Revolució

L'HOMO SAPIENS CONQUEREIX EIL MÓN 

La història ofereix nombroses proves de la importància crucial de la cooperació a gran escala. No sols en lluites entre l'homo sapiens i els altres animals, sinó també en conflictes entre diferents grups humans, la victòria sempre ha estat invariablement per als que han cooperat millor. Per això els romans van conquerir els grecs, no perquè els romans tinguessin cervells més grans o tècniques de fabricació d'eines millors, sinó perquè eren capaços de cooperar de manera més efectiva. Al llarg de la història, els exèrcits disciplinats han desviat fàcilment les hordes desorganitzades i les elits unificades han dominat les masses desordenades. El 1914, per exemple, tres milions de nobles, funcionaris i empresaris russos manaven sobre cent vuitanta milions de pagesos i obrers. L'elit massa sabia com cooperar en defensa dels seus interessos comuns, mentre que els cent vuitanta milions de plebeus eren incapaços d'una mobilització efectiva. De fet, gran part dels esforços de l'elit se centraven a garantir que els cent vuitanta milions de plebeus de baix no aprenguessin mai a cooperar.

Per muntar una revolució, amb el nombre no n'hi ha mai prou. Normalment, les revolucions les fan petites xarxes d'agitadors més que les masses. Si vols fer una revolució, no et preguntis "Quanta gent donarà suport a les meves idees?». El que t'has de preguntar és ''Quants dels

180

meus simpatitzants són capaços de col·laborar de manera efectiva?». La Revolució Russa no va esclatar finalment perquè cent vuitanta milions de pagesos s'alcessin contra el tsar, sinó perquè un grapat de rnmïrnistes es van situar al lloc adequar en el moment adequat. El 1917, en un moment en què les classes alta I mitjana msses estaven construïdes per tres milions de persones pel cap baix, el Partit Comunista tenia només 23.000 afiliats."Tot i així, els comunistes van aconseguir el control de l'immens Imperi rus perquè es van organitzar bé. Quan l'autoritat a Rússia va passar de les decrèpites mans del tsar a les igualment tremoloses mans del govern provisional de Kerenski, els
comunistes ho van aprofitar amb entusiasme, agafant les regnes del poder com un bulldog que tanca les dents sobre un OS. 

Els comunistes no van deixar anar Vos fins al final dels anys vuitanta del segle xx. Una organització efectiva els va mantenir al poder durant vuit llargues dècades I finalment van caure per culpa d'una organització defectuosa. El 21 de desembre del 1g8g, Nicolae Ceausescu, el dictador comunista de Romania, va organitzar una manifestació immensa de suport al centre de Bucarest. E1s mesos anteriors, la Unió Soviètica havia retirat el seu suport als règims comunistes de l'Europa de I'Est, el mur de Berlín havia caigut les revolucions havien escombrat Polònia, Alemanya oriental, Hongria, Bulgària i Txecoslovàquia. Ceausescu, que havia governat Romania des del 1965, creia que podia resistir el tsunami, malgrat que el 17 de desembre havien esclatat rebel·lions contra el seu govern a la ciutat romanesa de Timisoara. Com a resposta, Ceausescu va organitzar una manifestació multitudinària a Bucarest per demostrar als romanesos i a la resta del món que la majoria del poble
181

encara l'estimava, o si més no el teiTlia. L'aparell esquerdat del partit va mobilitzar vuitanta mil persones per omplir la plaça central, i es va ordenar a ciutadans de tot Romania que paressin les activitats I sintonitzessin les ràdios i televisions. 

Aclamat per una multitud aparentment entusiasta, Ceausescu va sortir al balcó que donava a la plaça, com havia fet tantes vegades les dècades anteriors. Amb la seva esposa Elena, irnportants dirigents del partit i un estol de guardaespatlles, Ceausescu es va posar a fer un dels seus depriments discursos característiques. Durant vuit minuts va exalçar les victòries del socialisme romanès, fent cara de complagut cada vegada que la multitud 1'aclamava mecànicament. I llavors alguna cosa es va torçar. Es pot veure a YouTube. Només cal cercar «l'últim discurs de Ceausescu», I veure la història en directe. Z'

E1 vídeo de YouTube mostra Ceausescu començant una altra llarga frase dient« vull agrair als iniciadors I organitzadors d'aquest gran esdeveniment a Bucarest, que considerem un... » I aleshores calla, amb els ulls esbatanats I paralitzat per la incredulitat. No va acabar mai la frase. En
aquell segon es pot veure com S'ensorra un món sencer. 

Algú del públic 1'esbronca. Avui encara es discuteix qui va ser la primera persona que va gosar esbroncar-lo. I llavors una altra persona I'imita, I una altra, I una altra, I al cap d'uns segons les masses es posen a xiular, dient-li de tot i cridant «TI-mi-so-a-ra: Ti-mi-so-a-ra».

Tot això es va produir en directe a la televisió romanesa, mentre tres quartes parts de la població estava enganxada a les pantalles, amb els cors bategant esbojarradament. La famosa policia secreta -la Securitate- va ordenar de seguida que es tallés la transmissió, però els equips de televi-
182

sió van desobeir. Els càmeres van apuntar al cel, de manera que els espectadors no veiessin el pànic dels dirigents del partit al balcó, però el responsable de so va continuar enregistrant I els tècnics van continuar transmetent. Romania sencera va sentir com la multitud esbroncava Ceausescu, que cridava «Hola! Hola! Hola!» com si tingués un problema amb el micròfon. La seva esposa Elena es va posar a renyar el públic, «Calleu! Calleu!», fins que Ceausescu es va girar i la va escridassar -encara en directe a la televisió: ''Calla!». Aleshores Ceausescu es va dirigir a l'excitada multitud de la plaça implorant: «Camarades! Camarades: Silenci, camarades!».

Però els camarades no tenien ganes de callar. La Romania comunista es va ensorrar quan vuitanta mil persones a la plaça central de Bucarest es van adonar que eren més fortes que el vell del barret de pell del balcó. El que és sor-

L'HOMO SAPIENS CONquEREIX EL MÓN 

prenent de debò, tanmateix no és el m
esfondrar el sistema,. : nó. ;&que... : : X, X
tantes dècades. Per què són tan escasses les revolucions?

Com és que les masses de vegades aplaudeixen i aclamen durant segles, fent tot el que l'home del balcó els ordena, quan en teoria podrien fer un pas endavant en qualsevol moment i carregar-se'l?

Ceausescu i els seus sequaços van dominar vint milions de romanesos durant quatre dècades perquè van assegurar tres condicions vitals: primer, van situar els apparàtxiks lleials al comunisme perquè controlessin totes les xarxes de cooperació, com l'exèrcit, els sindicats i fins i tot les associacions esportives. Segon, van impedir la creació de tota mena d'organitzacions rivals ja fossin polítiques, econòmiques o socials -que poguessin servir com a base per a la cooperació anticomunista. Tercer, van dependre del suport dels partits comunistes germans a la Unió Soviètica i a 1'Europa de l'Est. Malgrat tensions ocasionals, aquests partits s'ajudaven sempre en moments de necessitat, o almenys garantien que cap foraster fiqués el nas en el seu paradís socialista. En aquestes condicions, malgrat la duresa i el sofriment que 1'elit dirigent els infligia, els vint milions de romanesos van ser incapaços d'organitzar una oposició efectiva.

Ceausescu va caure del poder només quan les tres condicions ja no es van sostenir. Al final dels anys vuitanta la Unió Soviètica va retirar la seva protecció, I els règims comunistes van començar a caure com fitxes de dòmino. El desembre del 198g, Ceausescu no podia esperar cap ajuda exterior. Ans al contrari: les revolucions en països propers van donar a les a l'oposició autòctona. En segon lloc, el mateix Partit Comunista es va començar a dividir en faccions

184

LA GUSPIRA HUMANA

rivals. Els moderats desitjaven desfer-se de Ceausescu I iniciar reformes abans que fos massa tard. En tercer lloc, organitzant la manifestació de Bucarest I transmetent-la en directe a la televisió, el mateix Ceausescu va oferir als revolucionaris I'oportunitat perfecta per descobrir el seu poder i alçar-se contra ell. Quina manera més fàcil hi ha d'escampar una revolució que transmetre-la per televisió? 

Però quan el poder va fugir de les mans del mamsser organitzador del balcó, no va passar a les masses de la plaça. 

Per molts i per entusiastes que fossin, la multitud no sabia com organitzar-se. m dones, com a Rússia el 1917, el poder va passar a un petit grup d'actors polítics l'únic valor dels quals era tenir una bona organització. La revolució romanesa va ser segrestada per l'autoproclamat Front de Salvació Nacional, que, de fet, era una cortina de fum per a l'ala moderada del Partit Comunista. El Front no tenia vincles reals amb la multitud manifestant. Estava dirigit per quadres intermedis del partit i encapçalat per lon Iliescu, un antic membre del comitè central del Partit Comunista i antic cap del departament de propaganda. Iliescu i els seus camarades del Front de Salvació Nacional van re-inventar-se en polítics democràtics, van proclamar davant de tot micròfon al seu abast que eren els líders de la revolució i van fer servir la seva vasta experiència I la seva xarxa d'amics per prendre el control del país i embutxacar-se els seus recursos

": T X: ani""unista gairebé tot era propietat de l'estat. La Romania democràtica va privatitzar ràpidament els seus béns, venent-los a preu de ganga als excomunistes i van col·laborar per om-
que van entendre el que passava 1
namentals que controlaven la infraestructura nacional i els
185

recursos naturals es van vendre a antics dirigents comunistes a preus de saldo, mentre que els soldats de peu del partit compraven cases i pisos per quatre rals. 

Ion Iliescu va ser escollit president de Romania i els seus col·legues van esdevenir ministres, diputats, directors de bancs i multimilionaris. La nova elit romanesa que controla el país encara avui està composta majoritàriament per antics comunistes i les seves famílies. Les masses que es van jugar la pell a Timisoara i Bucarest es van conformar amb les sobres perquè no sabien com cooperar I com crear una organització eficient per vetllar pels seus propis interessos." 

Un desG similar va tenir la revolució egípcia del 2011.

El que va fer la televisió el 1g8g, ho van fer facebook i twitter el zoi I. Els nous mitjans de comunicació van ajudar les masses a coordinar les seves activitats, de manera que milers de persones van envair els carrers i les places al moment just, i van fer caure el règim de Mubarak. Tanmateix, una cosa és portar cent mil persones a la plaga Tahrir i una altra de molt diferent entendre la maquinària política

I encaixar les mans justes en les habitacions discretes justes i dirigir un país amb eficàcia. En conseqüència, quan Mubarak es va apartar, els manifestants no van poder omplir el buit. Egipte només tenia dues institucions prou organitzades per dirigir el país: 1'exèrcit i els Germans Musulmans. Per tant, la revolució va ser segrestada pels Germans Musulmans i, posteriorment, per l'exèrcit. 

Els excomunistes romanesos i els generals egipcis no eren més intel·ligents ni més destres que cap dels antics dictadors o dels manifestants de Bucarest o el Caire. El seu avantatge estava en la cooperació flexible. Van cooperar millor que la multitud, i estaven disposats a mostrar més flexibilitat que els rígids Ceausescu i Mubarak.
186

See also

From Dictatorship to Democracy: A Conceptual Framework for Liberation

By Gene Sharp
https://books.google.es/books?id=9ThfnNG68vMC&printsec=frontcover&dq=''La+hist%C3%B2ria+ofereix+nombroses+proves+de+la+import%C3%A0ncia+crucial+de+la+cooperaci%C3%B3''&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwiWos_qs4DiAhUMExoKHc1OAY4Q6AEIMzAB#v=onepage&q&f=false