Click here 
if need be to access the whole text
if need be to access the whole text
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Partido Popular. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Partido Popular. Mostrar tots els missatges
5/01/2019
JEC-KRLS
This is the original, and an English translation by MM and MS, of an unprecedented ruling by the Spanish Electoral Board, agreeing by a request by two Spanish nationalist parties, Ciudadanos and Partido Popular, to have President Puigdemont, Minister Ponsatí and Minister Comín banned from standing for election to the European Parliament on May 26th. That it is highly controversial is underlined by the dissenting votes by four members of the Board, including the President and the Vice-president!
4/12/2017
Cartas a Amaia 1
Prejuicios y estereotipos
Querida Amaia,
Qué gusto ponerme en contacto contigo después de tantos, tantos años.
Me pides información sobre el conflicto político en Cataluña, y mi opinión al respecto. Te agradezco que hagas esta matiz: muchos medios de comunicación -y no sólo los que tienen sede en Madrid- mezclan información y opinión de forma, para mi, de forma indigna.
Lo primero que te quiero comentar es que por tus preguntas parece que te han llegado muchas informaciones manipuladas, semiverdades y simplemente mentiras inventadas. No me extraña. Hace años que en Cataluña observamos atónitos como se tergiversa nuestra realidad. Lo hacen incluso gente que vive lejos de aquí, que no han pisado suelo catalán y que a base de fabricaciones que se han creído, montan en cólera.
Si fueran ciertas, yo también estaría sacando metafóricamente el brillo a mi escopeta (que no tengo: y que conste que desde mi años adolescentes no he vuelto a disparar contra ningún pájaro... ni he pensado nunca más disparar contra ningún otro blanco!). Las mentiras -y más si son repetidas- se nos meten en la cabeza se convierten en vértices de nuestro pensamiento, incluso el pensamiento lógico.
También es cierto que hay unos prejuicios atávicos contra los catalanes, por lo menos desde la guerra de los segadores en pleno siglo XVII. Y que no hay nada más eficaz que un estereotipo negativo para selectivamente escuchar e interiorizar lo que nos interessa sobre aquel grupo. No es un invento mío: en Cataluña se habla mucho de la "catalanofobia".
Pero no es solo fuera de Cataluña. Dentro, también, hay partidos enteros que se han creado para mantener la supremacia de lo castellano en mi país. Que luchan contra toda pretensión de que los atributos milenarios del pueblo catalán -no sólo la lengua, aunque la lengua es lo más visible y, quizá, profundo- vuelvan a ocupar su lugar preeminente en la sociedad. Que si mandaran acoplarían la legislación y las políticas en Cataluña a lo que se manda en y desde Madrid (tu ya sabes, Amaia, que no me refiero a la ciudad y sus ciudadanos, sino al poder económico, financiero, mediático y político que unos centenares de familias ostentan, con apoyos leales, desde hace tiempo, incluso desde antes de la rebelión franquista en muchos casos).
Bueno, me has pedido que te haga crónicas cortas, ¡porque sigues tan activa y ajetreada como antaño! Así que, por hoy, termino y te envío un fuerte abrazo.
Palamós, 22 de marzo de 2017
Lee la carta siguiente
1/22/2014
11/11/2012
Posicionament de l'ANC davant les eleccions del 25N, i resposta dels partits
L'Assemblea Nacional Catalana, que podríem considerar que és la causant directa de tots els fets posteriors a la històrica manifestació que va organitzar el passat 11 de setembre, incloent-hi la convocat`pories d'eleccions anticipades, ha publicat el seu Posicionament davant les eleccions del 25N.
2. Si Espanya impedeix el referèndum presentarem una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, d’acord amb la comunitat internacional.
p. 5:
No tanquem la porta a cap opció, tret de quedar-nos en la situació actual.
L’exercici del dret a decidir és una via per obrir nous escenaris de pacte o per constatar que no existeixen.
Pacte de sobiranies
La via federal que podria resoldre l’articulació de l’Estat passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, del dret a decidir i de la singularitat de Catalunya (competències, finançament, identitat nacional). Un nou pacte constitucional establert a partir d’una negociació bilateral, des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions.
En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.
Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.
p. 15:
La nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continuar formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com a país, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de demostrar que Catalunya és un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribució a la construcció europea.
(Resum)
p.1:
Independència nacional per als Països Catalans.
Forçarem la ruptura amb els estats ocupants a través de l’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble català. Defensa que només junt amb la consecució de l’emancipació social serà possible reeixir en el procés per construir la independència nacional.
L'Assemblea
Nacional Catalana, que podríem considerar que és la causant directa de tots els
fets posteriors a la històrica manifestació que va organitzar el passat 11 de
setembre, incloent-hi la convocatòries d'eleccions anticipades, ha publicat el
seu Posicionament
davant les eleccions del 25N.
Al final del document llegim "Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:
Al final del document llegim "Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral:
1.
La sobirania de Catalunya resideix en el poble català.
El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2.
Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa
3.
Treballarem conjuntament amb la resta de grups
polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més
consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes."
Em demano què en diuen els programes electorals dels partits.
Solidaritat
Catalana per la Independència (SI):
http://independencia.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/adjunts/04_programa_parlament-2012_aprovat.pdf
p. 3:
* Quins passos
farem per assolir la independència?
I) Aconseguir una majoria clara al Parlament de
Catalunya perquè Catalunya es proclami sobirana a favor de la constitució del nou
Estat català.
II) Fer visible democràticament aquesta majoria. Les
formes poden ser diverses: bé a través de la proclamació formal de la
independència pels electes independentistes que s'hagin presentat a les eleccions
amb un programa electoral que expressament inclogui l'objectiu de la
independència, posteriorment ratificat en el Parlament constituït; o bé a través
d'un referèndum expressament convocat com a tal. Tanmateix, valorem la
possibilitat de combinar ambdues vies per donar major legitimitat democràtica a
la decisió...
p. 4:
1. La primera Llei que presentarem serà per a fer el
referèndum d’independència durant el 2013, com a màxim l’11 de setembre de
2014. 2. Si Espanya impedeix el referèndum presentarem una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya, d’acord amb la comunitat internacional.
p. 4:
La voluntat de ser Catalunya és la voluntat de
construir un Estat independent. Amb aquest propòsit, Solidaritat Catalana per
la Independència considera que en els moments difícils no s’hi val a amagar-se
i cal estar al peu del canó. En aquest sentit, oferim a la ciutadania un Govern
d'Unitat per declarar la independència. p. 5:
Per tot això fem nostra la
següent proposta de l’Assemblea Nacional Catalana:
- 1. La sobirania de
Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser
consultat a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la
resta de pobles i Estats del món.
- 2. Solidaritat Catalana
per la Independència es posarà a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat Independent a
Europa.
- 3. Treballarem
conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de
constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i
esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.
Partit dels
Socialistes de Catalunya
p. 3-4:
La manifestació multitudinària
i cívica celebrada la Diada d’enguany mostra clarament la insatisfacció i la
desafecció que ha anat creixent vers les actuals relacions entre Catalunya i
Espanya, un malestar que ja es va demostrar amb la sentència del Tribunal
Constitucional i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica, pels reiterats
incompliments per part del Govern de l’Estat i pels missatges institucionals en
to de menyspreament de les demandes catalanes.
El Govern del Partit Popular,
lluny d’abordar aquest creixent malestar provocat per la Sentència, va
emprendre una ofensiva recentralitzadora en l’actual legislatura amb mesures
que han estat considerades inconstitucionals en reiterades ocasions pel Consell
de Garanties Estatutàries, en vulnerar les competències de la Generalitat de
Catalunya i els drets de la ciutadania...
p. 5:
... creiem que és el moment de
renovar el pacte constitucional a través de la construcció federal... I és amb
aquest esperit de respecte a totes les persones, inherent als progressistes,
que plantegem el nostre projecte d’un nou marc de relacions entre Catalunya i
Espanya: el federalisme.
p. 6:
Volem reformar la Constitució
i transformar les estructures de l’actual Estat de les Autonomies en un Estat
Federal a través del diàleg i la negociació entre les forces polítiques
espanyoles i catalanes...
p. 9:
La prioritat del PSC serà en
la propera etapa política la reforma constitucional per avançar en la
construcció d’un l’Estat federal. Una prioritat que té tot el sentit des de la
defensa del principi democràtic del dret a decidir i del principi de legalitat.
Ambdós formen part indestriable d’un Estat democràtic i de dret, d’un sistema
de llibertats i drets garantits...
[E]ls i les socialistes…
Constatem que la manifestació
multitudinària i cívica celebrada a la Diada d’enguany, va mostrar clarament un
malestar creixent pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un
malestar que ja es va expressar amb motiu de la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, i que s’ha vist
agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per part del
Govern de l’Estat...
Esquerra
Republicana de Catalunya:
"Guanyem
la independència"
p. 4:
PRESENTACIÓ
De la voluntat del poble
català, el 25 de novembre en sorgirà un nou Parlament que haurà de conformar
una clara majoria sobiranista. Una majoria que compti amb el màxim suport
possible per exercir el legítim i democràtic dret de decidir el 2014. I en
aquest nou Parlament el pes d’ERC serà determinant per garantir l'exercici
d’aquest dret massivament reivindicat per part de la ciutadania.
Una ERC forta serà la garantia
perquè ningú no ens tregui la il·lusió generada per la mobilització de la
Diada.
... Un compromís que passa per
la inequívoca voluntat d'ERC de celebrar, durant el 2014, un referèndum sobre
la independència de Catalunya, per esdevenir un nou Estat en el si de la Unió
Europea.
p. 6:
El procés d’emancipació
nacional s’ha accelerat arran del rebuig de l’Estat espanyol al nou model
d’encaix proposat pel poble català amb l’Estatut d’Autonomia de 2006, amb el
moviment de consultes populars i, molt especialment, amb la manifestació del
passat Onze de Setembre, que ens situa en un nou escenari.
En aquest sentit, ERC afirma
els punts programàtics que l’ANC ha fet arribar als partits polítics, assumint
el compromís amb la gent que es va manifestar en la Diada d’enguany, en el seu
clam perquè Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou estat dins la
UE:
- 1) La sobirania de
Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui s’ha de
consultar a l’hora de decidir la relació política que vol establir amb la
resta de pobles i estats del món.
- 2) Ens posarem a
treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, se celebri un
referèndum per tal que Catalunya esdevingui, al més aviat possible, un nou
Estat independent d’Europa.
- 3) Si aquesta és la
voluntat del poble, treballarem conjuntament amb la resta de grups
polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui
el més consensuat i participatiu possible, i esdevingui l’Estat de tots
els catalans i catalanes.
p. 7:
... Amb l’objectiu de
constituir l’Estat català, la República de Catalunya, aquest document defineix
les accions que Esquerra Republicana de Catalunya vol promoure, des del
Parlament i el Govern de la Generalitat, si guanya les properes eleccions al
Parlament, que se celebraran el proper 25 de novembre de 2012.
Iniciativa
per Catalunya - Verds / EUA
Bloc 3. Llibertat per decidir,
p. 130
La Catalunya de tots els drets
Catalunya és a l’inici d’una nova etapa.
La sentència del Tribunal Constitucional contra
l’Estatut va posar en evidència que les aspiracions de Catalunya de més poder
polític, de més capacitat sobre els recursos econòmics i de més reconeixement
nacional no tenen cabuda en el marc constitucional actual.
La gran manifestació del 10 de juliol va ser
l’expressió del rebuig de la major part de la societat catalana a una sentència
que vulnerava la voluntat de la ciutadania expressada en el referèndum
d’aprovació de l’Estatut.
Tant la sentència com la política del PP, però també
del PSOE, fan que avui les possibilitats de fer avançar l’autogovern de
Catalunya, amb una lectura oberta i flexible de la Constitució, no siguin
possibles.
Des de que es va donar a conèixer la sentència,
ICV-EUiA va plantejar que l’Estat havia de refer el pacte constitucional
trencat, sobre noves bases federals o, en cas contrari, s’obriria camí l’opció
de la plena sobirania.
La manifestació multitudinària de l’11 de setembre
expressa la voluntat d’avançar cap a la plena sobirania i el rebuig al marc
actual i al procés de recentralització impulsat pel PP.
Aquesta situació de conflicte, en democràcia, només es
pot resoldre amb l’exercici de l’autodeterminació, perquè la ciutadania pugui
decidir el futur de Catalunya sense límits i sigui una ciutadania amb tots els
drets.
p. 131:
Per nosaltres el federalisme català i
l’independentisme no són adversaris, perquè comparteixen l’objectiu d’exercir
el dret a decidir. L’adversari comú és el centralisme.
Som l’esquerra nacional que vol ser alternativa a la
dreta nacional que representa CiU.
ICV-EUiA som l’única força catalanista que suma a
federalistes i a independentistes. Diferents sensibilitats, però una sola
política basada en el dret a decidir. La pluralitat ens fa més forts i és un
motiu d’orgull de la coalició.
Tancar la porta definitivament a la via federal o
confederal, com es fa des de determinats sectors independentistes, és un error,
la negociació i el pacte sempre són vies raonables per resoldre els conflictes
nacionals, si és que les dues parts en tenen voluntat.
I rebutjar la possibilitat de plantejar la sobirania
plena també és un error perquè difícilment l’Estat acceptarà una proposta de
pacte federal si no és en el marc d’una forta mobilització que reclami la
sobirania. No tanquem la porta a cap opció, tret de quedar-nos en la situació actual.
L’exercici del dret a decidir és una via per obrir nous escenaris de pacte o per constatar que no existeixen.
Objectius
Els objectius d’ICV-EUiA per la propera legislatura
són:
- Impulsar l’exercici del dret a decidir el futur de Catalunya, amb
la celebració d’un referèndum o consulta.
- Fer front al procés de recentralització de l’Estat que impulsa el
govern del PP amb un pacte en defensa de l’autogovern.
p. 133:
... Per això proposem:
- L’Acord Nacional per l’exercici del dret a
decidir. ICV-EUiA proposa que en la propera legislatura partits polítics,
agents socials i entitats representatives del país arribin a un Acord
Nacional per l’exercici del dret a decidir, el més ampli possible, per tal
que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o
consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.
Pacte de sobiranies
- ICV-EUiA hem reivindicat des de fa temps la
construcció d’un Estat propi, que pot establir, a partir de la pròpia
sobirania, una relació de caràcter federal, confederal o ser present
directament en l’àmbit europeu, depenent de la voluntat de pacte de l’Estat
i de la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya.
El federalisme que hem
defensat és el federalisme plurinacional que incorpora el dret a decidir i no
una versió federal del “cafè per a tothom”.
El federalisme del PSOE no és
creïble. Qualsevol proposta federal a 17 és una via fracassada perquè no
reconeix la realitat plurinacional de l’Estat. La via federal que podria resoldre l’articulació de l’Estat passa pel reconeixement de la realitat plurinacional, del dret a decidir i de la singularitat de Catalunya (competències, finançament, identitat nacional). Un nou pacte constitucional establert a partir d’una negociació bilateral, des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions.
Convergència i Unió
"Catalunya 2020"
p. 11:
L’11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans va
sortir al carrer sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. Una espectacular
manifestació, la més gran de la història del nostre país, amb un to i un
esperit positiu i d’afirmació com a poble i com a nació. Una manifestació que,
sens dubte, ha esdevingut una fita històrica que marca un abans i un després en
l’esdevenir de Catalunya.
p. 12:
Cap a on anem. Avançar en la
construcció d’un estat propi.
Des de la Sentència contra l’Estatut de Catalunya i
molt especialment, després de la gran manifestació de l’11 de setembre
d’enguany, una gran majoria de la ciutadania de Catalunya ha assumit
conscientment el fet d’estar protagonitzant un gran canvi, una transició que ha
encarat sense ambigüitats ni limitacions...
Catalunya té dret a decidir el seu futur i ha arribat el
moment de poder exercir aquest dret. Després de trenta anys, és el moment
d’escollir. És l’hora que Catalunya faci el seu propi camí. Amb naturalitat. Un
camí, una transició nacional, que ens ha de permetre prendre les nostres
pròpies decisions, que ens ha de permetre viure d’acord amb les nostres pròpies
possibilitats, i això vol dir viure millor... Volem construir una majoria
social àmplia perquè Catalunya pugui tenir un estat propi dins el marc
d’Europa, perquè Catalunya té l’aspiració de ser un poble normal entre els
països i les nacions del món.
p. 13:
...Aquest és un camí en positiu, d’obertura i
d’interrelacions. No va en contra de ningú. No busca la confrontació ni la
ruptura. És un camí tranquil. Volem tenir un estat propi en el marc d’Europa, amb
una clara vocació cap a l’exterior i que alhora, com és natural, seguirà tenint
uns forts vincles amb Espanya...En aquest sentit, i recollint l’establert a la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya per àmplia majoria el passat 27 de setembre de 2012, el proper Govern de la Generalitat impulsarà una consulta la propera legislatura per tal que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.
Aquesta consulta es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica.
p. 15:
La nostra transició nacional cap a un estat propi passa necessàriament per continuar formant part d’Europa, i el primer pas per assolir-ho és comprometre’ns a complir, com a país, totes les obligacions que la UE fixa als seus estats membres. Aquests objectius no són fàcils, i menys en les circumstàncies actuals, però hem de tenir clar que si volem formar part de la UE hem d’estar en condicions de demostrar que Catalunya és un país seriós, rigorós, creïble, competitiu i, sobretot, amb un gran potencial de contribució a la construcció europea.
Candidatura d'Unitat Popular
(CUP)
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/UkVTVU0gUFJPR1JBTUF4_232877_1_2639_1.pdf(Resum)
p.1:
Independència nacional per als Països Catalans.
Forçarem la ruptura amb els estats ocupants a través de l’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble català. Defensa que només junt amb la consecució de l’emancipació social serà possible reeixir en el procés per construir la independència nacional.
...ooo000&&&000ooo...
Com era
d'esperar, no hem trobat cap referència respecte d'un compromís pel que fa al
reerèndum ni a la possible independència de Catalunya en el programa del Partido Popular de Cataluña "Cataluña
sí, España también", ni en el programa de Ciutadans, "Mejor Unidos".
7/17/2009
As tranquilas augas do río Anllóns
Les ben ajardinades ribes dels meandres del riu Anllóns al seu pas per la ciutat gallega de Carballo no semblen ressentir-se dels apassionats debats al Curso de Verán organitzat pel Servizo dea Normalización Lingüística de la Universitat d’A Coruña i la Coordinadora de Traballadores/as de Normalización da Lingua (CTNL) i celebrat, aquests dies, al Pazo da Cultura de la ciutat.
Més de setanta tècnics de dinamització lingüística, principalment, de l’administració local, i altres especialistes interessats han debatut el tema del curs: “Traballando en Lingua. Do compromiso individual aos argumentos”. La tria del tema no ha estat espontània: molt al contrari, els organitzadors han volgut reaccionar davant del que perceben com una situació d’accelerat retrocés del gallec.
El primer Mapa Sociolingüístico de Galicia fou elaborat, per encàrrec de la Xunta, i amb la xifra extraordinària de 38.897 enquestes, pel Seminario de Sociolingüística da Real Academia Galega. Els resultats del primer volum (publicat el 1994), Lingua inicial e competencia lingüística en Galicia, foren replicat al cap de 10 anys (2004) – un any abans que el PP passés a l’oposició, durant una legislatura, al Parlament gallec, havent aconseguit el suport parlamentari total, i un ample consens social, per a l’ambiciós Pla Xeral de Normalización da Lingua Galega, amb més de 500 mesures. Fins ara, que sàpiga, només se n’ha publicat –amb paper- el primer volum de l’estudi de 2004, amb un contingut comparable amb l’anterior. Per desgràcia la versió en PDF a Internet no es pot obrir. Tanmateix, tots els especialistes coincideixen en què mostra un descens alarmant en el nombre de parlants habituals del gallec, un procés previsible donades les tendències segons els grups d’edat trobades a l’estudi de 1994, i també a les dades del cens lingüístic de 2001 reproduïdes en el text del Pla Xeral.
El fort descens en el nombre de parlants justament és un estímul per incrementar les accions per superar els seculars prejudicis contra el gallec, que l’arraconen a un món tradicional, rural, conservador i deslligat de connexions (segrestades pel castellà) amb la modernitat, la mobilitat, la urbanitat.
El Pla Xeral hauria pogut ser un llegat positiu de la llarga presidència de Fraga. Però el Curso de Verán s’ha dedicat principalment als efectes devastadors desencadenats per la decisió del PP d’oposar-se a l’aplicació de quatre mesures del Pla, per part de l’aleshores govern bipartit, PSdeG-PSOE i BNG: concretament dels número 2.1.26 al 2.1.29:
• Na educación primaria garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Á parte da área de coñecemento do medio natural, social e cultural, xa fixada legalmente, fomentarase que se impartan nesta lingua materias troncais en toda a etapa, como as matemáticas.
• Na educación secundaria obrigatoria garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Dentro das posibilidades de cada centro, tenderase a que entre as materias que se impartan nese idioma figuren as matemáticas e a tecnoloxía, á parte das que xa están legalmente establecidas.
• Nos bacharelatos garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego.
• Nos ciclos formativos garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Deberase asegurar, ademais, que o alumnado coñeza o vocabulario específico da especialidade en lingua galega.
Aquesta mesura fou traduïda en el Decreto 124/2007, do 28 de xuño, “polo que se regula o uso e a promoción do galego no sistema educativo.” El PP a darrera hora va renegar del seu suport al Pla Xeral en aquesta qüestió, i directament i indirectament (no sóc qui per opinar) va fomentar una reacció ciutadana en contra del decret (que superà, el novembre de mateix any, un recurs interposat davant el Tribunal Superior de Xusticia).
La reacció, a la meva manera de veure les coses, fou molt exagerada, quasi histèrica. Segons comentaris al curs, el decret feia avançar poc, respecte de la realitat regulada per un decret anterior. A mi mateix, em semblen d’una timidesa notòria alguns articles com ara aquest (7.1):
• Na etapa de educación infantil, o profesorado usará na clase a lingua materna predominante entre o alumnado, terá en conta a lingua do contorno e coidará de que o alumnado adquira, de forma oral e escrita, o coñecemento da outra lingua oficial de Galicia, dentro dos límites propios da correspondente etapa ou ciclo...
En fi, apareix en escena Galicia bilingüe, associació promoguda per dos professors “anònims” de Galícia, amb aquesta missió “primordial”:
“defender el derecho de los padres o, en su caso, de los alumnos a elegir la lengua vehicular en la que estos han de ser educados y, en general, el derecho de los ciudadanos a elegir en cuál de las dos lenguas oficiales la Administración ha de comunicarse con ellos.”
Segons ells l’objectiu és aquell somni de la dreta conservador gallega (i de més llocs): el “bilingüismo armónico”.
Com veurà el lector, “defensen” dos drets, un dels quals té base estatutària (la de triar la llengua de relació amb les administracions), i l’altre ... que no és un dret fonamental, ni un dret legalment establert ... ni aplicarien mai (sospito) als fills d’immigrants que volguessin exercir—lo a Galícia!
El seu discurs és insidiós (agafant-ne en sentit mèdic), perquè segresta conceptes que són autèntics valors dels gallecs. El mateix ha passat als Països Catalans, com jo vaig dir en la meva ponència: la “tolerància” l’enarboren uns altres, com la “convivència”, o el “bilingüisme” –distorsionant-ne el sentit fins que esdevé una defensa del dret a la ignorància i dels prejudicis- i intenten acusar-nos a nosaltres, justament, d’atacar aquests mateixos valors.
Escriu un jove ideòleg (o si més no un fervent admirador) d’aquest moviment (i del PP: va ser convidat fa poc a visitar el Parlament Europeu ... pel cunyat de Rajoy!): “No se trata de imponer una lengua o la otra, ya ni siquiera se trata de que se exalte el gallego en detrimento del castellano”.
El discurs de Galicia bilingüe sona a música a les oïdes de la premsa gallega, en mans (segons m’expliquen) de la burgesia urbana més castellanitzada i castellanitzadora.
La presència de banderes espanyoles a la foto del portal de la seva pàgina web visualitza (si és que feia falta) el caràcter nacionalista espanyol de l’associació (o si més no, dels seus seguidors actius!). La burgesia, és clar, controla els ressorts del poder regional, incloent-hi –i això és molt significatiu- els mitjans de comunicació privats de la zona. Per tant, el seu discurs té megàfons molt poderosos, i gent a totes les ciutats disposada a facilitar-los plataformes per exposar els seus arguments. A més, com dic, s’apropien dels conceptes més preuats, a partir, això sí, d’uns prejudicis importats directament del secular (i a la vista de les dades demogràfiques, molt eficient) imperialisme lingüístic espanyol, ara reforçats i estimulats amb tècniques copiades de George Lakoff, gràcies als bons oficis dels think-tanks de la dreta espanyola i fruit dels fets de les Açores.
Crec que aquesta ofensiva hauria tingut una altra història en una democràcia madura. Però una Galícia que porta a les espatlles segles de prejudicis i d’autoodi col•lectiu associa –erròniament!- tot això amb la seva llengua (quan realment el que es menysprea és la seva identitat, associada amb el món rural i premodern; prova d’això és que fins i tot l’accent gallec, quan parlen en castellà, s’ha d’amagar tan bé com hom pugui!). I els estralls són evidents. Són ben poques les veus que han tingut oportunitat i mitjans per contrarestar la campanya. Irònicament, un dels objectius –reeixits- de la campanya és d’identificar la defensa del gallec amb posicions polítiques nacionalistes (gallegues, s’entén) quan la campanya mateixa té una orientació clarament partidista, per molt que quedi invisibilitzat el seu nacionalisme banal (com en diu Michael Billig) perquè forma part del discurs estatal i estatalista dominant.
Els que em llegiu veureu que tot això és MOLT proper a la nostra realitat. Els paral•lelismes són evidents, i no ens han d’estranyar: en definitiva, els adversaris, els promotors i difusors de la campanya, són els mateixos, sigui per esvalotar metges estrangers a les Illes, sigui per denunciar suposats casos de “discriminació” lingüística. I com que la campanya té un abast més ampli, i pretén un retorn al centralisme d’abans, no ens ha d’estranyar que utilitzin les mateixes estratègies aquí i allà. Així, el PP va carregar, a Catalunya, contra el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per instal•lar una oficina mòbil en el seu cotxe oficial (que va acabar retirant); i també ho ha fet contra el líder del BNG, Anxo Quintana, a qui va acusar d’instal•lar en el seu vehicle un minibar que va resultar ser una nevera de platja; i durant la campanya electoral, el PP va afirmar que el cotxe oficial del president Touriño (un Audi A8) era més car que el del president Obama. Segons un diari, el presidenciable Alberto Núñez Feijóo es va comprometre a comprar un cotxe fet a Vigo (la casa Citröen-Peugeot), però que finalment el cotxe nou de Núñez Feijóo (un Citröen C6) costarà el doble del més car dels fets a Vigo… i només es fabrica a França. El mateix diari recorda que el PP mai no ha criticat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que fa servir un Audi A8... com el de Touriño.
En matèria de política lingüística el nou govern del PP, sortit de les urnes el dia 1 de març d’enguany i presidit per Alberto Núñez Feijóo, és vist com molt diferent de la dels anteriors governs del mateix partit, en què la llengua rebia suport, tot i que no pas el que haurien volgut molts dels tècnics. En les seves primeres accions agredeix, limita, el gallec.
Per un cantó, amb una rapidesa notable (i significativa) el PP ha modificat la llei de funció pública. Tal com afirmava en titulars un mitjà gallec, “La oposición ve una ‘carnicería’ contra el gallego y el PP alerta de la ‘batasunización’”. La Lei 2/2009, do 23 de xuño, de modificación do texto refundido da Lei da función pública de Galicia, aprobado polo Decreto lexislativo 1/2008, do 13 de marzo el que fa és, posant-hi una prova obligatòria de gallec (o la seva exempció gràcies a una acreditació homologada) en el lloc de l’obligació de fer almenys una de les proves en cada llengua oficial. El jutge de Lugo, i ponent al Curso de Verán Luís Villares Naveira, va denunciar de les escandaloses justificacions del canvi, que consta al preàmbul de la llei:
“Hai que posibilitar que a mobilidade das cidadás e dos cidadáns por todo o territorio nacional non se vexa limitada nin menoscabada por barreiras lingüísticas de ningún tipo.”
Per al PP gallec, doncs, la llengua pròpia de Galícia (un concepte també objecte d’atacs, igual que a Catalunya) és una “barreira lingüística”. Malgrat que, per exemple, el Tribunal Constitucional hagi reconegut, fa anys, la legitimitat d’exigir aquestes competències a l’hora de l’accés a la funció pública catalana. És més: figura que la llei es fa perquè “potencie o patrimonio cultural de Galicia, no que coexisten dúas linguas”. El castellà, doncs, sense que s’arribi a poder dir (perquè caldria modificar l’Estatut) que és llengua pròpia de Galícia, sí que segons ells forma part del “patrimonio cultural” de Galícia.
A simple vista, el text de l’únic article de la reforma de la llei podria semblar satisfactori, perquè inclou la realització obligatòria de proves selectives (entenc que eliminatòries) de gallec:
Artigo único
A Administración garantirá os dereitos constitucionais e lingüísticos das cidadás e dos cidadáns galegos, tanto respecto do galego, como lingua propia de Galicia, coma do castelán, lingua oficial en Galicia. Para lle dar cumprimento á normalización do idioma galego na Administración pública de Galicia e para garantir o dereito das administradas e dos administrados ao uso do galego nas relacións coa Administración pública no ámbito da comunidade autónoma, e a promoción do uso normal do galego por parte dos poderes públicos de Galicia, que determina o artigo 6.3º da Lei de normalización lingüística, nas probas selectivas que se realicen para o acceso ás prazas da Administración da Comunidade Autónoma de Galicia e das entidades locais de Galicia incluirase un exame de galego, agás para aqueles que acrediten o coñecemento da lingua galega conforme a normativa vixente. As bases das convocatorias dos procesos selectivos establecerán o carácter e a valoración deste exame.
Todo isto sen prexuízo daquelas probas que teñan que realizarse en galego para aquelas prazas que requiran un especial coñecemento da lingua galega.
Es percep com una reculada respecte del text vigent des de 2007, que preveia el següent en el seu Article 33 (recollit com a article 35 en el Decreto lexislativo 1/2008, do 13 de marzo, polo que se aproba o texto refundido da Lei da función pública de Galicia, pel que fa a les llengües oficials:
Artigo 35º
Para lle dar cumprimento á normalización do idioma galego na Administración pública de Galicia e para garantir o dereito das administradas e dos administrados ao uso da lingua propia de Galicia nas relacións coa Administración pública no ámbito da comunidade autónoma, e en cumprimento da obriga de promover o uso normal do galego por parte dos poderes públicos de Galicia que determina o artigo 6.3º da Lei de normalización lingüística, nas probas selectivas que se realicen para o acceso ás prazas da Administración da Comunidade Autónoma de Galicia, e nas entidades locais de Galicia, terase que demostrar o coñecemento da lingua galega.
Para estes efectos, as bases das convocatorias establecerán que unha ou máis das probas do proceso selectivo se deberán realizar exclusivamente en lingua galega, e iso sen prexuízo doutras probas adicionais, que se puidesen prever, para aqueles postos de traballo que requiran un especial coñecemento da lingua galega.
És a dir, fins ara les convocatòries havien d’establir que una o més de les proves do procés de selecció s’havia de fer exclusivament en gallec.
La llei s’ha tramitat en un temps rècord. A més, s’ha publicat l’endemà mateix d’haver-se publicat, i ha entrat en vigor l’endemà. Les presses s’entenen si llegim el text de la Disposició transitòria:
Única.-A liberdade de elección de lingua galega e de lingua castelá nas probas selectivas seralles aplicable a todos os procesos selectivos da Comunidade Autónoma de Galicia en curso, e que aínda non estean finalizados, respecto daqueles exercicios non realizados.
En definitiva, té caràcter retroactiu per a alguns processos de selecció actualment en curs.
Aquesta llei pot deixar sense demostrar la capacitat d’un ús escrit de la llengua gallega en tasques relacionades amb la feina, en professions tan importants com ara tècnics superiors i administratius de l’administració, o mestres i professors, per exemple.
L’esverament va pujar de to en un segon front de batalla: recordem el ciri muntat pel discurs de Galicia bilingüe sobre la llengua vehicular de l’ensenyament. Pel que sembla, hi ha un pacte abans de les eleccions entre el PP i Galicia bilingüe, per fer canvis després de les eleccions en aquesta àrea. En tot cas, segons afirma en la seva pàgina web Galicia bilingüe, el nou president, Núñez Feijóo, es compromet a derogar el decret “en 100 dies”. Ara mateix (17/7/2009) en queden només 10.
El 18 de maig el conseller d’Educació Jesús Vázquez (amb el secretari general de Política Lingüística, Anxo Lorenzo, al costat) reitera públicament el compromís de la Xunta de derogar el Decret actual que regula l’ús del gallec i d’elaborar-ne un de nou. Anuncia una consulta als pares, demanant la seva opinió sobre la llengua de docència a l’escola. Obté una immediata i contundent resposta contrària, per part de sindicats i associacions cíviques. Però la consulta avança i s’estan codificant els milers de respostes. Els tècnics opinen que el model actual garanteix tots els drets dels alumnes, que són principalment el d’aprendre; i en garanteix el domini, al final de l’escolarització, de totes dues llengües oficials. En canvi, un model que permetés, pels prejudicis dels pares, que els alumnes no arribessin a un bon domini del gallec, seria fins i tot, segons el jutge Villares, anticonstitucional, perquè l’actuació aniria en contra de les mesures per garantir la igualtat que la Constitució fa necessàries. La Constitució ... i tots els instruments internacionals.
En definitiva, els assistents al Curso de Verán “Traballando en Lingua. Do compromiso individual aos argumentos han decidit elaborar un o més argumentari per defensar els mesures de promoció del gallec i de superació de tòpics i prejudicis. Els desitjo tota la sort del món en aquesta primera tasca, entre altres raons perquè estic segur que a nosaltres també ens seran de gran utilitat.
Per la meva banda, he fet el que he pogut per millorar les relacions catalanogallegues, potser tocades l’any passat per unes desafortunades declaracions del lingüista George Steiner, l’any passat (¡Pero no me compare el catalán con el gallego!), per les quals va haver de demanar disculpes als gallecs. Sí, m’agradarà molt tornar a passejar per la riba del riu Anllóns!
Més de setanta tècnics de dinamització lingüística, principalment, de l’administració local, i altres especialistes interessats han debatut el tema del curs: “Traballando en Lingua. Do compromiso individual aos argumentos”. La tria del tema no ha estat espontània: molt al contrari, els organitzadors han volgut reaccionar davant del que perceben com una situació d’accelerat retrocés del gallec.
El primer Mapa Sociolingüístico de Galicia fou elaborat, per encàrrec de la Xunta, i amb la xifra extraordinària de 38.897 enquestes, pel Seminario de Sociolingüística da Real Academia Galega. Els resultats del primer volum (publicat el 1994), Lingua inicial e competencia lingüística en Galicia, foren replicat al cap de 10 anys (2004) – un any abans que el PP passés a l’oposició, durant una legislatura, al Parlament gallec, havent aconseguit el suport parlamentari total, i un ample consens social, per a l’ambiciós Pla Xeral de Normalización da Lingua Galega, amb més de 500 mesures. Fins ara, que sàpiga, només se n’ha publicat –amb paper- el primer volum de l’estudi de 2004, amb un contingut comparable amb l’anterior. Per desgràcia la versió en PDF a Internet no es pot obrir. Tanmateix, tots els especialistes coincideixen en què mostra un descens alarmant en el nombre de parlants habituals del gallec, un procés previsible donades les tendències segons els grups d’edat trobades a l’estudi de 1994, i també a les dades del cens lingüístic de 2001 reproduïdes en el text del Pla Xeral.
El fort descens en el nombre de parlants justament és un estímul per incrementar les accions per superar els seculars prejudicis contra el gallec, que l’arraconen a un món tradicional, rural, conservador i deslligat de connexions (segrestades pel castellà) amb la modernitat, la mobilitat, la urbanitat.
El Pla Xeral hauria pogut ser un llegat positiu de la llarga presidència de Fraga. Però el Curso de Verán s’ha dedicat principalment als efectes devastadors desencadenats per la decisió del PP d’oposar-se a l’aplicació de quatre mesures del Pla, per part de l’aleshores govern bipartit, PSdeG-PSOE i BNG: concretament dels número 2.1.26 al 2.1.29:
• Na educación primaria garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Á parte da área de coñecemento do medio natural, social e cultural, xa fixada legalmente, fomentarase que se impartan nesta lingua materias troncais en toda a etapa, como as matemáticas.
• Na educación secundaria obrigatoria garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Dentro das posibilidades de cada centro, tenderase a que entre as materias que se impartan nese idioma figuren as matemáticas e a tecnoloxía, á parte das que xa están legalmente establecidas.
• Nos bacharelatos garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego.
• Nos ciclos formativos garantir que, como mínimo, o alumnado reciba o 50% da súa docencia en galego. Deberase asegurar, ademais, que o alumnado coñeza o vocabulario específico da especialidade en lingua galega.
Aquesta mesura fou traduïda en el Decreto 124/2007, do 28 de xuño, “polo que se regula o uso e a promoción do galego no sistema educativo.” El PP a darrera hora va renegar del seu suport al Pla Xeral en aquesta qüestió, i directament i indirectament (no sóc qui per opinar) va fomentar una reacció ciutadana en contra del decret (que superà, el novembre de mateix any, un recurs interposat davant el Tribunal Superior de Xusticia).
La reacció, a la meva manera de veure les coses, fou molt exagerada, quasi histèrica. Segons comentaris al curs, el decret feia avançar poc, respecte de la realitat regulada per un decret anterior. A mi mateix, em semblen d’una timidesa notòria alguns articles com ara aquest (7.1):
• Na etapa de educación infantil, o profesorado usará na clase a lingua materna predominante entre o alumnado, terá en conta a lingua do contorno e coidará de que o alumnado adquira, de forma oral e escrita, o coñecemento da outra lingua oficial de Galicia, dentro dos límites propios da correspondente etapa ou ciclo...
En fi, apareix en escena Galicia bilingüe, associació promoguda per dos professors “anònims” de Galícia, amb aquesta missió “primordial”:
“defender el derecho de los padres o, en su caso, de los alumnos a elegir la lengua vehicular en la que estos han de ser educados y, en general, el derecho de los ciudadanos a elegir en cuál de las dos lenguas oficiales la Administración ha de comunicarse con ellos.”
Segons ells l’objectiu és aquell somni de la dreta conservador gallega (i de més llocs): el “bilingüismo armónico”.
Com veurà el lector, “defensen” dos drets, un dels quals té base estatutària (la de triar la llengua de relació amb les administracions), i l’altre ... que no és un dret fonamental, ni un dret legalment establert ... ni aplicarien mai (sospito) als fills d’immigrants que volguessin exercir—lo a Galícia!
El seu discurs és insidiós (agafant-ne en sentit mèdic), perquè segresta conceptes que són autèntics valors dels gallecs. El mateix ha passat als Països Catalans, com jo vaig dir en la meva ponència: la “tolerància” l’enarboren uns altres, com la “convivència”, o el “bilingüisme” –distorsionant-ne el sentit fins que esdevé una defensa del dret a la ignorància i dels prejudicis- i intenten acusar-nos a nosaltres, justament, d’atacar aquests mateixos valors.
Escriu un jove ideòleg (o si més no un fervent admirador) d’aquest moviment (i del PP: va ser convidat fa poc a visitar el Parlament Europeu ... pel cunyat de Rajoy!): “No se trata de imponer una lengua o la otra, ya ni siquiera se trata de que se exalte el gallego en detrimento del castellano”.
El discurs de Galicia bilingüe sona a música a les oïdes de la premsa gallega, en mans (segons m’expliquen) de la burgesia urbana més castellanitzada i castellanitzadora.
La presència de banderes espanyoles a la foto del portal de la seva pàgina web visualitza (si és que feia falta) el caràcter nacionalista espanyol de l’associació (o si més no, dels seus seguidors actius!). La burgesia, és clar, controla els ressorts del poder regional, incloent-hi –i això és molt significatiu- els mitjans de comunicació privats de la zona. Per tant, el seu discurs té megàfons molt poderosos, i gent a totes les ciutats disposada a facilitar-los plataformes per exposar els seus arguments. A més, com dic, s’apropien dels conceptes més preuats, a partir, això sí, d’uns prejudicis importats directament del secular (i a la vista de les dades demogràfiques, molt eficient) imperialisme lingüístic espanyol, ara reforçats i estimulats amb tècniques copiades de George Lakoff, gràcies als bons oficis dels think-tanks de la dreta espanyola i fruit dels fets de les Açores.
Crec que aquesta ofensiva hauria tingut una altra història en una democràcia madura. Però una Galícia que porta a les espatlles segles de prejudicis i d’autoodi col•lectiu associa –erròniament!- tot això amb la seva llengua (quan realment el que es menysprea és la seva identitat, associada amb el món rural i premodern; prova d’això és que fins i tot l’accent gallec, quan parlen en castellà, s’ha d’amagar tan bé com hom pugui!). I els estralls són evidents. Són ben poques les veus que han tingut oportunitat i mitjans per contrarestar la campanya. Irònicament, un dels objectius –reeixits- de la campanya és d’identificar la defensa del gallec amb posicions polítiques nacionalistes (gallegues, s’entén) quan la campanya mateixa té una orientació clarament partidista, per molt que quedi invisibilitzat el seu nacionalisme banal (com en diu Michael Billig) perquè forma part del discurs estatal i estatalista dominant.
Els que em llegiu veureu que tot això és MOLT proper a la nostra realitat. Els paral•lelismes són evidents, i no ens han d’estranyar: en definitiva, els adversaris, els promotors i difusors de la campanya, són els mateixos, sigui per esvalotar metges estrangers a les Illes, sigui per denunciar suposats casos de “discriminació” lingüística. I com que la campanya té un abast més ampli, i pretén un retorn al centralisme d’abans, no ens ha d’estranyar que utilitzin les mateixes estratègies aquí i allà. Així, el PP va carregar, a Catalunya, contra el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per instal•lar una oficina mòbil en el seu cotxe oficial (que va acabar retirant); i també ho ha fet contra el líder del BNG, Anxo Quintana, a qui va acusar d’instal•lar en el seu vehicle un minibar que va resultar ser una nevera de platja; i durant la campanya electoral, el PP va afirmar que el cotxe oficial del president Touriño (un Audi A8) era més car que el del president Obama. Segons un diari, el presidenciable Alberto Núñez Feijóo es va comprometre a comprar un cotxe fet a Vigo (la casa Citröen-Peugeot), però que finalment el cotxe nou de Núñez Feijóo (un Citröen C6) costarà el doble del més car dels fets a Vigo… i només es fabrica a França. El mateix diari recorda que el PP mai no ha criticat l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que fa servir un Audi A8... com el de Touriño.
En matèria de política lingüística el nou govern del PP, sortit de les urnes el dia 1 de març d’enguany i presidit per Alberto Núñez Feijóo, és vist com molt diferent de la dels anteriors governs del mateix partit, en què la llengua rebia suport, tot i que no pas el que haurien volgut molts dels tècnics. En les seves primeres accions agredeix, limita, el gallec.
Per un cantó, amb una rapidesa notable (i significativa) el PP ha modificat la llei de funció pública. Tal com afirmava en titulars un mitjà gallec, “La oposición ve una ‘carnicería’ contra el gallego y el PP alerta de la ‘batasunización’”. La Lei 2/2009, do 23 de xuño, de modificación do texto refundido da Lei da función pública de Galicia, aprobado polo Decreto lexislativo 1/2008, do 13 de marzo el que fa és, posant-hi una prova obligatòria de gallec (o la seva exempció gràcies a una acreditació homologada) en el lloc de l’obligació de fer almenys una de les proves en cada llengua oficial. El jutge de Lugo, i ponent al Curso de Verán Luís Villares Naveira, va denunciar de les escandaloses justificacions del canvi, que consta al preàmbul de la llei:
“Hai que posibilitar que a mobilidade das cidadás e dos cidadáns por todo o territorio nacional non se vexa limitada nin menoscabada por barreiras lingüísticas de ningún tipo.”
Per al PP gallec, doncs, la llengua pròpia de Galícia (un concepte també objecte d’atacs, igual que a Catalunya) és una “barreira lingüística”. Malgrat que, per exemple, el Tribunal Constitucional hagi reconegut, fa anys, la legitimitat d’exigir aquestes competències a l’hora de l’accés a la funció pública catalana. És més: figura que la llei es fa perquè “potencie o patrimonio cultural de Galicia, no que coexisten dúas linguas”. El castellà, doncs, sense que s’arribi a poder dir (perquè caldria modificar l’Estatut) que és llengua pròpia de Galícia, sí que segons ells forma part del “patrimonio cultural” de Galícia.
A simple vista, el text de l’únic article de la reforma de la llei podria semblar satisfactori, perquè inclou la realització obligatòria de proves selectives (entenc que eliminatòries) de gallec:
Artigo único
A Administración garantirá os dereitos constitucionais e lingüísticos das cidadás e dos cidadáns galegos, tanto respecto do galego, como lingua propia de Galicia, coma do castelán, lingua oficial en Galicia. Para lle dar cumprimento á normalización do idioma galego na Administración pública de Galicia e para garantir o dereito das administradas e dos administrados ao uso do galego nas relacións coa Administración pública no ámbito da comunidade autónoma, e a promoción do uso normal do galego por parte dos poderes públicos de Galicia, que determina o artigo 6.3º da Lei de normalización lingüística, nas probas selectivas que se realicen para o acceso ás prazas da Administración da Comunidade Autónoma de Galicia e das entidades locais de Galicia incluirase un exame de galego, agás para aqueles que acrediten o coñecemento da lingua galega conforme a normativa vixente. As bases das convocatorias dos procesos selectivos establecerán o carácter e a valoración deste exame.
Todo isto sen prexuízo daquelas probas que teñan que realizarse en galego para aquelas prazas que requiran un especial coñecemento da lingua galega.
Es percep com una reculada respecte del text vigent des de 2007, que preveia el següent en el seu Article 33 (recollit com a article 35 en el Decreto lexislativo 1/2008, do 13 de marzo, polo que se aproba o texto refundido da Lei da función pública de Galicia, pel que fa a les llengües oficials:
Artigo 35º
Para lle dar cumprimento á normalización do idioma galego na Administración pública de Galicia e para garantir o dereito das administradas e dos administrados ao uso da lingua propia de Galicia nas relacións coa Administración pública no ámbito da comunidade autónoma, e en cumprimento da obriga de promover o uso normal do galego por parte dos poderes públicos de Galicia que determina o artigo 6.3º da Lei de normalización lingüística, nas probas selectivas que se realicen para o acceso ás prazas da Administración da Comunidade Autónoma de Galicia, e nas entidades locais de Galicia, terase que demostrar o coñecemento da lingua galega.
Para estes efectos, as bases das convocatorias establecerán que unha ou máis das probas do proceso selectivo se deberán realizar exclusivamente en lingua galega, e iso sen prexuízo doutras probas adicionais, que se puidesen prever, para aqueles postos de traballo que requiran un especial coñecemento da lingua galega.
És a dir, fins ara les convocatòries havien d’establir que una o més de les proves do procés de selecció s’havia de fer exclusivament en gallec.
La llei s’ha tramitat en un temps rècord. A més, s’ha publicat l’endemà mateix d’haver-se publicat, i ha entrat en vigor l’endemà. Les presses s’entenen si llegim el text de la Disposició transitòria:
Única.-A liberdade de elección de lingua galega e de lingua castelá nas probas selectivas seralles aplicable a todos os procesos selectivos da Comunidade Autónoma de Galicia en curso, e que aínda non estean finalizados, respecto daqueles exercicios non realizados.
En definitiva, té caràcter retroactiu per a alguns processos de selecció actualment en curs.
Aquesta llei pot deixar sense demostrar la capacitat d’un ús escrit de la llengua gallega en tasques relacionades amb la feina, en professions tan importants com ara tècnics superiors i administratius de l’administració, o mestres i professors, per exemple.
L’esverament va pujar de to en un segon front de batalla: recordem el ciri muntat pel discurs de Galicia bilingüe sobre la llengua vehicular de l’ensenyament. Pel que sembla, hi ha un pacte abans de les eleccions entre el PP i Galicia bilingüe, per fer canvis després de les eleccions en aquesta àrea. En tot cas, segons afirma en la seva pàgina web Galicia bilingüe, el nou president, Núñez Feijóo, es compromet a derogar el decret “en 100 dies”. Ara mateix (17/7/2009) en queden només 10.
El 18 de maig el conseller d’Educació Jesús Vázquez (amb el secretari general de Política Lingüística, Anxo Lorenzo, al costat) reitera públicament el compromís de la Xunta de derogar el Decret actual que regula l’ús del gallec i d’elaborar-ne un de nou. Anuncia una consulta als pares, demanant la seva opinió sobre la llengua de docència a l’escola. Obté una immediata i contundent resposta contrària, per part de sindicats i associacions cíviques. Però la consulta avança i s’estan codificant els milers de respostes. Els tècnics opinen que el model actual garanteix tots els drets dels alumnes, que són principalment el d’aprendre; i en garanteix el domini, al final de l’escolarització, de totes dues llengües oficials. En canvi, un model que permetés, pels prejudicis dels pares, que els alumnes no arribessin a un bon domini del gallec, seria fins i tot, segons el jutge Villares, anticonstitucional, perquè l’actuació aniria en contra de les mesures per garantir la igualtat que la Constitució fa necessàries. La Constitució ... i tots els instruments internacionals.
En definitiva, els assistents al Curso de Verán “Traballando en Lingua. Do compromiso individual aos argumentos han decidit elaborar un o més argumentari per defensar els mesures de promoció del gallec i de superació de tòpics i prejudicis. Els desitjo tota la sort del món en aquesta primera tasca, entre altres raons perquè estic segur que a nosaltres també ens seran de gran utilitat.
Per la meva banda, he fet el que he pogut per millorar les relacions catalanogallegues, potser tocades l’any passat per unes desafortunades declaracions del lingüista George Steiner, l’any passat (¡Pero no me compare el catalán con el gallego!), per les quals va haver de demanar disculpes als gallecs. Sí, m’agradarà molt tornar a passejar per la riba del riu Anllóns!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
