Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

3.30.2017

Trial


The chief prosecutor in Catalonia, Martín Rodríguez Sol, is sacked for having said in an interview that ways could be found to be able to legally hold a non-bonding poll on independence (March 2013). https://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_Rodr%C3%ADguez_Sol

Thirty Catalan judges sign a manifesto saying that a referendum to allow Catalonia to decid to political future fits within the Constitution. (February 2014) www.ara.cat/politica/Jutges-defensa-dret_a_decidir-Catalunya_0_1084091835.html
http://www.elpuntavui.cat/elements/documents/politica/manifest_jutges_pel_dret_a_decidir_cat.pdf

Four policemen are identified as having illegally obtained the 33 photographs of the judges that were published by a rightwing Madrid newspaper which was later sued by the judges themselves,  http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/identificados-cuatro-policias-que-filtraron-las-fotos-los-jueces-catalanes-favorables-consulta-3242519
The case is later closed without a conviction.

The Spanish Constitution says referenda are perfectly legal, provided they are authorised by central government.

Central government says independence referenda have to be voted throughout Spain. Literally.

Central government says it refuses to authorise an independence referendum.

An organic law adopted by Spanish parliament in 2006, ratified by the Catalan people has an  article - deemed constitutional by the Constitutional court in 2010 - which says Catalonia can organise its own non-binding polls.

Catalonia adopts a law to organise its own non-binding polls and participatory processes.
The Catalan government calls a non-binding poll, explicitly NOT a referendum, for 9 November 2014, by decree.

Central government claims the law is unconstitutional and challenges several articles before the Constitutional court.

Central government claims the decree is unconstitutional and challenges it before the Constitutional court.

Central government gets the Constitutional court to issue an injunction suspending the poll.

The Catalan government immediately announces the suspension of the poll.

The Catalan government decides to apply another article in the law, and announces a participatory process to be run by volunteers.

Central government laughs it off haughtily.

Central government gets the Constitutional court to issue an injunction paralyzing the Catalan government's involvement in the participatory process, five days before it is due to start.

The Catalan government says it will comply, but that the participatory process has been designed to operate autonomously, with volunteers.

On November 9, millions line up outside the polling stations before they even open, fearing the prosecutors will send in the police to withdraw the ballot boxes, as threatened.

Several Spanish nationalist organizations call on the public prosecutor in Catalonia to halt the vote. He refuses. 

Members of the Spanish government laugh off the poll as being a farce: "simulacro inútil y estéril" (Catalá)

At the end of the voting period, on November 25 2014, 2,340,000 Catalans had taken part, more than any analyst had foreseen. 80% voted for an independent Catalonia.

There is uproar in the Madrid media, at this unprecedented display of public defiance against the Spanish government.

The public prosecutors in Catalonia unanimously agree there are no grounds for criminal proceedings against the President.

The general prosecutor in Madrid forces them to prosecute president Mas and three of his ministers.

In his turn the general prosecutor in Madrid is forced to resign, complaining about political pressure.

In a single day 11,000 9N volunteers download forms to call on the courts to be sued aongside the politicians. http://www.naciodigital.cat/noticia/78342/formulari/autoinculpacio/9-n/arriba/11000/descarregues

The High Court later replies to the presented forms, saying that they had not committed any offence. http://drets.cat/index.php/noticies/164-celebrem-que-el-tsjc-arxivi-les-autoinculpacions-del-9n-perque-demostra-que-no-hi-havia-delicte

+++

Over 500 lawyers and judges sign a manifesto calling for a referendum (March 2017).
http://collectiupraga.cat/wp-content/uploads/2017/03/Manifest-Refer%C3%A8ndum-30-signatures.pdf


I tot això que et vaig enviar el 2 Feb at 9:32 AM!

Sra. Forcadell has joined the growing list of Catalan politicians facing charges: former president Artur Mas, former ministers Joana Ortega, Gemma Rigau and Francesc Homs (for organising a non-binding poll on November 9 2014), officials of nearly three hundred local authorities, and several people with no official post: Joan Guirado and Santiago Espot, for instance.
On November 13 over 80,000 people demonstrated in Barcelona against the Spanish government’s strategy of judicializing what is a political conflict (for which, incidentally, the governing party is largely to blame in the first place). The Guardian quoted Omnium Cultural’s chair, Jordi Cuxart, as saying “If you attack our democratically elected representatives, you attack our institutions, all our people and our sovereignty, and we will never allow that… Our cause is democracy and we will never let our elected representatives down.”


CRONOLOGIA
Llei orgànica 6/2006, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan .
Article 122.
Consultes populars
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.
Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de la STC 31/2010, del 28 de juny.

  1. El TC permite la celebración de consultas populares en Cataluña
ABC. 9/7/2010.

  1. LLEI 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana.

  1. Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya


El decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya és un decret promulgat pel president de la Generalitat de Catalunya el 27 de setembre de 2014 amb l'objectiu de convocar una consulta popular sobre la independència de Catalunya.

El marc legal en el qual s'empara el decret és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, la Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana de 26 de setembre de 2014. D'altra banda, la consulta compta amb el suport de la major part de les institucions locals atès que 920 ajuntaments, 36 consells comarcals, el Consell General d'Aran i 4 diputacions han aprovat mocions a favor de la convocatòria de la consulta.

La sol·licitud del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats espanyol per tal que fos transferida la competència de convocar el referèndum al Govern de Catalunya fou refusada. Aquest refús, així com la negativa del govern espanyol a convocar qualsevol mena de consulta similar, provocà que la Generalitat de Catalunya convoqués la consulta sota l'empara de la llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya. El 29 de setembre de 2014 el Tribunal Constitucional d'Espanya decidí admetre a tràmit un recurs del Govern Espanyol i ordenà la suspensió cautelar de la Llei de consultes i la convocatòria de la consulta.

La difusió institucional de la consulta començà el 27 de setembre mitjançant l'emissió d'un anunci informatiu emès en diferents mitjans audiovisuals. Tanmateix, i com a conseqüència de la impugnació de la consulta per part del Govern d'Espanya, el 4 d'octubre el Govern de Catalunya inicià una campanya informant de la suspensió cautelar de la consulta.

...Article 2
Objecte
L'objecte de la consulta és conèixer l'opinió de les persones cridades a participar sobre el futur polític de Catalunya, segons els termes de la pregunta recollida a l'article 3, amb la finalitat que la Generalitat pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon.
  1. ARA ÉS L'HORA farà "un pas endavant" al gran acte de diumenge a ...

https://assemblea.cat/?q=node/8900
17 d’oct. 2014 - ARA ÉS L'HORA ha organitzat per aquest diumenge 19 d'octubre a les 12.30h a la Plaça Catalunya de Barcelona, l'acte central de la campanya per a fer una
  1. Timelapse de l'acte de "Ara és l'hora" a Plaça Catalunya - YouTube

19 d’oct. 2014 - Penjat per Albert Claret Alfonso
Timelapse de l'acte de "Ara és l'hora" a Plaça Catalunya. Albert Claret Alfonso ...
  1. Les imatges de l'acte de l'Ara és l'hora de plaça Catalunya

20 d’oct. 2014 - Les imatges de l'acte de l'Ara és l'hora de plaça Catalunya.

  1. La Gigafoto de la concentració d'Ara és l'hora a la plaça de Catalunya ...

www.vilaweb.cat/noticia/.../gigafoto-concentracio-dara-lhora-placa-catalunya.html
20 d’oct. 2014 - L'acte central de la campanya 'Ara és l'hora' d'ahir a la plaça de Catalunya va ser multitudinari; hi va haver més de 100.000 manifestants, segons la guàrdia .

  1. MAPA | La participación y los resultados del 9-N comarca a comarca

www.eldiario.es/.../MAPA-participacion-comarca_0_322668...
9 de nov. 2014 - El anhelo independentista se ha mostrado con toda la fuerza en la Catalunya Central y parte de las comarcas gerundenses, mientras que el 9-N ha tenido ...


What’s going on in Catalonia? Why Catalans want to decide on their future in a referendum. By Isaac Salvatierra, Ricard Marfà, Idoia Longan
  • CATALONIA WANTS TO VOTE. Declaration of Sovereignty and the Right to Decide of the Catalan People. 23rd of January 2013

  • CATALONIA WANTS TO VOTE. Resolution on the right to decide. 13th of March 2013

  • THE CONSTITUTIONAL COURT SUSPENDS THE DECLARATION OF SOVERIEGNTY PASSED BY THE PARLIAMENT OF CATALONIA. 25th of March 2014. “Only the Spanish people is sovereign in an exclusive and indivisible way. No fraction of this population can be considered sovereign”.

  • "The Constitution is based on the indissoluble unity of the Spanish nation and any attempt to dissolve it is radically contrary to the Constitution". Mariano Rajoy, President of the Spanish Government

  • THE SPANISH PARLIAMENT VOTES AGAINST A NEGOTIATED REFERENDUM. 8th of April 2014. ”It is impossible to give the Catalan parliament what it is asking for because the constitution does not allow it”. Mariano Rajoy, President of the Spanish Government

  • THE CONSTITUTIONAL COURT SUSPENDS THE DECREE CONVOKING THE 9TH NOVEMBER REFERENDUM. 29th of September 2014. "All resolutions and orders dictated in the application of the impugnated normative and decree under appeal are hereby suspended". An extract from the sentence

  • THE CONSTITUTIONAL COURT SUSPENDS THE ALTERNATIVE 9TH NOVEMBER REFERENDUM. 4th of November 2014. “Suspending all the challenged acts and other actions in preparation of a consultation or those related to it”. An extract from the sentence

  • «President Mas' goal is to use the unofficial consultation on 9-N to offer to the Spanish president, Mariano Rajoy, the chance to negotiate a proper referendum on the independence of Catalonia, like the one which took place in Scotlamd.»

  1. EN DIRECTO: Sigue la jornada del 9-N - Eldiario.es

www.eldiario.es/catalunya/N-consulta-proceso_participativo-...
9 de nov. 2014 - Catalunya Plural cuenta minuto a minuto el transcurso de la jornada del 9-N, que llevará muchos catalanes a las urnas para opinar sobre el futuro político de Catalunya en un proceso participativo no vinculante .

  1. 9-N: triomf del 'sí' a la independència en una mobilització històrica ...

www.ara.cat/.../primeres-butlletes-omplen-comencen-votacions_0_1245475606.html
10 de nov. 2014 - Un dia històric per a Catalunya, aquest 9-N. El sí a la independència ... Els voluntaris, que preparaven des de les 07.00 hores la votació, només han topat amb ...
  1. El minut a minut del 9-N | Directa

https://directa.cat/actualitat/minut-minut-del-9-n
9 de nov. 2014 - En aquell moment un dels voluntaris, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, ha dit en declaracions a la Directa que tots els centres de votació han obert ...
  1. La participació total del 9-N: 2.305.290 vots - VilaWeb

www.vilaweb.cat/noticia/4218762/.../participacio-total-9-n-2305290-vots.html
10 de nov. 2014 - La participació total del 9-N, amb el 100% de les meses escrutades, és de 2.305.806 votants. Hi ha un 80,76% dels vots favorables al sí-sí (1.861.753), un 10 ...
La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, va remarcar ahir: 'La implicació i la tasca dels voluntaris ha estat imprescindible perquè quasi s'assolís la xifra de ...

  1. Resultats 9N - Participa2014. Procés de participació ciutadana.

www.participa2014.cat/resultats/dades/ca/escr-tot.html
10 de nov. 2014 - 9N 2014 Tu participes Tu decideixes. Inici; Catalunya; Vegueries. Barcelona · Girona · Lleida · Tarragona · Terres de l'Ebre · Catalunya Central · Alt Pirineu i ...

  1. 9-N: triomf del 'sí' a la independència en una mobilització històrica ...

www.ara.cat/.../primeres-butlletes-omplen-comencen-votacions_0_1245475606.html
10 de nov. 2014 - Un dia històric per a Catalunya, aquest 9-N. El sí a la independència s'imposa amb un 80,72% dels dos milions de vots escrutats (el 88% de les meses) en una ...
  1. 9-N | Consulta catalana: El 81% de persones voten sí a la ...

cat.elpais.com › Catalunya › El desafiament català del 9-N
10 de nov. 2014 - El suport a la independència ha rebut finalment el suport de 1.861.752 votants, xifra que representa el 80,76% de persones que ahir van participar en la .

  1. Consulta catalana: La justicia investigará a los organizadores del 9N ...

politica.elpais.com › España › El desafío catalán del 9-N
9 de nov. 2014 - El juez abre una investigación tras la denuncia de UPyD y Plataforma per ... apoya en el informe del fiscal de guardia de Barcelona y transmitido por la Fiscalía ...
  1. 9N | Consulta catalana: La consulta avala a Mas para negociar con ...

ccaa.elpais.com › Cataluña › El desafío catalán del 9-N
10 de nov. 2014 - El resultado permitió al presidente de la Generalitat recuperar la iniciativa política frente a Esquerra Republicana y lanzar a Mariano Rajoy la petición de ...
  1. En directo: Sigue la consulta independentista del 9-N en Cataluña

www.lavozdegalicia.es/.../00031415519089034226314.htm
10 de nov. 2014 - «Decir, como hace (Mariano) Rajoy, que el #9N es inútil y sin repercusión, es de una ceguera impropia de un gobernante democrático. El 9N es un clamor que ...
  1. 9-N: Mas vende como gran éxito su ficción democrática y pide un ...

www.elmundo.es › España › Cataluña
10 de nov. 2014 - El ministro de Justicia califica el 9-N de "simulacro inútil y estéril" ... las dos partidas de póquer que tiene abiertas: la que juega contra Mariano Rajoy y la que le ...
  1. Fiscalía presentará una querella contra Artur Mas por supuestas ...

www.alertadigital.com/.../fiscalia-presentara-una-querella-con...
11 de nov. 2014 - Fiscalía presentará una querella contra Artur Mas por supuestas ... una querella contra el presidente catalán, Artur Mas, y tres consellers del Govern por ... La querella, que se presentará ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ..... Camacho hablando con una abogada del pseudosindicato Manos Limpias, ...
  1. Querella de la Fiscalía contra Mas y Joana Ortega por desobediencia ...

www.farodevigo.es/espana/2014/...fiscalia.../1130107.html
12 de nov. 2014 - La Fiscalía presentará hoy ante el Tribunal Superior de Cataluña una ... el borrador de la querella remitida por la Fiscalía General en el que aparecería ... CiU afirmó que la querella es "el símbolo de la desesperación del Estado", ... la Fiscalía podría acumularse con la denuncia de Manos Limpias pendiente de admisión.
  1. El fiscal general y el de Cataluña liman sus diferencias sobre la ...

www.20minutos.es/.../0/...fiscalia/...mas.../reunion-torres-dulc...
12 de nov. 2014 - La Fiscalía Superior de Cataluña dará cuenta al fiscal general del ... que están ultimando contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas, ... La Fiscalía general quiere acusar a Artur Mas de prevaricación y desobediencia.
  1. Los fiscales catalanes se oponen a querellarse contra Mas por el 9N

www.elperiodico.com/.../fiscales-catalanes-opon...
17 de nov. 2014 - Los miembros de la Fiscalía Superior de Catalunya se han plantado este ... a iniciar acciones penales" contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas por el ... de Catalunya (TSJC), pero el fiscal superior de Catalunya, José María Romero ...
  1. El TSJC decidirá sobre la imputación de Mas | Cataluña | EL MUNDO

www.elmundo.es › España › Cataluña
17 de nov. 2014 - El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) no tiene que esperar la querella que ... El presidente de la Generalitat, Artur Mas, ayer durante una gala de la ... Una de las primeras fue la del sindicato Manos Limpias, que no prosperó.
  1. Noticias de Cataluña del 18/11/2014 | Hemeroteca EL MUNDO

www.elmundo.es › España › Cataluña
18 de nov. 2014 - Torres-Dulce actuará contra Mas pese a la Fiscalía catalana ... El sindicato Manos Limpias ha ampliado su querella contra el presidente de la ..... El TSJC recibe 12 denuncias contra Mas por su 'desobediencia' en la consulta del 9-N · CDC ...
  1. Los fiscales catalanes decidieron por unanimidad no presentar la ...

www.lavanguardia.com/.../fiscales-catalanes-deci...
18 de nov. 2014 - Los nueve fiscales del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) decidieron por unanimidad no presentar la querella contra Artur Mas ... Eduardo Torres Dulce y el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada (Propias).

  1. Los fiscales catalanes decidieron por unanimidad no presentar la ...

www.lavanguardia.com/.../fiscales-catalanes-deci...
18 de nov. 2014 - Los nueve fiscales del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) decidieron por unanimidad no presentar la querella contra Artur Mas ... Eduardo Torres Dulce y el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada (Propias).
  1. La Junta de Fiscales desautoriza a la cúpula catalana al apreciar ...

www.libertaddigital.com/.../la-junta-de-fiscales-respalda-la-qu...
19 de nov. 2014 - El fiscal general sostiene que la acción penal debería dirigirse contra el presidente de la Generalidad, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana ...
  1. La fiscalía presenta la querella contra Mas por cuatro delitos en el 9N ...

politica.elpais.com › España › El desafío catalán del 9-N
21 de nov. 2014 - La Fiscalía General del Estado ha presentado este viernes la querella contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas, por la supuesta ...
  1. La Fiscalia presenta la querella contra Mas pel 9-N - Ara

www.ara.cat/politica/Fiscalia-presenta-querella-contra-TSJC_0_1252674884.html
21 de nov. 2014 - Artur Mas votant el 9-N / PERE VIRGILI ... a instàncies del fiscal general de l'Estat, la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, ...

  1. Manos Limpias pedirá la detención de Artur Mas y su suspensión de ...

www.lavanguardia.com/.../manos-limpias-pedira-detencion-a...
6 d’ag. 2015 - Manos Limpias pedirá detención Artur Mas suspensión funciones Madrid ... El sindicato de funcionarios Manos Limpias pedirá mañana a la fiscal general del Estado, ... a Madrigal que inicie los trámites oportunos para la detención de Mas ... Manos Limpias pide detener a Mas y compara el 27S con los ...
  1. Artur Mas, imputat per la consulta del 9N - Eldiario.es

www.eldiario.es/.../Artur-imputat-per-consulta_0_436056580.html
29 de set. 2015 - Artur Mas signa el decret de convocatòria de la consulta del 9-N al Palau ... El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar ... es va querellar contra els citats per ordre de la Fiscalia General de l'Estat, ...
  1. Mas y dos cargos de la Generalitat, imputados por la consulta del 9-N ...

ccaa.elpais.com › Cataluña
30 de set. 2015 - La Fiscalía General del Estado presentó a finales de noviembre la querella contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas, por la supuesta ...
  1. Elecciones Catalanas: La fiscal general: 'Es infundado ver una ...

www.elmundo.es › Elecciones › Elecciones Catalanas
1 d’oct. 2015 - La fiscal general del Estado, Consuelo Madrigal, criticó este jueves las ... sufren los encargados de investigar a Artur Mas por el 9-N y calificó de «dis. ... El presidente del Supremo advierte a Artur Mas: 'Fuera de la ley sólo ...
  1. Artur Mas declara ante el juez por la consulta del 9N: en directo
www.elperiodico.com/.../artur-mas-declaracion-...
15 d’oct. 2015 - Artur Mas declara ante el TSJC por el 9-N acompañado por unas 6.000 .... la Fiscalía General del Estado apreció que sí e impuso la querella", ...

www.levante-emv.com › España
15 d’oct. 2015 - La Fiscalía General del Estado ha avisado de que empleará los 'medios ... de Cataluña durante la declaración del presidente Artur Mas por la ...
  1. La fiscalia general amenaça de fer servir 'mitjans legals' contra les ...

www.vilaweb.cat/.../la-fiscalia-general-espanyola-amenaca-amb-lus-de-m...
15 d’oct. 2015 - La fiscalia general amenaça de fer servir 'mitjans legals' contra les ... En una nota, diu que la concentració de suport a Artur Mas és un atac al sistema judicial espanyol ... Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ... de Justícia de Catalunya en suport del president de la Generalitat, ...
  1. Artur Mas es declara únic responsable del 9-N enmig d'un bany de ...

https://directa.cat/artur-mas-es-declara-unic-responsable-del-9-n-enmig-d...
17 d’oct. 2015 - Artur Mas s'ha fet un veritable bany de masses a l'exterior del Palau de Justícia. ... l'advocat de Mas, l'advocat de Manos Limpias, el fiscal general de ... a la cúpula del TSJC amb la plaça de president del Tribunal Superior de ...
  1. TSJC excluye del caso del 9N el informe de Fiscalía contrario a la ...

www.lavanguardia.com/.../tsjc-excluye-del-caso-...
8 d’abr. 2016 - El juez del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) que investiga ... Artur Mas, que finalmente impuso la Fiscalía General del Estado.
  1. El TSJC excluye del caso del 9N el informe de Fiscalía contrario a la ...
www.elmundo.es › España › Cataluña
8 d’abr. 2016 - Artur Mas el día de su declaración en el TSJC en octubre del año pasado ... una querella contra el entonces presidente de la Generalitat, Artur Mas, por ... la querella criminal a instancias de la Fiscalía General del Estado.
  1. La Fiscalía rechaza acusar a Artur Mas por malversación en la ...

www.rtve.es › Noticias › España › Cataluña
18 de jul. 2016 - La Fiscalía ha descartado acusar al expresidente de la Generalitat Artur Mas por malversación en la consulta del 9N,...
  1. El TSJC avala enviar a juicio a Mas por prevaricación y ... - RTVE.es

www.rtve.es › Noticias › España › Cataluña
15 de set. 2016 - El TSJC avala juzgar a Mas por desobediencia y prevaricación por la consulta ... del Tribunal Constitucional dirigida al presidente de la Generalitat". ... relación con la querella contra Mas, que impuso la Fiscalía General del ...
  1. La fiscalía pide 10 años de inhabilitación para Artur Mas por el 9-N

www.elperiodico.com/.../fiscalia-escrito-acusacion-mas-proce...
3 d’oct. 2016 - La acusación pública considera que el expresidente de la Generalitat Artur Mas desobedeció al Tribunal Constitucional.
  1. La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a Artur Mas pel 9-N - Ara

www.ara.cat/politica/Fiscalia-Artur-Mas-9N-inhabilitacio_0_1661833877.html
3 d’oct. 2016 - La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident català, Artur Mas, i nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per ...
  1. Madrigal ordena al fiscal de Cataluña querellarse contra Forcadell por ...

www.elespanol.com › España
17 d’oct. 2016 - La fiscal general limita la acción penal a la presidenta del Parlament, ... Carme Forcadell junto al ex presidente de la Generalitat Artur Mas Efe.
  1. RADIO ONDA CERO | Artur Mas: 'El judici pel 9N no té base legal i per ...

www.ondacero.es › Emisoras › Catalunya › Notícies

Fa 20 hores - L'expresident de la Generalitat i president del PDeCAT ha explicat la ... instat per la fiscalia general de l'Estat en connivència amb el govern ... 

3.29.2017

The Trueta Method



"... Orr began promoting his casting treatment after he returned to civilian practice in 1919. Over the next decade, one of his patients estimates, he wrote "almost two hundred articles... and delivered more than five hundred lectures, many of them illustrated with movies and lantern slides." Surgeons are a conservative lot. Most ignored his methods, but he made a decisive convert in Catalonia.

Josep Trueta was a surgeon on the staff of the Hospital de la Santa Creu in Barcelona. Among other duties he served as chief surgeon for an accident insurance company. In Spain such organizations maintained medical clinics for the workers they insured. Trueta thus treated ind lured factory workers and victims of road accidents, which is probably why ltc noticed Orr’s papers. He decided to try Orr’s method: aligning the broken bones to their normal position (“reduction"), cutting away bruised or infected tissue (“debridement”), packing the Wound with sterile gauze, and then casting the limb in plaster, covering the wound, and leaving the cast on for two months or more while the wound and the bones healed. “At first i treated only unimportant wounds this way," ’I‘ructa writes; “but encouraged by the results I used the method in severe compound fractures of the tibia and fibula with a very satisfactory outcome."

A practical advantage of the method was that it eliminated the daily nursing routine of dousing uncovered wounds with disinfectant. A disadvantage, Trueta notes, "was that the plaster cast soon stank unbearably from contamination" - the wound draining its "products of tissue disintegration," as the surgeon delicately calls them, into the gauze packing and soaking into the cast. Later, in the war. patients in Trueta casts would be banished together to stink up a dedicated ward or, in good weather, parked outside. They smelled like death warmed over. "But underneath," a prominent American surgeon discovered who toured the Barcelona hospitals in wartime, "when cleaned up, there were nice, pink, well-granulated wounds." (Granulation is tissue matrix, the new growth that fills open wounds as they heal.)

By 1929 Trueta had treated more than one hundred cases, which he summarized in a report to the Surgical Society of Barcelona. Like Orr's, his exciting success story “did not get a good reception... . In the seven years before the beginning of the Spanish war, I could not persuade more than a few surgeons to try my method."

In the meantime, Trueta conceived of a further application that extended Orr's method beyond fractures. "Towards the end of 1929," he writes, "...I decided by simple reasoning that if this method of treating chronically infected bones nearly always worked there was no reason why it should not be successful as a preventive treatment of infection in recent open wounds." Trueta realized he could use Orr’s method to treat large wounds regardless of whether broken bones were involved: clean up the wound, pack it with gauze, cast it in plaster, and leave it alone to heal. Later, after he escaped Spain ahead of Franco’s victory and found his way to England, a refugee stranger in a strange land, Trueta minimized Orr’s contribution to shine up his résumé (he eventually won appointment as professor of orthopedic surgery at Oxford University). He hardly needed to do so: his innovations were substantial and transformative.

The war tested Trueta’s new methods. As chief surgeon of the largest hospital in Barcelona, he applied his casting technique on a large scale, keeping a record of his results. He treated wounded militiamen and, once the bombing started, injured civilians as well; published two papers in Catalan medical journals; and wrote a textbook.

Even that wasn’t enough for Trueta’s fellow surgeons, however. It took the determined intervention of his colleague Dr. Joaquin d’Harcourt Got, chief of surgical services for the republican army, to command the use of Trueta’s methods in the Spanish Republic’s hospitals. D’Harcourt tested Trueta’s system at Teruel, a major battle fought between December 1937 and February 1938, where he and his assistants followed the Trueta protocol in treating around a hundred casualties. "On returning to Barcelona," Trueta writes, "my friend told me how satisfied he had been with the results." Before then, Robert Merriman worked at granulating under his massive airplane-splinted cast."


From "Hell and Good Company: The Spanish Civil War and the World it Made", by Richard Rhodes. (Simon and Schuster, 2015), pp. 104-106.

See also: http://drasticfolly.blogspot.com.es/2017/02/on-setting-bones.html

3.26.2017

EditorialDiaris2009

EDITORIAL

La dignitat de Catalunya

DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2009

Aquest editorial ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen aquest text El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

3.09.2017

Schubert


1. Franz Schubert: Erlkönig
Dietrich Fischer-Dieskau
Piano: Gerald Moore




2. Roger Mas - El rei dels verns (Erlkönig)



Qui cavalca, a deshora, aquesta nit?
És el pare, que porta el seu petit.
L'estreny ben fort, l'arrecera del vent,
i l'aguanta segur, el manté calent.

-Per què t'amagues, fill, esporuguit?
-No el veus, pare, mirant de fit a fit,
el rei dels verns, amb corona i mantell?
-És la boira que es mou com un ocell.

-Vine, petit! Va, corre, vine amb mi!
Quins jocs bonics farem plegats aquí!
Flors de colors a la riba fan niu
en un lloc on tothora és estiu.

-Pare meu, que no sents el rei dels verns,
que em promet, mormolant, somnis eterns?
-Tranquil, fill meu, són les fulles que el vent
fa xiular i n'arrenca aquest lament.

-No vols acompanyar-me, bon minyó?
Mes filles et tindran adoració;
elles, que guien la dansa de nit,
et bressaran, amb cançons, fins al llit.

-Pare meu, pare meu, no les veus, no,
les set filles del rei en la foscor?
Fill meu, fill meu, el que jo veig ben clar
són els vims que la lluna fa brillar.

-T'estimo, ta bellesa em té corprès;
si no vols fer-me cas, vindràs empès.
-Pare, que ve amb la seva mà espectral!
El rei dels verns m'atrapa, m'ha fet mal!

El pare arria el cavall, tot estremit;
gemega entre els seus braços, el petit.
Amb grans treballs a la fi arriba a port.
Entre els seus braços, l'infant era mort.



3.07.2017

Ho confesso: condueixo al límit!

Centenars d'automobilistes poden comprovar, cada vegada que condueixo el meu cotxe entre Palamós i Barcelona -i singularment, en els gairebé 40 km que separen Palamós de la sortida de Maçanet- com vaig al límit. I confesso que condueixo de forma temerària, fins i tot diria perillosa.

Sí, respecto el límit de velocitat. I veig que sóc quasi l'únic.

Cada vegada que em passi un cotxe anant per sobre del límit, pensaré en la piulada recent de Germà Bel: "Hem posat massa èmfasi en Estructures d'Estat, però hem obviat les Estructures Mentals d'Estat". En el nou Estat voldré tan poques normes com sigui possible... però tantes com calgui. I respectar la velocitat màxima és una norma que podríem respectar des d'ara. Amb avantatges addicionals: més tranquil·litat, i menys perill per als acompanyants i els altres usuaris d'un espai compartit com és una carretera.

Tinc pressa, sí. Per això vaig al límit, però no el sobrepasso. I si algun dia haig de desobeir, serà perquè algú ens haurà dit a tots, a tots repeteixo: ara, la màxima serà de 120 en lloc de 100. Però ara comprovo com és l'egoisme, l'egocentrisme, el sentir-se per damunt del bé i del mal (sovint darrera de vidres enfosquits i al damunt d'un motor amb una quantitat desmesurat de cavalls de potència) el que impulsa tanta, tantíssima gent a conduir simplement a la velocitat que els dóna la gana. Fins que s'acosten al radar, quan fan una frenada sovint desorbitada... durant 50 metres.

És no fer com els altres el que fa que jo condueixi de manera temerària, arriscada. A cada moment puc tenir un accident.

Algú em dirà que hi ha límits que són absurds, i que falten recordatoris (com el famós i útil «Rappel» francès). Als trams de la C-35 i la C-65 per on passo, cal una revisió urgent de la retolació, i ara la demanaré a la Generalitat. Però no són excusa.

Com abans assumim les «Estructures Mentals d'Estat» i pensem no que els límits ens els han imposat sense un debat democràtic previ, sinó que són els que volem que es respectin perquè són els del nostre Estat, molt millor.
(I sí, d'acord: un dia no em vaig fixar en el rètol de 80 k/h abans d'arribar a Platja d'Aro i gràcies al radar em van multar per anar a 95. Ben fet que van fer!)

2.19.2017

Ningún Demócrata Puede Quedarse Impasible

1. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante el juicio -que nunca debió celebrarse- de tres políticos (Artur Mas, Joana Ortega y Irebe Rigau, esta última en ejercicio) que si se han caracterizado por algo ha sido por el escrupuloso respeto a la legalidad. Resistiendo unas presiones notorias de otros partidos independentistas.

2. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la demora del veredicto del tribunal. Si no se publicara antes del juicio que empieza en el Tribunal Supremo el lunes 27 de enero del otro político encausado, Francesc ("Quico") Homs, y coincidiera con ella, planaría por siempre la duda de si el TSJC habría redactado su sentencia no en función de las pruebas presentadas en Barcelona, sino en función de otras circumstancias, externas y posteriores al juicio que empezó el 6 de febrero. Además, al ser previsible que el veredicto (sea cual fuere) será objeto de recurso al tribunal jerárquicamente superior, cabría añadir otro elemento más perverso: de dejar en papel mojado la posibilidad de presentar recurso con una mínima esperanza de ser escuchado.


3. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la posibilidad de que un solo cargo de un Parlamento, en este caso el catalán, sea apartado de su cargo por poderes externos al poder legislativo. Tanto la Constitución como el Estatut consagran la inviolabilidad tanto de las cámaras legislativas como de las opiniones y votaciones de sus miembros. 

4. Ningún demócrata puede quedarse impasible ante la actual estrategia del Estado en contra de un proceso que ha sido y es meticulosamente democrático y pacífico hacia la independencia de Cataluña, cuando a través de los medios y de las declaraciones de determinadas personas mayores de edad se intenta crear un estado de opinión en el resto de España, según el cual hay en Cataluña una violencia y un clima de violencia gravísimos, que justificarían medidas políticas e incluso medidas de sebguridad. 

¿En fin, dónde están las voces indignadas de los democrátas españoles ante el trato aque está dando el Gobierno español a las multitudinarias demandas de una altísima proporción de la sociedad catalana? Donde está aquel 52% de la población española que ante la hipótesis de que Cataluña celebraba un referéndum y votara a favor de su independència, estaba de acuerdo en que el gobierno español aceptara la voluntad del pueblo catalán?



2.17.2017

"GUERRA INSINÚA QUE HAY QUE SUSPENDER LA AUTONOMÍA DE CATALUÑA"

Carta enviada a "Tiempo Hoy"

Sr. Director,

He leído con estupor, como si fuera de otro país, su resumen, "Guerra insinúa que hay que suspender la autonomía de Cataluña", de un artículo publicado este viernes, según parece, por la revista Tiempo, revista que no leo. Entre colillas, el Sr. Alfonso Guerra se queja de "los casos en los que las autoridades no cumplen con las responsabilidades mandatadas mediante elecciones libres y democráticas". Pero parece no referirse a los partidos y coaliciones que ganaron en septiembre de 2015 las elecciones en Cataluña, cuyos programas decían muy, muy claramente que su objetivo era conseguir la independencia de Cataluña por la vía pacífica y democrática, y que no fueron impugnados por nadie. El Govern de Catalunya, con apoyo de la mayoría absoluta del Parlament de Catalunya, está intentando cumplir con sus "responsabilidades mandatadas mediante elecciones libres y democráticas", justamente esto. Con ofertas repetidas de negociación con el Estado, que todo el mundo sabe (y Guerra reconoce) han caído sobre orejas sordas.

Aparte de esta alarmante contradicción, hay otra afirmación igualmente proecupante muestra de que el Sr. Alfonso Guerra tiene una visión muy alejada de la realidad. Dice, siempre según el artículo citado, que "el nacionalismo [el catalán, se supone] ha interpretado esa pasividad [la de Rajoy] como un signo de debilidad y ha contestado con una escalada de provocaciones y amenazas”.

La escalada de provocaciones empezó el triste día de 2006 en qué el Partido Popular declaró la guerra (valga la redundancia) al proyecto de nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. La pasividad la ejerció Rodríguez Zapatero (sí, el de la famosa frase "Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán") después de la humiliante sentencia del Tribunal Constitucional de 2010.

Y en la relación entre Cataluña y los gobernantes de España, desde entonces, la "escalada de provocaciones y amenazas" ha sido constante por parte de un gobierno español nada pasivo. Un gobierno español que expulsa ciudadanos extranjeros por ser catalanistas, que no renueva cátedras a personas que, totalmente al margen de su empleo, explican porque son favorables a una Cataluña independiente. Un gobierno que ha decidido prescindir de sus compromisos firmados con Cataluña, de la ley y de decenas de sentencias de los tribunales favorables a Cataluña, aplicando medidas vejatorias contra los ciudadanos de Cataluña (se sientan catalanes o no). Que no ha respetado los compromisos financieros derivados de una ley orgánica. Un gobierno con nos amenaza con dejarnos "vagando en el espacio" si deviene independiente. Que amenazó, sin razón alguna, de quitar a toda la población de Cataluña, lo quiera o no, la ciudadanía española ("y la europea?" incluso preguntó el presidente del gobierno, totalmente descolocado). Que amenazó, sin razón alguna, con retirar las pensiones a los pensionistas residentes en Cataluña. Un gobierno que convierte a sus oponentes políticos en objetivos a destruir en los tribunales mediante interpretaciones perversas de las leyes, con los fiscales en Cataluña forzados en contra de su parecer unánime a llevar acciones penales contra políticos catalanes que han actuado con toda transparencia, en ejercicio de sus responsabilidades y en cumplimiento de sus compromisos electorales, para que los ciudadanos pudieran ejercer unao de los derechos fundamentales: su libertad de expresión. Un Gobierno que actua en contra de la Constitución y de Leyes Orgánicas cuando pretende perseguir penalmente a representantes legítimos del pueblo: el Parlament de Catalunya es inviolable (55.3 EAC) y los miembros del Parlament son inviolables por los votos y las opiniones que emitan en el ejercicio de su cargo (57.1 EAC).

Y para colmo de las provocaciones (las cuales, sin excepción, han sido conllevadas con madura paciencia por Cataluña y los catalanes) el Plan de cercanías de Barcelona 2008-2015, que suponía un compromiso de inversión estatal de €4.000 miliones para modernizar y ampliar las infraestructuras de la red de cercanías. En octubre de 2016 se había cumplido el 10% de la inversión prometida. ¿Cómo entonces, podia el nuevo ministro, ofrecer un nuevo plan sin haber ejecutado el anterior? En Cataluña la pérdida total de credibilidad de los representantes del poder central, sean o no habituales ocupantes del palco del Bernabeu, supone un golpe definitivo para cualquiera que pretenda reconducir la situación sin recurrir, claro está, a intervenciones como las que el Sr. Guerra parece proponer y que corresponden más a un tic dictatorial o absolutista -con un espíritu de colonizador- que a una manera democrática de resolver los problemas.Me pregunto, para acabar, en cuántos artículos de Tiempo se ha dado voz (como ahora a Guerra) a los protagonistas catalanes del proceso hacia la independencia, en los últimos años. A Junqueras? A Mas? A Castellà? A Puigdemont? A Mas Culell? A cuántos prestigiosos intelectuales? 


Quisiera equivocarme -y lo digo sinceramente- pero en Cataluña existe la clara impresión -respaldada, además, con datos objetivos- de qué prácticamente todos los medios de ámbito estatal, públicos y privados, proyectan a sus lectores, oyentes y televidentes una única visión de lo que está pasando en Cataluña -muchas veces con manipulaciones e incluso grandes mentiras, blindadas contra la rectificación-, lo que les esconde buena parte de la realidad, y hace imposible que la gran mayoría sepa los motivos reales, profundos que han movido millones de catalanes a querer (re)constituir su propio Estado. Sin dejar de ser el mejor vecino de España.
Baròmetre de l'ús del català a Internet