Reprodueixo un comentari fet per Carles Lladó a l'editorial de Vicent Partal a VilaWeb, "Un avís a temps sobre la contrarevolució independentista. El crit de les ADIC contra la classe política independentista és un senyal que arriba en el moment oportú i que cal tenir molt en compte", el 19 d'octubre de 2020.
Clica aquí
si cal per accedir al text sencer
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/un-avis-a-temps-sobre-la-contrarevolucio-independentista/
“Només paraules buides? Un projecte de país? Un full de ruta”? Com que gairebé cada editorial i la majoria de les noticies certifiquen la manca d’un projecte de país i un full de ruta, a partir d’aquest moment cal insistir en la necessitat de considerar la Democràcia Digital Directa com a única possibilitat actual per desempallegar-nos del domini espanyol.
–Ei! Els de l’ADIC i totes les altres entitats i institucions i catalans independentistes! No creieu que ja és hora de deixar que es queixin els que no saben què fer i anar per feina d’una vegada? L’estratègia de la Democràcia Digital Directa, a la catalana, cal insistir i repetir, consisteix en la creació de la Federació Sobiranista –un fet ben a l’abast de les múltiples entitats existents, amb l’Assemblea i Òmnium al capdavant, i també l’ADIF, potser?– amb l’objectiu d’empoderar tots els catalans de l’1-O que hi vulguin ser i regir Catalunya a còpia de Proposicions Legislatives d’Iniciativa Popular. I els seus principals avantatges són:
- 1. Incentivar l’esperança i la persistència.
- 2. Ampliar la base.
- 3. Aconseguir ressò internacional.
- 4. Esquivar presons.
- 5. Poder crear la més ínclita i representativa estructura de nació.
- 6. Aconseguir una autoritat i un poder tan ingents com per poder exercir tots els drets fonamentals.
- i 7. Arribat el moment idoni, aprofitar, o forçar, l’avinentesa per proclamar la Declaració Unilateral d’Independència i vèncer!
“S’acosta un moment transcendental” i “ningú no sap prou bé com eixir del cercle” diu l’editorial i, si el moment transcendental dona, per exemple, un resultat com Junts 30 %, ERC 30%, PSC 30% i s’ajunten els dos últims i fan President de la Generalitat un cacauet amb potes, què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada