Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

4/25/2019

El valor econòmic i cultural del francès en el segle XXI

Conferència.
Miquel Strubell.
Click on Més informació if need be to read the whole post


La valeur économique et culturelle du français dans le XXIe siècle 1

Bon dia tothom. Agraeixo aquesta invitació a parlar sobre el valor de les llengües romàniques, i específicament sobre el francès. Estic atònit amb mi mateix d'haver acceptat la invitació, i d'haver gosat presentar-lo en el meu macarrònic francès. De fet, el meu francès el vaig aprendre en un internat a Anglaterra, entre el 10 i els 13 anys (on treia molt bona nota, tot s'ha de dir: als companys els costava aprendre que «fenêtre» era un «window» o «matin» era un «morning» i en canvi a mi, com a bilingüe anglès-català, no em costava gens!). Als 13 anys, en canviar d'escola, em van fer triar entre francès i biologia. Per a un nét de metge, mal assumpte.
De tota manera, el que hi vaig aprendre, de francès, em devia servir per a la comunicació, si més no oral i de nivell conversacional. L'any 1993, en un concurs per guanyar un projecte europeu, vam quedar finalistes quatre investigadors que no ens coneixíem personalment, i la Comissió europeu va proposar que féssim un consorci entre tots. Un era gal·lès i no entenia gaire el francès parlat. Un era occità i no entenia gaire l'anglès. I no s'avenien gens: més aviat, saltaven espurnes cada cop que ens reuníem. L'amic belga i jo, que sí que sabíem prou anglès i francès, davant dels constants malentesos ens vam veure convertits en intèrprets i en mediadors culturals per evitar que el projecte naufragués!
Estic atònit, he dit, d'haver acceptat la invitació de parlar sobre el valor cultural i econòmic del francès, perquè en tots els anys que vaig estudiar la situació de les minories lingüístiques arreu d'Europa (començant per l'estudi del qual us acabo de parlar, que vaig coordinar) i de les condicions polítiques per assegurar la diversitat lingüística europea, França és el país dolent de la pel·lícula. La política francesa d'extermini (o substitució, per dir-ho més suaument) de les llengües que s'hi parlen està documentada des de força abans que [SLIDE] l'Abbé Grégoire, autor del «Rapport sur la Nécessité et les Moyens d'anéantir les Patois et d'universaliser l'Usage de la Langue française» presentat el 1794 a la Convention nationale. Aquesta substitució (per la vergonya sentida pels parlants) del bretó, de l'occità, del neerlandès, de l'alemany, del basc i del català a l'hexàgon, i del cors i les llengües dels DOM i els TOM d'ultramar s'accelera amb les dues guerres mundials, tot i que la repressió legal comença, en el cas de la Catalunya escapçada pel Tractat dels Pirineus, el 1700, [SLIDE] amb un edicte del Rei Sol.2
És curiós comparar com veuen “les catalans” a banda i banda de les Alberes. Als efectes dels estereotips (si tenen base objectiva o no mereixeria una altra conferència!), per als francesos, els catalans (els “rossellonesos”) són els pagesos del midi, els pobres, els que han d'emigrar per subsistir. Per als espanyols, en canvi, els catalans són els més formats, treballadors, fiables, eficients (i a la vegada, de llarg els més antipàtics i garrepes!). És com si els del nord del país del sud fossin com els alemanys, i si els del sud del país del nord fossin com els andalusos o els mexicans. Sempre als efectes d'uns prejudicis que en algun cas tenen el seu origen en campanyes propagandístiques de fa tres segles i mig!
Ens aquests minuts no es tracta ara de fer-vos una campanya propagandística dels valors culturals i econòmics del (coneixement I ús del) francès. En sabeu molt més vosaltres que jo. El que pretenc, en canvi, és
a. Repassar l'evolució del coneixement del francès a Europa en els darrers anys.
b. Relatar el paper de polítics francesos en la definició de la política de plurilingüisme de la Unió Europea.
c. Explicar (a través d'un estudi empíric) què pensen del francès els joves barcelonins.
d. Oferir algun apunt sobre el valor econòmic de les llengües i del francès.


a. L'evolució del coneixement del francès a Europa en els darrers anys.
[SLIDE] Gràcies a la dimensió del principal Estat que la té com a llengua pròpia, el francès ocupa el tercer lloc demogràfic, per darrere de l’anglès (que el guanya com a llengua estrangera) i l’alemany (que el guanya com a llengua nativa).3

Principales langues parlées en Europe
langue officielle
langue primière
langue additionelle
total
Anglais
13%
38%
51%
Allemand
18%
14%
32%
Français
12%
14%
26%
Italien
13%
3%
16%
Espagnol
8%
7%
15%
Polonais
8%
1%
9%
Source: Spécial de l'Eurobaromètre 386 : Les Européens et leur langues. Data pour EU27 (2012).4


La presència global del francès a les escoles de la Unió Europea ha disminuït en els darrers trenta anys, per dos factors principals. Per una banda, l’ampliació cap a l’est de la mateixa Unió, sobretot els anys 2004 i 2007, s’ha fet amb Estats que, amb l’única excepció de Romanie, no tenien el francès com a una de les llengües estrangeres més estudiades. Per altra banda l’anglès s’ha imposat arreu, amb une hausse en la demande de l’espagnol.
Com ha evolucionat la política de 1+2, és a dir, d'aconseguir que tots els alumnes aprenguin dues llengües, a part de la de l'Estat (que tot sovint no és la seva!), durant la seva escolarització? Les dades que tinc són de 2005 i 2010.
A nivell primari, el predomini de l'anglès és molt notable, perquè molt pocs currículums escolars (potser només el luxemburguès) preveuen l'estudi de més d'una llengua alhora. Només destaquen pel que fa al francès a Royaume-Uni (naturalment, l’anglès no hi consta com a llengua estrangera), Luxemburg, Grècia –on sí que hom detecta la presència de més d’una llengua estrangera a les escoles) i a Bèlgica (suposo que es refereix a Flandes). [SLIDE]
les chiffres indiquent qu'à l'âge de 10 ans, dans presque tous les systèmes éducatifs pour lesquels il existe des données, tous les élèves, ou presque, apprennent au moins une langue étrangère. L'Irlande fait exception, avec seulement 7 % d'élèves qui apprennent une langue étrangère, de même que la Communauté flamande de Belgique, les Pays-Bas et le Royaume-Uni, où la proportion d'élèves se situe entre 65 % et 75 %”. (Eurydice, Chiffres clés de l’enseignement des langues à l’école en Europe 2012, p. 55)



Anglais
Français
Allemand
UE-27
73,0
4,1
4,0
Malte (5)
:
:
:
Portugal (5)
:
:
:
France (5)(6)
:
-
:
Luxembourg
0,0
83,6
100,0
Royaume-Uni (4)
-
69,5
7,8
Grèce (3)
93,1
23,9
21,8
Belgique
2,3
17,6
0,2
Roumanie
43,8
15,7
1,4
Espagne
99,1
5,4
0,6
Allemagne (2)
63,9
4,2
-
Irlande (4)
-
2,9
0,8
Suède
78,9
2,2
2,4
Chypre
56,0
2,1
0,0
Finlande
67,6
1,8
3,7
Bulgarie
73,1
1,5
3,0
Estonie (3)
66,6
1,5
5,0
Italie
98,9
1,0
0,3
Rép. tchèque
61,6
0,6
10,3
Lettonie
66,9
0,6
3,2
Croatie
90,9
0,6
20,8
ARY de Macédoine
99,1
0,5
0,2
Autriche (2)
98,6
0,4
-
Lituanie
73,0
0,3
0,7
Hongrie
33,7
0,3
22,2
Pologne
88,0
0,3
10,7
Islande
67,8
0,2
0,0
Slovaquie
58,4
0,1
4,5
Danemark
67,3
0,0
0,0
Pays-Bas
32,3
0,0
0,0
Slovénie
49,0
0,0
1,9
Norvège
100,0
0,0
0,0
Turquie
63,0
0,0
0,0


Hi ha gràfics interessants, amb dades més recents, a la publication d’Eurydice, Chiffres clés de l’enseignement des langues à l’école en Europe 20125.
Ara bé, per al nivell secundari [SLIDE] les fonts indiquen que l'anglès és gairebé universal, i que la proporció d'estudiants de francès entre 2005 i 2010 va baixar de 25,8% a 23,2%. L'estudi de l'alemany ha baixat encara més: de 29,9 a 23,9% del total. El francès és gairebé universal, com ja sabem, a Luxemburg, i majoritari a Romania i Irlanda (on l'anglès no és llengua estrangera, és clar). Ha baixat molt als Països Baixos (del 69,5% a 33,2%), i en menor grau a Àustria, el Regne Unit i Portugal.6
En definitiva, “dans la majorité des pays, la deuxième langue la plus étudiée dans l'enseignement secondaire est l'allemand ou le français”. (Chiffres clés, p. 72)




Pourcentage des élèves au niveau CITE 3 (GEN) étudiant deux langues étrangères ou plus Enseignement secondaire (deuxième cycle)
(niveau CITE 3 (GEN))




Élèves apprenant l’anglais dans les programmes généraux (en %) Élèves apprenant le français dans les programmes généraux (en %) Élèves apprenant l’allemand dans les programmes généraux (en %)


2005
2010
2005
2010
2005
2010
2005
2010


UE-27
62,2
59,6
91,2
92,7
25,8
23,2
29,9
23,9


France (3)
89,6
90,8
99,4
99,5
-
-
22,8
21,6


Luxembourg
100,0
100,0
96,7
97,6
96,7
100,0
96,7
100,0


Roumanie
91,8
98,3
94,2
98,7
84,2
86,3
11,9
11,8


Pays-Bas
100,0
68,9
100,0
100,0
69,5
33,2
86,2
43,5


Irlande
8,9
7,8
-
-
61,7
58,2
19,1
16,4


Autriche
76,2
74,6
96,9
99,4
54,1
44,2
-
-


Belgique
88,7
89,2
94,4
95,1
47,8
49,3
28,4
29,0


Royaume-Uni
6,6
5,5
-
-
40,0
27,4
15,2
10,3


Chypre
:
83,6
89,1
93,7
34,5
40,0
3,4
2,5


Allemagne
:
:
93,8
91,1
30,0
27,3
-
-


Espagne
28,1
23,4
95,3
94,7
28,0
22,3
1,3
1,0


Suède
92,6
92,7
100,0
100,0
24,2
21,0
34,5
27,1


Rép. tchèque
100,0
100,0
98,1
100,0
22,4
25,0
72,2
61,0


Finlande
99,7
99,7
99,7
99,1
19,3
17,4
37,9
25,7


Portugal
17,1
3,7
49,9
39,2
19,1
3,7
2,5
0,7


Italie
20,8
25,9
85,1
97,7
18,1
19,5
6,5
6,9


Danemark
67,3
59,7
82,6
91,7
16,8
10,6
49,7
34,7


Bulgarie
76,9
73,7
83,1
87,4
15,4
13,9
40,3
35,1


Slovaquie
99,3
98,8
97,3
98,5
14,4
16,4
75,2
64,8


Pologne
:
72,4
96,3
92,4
12,1
8,6
72,5
52,4


Slovénie
95,0
97,7
98,8
98,2
10,9
10,3
78,2
68,9


Grèce (2)
6,7
7,9
94,5
95,0
8,6
8,2
2,4
3,3


Malte
14,0
:
65,6
:
6,6
:
1,7
:


Estonie (2)
80,9
97,7
92,6
96,2
6,1
6,9
44,1
39,2


Hongrie
:
44,4
73,0
76,5
6,0
6,1
51,4
45,4


Lituanie
55,0
47,3
80,2
92,2
5,9
3,5
28,4
16,5


Lettonie
74,1
79,1
93,7
97,4
3,6
4,5
38,8
29,7




A Espanya veiem que l’estudi del francès va recular també, de 28,0% a 22,3%.
Quina és la meva opinió? Per experiència pròpia, l’entrada en el domini d’una nova llengua és molt més fàcil dintre de la mateix família. Els parlants de llengües romàniques ho tenen relativament bé per arribar a un bon domini de les llengües veïnes. Les publicacions d’EuroComRom en són la prova. [SLIDE] A més, el francès, per als catalans, com veurem, és d’una utilitat i un valor materials, com veurem.
[SLIDE] Bernard Cassen du Monde diplomatique évoque la possibilité d'enseigner l'intercompréhension au sein d'une famille linguistique. Un tel enseignement serait léger et, entre les langues de la famille romane (espagnol, portugais, français, occitan, catalan, italien, roumain…), il rendrait intercompréhensibles 1,3 milliards d'êtres humains.7


b. Relatar el paper de polítics francesos en la definició de la política de plurilingüisme de la Unió Europea.
Abans m’he referit a la política 1+2 de la Unió Europea. La política europea va començar amb gestos d’encoratjament, perquè fins el 1992 (Tractat de Maastricht) la Unió no hi tenia competències.
El 1976, une Résolution du Conseil et des ministres de l'éducation, réunis au sein du Conseil, du 9 février 1976, comportant un programme d'action en matière d'éducation8, affirmait:
17 . Afin de permettre au plus grand nombre possible d'élèves d'apprendre les langues de la Communauté, la poursuite des objectifs suivants sera encouragée :
- l'offre à tous les élèves de la possibilité d'étudier au moins une autre langue de la Communauté ;
Un objectiu ben modest!
El Conseil de Stuttgart de 19 juin 1983 a fait une “Déclaration solennelle sur l'Union européenne”:
les chefs d'État ou de gouvernement conviennent de promouvoir, encourager ou faciliter ce qui suit, en tenant compte des dispositions constitutionnelles respectives:
...
- l'intensification de l'échange mutuel d'expériences, notamment parmi la jeunesse, et le développement de l'enseignement des langues des États membres de la Communauté;
Annexe aux conclusions du Conseil et des ministres de l'éducation réunis au sein du conseil, Luxembourg, 4 juin 1984, sur l'enseignement des langues étrangères:
Les Etats membres conviennent de promouvoir toutes mesures appropriées pour que le plus grand nombre possible d'élèves acquière, avant la fin de l'obligation scolaire, une connaissance pratique de deux langues en plus de leur langue maternelle,
Traité sur l'Union Européenne (Maastricht 1992)9
CHAPITRE 3
Éducation, formation professionnelle et jeunesse)
126.1 La Communauté contribue au développement d'une éducation de qualité en encourageant la coopération entre États membres et, si nécessaire, en appuyant et en complétant leur action tout en respectant pleinement la responsabilité des Etats membres pour le contenu de l'enseignement et l'organisation du système éducatif ainsi que leur diversité culturelle et linguistique.
126.2 L'action de la Communauté vise:
...à développer la dimension européenne dans l'éducation, notamment par l'apprentissage et la diffusion des langues des États membres;
Per tant, finalment la Unió té competències per fomentar l’aprenentatge de les llengües estrangeres (estrictament, les llengües dels Estats membres).
El 1995 veiem unes mans franceses posant en primer terme l’objectiu 1+2. Essent commissionnaire per a educació i cultura madame Edith Cresson, tenim
Résolution du Conseil des ministres de l'éducation du 31 mars 1995: il devient nécessaire de permettre à chacun, quel que soit le parcours de formation et d'éducation qu'il emprunte, d'acquérir et maintenir la capacité à communiquer dans au moins deux langues communautaires autres que sa langue maternelle. 
Intervention de madame Edith Cresson sur le programme Socrates -Bruxelles, le 9 novembre 1995:10
  • ... J'aurai pu ajouter encore bien des choses à cette rapide énumération: ainsi, il me paraît indispensable de se fixer pour objectif, à l'intérieur de l'Union, que chaque jeune maîtrise deux langues étrangères à l'issue de sa scolarité. L'apprentissage et la pratique d'un minimum de trois langues vivantes européennes me semble être la moindre des choses pour éviter que l'Europe devienne une nouvelle Tour de Babel.   
El mateix any 1995 es publica « Le Livre blanc sur l’éducation et la formation »11
Il convient également de soutenir l'apprentissage des langues. … L’enseignement précoce des langues dès l'école maternelle devrait faire partie des connaissances de base. La Commission estime qu'il faudrait faire une priorité de la maîtrise d'au moins deux langues étrangères au cours de la scolarité, comme le propose le présent Livre blanc dans sa seconde partie. (p. 20)
És fàcil veure perquè hi ha un interès francès en promoure aquesta política. Ja hem vist que la primera llengua estrangera a les escoles és gairebé a tot arreu l’anglès. I atès que el francès i l’alemany tenen una alta proporció d’ensenyament allà on hi ha una segona llengua obligatòria, aquesta obligatorietat interessa que es generalitzi.
A més, com veieu, es comença a insistir sobre l’ensenyament precoç de les llengües. Més que per als avantatges cognitius (la recerca no és gaire clara sobre aquesta tema), crec que la voluntat és ocupar horari lectiu en els nivells inicials, en què hi ha menys pressió i competència entre matèries.
Però és Barcelona la ciutat que s’emporta la fama sobre el tema, per l’esment a les conclusions de la presidència al final de la reunió del Consell Europeu el març de 2002:
44. Le Conseil européen demande de poursuivre l'action dans ce domaine comme suit:
- améliorer la maîtrise des compétences de base, notamment par l'enseignement d'au moins deux langues étrangères dès le plus jeune âge;12
És esmentat com “un instrument clau” i com a “objectiu” en documents posteriors. Per exemple, le mois septembre 2008, la Commission européenne a adopté une communication intitulée «Multilinguisme: un atout pour l’Europe et un engagement commun».13
Bé, doncs, aquesta referència a Barcelona em porta a la tercera part de la meva intervenció.


c. Explicar (a través d'un estudi empíric) què pensen del francès els joves barcelonins.
Ser multilingüe o no ser…? Les representacions de les llengües dels joves barcelonins”.14 Publicat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Autor el doctor Ernest Querol.
A la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, aleshores cofinançats per un dels projectes víctimes de la crisi financera de la Generlaitat, Linguamón-Casa de les Llengües, vam encarregar un estudi, a través de grups de discussió, per descobrir l’opinió de diferents grups de joves barcelonins sobre el multilingüisme en general, i sobre cadascuna de les principals llengües. Us reprodueixo la part que parla del francès.
1. Característiques generals
  • Llengua abans predominant en l’ensenyament obligatori.
  • Després de l’anglès, es tendeix a percebre-la com una de les llengües més importants, i com un referent.
2. Aspectes que en motiven l’aprenentatge
  • Es considera una llengua “important” per l’elevat nombre de parlants als diferents continents.
  • Accessible, “semblant” al català.
  • Els francesos tenen un mal nivell d’anglès i es resisteixen a parlar-lo.
3. Frens per a aprendre-la
  • No demandada en l’àmbit laboral.
  • Massa propera”.
  • Antipatia” .
  • Estancada... Per a alguns, en declivi.
  • De difícil domini escrit (accents, conjugacions, etc.).
4. Futur
  • Pensen que es mantindrà en un lloc predominant: ni pujarà ni baixarà en importància.
5. Posició en el rànquing de llengües conegudes
  • Segona llengua més coneguda pels participants.
  • 12 dels 18 entrevistats la coneixen; en general, l’han apresa a l’escola.


1. Característiques generals
Llengua abans predominant en l’ensenyament obligatori.
Després de l’anglès, es tendeix a percebre-la com una de les llengües més importants, i com un referent.
2. Aspectes que en motiven l’aprenentatge
Es considera una llengua “important” per l’elevat nombre de parlants als diferents continents.
Accessible, “semblant” al català.
Els francesos tenen un mal nivell d’anglès i es resisteixen a parlar-lo.
3. Frens per a aprendre-la
No demandada en l’àmbit laboral.
Massa propera”.
Antipatia” .
Estancada... Per a alguns, en declivi.
De difícil domini escrit (accents, conjugacions, etc.).
4. Futur
Pensen que es mantindrà en un lloc predominant: ni pujarà ni baixarà en importància.
5. Posició en el rànquing de llengües conegudes
Segona llengua més coneguda pels participants.
12 dels 18 entrevistats la coneixen; en general, l’han apresa a l’escola.


Aquestes són les percepcions. Poden coincidir o no amb la realitat “objectiva”. Per exemple, és veritat que “Els francesos tenen un mal nivell d’anglès i es resisteixen a parlar-lo”? A mi, que visc a prop del Park Güell, quan em demanen com arribar-hi, els turistes francesos ho fan... en anglès (tot s’ha de dir, quan diuen “Park” noto aquelles “R” i jo mateix passo al francès!). Però, és clar, són les percepcions i no les realitats objectives les que fan de motor o de fre a l’esforç personal (i de vegades econòmic) per aprendre una llengua.


d. Notes sur la valeur économique des langues et le français. [SLIDE]
Hi ha una opinió força estesa, xovinista15 en definitiva, sobre la importància i el valor universal del francès.


[SLIDE] Le français est par excellence la langue de la liberté, de la culture et de la création. Parce qu'elle exprime le rayonnement de la France et de tous les pays qui l'ont en partage, elle est le vecteur de la diversité culturelle dans un monde où la pluralité des langues répond aux polyphonies de l'esprit.16
Aquesta frase altisonant no és de cap pensador del segle XVIII, lamentant tot el que es perdia Victor, l'enfant sauvage de l'Aveyron, sinó del ministre Renaud Donnedieu de Vabres, ministre de la culture et de la communication, que la va dir el 2004, fa només onze anys.
Hi ha evidències més quantificables del valor del francès? Cal distingir entre el nivell macroeconòmic (l'interès d'una o més llengües per a l'economia d'una societat) i el microeconòmic (l'avantatge laboral, cultural o social que obté una persona pel fet de saber una llengua).
Una evidència ben clara ens l’ofereix l’estudi, també realitzat per la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, l’ELAN-Cat17. És una versió adaptada al cas del català de la metodologia d’un estudi paneuropeu, ELAN, Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise.18 El nostre és un estudi sobre l’ús de les llengües a més de mil mitjanes empreses catalanes, de les quals quasi 400 exporten els seus productes i serveis.
Entre els resultats destaca un fet ja conegut, i que per tant no ens ha d’estranyar: França és el nostre primer mercat estranger. A més, a diferència dels mercats de llengua no romànica [SLIDE], on l’ús de l’anglès destaca per part de les empreses catalanes entrevistades, en els mercats de llengua romànica hi ha una tendència molt més gran cap a l’ús de la llengua corresponent. És el cas d’Itàlia i Portugal [SLIDE]... i sobretot de França [SLIDE].
Per tant, podem concloure que en el sistema comercial català, cada cop més obert al món, el coneixement del francès és en molts casos un avantatge a l’hora de buscar feina. I si parléssim de l’atenció als turistes, aquest fet encara seria més important. Més de tres milions de turistes francesos visiten Catalunya cada any [SLIDE], i encara hi hauríem d’afegir els francòfons de Suïssa o Bèlgica.19 A més, es concentren a la Costa Brava (per la proximitat) i a Barcelona. [SLIDE]
Per a un país, disposar de llengua pròpia contribueix al PIB: editorials, ensenyament, mitjans de comunicació i altres professions. El càlcul és complex i no és el lloc per parlar-ne. [SLIDE]
Però per donar-vos una idea de la importància d’una llengua per al país corresponent, n’hi ha prou amb quatre dades. El basc, lluny de ser una gran llengua de comunicació internacional, contribueix un 6% al mercat laboral [SLIDE], i més d’un 4% al PIB [SLIDE].
Per a l’espanyol hi ha qui afirma que el pes de la llengua a l’economia suposa un 16% del PIB!
«Du point de vue macroéconomique, il est possible d’attribuer à la langue près de 16 pour cent du produït intérieur brut de l’économie espagnole, et un peu plus de ce pourcentage (concrètement, 16,2) de l’emploi total sur le marché du travail espagnol, l’éducation, les communications et les industries culturelles étant les secteurs qui enregistrent les proportions les plus élevées de cette contribution de la langue» (Valeur économique de l'espagnol, José Luis García Delgado, Universidad Complutense de Madrid: p. 132)20
Per desgràcia no he trobat un treball semblant referit a la llengua francesa.
D’autre coté, tenim el treball “L'enseignement des langues étrangères comme politique publique”, de François Grin21. Ell destaca el pes dins de l’economia de l’ensenyament de llengües estrangeres. A França, per exemple, puja més de vuit mil milions d’euros anuals.22 [SLIDE] Grin (p. 93) subratlla el fet que el Regne Unit i Irlanda, pel fet de dedicar molt menys recursos a l’ensenyament de llengües estrangeres, s’estalvien milers de milions d’Euros, a la vegada que la indústria d’ensenyament de l’anglès és dels sectors més dinàmics de l’economia. Segons le rapport Grin (2005: 7)... [SLIDE]
  • le Royaume-Uni gagne, à titre net, au minimum 10 milliards d’Euros par année du fait de la dominance actuelle de l’anglais ;
  • l’on tient compte de l’effet multiplicateur de certaines composantes de cette somme, ainsi que du rendement des fonds que les pays anglophones peuvent, du fait de la position privilégiée de leur langue, investir ailleurs, ce total est de 17 à 18 milliards d’Euros par année.


Conclusions
Essent anglòfon d’origen, crec que tinc més autoritat que d’altres per afirmar que ENGLISH IS NOT ENOUGH. A mesura que el seu coneixement es dóna per suposat, el valor diferencial de conèixer altres llengües creix, i el francès està en el grup principal de llengües diana. La frase s'ha fet cèlebre. És tan vàlid a Gran Bretanya, on costa de convèncer els joves (i les empreses!) del valor de saber i emprar altres llengües, com al continent, on la generalització del coneixement de l'anglès fa que el seu ús no generi un valor afegit. Això, en un món preocupat per arribar a segments concrets del públic potencial, la qual cosa obliga a adaptar-s'hi, també lingüística: la mal anomenat “localització”.
Naturalment, com ja hem dit, estem en una bona posició per treballar com ha proposat entre molts d’altres Bernard Cassen: [SLIDE]
Une piste pleine d’avenir n’est pas encore explorée, faute de volonté politique : l’intercompréhension des langues romanes, qui ferait de l’ensemble de celles-ci une seule langue, parlée par plus d’un milliard d’êtres humains”.23
És obvi, però, que un pas d’aquest tipus s’hauria d’assumir a nivell polític, i de manera intergovernamental, potser a proposta de la Union Latine.
Deixeu-me acabar canviant de mitjà, perquè ningú millor que Andrew Neil, de la BBC, ha subratllat el valor dels francés i del poble que parla aquesta llengua, arran dels recents atemptats a París. (L’únic retret que li puc fer és l’atribució crec que errònia de la nostra crema cremada!) [SLIDE]
Res més, Moltes gràcies!

1«Ens agradaria molt poder comptar amb una conferència per part vostra sobre el valor de les llengües romàniques i, específicament, el francès tant per a la societat del coneixement com per a l’economia. El que em va portar a fer-li aquesta proposta a la Mònica perquè en parlés amb vostè va ser l’estudi Elan.cat de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC. Després he vist que també havíeu publicat un article sobre el pes i el valor de les llengües romàniques en la societat del coneixement. Penso que totes dues temàtiques es poden relacionar perfectament. Això sí, atès que es tracta d’una jornada de francès, convindria posar una mica més d’èmfasi en aquesta llengua.» Montserrat Montagut, Sep 28 at 11:28 AM
2"Interdiction officielle de la langue catalana 2 avril 1700" by Desconegut - Very old French decree (1700) http://www.crdp-montpellier.fr/cd66/artscult/fichesVauban/cdvauban/PERIODES/moyenagetempsmodernes/chateaucollioureinterdictioncatalan.pdf
L'interdiction de la langue catalane en Roussillon par Louis XIV; taken from the website "CRDP de l'académie de Montpellier". Licensed under Domini públic via Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Interdiction_officielle_de_la_langue_catalana_2_avril_1700.jpg#/media/File:Interdiction_officielle_de_la_langue_catalana_2_avril_1700.jpg
3 Vegeu també Statistiques sur l’apprentissage des langues étrangères. Données extraites en juin 2015. http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Foreign_language_learning_statistics/fr
7 Bony-Lévy KADIMA (2011). «Analyse critique de la politique linguistique appliquée sur le site internet de l'AEEAC et identification des principaux acteurs ». http://docplayer.fr/2249285-Par-bony-levy-kadima-membre-de-l-affoi.html
841976X0219
Résolution du Conseil et des ministres de l'éducation, réunis au sein du Conseil, du 9 février 1976, comportant un programme d'action en matière d'éducation . Journal officiel n° C 038 du 19/02/1976 p. 1-5. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/FR/TXT/HTML/?uri=CELEX:41976X0219&from=FR
11 Le Livre blanc sur l’éducation et la formation. Enseigner et Apprendre. Vers la Société Cognitive. http://europa.eu/documents/comm/white_papers/pdf/com95_590_fr.pdf. Com(95) 590 final du 29 novembre 1995.
12 Conclusions de la Présidence. Conseil Européenne de Barcelone 15 et 16 mars 2002. http://data.consilium.europa.eu/doc/document/ST-6993-2002-INIT/fr/pdf
Presidency conclusions, Barcelona 14-15 March 2002.
13 [COM (2008) 566 final]
Documents internacionals de referència sobre multilingüisme. Volum 2.
El multilingüisme: un actiu per a Europa i un compromís conjunt. Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions. Brussel·les, 18 de setembre de 2008


15Diccionari Larousse: “Patriotisme ou nationalisme exclusif, dénigrant systématiquement tout ce qui est étranger au profit d'une admiration inconditionnelle pour ce qui est national.”


16 Rapport au Parlement sur l’emploi de la langue française 2004. Ministère de la culture et de la communication. Délégation générale à la langue française et aux langues de France. (Avant-propos de Renaud Donnedieu de Vabres, ministre de la culture et de la communication, p.7)


Séminaire: Présence, poids et valeur des langues romanes dans la société de la connaissance
Le multilinguisme dans la vie économique de la Catalogne: L’étude ELAN.cat
Miquel Strubell, sécretaire éxécutif, Chaire de multilinguisme Linguamón-UOC
Paris, le 30 avril 2010
OIF, 13 quai André Citroën
18 Commission européenne (décembre 2006). Chercheur principal : Stephen Hagen. http://ec.europa.eu/education/languages/pdf/doc421_en.pdf
19 Source: Atlas del turisme a Catalunya. 2.1 Anàlisi del flux turístic: trets generals i estructura espacial, par Isabel Cortés Jiménez. http://www.ub.edu/mapaturismecat/ARTS/221.html#a3
20 Séminaire: Présence, poids et valeur des langues romanes dans la société de la connaissance. Paris, le 30 avril 2010. OIF, 13 quai André Citroën. Actes: http://unilat.org/Library/Handlers/File.ashx?id=b244ea44-2a20-4e89-bb22-6c81fb831b25
21 Haut Conseil de l’évaluation de l’école, Genève, 2005. http://www.hce.education.fr/gallery_files/site/21/104.pdf
22 Source : (1) DEP (Direction de l'évaluation et de la prospective). http://www.education.gouv.fr/stateval/default.htm ; (2) programmes et grilles horaires des différentes filières du système, Ministère de l'éducation nationale (http://eduscol.education.fr/ ). Chiffres pour l'année 2003-2004 s'agissant du secondaire (Collège, Lycée et Second cycle professionnel) et pour l'année 1999-2000 s'agissant du primaire.
23 La bataille des langues, « Manière de voir » #97, février-mars 2008. Coordonné par Bernard Cassen. http://www.monde-diplomatique.fr/mav/97/
Baròmetre de l'ús del català a Internet