Petjades catalanes a Austràlia

ADDENDA, 11 de setembre de 2013

Townsville (Queensland, Austràlia) ha tingut la seva Via Catalana. El que li manca d'extensió queda compensat per les ganes de donar suport a la nostra noble causa, la independència de Catalunya (i la resta dels Països Catalans)! Hi estareu d'acord, oi? Gràcies Joanne, gràcies Alan!

 

******************************************************************

La correspondència que he tingut amb una néta d'un català que va emigrar a Austràlia l'any 1911, i va fer-hi fortuna, m'ha permès ampliar la informació que havia aconseguit després de trobar un "Catalonia Street" a Townsville, Queensland, Austràlia, gràcies a Google Maps. L'agost de l'any passat en vaig fer un primer article ("Catalonia Sreet").

La família Tapiolas, malgrat les dècades passades a les antípodes, encara mantenint la flama catalana a través d'algunes tradicions. Aquí en veiem membres, en una foto de l'any 1967 que m'ha facilitat la néta, Joanne Tapiolas. Al darrere hi ha Benito Droguet (l'home que va posar els noms dels carrers al districte de Barcelona Gardens de Townsville, i que va morir no fa gaire), Steven Comas i Jorge Salles. La nena és una germana de la Joanne, Terese.

En Benito Droguet apareix en la foto de sobre; a sota hi ha un anunci per al model de cases "Lérida".

 

Bruno, l'avi, va continuar mantenint contacte amb la família al Vallès occidental.

A la dreta el veieu, i a l'esquerre el seu germà, Josep. La foto va ser feta cap a l'any 1960 o 1961, a la finca de la família entre Barberà de Vallès i Sabadell, finca que després es vendria. 

 

Una altra tradició portada cap a Austràlia va ser el Tió de Nadal.

Aquesta foto correspon a la festa de Nadal de 1961. Els avis de la Joanne, Bruno i Carme Josefina Ferré i Catasús -la Nana-, són darrere. Cada any, la festivitat del Tió començava amb un discurs d'en Bruno, que explicaria com era d'especial el Tió, i com la Nana l'havia portat de Catalunya. Els nens entrarien a casa a agafar cadascú un got amb arròs i un got d'aigua, per alimentar el Tió, perquè es pogués recuperar de la gana acumulada durant tot l'any. Aleshores els nens clavarien cops al Tió amb un bastó, amb interrupcions de l'avi per veure si el Tió ja era prou calent i a punt. Aleshores hi tornaven una estona més, abans de rebre la instrucció, després d'una nova comprovació, de veure si el Tió els havia post cap regal. El seu cant era i encara és "Tio, Tio, lay or I'll give you bastor" mentre picaven el tió. Un cosí de la Joanne no volia cultivar la violència entre les filles, i va canviar el ritual de manera que només es fan petons al tió!
L'any 2011 la colla australiana de cosins de la família Tapiolas van fer una reunió en una granja de canya a Brandon, North Queensland. Coincidia amb el centenari de l'arribada del seu avi, Bruno Tapiolas Vila, a Austràlia. Es van explicar històries, van menjar i beure menjar d'aquí... i van ballar la sardana. 

Joanne explica que per a ells era un símbol d'unitat entre tots els cosins de la fgamília Tapiolas, catorze dels quals (sobre un total de vint) van poder assistir-hi. Com diu ella (que com us podeu imaginar, no sap català, ni castellà), "It was a very special day"! M'ho puc ben creure!

Serveixi aquesta entrada com a agraïment a la Joanne per haver rebut a casa seva, a cos de rei, els meus fills Miquel i Júlia, quan aquest estiu (hivern per als australians) han fet un viatge per l'est d'Austràlia.

La Joanne i la seva família visitaran Catalunya el mes de desembre, i esperem poder-los retornar amb escreix la seva hospitalitat!

p.d. La Joanne ens recomana la pàgina web www.catalanfootprintinaustralia.net.

Es tracta del resultat de les recerques fetes per la barcelonina Lluïsa Vilalta, retrobant les petjades catalanes a Austràlia. Amb una beca del Programa Cultural Espanyol de la Universitat Nacional Australiana i el Ministeri de Cultura espanyol, va preparar el material per a aquesta exposició en línia que es va presentar el setembre de 2011 a Melbourne.  No cal dir que el Casal Català de Victoria, amb seu a Melbourne, la va ajudar. I la família Tapiolas també!