Compte enrere

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

8.14.2015

La caputxeta estelada

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa estelada i la noia la portava tan sovint que tothom li deia la Caputxeta estelada.
Un dia va decidir que era prou gran per viure ella tota sola, i tot i que es moria de gana, va voler portar uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, perquè no s'entristís.
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l'àvia a dir-li que m'he fet gran i viuré sola - li va dir la Caputxeta.
- Nena, això no ho pots decidir tu sola. No tens el dret de decidir - li va contestar el llop, pensant que si no marxava se la podria cruspir.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n'ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar a l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
- Són perquè creguis en la tercera via - va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.
- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
- Són perquè facis cas del Tribunal Constitucional, quan et tomba un Estatut retallat però referendat pel poble - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quin nas més llarg que tens!
- És de la quantitat de falses promeses que t'he fet, i que no he complert.
- Àvia, àvia, quines pebrots més grossos que tens!
- Són perquè vegis que no ets ningú, que no vals res, i que puc fer el que em doni la gana amb tu!
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l'àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l'àvia, i creient-ne endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot hi anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no deixar-se entabanar per cap més promesa falsa, de gent que diuen que sí que es pot, o els que diuen que potser un model fadaral... o els que diuen que ho modernitzaran tot... ni parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, tot vivint emancipada, com qualsevol persona adulta, tindria en compte les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Nota. Un agraïment especial a la viquipèdia!  
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caputxeta_Vermella

Recomano l'article de Toni Soler http://tonisoler.cat/diez-razones-para-un-estado-catalan/

Baròmetre de l'ús del català a Internet