans de comunicació. Cap d’aquestes acusacions no era certa, com li havia de constar al Gobierno. En conseqüència, doncs, tota la seqüència d’esdeveniments s’havia establert deshonestament amb l’objectiu de soscavar el WGAD, el seu Secretariat i a mi. Això era totalment coherent amb la falsa denuncia de l'aparent biaix i sembla que formava part de la mateixa estratègia.
36. Not surprisingly, during the morning and the middle of the day, I was being repeatedly contacted by my clients domestic lawyers and their supporters asking whether the report in El Pais was accurate. I was unable to tell them one way or the other as I had not seen the decision. I therefore wrote to the Secretariat asking whether, in light of the Government's leak, the decision could be released to me early.	36. Com era d’esperar, durant el matí i el migdia de la jornada, es van posar en contacte repetidament amb mi els advocats nacionals dels meus clients i els seus seguidors, preguntant-me si era exacte l'informe a El País. No els ho podia dir en un sentit o l’altre, ja que no havia vist la decisió. Per tant, vaig escriure a la Secretaria preguntant si, a la vista de la fuga del Govern, se’m podia lliurar abans la decisió.
37. The Secretariat replied strictly in accordance with the rules, saying that I would receive it that afternoon. The email did not say exactly when during the afternoon it would come. I therefore sent further messages asking for a more specific time. These did not receive a reply. Eventually, the Secretariat sent me the decision at about 16:30 my time (which would have been around 17:30 in Geneva). However, shortly before that time, I learned that a copy of the decision [that] had begun circulating in Spain:	37. La Secretaria va respondre estrictament de conformitat amb la normativa, dient que la rebria aquella tarda. El correu electrònic no va dir exactament a quina hora de la tarda arribaria. Per tant, vaig enviar missatges addicionals demanant una hora més específica. Aquests no van rebre cap resposta. Finalment, la Secretaria em va enviar la decisió a l’entorn de les 16:30 hora meva (serien aproximadament les 17:30 a Ginebra). No obstant això, poc abans d’aquella hora, vaig saber que una còpia de la decisió havia començat a circular a Espanya:
a. At around 3:30 pm I received a document by email. It was a letter from the WGAD to the Government attaching the decision. It was perfectly clear therefore that the decision itself was now in circulation. But it was equally clear that the source of the circulating document was on the Government side because they had failed to remove the covering letter in an extraordinary clumsy slip.	a. Al voltant de les 15:30 vaig rebre un document per correu electrònic. Era una carta del WGAD al Govern adjuntant la decisió. Era perfectament clar, doncs, que la decisió mateixa ja circulava. Però era igualment clar que la font del document en circulació era de la banda del Gobierno perquè no havien pensat a retirar la carta que l’acompanyava, en una extraordinària relliscada maldestra.
b. You will find the letter and its attachment that I received at around 3:30 from an independent source appended to this letter. I was subsequently informed by my source that the letter and the report had been obtained from El Pais itself. As you can see from the attachment, the document that was sent to me still has a covering letter from the Secretariat that was addressed to the Government, enclosing the decision of the WGAD. The very fact that I have this letter proves the point. The only way I could have come by it on the day in question was if it had been leaked by the Government to El Pais (since the only persons authorised to have possession of that letter would have been employees or agents of the Government).	b. Trobareu adjuntades a aquesta carta la carta i el fitxer adjunt que vaig rebre cap a les 15:30 h d’una font independent. Posteriorment, la meva font va informar-me que la carta i l'informe havien estat obtinguts del propi El País. Com podeu veure en el fitxer adjunt, el document que se’m va enviar encara té la carta d’acompanyament del Secretariat adreçada al Govern, que adjunta la decisió del WGAD. El fet mateix que jo tingui aquesta carta demostra la qüestió. L’única manera que jo ho podia haver aconseguit el dia en qüestió era si el Govern li havia filtrat a El País (ja que les úniques persones autoritzades a tenir aquesta carta en la seva possessió haurien estat empleats o agents del govern).
c. It follows that at least one Government official knew that the leak had come from the Government side. The person who originally leaked the document outside Government must have known. That person would have known whether s/he was leaking the document in breach of a duty of confidentiality owed to his or her employer. However, the authorisation may well have come from high up in Government. That is an equally plausible explanation that is consistent with the established facts. It would be wrong to speculate about this however, without a full independent inquiry into the handling of this matter by the Spanish Government.	c. En conseqüència, almenys un funcionari del govern va saber que la filtració havia procedit del Gobierno. La persona que originàriament va filtrar el document fora del Gobierno ho ha d’'haver sabut. Aquesta persona hauria sabut si es tractava de filtrar el document en incompliment d’un deure de confidencialitat degut al seu empresari. Tanmateix, és ben possible que l’autorització hagi vingut del molt amunt en el Govern. Aquesta és una explicació igualment plausible que és coherent amb els fets constatats. Seria un error especular-hi sense una completa investigació independent sobre el tractament d’aquest assumpte per part del govern espanyol.
38. Even adopting the most benign possible interpretation of these events, a Government official who knew that they had been the source of the leak allowed the Government [to] mislead the WGAD and make false accusations against members of the WGAD itself, counsel for the victim, and the Secretariat. Obviously, in this respect, it may be important to determine how high up the decision-making chain this knowledge went, and who knew what when. However, Spain is responsible for the misconduct of all its officials, including the official who leaked the document to El Pais and then made no attempt to correct the position when the Government announced that it had lodged a complaint alleging that the leak came from the Secretariat and myself. There is simply no possible view of these facts which does not disclose a gross breach of Spain's duty to conduct itself in good faith in its dealings with the United Nations.	38. Fins i tot adoptant la possible interpretació més benigna d’aquests esdeveniments, un funcionari del govern que sabia que ells havien estat la font de la filtració va permetre al Gobierno enganyar al WGAD i fer falses acusacions contra membres del WGAD, el defensor de les víctimes i el Secretariat. Òbviament, en aquest sentit, pot ser important determinar fins a quin alçada de la cadena de presa de decisions va arribar aquesta informació, i qui va saber què i quan. No obstant això, Espanya és responsable de la mala conducta de tots els seus funcionaris, inclòs el funcionari que va filtrar el document a El País i després no va intentar corregir la situació quan el Govern va anunciar que havia presentat una queixa al·legant que la filtració era del Secretariat i de mi mateix. Simplement, no hi ha cap possible enfocament d’aquests fets que no reveli una violació greu del deure d’Espanya de conduir-se de bona fe en les seves relacions amb les Nacions Unides.
The decision of the Supreme Court	La decisió del Tribunal Suprem
39. In today's judgment of the Supreme Court, the Court refused to accept the findings of the WGAD and denigrated its standing and the significance of its rulings in contemptuous language. It characterised the decision as having no weight, and as having been fatally flawed by bias and a blinkered approach to the facts.	39. En la decisió del Tribunal Suprem d’avui, el Tribunal es va negar a acceptar les conclusions del WGAD i va denigrar el seu estatus i la importància de les seves decisions en un llenguatge despectiu. Va caracteritzar la decisió de no tenir cap pes, i d'haver estat fatalment defectuosa pel biaix i per un enfocament miop dels fets.
40. Even if it is within the wide latitude of the domestic courts to express hostile criticism of the decisions of the WGAD, this case has a very significant aggravating factor that calls for definitive condemnation of the Government's conduct. The Government has knowingly set up a false complaint to the WGAD, which was clearly premeditated and carefully planned to mislead. It has then authorised (or the very least acquiesced in) the decision of the Prosecutor to rely on these spurious complaints as a means of discrediting the WGAD, rejecting its decision, and ordering the continued detention of the applicants. The Government provided this misleading information to the Prosecutor and then stood by and failed to intervene whilst these submissions were made by the Prosecutor to the Court. This is an act of grave political corruption which should have grave consequence for those responsible, no matter how high up in Government that responsibility goes. Even the Spanish Prime Minister, or the King, cannot authorise this level of dishonest manipulation of the institutions set up by the United Nations Human Rights Council to monitor Spain's compliance with its international law obligations.	40. Tot i que entra dins els amplis marges dels tribunals nacionals d’expressar crítiques hostils a les decisions del WGAD, aquest cas té un factor agreujant molt important que demana una condemna definitiva de la conducta del Gobierno. El Gobierno ha creat a consciència una queixa falsa al WGAD, que era clarament premeditada i planejada amb cura per tal d’enganyar. A continuació, ha autoritzat la decisió del Fiscal (o com a mínim, li ha donat el consentiment) de dependre d’aquestes queixes falses com a mitjà per desacreditar el WGAD, rebutjant la seva decisió i ordenant la continuïtat de la detenció dels sol·licitants. El Gobierno va proporcionar a la Fiscalia aquesta informació enganyosa i després es va abstenir i no va intervenir, mentre que la Fiscalia presentava aquestes observacions al Tribunal. Aquest és un acte de greu corrupció política que hauria de tenir greus conseqüències per als responsables, arribi on arribi la responsabilitat en el Gobierno. Ni el president del govern espanyol, o el rei, no pot autoritzar aquest nivell de manipulació deshonesta de les institucions creades pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per controlar el compliment de les seves obligacions espanyoles en matèria de dret internacional.
41. As a matter of international law, the State of Spain is the Respondent to this application. The Government performs the task of representing the State, but the Respondent State itself is responsible under international law for the acts and omissions of all three branches of government-executive, legislative and judicial. And the State is vicariously liable under international law for the acts of all its agents (whether they are office-holders, employees or even in some circumstances, contractors).	41. Com a qüestió de dret internacional, l'Estat espanyol és el demandat a aquesta sol·licitud. El Gobierno realitza la tasca de representar l'Estat, però el propi Estat demandat és responsable, segons el dret internacional, dels actes i omissions de totes tres branques del govern: executiu, legislatiu i judicial. I, a més, l'Estat és subsidiàriament responsable, segons el dret internacional, dels actes de tots els seus agents (siguin càrrecs, empleats o fins i tot en algunes circumstàncies, contractistes).
42. For the purposes of international law responsibility, the State is one indivisible whole, and is responsible for the conduct of all its servants or agents. We know the State leaked the WGAD decision. We know the State lodged a complaint with the WGAD alleging that the report was leaked by the Secretariat and myself. We know they also made a spurious complaint about bias without disclosing the date on which this information was obtained, in order to hide key information that would have resulted in its automatic dismissal on grounds of waiver. Viewed overall, the most likely inference from the evidence is that these were all aspects of one single strategy to discredit the WGAD and myself during and immediately after the 48 [hour] grace period. The behavior of the Spanish Government in this matter amounts to the most flagrant possible abuse of the privileges given to States by the United Nations, and is a gross affront to the organisation's values. Spain cannot be allowed to behave in this way without consequences.	42. Als efectes de la responsabilitat en el dret internacional, l'Estat és un tot indivisible i és responsable de la conducta de tots els seus servidors o agents. Sabem que l'Estat va filtrar la decisió del WGAD. Sabem que l’Estat va presentar una queixa al WGAD al·legant que el Secretariat I jo vam filtrar l’Informe. Sabem que també van presentar una queixa falsa sobre el biaix sense revelar la data en què es va obtenir aquesta informació, per tal d’amagar la informació clau que hauria provocat el seu rebuig automàtic per motius de renúncia. Vist en conjunt, la inferència més probable de les proves és que tots aquests eren aspectes d’una sola estratègia per desacreditar el WGAD i jo mateix durant i immediatament després del període de gràcia de 48 hores. El comportament del Gobierno espanyol en aquesta matèria representa l’abús més flagrant possible dels privilegis que les Nacions Unides donen als Estats i és una borda ofensa als valors de l'organització. No es pot permetre a Espanya comportar-se així sense conseqüències.
43. In addition, we now know that the State Prosecutor relied on the same allegations to justify the continued detention of the applicants. The Prosecutor must have obtained the information supporting these allegations from the Government itself. The Respondent State (Spain) is also responsible for the acts of the Prosecutor in relying on these baseless allegations as a purported justification for the continued detention of the applicants. It is no excuse to say that the Prosecutor did not know the allegations were baseless. The Spanish authorities as a whole failed to conduct any good faith investigation of these allegations before using them as the basis to justify continued detention. Where a person's right to liberty is at stake, the State owes a legal duty to use reasonable care to ensure that it does not procure a person's continued detention on the basis of incomplete or misleading information. In this case, even on the most indulgent analysis, the Prosecutor and the Supreme Court took these bare allegations at face value, and ordered the continued detention of the applicants without conducting any kind of enquiry to verify the facts. Spain is responsible for the acts of the Government, the Prosecutor and the Court in this regard. Moreover, the Government compounded the deceit by failing to correct the misleading information that it had supplied.	43. A més, ara sabem que el Fiscal de l'Estat es va basar en les mateixes acusacions per justificar la continuïtat de la detenció dels sol·licitants. El fiscal ha d’haver obtingut la informació que dóna suport al denúncia del propi govern. L’Estat demandat (Espanya) també és responsable dels actes del fiscal en dependre d’aquestes afirmacions infundades com a pretesa justificació de la continuïtat de la detenció dels sol·licitants. Dir que el fiscal no sabia que les afirmacions eren infundades no és cap excusa. Les autoritats espanyoles en el seu conjunt no van dur a terme cap investigació de bona fe sobre aquestes al·legacions abans d’utilitzar-les com a base per justificar la continuïtat de la detenció. Quan està en joc el dret de la persona a la llibertat, l'Estat té el deure legal de dedicar una atenció raonable per assegurar-se que no aconsegueix la continuació de la detenció d'una persona sobre la base d'informació incompleta o enganyosa. En aquest cas, fins i tot amb l'anàlisi més indulgent, el fiscal i el Tribunal Suprem van prendre aquestes simples al·legacions amb el seu valor nominal, i van ordenar la continuïtat de la detenció dels sol·licitants sense realitzar cap tipus d’investigació per verificar els fets. Espanya és responsable dels actes del Govern, del Fiscal i del Tribunal en aquest sentit. A més, el Govern va augmentar l'engany no corregint la informació enganyosa que havia subministrat.
Conclusion	Conclusió
44. On behalf of these three applicants, and the applicants in the linked case of Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva and Dolors Bassa, I formally request the WGAD (or its Chair) to:	44. En nom d'aquests tres sol·licitants i els sol·licitants en el cas associat de Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, sol·licito formalment al WGAD (o al seu president) que:
a. Immediately bring this letter to the attention of the Head of the Special Procedures Branch, the High Commissioner for Human Rights; the Special Rapporteur on the Protection of Human Rights Defenders; and the President of the Human Rights Council;	a. Posi aquesta carta en coneixement immediat del cap de la Direcció de Procediments Especials, l'Alt Comissionat per als Drets Humans; el Relator Especial sobre la Protecció dels Defensors dels Drets Humans; i el president del Consell de Drets Humans;
b. Dismiss the Government's complaints either summarily or as expeditiously as possible;	b. Desestimi les queixes del Govern de manera sumària o amb la màxima rapidesa possible;
c. After dismissing the complaints, immediately adopt and subsequently make public the WGAD's decision on the merits in the linked case of Joaquim Forn, Josep Rull, Raul Romeva and Dolors Bassa-no further delay should be permitted since thls is obviously a part of the Government's dishonest strategy;	c. Després de rebutjar les queixes, adopti immediatament i publiqui a continuació la decisió del WGAD sobre el fons en el cas associat de Joaquim Forn, Josep Rull, Raúl Romeva i Dolors Bassa: no s'hauria de permetre cap més retard, ja que és evident que això forma part de l’estratègia deshonesta del Gobierno;
d. Make a report to the High Commissioner and the President of the Human Rights Council concerning these events, and request them to refer the situation to the Human Rights Council.	d. Faci un informe a l'Alt Comissionat i al President del Consell de Drets Humans sobre aquests esdeveniments i els demani que remeti la situació al Consell de Drets Humans.
45. Please inform the High Commissioner and the President of the Council that this letter constitutes a formal request that the relevant entities of the Human Rights Council should conduct a full and independent investigation into the conduct of the Spanish Government in this matter, with a view to tabling a report and (if appropriate) a motion of censure against Spain at the Council, for its clear violations of the founding principles of the UN Charter.	45. Informi l'Alt Comissionat i el president del Consell que aquesta carta constitueix una sol·licitud formal perquè les entitats pertinents del Consell de Drets Humans facin una investigació completa i independent sobre la conducta del Gobierno espanyol en aquesta afer, amb vista a presentar un informe i (si escau) una moció de censura contra Espanya en el Consell, per les seves clares violacions dels principis fonamentals de la Carta de les Nacions Unides.
46. The obvious need for Spain's misconduct to be investigated and sanctioned by the Human Rights Council should not, however, be allowed to cause further delay to the work of the WGAD in these cases (which is one of the Government's key objectives). Otherwise, the Government will have succeeded in its attempt to disrupt and frustrate the work of the vital entity of the Human Rights Council itself. The correct course now is for the WGAD to dismiss the Government's complaints summarily or expeditiously. And then to adopt and publish its decision on the merits in the linked case of Forn, Rull, Romeva and Bassa v Spain. Only then will it be possible to begin the necessary investigation by the relevant entities of the Human Rights Council into Spain's crude attempt to manipulate the United Nations. Unless the matter is approached in this way, the Government of Spain will (a) continue to cast unfounded and fabricated aspertions against the WGAD. the Secretariat and myself; and (b) will have achieved one of its primary objectives which is to prevent the WGAD from issuing its decisions in the Forn, Rull, Romeva and Bassa case.	46. No obstant això, la necessitat evident que la falta de conducta espanyola sigui investigada i sancionada pel Consell de Drets Humans no hauria de permetre que es produeixi més retard en la tasca del WGAD en aquests casos (que és un dels objectius clau del Govern). En cas contrari, el Gobierno haurà aconseguit en el seu intent d’interrompre i frustrar el treball de l'entitat vital del propi Consell de Drets Humans. El camí correcte ara és que el WGAD rebutgi les queixes del Govern de manera sumària o expeditiva. I que després adopti i publiqui la seva decisió sobre el fons en el cas associat de Forn, Rull, Romeva i Bassa contra Espanya. Només llavors serà possible iniciar la investigació necessària per part de les entitats pertinents del Consell de Drets Humans del bord intentat d’Espanya de manipular les Nacions Unides. Llevat que es plantegi la qüestió d’aquesta manera, el Govern d’Espanya (a) seguirà llançant insinuacions indesitjades i infundades contra el WGAD. el Secretariat i jo mateix; i (b) haurà aconseguit un dels seus objectius principals, que és evitar que el WGAD emeti les seves decisions en el cas de Forn, Rull, Romeva i Bassa.
Yours ever,	Atentament,
Ben Emmerson QC	Ben Emmerson QC

https://twitter.com/XavierAntich/status/1142683798099963906?s=19