Clica aquí
si cal per accedir al text sencer.Com a botó de mostra, reproduïm aquesta fotografia, força reproduïda, del 22 d'octubre de 1933:
https://images.app.goo.gl/xann1mkLPS1ESeFj8
Font: El País (vegeu més avall)
1.
Els Escamots
"Els Escamots d'Estat Català eren una organització paramilitar creada per l'organització Estat Català poc després que aquest fos fundat com a organització política i de combat el 1922.
Els escamots van tenir diferents fases d'organització.
Inicialment es crearen com a subdivisions de l'anomenat Exèrcit Català creat per Estat Català per a protagonitzar els Fets de Prats de Molló (1926) durant la dictadura de Primo de Rivera. La uniformitat adoptada aleshores era la de l'Exèrcit Català.
Posteriorment, un cop proclamada la República Catalana (1931) i amb Estat Català integrat de manera autònoma dins ERC, els escamots foren enquadrats en l'anomenada Guàrdia Cívica destinada a protegir la recent creada república. La Guàrdia Cívica dirigida per Daniel Cardona tindria una durada molt curta.
Un cop convertida la República Catalana en Generalitat de Catalunya, els escamots es varen reorganitzar sota la direcció de Miquel Badia i Capell, a qui encarregaria aquesta tasca Francesc Macià després d'intentar que dugués a terme la feina en Jaume Compte i Canelles (qui li va recomanar que l'encarregués a Badia). Els escamots d'Estat Català visqueren el seu moment àlgid entre 1932-1933, època en la qual anaren uniformats i protagonitzaren diversos actes multitudinaris i incidents violents.
L'uniforme d'aquesta època incloïa una camisa militar verda, uns pantalons foscos, uns corretjams de cuiro i unes sabates ferrades. Els escamots tenien una estructura jeràrquica clarament militaritzada.
Ben aviat però els Escamots serien oficialment dissolts per les polèmiques que causaren sobretot en protagonitzar alguns episodis violents (assalt a la impremta del setmanari el "Be Negre", etc.). Malgrat tot en la pràctica no desaparegueren i seguiren conservant la seva estructura dins les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC), que estigueren presidides pel qui seria futur secretari general d'Estat Català en morir Macià, l'aleshores conseller de Governació Josep Dencàs i Puigdollers. Miquel Badia fou en la pràctica el seu principal dirigent fins a la seva mort (28 d'abril de 1936). Durant tota la república l'hegemonia d'Estat Català dins les JEREC era total.
Els escamots d'Estat Català participarien com a tals novament parcialment uniformats amb una uniformitat improvisada i diferent a l'anterior però conservant la camisa verda i essent anomenats com a tals, durant els fets del Sis d'Octubre de 1934.
L'estructura dels escamots es mantindria de facto durant tota la guerra i durant l'exili i clandestinitat dins les joventuts d'Estat Català. Cal tenir en compte que Estat Català abandonà ERC el maig de 1936 i es reorganitzà independent rebent l'adhesió de la pràctica totalitat del que fins aleshores havien estat les JEREC i que, en sortir EC d'ERC, abandonarien ERC en bloc per integrar-se a EC..."
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escamots_d%27Estat_Català
2.
"Ha existit un feixisme català? JEREC o els dolents de la pel·lícula"
https://www.racocatala.cat/forums/fil/174992/ha-existit-feixisme-catal-jerec-dolents-pel.lcula?pag=1
2013
"Molt interessant l´enllaç d´Enric Ucelay da Cal que podeu clicar unes línies més avall.
"L'INFORME DE TELE MADRID amb el seu controvertit ús del qualificatiu nazi en relació al nacionalisme català ("La imposición y perversión del lenguaje", que reproduïm a dalt) ha fet que alguns lectors ens preguntin si ha existit un "feixisme català". ¿Va existir realment tal fenomen?
"Qui més i millor ha investigat aquest tema és el catedràtic d'història Enric Ucelay-Da Cal, en la web es pot accedir als seus nombrosos i interessants treballs en PDF..."
3.
MANUEL TALENS, DE PISTOLER ANARQUISTA A ESTAT CATALÀ
"El 25 de desembre de 1933 va morir Francesc Macià i va ser substituït per Lluís Companys en la presidència de la Generalitat. Això va ser aprofitat pel govern català per dissoldre definitivament els Escamots, ja que havien set criticats pel sector dins d’ERC que no provenia d’Estat Català acusant-los de tenir actuacions massa violentes, no sols contra els anarquistes més radicals, sinó contra altres sectors polítics sobre tot de grups conservadors en general, cosa que segons deien donaven mala imatge a ERC. A més s’havien produït també situacions tenses entre els Escamots i sectors de la pròpia ERC que els criticaven. De fet Macià poc abans de morir ja havia anunciat la dissolució dels Escamots per les fortes discrepàncies que causaven dins de la mateixa ERC."
Font: http://ja-acops.blogspot.com/2013/07/manuel-talens-de-pistoler-anarquista.html
4.
Enric Ucelay-Da Cal (2005). "Los «malos de la película»: las Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català y la problemática de un «fascismo catalán»", Ayer 59/2005 (3): 147-172. ISSN: 1137-2227. https://app.box.com/s/9d86ss6c8l6j2dfb4x4pazw22ng11m2d
"En resumen, dentro de la imaginería visual que caracterizó el nacimiento del frentepopulismo a finales de 1934 y en 1935, las JEREC, con sus camisas caqui y sus brazaletes con la bandera de la estrella solitaria, pero fracasadas como fuerza paramilitar el 6 de octubre, devinieron literalmente «los malos de la película». Fuera verdad o no, las JEREC habían mostrado ser unos «fascistas» (rótulo demonizador que cubría una considerable variedad de pecadores). Siendo «fachas» (viejo término castizo en castellano que tanto significa «adefesio», como «faja», del aragonés «faxa», etimológicamente del latín «fascia»), pero antiespañolistas y antiimperialistas, no podían entenderse con los fascismos españoles que confluyeron en la Falange franquista. Pero, asimismo —para las izquierdas—, eran un «fascismo catalán», sometido, pues, a las limitaciones impuestas por el hecho patente de que el totalitarismo de preferencia de los nacionalismos antiespañolistas ha sido el stalinismo, no el «fascismo», por muchos contagios que coyunturalmente se hayan producido."
"En la media en que, llegada la «transición», se insistiera en recuperar el sentido definitorio de los años treinta como «pasado de referencia», frente a la atracción contraria que ha encarnado ETA, se miró negativamente al viejo ultracatalanismo de «línea armada», macianista en los años veinte y demasiado extremo, cuando predominó en exceso la ERC. Tanto ha sido así que la sección juvenil de este partido, en cierta medida reinventado, quiso enfatizar la distancia con el nombre nuevo de Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya o JERC, al tiempo que se proclamaba independentista".
5.
Feixisme catalanista?
Intimidació, actuacions parapolicials, violència, desfilades amb faramalla militar... Els historiadors no es posen d’acord si són elements suficients per dir que ha existit un corrent feixista en el nacionalisme català. Un llibre s’afegeix al debat.
Joan Esculies
6 JUN 2018
El País
https://cat.elpais.com/cat/2018/06/06/cultura/1528319968_536542.html
"Creades a partir de l’estiu de 1931, les JEREC primer van estar, com un corrent de pressió, sota l’empara dels dirigents veterans d’ERC més separatistes vinculats a Francesc Macià, com Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, i Ventura Gassol, conseller de Cultura. Al llarg de 1933, però, van cobrar vida pròpia i van actuar com a contrapoder dins d’ERC sota la direcció del conseller de Sanitat, el metge Josep Dencàs —d’aire gens guerrer, baix, prim, de cara infantívola, “un tímid”, segons Josep Tarradellas— i Miquel Badia —sorrut, enèrgic, un home més d’acció que de paraula, d’aquí l’apel·latiu de Capità Collons.
El 22 d’octubre d’aquell 1933, les JEREC, amb uns 10.000 afiliats, van desfilar per la Gran Via de les Corts Catalanes, els homes uniformats amb camisa i pantalons curts d’excursionista, les dones amb faldilles fosques i llargues. A l’avinguda firal de Montjuïc, dalt d’un cotxe descapotat, els saludaren Macià, Dencàs i Gassol. La marxa prosseguí fins a l’Estadi Olímpic, on van celebrar un festival polític i esportiu. La imatge quedà gravada en la retina de molts. Feia mesos que la premsa contrària al partit de govern, Esquerra Republicana, titllava de “feixistes” els escamots de les seves joventuts."
...El professor d’Història de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB) diu a QUADERN que “tenien vel·leïtats feixistitzants en l’estil, sense cap elaboració doctrinal. El més susceptible d’haver esdevingut un líder feixista amb alguna capacitat teòrica era Dencàs, però no en va tenir l’oportunitat, i el seu comportament en els Fets d’Octubre acabà amb el seu lideratge potencial”.
Marc Macià, professor associat de la Universitat de Lleida, explica a aquest suplement que “respecte a les JEREC sovint es donen opinions en excés presentistes per alimentar discursos polítics. Té un punt d’absurd pretendre que podien ésser feixistitzades quan depenien d’una coalició de partits de l’esquerra catalana i són múltiples les declaracions dels seus líders condemnant el feixisme”.
L’autor de l’única aproximació biogràfica a Dencàs, Jordi Rabassa, sosté a QUADERN que ni aquest ni Badia poden ser considerats feixistes perquè “no tenen el gran capital al darrere, i no els acompanya tota la càrrega estètica de culte al líder, a la guerra i a la mort... encara que són anticomunistes, i defensen l’acció directa per salvaguardar l’ordre establert: el capitalisme i el govern de la República”...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escamots_d%27Estat_Català
2.
"Ha existit un feixisme català? JEREC o els dolents de la pel·lícula"
https://www.racocatala.cat/forums/fil/174992/ha-existit-feixisme-catal-jerec-dolents-pel.lcula?pag=1
2013
"Molt interessant l´enllaç d´Enric Ucelay da Cal que podeu clicar unes línies més avall.
"L'INFORME DE TELE MADRID amb el seu controvertit ús del qualificatiu nazi en relació al nacionalisme català ("La imposición y perversión del lenguaje", que reproduïm a dalt) ha fet que alguns lectors ens preguntin si ha existit un "feixisme català". ¿Va existir realment tal fenomen?
"Qui més i millor ha investigat aquest tema és el catedràtic d'història Enric Ucelay-Da Cal, en la web es pot accedir als seus nombrosos i interessants treballs en PDF..."
3.
MANUEL TALENS, DE PISTOLER ANARQUISTA A ESTAT CATALÀ
"El 25 de desembre de 1933 va morir Francesc Macià i va ser substituït per Lluís Companys en la presidència de la Generalitat. Això va ser aprofitat pel govern català per dissoldre definitivament els Escamots, ja que havien set criticats pel sector dins d’ERC que no provenia d’Estat Català acusant-los de tenir actuacions massa violentes, no sols contra els anarquistes més radicals, sinó contra altres sectors polítics sobre tot de grups conservadors en general, cosa que segons deien donaven mala imatge a ERC. A més s’havien produït també situacions tenses entre els Escamots i sectors de la pròpia ERC que els criticaven. De fet Macià poc abans de morir ja havia anunciat la dissolució dels Escamots per les fortes discrepàncies que causaven dins de la mateixa ERC."
Font: http://ja-acops.blogspot.com/2013/07/manuel-talens-de-pistoler-anarquista.html
4.
Enric Ucelay-Da Cal (2005). "Los «malos de la película»: las Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català y la problemática de un «fascismo catalán»", Ayer 59/2005 (3): 147-172. ISSN: 1137-2227. https://app.box.com/s/9d86ss6c8l6j2dfb4x4pazw22ng11m2d
"En resumen, dentro de la imaginería visual que caracterizó el nacimiento del frentepopulismo a finales de 1934 y en 1935, las JEREC, con sus camisas caqui y sus brazaletes con la bandera de la estrella solitaria, pero fracasadas como fuerza paramilitar el 6 de octubre, devinieron literalmente «los malos de la película». Fuera verdad o no, las JEREC habían mostrado ser unos «fascistas» (rótulo demonizador que cubría una considerable variedad de pecadores). Siendo «fachas» (viejo término castizo en castellano que tanto significa «adefesio», como «faja», del aragonés «faxa», etimológicamente del latín «fascia»), pero antiespañolistas y antiimperialistas, no podían entenderse con los fascismos españoles que confluyeron en la Falange franquista. Pero, asimismo —para las izquierdas—, eran un «fascismo catalán», sometido, pues, a las limitaciones impuestas por el hecho patente de que el totalitarismo de preferencia de los nacionalismos antiespañolistas ha sido el stalinismo, no el «fascismo», por muchos contagios que coyunturalmente se hayan producido."
"En la media en que, llegada la «transición», se insistiera en recuperar el sentido definitorio de los años treinta como «pasado de referencia», frente a la atracción contraria que ha encarnado ETA, se miró negativamente al viejo ultracatalanismo de «línea armada», macianista en los años veinte y demasiado extremo, cuando predominó en exceso la ERC. Tanto ha sido así que la sección juvenil de este partido, en cierta medida reinventado, quiso enfatizar la distancia con el nombre nuevo de Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya o JERC, al tiempo que se proclamaba independentista".
5.
Feixisme catalanista?
Intimidació, actuacions parapolicials, violència, desfilades amb faramalla militar... Els historiadors no es posen d’acord si són elements suficients per dir que ha existit un corrent feixista en el nacionalisme català. Un llibre s’afegeix al debat.
Joan Esculies
6 JUN 2018
El País
https://cat.elpais.com/cat/2018/06/06/cultura/1528319968_536542.html
"Creades a partir de l’estiu de 1931, les JEREC primer van estar, com un corrent de pressió, sota l’empara dels dirigents veterans d’ERC més separatistes vinculats a Francesc Macià, com Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, i Ventura Gassol, conseller de Cultura. Al llarg de 1933, però, van cobrar vida pròpia i van actuar com a contrapoder dins d’ERC sota la direcció del conseller de Sanitat, el metge Josep Dencàs —d’aire gens guerrer, baix, prim, de cara infantívola, “un tímid”, segons Josep Tarradellas— i Miquel Badia —sorrut, enèrgic, un home més d’acció que de paraula, d’aquí l’apel·latiu de Capità Collons.
El 22 d’octubre d’aquell 1933, les JEREC, amb uns 10.000 afiliats, van desfilar per la Gran Via de les Corts Catalanes, els homes uniformats amb camisa i pantalons curts d’excursionista, les dones amb faldilles fosques i llargues. A l’avinguda firal de Montjuïc, dalt d’un cotxe descapotat, els saludaren Macià, Dencàs i Gassol. La marxa prosseguí fins a l’Estadi Olímpic, on van celebrar un festival polític i esportiu. La imatge quedà gravada en la retina de molts. Feia mesos que la premsa contrària al partit de govern, Esquerra Republicana, titllava de “feixistes” els escamots de les seves joventuts."
...El professor d’Història de la Universitat autònoma de Barcelona (UAB) diu a QUADERN que “tenien vel·leïtats feixistitzants en l’estil, sense cap elaboració doctrinal. El més susceptible d’haver esdevingut un líder feixista amb alguna capacitat teòrica era Dencàs, però no en va tenir l’oportunitat, i el seu comportament en els Fets d’Octubre acabà amb el seu lideratge potencial”.
Marc Macià, professor associat de la Universitat de Lleida, explica a aquest suplement que “respecte a les JEREC sovint es donen opinions en excés presentistes per alimentar discursos polítics. Té un punt d’absurd pretendre que podien ésser feixistitzades quan depenien d’una coalició de partits de l’esquerra catalana i són múltiples les declaracions dels seus líders condemnant el feixisme”.
L’autor de l’única aproximació biogràfica a Dencàs, Jordi Rabassa, sosté a QUADERN que ni aquest ni Badia poden ser considerats feixistes perquè “no tenen el gran capital al darrere, i no els acompanya tota la càrrega estètica de culte al líder, a la guerra i a la mort... encara que són anticomunistes, i defensen l’acció directa per salvaguardar l’ordre establert: el capitalisme i el govern de la República”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada