Diumenge hi haurà manifestacions convocades a 17 ciutats de l'Estat espanyol, de les quals més de la meitat compartim la mateixa llengua. Per això, he volgut oferir una versió traduïda del Manifest. Si voleu, feu circular aquest post!
si cal per accedir al text sencerAquest diumenge 7 de juny, ens concentrarem a Madrid, Bilbao, Barcelona, Múrcia, Màlaga, Saragossa, Mallorca, Illes Canàries, Tarragona, València, Còrdova, Rota, Sitges, Lleida, Granollers, Salt, Olot i Vilafranca del Penedès en diferents horaris per denunciar l'assassinat racista del nostre germà George Floyd a mans de Derek Chauvin, el supremacista blanc pertanyent al cos de policia de Minneapolis (Minnesota).
Nosaltres, la comunitat negra, africana i afrodescendent d'Espanya, persones del poble gitano, d'Abya Yala, magribins, àrabs, musulmanes i asiàtiques, juntament amb la resta de persones aliades antiracistes, sabem que aquest assassinat no és una qüestió puntual, sinó que respon a la violència històrica i estructural a la qual són sotmeses les persones negres als Estats Units.
Ara bé, el racisme institucional i social anti-negre no només és una qüestió dels EUA. A diferents parts de món, de manera diversa, veiem com atempta contra les vides negres, tant de forma directa, amb l'assassinat físic, com de forma indirecta, amb les condicions de pobresa estructural, explotació laboral i manca d'oportunitats a les que som sotmesos. Hem pogut veure que el COVID-19 no només ha servit per a justificar la violència contra els cossos negres, com hem vist en altres territoris, sinó que també ha colpejat durament les nostres comunitats. Són els nostres cossos negres els que es troben en els llocs de treball més precaris, als quals se'ls nega l'accés a la sanitat i als quals es tanca en habitatges paupèrrimes situades en barris insalubres.
Aquesta situació de la comunitat negra en el món és una herència directa del període d'esclavatge, segrest i comerç de persones negres, del colonialisme i del neocolonialisme. La nostra denúncia va dirigida a tot un sistema que es construeix des de la marginalització, explotació, criminalització i assassinat dels nostres cossos negres.
Per tot això, no podem deixar de relacionar l'assassinat racista de George Floyd amb les morts de les nostres germanes i germans en el Mar Mediterrani, amb les més de 15 persones negres mortes a Tarajal (Ceuta), amb les morts de Samba Martine, Lucrecia Pérez o Mami Mbaye, amb la violència contra un menor negre i dues dones negres per part de dos policies locals de la Bisbal d'Empordà (Girona), amb la resta de vides negres arrabassades pel racisme institucional i social que hi ha a Espanya. Així mateix, hi ha una relació directa amb les condicions de pobresa i explotació laboral en què vivim gran part de nosaltres. Molts sabem que, encara que és il·legal, la discriminació en l'àmbit laboral és una pràctica comuna en el nostre mercat de treball: negar-se a contractar persones negres, la discriminació salarial, els terminis, condicions i privilegis de contractació o la segregació o privació d'oportunitats laborals per qüestions relacionades amb la raça, el color, la religió, el gènere, l'orientació sexual o la nacionalitat.
Portem dècades denunciant el racisme institucional i social que viu la comunitat negra, africana i afrodescendent en aquest país. Ho vam fer en l'any 2016 en l'Informe de la Societat Civil Africana i afrodescendent sobre el racisme a Espanya, que es va remetre al Sr. Pastor Elías Murillo per al seu estudi per part de Comitè de Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació Racial en el seu sessió de 26 d'abril de 2016, a la ciutat de Nova York. També es va fer constar a l'informe que el Grup de Treball d'Experts per als afrodescendents de l'ONU va elaborar el 2018 sobre la situació de les persones negres, africanes i afrodescendents d'Espanya, on es va manifestar:
La denúncia d'aquestes situacions de discriminació racial s'amplia en el comunicat que la comunitat negra, africana i afrodescendent a Espanya va elaborar sobre la tercera sessió Examen Periòdic Universal (EPU) de el 22 d'abril de 2020.
Com es comprova, la comunitat negra, africana i afrodescendent d'Espanya, porta anys fent incidència política perquè els nostres drets siguin garantits. Ara bé, ens hem trobat amb una classe política, tant d'esquerres com de dretes, que ignora les nostres demandes, les tergiversa o es perden en el gest polític que no produeix cap canvi estructural.
Tota legislació, política pública o mesura contra el racisme que es faci ha de comptar amb la participació de les organitzacions negres, africanes i afrodescendents. No permetrem que se segueixi fent polítiques públiques sense nosaltres.
Avui, un cop més, ens unim per manifestar tot el nostre suport a la família de George Floyd i a tota la comunitat negra d'Estats Units que està prenent els carrers sota el crit de: «sense justícia, no hi haurà pau».
Nosaltres, la comunitat negra africana, afrodescendent a Espanya, sortirem als carrers per deixar clara una cosa: a l'igual que van dir els nostres germans i germanes, els "armilles negres" de França, «la por ha de canviar de bàndol».
Les vides negres importen, no pararem fins eradicar el racisme estructural de les nostres societats. Veritat, justícia i reparació. Poder negre.
Aquesta situació de la comunitat negra en el món és una herència directa del període d'esclavatge, segrest i comerç de persones negres, del colonialisme i del neocolonialisme. La nostra denúncia va dirigida a tot un sistema que es construeix des de la marginalització, explotació, criminalització i assassinat dels nostres cossos negres.
Per tot això, no podem deixar de relacionar l'assassinat racista de George Floyd amb les morts de les nostres germanes i germans en el Mar Mediterrani, amb les més de 15 persones negres mortes a Tarajal (Ceuta), amb les morts de Samba Martine, Lucrecia Pérez o Mami Mbaye, amb la violència contra un menor negre i dues dones negres per part de dos policies locals de la Bisbal d'Empordà (Girona), amb la resta de vides negres arrabassades pel racisme institucional i social que hi ha a Espanya. Així mateix, hi ha una relació directa amb les condicions de pobresa i explotació laboral en què vivim gran part de nosaltres. Molts sabem que, encara que és il·legal, la discriminació en l'àmbit laboral és una pràctica comuna en el nostre mercat de treball: negar-se a contractar persones negres, la discriminació salarial, els terminis, condicions i privilegis de contractació o la segregació o privació d'oportunitats laborals per qüestions relacionades amb la raça, el color, la religió, el gènere, l'orientació sexual o la nacionalitat.
Portem dècades denunciant el racisme institucional i social que viu la comunitat negra, africana i afrodescendent en aquest país. Ho vam fer en l'any 2016 en l'Informe de la Societat Civil Africana i afrodescendent sobre el racisme a Espanya, que es va remetre al Sr. Pastor Elías Murillo per al seu estudi per part de Comitè de Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació Racial en el seu sessió de 26 d'abril de 2016, a la ciutat de Nova York. També es va fer constar a l'informe que el Grup de Treball d'Experts per als afrodescendents de l'ONU va elaborar el 2018 sobre la situació de les persones negres, africanes i afrodescendents d'Espanya, on es va manifestar:
- Que la població negra és quaranta-dues vegades més propensa a ser assenyalada en els ports i el transport públic per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i empreses privades de seguretat, simplement pel color de la seva pell.
- Que la discriminació racial està present a tots els àmbits de la societat, des dels centres escolars fins al mercat de treball, passant per l'habitatge, la sanitat i altres serveis socials.
- Que les persones migrants negres són empresonades en els Centres d'Internaments d'Estrangers, tot i ser aquesta una violació de drets fonamentals.
- També la seva preocupació per les condicions d'insalubritat en què viuen els treballadors migrants africans as camps, particularment els d'Almeria.
- Així mateix, han manifestat que la manca de dades desglossades per origen ètnic o de raça condemnava la comunitat negra, africana i afrodescendent a ser invisibilitzada, impedint així trobar solucions eficaces contra el racisme, la discriminació racial i l'exclusió social.
- Igualment, la seva preocupació per la situació de les dones negres, dissidents sexuals, africanes i afrodescendents, atès que elles s'enfrontaven a una triple discriminació: masclisme, racisme i classisme. De la mateixa manera, assenyalaven que les persones negres a Espanya s'enfronten a desigualtats i a múltiples formes de discriminació per motius de raça, color, gènere, orientació sexual i creences religioses.
- A més, la necessitat d'una revisió de la Llei d'Estrangeria amb vista a ser més respectuosa amb els drets de les persones migrants i sol·licitants d'asil.
- De la mateixa manera, el deure de el Govern espanyol de revisar assíduament els llibres de text i altres materials educatius per assegurar-se que reflecteixin amb precisió els fets històrics relatius a tragèdies i atrocitats del passat; en particular l'esclavatge, el tràfic de persones africanes esclavitzades i el colonialisme. El Govern ha de donar una major visibilitat a la història i la cultura dels afrodescendents a través de museus, monuments, arts visuals i altres mitjans.
- Finalment, va recomanar que el Govern d'Espanya es recolzés en un discurs nacional sobre justícia restauradora per fer front a les injustícies històriques. En col·laboració amb la societat civil, les autoritats espanyoles han d'aplicar plenament el programa d'activitats de la Dècada Internacional, al voltant dels tres temes de el reconeixement, la justícia i el desenvolupament dels afrodescendents.
La denúncia d'aquestes situacions de discriminació racial s'amplia en el comunicat que la comunitat negra, africana i afrodescendent a Espanya va elaborar sobre la tercera sessió Examen Periòdic Universal (EPU) de el 22 d'abril de 2020.
Com es comprova, la comunitat negra, africana i afrodescendent d'Espanya, porta anys fent incidència política perquè els nostres drets siguin garantits. Ara bé, ens hem trobat amb una classe política, tant d'esquerres com de dretes, que ignora les nostres demandes, les tergiversa o es perden en el gest polític que no produeix cap canvi estructural.
Tota legislació, política pública o mesura contra el racisme que es faci ha de comptar amb la participació de les organitzacions negres, africanes i afrodescendents. No permetrem que se segueixi fent polítiques públiques sense nosaltres.
Avui, un cop més, ens unim per manifestar tot el nostre suport a la família de George Floyd i a tota la comunitat negra d'Estats Units que està prenent els carrers sota el crit de: «sense justícia, no hi haurà pau».
Nosaltres, la comunitat negra africana, afrodescendent a Espanya, sortirem als carrers per deixar clara una cosa: a l'igual que van dir els nostres germans i germanes, els "armilles negres" de França, «la por ha de canviar de bàndol».
Les vides negres importen, no pararem fins eradicar el racisme estructural de les nostres societats. Veritat, justícia i reparació. Poder negre.
ADHESIONS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada