En aquesta era de telecomunicacions, i la introducció de sistemes digital terrestres que permeten eixamplar enormement l'oferta televisiva, com pot ser que al cap de més de vint anys de recepció de TV3 al País Valencià, el govern de la Generalitat Valenciana s'atreveixi a tancar els repetidors instal·lats, gràcies al finançament privat, al llarg del país?
El diputat socialista Joan Ferran ha dit que "ens dóna la impressió (sic) que, de totes les televisions públiques, la televisió pública més antigovernamental que estem veient és precisament la nostra". Això ho va dir a la novena sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Parlament de Catalunya, celebrada el passat dia 30 de novembre de 2007.
Aquest diputat és portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament de Catalunya i membre de la ponència redactora de la Proposició de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Joan Ferran va atacar els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio amb una dura intervenció (PDF, pàgines 32 a 34) en què, en nom del Grup Socialista, va expressar "la nostra preocupació específica [...] sobre la magnificació d’alguns aspectes que consideràvem minoritaris del que succeïa al nostre país i que crèiem que se’ls donava un tractament que després els feien, en certa manera, tenir una dimensió que no es mereixien en si. No per la qualitat que poguessin tenir, però sinó per la seva magnitud." Es demana perquè "s’obre un Telenotícies Cap de Setmana fent una crida a una manifestació com la de l’1 de desembre. O com un informatiu de Catalunya Informació repica moltíssimes vegades al llarg de tot el dia unes paraules, que són clarament incisives, del portaveu del principal grup de l’oposició contra el Partit Socialista."
Irònicament, feia uns minuts que el president de la Corporació Catalana, el sr. Joan Majó, havia constatat que "en la valoració que fa el públic seguim sent, any rere any i mig any rere mig any, el canal de televisió amb més pluralitat política. Però no una mica més que els altres, no; amb més del doble del següent. És a dir, a l’última enquesta del CAC nosaltres sortim com el més imparcial per part d’un 16 per cent; el següent és un 8 per cent; el següent, un 6; el següent, un 5. És a dir, se’ns considera més imparcials pel doble de gent de la que considera imparcial el següent."
Pocs dies després, concretament el 4 de desembre, Joan Ferran va ser entrevistat al Periódico de Catalunya. Segons el diari, "El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya".
"La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió."
La reacció davant d'aquestes declaracions ha estat molt forta. Com a botó de mostra, Joel Joan - actor i promotor de Sobirania i Progrés, comenta "la crosta nacionalista" al Club de TV3:
He rebut aquesta nit passada un comunicat en què els periodistes dels mitjans de comunicació públics de Catalunya es defensen de la greu i insòlit acusació feta pel diputat sr. Joan Ferran, del Grups dels Socialistes de Catalunya.
El comunicat l'he hagut de corregir, tant per errors d'ortografia, com de gramàtica i de picatge, i aquí el reprodueixo:
AL POBLE DE CATALUNYA
Els i les periodistes que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadament un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball. Aquest correu s'envia voluntàriament, i de manera particular, a les famílies, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.
1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mitjana, COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.
2.-Igualment, rebutgem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de la independència de Catalunya.
3.- Els i les periodistes que treballem als Mitjans Públics tenim, això sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mitjans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mitjans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.
4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de febrer de l'any 2.003. En cap cas la vem donar nosaltres.
5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s’enlairessin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud des de el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Govern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'octubre fins el 30 de novembre.
6.- Aquests esdeveniments han estat objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat però en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabilitat d'aquest col·lectiu professional la seva solució, però sí la d'informar. Per això som periodistes amb criteri.
7.- Quan els i les periodistes ens hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passada pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i de les periodistes catalans, i fins i tot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència pública. Tampoc ens ho hem inventat.
8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem la independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicili familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d’aquesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, però sense influir a l'hora de donar la notícia. Per això tenim un Codi Deontològic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organisme que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.
9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, reconegut per les Nacions Unides que nosaltres respectem des de el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a qualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor època del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de la invasió de l'Iraq, havíem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: els advocats/des?, els/les mestres?
10.-Igualment ens veiem en l’obligació d'aclarir que la decisió dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragall i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i exprimeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà. A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.
Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col·legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, a hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.
El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, per endavant, amb la vostra comprensió.
Els i les periodistes dels diferents Mitjans Públics de Comunicació de Catalunya.
Barcelona, el 5 de desembre de 2007
Tot això em resulta irònic: recordo haver sentit a alts càrrecs de Convergència queixar-se, en els darrers anys de la presidència de Jordi Pujol, que els mitjans de la CCRTV (TV3 i Catalunya Ràdio) estaven infestats de sociates!
Hundreds of thousands of Catalans demonstrated peacefully for over three hours in the centre of Barcelona on Saturday December 1st 2007, to protest about the chaotic state of transport infrastructures in Catalonia, as a result of decades of under-investment by central government. Many also called for independence from Spain.
This was the largest demonstration in Barcelona since the massive one on February 18 2006, calling for respect for, and acknowledgement of, Catalonia's right to decide on its own future.
Sobirania i Progrés came out in force, alongside many dozens of other organisations.
Articles and videos (in Catalan):
· News report
· News report (video, Vilaweb, 3m 19s): video
· News report (video, after ad): video
· Manifesto (after ad): video
· A second manifesto calling on the Valencian regional government not to close down the booster stations that have let Valencians pick up Catalan TV for 20 years, and to withdraw a crippling 300,000 Euros fine: "Toni Albà llegeix un comunicat per reclamar el dret de continuar veient TV3 al País Valencià en la manifestació de l'1-D pel dret de decidir". Manifesto (video, Vilaweb, 30s): video Other articles (in Catalan):
