9/09/2017

Revolucionaris


Hi ha catalans que han somiat en la revolució tota la vida.

***** Per llegir la resta, clica a sota a "Més informació" *****



I ara n'hi ha una en marxa, la dels somriures, la que miren amb admiració en el món sencer, la que si no surt bé, els seus dirigents -centenars, més de mil- poden acabar a la presó (i jo també, per apologia, o sedició o vés a saber), o amb els seus béns confiscats, la que vol donar-nos a TOTS, TOTS, la gran oportunitat, esperada des de fa tres-cents anys per tantes i tantes generacions de catalans -i també molts dels que han vingut fa menys temps, i hi han prosperat i han fet de Catalunya casa seva-, de decidir de la forma més democràtica possible si volem o no ser lliures com Malta o Irlanda, com Portugal o Andorra!

I en aquest moment històric, transcendental, com pot haver-hi algú en aquest petit però gran país, que ha sobreviscut guerres, setges, cops d'estat, invasions, dictadures, collites perdudes, gran plagues i col·lapses econòmics, que dubti a donar tot el seu suport -personal i si s'escau institucional- als qui l'organitzen, als que s'estan jugant la pell -gairebé literalment- per nosaltres? Quantes revolucions han reeixit si el poder constituït (econòmic, polític, financer, mediàtic, militar, religiós...) en ple, a l'uníson, ha fet quedar-se a casa, espantats i amagats darrere el sofà, els seus grans somiadors?

Aquesta revolució, profunda, arrelada, popular, pacífica i, sobretot, democràtica, necessita tots els que creuen en el futur de Catalunya. No vull que em passi pel cap que algun català sigui tan mesquí, tan mesquí, de pensar que pot esperar que el xoc de trens acabi amb els seus adversaris locals fora de combat, per aspirar a ser el cap d'una sardina, amb aquest poder esquifit i autonòmic que veiem que està acabant amb el poble català tal com el coneixem?

Au, nois, ara és l'hora. Ens veiem dilluns a la tarda. Suposo!


I ja que hi som:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada