Desmuntant "El nacionalismo se cura viajando" pel que fa als catalans

Heus aquí una anàlisi que demostra que els catalans viatgem a l'estranger força més que els espanyols, i que l'afirmació que "El nacionalismo se cura viajando" és més apropiada com a consell nostre per als nostres adversaris.
Click here if need be to read the whole post
Sovint hem llegit la següent frase lapidària: "El nacionalismo es una enfermedad que se cura viajando". Ningú ha trobat la font original de la frase, pel que sembla: uns l'atribueixen a Pío Baroja, d'altres a Miguel de Unamuno.

Pedro De la Llosa Ruiz ha arribat a citar la frase com si l'original fos en francès (però només és una cita de Pío Baroja que fa Fernando Savater en un llibre... que escriu en francès).

Existeix en anglès, però qui ho ha dit no és anglòfon. Es tracta de “Nationalism is cured by traveling", i s'ha fet popular en boca de... Shakira.

El 2016, Salvador Cardús atribuïa a Camilo José Cela l'"estúpida" frase, semblant a la que tractem: “el nacionalisme es cura viatjant”. Aquesta mateix frase la citen Gregorio Morán, Carlos Baltés el 2009, Francisco Umbral, Juan María Barnes segons afirma José María Vinuesa Angulo en un llibre de 2000, mentre que la qüestiona Manuel Vicent, i la nega també l'autor d'un article a Cuadernos hispanoamericanos el 2001.

Bé, doncs, què hem de dir quan aquest "consell" s'adreça als catalans (com sol passar!)? Els catalans viatgem menys, a fora, que altres?

La base de dades de l'Instituto Nacional d'Estadística d'Espanya, l'INEE, ofereix dades de viatges a l'estranger per comunitat autònoms d'origen.

Seria absurd reproduir aquí tota la informació que ofereix aquesta font. N'hi prou d'agafar les dades més recents, referides a l'any 2018, i contrastar les dades dels residents a Catalunya amb els residents en algunes "comunitats autònomes", i el conjunt estatal.

He preferit triar només tres "comunitats autònomes", les dues comparables amb demografia amb Catalunya, Madrid i Andalusia; i la tercera, la de més concentració de vot "nacionalista" espanyol, a jutjar pel vot a Vox: Múrcia. 

Per comparar les dades, hem de tenir en compte, naturalment, la població de cada regíó (calculada a 1 de gener de 2019). 

1. La població

TOTAL	Catalunya	Andalusia	Madrid	Múrcia
47.026.208	7.675.217	8.414.240	6.663.394	1.493.898
	16,3%	17,9%	14,2%	3,2%

Els percentatges sobre el total estatal, de cadascuna de les variables a les taules 2 i 3, ens permeten a simple vista veure com queda Catalunya en relació tant al total com a les tres regions triades.

 2. El nombre de viatges a l'estranger, el 2018

TOTAL	Catalunya	Andalusia	Madrid	Múrcia
19.360.149	5.235.388	2.480.126	3.492.219	374.064
	27,0%	12,8%	18,0%	1,9%
0,41	0,68	0,29	0,52	0,25

Aquesta taula pulveritza l'afirmació que encapçala aquest post. Si per cada 100 espanyols es feren 41 viatges a l'estranger durant el 2018, per cada cent catalans la xifra va arribar a 68 viatges! 

En canvi, pel que fa al feu del nacionalisme espanyol, sembla que sí que es confirmaria la dita: per cada 100 murcians es feren només 25 viatges a l'estranger

3. El nombre de pernoctacions a l'estranger, el 2018 (dies)

TOTAL	Catalunya	Andalusia	Madrid	Múrcia
152.154.840	36.037.638	20.204.175	29.613.611	4.160.904
	23,7%	13,3%	19,5%	2,7%
3,2	4,7	2,4	4,4	2,8

Pel que fa a les nits passades a l'estranger, de mitjana cada català n'hi ha fer 4,7, molt i molt més que la mitjana estatal (3,2) i, no cal dir-ho, que la mitjana dels murcians (només 2,8 nits). Es referma la conclusió anterior. Simplement pel criteri de l'exposició a altres països, els catalans guanyem de lluny.

4. Durada mitjana de cada viatge (dies)

TOTAL	Catalunya	Andalusia	Madrid	Múrcia
7,86	6,88	8,15	8,48	11,12

En canvi, la durada mitjana dels viatges dels catalans a l'estranger (6,9 per persona) és més curta que la mitjana espanyola (7,9). Semblaria que els catalans fem més viatges, però amb una mitjana de temps per cada viatge més curt. El fet que es dispari el valor entre els (relativament pocs) murcians que viatgen a l'estranger ens faria pensar, potser, que hi ha un factor socioeconòmic en aquesta variable: els viatjants murcians, de mitjana, serien de classe més elevada que els catalans, entre els quals viatjar seria una activitat més transversal. Segurament hi ha altres explicacions possibles, com la proximitat als estats veïns, Andorra i França. 

En conjunt, aquestes dades destrossen qualsevol intent d'afirmar que els catalans hauríem de viatjar més: el nostre "nacionalisme", en això també, seria més obert al món que el nacionalisme espanyol...  Potser, més aviat, serà, com diu Salvador Cardús, que "Viatjant, el nacionalisme s’entén".