Seminari del Parlament Europeu, European Language Equality Network
Dimecres 1 de juny. EP Sala 2Q2
Els drets dels parlants de llengües: revisitant les Recomanacions d'Oslo, de l'OSCE (1998)
Sr Miquel Strubell, Linguapax International
Primer de tot, vull donar les gràcies als organitzadors i patrocinadors per haver fet possible aquest important seminari. Debatem un tema molt greu avui, i no és cap sorpresa la participació de Linguapax Internacional és una organització no governamental basada a Barcelona i dedicada a la valorització i protecció de la diversitat lingüística mundial. Creiem que el foment de l'harmonia entre les comunitats lingüístiques és un factor determinant per a la pau a l'interior dels estats i en la comunitat internacional; i estem convençuts que és urgent posar fi a les pràctiques discriminatòries.
Estarà bé començar els escassos quinze minuts de què disposaré (anant bé) per parlar de “drets lingüístics” i de la “discriminació lingüística”, definint els dos termes.
Un “dret” és la “Facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot”.
Queda doncs clar que des d'una perspectiva jurídic un dret existeix quan ha estat establert per llei. En aquest cas, el nostre objectiu ha de ser l'exercici d'aquell dret, és clar, i no el dret en si.
Si la “discriminació” és la “infravaloració d’un grup social que en fa un altre, amb el corresponent comportament de segregació”, aleshores en podem concentrar en aquesta infravaloració pel que fa als grups socials que parlen segons quines llengües.
En una reunió organitzada per ELEN, alguns podrien pensar que el principal text de referència sobre els drets lingüístics seria la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (1992), que va ser decididament promoguda per EBLUL i molts destacats personalitats del moment fins que es va obrir a la signatura i la ratificació. Tot i que és un instrument útil (vegeu, per exemple, les seves conclusions i recomanacions pel que fa a Espanya), no tracta realment dels “drets lingüístics i la discriminació”.
És cert que l'article 6 estableix que
Les parts es comprometen a vetllar perquè les autoritats, organitzacions i persones corresponents siguin informades dels drets i deures establerts per aquesta Carta.
Però en tota la resta del text, només l'article 9.1.a es refereix a “drets”. Diu que les parts es comprometen «a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària» en causes penals. La Carta no estableix cap altre dret com a tal! De fet, només és al Preàmbul que trobem la referència més sucosa als “drets”:
“Considerant que el dret d’usar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte Internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides, i de conformitat amb l’esperit de la Convenció de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa...”
Pel que fa a la “discriminació”, l'article 7.2 de la Carta Europea diu que
Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades que afectin l’ús d’una llengua regional o minoritària i tinguin per objecte descoratjar o posar en perill el seu manteniment o el seu desenvolupament. [L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.]
En essència, els drets i la no-discriminació es redueixen a aplicacions específiques de diversos drets universals fixats als instruments internacionals:
• la llibertat de (pensament i) expressió,
• la llibertat d'associació, i
• la igualtat davant la llei,
… sempre en el context de (a) l'objectiu d'assolir el desenvolupament total i lliure de la personalitat humana en condicions d'igualtat; i (b) el fet que el respecte de la dignitat d'una persona està íntimament relacionat amb el respecte de la identitat de la persona i, per tant, de la llengua d'aquesta persona.
Per començar, ens referirem a alguns principis bàsics per a la temàtica d'avui, extrets de diferents instruments internacionals citats principalment a les Recomanacions d'Oslo de les quals parlaré d'aquí a un moment.
«L'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans fa referència a la dignitat innata de tots els éssers humans i la considera el concepte fonamental que regeix totes les normes relatives als drets humans. L'article 1 de la Declaració afirma que «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets...». ...[A]quest article... constitueix un dels pilars dels drets lingüístics de les persones que pertanyen a minories nacionals. La igualtat en dignitat i drets pressuposa el respecte de la identitat dels individus com a éssers humans. La llengua és un dels components més fonamentals de la identitat humana. Per això, el respecte de la dignitat d'una persona està íntimament relacionat amb el respecte de la identitat de la persona i, per tant, de la llengua d'aquesta persona.»
L'article 10(1) del Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, del Consell d'Europa, estableix que...
Les Parts es comprometen a reconèixer que cada persona pertanyent a una minoria nacional té el dret d'utilitzar lliurement i sense entrebancs la seva llengua minoritària tant en privat com en públic, oralment i per escrit.
La no-discriminació s'estableix clarament al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) :
Article 2 (1)
Cada Estat part en el present Pacte es compromet a respectar i assegurar a tots els individus dins el seu territori i subjectes a la seva jurisdicció els drets reconeguts en el present Pacte, sense distinció de cap tipus, com ara la raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d'altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
La Nota Explicativa de les Recomanacions d'Oslo de 1998 ens recorda que:
“L'article 19 del Pacte garanteix la llibertat d'expressió, la qual cosa, tal com s'afirma en l'acord, no tan sols garanteix el dret a donar o rebre informació i idees de qualsevol mena, sense tenir en compte les fronteres, sinó que garanteix el dret a fer-ho a través del mitjà o la llengua que s'esculli.
Article 19
1. Tota persona té dret a tenir opinions sense interferència.
2. Tota persona té dret a la llibertat d'expressió; aquest dret comprèn la llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota índole, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit o impreses, en forma d'art, o per qualsevol altre procediment de la seva elecció.
Les Recomanacions d’Oslo també destaquen el fet que “El [Comitè de Ministres del] Consell d'Europa en la seva Declaració sobre la Llibertat d'Expressió i d'Informació (1982) va afirmar la dimensió social d'aquest dret”.
«...la llibertat d'expressió i d'informació és necessària per al desenvolupament social, econòmic, cultural i polític de cada ésser humà, i constitueix una condició per al progrés harmònic dels grups socials i culturals, les nacions i la comunitat internacional. El fet de donar i rebre informació també indica que les persones viuen en una comunitat...»
Queden presentades aquestes qüestions preliminars.
En la meva opinió el document que amb més profunditat tracta amb aquests temes, en el marc del parlants de les llengües «minoritzades» (els termes emprats són ben nombrosos) és Les Recomanacions d'Oslo Relatives als Drets Lingüístics de les Minories Nacionals, text encarregat i adoptat pel l'Alt Comissionat per a les Minories Nacionals de l'OSCE el 1998, i per al qual vaig tenir la fortuna de ser convidat a formar part de l'equip redactor.
Es va redactar poc temps després de les Recomanacions de La Haia Relatives als Drets Educatius de les Minories Nacionals (i Nota explicativa; 1996) de les quals només citaré els dos primers paràgrafs:
1. El dret de les persones de minories nacionals de conservar la seva identitat només es pot realitzar plenament si adquireixen un coneixement adequat de la seva llengua materna durant el procés educatiu. [Al mateix temps, les persones que pertanyen a minories nacionals tenen la responsabilitat d'integrar-se en la societat nacional més àmplia a partir de l'adquisició d'un coneixement adequat de la llengua de l'estat.]
2. En aplicar els instruments internacionals que poden beneficiar les persones de minories nacionals, els estats han de respectar sistemàticament els principis fonamentals d'igualtat i no discriminació.
La idea fonamental que sustenta les Recomanacions d'Oslo és que els instruments internacionals defineixen els drets, i fixen les obligacions, que són d'aplicabilitat universal i per tant també als parlants de les llengües minoritzades, o a membres de les minories nacionals que parlen una llengua diferent de la de l'Estat. Per tant, malgrat el títol, els drets no pertanyen només a aquestes minories.
Cito:
* En la mesura que la normativa existent relativa als drets de les minories forma part dels drets humans, el punt de partida de les consultes realitzades va ser la presumpció de compliment per part dels estats de totes les altres obligacions relacionades amb els drets humans, en concret, la d'igualtat i no-discriminació, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió i associació, com també de tots els drets i llibertats de les persones que pertanyen a minories nacionals.
* També es va pressuposar que la finalitat última de tots els drets humans és el desenvolupament total i lliure de la personalitat humana en condicions d'igualtat. Per això, es va suposar que la societat civil ha de ser oberta i permeable i, per tant, integrar totes les persones, sense oblidar les que pertanyen a minories nacionals.
Donat que l'ús d'una llengua és fonamentalment una qüestió comunicativa, també es va pressuposar la dimensió social essencial de l'experiència humana.
* Les Recomanacions d'Oslo Relatives als Drets Lingüístics de les Minories Nacionals miren d'aclarir, en un llenguatge relativament senzill, en què consisteixen els drets lingüístics minoritaris aplicables de manera general a les situacions en què l'ACMN hi té una funció.
Fixem-nos -i estic segur que no seré l'única persona a subratllar-ho- que els drets no són aplicables a la llengua en si. A més, els drets s'atribueixen a les persones, però no a les minories nacionals com a tals; i això es destaca gràcies a les constants referències a les “persones que pertanyen a minories nacionals”.
Una breu digressió. Quan vaig fer la carrera de psicologia a la universitat, per a mi la paraula “discriminació” tenia un significat neutral, tècnic: “la capacitat de distingir entre diferents estímuls”. En el context present, però, ens referim a un segon significat, més popular: “el tractament injust or amb prejudicis de diferents categories de persones, especialment sobre la base de la raça, l'edat, o el sexe” o la llengua, podem afegir. Quan a les Recomanacions d'Oslo es fa una llista de “la igualtat i l'absència de la discriminació, la llibertat d'expressió [i] la llibertat de reunió i d'associació”, aquests drets aparentment diferenciats es relacionen fortament amb el tema central de la discriminació.
Esperaríem que un document sobre els drets com és el de les Recomanacions d'Oslo s'hi referiria a cadascun dels seus 20 articles. De fet ho fa en només 11. A la resta s'estableixen les conseqüències lògiques per a l'aplicació de cadascun dels drets.
Per raons de temps no passaré a tractar-los d'un en un, sinó que passaré a fer unes consideracions finals.
NOMS
1) Les persones que pertanyen a minories nacionals tenen dret a fer servir el seu nom en la seva llengua, segons les seves tradicions i sistemes lingüístics.
2) De la mateixa manera, les entitats privades, com ara les associacions culturals i les empreses fundades per persones que pertanyen a minories nacionals, també han de gaudir del mateix dret en relació amb la seva denominació.
RELIGIÓ
RELIGIÓ
4) Tota persona té dret a fer servir la seva llengua o les llengües que esculli a l'hora de professar o practicar la seva religió, individualment o col•lectivament.
LA VIDA COL·LECTIVA I LES ONG
LA VIDA COL·LECTIVA I LES ONG
6) Totes les persones, incloses les que pertanyen a minories nacionals, tenen dret a crear i administrar organitzacions, associacions i institucions no governamentals pròpies. Aquestes entitats poden fer servir la llengua o les llengües que vulguin.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
8) Les persones que pertanyen a minories nacionals tenen dret a crear i mantenir mitjans de comunicació propis en la seva llengua minoritària.
LA VIDA ECONÒMICA
12) Totes les persones, incloses les que pertanyen a minories nacionals, tenen dret a dirigir empreses privades en la llengua o les llengües de la seva elecció...
12) Totes les persones, incloses les que pertanyen a minories nacionals, tenen dret a dirigir empreses privades en la llengua o les llengües de la seva elecció...
L'ADMINISTRACIÓ I ELS SERVEIS PÚBLICS
13) A les regions i localitats on hi visqui un nombre significatiu de persones que pertanyen a minories nacionals i on s'hagi manifestat un desig en aquest sentit, aquestes persones tenen dret a obtenir de les institucions públiques regionals i locals els certificats i els documents civils tant en la llengua o llengües oficials de l'estat com en la llengua de la minoria nacional en qüestió.
13) A les regions i localitats on hi visqui un nombre significatiu de persones que pertanyen a minories nacionals i on s'hagi manifestat un desig en aquest sentit, aquestes persones tenen dret a obtenir de les institucions públiques regionals i locals els certificats i els documents civils tant en la llengua o llengües oficials de l'estat com en la llengua de la minoria nacional en qüestió.
16) L'estat on visquin les persones que pertanyen a minories nacionals ha de garantir que aquestes persones, a més de disposar de vies judicials apropiades, poden recórrer a institucions nacionals independents, com ara defensors del poble o les comissions de drets humans, en els casos en què considerin que s'han violat els seus drets lingüístics.
17) Totes les persones, incloses les que pertanyen a una minoria nacional, tenen dret a ser informades immediatament, en una llengua que entenguin, dels motius de la seva detenció i de la naturalesa o causa de les acusacions, i a defensar-se en aquesta llengua, amb l'ajuda gratuïta d'un intèrpret si fes falta menester, abans i durant el judici, i en cas d'apel•lació.
18) A les regions i localitats on hi visquin persones que pertanyen a una minoria nacional i on s'hagi manifestat un desig en aquest sentit, les persones que pertanyen a aquesta minoria han de tenir dret a expressar-se en la seva llengua durant els procediments judicials, i amb l'ajuda gratuïta d'un intèrpret o traductor si fes falta.
21) Els retinguts que pertanyin a minories nacionals han de tenir dret a fer servir la llengua que vulguin per comunicar-se amb altres reclusos i altres persones. Sempre que sigui possible, les autoritats han d'adoptar mesures que possibilitin que els presoners es comuniquin en la seva llengua, tant oralment com en la seva correspondència personal, respectant les limitacions establertes per llei.
Conclusions
Les Recomanacions d'Oslo sobre els drets lingüístics de les minories nacionals són tan vàlides avui com ho eren el 1998. La Nota Explicativa adjunta es refereix a tots els instruments internacionals bàsics desenvolupats fins llavors en el camp dels drets humans, i és una valuosa font d'informació de referència. A més, que jo sàpiga, cap altre instrument pertinent, i jurídicament vinculant, ha entrat en vigor des de llavors.
Per tant, us encoratjo a llegir-les i a tenir el text a la tauleta de nit!
Els parlants de llengües “minoritzades" dels els que estem parlant avui són, al capdavall, éssers humans i també europeus. En la mesura que la legislació imposa l'ús d'altres idiomes (per exemple, un bombardeig constant a nivell de la UE, com probablement expliqui la Plataforma), i que hi ha molts exemples de discriminació pública i privada -i fins i tot de prejudici- en contra de la utilització d'aquests llengües, els seus parlants (incloent els aprenents) estan sent tractats com a ciutadans de segona classe. Això simplement no podem acceptar. Com europeus. I com a éssers humans. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada