Clica aquí
si cal, per llegir el text sencer 7/20/2005
"Inspirats pels cavallers de l'Orde de Sant Joan de Malta", M. Strubell
Reprodueixo un article meu, enviat a un diari, que no fou, però, publicat.
Clica aquí si cal, per llegir el text sencer
Clica aquí
si cal, per llegir el text sencer 
3/11/2005
The Treaty of Genoa (1705)
In 2005 Catalans commemorate the Treaty of Genoa, between England and Catalonia. Had it been honoured by England, the fate of Catalonia would have been very different...
I quote from a text by Josep Vergés, secretary of the Societat Catalana d'Economia. He writes for the Diari de Girona and is "Last in the Queue" for SpainMedia.com: http://www.spainmedia.com/index.php?p=114
The absolutist Louis XIV warred with all his neighbours to increase French dominion. He invaded Catalonia too, in 1697. Prince George, a general with Charles II of Spain, defended Catalonia so bravely that he won the love of Catalans: "Nobody in Catalonia is so well loved by Catalans as the prince. What they would not do for him, they would not do for the king either." He was received in Madrid as a hero and made a grandee with the Golden Fleece and orders by the king that he be treated as a prince of royal blood. He came back to Catalonia as viceroy, as the Catalans wanted. The English ambassador Alexander Stanhope wrote to London: "The prince of Hessen is the idol of the Catalans." Prince George was so well integrated he participated in the third meeting of the Academy of the Doubters at their seat in Dalmases Palace in 1700, from where the leaders of the 1705 revolt against Franco-Spanish absolutism arose.
The Treaty of Genoa of 20th June 1705 between England and Catalonia committed the English to lift "the very heavy yoke of the French" by force from the "most noble Catalan nation" and "facilitate freedom to Catalans." It was a permanent commitment of "guarantee and protection by the Kingdom of England so that they will not suffer the least disturbance or harm to their persons, property, laws, privileges or customs." England broke the alliance in the Treaty of Utrecht of 11th April 1713 and during 17 months Catalonia resisted alone the invasion by Franco-Spanish troops.
During the War of Spanish Succession Prince George landed at Cadiz saying: "I promised to free Madrid through Catalonia but now I promise to free Catalonia through Madrid." The landing failed but Archduke Charles III named him supreme commander of the Kingdom of Aragon and with this title he led a force of 3,500 men, including more than 300 Catalans and an Anglo-Dutch fleet, to free Gibraltar in 1704.
After this success, Prince George convinced the allies to liberate Barcelona because Catalans would give them support. He landed with Lord Peterborough in 1705 and decided first to attack Montjuic. There he died on the 14th September. Spanish viceroy Velasco had sent 400 grenadiers on horse to succour the French commander Marquis de Risbourg. Opening the gates of the castle to let them in he had them cry out "Long live Charles III." Prince George, believing the French and Spaniards had surrendered, followed and in their midst was mortally wounded. Lord Peterborough finished the conquest and three days later the Franco-Spaniards surrender Barcelona. Prince George is buried in Josepets in Gracia, because Catalans considered him a national hero.
2/22/2005
El referèndum
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
Cal subratllar, al marge de consideracions sobre el grau de participació, el fet que a Catalunya, a Navarra i, encara més, al País Basc, el vot pel "NO" ha estat el doble o més del vot a la resta de de l'Estat espanyol... i això que el "SÍ" el demanaven tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió.
Crec que és un èxit de la societat civil, si més no a Catalunya: ha aconseguit un gran impacte, malgrat no tenir ni mitjans econòmics ni un accés equitatiu als mitjans de comunicació.
Així, l'acte a l'Auditori de Barcelona, convocat en favor del "NO" per una sèrie d'entitats cíviques catalanes capitanejades per Òmnium Cultural va ser tot un èxit amb vora 2000 assistents entusiastes.
Per cert: per als lectors del País i El Periódico de Catalunya, que no vàreu poder llegir ni una sola ratlla sobre auqest acte, el més multitudinari de la campanya a Catalunya, podeu informar-vos-en, encara que sigui amb retard, clicant aquí.
Tal con deia en Jordi Porta a l'acte:
"I encara ens diuen que per ser europeistes hem de dir que si.
"Nosaltres diem que no justament perquè som europeistes. No és l’Europa que havien somniat els fundadors fa cinquanta anys ni la que volem nosaltres avui. Perquè un cop superada la Unió moguda únicament pels interessos econòmics compartits era d’esperar una Unió política que fos (a) més estimulant de la participació democràtica, i no ho és; (b) més ambiciosa en la solidaritat social, i no ho és; (c) més respectuosa de la seva diversitat cultural i nacional interna i no ho és; i (d) més permeable i flexible a les noves exigències de cada moment i no ho és.
"Per tot això, volem que Catalunya, país europeu, digui NO a aquest Tractat Constitucional."
2/14/2005
Never send an email message signed "the Phoenix army"!
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
As explained on the Eurolang news agency website, a 14-year-old Harry Potter fan was taken to the special court for terrorism in Madrid on a ‘terrorism’ charge, for sending emails to companies which do not use Catalan on their product labels.
"At the end of September twenty Spanish policemen descended upon the home of the 14-year-old Catalan boy, who has his own website called "Exèrcit del Fènix" (Phoenix Army) inspired by the Harry Potter children’s books. He had sent three e-mails to some supermarket chains and a milk manufacturer, asking them to re-label their products, and telling them that if they failed to reply before October 1st, he'd bombard them with more messages. The police took his computer and that of his 17 year-old brother.
"Yesterday the boy sat before the Audiencia Nacional (Spanish National High Court) in Madrid, after being investigated last month for signing e-mails as “Phoenix Army”.
"After a four-hour hearing, the prosecution decided by the afternoon that the Spanish National High Court will uphold the accusation of terrorism. Additionally, the Spanish police said that the contents of the two computers confiscated from the boy last month could constitute an offence, because they contain links to websites with images of the burning of Spanish flags and other anti-Spanish state material. It is illegal in Spain to insult the Spanish flag."
You are warned!
2/04/2005
Més raons pel "NO" en el referèndum
Una altra de potent és la que comenta Anna Grau en la seva columna a l'Avui del 4 de febrer (clica aquí):
Zapatero i Rajoy demanen el sí el 20-F perquè garanteix la unitat d'Espanya
"De tots els arguments que PSOE i PP esgrimiran a favor de la Constitució europea en la campanya electoral que tot just comença, cap de tan impactant i singular com l'afirmació rotunda -i que tant José Luis Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy han fet en seu parlamentària- que aquest tractat constitucional europeu garanteix la defensa de la unitat d'Espanya, especialment en un moment que això torna a ser molt sensible."
Més clar que l'aigua! I encara hi ha algun català que no té decidit el seu vot??!!
Una altra de potent és la que comenta Anna Grau en la seva columna a l'Avui del 4 de febrer (clica aquí):
Zapatero i Rajoy demanen el sí el 20-F perquè garanteix la unitat d'Espanya
"De tots els arguments que PSOE i PP esgrimiran a favor de la Constitució europea en la campanya electoral que tot just comença, cap de tan impactant i singular com l'afirmació rotunda -i que tant José Luis Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy han fet en seu parlamentària- que aquest tractat constitucional europeu garanteix la defensa de la unitat d'Espanya, especialment en un moment que això torna a ser molt sensible."
Més clar que l'aigua! I encara hi ha algun català que no té decidit el seu vot??!!
2/02/2005
No? I per què no?
Per què hi ha tanta gent que votarà que NO en el referèndum sobre el Tractat pel quals s'adopta una Constitució per a Europa, malgrat el bomvardeig mediàtic constant de socialistes i populars?
Les raons, a Catalunya, no s'expliquen ni per cap sentiment antieuropeu (ben al contrari!) ni per cap reacció ultradretana.
L'associació Catalunya 2003 s'ha posicionat clarament a favor del "NO", tal com quedarà clar si cliqueu aquí.
Podeu visitar webs que expliquen bé aquestes raons. Uns diuen "NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA per l'Europa dels drets socials i dels pobles no a l'Europa del capital i la guerra!": http://noconstitucioeuropea.pangea.org/
Una àmplia xarxa d'entitats catalanes (associació catalana de professionals, associació josep narcís roca i ferreras, associació per unes noves bases de manresa, coordinador d'associacions per la llengua, ciemen, gent de la terra, intersindical CSC, òmnium cultural, plataforma per la llengua, xarxa d'entitats cíviques...) també vol anar "Cap a Europa amb el NO": http://www.capaeuropa-ambelno.org/
Després tenim els autodissolts "Euro-convergents pel NO". "No hem tingut mai l'objectiu de qüestionar cap lideratge, sinó defensar allò que crèiem que era el millor per Catalunya i per tant per Convergència.": http://www.diguemno.net/
... i molts més.
Un motiu especial d'escarni és l'impacte nul del gran esforç europeista que va suposar la Convenció Catalana sobre el Futur d'Europa, que va acabar amb 80 propostes que no va poder ni defensar adequadament. El podeu llegir amb format PDF si cliqueu aquí. Salvador Cardús, en un article recent a l'Avui, escriu:
Òmnium Cultural ha fet un manifest detallant "10 PUNTS PER VOTAR “NO”: ELS NOSTRES ARGUMENTS":
Òmnium Cultural anuncia tot un seguit d'actes sobre el referèndum, el calendari dels quals es pot consultar aquí. Però no només som els catalans els qui tenim raons per oposar-nos-hi. El dr. Joaquin Urias, Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, comença el seu article, "Leyendo La Constitución europea" així: "Esta mañana mi madre me ha dicho que me lea la Constitución europea ...". El seu article el podeu trobar a diferents llocs, incloent-hi aquest. Ens comenta que trobarem, per exemple, aquest compromís, a l'article 41: "Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars.".
Urias comenta:
Avui 31 de gener Hèctor López Bofill signa un excel·lent article, "Les impostures del sí", sobre les raons pel "NO". Per llegir-lo, cliqueu aquí. En cito algunes frases sucoses:
Una altra web excel·lent l'acabo de descobrir: s'adreça principalment a la gent del Bages. Té molts enllaços a articles interessants. Vés-hi, clicant aquí.
Per cert: has llegit el text del nou Tractat? No? Doncs els pots veure, amb format PDF, en la versió catalana-valenciana, si cliques aquí.
Una darrera cosa: sé que per a molts catalans el rebuig el voldran expressar simplement no anant a votar. Jo els demano que recapacitin, i que facin constar la seva veu d'una forma més activa. Seran 10 minutets ... per votar "NO" i demanar, així, una altra Europa!
Per què hi ha tanta gent que votarà que NO en el referèndum sobre el Tractat pel quals s'adopta una Constitució per a Europa, malgrat el bomvardeig mediàtic constant de socialistes i populars?
Les raons, a Catalunya, no s'expliquen ni per cap sentiment antieuropeu (ben al contrari!) ni per cap reacció ultradretana.
L'associació Catalunya 2003 s'ha posicionat clarament a favor del "NO", tal com quedarà clar si cliqueu aquí.
Podeu visitar webs que expliquen bé aquestes raons. Uns diuen "NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA per l'Europa dels drets socials i dels pobles no a l'Europa del capital i la guerra!": http://noconstitucioeuropea.pangea.org/
Una àmplia xarxa d'entitats catalanes (associació catalana de professionals, associació josep narcís roca i ferreras, associació per unes noves bases de manresa, coordinador d'associacions per la llengua, ciemen, gent de la terra, intersindical CSC, òmnium cultural, plataforma per la llengua, xarxa d'entitats cíviques...) també vol anar "Cap a Europa amb el NO": http://www.capaeuropa-ambelno.org/
Després tenim els autodissolts "Euro-convergents pel NO". "No hem tingut mai l'objectiu de qüestionar cap lideratge, sinó defensar allò que crèiem que era el millor per Catalunya i per tant per Convergència.": http://www.diguemno.net/
... i molts més.
Un motiu especial d'escarni és l'impacte nul del gran esforç europeista que va suposar la Convenció Catalana sobre el Futur d'Europa, que va acabar amb 80 propostes que no va poder ni defensar adequadament. El podeu llegir amb format PDF si cliqueu aquí. Salvador Cardús, en un article recent a l'Avui, escriu:
Catalunya va fer la seva aportació específica al debat sobre el projecte de Constitució europea amb l'excel·lent treball dirigit pel professor Ferran Requejo a Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea, que va impulsar la Generalitat quan era presidida per aquest gran europeista que és Jordi Pujol. Hi havia 80 propostes que no van poder ser lliurades formalment al president Romano Prodi en la visita que va fer amb aquest motiu a Barcelona perquè Madrid ho va impedir. Pitjor per al Tractat, francament. Hauria millorat molt i hauríem pogut votar sí.
Òmnium Cultural ha fet un manifest detallant "10 PUNTS PER VOTAR “NO”: ELS NOSTRES ARGUMENTS":
1 Perquè no reconeix la llengua catalana i, per tant, ens discrimina com a europeus.
2 Perquè no és una constitució sinó un altre tractat intergovernamental d’estats.
3 Perquè som europeistes i no permet que tots els ciutadans ens puguem sentir europeus.
4 Perquè no permet que Catalunya tingui veu pròpia en les institucions europees.
5 Perquè no ens deixa participar en l’elaboració de polítiques comunes.
6 Perquè blinda aquest tractat i reforça el paper dels estats donant-los el dret a veto.
7 Perquè té importants dèficits democràtics, socials i culturals.
8 Perquè volem una europa respectuosa amb els pobles i els ciutadans que la integren.
9 Perquè volem una aturada tècnica que ens permeti fer un pas endavant.
10 Perquè en el futur volem dir “sí” a una veritable constitució europea.
Òmnium Cultural anuncia tot un seguit d'actes sobre el referèndum, el calendari dels quals es pot consultar aquí. Però no només som els catalans els qui tenim raons per oposar-nos-hi. El dr. Joaquin Urias, Professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, comença el seu article, "Leyendo La Constitución europea" així: "Esta mañana mi madre me ha dicho que me lea la Constitución europea ...". El seu article el podeu trobar a diferents llocs, incloent-hi aquest. Ens comenta que trobarem, per exemple, aquest compromís, a l'article 41: "Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militars.".
Urias comenta:
"No es una verdadera Constitución sino un texto firmado por países en el que no se alude al pueblo como base del poder y que nos entregan para su obediencia.
[...]
Los derechos fundamentales quedan reducidos a principios orientativos. En este tratado no son normas que imponen un espacio de libertad propia del ciudadano frente al poder, sino principios sin sanción, que éste puede obedecer o no a su antojo."
Avui 31 de gener Hèctor López Bofill signa un excel·lent article, "Les impostures del sí", sobre les raons pel "NO". Per llegir-lo, cliqueu aquí. En cito algunes frases sucoses:
Primera impostura: cal votar sí perquè aquesta Constitució és l'única possible. Bé, si la voluntat democràtica dels ciutadans no té l'oportunitat de posar en qüestió les premisses del Tractat Constitucional reconeguem que el referèndum és del tot superflu i, de passada, eliminem sense escrúpols l'únic mecanisme de participació directa que pugui tenir el poble. [...]
Segona impostura: aquest Tractat és un pas endavant en la construcció comunitària, és una primera fase per arribar a un nivell superior d'integració. Força dubtós. [...]
Tercera impostura: amb aquesta Constitució estem posant les bases de construcció d'una Europa forta que faci de contrapoder als Estats Units i en limiti la seva hegemonia mundial. Radicalment fals. [...]
Quarta i darrera impostura: en el futur es podrà reparar l'absència de reconeixement, de garantia i de participació a la UE de tot allò que no sigui un Estat que tan sagnant (i humiliant) és per al catalanisme polític (absència de canals directes de relació, de mecanismes de reacció contra invasions competencials, de reconeixement lingüístic i cultural i, en un altre sentit, implicació de la UE a l'hora d'avortar qualsevol iniciativa de caire sobiranista en el territori d'un Estat membre).[...]
Una altra web excel·lent l'acabo de descobrir: s'adreça principalment a la gent del Bages. Té molts enllaços a articles interessants. Vés-hi, clicant aquí.
Per cert: has llegit el text del nou Tractat? No? Doncs els pots veure, amb format PDF, en la versió catalana-valenciana, si cliques aquí.
Una darrera cosa: sé que per a molts catalans el rebuig el voldran expressar simplement no anant a votar. Jo els demano que recapacitin, i que facin constar la seva veu d'una forma més activa. Seran 10 minutets ... per votar "NO" i demanar, així, una altra Europa!
1/09/2005
Déu n'hi do el merder que està muntant el PP davant la decisió de retornar als seus legítims propietaris els documents sostrets a arxius de catalans el 1939, un cop fotocopiats perquè algun historiador que pugui creure que la història de la guerra civil es pot estudiar a l'"arxiu" de Salamanca. Ara veig que el PP valencià diu que reclamarà els seus, i el PP mallorquí que reclamarà els documents mallorquins de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Antoni Rovira i Virgili va publicar un article sobre l’Arxiu de la Corona d’Aragó al diari barceloní La Publicitat el dia 28 de juliol de 1932 (any LIV, núm. 18.085, p.1), article reproduït a http://www.scgenealogia.org/articles/aca.htm. "Diverses vegades", escriu Rovira el 1932, " s’ha estat a punt de prendre’ns aquest immens dipòsit i dur-lo a Castella, com una depredació més de les que Catalunya ha hagut de sofrir. A Castella hi ha molts documents històrics nostres, que haurien de tornar-nos."
No poder saber en Rovira i Virgili que, al cap de set anys, expoliarien casa seva els franquistes!
És més: de la mateixa manera que es va perdre la batalla perquè l'Arxiu de la Corona d'Aragó passés a dependre de la Generalitat de Catalunya en l'Estatut de 1932, avui dia continua essent dirigit pel Ministeri de Cultura!! Qui no em cregui, que cliqui aquí: http://www.mcu.es/archivos/jsp/plantillaAncho.jsp?id=65
Antoni Rovira i Virgili va publicar un article sobre l’Arxiu de la Corona d’Aragó al diari barceloní La Publicitat el dia 28 de juliol de 1932 (any LIV, núm. 18.085, p.1), article reproduït a http://www.scgenealogia.org/articles/aca.htm. "Diverses vegades", escriu Rovira el 1932, " s’ha estat a punt de prendre’ns aquest immens dipòsit i dur-lo a Castella, com una depredació més de les que Catalunya ha hagut de sofrir. A Castella hi ha molts documents històrics nostres, que haurien de tornar-nos."
No poder saber en Rovira i Virgili que, al cap de set anys, expoliarien casa seva els franquistes!
És més: de la mateixa manera que es va perdre la batalla perquè l'Arxiu de la Corona d'Aragó passés a dependre de la Generalitat de Catalunya en l'Estatut de 1932, avui dia continua essent dirigit pel Ministeri de Cultura!! Qui no em cregui, que cliqui aquí: http://www.mcu.es/archivos/jsp/plantillaAncho.jsp?id=65
3/12/2004
Els atemptats d'Atocha
Gràcies, Daniel, per aquests escrits, que (a més de les opinions) contenen informació molt interessant i que desconeixia. Els reprodueixo després del meu missatge. He suprimit cognoms, per discreció...
Primer de tot, vull reiterar que el PP fa 4 anys que està destrossant el fràgil teixit de la democràcia, a salts de gegant. És indignant el que ens han estat fent, i les manipulacions grotesques que han intentat de projectar sobre l'electorat, provant d'enfrontar bascos i espanyols, catalans i espanyols, catalans i murcians...
Segon, no hi ha res pitjor en el món per a un govern que haver de gestionar els efectes d'un atac massiu terrorista.
Tercer, i tenint present el segon punt, crec Daniel que algunes coses no són tan clares com dius. Amb motiu dels atemptats d'Atocha, no sé si el PP ha mentit. Ha tergiversat, ha manipulat, ha insinuat... Però ha mentit? L'article anònim (llàstima!!!) al final del teu missatge ens explica que un policia va filtrar la notícia de la furgoneta i el casset en àrab. Jo crec que si no s'hagués dit res públicament, és possible que algun dels autors dels atemptats hagués intentat tornar-hi... Algunes coses no són tan senzilles.
No cal dir que espero de tot cor que l'esquitxada provocada pel seu ús barroer dels mitjans de comunicació, de l'aigua de la península, de l'existència d'ETA, i pel fet que NI UN SOL ministre del PP hagi dimitit, malgrat tots els escàndols, els porti a anys de tenebres a l'oposició parlamentària (si no se'ls acaba il·legalitzant com a HB ... que tampoc no són sants de la meva devoció).
El que em sabrà greu és que hagi hagut de rajar tanta sang innocent (no només a Atocha...) perquè l'electoral se n'acabés d'adonar.
Miquel Strubell
professor (UOC)
Aquí hi ha un vídeo amb un tractament per part de la BBC dels pros i els contres de pensar que el responsable dels atemptats hagi estat obra d'ETA o d'Al Qaeda:
http://news.bbc.co.uk/media/video/39883000/rm/_39883798_factfile20_higham_vi.ram.
Molt recomanable!
**********************
Hola gent.
El que ara us passo a continuació són 4 textos que m'han enviat, referents a l'atemptat de Madrid i a les mentides (cada cop més grosses i inaguantables) del govern espanyol.
Ja n'hi ha prou.
Jo continuo volent sortir!
daNIEL
**************
Crec que el primer que cal fer és expressar el rebuig total contra aquesta barbaritat i solidaritzar-nos amb les víctimes i els seus familiars. Ara cal anar una mica més enllà. Si com sembla es confirma que la massacre és obra d'un grup integrista islàmic, cal plantejar-se qui n'és el responsable polític.
Al llarg dels darrers dos mesos hem assistit a l'intent de linxament mediàtic de Josep Llúís Carod Rovira i ERC per intentar, a través del diàleg, que ETA deixés de matar. Potser es va equivocar les formes, però no en el fons, perquè quan una banda armada té suport social, i ETA en té, no es pot pretendre eliminar-la només per la via policial. No ho ha aconseguit Gran Bretanya amb l'IRA ni França amb els grups corsos.
Però no ens equivoquem, l'objectiu de Carod era fer alguan cosa per la pau.
Si Al Qaeda o qualsevol grup integrista afí atempta a Espanya és com a conseqüència de la participació a la guerra d'Iraq. Una guerra immoral i il.legal que no només tenia la gran majoria de la població espanyola en contra, si no que es feia només en defensa dels interessos petroliers americans. El govern del PP no només no ha acabat amb el terrorisme internacional , si no que l'ha portat aquí. Ara, fins passades les eleccions, es seguirà insistint -ahir els tertulians i l'imperi mediàtic del PP ja s'hi van deixar la pell- que tot apunta a ETA i més o menys subtilment anirà apareixent ERC i el tripartit com a cómplices. Però no ens enganyem, aquest atemptat té un responsable polític, Aznar i el govern del PP, que ara intenten ocultar la veritat per treure'n beneficis electorals. El 14 de març demanem-los responsabilitats a través del nostre vot.
Miquel [...]
**************
11-M: el terrorisme i la Constitució espanyola
El terrorisme fanàtic del fonemantalisme islàmic d'Al-Qaida ha produït a la capital del Regne d'Espanya uns atemptats la brutalitat i l'horror dels quals escapa a la capacitat humana d'una expressió que pugui traduir en paraules els nostres sentiments i el nostre raonament.
Tanmateix, davant la magnitud i la gravetat d'aquesta tragèdia, cal que s'imposin, precisament, el seny i la sang freda, un seny i una sang freda que són exigibles als qui pretenen governar-nos i que, malauradament -tampoc en aquesta ocasió-, no han brillat per la seva presència.
El president del Govern espanyol, seguint la seva lògica de l'Espanya una, grande y libre ha dit que la manifestació convocada a les set del vespre arreu dels territoris de l'Estat s'ha de fer contra el terrorisme, per la democràcia i la Constitución espanyola. El president espanyol, com el seu portaveu -Eduardo Zaplana- o com el ministre de l'Interior han fet el préssec i el ridícul més espantós insistint que l'autoria dels atemptats era d'ETA i amenaçant la població amb lleis més dures i dibuixant un escenari de futur fosc i terrible per als qui, pacíficament, no pensen com ells quant a la seva Espanya "una, grande y libre". (En aquesta "croada", no menys fonamentalista, l'excomunista Josep Piqué també hi ha contribuït galdosament.)
El president de la Generalitat de Catalunya, per la seva banda, ha fet dues declaracions institucionals. En la primera ha dit que tots els catalans ens hem de sentir madrilenys. Em permeto de discrepar-hi humilment: personalment em sento solidari amb el dolor i el sofriment de les víctimes i llurs familiars i, lògicament, amb el poble treballador de Madrid, els seus bons ciutadans i ciutadanes; tanmateix, aquest meu sentiment no pot ser manipulat com pretén el senyor Pasqual Maragall quan diu que m'he de sentir madrileny perquè, de fet, el que em vol dir és que m'he de sentir espanyol. I d'això, a casa meva, se'n diu "fer anar l'aigua al seu molí (patèticament electoral, és clar!).
En la segona declaració institucional, ja més matisadament i assenyada, ha demanat als catalans que es manifestin:
- per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid,
- per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també,
- per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics.
Malgrat això, als mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio Televisió han insistit que Pasqual Maragall també ha convocat a la manifestació en defensa de la Constitució espanyola. En què quedem, doncs?
La Constitució espanyola és, precisament, la que se'ns imposa des d'Espanya perquè no ens puguem manifestar, a favor o en contra del que sigui, plenament com a catalans. Els catalans tenim dret a manifestar-nos en solidaritat amb les víctimes, contra el terrorisme i per la democràcia sense haver de mostrar adhesions "inquebrantables" a un text legal que és, en gran part, l'herència d'un acte fanàticament terrorista -l'aixecament militar feixista contra la República el juliol de 1936- les conseqüències del qual, encara avui, estem pagant. (Només cal citar com a trist i simptomàtic exemple el cas dels Papers de Salamanca segrestats pel Govern espanyol.)
Avís final per a navegants: això no s'arreglarà, malauradament, només anant a votar el 14-M.
XAVIER [...]
***************
Hola a tothom,
Sabeu que normalment no sóc dels qui bombardegen les bústies amb correus alarmistes, però em permeto la llicència de molestar-vos per traslladar-vos uns quants dubtes que m'han sorgit sobre la manera com s'està duent a terme la investigació sobre l'autoria dels atemptats d'ahir, a Madrid.
Sabeu que el Govern apunta a ETA, però que un grup vinculat a Al-Qaida ha reivindicat l'autoria enviant una carta al diari Al-Quds Al-Islami de Londres. A partir d'aquí, la cerimònia de la confusió, que molt em temo que el Govern del PP vol fer durar fins passades les eleccions.
El que em fa pensar, ho dic ben clar, que el Govern ens vol amagar la informació de què disposa al respecte, és que hi ha diverses incongruències en l'actuació del Ministeri de l'Interior i la resta del Govern:
1) Acebes fa una primera declaració dient que ha estat ETA, malgrat que s'ha trobat la famosa furgoneta amb cintes de l'Alcorà i set detonadors.
2) Ni Aznar ni el Rei parlen d'ETA en les seves al·locucions. Otegui i el dirigent del sindicat abertzale LAB diuen que no ha estat ETA i que condemnen l'atemptat.
3) L'esmentat diari de Londres rep la carta en què Al-Qaida reivindica l'atemptat. Hi ha alguns dubtes, raonables, sobre l'autenticitat de la carta, tot i que el grup signant ha dut a terme diversos atemptats greus durant els darrers mesos.
4) El grup d'Informació de la Policia Nacional està molt molest amb l'actuació del Ministeri de l'Interior i sembla ser que va ser la pròpia policia la que va filtrar a la premsa la possibilitat que l'autor hagués estat un grup islàmic, davant la negativa del Govern del PP de fer-ho públic.
5) Els EUA i Israel envien equips d'experts a Madrid. L'equip d'Israel és expert en homes-bomba. Tot plegat malgrat que el Govern nega l'insistent rumor sobre l'existència d'un terrorista kamikaze en un dels trens (si es confirmés, descartaria del tot a ETA, és clar).
6) Europol i l'MI-5, el servei secret britànic, apunten a la pista islamista. Tot Europa va activar plans d'alerta antiterrorista, especialment França, que va passar a alerta groga. Això no té cap precedent en cas d'atemptats d'ETA, ni cap lògica si no és que a Europa consideren que l'amenaça sigui d'abast internacional.
7) Els Mossos d'Esquadra van activar un pla especial per a la protecció de mesquites i barris amb alta concentració de població àrab.
8) Molts mitjans de comunicació, especialment britànics, no han donat mai gaire credibilitat a la versió del Govern de que l'autora és ETA.
9) Malgrat que l'explosiu emprat sembla el que empra ETA, la magnitud de l'acció i el modus operandi no semblen correspondre's amb el que ETA sol fer, inclús en el sistema d'activació dels explosius. A més, no sembla que la capacitat operativa d'ETA estigui en un moment que permeti aquest tipus d'accions. Pel que la Policia sabia fins ara, ETA no tenia una estructura estable a Madrid, i gairebé cada cop que en els darrers mesos han volgut desplaçar comandos a la capital, han estat detinguts abans d'arribar-hi.
10) Acebes ha dit literalment en dues ocasions que "ha donat instruccions expresses" a la Policia sobre les línies d'investigació, ordenant que la línia prioritària fos la d'ETA, en detriment de la d'Al-Qaida, tit i que s'ha vist forçat pels esdeveniments a no descartar-la. L'investigació policial, doncs, ha estat convertida pel PP en una qüestió de conveniència política, cosa que afecta profundament a la seva credibilitat, perquè en el nostre sistema democràtic, l'investigació policial és un assumpte estrictament tècnic.
Bé, a aquestes dades (segur que n'hi ha d'altres que s'aniran coneixent), cal sumar-hi l'extranya moderació del PP i la dreta mediàtica, que no han renovat els seus atacs furibunds contra en Carod-Rovira o el tripartit.
Estrany, tot plegat, no?
Perquè ens volen confondre? Perquè ens amaguen dades? Perquè el Govern no és creïble?
Suposo que els espanta la possibilitat que es pugui confirmar l'autoria d'Al-Qaida, per les repercusions electorals que pugui tenir. És per això que em temo que ens voldran mantenir confosos fins dilluns. Per això us demano a tots i a totes que no us deixeu manipular, i que estiigueu atents a les informacions que es poden endevinar entre línies.
Anem a votar sense por, amb el cap fred, i exigint que se'ns tingui informats de forma transparent.
Atentament,
Ferran [...]
***********
Los hechos son claros, la guardia civil encuentra una furgoneta con detonadores y unas cintas en arabe que repasan versículos del Coran.
Directamente desde interior dan la orden de no divulgar la noticia, pero uno de los guardias civiles, indignado por la actitud de sus superiores llama por el móvil a un periodista del Diario El Mundo. En el momento en que la noticia salta al El Mundo.es el gobierno rectifica y dice que sería posible que Al-qaeda tuviese relación con la masacre.
Aparte de este dato filtrado hay otras realidades que apuntan hacia Al-qaeda:
1) Los explosivos fueron detonados a distancia con Móviles. Hasta el momento Eta nunca había utilizado tecnología tan avanzada, sin embargo se conoce como técnica habitual entre colombianos y árabes (no olvidar que uno de los pasatiempos de la C.I.A en los ochenta fue entrenar terroristas como Bin Laden)
2) El objetivo de "Los trenes de la muerte" era derrumbar la estación de Atocha con decenas de miles de personas en su interior. Sólo el retraso de dos minutos de uno de los trenes y el fallo técnico de una de las bombas (la más potente) salvó miles de vidas. Dos trenes, dos aviones. La estación de Atocha, las torres gemelas. 11-M, 11-S.
3) No hay que olvidar que las investigaciones de la policía indican que los atentados de 11-S se planearon en España. E.T.A hasta ahora siempre había avisado de los atentados bomba en los que pudiese haber víctimas civiles. Y reconozcámoslo, la masacre ha sido perpetrada de manera fría y "profesional" y en los últimos años E.T.A ha contado con adeptos siempre jóvenes e inexpertos.
Probablemente haya datos que nunca llegaremos a conocer, por razones obvias. Más allá del dolor y la rabia hay que intentar vislumbrar un futuro. Y el futuro pasa por la política y por las elecciones del 14 M.
Puesto que los políticos (afortunadamente de nuevo) se niegan a opinar y a politizar en estos momentos de luto, la impunidad de las autopistas de información debe de servirnos como una red de expresión alternativa.
Cualquier hecho terrible puede ser utilizado políticamente (ver la campaña de Bush utilizando imágenes del 11-S) y el Partido Popular al intentar acallar las implicaciones de Al-qaeda en los atentados lo está haciendo.
Hablemos claro, al partido popular le beneficia políticamente que los autores de la masacre sea E.T.A. Este puede convertirse en su particular 11-S, para seguir manteniendo la política del no-dialogo, del miedo, de la desconfianza, del blanco y negro, de estás conmigo o estás contra mi.
E.T.A ha cometido crímenes terribles y los criminales deben ser juzgados y encarcelados por sus crímenes. Pero sin dialogo (con la ilegalizada batasuna, con Ibarretxe, con quien sea) no hay solución... esta es una opinión que puedes o no compartir, lo siguiente es un hecho.
Si los autores de la masacre forman parte de Al-qaeda (Así lo asegura toda la prensa internacional) no hay otro responsable que el Sr. Aznar y sus ínfulas de gloria. Hay gente muriendo en Irak, en Palestina... hay una guerra y no podemos hacer nada para detenerla. Pero nosotros no queremos formar parte de esa guerra, ya lo dijimos hace más de un año "NO A LA GUERRA"... pero la guerra ha acabado llamando a nuestra puerta, pero no a la de los ministros, o la de la hija de Josemari y Ana Botella con su pisito en Londres, o a la puerta del avión privado de Zaplana. Han muerto 200 personas de barrios obreros. 200 personas que probablemente gritaron no a la guerra. 200 personas que estarían vivas si el Sr. Aznar no hubiera dado la espalda al clamor de un País. 200 muertos sobre la conciencia del Sr. Aznar
Cuando llegue el domingo la pregunta es sencilla: ¿Quiero seguir manteniendo en el poder a un partido que no hará nada por descubrir a los verdaderos asesinos? (Ya conocemos la contundencia y eficacia con que han llevado el Caso del Yak 42 y la muerte de Jose Couso) ¿Quiero seguir manteniendo en el poder a un partido que ha apoyado una guerra injusta?
(En la carta publicada por los diarios ingleses los miembros de Al-qaeda dicen "¿Por que vamos a tener escrúpulos de matar mujeres y niños cuando vosotros apoyáis la matanza de nuestras mujeres y nuestros niños en Irak?).
La guerra está en la mente. Y en la mía no hay guerra. Nuestros militares deben volver porque no hay ninguna guerra. La guerra está en la mente del Sr. Bush y del Sr. Aznar, es una lástima es que las victimas de esa guerra imaginaria sean tan reales.
Si compartes aunque solo sea una parte de estas opiniones lanzadas al aire, devuélvelas al aire, y envía este mail a otras mentes inquietas.
ANÒNIM
Primer de tot, vull reiterar que el PP fa 4 anys que està destrossant el fràgil teixit de la democràcia, a salts de gegant. És indignant el que ens han estat fent, i les manipulacions grotesques que han intentat de projectar sobre l'electorat, provant d'enfrontar bascos i espanyols, catalans i espanyols, catalans i murcians...
Segon, no hi ha res pitjor en el món per a un govern que haver de gestionar els efectes d'un atac massiu terrorista.
Tercer, i tenint present el segon punt, crec Daniel que algunes coses no són tan clares com dius. Amb motiu dels atemptats d'Atocha, no sé si el PP ha mentit. Ha tergiversat, ha manipulat, ha insinuat... Però ha mentit? L'article anònim (llàstima!!!) al final del teu missatge ens explica que un policia va filtrar la notícia de la furgoneta i el casset en àrab. Jo crec que si no s'hagués dit res públicament, és possible que algun dels autors dels atemptats hagués intentat tornar-hi... Algunes coses no són tan senzilles.
No cal dir que espero de tot cor que l'esquitxada provocada pel seu ús barroer dels mitjans de comunicació, de l'aigua de la península, de l'existència d'ETA, i pel fet que NI UN SOL ministre del PP hagi dimitit, malgrat tots els escàndols, els porti a anys de tenebres a l'oposició parlamentària (si no se'ls acaba il·legalitzant com a HB ... que tampoc no són sants de la meva devoció).
El que em sabrà greu és que hagi hagut de rajar tanta sang innocent (no només a Atocha...) perquè l'electoral se n'acabés d'adonar.
Miquel Strubell
professor (UOC)
Aquí hi ha un vídeo amb un tractament per part de la BBC dels pros i els contres de pensar que el responsable dels atemptats hagi estat obra d'ETA o d'Al Qaeda:
http://news.bbc.co.uk/media/video/39883000/rm/_39883798_factfile20_higham_vi.ram.
Molt recomanable!
**********************
Hola gent.
El que ara us passo a continuació són 4 textos que m'han enviat, referents a l'atemptat de Madrid i a les mentides (cada cop més grosses i inaguantables) del govern espanyol.
Ja n'hi ha prou.
Jo continuo volent sortir!
daNIEL
**************
Crec que el primer que cal fer és expressar el rebuig total contra aquesta barbaritat i solidaritzar-nos amb les víctimes i els seus familiars. Ara cal anar una mica més enllà. Si com sembla es confirma que la massacre és obra d'un grup integrista islàmic, cal plantejar-se qui n'és el responsable polític.
Al llarg dels darrers dos mesos hem assistit a l'intent de linxament mediàtic de Josep Llúís Carod Rovira i ERC per intentar, a través del diàleg, que ETA deixés de matar. Potser es va equivocar les formes, però no en el fons, perquè quan una banda armada té suport social, i ETA en té, no es pot pretendre eliminar-la només per la via policial. No ho ha aconseguit Gran Bretanya amb l'IRA ni França amb els grups corsos.
Però no ens equivoquem, l'objectiu de Carod era fer alguan cosa per la pau.
Si Al Qaeda o qualsevol grup integrista afí atempta a Espanya és com a conseqüència de la participació a la guerra d'Iraq. Una guerra immoral i il.legal que no només tenia la gran majoria de la població espanyola en contra, si no que es feia només en defensa dels interessos petroliers americans. El govern del PP no només no ha acabat amb el terrorisme internacional , si no que l'ha portat aquí. Ara, fins passades les eleccions, es seguirà insistint -ahir els tertulians i l'imperi mediàtic del PP ja s'hi van deixar la pell- que tot apunta a ETA i més o menys subtilment anirà apareixent ERC i el tripartit com a cómplices. Però no ens enganyem, aquest atemptat té un responsable polític, Aznar i el govern del PP, que ara intenten ocultar la veritat per treure'n beneficis electorals. El 14 de març demanem-los responsabilitats a través del nostre vot.
Miquel [...]
**************
11-M: el terrorisme i la Constitució espanyola
El terrorisme fanàtic del fonemantalisme islàmic d'Al-Qaida ha produït a la capital del Regne d'Espanya uns atemptats la brutalitat i l'horror dels quals escapa a la capacitat humana d'una expressió que pugui traduir en paraules els nostres sentiments i el nostre raonament.
Tanmateix, davant la magnitud i la gravetat d'aquesta tragèdia, cal que s'imposin, precisament, el seny i la sang freda, un seny i una sang freda que són exigibles als qui pretenen governar-nos i que, malauradament -tampoc en aquesta ocasió-, no han brillat per la seva presència.
El president del Govern espanyol, seguint la seva lògica de l'Espanya una, grande y libre ha dit que la manifestació convocada a les set del vespre arreu dels territoris de l'Estat s'ha de fer contra el terrorisme, per la democràcia i la Constitución espanyola. El president espanyol, com el seu portaveu -Eduardo Zaplana- o com el ministre de l'Interior han fet el préssec i el ridícul més espantós insistint que l'autoria dels atemptats era d'ETA i amenaçant la població amb lleis més dures i dibuixant un escenari de futur fosc i terrible per als qui, pacíficament, no pensen com ells quant a la seva Espanya "una, grande y libre". (En aquesta "croada", no menys fonamentalista, l'excomunista Josep Piqué també hi ha contribuït galdosament.)
El president de la Generalitat de Catalunya, per la seva banda, ha fet dues declaracions institucionals. En la primera ha dit que tots els catalans ens hem de sentir madrilenys. Em permeto de discrepar-hi humilment: personalment em sento solidari amb el dolor i el sofriment de les víctimes i llurs familiars i, lògicament, amb el poble treballador de Madrid, els seus bons ciutadans i ciutadanes; tanmateix, aquest meu sentiment no pot ser manipulat com pretén el senyor Pasqual Maragall quan diu que m'he de sentir madrileny perquè, de fet, el que em vol dir és que m'he de sentir espanyol. I d'això, a casa meva, se'n diu "fer anar l'aigua al seu molí (patèticament electoral, és clar!).
En la segona declaració institucional, ja més matisadament i assenyada, ha demanat als catalans que es manifestin:
- per expressar el seu suport fratern a les famílies de les víctimes de l'atemptat de Madrid,
- per reafirmar el compromís col·lectiu d'acabar amb el terrorisme, i, també,
- per demostrar la nostra voluntat de conviure pacíficament i d'exercir els nostres drets democràtics.
Malgrat això, als mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio Televisió han insistit que Pasqual Maragall també ha convocat a la manifestació en defensa de la Constitució espanyola. En què quedem, doncs?
La Constitució espanyola és, precisament, la que se'ns imposa des d'Espanya perquè no ens puguem manifestar, a favor o en contra del que sigui, plenament com a catalans. Els catalans tenim dret a manifestar-nos en solidaritat amb les víctimes, contra el terrorisme i per la democràcia sense haver de mostrar adhesions "inquebrantables" a un text legal que és, en gran part, l'herència d'un acte fanàticament terrorista -l'aixecament militar feixista contra la República el juliol de 1936- les conseqüències del qual, encara avui, estem pagant. (Només cal citar com a trist i simptomàtic exemple el cas dels Papers de Salamanca segrestats pel Govern espanyol.)
Avís final per a navegants: això no s'arreglarà, malauradament, només anant a votar el 14-M.
XAVIER [...]
***************
Hola a tothom,
Sabeu que normalment no sóc dels qui bombardegen les bústies amb correus alarmistes, però em permeto la llicència de molestar-vos per traslladar-vos uns quants dubtes que m'han sorgit sobre la manera com s'està duent a terme la investigació sobre l'autoria dels atemptats d'ahir, a Madrid.
Sabeu que el Govern apunta a ETA, però que un grup vinculat a Al-Qaida ha reivindicat l'autoria enviant una carta al diari Al-Quds Al-Islami de Londres. A partir d'aquí, la cerimònia de la confusió, que molt em temo que el Govern del PP vol fer durar fins passades les eleccions.
El que em fa pensar, ho dic ben clar, que el Govern ens vol amagar la informació de què disposa al respecte, és que hi ha diverses incongruències en l'actuació del Ministeri de l'Interior i la resta del Govern:
1) Acebes fa una primera declaració dient que ha estat ETA, malgrat que s'ha trobat la famosa furgoneta amb cintes de l'Alcorà i set detonadors.
2) Ni Aznar ni el Rei parlen d'ETA en les seves al·locucions. Otegui i el dirigent del sindicat abertzale LAB diuen que no ha estat ETA i que condemnen l'atemptat.
3) L'esmentat diari de Londres rep la carta en què Al-Qaida reivindica l'atemptat. Hi ha alguns dubtes, raonables, sobre l'autenticitat de la carta, tot i que el grup signant ha dut a terme diversos atemptats greus durant els darrers mesos.
4) El grup d'Informació de la Policia Nacional està molt molest amb l'actuació del Ministeri de l'Interior i sembla ser que va ser la pròpia policia la que va filtrar a la premsa la possibilitat que l'autor hagués estat un grup islàmic, davant la negativa del Govern del PP de fer-ho públic.
5) Els EUA i Israel envien equips d'experts a Madrid. L'equip d'Israel és expert en homes-bomba. Tot plegat malgrat que el Govern nega l'insistent rumor sobre l'existència d'un terrorista kamikaze en un dels trens (si es confirmés, descartaria del tot a ETA, és clar).
6) Europol i l'MI-5, el servei secret britànic, apunten a la pista islamista. Tot Europa va activar plans d'alerta antiterrorista, especialment França, que va passar a alerta groga. Això no té cap precedent en cas d'atemptats d'ETA, ni cap lògica si no és que a Europa consideren que l'amenaça sigui d'abast internacional.
7) Els Mossos d'Esquadra van activar un pla especial per a la protecció de mesquites i barris amb alta concentració de població àrab.
8) Molts mitjans de comunicació, especialment britànics, no han donat mai gaire credibilitat a la versió del Govern de que l'autora és ETA.
9) Malgrat que l'explosiu emprat sembla el que empra ETA, la magnitud de l'acció i el modus operandi no semblen correspondre's amb el que ETA sol fer, inclús en el sistema d'activació dels explosius. A més, no sembla que la capacitat operativa d'ETA estigui en un moment que permeti aquest tipus d'accions. Pel que la Policia sabia fins ara, ETA no tenia una estructura estable a Madrid, i gairebé cada cop que en els darrers mesos han volgut desplaçar comandos a la capital, han estat detinguts abans d'arribar-hi.
10) Acebes ha dit literalment en dues ocasions que "ha donat instruccions expresses" a la Policia sobre les línies d'investigació, ordenant que la línia prioritària fos la d'ETA, en detriment de la d'Al-Qaida, tit i que s'ha vist forçat pels esdeveniments a no descartar-la. L'investigació policial, doncs, ha estat convertida pel PP en una qüestió de conveniència política, cosa que afecta profundament a la seva credibilitat, perquè en el nostre sistema democràtic, l'investigació policial és un assumpte estrictament tècnic.
Bé, a aquestes dades (segur que n'hi ha d'altres que s'aniran coneixent), cal sumar-hi l'extranya moderació del PP i la dreta mediàtica, que no han renovat els seus atacs furibunds contra en Carod-Rovira o el tripartit.
Estrany, tot plegat, no?
Perquè ens volen confondre? Perquè ens amaguen dades? Perquè el Govern no és creïble?
Suposo que els espanta la possibilitat que es pugui confirmar l'autoria d'Al-Qaida, per les repercusions electorals que pugui tenir. És per això que em temo que ens voldran mantenir confosos fins dilluns. Per això us demano a tots i a totes que no us deixeu manipular, i que estiigueu atents a les informacions que es poden endevinar entre línies.
Anem a votar sense por, amb el cap fred, i exigint que se'ns tingui informats de forma transparent.
Atentament,
Ferran [...]
***********
Los hechos son claros, la guardia civil encuentra una furgoneta con detonadores y unas cintas en arabe que repasan versículos del Coran.
Directamente desde interior dan la orden de no divulgar la noticia, pero uno de los guardias civiles, indignado por la actitud de sus superiores llama por el móvil a un periodista del Diario El Mundo. En el momento en que la noticia salta al El Mundo.es el gobierno rectifica y dice que sería posible que Al-qaeda tuviese relación con la masacre.
Aparte de este dato filtrado hay otras realidades que apuntan hacia Al-qaeda:
1) Los explosivos fueron detonados a distancia con Móviles. Hasta el momento Eta nunca había utilizado tecnología tan avanzada, sin embargo se conoce como técnica habitual entre colombianos y árabes (no olvidar que uno de los pasatiempos de la C.I.A en los ochenta fue entrenar terroristas como Bin Laden)
2) El objetivo de "Los trenes de la muerte" era derrumbar la estación de Atocha con decenas de miles de personas en su interior. Sólo el retraso de dos minutos de uno de los trenes y el fallo técnico de una de las bombas (la más potente) salvó miles de vidas. Dos trenes, dos aviones. La estación de Atocha, las torres gemelas. 11-M, 11-S.
3) No hay que olvidar que las investigaciones de la policía indican que los atentados de 11-S se planearon en España. E.T.A hasta ahora siempre había avisado de los atentados bomba en los que pudiese haber víctimas civiles. Y reconozcámoslo, la masacre ha sido perpetrada de manera fría y "profesional" y en los últimos años E.T.A ha contado con adeptos siempre jóvenes e inexpertos.
Probablemente haya datos que nunca llegaremos a conocer, por razones obvias. Más allá del dolor y la rabia hay que intentar vislumbrar un futuro. Y el futuro pasa por la política y por las elecciones del 14 M.
Puesto que los políticos (afortunadamente de nuevo) se niegan a opinar y a politizar en estos momentos de luto, la impunidad de las autopistas de información debe de servirnos como una red de expresión alternativa.
Cualquier hecho terrible puede ser utilizado políticamente (ver la campaña de Bush utilizando imágenes del 11-S) y el Partido Popular al intentar acallar las implicaciones de Al-qaeda en los atentados lo está haciendo.
Hablemos claro, al partido popular le beneficia políticamente que los autores de la masacre sea E.T.A. Este puede convertirse en su particular 11-S, para seguir manteniendo la política del no-dialogo, del miedo, de la desconfianza, del blanco y negro, de estás conmigo o estás contra mi.
E.T.A ha cometido crímenes terribles y los criminales deben ser juzgados y encarcelados por sus crímenes. Pero sin dialogo (con la ilegalizada batasuna, con Ibarretxe, con quien sea) no hay solución... esta es una opinión que puedes o no compartir, lo siguiente es un hecho.
Si los autores de la masacre forman parte de Al-qaeda (Así lo asegura toda la prensa internacional) no hay otro responsable que el Sr. Aznar y sus ínfulas de gloria. Hay gente muriendo en Irak, en Palestina... hay una guerra y no podemos hacer nada para detenerla. Pero nosotros no queremos formar parte de esa guerra, ya lo dijimos hace más de un año "NO A LA GUERRA"... pero la guerra ha acabado llamando a nuestra puerta, pero no a la de los ministros, o la de la hija de Josemari y Ana Botella con su pisito en Londres, o a la puerta del avión privado de Zaplana. Han muerto 200 personas de barrios obreros. 200 personas que probablemente gritaron no a la guerra. 200 personas que estarían vivas si el Sr. Aznar no hubiera dado la espalda al clamor de un País. 200 muertos sobre la conciencia del Sr. Aznar
Cuando llegue el domingo la pregunta es sencilla: ¿Quiero seguir manteniendo en el poder a un partido que no hará nada por descubrir a los verdaderos asesinos? (Ya conocemos la contundencia y eficacia con que han llevado el Caso del Yak 42 y la muerte de Jose Couso) ¿Quiero seguir manteniendo en el poder a un partido que ha apoyado una guerra injusta?
(En la carta publicada por los diarios ingleses los miembros de Al-qaeda dicen "¿Por que vamos a tener escrúpulos de matar mujeres y niños cuando vosotros apoyáis la matanza de nuestras mujeres y nuestros niños en Irak?).
La guerra está en la mente. Y en la mía no hay guerra. Nuestros militares deben volver porque no hay ninguna guerra. La guerra está en la mente del Sr. Bush y del Sr. Aznar, es una lástima es que las victimas de esa guerra imaginaria sean tan reales.
Si compartes aunque solo sea una parte de estas opiniones lanzadas al aire, devuélvelas al aire, y envía este mail a otras mentes inquietas.
ANÒNIM
2/09/2004
Carta de Julio Medem
He rebut la carta que ha fet Julio Medem denunciant la campanya de desprestigi (per no posar-ho més fort!) que està rebent per part de mitjans de comunicació de dretes, i també per l'associació de víctimes del terrorisme, amb motiu del seu film documental "Pelota Vasca". La pel·lícula a mi em va imnpressionar enormement, i no entenc com un document tan contundent en la seva denúncia de les atrocitats comeses per ETA pot haver estat objecte d'una manipulació mediàtica tan forta.
En fi: la podeu llegir si cliqueu aquí.
He rebut la carta que ha fet Julio Medem denunciant la campanya de desprestigi (per no posar-ho més fort!) que està rebent per part de mitjans de comunicació de dretes, i també per l'associació de víctimes del terrorisme, amb motiu del seu film documental "Pelota Vasca". La pel·lícula a mi em va imnpressionar enormement, i no entenc com un document tan contundent en la seva denúncia de les atrocitats comeses per ETA pot haver estat objecte d'una manipulació mediàtica tan forta.
En fi: la podeu llegir si cliqueu aquí.
2/06/2004
Manifest per la Llengua
Obra Cultural Balear
Text presentat el 5 de febrer a l'Assemblea per la Llengua
Les entitats que signam aquest manifest volem manifestar el següent:
Davant les mesures anunciades pel Conseller d'Educació amb relació a l'ús de la llengua catalana en el món de l'ensenyament no és possible mantenir-se callats ja que aquestes afecten directament la convivència als centres docents.
S'ha de tenir en compte l'opinió i l'experiència de les persones que es dediquen a la tasca educativa, així com l'esforç que fa més de vint-i-cinc anys, fan els ensenyants, els pares i les mares, els infants i joves i la societat en general, per introduir la nostra llengua a l'escola. Tots els estudis, dades i estadístiques, fins i tot els de l'Institut de Qualitat de l'Educació, avalen la immersió lingüística. El tractament prioritari de la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament, al llarg de tots els anys d'escolarització obligatòria, és l'única garantia perquè l'alumnat no catalanoparlant surti ben preparat per usar indistintament les dues llengües.
A l'escola hi conviuen en pla d'igualtat, ciutadans i ciutadanes que a casa seva parlen llengües diferents. Les mesures anunciades pel PP, si es duen endavant, impossibilitaran que l'escola pugui oferir a l'alumnat no catalanoparlant el nivell de llengua catalana que li permeti integrar-se en una comunitat on necessitaran les dues llengües per exercir la seva condició de ciutadans lliures. Només el coneixement, assegura la llibertat d'elecció.
La riquesa de la varietat dialectal sempre s'ha treballat a l'escola i només es podrà garantir el dia que la llengua catalana arribi a la seva normalitat com a llengua d'ús. No sabem de cap govern autonòmic del PP que hagi plantejat una defensa de les modalitats pròpies del castellà de la seva regió, oposant-les al castellà estàndard que s'ensenya a l'escola.
Un tema tan delicat com és el nivell amb què surten els nostres alumnes quan acaben la secundària obligatòria, no s'arregla amb un decret, sinó amb més recursos, amb unes millors condicions de treball, amb major marge de maniobra dels centres que permetin arbitrar les mesures necessàries per solucionar els problemes que té cada un d'ells. Convé que l'Administració escolti els docents i faci costat als centres.
Una llengua es normalitza quan es legisla a favor de la llengua pròpia del territori i de la promoció de l'ús social del català; una llengua es normalitza facilitant, al personal de l'administració pública i a tots els ciutadans, la formació als registres formals de la llengua; una llengua es normalitza quan es creen emissores i mitjans de comunicació en català; una llengua es normalitza quan es crea una televisió autonòmica en la llengua pròpia; una llengua es normalitza quan és presentada com a vehicle de cohesió social i com a element d'identificació dels actuals i futurs ciutadans d'aquestes illes, fent una invitació expressa a aprendre-la i usar-la; una llengua es normalitza, quan es fa necessària.
Recordam al Govern de les Illes Balears que, d'acord amb l'Estatut
d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, la institució oficial consultiva per a tot quant faci referència a la llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears.
Per tot això demanam al Govern de les Illes Balears que abandoni les mesures anunciades, i les que ja ha duit a la pràctica, en contra de la llengua catalana, alhora que li exigim les mesures que facin possible la supervivència de la llengua catalana a les Illes.
Per signar-lo:
http://www.ocbweb.org/index.php
Font: Obra Cultural Balear
Obra Cultural Balear
Text presentat el 5 de febrer a l'Assemblea per la Llengua
Les entitats que signam aquest manifest volem manifestar el següent:
Davant les mesures anunciades pel Conseller d'Educació amb relació a l'ús de la llengua catalana en el món de l'ensenyament no és possible mantenir-se callats ja que aquestes afecten directament la convivència als centres docents.
S'ha de tenir en compte l'opinió i l'experiència de les persones que es dediquen a la tasca educativa, així com l'esforç que fa més de vint-i-cinc anys, fan els ensenyants, els pares i les mares, els infants i joves i la societat en general, per introduir la nostra llengua a l'escola. Tots els estudis, dades i estadístiques, fins i tot els de l'Institut de Qualitat de l'Educació, avalen la immersió lingüística. El tractament prioritari de la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament, al llarg de tots els anys d'escolarització obligatòria, és l'única garantia perquè l'alumnat no catalanoparlant surti ben preparat per usar indistintament les dues llengües.
A l'escola hi conviuen en pla d'igualtat, ciutadans i ciutadanes que a casa seva parlen llengües diferents. Les mesures anunciades pel PP, si es duen endavant, impossibilitaran que l'escola pugui oferir a l'alumnat no catalanoparlant el nivell de llengua catalana que li permeti integrar-se en una comunitat on necessitaran les dues llengües per exercir la seva condició de ciutadans lliures. Només el coneixement, assegura la llibertat d'elecció.
La riquesa de la varietat dialectal sempre s'ha treballat a l'escola i només es podrà garantir el dia que la llengua catalana arribi a la seva normalitat com a llengua d'ús. No sabem de cap govern autonòmic del PP que hagi plantejat una defensa de les modalitats pròpies del castellà de la seva regió, oposant-les al castellà estàndard que s'ensenya a l'escola.
Un tema tan delicat com és el nivell amb què surten els nostres alumnes quan acaben la secundària obligatòria, no s'arregla amb un decret, sinó amb més recursos, amb unes millors condicions de treball, amb major marge de maniobra dels centres que permetin arbitrar les mesures necessàries per solucionar els problemes que té cada un d'ells. Convé que l'Administració escolti els docents i faci costat als centres.
Una llengua es normalitza quan es legisla a favor de la llengua pròpia del territori i de la promoció de l'ús social del català; una llengua es normalitza facilitant, al personal de l'administració pública i a tots els ciutadans, la formació als registres formals de la llengua; una llengua es normalitza quan es creen emissores i mitjans de comunicació en català; una llengua es normalitza quan es crea una televisió autonòmica en la llengua pròpia; una llengua es normalitza quan és presentada com a vehicle de cohesió social i com a element d'identificació dels actuals i futurs ciutadans d'aquestes illes, fent una invitació expressa a aprendre-la i usar-la; una llengua es normalitza, quan es fa necessària.
Recordam al Govern de les Illes Balears que, d'acord amb l'Estatut
d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, la institució oficial consultiva per a tot quant faci referència a la llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears.
Per tot això demanam al Govern de les Illes Balears que abandoni les mesures anunciades, i les que ja ha duit a la pràctica, en contra de la llengua catalana, alhora que li exigim les mesures que facin possible la supervivència de la llengua catalana a les Illes.
Per signar-lo:
http://www.ocbweb.org/index.php
Font: Obra Cultural Balear
Periodistes d'Antena 3 denuncien l'empresa
Acabo de rebre això per correu electrònic. Si és veritat és escandalós!
*****************************
Somos periodistas y trabajamos dentro de la cadena.
Lamentablemente el temor a represalias como las que han empleado en el pasado nos obliga a permanecer en el anonimato.
Pero tenemos la fuerza para decir y denunciar hechos concretos y muy graves que se están produciendo en la redacción de informativos de Antena 3:
1.-El control político y la censura informativa han alcanzado cotas nunca vistas en esta cadena. La dirección de informativos sólo se preocupa de que los programas de noticias respondan a los intereses electorales del Partido Popular..
2.-La dirección de informativos ha ordenado a los redactores pasar de puntillas por el caso Fabra y el escándalo del alcalde de Toques (ambos miembros del Partido Popular).
3.-La dirección de informativos ha ordenado hacer sangre con el escándalo provocado por la reunión entre Carod Rovira y ETA. Sin embargo elude informar sobre la polémica suscitada por la presunta utilización partidista de los servicios de inteligencia.
4.-Hace ahora diez días se difundió a bombo y platillo una grabación en la que se podía escuchar como José Bono (sin darse cuenta de que estaba siendo grabada su voz) le decía a un compañero de partido que Tony Blair era
gilipollas. Sin embargo nunca se emitió la primera parte de la grabación en la que Bono decía Arenas me ha dicho que están poco contentos, que no hay color entre Rajoy y Aznar.
5.-El Consejero Delegado de la cadena Maurizio Carlotti está celebrando reuniones con grupos de periodistas de la redacción. En varios de ellos ha afirmado textualmente: deberíais aprender de lo que ocurre en Italia. Allí un
periodista de izquierdas nunca trabaja en un medio de comunicación de derechas.
6.-La desvergüenza de la Jefa de Informativos Gloria Lomana es tal, que se adjudica premios que no le corresponden. El pasado domingo recogió personalmente el premio TP (Teleprograma) que recibió el programa Espejo Público como mejor programa de actualidad del 2003. Lomana recogió el premio que, en realidad correspondía, por derecho, al director de ese programa
en 2003, su editora y su realizador. El problema es que los tres fueron despedidos dentro del E.R.E. ejecutado por la dirección de la cadena (pese a que el programa obtuvo premios y buenísimos resultados de audiencia en 2.003). Lomana les despidió y además se quedó con su premio.
Consideramos que los hechos denunciados son lo suficientemente graves para que salgan a la luz. Confiamos en que su medio tenga el valor de hacerlo. Todos los hechos son fácilmente contrastables. Gracias y un saludo.
Periodistas de Antena 3 Televisión
Acabo de rebre això per correu electrònic. Si és veritat és escandalós!
*****************************
Somos periodistas y trabajamos dentro de la cadena.
Lamentablemente el temor a represalias como las que han empleado en el pasado nos obliga a permanecer en el anonimato.
Pero tenemos la fuerza para decir y denunciar hechos concretos y muy graves que se están produciendo en la redacción de informativos de Antena 3:
1.-El control político y la censura informativa han alcanzado cotas nunca vistas en esta cadena. La dirección de informativos sólo se preocupa de que los programas de noticias respondan a los intereses electorales del Partido Popular..
2.-La dirección de informativos ha ordenado a los redactores pasar de puntillas por el caso Fabra y el escándalo del alcalde de Toques (ambos miembros del Partido Popular).
3.-La dirección de informativos ha ordenado hacer sangre con el escándalo provocado por la reunión entre Carod Rovira y ETA. Sin embargo elude informar sobre la polémica suscitada por la presunta utilización partidista de los servicios de inteligencia.
4.-Hace ahora diez días se difundió a bombo y platillo una grabación en la que se podía escuchar como José Bono (sin darse cuenta de que estaba siendo grabada su voz) le decía a un compañero de partido que Tony Blair era
gilipollas. Sin embargo nunca se emitió la primera parte de la grabación en la que Bono decía Arenas me ha dicho que están poco contentos, que no hay color entre Rajoy y Aznar.
5.-El Consejero Delegado de la cadena Maurizio Carlotti está celebrando reuniones con grupos de periodistas de la redacción. En varios de ellos ha afirmado textualmente: deberíais aprender de lo que ocurre en Italia. Allí un
periodista de izquierdas nunca trabaja en un medio de comunicación de derechas.
6.-La desvergüenza de la Jefa de Informativos Gloria Lomana es tal, que se adjudica premios que no le corresponden. El pasado domingo recogió personalmente el premio TP (Teleprograma) que recibió el programa Espejo Público como mejor programa de actualidad del 2003. Lomana recogió el premio que, en realidad correspondía, por derecho, al director de ese programa
en 2003, su editora y su realizador. El problema es que los tres fueron despedidos dentro del E.R.E. ejecutado por la dirección de la cadena (pese a que el programa obtuvo premios y buenísimos resultados de audiencia en 2.003). Lomana les despidió y además se quedó con su premio.
Consideramos que los hechos denunciados son lo suficientemente graves para que salgan a la luz. Confiamos en que su medio tenga el valor de hacerlo. Todos los hechos son fácilmente contrastables. Gracias y un saludo.
Periodistas de Antena 3 Televisión
12/20/2003
Trobo molt greu que no es respectin, des del partit del govern estatal, els resultats de les urnes d'una "comunitat autònoma".
"El secretari general del PP, Mariano Rajoy, [...] va comparèixer per apel·lar als dos partits majoritaris catalans que obviïn els 23 escons dels republicans en defensa de l'entesa amb el govern espanyol." http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/18/150118.htm
Queda clar que el dia 19 de novembre Rajoy va intentar -sense èxit!- d'espantar els empresaris catalans perquè s'oposessin a cap proposta de nou Estatut: http://www.vilaweb.com/ep/20031120210202.html. Els nostres empresaris, pel que es veu, entenen millor què vol dir la democràcia.
L'Avui també tracta de la mateixa reunió, i diu: "Rajoy busca suports empresarials per prendre a ERC la clau del govern. Planteja als líders patronals en una cimera privada a Barcelona una entesa de fons entre PP i PSC perquè Mas no depengui de Carod."
http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/21/140121.htm
És més, el mateix president del govern epanyol, José Mª Aznar, no ha resistit la temptació de ficar-hi cullerada, en la seva visita a la Cambra de Comerç (26 de novembre de 2003):
"El mandatari espanyol assegura respectar els resultats electorals, però justifica alhora la preocupació que, al seu entendre, ha suscitat dintre del Principat i a la resta de l'Estat la possible presència d'ERC en el pròxim executiu català. Aznar va desitjar que la inestabilitat parlamentària que, segons ell, han deixat els comicis del 16-N no derivi en inestabilitat política i que el pròxim govern català "no tingui la temptació del recolliment"." Vegeu http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/27/160127.htm
Per favor: deixa'ns fer, que la democràcia no passa per aquí!
Recordem que, sortint ara del cercle del govern espanyol, al PSOE també hi ha qui opina obertament sobre el que hauríem o no hauríem de fer els catalans: "Juan Carlos Rodríguez Ibarra, [...] en qualitat de portaveu del comitè d'estratègia electoral del PSOE, va posicionar-se abans a favor d'una gran coalició amb CiU que permetre l'entrada dels independentistes al govern. " http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/18/150118.htm
"El secretari general del PP, Mariano Rajoy, [...] va comparèixer per apel·lar als dos partits majoritaris catalans que obviïn els 23 escons dels republicans en defensa de l'entesa amb el govern espanyol." http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/18/150118.htm
Queda clar que el dia 19 de novembre Rajoy va intentar -sense èxit!- d'espantar els empresaris catalans perquè s'oposessin a cap proposta de nou Estatut: http://www.vilaweb.com/ep/20031120210202.html. Els nostres empresaris, pel que es veu, entenen millor què vol dir la democràcia.
L'Avui també tracta de la mateixa reunió, i diu: "Rajoy busca suports empresarials per prendre a ERC la clau del govern. Planteja als líders patronals en una cimera privada a Barcelona una entesa de fons entre PP i PSC perquè Mas no depengui de Carod."
http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/21/140121.htm
És més, el mateix president del govern epanyol, José Mª Aznar, no ha resistit la temptació de ficar-hi cullerada, en la seva visita a la Cambra de Comerç (26 de novembre de 2003):
"El mandatari espanyol assegura respectar els resultats electorals, però justifica alhora la preocupació que, al seu entendre, ha suscitat dintre del Principat i a la resta de l'Estat la possible presència d'ERC en el pròxim executiu català. Aznar va desitjar que la inestabilitat parlamentària que, segons ell, han deixat els comicis del 16-N no derivi en inestabilitat política i que el pròxim govern català "no tingui la temptació del recolliment"." Vegeu http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/27/160127.htm
Per favor: deixa'ns fer, que la democràcia no passa per aquí!
Recordem que, sortint ara del cercle del govern espanyol, al PSOE també hi ha qui opina obertament sobre el que hauríem o no hauríem de fer els catalans: "Juan Carlos Rodríguez Ibarra, [...] en qualitat de portaveu del comitè d'estratègia electoral del PSOE, va posicionar-se abans a favor d'una gran coalició amb CiU que permetre l'entrada dels independentistes al govern. " http://www.avui.com/avui/diari/03/nov/18/150118.htm
Si us interessa el tema del finançament de Catalunya, i el dèficit fiscal (tema tractat per mi el mes de juliol de 2003) us recomano la pàgina web sobre "el desequilibri": http://www.desequilibri.org/
Molta gent opina sobre l'"ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA" sense haver-lo llegit! Ho podeu fer si cliqueu aquí (té format PDF): http://www.riberaonline.com/acord.pdf?id=3027
Tal com diu la BBC (17 de novembre de 2003) Esquerra Republicana ha tingut la paella pel mànec gràcies als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 16. http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/3274291.stm
Caldrà veure si sap aprofitar els quatre anys que vindran en el Govern, per convèncer amplis sectors de la població, sobretot originària de la resta de l'Estat espanyol, que ERC té un model d'Estat que, més que cap altre, és el que els pot beneficiar més. Fins ara és clar que han mirat ERC amb recels. Ara té l'oportunitat d'esvair temors i prejudicis.
Tant de bo que l'any 2007 la suma de vots nacionalistes hagi, doncs, crescut força!
Caldrà veure si sap aprofitar els quatre anys que vindran en el Govern, per convèncer amplis sectors de la població, sobretot originària de la resta de l'Estat espanyol, que ERC té un model d'Estat que, més que cap altre, és el que els pot beneficiar més. Fins ara és clar que han mirat ERC amb recels. Ara té l'oportunitat d'esvair temors i prejudicis.
Tant de bo que l'any 2007 la suma de vots nacionalistes hagi, doncs, crescut força!
7/21/2003
Un altre economista, Xavier Sala Martin, diu també que "Molts estudis econòmics han intentat estimar el dèficit fiscal de Catalunya en relació a Espanya i la conclusió és que el dèficit està al voltant del 10% del PIB català. Aquest dèficit és el DÈFICIT FISCAL MÉS GRAN sofert per cap regió europea amb renda per càpita similar a la catalana." http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscalc.htm
Perquè no hi hagi cap dubte, Sala Martin ho diu també en anglès: "Many economics researchers have estimated that the fiscal deficit of Catalonia with respect to Spain is close to 10% of its GDP. This deficit is, by a large margin, the LARGEST OF ANY EUROPEAN REGION with similar level of income."
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscal.htm
Perquè no hi hagi cap dubte, Sala Martin ho diu també en anglès: "Many economics researchers have estimated that the fiscal deficit of Catalonia with respect to Spain is close to 10% of its GDP. This deficit is, by a large margin, the LARGEST OF ANY EUROPEAN REGION with similar level of income."
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscal.htm
És més: el model actual de finançament de Catalunya no ha impedit que el dèficit fiscal -que és d'un volum ingent, i que provoca un procés constant de descapitalització del país- continués creixent. A http://www.catalunya2003.org/documents/finansament.htm hi ha un informe, escrit pels economistes Ramon Tremosa i Balcells i Joan Costa i Font. Els autors aifrmen que "la proposta imposada pel PP, conjuntament amb el vist-i-plau del PSC-PSOE i l’entusiasme sense fonament de Ciu, suposa un condicionant negatiu en les possibilitats de benestar de la societat catalana. Aquest sistema, per tant, continuarà essent un llast (més que no pas un ajut) per al dinamisme i per al creixement econòmic del nostre país ".
Què podríem fer millor si fóssim lliures? En primer lloc, podríem tenir més incidència sobre el nostre creixement econòmic.
A http://www.cambrabcn.es/Catalan/Economia/documents/CatalunyaXXI.pdf podeu llegir com la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que ... "És necessari un nou model de creixement per a Catalunya" [juliol-2003]:
"La Cambra de Comerç de Barcelona ha seguit de prop i amb molt d'interès el debat sobre el pes econòmic de Catalunya, que ha marcat les trobades polítiques i empresarials dels darrers temps al nostre país. La preocupació dels empresaris catalans per aquest tema ha motivat la realització d'un estudi en què s'analitzen els factors de creixement de l'economia catalana. La principal conclusió d'aquest estudi és que l'economia catalana es troba en una etapa de transició entre dos models econòmics, durant la qual sembla haver perdut la seva capacitat de lideratge en el context de l'economia espanyola."
A http://www.cambrabcn.es/Catalan/Economia/documents/CatalunyaXXI.pdf podeu llegir com la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que ... "És necessari un nou model de creixement per a Catalunya" [juliol-2003]:
"La Cambra de Comerç de Barcelona ha seguit de prop i amb molt d'interès el debat sobre el pes econòmic de Catalunya, que ha marcat les trobades polítiques i empresarials dels darrers temps al nostre país. La preocupació dels empresaris catalans per aquest tema ha motivat la realització d'un estudi en què s'analitzen els factors de creixement de l'economia catalana. La principal conclusió d'aquest estudi és que l'economia catalana es troba en una etapa de transició entre dos models econòmics, durant la qual sembla haver perdut la seva capacitat de lideratge en el context de l'economia espanyola."
Avui estreno blog. Es tracta aquí d'anar recollint idees, notícies i experiències a l'entorn d'un tema tan senzill com és "Per què cal que un poble justifiqui la voluntat de ser lliure?" quan resulta que tots els pobles que ja són lliures ho tenen molt clar; i "Com convèncer el nombre màxim possible de conciutadans que amb la llibertat podrem resoldre millor els nostres problemes?". Miraré d'anar posant enllaços a altres webs interessants. per avui, comencem amb http://www.avui.es/avui/diari/03/jun/06/c10106.htm un article de Salvador Cardús, sobre els resultats, a Catalunya, de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003: "ERC, des de fora i des de prop".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
