Hi ha qui parla aquests dies d'un suposat
"problema català". M'incomoda que titllin la majoria del meu poble de
'problema'. Divendres en una fascinant entrevista a RAC-1 Quico Homs va
repassar el cúmul creixent de motius per pensar que Espanya, en el
millor dels casos, des de 2003 ha estat afectada d'una greu sordesa, I
en el pitjor. Ha anat agreujant I humiliant el poble català. Ha passat
el ribot a la voluntat del 89% del Parlament, el seu Tribunal Constitucional ens ha
passat pel folre, fa el que li dóna la gana amn les inversions compromeses per unba llei orgànica de l'Estat, ha fet cas omís de la grandiosa protesta de 2007 per
les miserables infrastructures que tenim i que cauen a trossos per culpa de l'Estat, ha fet el mateix amb la grandiosa demostració de
rebuig de la sentència de l'estiu de 2010. I ha intentat minimitzar la
dimensió històrica tant de les escrupolosament organitzades consultes
populars com de la marxa de l'Assemblea Nacional Catalana de la passada
increible Diada.
I no només les coses de gran escala. Què han
fet per castigar els guàrdies civils que van vexar escandalosament un
cortès ciutadà per dir "bon dia" Al duaner fa 10 dies? O un advocat fa
uns mesos? O una intèrpet? Què? Suposo que res: en definitiva, els que
hi haurien d'intervenir són els que compren vots per excloure
d'organitzacions internacionals esportives federacions catalanes que
només aspiren a ser iguals que els escocesos!
Per tant el
problema qui el té? Espanya no té un marc legal que prevegi la secessio.
S'ha ofert a canviar-lo, doncs, o potser, realment, la constitucio els
és una excusa? En un país de la UE és admissible afirmar, o no desmentir
de seguida que digui, que poden anul•lar l'autonomia de Catalunya? Que
poden treure els tancs? Que poden deixar de pagar les pensions dels
nostres avis? Que la UE mai no ens hi "admetria"? Que fomentarien un
col·lossal boicot dels productes catalans?
Va home, que ells són el problema, i em fa l'efecte que les coses han cancviat, i bona part del mon se n'està adonant!
Per
a molts, molts catalans el problema és Espanya, l'Espanya rància que
resol les disputes a cop de sabre, que farà mans i manigues per
erosionar el dret de decidir dels catalans, sigui impedint que Catalunya
elimini la salvatjada dels toros, sigui deixant sota mínims les ja
minses potestats del nostre govern en materia d'educació, sigui el que
sigui. Mai a Suïssa, Canadà, Gran Bretanya o Bèlgica (models citats per
federalistes).
L'Espanya que no ha volgut entendre que l'Onze de
Setembre un milió i mig de catalans ens vam manifestar convocats per
l'Assemblea Nacional Catalana (www.assemblea.cat), no pas per pidolar
uns euros mes, sinó per dir al món sencer que volem ser lliures i per
anunciar que serem lliures.
Cada dia que passa ens en donen més motius. I cada dia el món ens mira amb més simpatia, i fins i tot admiració.
9/26/2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
a mi se me'n fot el que puguin dir des d'espanya
Publica un comentari a l'entrada