Dies des del Referèndum de l'u d'octubre de 2017

Fes una piulada

Cercar en aquest blog

StatCounter

2/10/2008



Linguistic peace under threat in Catalonia: Spain's Partido Popular instrumentalise language issues to try and win votes

The Spanish People's Party, in opposition since losing the General Election in 2004, has recently published its Election Manifesto, a 50-page document with 234 policy statements. Several of them are couched in sugary terms which may at first glance seem reasonable to the layman, but which on closer observation are seen to conceal disturbing intentions. If carried out, they could lead to serious social conflict. Let us briefly look at four of them.

114. Garantizaremos por ley el derecho a utilizar y a estudiar en castellano en todas las etapas del sistema educativo.

= "We shall ensure by law the right to use Spanish and to study in it at all levels of the education system".

This is designed simply and solely to strike at the very heart of the school system on Catalonia. It was democratically devised by the Parliament of Catalonia over 20 years ago and sets out to make sure that schoolchildren are not separated by language, that is, that there is no risk of cultural apartheid. By law, all students have to achieve a full command of both Catalan and Spanish (the two official languages) by the end of their compulsory education. Is this not enough? We're talking here about two Romance languages: the speakers of one can learn the other quite quickly. The Parliament of Catalonia laid down the right to use and to study in Catalan at all levels of the education system, simply because it has been the language of the territory for 800 years or more. Spanish is a complusory subject in all grades.

The People's Party's proposal is built upon the quite unstable foundations of a couple of bogus studies that claim that Spanish-speaking children do badly at school because lessons are taught mainly in Catalan. It would have a highly divisive effect on Catalan society, and shatter the current levels of Catalan that ALL school children attain (and which, overall, are lower than the levels of Spanish).

201. Desarrollaremos una Política Nacional para la Mejora de la Calidad de la Educación, que proporcione estabilidad al sistema y garantice entre otros objetivos: la reducción del fracaso escolar, la igualdad de oportunidades en el sistema de becas, la solidaridad, la movilidad de los alumnos y el derecho a estudiar en castellano en todas las etapas del sistema educativo.

= "We shall develop a National Policy for Improving the Quality of Education, which will give the system stability and which will ensure, among other objectives: the reduction of student failure, equal opportunities in the grants system, solidarity, pupil mobility and the right to study in Spanish at all levels of education".


The People's Party insidiously links the "right" to study in Spanish (a false right: being an official language merely means that all pupils have to learn it!) with a policy aimed at quality in education. What will "stability" put an end to? What does "solidarity" mean, when the fiscal deficit endured by Catalonia is already crippling? "Pupil mobility and the right to study in Spanish" could easily mean laying down that all university classes where there is even a single student from the rest of Spain have to be in Spanish (about 60% of BA classes are in Catalan).

204. Desarrollaremos un modelo de enseñanza bilingüe (castellano e inglés) o trilingüe en aquellas Comunidades Autónomas con lengua cooficial, asegurando la formación del profesorado en inglés. Articularemos un Programa Nacional de Becas para aumentar las oportunidades de estudio en el extranjero.

= "We shall develop a model of bilingual (Spanish and English) or trilingual (in regions which have their own official language) education, and ensure the training of teachers in English. We shall design a National Grants Programme so as to increase ooportunities for studying abroad."


The People's Party seems to be unaware that the Spanish parliament does not have the power to impose bi- or trilingual models in schools. It is the regional Parliaments that have such powers (even though they are subject to constraints, unlike the German länder, Flanders or Scotland, for instance).

113. Esta reforma [de la Constitución] tendrá como ejes básicos:
[...] • Dotar al Estado de los instrumentos necesarios para garantizar la igualdad de los españoles en derechos, deberes y oportunidades.


= "This reform (of the Constitution) will have as its basic aims [...] to provide the State with the instruments needed to ensure the equality of Spaniards in rights, duties and opportunities."

Again, the language used here sounds wonderful: "equality", "rights and duties", "opportunities". But there are sufficient instruments built into the Spanish Constitution already, so perhaps the party has a hidden agenda, once again aimed at the Catalans (note that nowhere in the whole of Spain does this party win as few votes as it does in Catalonia; is this a cause or an effect of these election pledges, probably aimed first and foremost at the party's clientele in the rest of Spain?).

Conclusions

None of this would seem so threatening were it not for the precedents of the experience of previous terms in office of the Partido Popular, notably in the period 2000-2004. The fact that the Partido Popular is a party that in many ways smacks of the old Francoist ideology, and significantly, has repeatedly refused to vote in favour of motions which condemn the practices of the Franco dictatorship, should put democratic Europe on guard. As the former President of the Italian Republic Francesco Cossiga has often put it, the Partido Popular are in many ways the heirs of all that Franco stood for. He indeed described former PP leader José María Aznar as a "legionary sergeant".

Once again, the Spanish conservatives are resorting to language (which simply ISN'T a social issue in Catalonia) as a political hatchet. They know it wins votes for them in other parts of Spain, where grossly distorted stories circulate about what goes on in Catalonia (for instance, as shown in a grotesque programme on the PP-controlled Madrid TV channel some months ago). In 2008 Europe, where else may we see this kind of territorial hatred being fanned to favour State-nationalist vote to the detriment of the identity and rights of stateless nations with poor political coverage? Perhaps it will now become clearer to many why it is that so many Catalans would like their country to be a sovereign state in the EU, instead of remaining attached to Spain and being subjected to the whims of Spanish nationalist parties!






1/22/2008

L'acte del Lehendakari Juan José Ibarretxe a la sala AXA (abans Winterthur) de Barcelona, el 17 de gener de 2008



L'acte, organitzat conjuntament per tres dels principals moviments sobiranistes (Sobirania i Progrés, la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD), i el Cercle d'Estudis Sobiranistes, va agregar més de 700 persones que varen omplir de gom a gom l'auditori. Va ser un acte més de sobiranisme multitudinari!

A continuació, enllaços a alguns dels reportatges periodístics i gràfics de l'acte.

1. Vídeos

a. L'ovació d'un minut en entrar l'Ibarretxe a la sala AXA (Winterthur) el 17 de gener de 2008 (1 min 2 segons)



b. Parlament inicial en català (2 min 48 segons)



c. Aplaudiments finals (1 min 49 segons)



d. Entrevista La Nit al Dia (a Vitòria)



2. Articles.

Avui:
1. http://paper.avui.cat/article/politica/112474/ibarretxe/no/afluixa.html
2. http://www.avui.cat/article/mon_politica/19093/ibarretxe/il%B7lusiona/amb/la/seva/proposta/sobiranista.html

Racó Català: http://www.racocatala.cat/articles/15809

Europa Press: http://www.europapress.es/00059/20080117214451/ibarretxe-diu-lluitara-fins-limit-les-seves-forces-per-portar-terme-seu-pla.html

El Periódico de Catalunya: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=475490&idseccio_PK=1008&h=

El Punt (editorial, dissabte, 19 de gener de 2008): http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2704818

El Singular Digital: http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=15656

PR Catalunya: http://www.prnoticias.es/index.php?option=com_content&task=view&id=10005257&Itemid=186

Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=7861

Diari de Girona: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2938_6_242296__Catalunya-Ibarretxe-admet-porta-Zapatero-demandes-basques

e-Noticies: http://www.e-noticies.com/actualitat/maragall-seu-a-primera-fila-en-la-confer%E8ncia-dibarretxe-33970.html

Diari de Balears: http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+4+196351

Yahoo!: http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080117/tlc-ibarretxe-diu-que-lluitar-fins-al-lm-5da5357_1.html

El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/17/barcelona/1200603039.html

(i foto cita Mandela: http://estaticos01.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2008/01/17/1200603039_0.jpg)

12/17/2007

VERGONYA!



En aquesta era de telecomunicacions, i la introducció de sistemes digital terrestres que permeten eixamplar enormement l'oferta televisiva, com pot ser que al cap de més de vint anys de recepció de TV3 al País Valencià, el govern de la Generalitat Valenciana s'atreveixi a tancar els repetidors instal·lats, gràcies al finançament privat, al llarg del país?


12/06/2007

Joan Ferran i Serafini (PSC), la "crosta nacionalista" i els periodistes











El diputat socialista Joan Ferran ha dit que "ens dóna la impressió (sic) que, de totes les televisions públiques, la televisió pública més antigovernamental que estem veient és precisament la nostra". Això ho va dir a la novena sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Parlament de Catalunya, celebrada el passat dia 30 de novembre de 2007.

Aquest diputat és portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament de Catalunya i membre de la ponència redactora de la Proposició de Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Joan Ferran va atacar els periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio amb una dura intervenció (PDF, pàgines 32 a 34) en què, en nom del Grup Socialista, va expressar "la nostra preocupació específica [...] sobre la magnificació d’alguns aspectes que consideràvem minoritaris del que succeïa al nostre país i que crèiem que se’ls donava un tractament que després els feien, en certa manera, tenir una dimensió que no es mereixien en si. No per la qualitat que poguessin tenir, però sinó per la seva magnitud." Es demana perquè "s’obre un Telenotícies Cap de Setmana fent una crida a una manifestació com la de l’1 de desembre. O com un informatiu de Catalunya Informació repica moltíssimes vegades al llarg de tot el dia unes paraules, que són clarament incisives, del portaveu del principal grup de l’oposició contra el Partit Socialista."

Irònicament, feia uns minuts que el president de la Corporació Catalana, el sr. Joan Majó, havia constatat que "en la valoració que fa el públic seguim sent, any rere any i mig any rere mig any, el canal de televisió amb més pluralitat política. Però no una mica més que els altres, no; amb més del doble del següent. És a dir, a l’última enquesta del CAC nosaltres sortim com el més imparcial per part d’un 16 per cent; el següent és un 8 per cent; el següent, un 6; el següent, un 5. És a dir, se’ns considera més imparcials pel doble de gent de la que considera imparcial el següent."

Pocs dies després, concretament el 4 de desembre, Joan Ferran va ser entrevistat al Periódico de Catalunya. Segons el diari, "El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya".

"La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió."

La reacció davant d'aquestes declaracions ha estat molt forta. Com a botó de mostra, Joel Joan - actor i promotor de Sobirania i Progrés, comenta "la crosta nacionalista" al Club de TV3:

http://es.youtube.com/watch?v=Gl5YzqBv70g


He rebut aquesta nit passada un comunicat en què els periodistes dels mitjans de comunicació públics de Catalunya es defensen de la greu i insòlit acusació feta pel diputat sr. Joan Ferran, del Grups dels Socialistes de Catalunya.

El comunicat l'he hagut de corregir, tant per errors d'ortografia, com de gramàtica i de picatge, i aquí el reprodueixo:

AL POBLE DE CATALUNYA

Els i les periodistes que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya hem decidit enviar privadament un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana als nostres llocs de treball.
Aquest correu s'envia voluntàriament, i de manera particular, a les famílies, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o el doneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.

1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mitjans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya, Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mitjana, COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables de mobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.

2.-Igualment, rebutgem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de la independència de Catalunya.

3.- Els i les periodistes que treballem als Mitjans Públics tenim, això sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mitjans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mitjans Públics hem aconseguit el lloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, a més, per sentència dels tribunals.

4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passat Primer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2.006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donar la Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de febrer de l'any 2.003. En cap cas la vem donar nosaltres.

5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de Juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport del Prat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s’enlairessin amb els passatgers sense les seves maletes, així com de l'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud des de el Peatge de Tarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcional per part del Govern Català, i també de la interrupció del Servei de Rodalies en tres línies de RENFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'octubre fins el 30 de novembre.

6.- Aquests esdeveniments han estat objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben les infraestructures bàsiques al Principat però en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabilitat d'aquest col·lectiu professional la seva solució, però sí la d'informar. Per això som periodistes amb criteri.

7.- Quan els i les periodistes ens hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passada pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els euros que aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia més completa que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació. Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i de les periodistes catalans, i fins i tot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència pública. Tampoc ens ho hem inventat.

8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem la independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca qui te sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicili familiar. Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d’aquesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, però sense influir a l'hora de donar la notícia.
Per això tenim un Codi Deontològic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organisme que, en breu, s'adreçarà, si pot, públicament.

9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, reconegut per les Nacions Unides que nosaltres respectem des de el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a qualsevol país europeu. Mai des de la transició, ni en la pitjor època del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de la invasió de l'Iraq, havíem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: els advocats/des?, els/les mestres?

10.-Igualment ens veiem en l’obligació d'aclarir que la decisió dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragall i Mira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i exprimeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà.
A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes de Catalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.

Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col·legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situació de Catalunya, a hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el País Basc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió que les seves respectives poblacions prenguin lliurement.

El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de Març en veure el que ens cau a sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, per endavant, amb la vostra comprensió.

Els i les periodistes dels diferents Mitjans Públics de Comunicació de Catalunya.

Barcelona, el 5 de desembre de 2007


Tot això em resulta irònic: recordo haver sentit a alts càrrecs de Convergència queixar-se, en els darrers anys de la presidència de Jordi Pujol, que els mitjans de la CCRTV (TV3 i Catalunya Ràdio) estaven infestats de sociates!

Deu ser una paranoia constant del que governa....

12/01/2007

Over 200,000 Catalans demonstrate in Barcelona














Hundreds of thousands of Catalans demonstrated peacefully for over three hours in the centre of Barcelona on Saturday December 1st 2007, to protest about the chaotic state of transport infrastructures in Catalonia, as a result of decades of under-investment by central government. Many also called for independence from Spain.

This was the largest demonstration in Barcelona since the massive one on February 18 2006, calling for respect for, and acknowledgement of, Catalonia's right to decide on its own future.

Sobirania i Progrés came out in force, alongside many dozens of other organisations.

Articles and videos (in Catalan):

· News report
· News report (video, Vilaweb, 3m 19s): video
· News report (video, after ad): video
· Manifesto (after ad): video
· A second manifesto calling on the Valencian regional government not to close down the booster stations that have let Valencians pick up Catalan TV for 20 years, and to withdraw a crippling 300,000 Euros fine: "Toni Albà llegeix un comunicat per reclamar el dret de continuar veient TV3 al País Valencià en la manifestació de l'1-D pel dret de decidir". Manifesto (video, Vilaweb, 30s): video

Other articles (in Catalan):


· La Malla: Marxa massiva per reclamar infraestructures dignes (Massive march to demand worthy infrastructures).
· El Punt: Catalunya diu prou. Centenars de milers de manifestants exigeixen el dret a decidir (Hundreds of thousands of demonstrators demand the right to decide).
· Avui: Catalunya diu prou. Res no atura la indignació (Catalonia says enough. Nothing can stop our indignation).
· El Periódico: El malestar català ocupa el carrer (Catalan discontent takes to the street).

Articles (in Spanish)

· La Vanguardia: Decenas de miles de personas toman el centro de Barcelona para reclamar su derecho a decidir (Tens of thousands of people take over the centre of Barcelona to demand their right to decide).
· Diari de Balears: Marxa massiva a Barcelona per poder decidir les infraestructures (Massive march in Barcelona to be able to decide on infrastructures).
· Público: Serio aviso al centralismo (Serious warning to centralism).
· El País: La manifestación por el caos de Renfe deriva en un clamor independentista (The demonstration on the chaos in Spanish railways gives way to a clamour for independence).
· El Mundo: Miles de catalanes reivindican su derecho a decidir sobre las infraestructuras Thousands of Catalans demand their right to be able to decide on infrastructures).

Article (in English)

· Baltimore Sun: Transport chaos fuels Catalan nationalism.

Article (in French)


· Le Monde (1 Dec 2007):
Barcelone la fière se lézarde (Proud Barcelona is cracking)
LE MONDE | 01.12.07

© Le Monde.fr

11/13/2007

Jornada sobre sobiranisme
Dissabte 10 de novembre Òmnium va organitzar una jornada sobre el futur de Catalunya. La convocatòria deia:

Una part important de la societat catalana està experimentant una creixent eufòria sobiranista. La crisi de les infraestructures no ha fet més que estendre aquestes inquietuds i, malgrat que el clima que genera es d'un cert desànim, les organitzacions partidàries de l'alliberament nacional del nostre país creuen que és un moment clau per obrir un debat sobre les estratègies de cara al futur.

Amb l'ajuda de l'excel·lent cercador de nortícies en català, http://www.huubs.com/ he trobat diferents relats i opinions sobre la jornada, a la qual assistí. "Els partits refreden l'ímpetu sobiranista de les plataformes" resava El Periódico l'endemà, parlant de ... "l'ímpetu sobiranista que, al matí, havien avivat ponents del Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés. [...D]e les ponències de les tres entitats sobiranistes i el posterior debat es va desprendre que Catalunya, després del fracàs del nou Estatut, està preparada per iniciar un procés per aconseguir la independència. Tot i admetre que encara no hi ha la majoria social necessària per a un referèndum d'autodeterminació, els sobiranistes van posar com a exemple el Quebec i van argumentar que la majoria s'anirà creant quan s'iniciï el procés."

El diari no va aclarir l'important fet, per a mi, que cap dels oradors -Isidre Molas (PSC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Josep Rull (CiU) i Anna Simó (ERC)- no va assistir a la sessió del matí, i per tant varen esquivar, sense saber-ho, els més importants aportacions de la sessió del matí.

El mateix dia 11 de novembre, per la seva part, Mar Jiménez de l'Avui deia que "L'àgora del catalanisme bull d'idees": "Els participants coincideixen que el model autonòmic s'ha esgotat i es debaten entre el federalisme plurinacional i la independència".

Continuava l'Avui: "El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo ... va definir amb precisió que el que caracteritza Catalunya en aquest moment és l'"autoindeterminació". Malgrat tot, els participants en la jornada van confluir en la necessitat de sumar esforços per construir el futur de Catalunya."

La intervenció, al meu parer, més lúcid i convincent va ser d'Alfons López Tena, que segons l'Avui... "va proclamar que ja que des de 'Catalunya no tenim força per transformar Espanya, però tenim capacitat per destruir-la, podem convertir-nos en un problema'. A més, el jurista, que va rebre la principal ovació del dia, va advocar per superar la dualitat catalanisme-espanyolisme i donar pas a la distinció unionisme-independentisme."

Entre les intervencions dels polítics, esmentarem
la de Joan Herrera, dirigent d'ICV que després de defensar el model d'Estat federal plurinacional, segons explica Mar Jiménez per precisió, "per reafirmar els seus arguments, va formular retòricament la pregunta: 'Què és més difícil, la reforma de la Constitució o la independència?'. El públic, esperonat per les intervencions clarament independentistes del matí de López Tena, Mònica Sabata i Ramon Carranza, va sorprendre'l responent, enmig d'una remor de rialles: 'La independència!'.

Vilaweb parlava de
"Sobiranistes de dues velocitats", reconeixent que per a "tres plataformes, Catalunya és al punt idoni per treballar per l'autodeterminació; els partits discrepen entre independència i federalisme". Segons Vilaweb, "Anna Simó (ERC) va declarar esgotada la via autonomista i va reclamar «desacomplexament» per fer via cap a la «desconnexió progressiva» de l'Estat abans de la independència. En canvi, Josep Rull (CiU) va esmentar el confederalisme com a pas intermedi del «projecte d'alliberament nacional»."

En definitiva, Vilaweb concloïa que "
La jornada va deixar en evidència que la rauxa de les plataformes, que van acordar que el país travessa un moment òptim per començar a treballar per una consulta d'autodeterminació –i la independència–, contrasta amb el seny i un ampli ventall de matisos expressats pels partits", però la "rauxa", haig d'afegir, va ser molt matisada també, i totes tres enttiats varen reclamar un treball en positiu, per anar guanyant vots favorables, en el futur referèndum, entre sectors marginats a qui s'ha d'explicar com la situació actual els perjudica socialment i econòmica i que fins ara han estat reticents. Les darreres enquestes (amb totes les cauteles que mereixen) indiquen que hi ha 2.000.000 de persones ja disposades a votar que sí -i doncs trencar amb l'estatus quo- en el futur referèndum ... i això sense cap mena de debat públic sobre el tema. En aixì, els particxpants varen coincidir que els partits han de deixar de perdre el temps intentant fer una pedagogia -impossible- a l'Estat, i han de començar a fer pedagogia a casa, oimés després de la desastrosa experiència de la redacció del nou Estatut d'Autonomia.

Per la seva banda, La Vanguardia anunciava amb un titular que contrasta absolutament amb les declaracions de Jordi Porta, el president, que va ser exquisit en mantenir l'entitat al marge de les posicions polítiques concretes : "
Òmnium Cultural cree que es momento para la soberanía". M'estranya que es pugui equivocar d'aquesta manera, i em dol que aquest missatge s'hagi escampat entre tots els lectors.

No podíem esperar gran cosa de positiu de l'ABC, que proclamava "
El PSC acude con CIU, ERC e IC a un foro que propugna la independencia catalana
". Dedicava més de 20 línies parlant de la sessió de tarda (les intervencions dels partits) quan els més de 200 assistents crec que vàrem ser unànimes en qualificar la sessió del matí (menys de 5 línies) com un fet històric.

En una editorial (12 de novembre), Tribuna Catalana afirma "Reforçar i consolidar Òmnium i la societat civil" i fa una apassionada crida als catalanas perquè ens associem: "Reforcem, doncs, amb milers de socis Òmnium Cultural, integrem el màxim de professionals a l'ACP, intel·lectuals, universitaris i periodistes a l'Opinió Catalana i l'activisme lingüístic a la PL i a la CAL. No ens quedem a casa, és hora de fer pinya."

Si em permeteu una consideració final: els oradors del matí varen deixar molt clar que creuen en el país i la seva gent, que creuen en el seu futur, i que vibren amb i per al pais. A la vista de com va anar la resta del dia, m'agradaria poder dir el mateix del conjunt de la nostra actual classe política.

Altres enllaços:

BLOGS

* http://blocdenroger.blogspot.com

* http://carlescampuzano.blogspot.com/2007/11/entre-la-retorica-i-la-realitat.html (tot i que "No vaig poder assistir a la primera part de la jornada").

* http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70434
: Weblog de Xavier Mir, amb dues
aportacions: "L'independentisme pren el relleu al catalanisme en la centralitat", i "Les estadístiques, en Colomines i la Paluzie". "L'independentisme" escriu Xavier Mir citant Antoni Vives, "està ocupant cada cop més la centralitat política del país".

Si en coneixeu m
és (de gent que hi va assistir, i amb autor sense pseudònim, és clar!), digueu-m'ho!


ALTRES DECLARACIONS D'ASSISTENTS

Anna Simó, d'ERC (a Tribuna Catalana): "La nostra alternativa passa per articular una majoria social que opti per un estat propi com la millor opció per desplegar les nostres capacitats nacionals, de benestar col·lectiu i de competitivitat econòmica, perquè la nostra dependència és una trava per desplegar-les. L'eina ha de ser una consulta popular per la via de referèndum..."

7/11/2007









Queen Mary College, University of London
5-7 de juliol de 2007

Un memorable esdeveniment, molt ben organitzat per la Roser Pujadas (gràcies!). Esperem que les actes es puguin editar en anglès, ni que sigui en format digital (o és que no hi creiem?!).

Ens ha fet reflexionar: quins aspectes de la nostra cultura i identitat poden ser d'interès per a persones d'altres cultures, poc familiaritzades potser amb la nostra realitat.
Però també ens hem donat elements per veure com la nostra llengua, en el concert de les llengües del món, està molt ben situada a internet. Ara només cal que ho estigui, en la mateixa mesura, en el món del dia a dia! Depèn de nosaltres mateixos...


Vicent Partal: Dies de Londres
Carme Pla: Viatge a Londres

5/31/2007

Errors en les adreces de "los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda" a Catalunya. 2007-2013!


A sota hi ha la correspondència meva, de l'any 2007, intentant que el Ministeri d'Hisenda simplement repecti els nomenclàtors de les poblacions catalanes. L'interessat pot anar a les URLS acutalitzades per veure com continuen gairebé tots els errors, al cap de quatre anys!

Haurien passat de corregir adreces mal escrites en castellà a, per exemple, Àvila o Conca, si un ciutadà els ho fes veure? Tinc els meus dubtes...

...ooo0000oo...

1

Tema: Errors a 4 pàgines

Data: 30/04/07 23:02

De: Miquel Strubell Trueta

A: sugerencias.portal@meh.es

Benvolguts senyors,

Relación de direcciones de los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda en BARCELONA":

 Errors a la pàgina http://www.minhac.es/Portal/El+Ministerio/Directorio/ListaDirecciones?id=08


“Travesía de Gracia” per “Travessera de Gràcia” 2013: ENCARA PER CORREGIR
“Puerta del Angel” per “Portal de l’Àngel” 2013: ENCARA PER CORREGIR
“Gramanet” per “Gramenet”“Pº de Lorenzo Serra” per “Pg. de Llorenç Serra” 2013: Pº de Llorenç Serra, 22  - MIG CORREGIT
“Raimundo d´Abadal” per “Raimon d’Abadal” 2013: Corregit
“Rambla Samá” per “Rambla de Samà” 2013: ENCARA PER CORREGIR
“Circunvalación” per “Circumval·lació” suprimit
“Pº de Jacinto Verdaguer” per “Pg de Jacint Verdaguer”2013: ENCARA PER CORREGIR
“Vallgorgina” per “Vallgorguina” 2013 CORREGIT!!
“Rubio y Ors” per “Rubió i Ors” …suprimit

 "Relación de direcciones de los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda en GIRONA":

2011: http://www.meh.es/es-es/el%20ministerio/directorio/paginas/listadirecciones.aspx?idprovincia=17

 2013: http://www.minhap.gob.es/es-ES/El%20Ministerio/Directorio/Paginas/ListaDirecciones.aspx?idProvincia=17


Delegación de Economía y Hacienda de Girona:
"Avda. de Jaime I, 47" per "Jaume I" 2013: Corregit
"Travesía de la Creu" per "Travessia de la Creu" suprimit
"C/. Cruz" per "C. de la Creu" 2013: Corregit: Cap de Creus
"Avda. del Club Náutic" per "Av. del Club Nàutic" 2013: Corregit: Cap de Creus
"Pza. de la Palmera" per "Pl. de la Palmera" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"Avda. de Uruguai" per "Av. de l'Uruguai" (vegeu http://www.olot.org/cultura/nomenclator/nomenclatorllistat.htm)
Complex fito-sanitario" per "Complex fitosanitari"


"Relación de direcciones de los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda en LLEIDA":
http://www.minhac.es/Portal/El+Ministerio/Directorio/ListaDirecciones?id=25

2011: http://www.meh.es/es-es/el%20ministerio/directorio/paginas/listadirecciones.aspx?idprovincia=25

 2013: http://www.minhap.gob.es/es-ES/El%20Ministerio/Directorio/Paginas/ListaDirecciones.aspx?idProvincia=25

"Pza. de Cervantes" per "Pl. de Cervantes" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"Pza. de España" per "Pl. d'Espanya" suprimit
"Carretera de Seo de Urgel-Andorra" per "Carretera de la Seu d'Urgell-Andorra" suprimit

"Relación de direcciones de los Centros Directivos del Ministerio de Hacienda en TARRAGONA":

2011: http://www.meh.es/es-es/el%20ministerio/directorio/paginas/listadirecciones.aspx?idprovincia=43

 2013: http://www.minhap.gob.es/es-ES/El%20Ministerio/Directorio/Paginas/ListaDirecciones.aspx?idProvincia=43

"Pza. de los Carros" per "Pl. dels Carros" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"Pº de la Misericórdia" per "Pg. de la Misericòrdia" 2013: ENCARA PER CORREGIR
"San Carlos de la Rápita" per "Sant Carles de la Ràpita" 2013: ENCARA PER CORREGIR

Miquel Strubell i Trueta

2

Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 03/05/07 11:14
De: Sugerencias Portal WEB Ministerio
A: Miquel Strubell Trueta

Estimado Miquel:
no se trata propiamente de errores sino que de estas páginas solamente existe la versión española, por lo que en principio las direcciones aparecen en castellano. En efecto, como habrá podido comprobar, no todas las páginas del Portal están traducidas a los distintos idiomas cooficiales e inglés y francés y éste es el caso al que hace referencia. Para su tranquilidad le informamos que en las páginas en versión catalana todas las direcciones aparecerán en dicha lengua.
De todos modos muchas gracias por su aviso y no dude en hacernos todas las sugerencias que estime oportunas para mejorar nuestro Portal.
Atentamente,

Unidad de Gestión de Contenidos en la Red
Correo: sugerencias.portal@meh.es
S.G.T. Subsecretaría del Ministerio de Economía y Hacienda
C/ Alcalá, 5.

28014 Madrid


3

De: Miquel Strubell Trueta
Enviado el: jueves, 03 de mayo de 2007 17:40
Para: Sugerencias Portal WEB Ministerio
Asunto: RE: Errors a 4 pàgines

Estimado Sugerencias,
Gracias por contestar.
"Errores" es por decirlo finamente.
La legislación de las administraciones competentes en decidir los topónimos en Cataluña no admite traducciones ni al castellano ni a ninguna lengua!
¿A quién hay que reclamar que su Ministerio respete la legislación vigente?

Miquel Strubell i Trueta

4

Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 07/05/07 11:33
De: Sugerencias Portal WEB Ministerio
A: Miquel Strubell Trueta

Estimado Miquel:
sin ánimo de entrar en polémica, le señalaremos que siempre que es posible se respetan los topónimos en catalán. Por ello, se habla de Girona (y no de Gerona) y de Lleida (y no de Lérida).
En todo caso, lo que pretendemos es llegar al mayor número de personas y para ello consideramos que lo más eficaz es utilizar el castellano que, de acuerdo con el art. 3.1 de nuestra Constitución, es la lengua oficial del Estado, y que todos los españoles tienen el deber de conocer.
Por último, queremos comentarle que la política de comunicación de las webs institucionales la determina el Ministerio de Administraciones Públicas, incluído el tema del multilenguaje, por lo que deberá Ud. dirigirse a dicho Departamento para plantear una posible queja al respecto.
Un cordial saludo,

Unidad de Gestión de Contenidos en la Red
Correo: sugerencias.portal@meh.es
S.G.T. Subsecretaría del Ministerio de Economía y Hacienda

C/ Alcalá, 5.
28014 Madrid
M.

5

Tema: RE: Errors a 4 pàgines
Data: 15/05/07 18:57
De: Miquel Strubell Trueta
A: sugerencias.portal@meh.es
Còpia a: cercle21@yahoogroups.com

Estimadas Sugerencias,
Nada más lejos de mi voluntad que polemizar. Hay errores y punto. El 90% está escrito en catalán, sin errores. El resto está mal escrito. El problema no es que esté en castellano sinó que no sigue la normativa ni lingüística ni legal.
Por lo tanto el hecho de que el castellano sea "la lengua oficial del Estado, y que todos los españoles tienen el deber de conocer" no ayudará a la gente a encontrar unas calles que sencillamente no están escritas de la manera que Vds afirman. Le digo simplemente que SIEMPRE ES POSIBLE RESPETAR LOS TOPÓNIMOS EN CATALÁN, sobretodo si los ciudadanos como yo gastan su tiempo intentando ayudar a la Administración.
Por lo tanto, a este ciudadano "sin ánimo de entrar en polémica" le molesta que ahora le digan que hay que dirigirse a OTRO Ministerio completamente distinto, que me va a decir que no depende de él, para seguir intentando que la administración haga las cosas como Dios manda.
Y luego dirán que los separatistas son los catalanes!
Miquel Strubell i Trueta

3/11/2007



Spanish right playing with fire? (Madrid March 10th 2007)

I don't know if the turnout was 2,000,000 as the organisers claim, or 342,655, according to the authorities. I don't really care. But for the opposition to play the demonstration game (as the PP have done over and over again since losing the 14 March 2004 election... to demand that the thousands of Catalan documents still retained in Salamanca not be returned to their rightful owners; to have the new Catalan regional constitution ("Statute of Autonomy") rejected by the Spanish parliament; or now, to object to an ETA killer on hunger strike, after serving his full sentence in gaol, being transferred to house arrest after fulfilling in gaol part of a further 3-year sentence - cut back from 12 years! - for the contents of two articles he published) for the opposition to play the demonstration game is to play with fire.
These monumental rallies remind me of the Nuremburg rallies the Nazis used to hold in the 1930s. And without leaving that period, elderly people in Catalonia remember well the climate that was fanned in the months leading up to Franco's coup d'état and the Spanish civil war (1936-1939).
The Croatian wife of the friend of a colleague of mine says she also recalls the build-up to the Balkan war in the 1990s, with the media in the capital spreading slander and lies, and distorting facts, and thus flattening the road for a level of violence we Europeans should be ashamed of.
Spain, too, has its hate media. One particular radio station has a couple of programmes that, according to a Dutch journalist, come so close to hate radio that he thinks the station would have been closed down in other parts of western Europe. I'm mentioning no names for reasons the reader can guess. And a couple of books have brought together plenty of quotes of this kind, mainly from this rado station... I could give you the title and author if you like...
Anyway, I for one hope that the Spanish Conservative party (PP) will eventually learn from its predecessor which, when it was in opposition, was at least publicly loyal and supportive to the government in its ETA policy, even if it probably didn't entirely agree with it. That may not win them as many votes, okay, but it won't bring Spain to the brink of an unbridgeable (and perhaps violent) divide, either.





12/06/2006

El no-nacionalisme

Avui, 6 de desembre de 2006
En un altre diari barceloní, un dels promotors de Ciutadans comenta el que segons ell serà "el futur de Ciutadans". Afirma que Ciutadans neix perquè hi ha a la societat catalana una sensació de fatiga respecte d'unes clares insuficiències dels successius governs de la Generalitat fruit d'unes polítiques centrades "obsessivament" en el simbòlic i identitari, o no en allò que ha d'ocupar les preocupacions de tot govern: protegir les llibertats individuals i procurar el benestar social. S'ha obviat, creu, les matèries que realment importen: infraestructures, protecció social, seguretat pública, ensenyament, habitatge, immigració, sanitat. "Només" es parlava del nou Estatut, de si el valencià s'havia de denominar català, dels papers de Salamanca, de les seleccions esportives, com a "exemples més notoris". Descriu el nou partit com a "formació de caràcter no nacionalista" en què predomina "la raó sobre els sentiments". No és cert, segons l'autor de l'article citat, que "s'hagi de ser forçosament nacionalista, d'una o altra nació".
Com a persona que no ha militat mai a cap partit, crec que puc rebatre -segurament amb tanta convicció com si ho hagués fet, però potser amb més credibilitat-, algunes de les afirmacions que acabo de reproduir. En primer lloc, ni abans ni ara, ni l'administració de la Generalitat ni el mateix Parlament, han dedicat més que una ínfima part de llur energia i recursos a tractar temes que en podem dir "simbòlics" o "identitaris". La Generalitat s'ha dedicat a fer carreteres, a fer escoles, a millorar la sanitat, tant o més que qualsevol "comunitat autònoma". Però també s'ha trobat amb uns problemes heretats, o creats més recentment. Ha estat per intentar resoldre'ls que s'ha provat de fer un nou Estatut, i si el resultat ha quedat molt lluny de les expectatives de molta gent (i lluny, també, del text acordat pel 89% dels diputats de la passada legislatura) ha estat, sense cap mena de dubte i en bona part, per la insistència de poders fàctics al centre de l'Estat de mirar la nostra proposta no pas com una proposta més, sinó justament com una que fèiem nosaltres, i per tant que s'havia de tractar amb més rigor, fins i tot amb suspicàcia. A través dels gestos, de les maneres, de l'actitud del "cepillado", s'ha demostrat un cop més que la nació espanyola està, en el millor dels casos, en vies de formació. La reforma de l'Estatut, a més, naixia d'un profund malestar pel baix nivell de finançament de què disposen les administracions catalanes, per culpa del qual és materialment impossible atendre les demandes d'una societat avançada com la nostra.
El tema de la miserable manipulació de la denominació de la nostra llengua a les terres valencianes, si alguna cosa té a veure amb qüestions identitàries, ho és no pas gràcies a cap polític del Principat, sinó a una voluntat expressa d'enfrontar catalans i valencians fomentada per sectors a València. I ho dic perquè molt gent, bona gent, gent de raó, de València, s'ho passa molt malament per culpa de l'ambient que s'hi ha creat. No hi ha ningú, a tot Europa, que pensi que els mal anomenats papers de Salamanca havien d'esperar més de 25 anys de la "democràcia" espanyola abans de tornar als seus legítims propietaris, i encara, només en part. Per què han estat notícia? Justament perquè uns espanyols (amb el suport de força conciutadans) varen convertir el que havia de ser un tràmit burocràtic en un tema identitari. Finalment, va ser Franco qui va fer expulsar les federacions catalanes de diferents organismes internacionals (com ara la de rugbi), i són els estaments espanyols (amb tot el pes del seu cos diplomàtic quan cal) que mouen cel i terra perquè la voluntat de les federacions catalanes, organitzacions privades recordem-ho, es frustri.
Per tant, no només aquests temes són completament incidentals dins de l'acció de govern, sinó que són fruit de l'atrinxerament en qüestions identitàries del govern espanyol. El mateix govern que va esborrar, com no s'havia atrevit Franco, l'origen geogràfic de les matrícules de cotxe, o que s'ha negat a rectificar aquest pas, insòlit i únic a Europa entre els països més poblats.
De l'article en trec un tema que per a mi, des del punt de vista de la psicologia, considero vital: la percepció de la gent. Certament, a una determinada premsa (i alguna emissora) s'ha volgut obsessivament magnificar aquestes qüestions. Amb molta més justificació que no pas als polítics se li pot atribuir una sobredosi d'obsessió. De les barbaritats dites en programes d'una emissora s'han publicat ja dos llibres. Qui llegeix aquesta premsa o escolta aquesta emissora, es veu permanentment comminat a veure la situació catalana (i la basca, per altres raons) com a poc menys que un desastre.
Certament, el de Ciutadans és un discurs atractiu per a alguns. Però és un discurs, per les raons que dic, que accepta sense matís i crítica una situació creada pel nacionalisme espanyol. Dit això, en una afirmació sí que coincidim: cal que la manera de fer de la política catalana es repensi. Ja ho vàrem dir, fa no gaires anys, els promotors de Catalunya 2003, quan vàrem fer el nostre document programàtic. I per desgràcia, aquell document avui continua essent vàlid.
Miquel Strubell
Expresident de Catalunya 2003

11/07/2006

Esquerra i el nou Govern: l'Entesa Nacional pel progrés

ERC, com a únic partit parlamentari que propugna des de la direcció d'opció sobiranista (a CDC n'hi molts, de sobiranistes, però a la base, no pas a la direcció, i en tot cas és un discurs que el partit no assumeix), ha de calcular la seva estratègia de cada moment en com fer avançant socialment el missatge sobiranista. Sempre serà un càlcul incòmode, i les decisions sempre crearan tensions internes (i fins i tot externes!). I m'imagino, sense haver parlat amb ningú d'Esquerra, que consideren que poden fer més des del Govern que des de l'oposició. Aspiren, això els ho he sentit dir, de convertir-se amb el temps en el referent a la política catalana, tornant a la seva posició dels anys 30, i desplaçant-ne el partit socialista. És obvi que no ho podien ser el referent de l'esquerra els anys 30 a través d'aliances amb la Lliga, i ara podríem dir el mateix pel que fa a la seva relació amb CiU.

Però mentre no aconsegueixi desplaçar-ne els socialistes (potser són il·lusos de creure que ho arribaran a aconseguir...) s'han de conformar d'anar de número dos. La frustració que reflecteixen comentaris com ara "com és possible que facin un socialista, X, president de la Generalitat?" (de 2003, i també de 2006) s'esvairà quan es pugui dir "com és possible que facin Govern amb el suport dels socialistes?". No ho dirà ningú, en el camp catalanista.

Notícia del nou Govern: Vilaweb, 7 de novembre de 2006

10/21/2006




Reprodueixo el manifest d'un nova plataforma que aspira a la llibertat per al nostre poble. Si hi estàs d'acord, si us plau, pren 30 segons per clicar aquí i adherir-te a la Plataforma, al costat de les més de 5400 persones que ja ho han fet, en els 15 dies que han passat des de la nostra presentació!
No hi ha cap compromís d'aportació econòmica (que serà, de tota manera, benvinguda!).

Sobirania i Progrés

QUI SOM
  • Sobirania i Progrés el configurem un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana que compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l’assoliment de la sobirania política plena.
  • Sense sobirania els Països Catalans no podran assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura per esdevenir una societat moderna del segle XXI. En aquest sentit el proper pas cap a la sobirania dels Països Catalans ha de ser l’exercici del dret de decidir o dret a l’autodeterminació.
  • El projecte sobiranista té diferents organitzacions que, des dels seus àmbits respectius, treballen per expandir-lo. Trobem a faltar, però, l’estructuració d’un àmbit propi de la societat civil: un àmbit transversal, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general. Per intentar omplir aquest buit es forma Sobirania i Progrés, que treballarà des de la perspectiva de la societat civil.
QUÈ VOLEM
  • Sobirania i Progrés neix amb l’objectiu d’impulsar des de la societat civil el projecte sobiranista perquè esdevingui majoritari en la nostra societat.
  • En aquest sentit Sobirania i Progrés donarà suport a aquelles iniciatives polítiques i socials que reforcin i difonguin el projecte sobiranista.
  • Sobirania i Progrés vol participar activament en la definició d’una estratègia global per a l’exercici del dret a l’autodeterminació.
COM HO FAREM
  • Sobirania i Progrés desenvoluparà projectes propis i conjunts, vinculats a la generació d’idees i informacions, per reforçar i ampliar l’espai social que comparteix que la sobirania és necessària per al nostre progrés.
  • S’estructurarà en primer terme, per mitjà d’un portal web que servirà de presentació, de mitjà de comunicació i per recollir l’adhesió de noves persones interessades. El portal enllaçarà els espais web de les organitzacions que assumeixin sense embuts la reivindicació sobiranista.
  • Tothom és convidat a participar del projecte Sobirania i Progrés. Adheriu-vos-hi des de la nostra web: www.sobiraniaiprogres.cat i feu-nos arribar les vostres idees, reflexions i projectes.
  • Sobirania i Progrés es presentarà el 4 d’octubre en un acte públic on es reivindicarà i es demanarà als partits polítics catalans que l’objectiu de la sobirania és urgent i irrenunciable, i que ha de ser present en l’agenda política del país.
www.sobiraniaiprogres.cat

Repercussió de l'acte al palau de la Música, a la premsa.

Operació Sobirania (format HTML, Avui, 5 d'octubre de 2006) (també en format PDF, pàgina 7)



SALVADOR: EL CATALÀ, REBUTJAT PER ALGUNS A ZAMORA

He rebut aquest missatge d'un conegut.

"He sabut que una amiga castellana ha anat a veure la pel.lícula "Salvador" a Zamora. Me n'ha explicat una anècdota xocant.
"Diu que en l'escena en què la germana de Salvador li parla en català, diverses persones de la sala "s'han aixecat i han marxat de la sala fent ostensibles senyals de protesta". En sortir ella, al final de la pel·lícula, aquesta persona li ha anat bé de demanar a la taquillera si era normal que això passés i la resposta ha estat, textualment, i segons
m'ha explicat, que "a algunes sessions hi ha gent que marxa" però que n'hi hauria més "perquè d'altres ja ni entren a la sala" perquè vénen a demanar -com m'ha dit- "si és veritat que a la pel.lícula s'hi parla en català", a la qual cosa ella respon que no té "més remei que dir-los la veritat i que hi ha algunes frases en aquest idioma" amb la qual cosa, diu la taquillera "ja n'hi ha prou perquè ni comprin l'entrada".
"No sé si aquest fenomen ha estat reportat des d'algun lloc, però a mi m'ha arribat de molt bona font (amiga votant del PSOE) . No sé si pot ser interessant."

Doncs sí que és interessant ... i xocant ... i proeocupant. Em demano si hi hauria la mateixa reacció (que malgrat tot, entenc que és minoritària!), si hom parlés, per exemple, en portuguès.

L'Estat espanyol, que sàpiga, mai no ha fet res per eliminar aquests prejudicis antàvics contra el nostre poble... Una persona malpensada diria que a l'Estat ja li va bé...


10/06/2006

"¿Dirían en Praga que Kafka no era Checo?"
La cultura catalana a Frankfurt, 2007

M'han passat un article amb aquest titular del Mundo (6/10/2006).
Els mateixos entrevistats desmonten el missatge que pretén transmetre el diari.
Javier García Sánchez escriu: "Si se invita a la cultura catalana, es obvio que los que deberían representar a la literatura catalana sean los que escriben en catalán..."
Així, Alicia Giménez Bartlett diu "És literatura catalana aquella que se ha escrito en catalán, vale".
Lolita Bosch diu: "Creo que no se debe usar a los escritores para esto."
Javier Tomeo diu "No puedo opinar sobre el tema porque no me considero catalán. Sólo soy residente en Barcelona..."
Francisco Casavella: "Creo que cualquier persona sensata no se pararía a pensar en algo tan absurdo ni tres segundos".
Alguns fan afirmacions altament qüestionables: "La literatura catalana siempre (sic!) ha sido bilingüe", diu Berta Marsé.
Altres autors, amb qui no estic gens d'acord, deixen en ridícul el redactos del titular. Cristina Peri Rossi diu: "la literatura catalana es la escrita por personas que viven en Cataluña." Per tant, rebutja els escriptors mallorquins, valencians... i es desprèn que afirma, de fet, que Kafka escriu "literatura txeca"!! Els americans no poden fer literatura anglesa si no van a viure a Anglaterra. En fi, un col·lossal desgavell argumental!
Senyors del Mundo: un pot contribuir a una literatura d'una llengua sense sense ser ciutadà del país originari de la llengua, faltaria plus! Kafka (nascut en un país, controibueix a la literaura alemanya sense deixar de ser txec)... Tree, Joseph Conrad, Ishiguro ... en fi, la llista seria inacabable. No barregem les coses.

6/22/2006

Reflexions després del referèndum

Amb el risc d'equivocar-me, tinc la impressió que:

1. Només ERC hauria posat la reforma de l'Estatut en els seus programes electorals, si no hagués estat per l'opinió general que el PP guanyaria les eleccions de 14/3/2004.

2. En aquest context, era fàcil per al Rodríguez Zapatero, com a cap de l'oposició, prometre el seu suport a l'Estatut.

3. L'acord del 30 de estembre de 2005 va ser un dels moments àlgids i més prometedors de la política catalana d'ençà de la mort de F.

4. Pràcticament l'endemà els socialistes catalans trenquen la unitat d'acció (el 89% del Parlament) El dia 4 d'octubre "El PSC recupera les esmenes a l'Estatut per negociar a Madrid" segons l'AVUI de l'endemà (http://www.avui.cat/avui/diari/05/oct/04/75090.htm).

5. A Rodríguez Zapatero li interessa que s'aprovi l'Estatut, però també veu que ha de contentar els seus barons, molt crítics. L'anunci del PSC forma part d'una estratègia del PSOE, de dividir el quadripartit i poder, entre altres coses, negociar amb els catalans, ja afeblits per la pèrdua de l'acció unitària.

6. Crec que Guerra tenia la consigna de fer canvis, ni que fossin petits, al nombre màxim d'articles. Això, per poder dir que s'havia "cepillado" el nostre Estatut al Congrés dels Diputats.

7. A Rodríguez Zapatero també li interessa sortir a la foto amb el líder del nacionalisme català "moderat", i de cap de les maneres amb el del nacionalisme català dimonitzat per la premsa madrilenya (i alguna emissora de ràdio!).

8. Alguns líders d'ERC, entre els quals Carod-Rovira, només demanen un petit gest (la transferència dels aeroports, per exemple) per poder invertir la seva oposició al text que va resultant de les retallades. Però ni al Rodríguez Zapatero (perquè seria titllat de venut als "extremistes" pel PP) ni al Maragall (perquè si es feien esmenes al Senat aleshores no podria celebrar el referèndum abans de l'estiu) no els interessa tocar ni una coma del text retallat.

9. El PP és d'una coherència total, comparable en dimensions només amb la virulència dels seus atacs. Parlen del trencament d'Espanya, de la insolidaritat... amb una frivolitat sense límits, i mirant sempre de reüll l'opinió del seu potencial electorat a l'Espanya profunda (però demogràficament determinant).

10. L'expulsió d'ERC del govern és una demostració de seguidisme del PSC, respecte del PSOE. Caldrà pair molt abans de tornar al govern amb els mateixos, si arriba el cas. A mitjà termini, però, li pot anar bé: bona part de l'increment del seu vot al Parlament de Catalunya venia d'antics votants de CiU, empipats amb els acords amb el PP sense cap contrapartida visible. Aquests "nous" votants no volien pas que el president de Catalunya fos del PSC, i per tant meditaran abans de tornar-hi. ERC ara té l'oportunitat de recuperar una equidistància entre el PSC i CiU ... tot i que m'imagino que els assessors d'en Mas veuen ERC més com una amenaça que com un possible aliat. Sigui com sigui, haurien d'haver après la lliçó de la legislatura 1999-2003, en què ERC va intentar sense èxit acostar-s'hi...

11. Els resultats del referèndum ens indiquen dues coses: que el cansament general pel tema de l'Estatut ha passat factura; i que el vot del "NO" venia de molts llocs, per en els sectors afins a ERC molta gent no s'hi va apuntar, justament perquè el seu vot no fos instrumentalitzat i apropiat pel PP.

12. El gran revulsiu que volia promoure l'enyorat Pere Esteve, i la gent que al seu voltant vàrem fer Catalunya 2003, revulsiu que va tenir el primer capítol a les eleccions de novembre de 2003, promet de continuar en les properes. I sembla estrany que encara hi hagi tants catalans , que pel fet d'haver nascut no sé on, o de pertànyer a no sé quines classes socials, que no vegin que ...

*de la política espanyola no en treurem res, que sempre serem un tap de suro flotant a l'aigua a l'espera de la propera tempesta hispana; que
* donar suport als partits "catalans" que sempre esperen la trucada de Madrid va en contra dels nostres interessos més quotidians i immediats; i en fi, que
* la llibertat és l'objectiu més digne d'un poble.

Però primer el poble s'ha de guanyar el respecte ... d'ell mateix!

2/19/2006


Ha mort en Francesc Ferrer Gironès.

Has estat un exemple de noblesa, de fermesa, de convicció, d'obstinació en el llarg i dur camí cap a la llibertat. I la teva família, assistint a l'espectacular, la històrica manifestació del 18 de febrer de 2006, a Barcelona, poques hores després del seu enterrament.

Espero que, encara que no l'hagis vist en vida, ens puguis ajudar ara a aconseguir-lo.

Cito del seu bloc:
"Que relaxat et trobes quan políticament el teu pensament doctrinal, i el teu comportament estan en total equilibri. L’harmonia entre els teus ideals i els teus capteniments, és la que et pot portar finalment, el respecte i l’admiració per la política per part dels ciutadans i dels electors." Aquest paragraf el vaig escriure a la primera bitàcula de fa gairebé un any.
Francesc Ferrer, 10/07/2004

Podeu trobar un breu currículum vitae seu aquí.

Descansa en pau, Francesc.

2/16/2006

És de vergonya l'enfrontament que intenta el PP entre catalans i andalusos, amb la campanya radiofònica.

A quin altre país del món occidental l'oposició jugui tan brut? Juga, a més, amb foc.

Han fet tres falques radiofòniques inadmissibles.

La primera falca, com les altres, va contra el projecte d'Estatut, donant la culpa a Zapatero dels seus terribles efectes i al presidente Manuel Chaves de connivència. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_7.Aes

A la segona es repeteix la frase "El pacto de Zapatero con el nacionalismo catalán perjudica a Andalucía, y Chaves no hace nada por remediarlo". http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_8.Aes

A la tercera hi intervé Javier Arenas, alertant de les conseqüències, segons ell, del nou Estatu sobre Andalusia. http://www.cadenaser.com/player.html?audioFile=20060214csrcsrnac_9.Aes

Ja n'hi ha prou, home!

(1) La història es repeteix (fins quan?)

www.e-noticies.com ha penjat una reproducció d'un cartell editat els anys 30, suposo que mentre es debatia l'Estatut de Núria a les Corts espanyoles. Les coses no han canviat, per vergonya aliena.... Aquí hi ha el text:

¡ESPAÑOL!

¡Guerra al Estatuto catalán!

En tanto que el intelectual, el obrero y el profesional castellanos, no podrán ejercer cargos en Cataluña, los catalanes podrán hacerlo en toda España.

¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!

Mientras las contribuciones e impuestos, graven hasta el límite a los demás españoles, los catalanes, sonreirán magníficos, ante nuestra muerte económica.

¡¡ESO ES EL ESTATUTO CATALÁN!!

¡COMERCIANTES! ¡PUEBLO!

Hasta no saber a qué ateneros, no compreis productos catalanes.

Mientras para Cataluña salieron millones y millones de pesetas y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas, Castilla sucumbía, por falta de toda protección y auxilio.

En este comercio, no admitimos visita de viajantes catalanes o que representen casas catalanas, interin no sepamos el resultado de la discusión del ESTATUTO.


(2) La campanya anticatalana d'ara.

Deixeu-me recomanar-vos l'article del meu germà a l'Avui d'avui: Igualtat? Quina igualtat?.
Boníssim, per desgàcia.
Us n'ofereixo dos tastets:
"E
l Sr. Ángel Acebes proclama tothora que l'Estatut, fins i tot retallat, és un "atemptat a la igualtat de tots". Aquesta asseveració semblaria pressuposar que ara sí hi ha igualtat entre catalans i espanyols. Això és una rotunda fal·làcia."
[...]
"Tots aquests fenòmens demostren que, al contrari dels espanyols, els catalans som ciutadans jurídicament coixos, culturalment privats, políticament impotents i emotivament confosos. Harry Bloom, el famós crític americà, acaba de dir que si fos català, voldria ser independent d'Espanya [llegiu-ne la notícia]. És un home lúcid. No cal dir que molts catalans estan deprimits amb l'actual situació. Però per canviar les coses, cal bellugar-se. Crec que la manifestació del 18 de febrer, pel dret a decidir, és una bona ocasió per fer-ho. Cal anar-hi per dir que som una nació. Mentre els espanyols puguin decidir-ho, i els catalans no, ningú no podrà afirmar que hi ha igualtat."

Més lúcid que aquest article, impossible!
Baròmetre de l'ús del català a Internet