Fes una piulada

Cercar en aquest blog

S'està carregant...

StatCounter

8.10.2016

Montcabrier2016

http://www.8demontcabrier.fr/programme.html

Vendredi 5 août 2016

A 18h • Eglise de Montcabrier

L'embellie du retable

* L.V. BEETHOVEN. Sonate violon et piano n°5 "Le Printemps"*

* J. HAYDN. Trio avec piano n°39

Entracte

* R. SCHUMANN. Quatuor avec piano opus 47*

                                               *********************

Samedi 6 août 2016

A 19h • Salle des fêtes de Puy L'Evêque

Pom, Pom, Pom, Pooom !

* L. BOCCHERINI. Quintette à cordes G 318* 

* F. POULENC. Trio pour piano, hautbois et basson

Entracte

* L.V. BEETHOVEN. Symphonie n°5


*********************

Dimanche 7 août 2016 

A 19h • Eglise de Montcabrier

Ma mère l’Oye au pays du canard

Dès 19h, une soirée en deux parties séparée par un long et copieux entracte !
* M. RAVEL  • Ma mère l’Oye
  • Prélude
  • La danse du rouet
  • L’oiseau prophète
  • Pavane de la belle au bois dormant
  • La belle et la bête
  • Le petit poucet
  • Laideronnette
  • Jardin féérique

Agrémentée de quelques surprises signées Rameau, Haydn, Schumann, Saint-Saëns et Prokofiev…

Pause repas sur la place du village

* Intermède Joanne McIver et Christophe Saunière*

* F. MENDELSSOHN • Symphonie Ecossaise*


*********************
Beethoven - Violin Sonata No. 5, Op. 24 (Spring) - Yehudi and Jeremy Menuhin. 25'04"

Robert Schumann - Piano Quartet in E flat major, Op. 47. Menahem Pressler (Verbier Festival 2008) 28'55"




Luigi Boccherini - String Quintet in E maj Opus 11 No 5 G275. Enrico Casazza & La Magnifica Comunità. 23'40" 




Joanne McIver et Christophe Saunière. Rennes le Chateau (2012). 45'37"


Mendelssohn: Symphony no. 3 in A minor, op. 56 | John Eliot Gardiner, London Symphony Orchestra. 41'45"  


7.31.2016

casquets, Italia


M'agradaria que algú que hi entén m'expliqués la història de la fabricació d'aquests casquets, òbviament del temps de la guerra espanyola (un hi posa 1937). Deuen ser del calibre 65 mm.

Personalment crec que deu ser munició del 
Cannone da 65/17 (Materiale di artiglieria leggera someggiabile), una peça de l'exèrcit italià.

Gràcies per endavant!








7.22.2016

guess

1. Guess where [I'll write "Scotland", but just to illustrate the questions] a judge in charge of an antifraud office, can say "We've shattered Scotland's health system".

__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera

Click here to see the right answer

2. Guess where the Interior Minister says he can get the public prosecutor to present false evidence to the courts to smear Scotland's pro-indy political leaders.

__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera


3. Guess where the Interior Minister can leak false information to the press to influence an election campaign in Scotland.

__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera


4. Guess in what country the top Court has barred resolutions of a regional Parliament, or tried to ban votes being held?

http://www.elmundo.es/cataluna/2016/07/20/578f421ce2704ea6028b4658.html

__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera






__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera






__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera






__ UK     __ Spain    __ Botchistan    __ Rep. Bananera






6.28.2016

Ara ho sé, Sr. Fernandez Diaz

Ara tinc la confirmació de la raó per la qual vaig tenir bloquejat el telèfon mòbil els dies 8 i 9 de novembre de 2014, amb trucades cada minut, o més, just abans i durant la celebració d'una consulta no referendària convertida, per ajustar-se al dret en una acció de participació ciutadana. Ho vaig denunciar als Mossos d'Esquadra en mateix dia, tal com havia fet els dies 10 i 11 de setembre, en què m'havia passat el mateix (a mi i a centenars d'independentistes). Sembla que el jutjat de guàrdia ho va arxivar en les dues ocasions.

Ara sé perquè se'm va dispara el servei "Rellamada" de Vodafone 54 cops, amb un cost de €0,2490 cada vegada.
  • El número 63641444* set cops (8 de novembre: 12:33, 12:39, 16:54, 18:17, 19:02, 19:49 i 20:36).
  • El número 65191209* un cop (8 de novembre: 13:57).
  • El número 66004290* cinc cops (8 de novembre: 13:24, 15:27, 17:59, 19:02 i  22:12).
  • El número 66163403* dotze cops (8 de novembre: 10:59, 11:21, 12:21, 12:39, 13:24, 14:50, 16:03, 17:59, 18:09: 18:17, 20:22 i 20:39).
  • El número 66968004* dinou cops (8 de novembre: 09:12, 12:33, 13:57, 15:27, 16:03, 16:07, 16:56, 17:38, 18:09, 18:17, 19:02, 19:49, 20:22, 20:39, 22:12; 9 de novembre: 11:22, 11:22, 14:59, 14:59)
  • El número 69791845* deu cops (8 de novembre: 09:14, 10:59, 12:21, 13:24, 17:16, 17:38, 17:59, 18:57; 9 de novembre: 15:59).

I encara, onze serveis "Dicta SMS" des de tres mòbils més entre els mateixos dies i hores... i amb el mateix cost de €0,2490 cada vegada.

L'11 de setembre, a part del bombardeig de trucades rebudes (que vaig acabar bloquejant) m'havien cobrat una trucada de 51 segons al telèfon de l'ANC (10 de setembre, 20:26), amb un cost de €0,915, perquè em va ser carregat amb un prefix "Internacional Checa/Eslovaca" al davant.  

"...Estamos jorobándoles el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació]..." Extracte de la conversa de De Alfonso amb Jorge Fernández Díaz, Madrid, 16 d'octubre de 2014.
http://www.publico.es/politica/fernandez-diaz-ideal-esto-juzgado.html

6.25.2016

A new film on the Third World War?


"We've destroyed their public health system". 

"We're screwing up their Telecommunications and ICT centre".

Script for a new film on the Third World War?

No, just a couple of extracts from the leaked transcript of a recorded conversation between a Spanish minister and a fellow compatriot, on how to put an end to Catalonia's democratic movement towards independence. This is the tip of the iceberg.

Spain. 2016.

6.23.2016

El Dr. Trueta, l'humanista

Intervenció meva a l'acte d'homenatge al Dr. Josep Trueta a la 
Castelldefels, 2 de juny de 2016
Primer de tot voldria donar les gràcies a la Societat per aquesta invitació i aquesta oportunitat de renovar el record del meu avi, el doctor Josep Trueta. No vull dedicar tot el temps als agraïments personalitzats, i per tant permeteu-me singular-los a la junta directiva, al comitè organitzador i al comitè científic a través d'un esment als doctors Joan Manuel Díaz Gómez, Josep Mª Cruzado i Alberto Martínez Vea. Gràcies.
Cada persona és producte del seu temps. És una obvietat. Josep Trueta, fill de metge neix el 1897... el mateix any que s'inaugura, a la mateixa ciutat, Els 4 Gats, un lloc emblemàtic dels intel·lectuals de l'època: escriptors, pintors, bohemis. Potser no és estrany, doncs, que aquest jove barceloní amb dots artístics se sentís atret per lapintura [i vídeo] com a possible professió. Un cop començada la carrera de Medicina (l'estudi de l'anatomia, li havia dit el pare, requeria dibuixar molt, i molt bé) aviat va decidir que faria art amb el cos humà, com a cirurgià. Metafòricament, és clar: no volia fer de tatuador!
Personalment estic segur que pertany a aquell col·lectiu, potser no gaire nombrós, de persones que podrien excel·lir en qualsevol professió que requereix l'ús de l'intel·lecte. I els indicis rauen en la seva curiositat innata, tant en el terreny de la seva disciplina acadèmica com amb la lectura de llibres d'història, sovint de Catalunya. Trueta devia tenir cap a 30 anys quan l'historiador peruà Luis de Ulloa va fer una sèrie de conferències, molt comentades, a l'AteneuBarcelonès i després al Centre Excursionista (el maig de 1927), abans de publicar, a Barcelona, el seu famós llibre «Cristòfol Colom fou català. La veritable gènesi del Descobriment». Ens explica La Vanguardia:
1a conferència: El erudito trabajo del investigador fue premiado con una gran atención durante la conferencia, y con una salva de aplausos al terminar la misma.
2a conferència: El señor Ulloa fue largamente aplaudido por el numeroso y culto público que siguió interesadísimo su científica disertación.
No tinc elements per afirmar que el meu avi assistís a les conferències, però en canvi sí que puc afirmar que va comprar el llibre, perquè al cap de potser 45 anys me'l va treure del prestatge, a casa seva a Santa Cristina d'Aro, i me'l va fer llegir, cosa que vaig fer apassionadament, per la temàtica.
Anys abans havia fet un llibre ell mateix, un llibre que ens ve al cap quan pensem en ell fora del context estrictament mèdic. És segurament el que fa que se'l consideri un humanista, és a dir (segons una definició), «una persona amb un fort interès o preocupació pel benestar, els valors i la dignitat humans». Aquest «interès o preocupació» de ben segur que li venia de mena, però el fet de viure la major part de la vida professional i acadèmica fora del seu país -i com a exiliat (a Anglaterra, 1939-1966), no pas per voluntat pròpia- combinat amb la situació d'opressió política del seu poble, durant tot aquell temps, enfocà el seu interès cap a la història de Catalunya.
«L'Esperit de Catalunya» és un llibre d'història, innegablement, però és un llibre que no pretén donar-ne una visió completa, sinó que concentra l'atenció del lector en una sèrie de personatges (catalans en el sentit ampli: les Corts de 1701 «parlen de nació catalana formada pels regnes de València i Mallorca i Catalunya que eren territoris federats i al seu torn, confederats amb Aragó»; i també la zona limítrofe d'Aragó, d'on prové Miguel Servet. Això permet presentar als anglesos (el llibre es fa per als aliats, que desconeixien la història de Catalunya i fins i tot la nostra existència fins que George Orwell publica, el 1938, la seva crònica Homage to Catalonia).
El llibre pot sorprendre per la seva erudició, i també per les circumstàncies de la seva redacció: com troba el temps, un cirurgià immers en una guerra mundial, dirigint el Departament d'Accidents d'Oxford, guarint ferits de guerra i víctimes dels bombardejos alemanys sobre Londres i moltes altres ciutats angleses, per estructurar el que serà el llibre, de documentar-se a les biblioteques (en aquest punt, viure a Oxford era un privilegi, és clar!), i de convertir tota la informació recollida en un llibre de lectura amena i sovint fascinant?
En el llibre no hi podia faltar el gran humanista valencià Joan Lluís Vives, per mèrits propis, és clar, però també perquè era l'únic compatriota que havia estat catedràtic a la Universitat d'Oxford (entre 1523 i 1528) abans que el meu avi: més de quatre segles abans!
Una altra demostració de la seva inquietud humanística ens l'aporta la conferència «Reflexions entorn de la pesta moderna: l'accident a lacarretera». Es tracta del discurs llegit el 16 de novembre de 1972 en la sessió inaugural del curs 1972-1973 de la Societat Catalana de Biologia, societat de la qual era el president.
Ens trobem [...] abocats a una investigació de gran amplitud que va des de I'estudi de la contribució humana, o sigui de les reaccions psicològiques de l'individu causant o víctima de l'accident, fins a la investigació dels altres elements contribuents com són la natura del vehicle, la qualitat i les característiques de les carreteres, la propietat de la llum, etc. Tots aquests factors que estan en curs d'investigació justifiquen plenament que en parlem avui en aquesta sessió inaugural.
Només un estudi acurat de tots els elements que condicionen l'accident, com és ara l'estat de les carreteres, la qualitat i les característiques dels vehicles que hi circulen, les velocitats permeses, els nivells d'alcohol a la sang dels conductors, el temperament predominant dels joves de cada país, etc., han permès que hom comenci a dominar, si no a eliminar, el que es avui l'equivalent del que foren en temps passats Ies pestes de què hem parlat. Per a posar en evidència que no exagerem, ens cal dir que l'accident a la carretera avui és la causa més elevada de mort i d'incapacitació existent entre els joves de 18 a 25 anys, a tots els pobles industrialitzats. (p. 6)
Trueta destaca que unes morts provoquen grans campanyes, i d'altres no. Així, fins el 30 de desembre de 1967, al Vietnam 9.353 nordamericans hi havien mort i 32.355 havien quedat ferits greus. Aquestes morts inspiraren la intensa campanya contra la guerra. En canvi el mateix nombre de nordamericans van morir en accidents de trànsit en només dos mesos de l'any 1966, sense gaires comentaris. Això evidencia que «reaccionem davant l'espectacle de la mort per accident, no pas pel nombre de víctimes, sinó per la manera com la mort es produeix». (p. 7)
Seguint Whitlock, Trueta creu que
«I'apatia i la indiferència s'han apoderat de tothom davant aquest desastre creixent i la mort a la carretera és acceptada com un atzar inevitable, com si formés part de la nostra manera actual de viure. Aquesta actitud fatalista no es justificada». (p. 8)
Crec que podem dir que en els darrers anys s'ha superat «l'actitud fatalista», i que les campanyes de les diferents administracions, més altres mesures de millora de la seguretat dels vehicles i accions a molts punts negres, han permès una molt sensible reducció dels efectes d'aquesta «pesta moderna». Trueta conclou que «Tot plegat, sembla que el factor de la psicologia individual és la part més important en la producció de l'accident». (p. 9)
En aquests dies que hem viscut els aldarulls nocturns a Gràcia, és bo recordar, com ho fa Trueta, l'efecte de l'agressivitat humana en molts accidents, i la sàvia reflexió d'Aldous Huxley:
«La violència pot solament produir corn a resultat més violència; allà on és emprada durant un període llarg es forma un hàbit de violència i es fa extremament difícil, per als qui en són responsables, de fer marxa enrera». (p. 10)
Trueta és l'exemplificació d'una contradicció profunda: un pacifista que es fa famós gràcies a (o per culpa de) les guerres. Sense la guerra civil, el seu mètode (proper al mètode Winnett-Orr) de tractament de ferides de guerra no l'hauria fet famós. Sense la guerra mundial, ni hauria col·laborat en el desenvolupament de la penicil·lina, ni hauria estudiat a fons els traumes renals causats per les bombes i arribat a les portes del premi Nobel. És significatiu, doncs, que cités a l'esmentada conferència Aldous Huxley, un convençut propagador de la no-violència que va fer reflexions profètiques sobre la guerra d'Espanya que es lliurava en el moment d'escriure l'obra (1937).
Quan publica The Spirit of Catalonia (PDF; després traduït i editat com a l'Esperit de Catalunya), acaba amb unes amargues reflexions, com correspon al moment: 1946.
En ciència, quan el resultat d'un experiment es repeteix sempre igual, vol dir que els factors causals no varien. El mateix podem dir ací. No hi ha dubte que la tan sovint repetida tragèdia d'Espanya, i particularment dels catalans, té una causa concreta i extirpable. No és un afer que pertoqui solament als catalans. Els pobles civilitzats haurien d'interessar-se a evitar que s'estronqués una font de llum i progrés que brillà en el passat, quan el govern propi assegurava la llibertat dels catalans i els bascos...
Tot sovint em demano com hauria reaccionat l'avi Trueta si hagués pogut viure més enllà del 1977 (d'uns mesos abans, segurament de l'onze de setembre de 1976, hi ha una foto d'ell, exultant davant d'una enorme senyera). Somiador de solucions peninsulars confederals, pensaria ara que són impossibles? És una pregunta inútil perquè no pot ser contestada. El que sí que puc dir és que la seva família continua estimant aquesta terra.
Per concloure, vull tornar a la definició de l'humanista: «una persona amb un fort interès o preocupació pel benestar, els valors i la dignitat humans». I em demano si una persona que ha pres el jurament d'Hipòcrates pot ser una altra cosa?! Un metge que tractés els pacients només com a «casos» o, pitjor encara, com a números, no seria digne de la responsabilitat, la gran responsabilitat que té. Un metge que no pogués aixecar la vista i veure la seva professió en l'entorn social (i econòmic, i polític) en què viu, es quedaria a mig camí.
En definitiva, la calidesa del tracte del bon metge, que vaig tenir moltes oportunitats de comprovar en el meu avi (fins i tot vestit de pare Noel, a l'hospital!), és sovint el que més aprecia la persona que necessita la seva ajuda. La humanitat del metge, l'humanisme del metge, que vetlla pel benestar, els valors i la dignitat humans.



Enllaços






7 Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 1976: 33 http://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/238010/320270

6.18.2016

El pensament polític de Serra i Moret

De Mercè Barceló, El pensament polític de Serra i Moret: nació, democràcia i socialisme

"L'estat que, com Espanya, s'adjudica com a missió la propagació de la fe catòlica sense que es trobi un sol cristià; l'estat que perd miserablement un imperi providencialment per- vingut, que perd la personalitat internacional, que sosté a punta de llança les castes feudals, el latifundi, les servituds, l'estagnació econòmica i la fam de la immensa majoria de la població com a institucions permanents i invulnerables, no és un estat nacional, ni sociològic, ni un embrió d'estat de cap mena, si no una empresa de cretins, una reserva de retardats que el món esguarda com a experiència única." Però els catalans «per bé que presoners, podem dir que som aliens, estranys a l'afer  (...). Els catalans no hi tenim res a veure i la nostra culpa radica només en no haver fet els sacrificis necessaris per desfer-nos d'aquesta pestilència».

La Catalunya democràtica, impregnada d'esperit mercantilista i treballador, la Catalunya del seny i del federalisme, ha restat sempre empresonada per una Espanya autoritària, repressiva i feudal. Cal, doncs, triar entre dos camins: construir a Espanya un Estat democràtic i federal o prendre el camí de la independència nacional. Serra i Moret, però, no donà una resposta única a aquesta qüestió sinó que al llarg de la seva obra anà elaborant una solució diferent en relació amb les possibilitats que cada moment històric oferia. ... (p. 105) 

https://books.google.es/books?isbn=8429724427
 

https://books.google.es/books?id=onqgAAAAMAAJ&q=%22+internacional,+que+sost%C3%A9+a%22&dq=%22+internacional,+que+sost%C3%A9+a%22&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjru73qvbLNAhXMWxoKHcO2BUkQ6AEIGzAA


Gràcies a Jordi Romaguera per aquests textos.

Un concert el dia que vaig néixer!

Justament el dia que vaig néixer, el que seria dècades després el meu sogre -el violinista Vicenç Prats- i la seva cosina la pianista i professora Pepita Prats, van fer un concert a Girona.

Entre els papers de la família hem trobat el programa d'aquell concert, i ofereixo enllaços a les obres anunciades, naturalment tocades per altres intèrprets. No sé si van fer cap bis: li ho demanaré al Vicenç!

Ludwig VAN BEETHOVEN:Romança en Fa (Opus 50? Versió de Stefan Jackiw i Ji-Yong)

Ludwig VAN BEETHOVEN: Romança en Sol (de la Sonatina per a piano? Versió de David Ruzicka)

Johann Sebastian BACH: Preludi de la Sonata en Sol Menor per a violí sol (versió de David Milsom)

Wolfgang Amadeus MOZART: Minuet (en Re, Divertimento No.17, K.334? Versió de Yascha Heifetz)


...ooo888ooo...

Antonin Dvorak: Humoreske (Núm. 7? Versió de Josef Suk)

Brahms: Vals (Opus 39 Núm. 15? Versió d'Erica Morini)

Franz DRDLA: Souvenir (versió d'Eugene Ormandy)

Joseph ACHRO: Melodia hebrea (versió de Misha Elman)

Pablo DE SARASATE: Malagueña, Opus 21, Núm. 1 (versió de Yehudi Menuhin)
Baròmetre de l'ús del català a Internet